El Consell de Govern, a la sessió del dia d'avui, en virtut de les competències que li corresponen segons l'article 21.2.31 i 37 dels Estatuts de la Universitat, ha acordat d'aprovar el Reglament acadèmic de la Universitat.

Aquest reglament intenta fixar amb claredat les competències dels diversos òrgans acadèmics, amb la finalitat d'incrementar la seguretat jurídica mitjançant la definició dels drets i deures dels diferents membres de la comunitat universitària. Es tracta de constituir l'entorn d'un servei públic de qualitat.

Capítol primer. Matrícula

I. Matrícula ordinària i ampliació de matrícula

Article 1. Matrícula

1. Els alumnes que vulguin iniciar estudis amb limitació de places a la UIB han de formalitzar la preinscripció en els terminis pertinents. En cas d'obtenir plaça, s'han d'adreçar als serveis administratius corresponents per formalitzar la matrícula en el termini establert.

2. Si els estudis no tenen limitació de places, els alumnes de nou ingrés poden adreçar-se directament als serveis administratius corresponents per formalitzar la matrícula en els terminis establerts, sense el tràmit de preinscripció.

3. L'alumnat de nou ingrés a la UIB s'ha d'incorporar al programa de tutorització que estableixi cada facultat o escola sota les directrius fixades pel Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica.

4. Els alumnes que continuïn els estudis iniciats a la UIB s'han de matricular seguint obligatòriament el procediment d'automatrícula en el termini establert.

5. Els alumnes que vulguin canviar d'estudis han de seguir el procediment establert per als alumnes de nou ingrés i, si escau, poden demanar la convalidació de les assignatures superades abans de formalitzar la matrícula.

6. Els alumnes que vulguin continuar a la UIB els estudis iniciats en una altra universitat han de demanar l'admissió al degà o director d'escola competent, que informarà segons les disponibilitats d'espai i docents de la titulació sol·licitada i enviarà al Rector la proposta pertinent a efectes de trasllat d'expedient.

Article 2. Canvi de matrícula

L'alumnat pot adreçar-se als serveis administratius competents durant la primera setmana lectiva de cada quadrimestre per canviar la matrícula d'assignatures optatives i/o de lliure configuració, tot mantenint invariable el nombre de crèdits de què s'hagin matriculat prèviament.

Article 3. Ampliació de matrícula

L'ampliació de matrícula només pot ser d'assignatures de segon quadrimestre.

La sol·licitud s'ha d'adreçar al degà o al director d'escola competent, que dictaminarà segons els criteris establerts per la junta de facultat o escola, tot tenint en compte que les assignatures sol·licitades a l'ampliació de matrícula no presentin limitacions d'oferta (numerus clausus o un altre motiu).

II. Matrícula extraordinària

Article 4. Competència

La sol·licitud de matrícula extraordinària en assignatures d'una titulació s'ha d'adreçar al degà o al director d'escola competent, que dictaminarà segons les disponibilitats d'espai i docents de les dites assignatures.

Article 5. Avaluació

Els alumnes que cursen assignatures per la via de matrícula extraordinària tenen dret a ser avaluats amb les mateixes qualificacions que els alumnes de matrícula ordinària.

Article 6. Efectes acadèmics

1. Els alumnes avaluats positivament per la via de matrícula extraordinària tenen dret a obtenir certificat d'aquest fet.

2. Els alumnes, quan es matriculin per la via ordinària, poden demanar al cap d'estudis competent el reconeixement de les assignatures aprovades a la UIB en règim de matrícula extraordinària fins a un màxim de 30 crèdits. Excepcionalment es pot superar aquest valor límit per no fraccionar l'assignatura reconeguda de menys crèdits.

III. Simultaneïtat d'estudis

Article 7

L'alumnat que cursi una titulació a la UIB es pot matricular d'una altra titulació de la UIB, tot seguint el procediment establert per l'alumnat de nou ingrés. L'estudiant que opta per la simultaneïtat de dues titulacions s'ha d'atendre a les condicions docents de cada un dels estudis. L'eventual coincidència d'exàmens es resoldrà per l'article 31 d'aquest reglament.

IV. Anul·lació de matrícula

Article 8. Anul·lació total o parcial per causa justa

1. S'entenen per causes justes exclusivament les següents:

a) Malaltia greu justificada amb certificat mèdic oficial.

b) Modificació sobrevinguda i important de les condicions laborals o familiars de l'estudiant.

c) Obtenció de plaça en una altra universitat amb posterioritat a la matriculació.

2. Les sol·licituds d'anul·lació total o parcial de matrícula per causa justa seran resoltes pel degà o el director d'escola competent.

3. Si l'anul·lació és total, l'alumne obtindrà reserva de plaça per a l'any acadèmic següent, excepte en el supòsit previst a l'apartat 1.c) d'aquest article.

4. Pel que fa al règim de permanència, quedaran anul·lades les convocatòries corresponents a les assignatures incloses a la matrícula anul·lada.

5. L'anul·lació per causa justa permet d'obtenir la devolució de l'import de la matrícula. No obstant això, la Universitat retindrà, en concepte de despeses, la quantitat que fixi l'ordre de preus públics universitaris o, si no, un 25 per cent de l'import total de la matrícula anul·lada.

Article 9. Anul·lació per altres causes

1. Les sol·licituds d'anul·lació total o parcial de matrícula per causes distintes de les que figuren a l'article 8.1 s'han d'adreçar al Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica tan aviat com sigui possible.

2. L'anul·lació sense causa justa està condicionada al pagament íntegre de la matrícula, en cas que aquest s'hagi ajornat.

3. Pel que fa al règim de permanència, quedaran anul·lades les convocatòries corresponents a les assignatures incloses a la matrícula anul·lada.

4. L'alumnat de nou ingrés que anul·li totalment la matrícula sense causa justa es trobarà en les mateixes condicions que si no s'hagués matriculat.

Capítol segon. Règim acadèmic general

I. Publicitat i inalterabilitat de les condicions docents

Article 10. Competències

1. Els horaris i els llocs d'impartició de les classes, com també les dates, els horaris i els llocs d'avaluacions, els fixarà el degà o director d'escola competent, d'acord amb les regles que, si escau, s'estableixin, oïts els representants dels estudiants.

2. Els professors responsables de cada assignatura i, a més, els que imparteixin part de la docència de cada una, seran nomenats pel director del departament competent sota les regles que, si escau, fixi el consell de departament. Els ajudants que no siguin doctors no poden ser designats com a responsables únics d'assignatures, ni exercir com a tals.

3. Els professors responsables de les assignatures n'han de presentar el programa, que s'ha de procurar que sigui únic per a tots els grups d'un mateix estudi, abans d'iniciar-se la matrícula de cada any acadèmic en els períodes fixats per als alumnes de nou ingrés i per als alumnes que continuen estudis.

4. Les facultats i escoles establiran pautes generals de contingut i organització dels programes per obtenir una coordinació màxima de les assignatures i poden exigir el sotmetiment del programa al títol i als descriptors oficials de l'assignatura.

Article 11. Publicitat

S'han de posar a disposició de l'alumnat, almenys a la web de la UIB, abans d'iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic:

a) Els horaris i els llocs d'impartició de les classes teòriques i pràctiques.

b) El professorat de les assignatures i el seu horari de tutories, així com el número de telèfon i l'adreça de correu electrònic a la UIB.

c) El programa de cada assignatura, que ha de contenir, tant per als crèdits teòrics com per als pràctics, els objectius, la descripció dels continguts, la metodologia i els elements d'avaluació, a més d'una bibliografia bàsica, així com recomanacions quant a coneixements previs.

d) Les dates d'avaluació final de cada convocatòria i, si escau, les de les avaluacions parcials. Cada any acadèmic es faran dues convocatòries ordinàries d'avaluació per a cada assignatura, que seran els períodes pertinents de gener i febrer per a les assignatures de primer quadrimestre, el mes de juny per a les assignatures de segon quadrimestre i les assignatures anuals, i el període establert del mes de setembre per als tres tipus d'assignatures esmentats.

Article 12. Inalterabilitat

La conservació dels horaris de classes i de les dates d'avaluació anunciats abans d'iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic constitueix un dret individual de cada estudiant, per la qual cosa els horaris i les dates publicats són inalterables.

Això no obstant, els degans i directors d'escola hi poden fer modificacions amb l'acord previ per escrit de totes les persones implicades, amb el vistiplau del Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica.

Article 13. Absències

Si per qualsevol motiu justificat els professors no poden impartir la docència assignada en l'horari establert, ho han de comunicar als alumnes de la manera més efectiva amb antelació suficient, preferentment per escrit a la porta de l'aula. En qualsevol cas els professors ho han de comunicar als serveis administratius corresponents.

II. Prerequisits

Article 14. Matriculació i avaluació de les assignatures amb prerequisits ordinaris

1. Si una assignatura té prerequisits ordinaris, l'estudiant pot matricular-se d'aquesta assignatura i assistir a les classes, però no serà avaluat mentre tingui pendent de superació l'assignatura o les assignatures clau.

2. Si l'assignatura amb prerequisits i les assignatures clau tenen els exàmens finals a la mateixa convocatòria, l'estudiant pot presentar-se a l'examen de l'assignatura amb prerequisits, però la correcció i qualificació d'aquest examen no s'ha de produir mentre no consti que ha superat les assignatures clau. En cas que no aprovi les assignatures clau, l'examen de l'assignatura amb prerequisits perd tot valor.

Article 15. Prerequisits de matriculació

1. Els prerequisits de matriculació impedeixen que l'estudiant pugui matricular-se d'una assignatura fins que no hagi aprovat les assignatures clau.

2. Els prerequisits de matriculació tenen caràcter excepcional i s'han d'establir expressament. Solament són admissibles sota les condicions següents:

a) Que l'avaluació de l'assignatura amb prerequisits de matriculació sigui determinada essencialment per les activitats de la matèria i no per l'examen final.

b) Que la titulació no arribi a presentar més de dues assignatures troncals o obligatòries sotmeses a prerequisits de matriculació.

3. En cas que un pla d'estudis estableixi requisits per a l'accés al segon cicle, aquests requisits s'entendran com a requisits de matriculació.

4. Els alumnes que superin els prerequisits de matriculació poden demanar, si escau, l'ampliació de matrícula, tot seguint el procediment descrit a l'article 3.

Article 16. Prerequisits del projecte de fi de carrera

Pel que fa als projectes de fi de carrera, es pot establir que, per matricular-s'hi, l'alumne tingui superades tota la resta d'assignatures de la seva titulació o que s'hi matriculi simultàniament.

Article 17. Establiment de nous prerequisits

1. L'establiment de nous prerequisits i la modificació dels preexistents són competència de les juntes de facultat o escola i han de ser ratificats per la Comissió Acadèmica.

2. Els nous prerequisits manquen d'efectes retroactius, per la qual cosa solament afecten els estudiants que es matriculin per primera vegada de l'assignatura afectada a partir de l'any acadèmic següent a la seva aprovació.

III. Assignatures optatives

Article 18

1. L'oferta d'assignatures optatives d'una titulació és competència del cap d'estudis, sota la direcció i coordinació del degà o director d'escola competent, amb l'informe previ dels departaments afectats. Aquesta oferta es pot modificar anualment, per la qual cosa l'alumnat només disposa de les convocatòries corresponents a l'any acadèmic en què l'assignatura s'imparteix. Els estudiants poden matricular-se i examinar-se de les assignatures optatives exclusivament durant l'any acadèmic en què es troben vigents.

2. En el cas de titulacions amb dos cicles, l'alumnat ha de cobrir:

a) El nombre de crèdits optatius de primer cicle amb assignatures optatives de primer cicle, de segon cicle o vàlides per a ambdós cicles. Els crèdits sobrants d'assignatures optatives de segon cicle també són vàlids per cobrir l'optativitat de primer cicle.

b) El nombre de crèdits optatius de segon cicle amb assignatures optatives de segon cicle o vàlides per a ambdós cicles. Excepcionalment, els crèdits que sobrin de fer la darrera assignatura optativa necessària per cobrir els crèdits optatius de primer cicle serviran com a crèdits de segon cicle.

Article 19

Si escau, l'excés de crèdits en assignatures optatives serà reconegut pels serveis administratius a petició de l'estudiant com a crèdits de lliure configuració a fi de completar els crèdits necessaris per demanar el títol o per acabar el primer cicle.

IV. Assignatures de lliure configuració

Article 20

1. Es facilitarà a l'alumnat una llista d'assignatures permeses com de lliure configuració amb totes les assignatures troncals, obligatòries i optatives de les titulacions oficials que no presenten limitacions d'oferta i que, segons el parer de les facultats o escoles corresponents, són assequibles als alumnes de qualsevol titulació i cicle.

2. El cap d'estudis, d'acord amb les directrius fixades per la junta de facultat o escola, farà públiques les assignatures de lliure configuració especialment recomanades per als alumnes de la titulació.

3. El cap d'estudis, d'acord amb les directrius fixades per la junta de facultat o escola, pot elaborar la llista d'assignatures excloses per a la lliure configuració de la titulació pel fet que tinguin continguts similars o per davall del nivell de les assignatures troncals, obligatòries i/o optatives de la titulació.

Article 21

Anualment s'elaborarà una llista d'assignatures específiques de lliure configuració adreçades l'alumnat de qualsevol titulació i cicle, i la relació de cursos d'iniciació per a l'alumnat de nou ingrés.

V. Reconeixement de crèdits de lliure configuració

Article 22

1. Es permet el reconeixement de crèdits de lliure configuració (sense qualificació) per:

a) Seminaris i cursos organitzats pels departaments, facultats, escoles o instituts universitaris fora de l'oferta acadèmica oficial. Aquestes activitats no justificaran càrrega docent en els departaments implicats.

b) Cursos no oficials de la UIB.

c) Cursos no oficials d'altres universitats.

d) Cursos organitzats per institucions no universitàries, per conveni de reconeixement recíproc. Per a cada curs s'exigirà un mínim de vint hores presencials i s'atorgarà un màxim de cinc crèdits.

e) Idiomes estrangers, d'acord amb el que estableix l'apartat 3 d'aquest article.

f) Participació en activitats no previstes als plans d'estudis desenvolupades en el si de la UIB o en representació d'aquesta, d'acord amb el que estableix l'apartat 4 d'aquest article.

g) Pràctiques en empreses i institucions públiques i privades, treballs dirigits acadèmicament, estudis realitzats en el marc de convenis nacionals o internacionals i col·laboració en activitats organitzades per departaments, facultats i escoles, d'acord amb el que disposa l'apartat 5 d'aquest article.

h) Cursos realitzats al Conservatori Superior de Música.

i) Participació en comissions d'avaluació, certificació, acreditació, etc., del procés de millora de la qualitat en el sistema universitari.

j) Participació en tasques de representació dels alumnes als òrgans col·legiats de la UIB, d'acord amb la taula d'equivalències aprovada per la Comissió Acadèmica.

k) Activitats d'esports d'alt nivell, segons els criteris que marqui la Comissió Acadèmica.

2. Els cursos, seminaris o activitats indicats a l'apartat 1.a), b), c) i d), abans de realitzar-se els ha d'haver aprovat la Comissió Acadèmica. No obstant això, es permet que l'alumnat pugui adreçar una sol·licitud a la Comissió Acadèmica per al reconeixement de crèdits de lliure configuració per activitats d'aquests tipus que no tinguin autorització prèvia, tot aportant la documentació explicativa pertinent.

Els serveis administratius els inclouran a l'expedient acadèmic de l'alumne una vegada aquest hagi presentat el certificat corresponent.

3. Pel que fa al reconeixement de crèdits de lliure configuració per idiomes estrangers, apartat 1.e), l'estudiant pot obtenir els crèdits que corresponguin en cada cas mitjançant:

a) L'assistència als cursos del Servei Lingüístic de la UIB i la superació de l'avaluació corresponent. En aquest cas es mantindrà la qualificació.

b) La superació dels exàmens corresponents a la convocatòria anual que ha de fer el Servei Lingüístic de la UIB.

c) El reconeixement de crèdits pels cursos de l'Escola Oficial d'Idiomes de les Illes Balears o altres centres d'idiomes de prestigi reconegut, amb un màxim de quinze crèdits. Els criteris de reconeixement seran els establerts pel Servei Lingüístic de la UIB. El valor de reconeixement de crèdits no pot ser mai superior a la relació 1 crèdit = 12 hores.

Cap estudiant no pot obtenir reconeixement de crèdits pel nivell bàsic de l'idioma elegit per a les proves d'accés a la Universitat.

Les juntes de facultat o escola a les quals corresponguin estudis en què existeixin assignatures que siguin en tot o en part semblants a un curs del Servei Lingüístic, poden excloure el reconeixement de crèdits de lliure configuració per al seu alumnat.

4. La Comissió Acadèmica pot autoritzar, amb caràcter previ, el reconeixement de crèdits de lliure configuració per les activitats indicades a l'apartat 1.f) a proposta del vicerectorat corresponent. El reconeixement es farà efectiu mitjançant un certificat expedit per l'esmentat vicerectorat una vegada comprovada la correcta execució de les dites activitats.

5. El reconeixement de crèdits per les activitats recollides a l'apartat 1.g) el farà el cap d'estudis competent, d'acord amb el que disposi el pla d'estudis i amb les regles que, si escau, hagi establert la junta de facultat o escola.

6. La Comissió Acadèmica aprovarà una taula per al reconeixement fins a quinze crèdits de cursos del Conservatori Superior de Música (apartat 1.h).

7. La Comissió Acadèmica, a proposta de la facultat o escola competent, aprovarà el reconeixement de crèdits de lliure configuració per a les activitats de l'apartat 1.i), fins a un màxim de sis crèdits.

8. Perquè una activitat pugui ser reconeguda com a crèdits de lliure configuració, l'estudiant l'ha d'haver realitzada durant el seu període d'estudis, des que formalitzi la matrícula per primera vegada fins al moment que assoleixi els crèdits necessaris per completar la titulació.

9. No poden ser reconegudes amb crèdits de lliure configuració les activitats realitzades en formació de postgrau o doctorat, ni les activitats que comportin prestació de serveis remunerats, excepte les realitzades dins el marc de convenis de cooperació educativa o convenis per a la realització de pràctiques en empreses.

10. En termes generals, el mínim que es pot reconèixer per a una activitat determinada és 1 crèdit, al qual es poden afegir, si escau, fraccions de 0,5 crèdits, d'acord amb el que estableixi la Comissió Acadèmica.

11. Quan el nivell dels continguts d'un curs estigui per davall del nivell propi d'un determinat estudi, la Comissió Acadèmica pot excloure el reconeixement de crèdits de lliure configuració d'aquell curs per a l'alumnat d'aquell estudi.

VI. Servei de tutories

Article 23

1. El professorat ha d'estar a la disposició de l'alumnat al seu despatx de la UIB durant les hores de tutoria establertes, per resoldre dubtes i preguntes sobre l'assignatura impartida o sobre el currículum de l'estudiant mateix. L'horari de tutories ha d'estar anunciat a la porta del despatx. Així mateix es poden fer tutories per mitjà del correu electrònic.

2. Si per qualsevol motiu justificat els professors no poden ser presents al despatx en l'horari de tutories establert, ho han de comunicar als eventuals usuaris de la manera més efectiva.

VII. Assignació de grup

Article 24

En cas que en una mateixa assignatura o en un mateix curs hi hagi diversos grups, el degà o el director d'escola competent, d'acord, si escau, amb les directrius que fixi la junta de facultat o escola, decidirà els criteris d'assignació de grup i els farà públics.

Article 25

L'alumnat pot presentar al degà o al director d'escola competent una sol·licitud motivada de canvi de grup. La decisió del degà o director d'escola s'ha de subjectar, si escau, a les directrius fixades per la junta de facultat o escola per als canvis de grup.

Capítol tercer. Avaluació

I. Elements d'avaluació

Article 26. Elements d'avaluació

L'avaluació de l'alumnat matriculat en cada assignatura s'ha de basar, com a mínim, en alguna de les activitats següents:

a) Participació en classes teòriques, seminaris i altres activitats complementàries que es duguin a terme. Aquest element no tindrà la consideració de requisit exclusiu per poder superar l'assignatura.

b) Realització dels crèdits pràctics.

c) Treballs presentats en relació amb el contingut de l'assignatura.

d) Exàmens parcials (escrits i/o orals).

e) Exàmens finals (escrits i/o orals).

Article 27. Publicitat

Tots els elements d'avaluació de cada assignatura, tant dels crèdits teòrics com dels pràctics, han d'estar a disposició de l'alumnat abans d'iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic, en el programa corresponent, i no poden modificar-se.

Així mateix, els professors han d'anunciar al programa el pes relatiu de cada element en l'avaluació final de l'assignatura. Es pot modificar aquesta assignació si és a favor de tot l'alumnat matriculat a l'assignatura.

II. Professorat responsable de l'avaluació

Article 28. Responsabilitat de l'avaluació

L'avaluació dels alumnes és responsabilitat de la Universitat i l'han d'exercir els professors responsables de cada assignatura, llevat del que disposa l'article 58 i de les situacions excepcionals que el Consell de Direcció qualifiqui com a greus, per a les quals cercarà una solució adient.

Article 29. Funcions

Els professors responsables de les assignatures n'han de firmar les actes. Són, a més, els responsables del compliment dels terminis i altres actuacions recollides a l'article 39.

Article 30. Abstenció i recusació

1. Són causes d'abstenció o recusació del professor:

a) Tenir parentiu de consanguinitat amb l'estudiant dins el quart grau o d'afinitat dins el segon, com també el fet de compartir-hi despatx professional o estar-hi associat per a l'assessorament, la representació o la direcció.

b) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb l'estudiant.

2. El professor en el qual concorri qualsevol de les causes esmentades a l'apartat anterior s'ha d'abstenir d'avaluar l'alumne en qüestió i ha de comunicar aquesta circumstància al director del departament tot d'una que ho sàpiga.

3. Si es dóna alguna de les causes esmentades a l'apartat 1 i el professor no ha comunicat la seva abstenció, els estudiants poden adreçar la sol·licitud de recusació al director del departament competent, el qual dictaminarà després d'una audiència amb el professor recusat.

4. Segons les circumstàncies, si és procedent l'abstenció o la recusació, el director de departament pot resoldre:

a) Que l'estudiant s'acomodi, amb tots els efectes acadèmics, en un altre grup de la mateixa assignatura.

b) Que l'avaluació la realitzi un altre professor, que firmarà una acta especial.

III. Dates d'avaluació

Article 31. Coincidència de dates

1. Es fixarà el calendari de les avaluacions tot minimitzant les coincidències de dates entre les assignatures troncals, obligatòries i optatives pròpies d'un mateix estudi.

2. Es considera que hi ha coincidència d'exàmens quan entre l'acabament d'un examen i l'inici del següent hi ha menys de tres hores de separació. No s'aplica als exàmens parcials, atès el caràcter voluntari d'aquests.

3. L'alumne ha de comunicar la coincidència d'exàmens al cap d'estudis com més prest millor. Si és possible, el cap d'estudis evitarà la coincidència d'acord amb el que estableix l'article 12 d'aquest reglament. Si no és possible evitar-la, s'ha d'oferir a l'estudiant la possibilitat de fer un dels exàmens en data alternativa i sota les mateixes condicions que la resta d'alumnes. Si algun professor considera que no podrà garantir la igualtat de condicions indicada, ho ha d'anunciar explícitament al programa de l'assignatura.

4. Els professors afectats per la coincidència, a proposta del cap d'estudis, poden acordar quin dels dos exàmens es realitzarà en data alternativa. En cas que no hi hagi acord, s'aplicaran les regles següents:

a) En cas de coincidència de l'examen d'una assignatura que és de lliure configuració per a l'estudiant amb el d'una que és troncal, obligatòria o optativa, s'ha d'oferir una data alternativa per a la primera.

b) En cas de coincidència de l'examen d'una assignatura que és optativa per a l'estudiant amb el d'una que és troncal o obligatòria, s'ha de proposar una data alternativa per a la primera.

c) En cas de coincidència d'exàmens d'assignatures de la mateixa condició, o si hi ha dificultats per aplicar els apartats a) i b), el degà o director d'escola oferirà dates alternatives per als exàmens de les assignatures amb menys alumnes matriculats.

Si és necessari emetre una resolució en l'aplicació d'aquestes regles, ho farà el degà o director d'escola si els exàmens corresponen a titulacions que siguin competència seva; si no, ho farà el vicerector d'Ordenació Acadèmica.

5. Per poder-se presentar a l'examen en data alternativa, l'estudiant ha de lliurar al professor corresponent una acreditació d'haver realitzat en la data oficial l'examen de l'assignatura amb la qual hi havia coincidència.

6. Les facultats i escoles poden establir:

a) Un termini d'antelació mínim perquè l'estudiant demani la modificació de dates d'exàmens per coincidència, a fi de poder proposar dates alternatives comunes a tot els alumnes afectats.

b) La possibilitat de retardar la data d'examen d'una assignatura amb prerequisit i coincidència de data d'examen amb l'assignatura clau. En aquest cas l'examen de la primera assignatura es pot fer quan es disposi de la qualificació de la segona, sempre que això tingui lloc dins els períodes habilitats per a l'execució dels exàmens.

Article 32. Període d'avaluació

En el cas d'assignatures quadrimestrals, tot el procés d'avaluació, inclosa la realització de treballs, s'ha de fer en el quadrimestre en què s'imparteix l'assignatura o en els períodes d'exàmens corresponents.

Article 33. Convocatòria anticipada

1. Poden demanar convocatòria anticipada d'examen per a un màxim de tres assignatures únicament els alumnes als quals manquin 30 crèdits o menys per acabar els estudis, o 15 crèdits o menys per completar el primer cicle. En aquest còmput no es tindrà en compte el projecte de fi de carrera.

2. La sol·licitud de convocatòria anticipada s'ha de presentar davant el degà o director d'escola competent, durant el mes de desembre per a la convocatòria de febrer i durant el mes d'abril per a la convocatòria de juny. Quan es concedeixi la convocatòria anticipada, l'alumne ha de renunciar a una convocatòria ordinària, que no podrà recuperar sota cap circumstància.

3. La convocatòria anticipada es realitzarà amb el temari i els elements d'avaluació corresponents a l'última vegada que s'hagi impartit l'assignatura. El degà o director d'escola pot desestimar la petició de convocatòria anticipada si l'avaluació de l'assignatura inclou elements diferents de l'examen final i l'estudiant no els ha superat.

4. Els exàmens de les convocatòries anticipades es faran durant els períodes d'exàmens ordinaris, en les dates que fixi el cap d'estudis. Les facultats i escoles poden establir que la realització dels exàmens sigui davant un tribunal constituït per tres professors designats pel director del departament corresponent.

5. El vicerector d'Ordenació Acadèmica pot autoritzar la realització de convocatòries anticipades sense que es compleixin les condicions de l'apartat 1, sempre que prèviament el degà o director d'escola competent n'informi de manera favorable.

IV. Execució dels exàmens

Article 34

Els professors poden demanar la identificació dels alumnes mitjançant DNI, passaport, carnet de la UIB o un altre mitjà fiable, abans o durant l'examen.

Article 35

L'estudiant té dret:

a) Si es duu a terme un examen escrit, a un enunciat per escrit i expressat amb claredat, en el qual consti la puntuació de cada una de les qüestions plantejades.

b) Si es duu a terme un examen oral, a un enunciat clar de les preguntes i a saber els criteris d'avaluació.

c) Que es respectin les convocatòries oficials pertinents per a la presentació de treballs, pràctiques o altres elements d'avaluació i per a la realització dels exàmens escrits i orals en les dates fixades per cada facultat o escola.

d) A rebre un justificant documental en finalitzar la prova o l'examen que acrediti que l'ha realitzat.

e) Si és resident a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, a realitzar els exàmens de les convocatòries oficials a les respectives seus universitàries, de conformitat amb el procediment que estableixi el Consell de Direcció.

V. Exàmens orals

Article 36

La realització d'exàmens orals s'ha d'anunciar al programa com a element d'avaluació abans d'iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic.

Article 37

S'ha de comunicar als alumnes l'ordre en què s'examinaran, com a mínim una setmana abans de la data establerta per a la realització de l'examen oral.

Article 38

Els exàmens orals seran enregistrats per permetre una posterior revisió de la qualificació, llevat que l'estudiant renunciï per escrit al dret que l'enregistrin.

Article 39

Els exàmens orals es realitzaran a l'aula assignada i seran públics si ho demana l'alumne que s'ha d'examinar.

VI. Frau en l'avaluació

Article 40

Amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'alumne infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun dels exercicis exigits en l'avaluació d'alguna assignatura comportarà la nota de 0 en la convocatòria corresponent.

Article 41

Si l'alumne considera la decisió incorrecta, pot recórrer contra la qualificació tot seguint el procediment descrit als articles 46-50 d'aquest reglament.

VII. Qualificació

Article 42. Tipus de qualificació

1. Les qualificacions finals de cada assignatura que s'han de fer constar a l'acta són de forma numèrica entre 0 i 10, amb expressió d'un decimal.

2. La menció de matrícula d'honor es pot atorgar a alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9,0. El nombre de matrícules d'honor en una assignatura no pot excedir el cinc per cent del nombre d'alumnes matriculats en el corresponent any acadèmic. Això no obstant, es pot concedir una matrícula d'honor si el nombre d'alumnes matriculats és inferior a vint.

Article 43. Publicació de les qualificacions i lliurament d'actes

1. Les qualificacions corresponents a l'avaluació final o a qualsevol de les proves o activitats de cada assignatura es publicaran, abans de tancar les actes, al servidor telemàtic de la UIB. Si el nombre d'alumnes ho justifica, es dipositarà una còpia (sense noms i cognoms) de les qualificacions provisionals a la consergeria de l'edifici en el qual s'imparteix l'assignatura.

2. El professorat ha de lliurar les qualificacions definitives, mitjançant les actes tancades i signades, als serveis administratius pertinents en el termini establert al calendari de l'any acadèmic per a cada convocatòria.

3. En cas d'absència o malaltia del professor responsable d'una assignatura quan s'acabi el termini de lliurament d'actes, el director del departament pot signar l'acta pertinent.

VIII. Revisió de les qualificacions

Article 44. Elements revisables

L'estudiant pot demanar la revisió de la qualificació pel que fa a qualsevol dels elements de la seva avaluació.

Article 45. Període de revisió

Juntament amb les qualificacions dels elements d'avaluació, els professors han de fer públics la data, l'horari i el lloc de la Universitat en què tindrà lloc la revisió. Aquesta revisió s'ha de fer entre els tres i set dies hàbils següents a la publicació de les qualificacions provisionals, abans de tancar i signar les actes.

IX. Recurs enfront de les qualificacions

Article 46

L'estudiant pot recórrer contra la qualificació definitiva de l'assignatura davant el director del departament al qual pertanyi el professor responsable, en el termini de deu dies hàbils a partir de la data de signatura de l'acta. Pel que fa als exàmens realitzats davant un tribunal, no escau aquest recurs.

Article 47

El director de departament nomenarà un tribunal constituït per tres professors permanents, amb exclusió, en tot cas, del professor contra la qualificació del qual es recorre.

Article 48

1. En el cas general, el tribunal examinarà si els elements d'avaluació emprats són els prèviament publicats i/o si en l'ús dels criteris d'avaluació aplicats en la valoració del dits elements s'ha incorregut en un error manifest. Per això, pot demanar al professor qualificador altres exàmens o treballs corregits per usar-los de referència.

2. Si el recurs prové del supòsit considerat als articles 40 i 41, el tribunal demanarà al professor qualificador les proves del presumpte frau i les examinarà.

Article 49

El tribunal pot:

a) Confirmar o modificar la qualificació contra la qual s'ha recorregut. En el segon cas, els tres membres del tribunal firmaran una acta complementària.

b) Proposar una nova prova o un examen, que serà avaluat pel mateix tribunal.

Article 50

Per adoptar qualsevol decisió distinta de la confirmació de la qualificació, s'ha de donar prèviament audiència al professor contra la qualificació del qual es recorre.

X. Conservació i utilització d'exàmens i treballs

Article 51. Conservació

El professorat ha de conservar els exàmens i la resta de les proves d'avaluació durant un any des de la data en què es varen realitzar o lliurar.

Article 52. Utilització

La reproducció total o parcial dels treballs o la seva utilització com a base d'un treball propi del professor s'han de subjectar a la legislació sobre propietat intel·lectual.

Capítol quart. Adaptacions i convalidacions

Article 53

Les sol·licituds d'adaptació entre plans d'estudis successius, de permanència en un pla d'estudis en vies d'extinció, d'adaptació d'assignatures aprovades en una altra universitat o de convalidació d'assignatures corresponents a una altra titulació, s'han de presentar necessàriament en el moment de matricular-se i seran resoltes pel cap d'estudis.

Article 54

El cap d'estudis ha de dictaminar d'acord amb les directrius generals que establirà la Comissió Acadèmica i amb els criteris específics que fixarà la junta de facultat o escola.

Article 55

Enfront de la decisió del cap d'estudis, l'alumne pot posar un recurs ordinari davant el degà o director d'escola competent, que dictaminarà amb un nou informe previ del cap d'estudis. Si escau, pot recórrer també davant el vicerector d'Ordenació Acadèmica.

Capítol cinquè. Règim general de permanència

Article 56. Nombre mínim de crèdits que s'han d'aprovar els dos primers anys acadèmics

1. Els alumnes que es matriculin per primera vegada en un estudi a la UIB han d'aprovar un mínim de 6 crèdits d'assignatures troncals, obligatòries o optatives el primer any acadèmic, i un mínim de 24 crèdits d'assignatures troncals, obligatòries, optatives o de lliure configuració els dos primers anys acadèmics.

2. En cas de no superar el nombre mínim de crèdits, l'alumne matriculat en estudis sense limitació de places pot adreçar una sol·licitud al degà o director d'escola competent, el qual dictaminarà d'acord amb les directrius fixades per la junta de facultat o escola sobre permanència dels alumnes i incorporarà l'estudiant a un programa de tutorització efectiva, si escau. En estudis amb limitació de places, els alumnes que no superin el nombre mínim de crèdits poden adreçar -se al vicerector d'Ordenació Acadèmica, el qual, consultat prèviament el degà o director d'escola competent, pot autoritzar un any més de permanència atenent situacions especials sobrevingudes i suficientment justificades.

3. Si no obté permís de permanència, l'estudiant que no hagi superat el nombre mínim de crèdits només pot tornar-se a matricular dels mateixos estudis un cop transcorreguts dos anys acadèmics. S'entén que el dret a reiniciar un estudi després de dos anys d'haver-lo hagut d'abandonar es té un sol cop, per la qual cosa l'estudiant que hagi d'abandonar un estudi per segona vegada, perd definitivament la possibilitat de matricular -se d'aquest estudi a la UIB.

4. Pel que fa als alumnes que hagin hagut d'abandonar els estudis perquè no hagin superat el nombre mínim de crèdits i que els tornin a iniciar al cap de dos anys, estaran subjectes a les condicions següents:

a) En estudis amb limitació de places, han de ser admesos mitjançant la preinscripció.

b) Es mantindrà la qualificació de les assignatures superades.

c) Respecte de les assignatures no superades, partiran de zero convocatòries esgotades.

Article 57. Nombre màxim de convocatòries

1. El nombre de convocatòries de què disposa cada alumne per a la superació de cada assignatura és de sis d'ordinàries.

2. La no presentació de l'alumne a l'examen final o a les altres proves d'avaluació d'una assignatura comportarà la qualificació de "no presentat" a l'acta, equivalent a la dispensa automàtica de convocatòria. Les convocatòries dispensades no s'han de computar als efectes prevists a l'apartat 1.

3. L'alumne ha de disposar en tot moment d'informació suficient sobre el nombre de convocatòries que ha esgotat.

4. Els alumnes que estiguin en quarta, cinquena o sisena convocatòria d'una assignatura, si ho demanen, poden examinar-se davant un tribunal constituït per tres professors designats pel director del departament corresponent. Les sol·licituds pertinents s'han de presentar davant el degà o director d'escola competent, durant el mes de desembre per a la convocatòria de febrer, durant el mes d'abril per a la convocatòria de juny i abans del 20 de juliol per a la convocatòria de setembre.

5. Els alumnes als quals quedin per aprovar menys del 10 per cent del total de crèdits per obtenir una titulació o acabar un cicle, llevat dels crèdits destinats al projecte de fi de carrera o semblants, poden demanar al degà o director d'escola competent fins a dues convocatòries extraordinàries de gràcia. Si s'obté una convocatòria extraordinària, l'examen final s'ha de fer davant el tribunal previst a l'apartat 4. Les assignatures subjectes a prerequisits, en cas que s'hagin esgotat les convocatòries de l'assignatura clau, no s'han de computar a l'efecte del càlcul del 10 per cent.

6. Els alumnes als quals només quedi pendent una assignatura per acabar els estudis, o bé que demanin la convocatòria anticipada d'examen (article 33), poden fer ús del que estableix l'apartat 4 d'aquest article encara que no hagin exhaurit tres convocatòries.

Capítol sisè. Finalització d'estudis mitjançant compensació

Article 58

Els alumnes als quals quedi només una assignatura pendent per acabar un estudi, independentment del projecte de fi de carrera, poden demanar a la Comissió Acadèmica la compensació de qualificacions, sempre que hagin esgotat a la UIB les convocatòries de l'assignatura els dos darrers anys acadèmics. La Comissió Acadèmica analitzarà les sol·licituds cas per cas i establirà la solució més adient en vista de les qualificacions obtingudes a les convocatòries de l'assignatura en qüestió, així com del conjunt de l'expedient acadèmic del sol·licitant. Si escau, signaran l'acta de compensació el vicerector d'Ordenació Acadèmica com a president de la Comissió Acadèmica i el degà o director d'escola competent.

Capítol setè. Àmbit d'aplicació d'aquest reglament acadèmic

Article 59. Escoles adscrites

Aquest reglament s'ha d'aplicar també a les escoles adscrites a la UIB.

Article 60

Els estudiants estan subjectes a la versió d'aquest reglament acadèmic que estigui en vigor en el moment de matricular-se.

Això no obstant, els alumnes poden adreçar-se al vicerector d'Ordenació Acadèmica a fi que els apliquin disposicions posteriors que els siguin més favorables.

Disposicions transitòries

Primera. Amb referència a l'article 39.1, es permet la publicació a la consergeria i/o als taulers oficials dels edificis dels resultats (sense noms i cognoms) de les proves parcials o dels diferents elements d'avaluació. Quant a la publicació de les qualificacions finals, els serveis administratius pertinents se n'encarregaran en el cas d'assignatures els professors de les quals no tinguin accés al servidor telemàtic de la UIB.

Segona. Les assignatures cursades en règim de matrícula extraordinària que figurin amb la qualificació "apte" es reconeixeran, si escau, amb la nota numèrica de 6,0.

Tercera. Durant el primer any acadèmic després d'haver-se aprovat aquest reglament, les activitats de l'article 22 que requereixen reconeixement previ per part de la Comissió Acadèmica podran ser reconegudes un cop realitzades si s'adreça una petició a la Comissió Acadèmica i s'aporten els justificants que calguin.

Quarta. En el termini de sis mesos des de la publicació al FOU del Reglament acadèmic, s'elaborarà un reglament sancionador que faci especial referència a l'incompliment d'aquesta normativa.

Disposicions addicionals

Primera

La Comissió Acadèmica estudiarà les peculiaritats de l'aplicació del Reglament acadèmic a les seus universitàries.

Segona

Totes les denominacions d'òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe de la persona de qui es tracti.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Reglament acadèmic vigent anteriorment.

Disposició final

Aquest reglament entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat, excepte els articles 56 i 57 (Règim general de permanència), els quals entraran en vigor una vegada que siguin aprovats i publicats pel Consell Social de la UIB, d'acord amb el que disposa l'article 46.3 de la LOU.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.