El Consell de Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears del dia 26 de setembre de 2003 va aprovar els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Claustre universitari en sessió extraordinària del dia 20 de març de 2003. Els esmentats Estatuts han estat publicats al BOIB núm. 136 del dia d'avui (Decret 170/2003, de 26 de setembre).

En conseqüència, faig publicar, com a annex, el text íntegre dels Estatuts, perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

ESTATUTS DE LA UNIVERSITAT LES ILLES BALEARS

TÍTOL PRELIMINAR

TÍTOL I. DE L'ESTRUCTURA I EL GOVERN DE LA UNIVERSITAT

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL II. DELS ÒRGANS GENERALS DE LA UNIVERSITAT

Secció 1a. Dels òrgans col·legiats

Subsecció 1a. Del Claustre universitari
Subsecció 2a. Del Consell de Govern
Subsecció 3a. De la Junta Consultiva
Subsecció 4a. Del Consell de Direcció
Subsecció 5a. Del Consell Social

Secció 2a. Dels òrgans unipersonals

Subsecció 1a. Del Rector
Subsecció 2a. Dels vicerectors
Subsecció 3a. Del Secretari General
Subsecció 4a. Del Gerent

CAPÍTOL III. DE LES FACULTATS I ESCOLES

Secció 1a. Disposicions preliminars
Secció 2a. De les juntes de facultat o escola
Secció 3a. De les comissions de direcció dels centres
Secció 4a. Dels degans o directors
Secció 5a. Dels vicedegans o subdirectors
Secció 6a. Dels secretaris de facultat o escola

CAPÍTOL IV. DELS DEPARTAMENTS

Secció 1a. Disposicions preliminars
Secció 2a. Dels consells de departament
Secció 3a. De les comissions de direcció dels departaments
Secció 4a. Dels directors de departament
Secció 5a. Dels subdirectors de departament
Secció 6a. Dels secretaris de departament

CAPÍTOL V. DE LA JUNTA DE DEGANS I DIRECTORS DE CENTRE I DE LA JUNTA DE DIRECTORS DE DEPARTAMENT I D'INSTITUT UNIVERSITARI DE RECERCA

CAPÍTOL VI. DE LES SEUS UNIVERSITÀRIES

CAPÍTOL VII. DELS INSTITUTS UNIVERSITARIS DE RECERCA

CAPÍTOL VIII. DELS CENTRES ADSCRITS

CAPÍTOL IX. DELS ALTRES CENTRES

CAPÍTOL X. DE LA SINDICATURA DE GREUGES

CAPÍTOL XI. DE LES ELECCIONS

Secció 1a. Disposicions generals
Secció 2a. De les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals
Secció 3a. De les eleccions dels representants en els òrgans col·legiats
Secció 4a. De la Comissió Electoral

CAPÍTOL XII. DE LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA I LA MOCIÓ DE CENSURA

TÍTOL II. DEL REGIMENT DE LA UNIVERSITAT

TÍTOL III. DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

CAPÍTOL I. DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR

Secció 1a. Disposicions generals
Secció 2a. Del personal docent i investigador contractat
Secció 3a. Dels funcionaris dels cossos docents universitaris
Secció 4a. De la dedicació
Secció 5a. De les retribucions econòmiques

CAPÍTOL II. DELS ESTUDIANTS

Secció 1a. Del règim acadèmic
Secció 2a. Dels drets i deures
Secció 3a. Dels alumnes col·laboradors
Secció 4a. De la representació

CAPÍTOL III. DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

CAPÍTOL IV. DELS ESTUDIANTS I ALTRES MEMBRES DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA AMB DISCAPACITAT

CAPÍTOL V. DEL RÈGIM DISCIPLINARI

TÍTOL IV. DE L'ACTIVITAT ACADÈMICA

CAPÍTOL I. DELS ESTUDIS

Secció 1a. Disposicions generals
Secció 2a. Dels estudis de doctorat
Secció 3a. Dels altres estudis

CAPÍTOL II. DE LA RECERCA

TÍTOL V. DELS CONVENIS I DE LA COOPERACIÓ

TÍTOL VI. DEL RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER

CAPÍTOL I. EL PATRIMONI

CAPÍTOL II. DEL PRESSUPOST I DE LA PROGRAMACIÓ ECONÒMICA PLURIANUAL

CAPÍTOL III. DEL CONTROL I DE LA LIQUIDACIÓ

CAPÍTOL IV. DEL SECTOR PÚBLIC UNIVERSITARI

TÍTOL VII. DEL RÈGIM JURÍDIC

TÍTOL VIII. DELS HONORS I DISTINCIONS

CAPÍTOL I. DEL DOCTORAT HONORIS CAUSA

CAPÍTOL II. DE LES MEDALLES

TÍTOL IX. DE LA REFORMA DELS ESTATUTS

DISPOSICIONS ADDICIONALS

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

DISPOSICIÓ FINAL

ESTATUTS DE LA UNIVERSITAT LES ILLES BALEARS

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1. Concepte i autonomia universitària

1. La Universitat de les Illes Balears és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent. Exerceix els drets reconeguts per l'ordenament jurídic per realitzar el servei públic de l'educació superior mitjançant la investigació, la docència i l'estudi, i desenvolupa les funcions que li atribueix l'article 1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOU).

2. La Universitat de les Illes Balears gaudeix de plena autonomia, reconeguda per la Constitució a l'article 27.10, en el marc de la legislació que el desenvolupa, i d'acord amb els presents Estatuts.

Article 2. Principis d'actuació

Per acomplir les seves funcions, la Universitat de les Illes Balears haurà de cooperar amb altres universitats i institucions de tot arreu per mantenir i enfortir el seu caràcter universal, però especialment amb les de parla catalana, per les seves afinitats culturals i històriques.

Article 3. Funció de la Universitat

La Universitat de les Illes Balears és una institució dedicada al servei públic de l'educació superior i de la recerca. Les tasques universitàries no seran determinades per cap tipus de poder econòmic, social, religiós o ideològic.

Article 4. Atencions especials

1. La Universitat de les Illes Balears és una institució que està lligada a la realitat històrica, científica, social i econòmica de les illes Balears, la qual cosa comporta una atenció especial a l'estudi de la cultura catalana i al desenvolupament científic, tècnic i artístic de les illes Balears.

2. La Universitat de les Illes Balears se sent compromesa amb la conservació del medi ambient a través d'una ètica ambiental solidària amb tots els pobles del món, que promogui la conservació de la biodiversitat i dels hàbitats i recursos naturals.

3. La Universitat de les Illes Balears se sent compromesa amb la millora de la seguretat i la salut en el treball a través d'un política social de promoció i millora de les condicions laborals de la comunitat universitària en tots els seus aspectes (condicions de seguretat, ambientals, ergonòmiques i psicosocials).

4. Així mateix, la Universitat de les Illes Balears ha de promoure la integració a la comunitat universitària de persones amb discapacitats.

Article 5. Llengua de la Universitat

La llengua catalana, pròpia de la Universitat de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, caràcter de

llengua oficial, i tots els membres de la Universitat tenen el dret d'utilitzar-la. La Universitat normalitzarà l'ús del català en l'àmbit de les seves competències.

Article 6. Institució oficial consultiva en matèria de llengua

La Universitat de les Illes Balears és la institució oficial consultiva per a tot el que faci referència a la llengua catalana, tal com ho estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Article 7. Ajudes a l'estudi

La Universitat, per acomplir degudament la tasca social que li correspon, facilitarà l'accés als estudis universitaris a tothom que tingui aptituds i no disposi de mitjans. Per això podrà promoure una política d'ajudes eficaç en col·laboració amb les altres entitats públiques i privades de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Compensarà la discontinuïtat territorial de les Illes mitjançant el sistema d'ajudes, la descentralització de les activitats que ho permetin i l'aplicació de les tecnologies de la informació.

Article 8. Compliment dels fins de la Universitat

1. Per desenvolupar correctament les seves activitats, la Universitat de les Illes Balears fa seus els principis de llibertat individual, democràcia, justícia i igualtat. Tots els membres de la comunitat universitària estan obligats a atenir-s'hi en llur actuació. Per tant, d'acord amb la normativa vigent, es proclama:

a) La llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi, així com la d'expressió, de reunió i d'associació en l'àmbit universitari.

b) La igualtat de tots els membres de la comunitat universitària, que no poden ser objecte de cap discriminació.

c) La participació de tots els membres de la comunitat universitària en la tasca comuna dels objectius de la Universitat, a través de les vies establertes en aquests Estatuts.

2. La Universitat participarà, juntament amb els poders públics, en la promoció de les condicions indispensables perquè la llibertat i la igualtat de les persones i dels grups en què s'integren siguin reals i efectives.

TÍTOL I

DE L'ESTRUCTURA I EL GOVERN DE LA UNIVERSITAT

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 9. Garantia de representació en els òrgans de la Universitat

La Universitat garanteix, mitjançant els presents Estatuts, que en els òrgans de govern i de representació de la Universitat hi estiguin representats els diferents sectors de la comunitat universitària.

Article 10. Òrgans de govern i representació

1. El govern de la Universitat de les Illes Balears s'exerceix per mitjà d'òrgans ordinaris i d'òrgans especials. Són òrgans ordinaris de govern els explícitament detallats a la LOU, i òrgans especials de govern els que, sense aparèixer explícitament a la LOU, són específics de la Universitat de les Illes Balears.

2. Els òrgans de govern poden ser col·legiats i unipersonals, generals de la Universitat i particulars de les facultats, les escoles, els departaments i els instituts universitaris de recerca que la integren.

3. A efectes del paràgraf anterior es consideren:

a) Òrgans col·legiats ordinaris de caràcter general: el Claustre universitari, el Consell de Govern, el Consell Social, el Consell de Direcció i la Junta Consultiva.

b) Òrgans col·legiats especials de caràcter general: la Junta de Degans i Directors de Centre i la Junta de Directors de Departament i d'Institut Universitari de Recerca.

c) Òrgans unipersonals ordinaris de caràcter general: el Rector, els vicerectors, el Secretari General i el Gerent.

d) Òrgans unipersonals especials de caràcter general: els vicerectors associats, el vicesecretari general i els vicegerents.

e) Òrgans col·legiats ordinaris de caràcter particular: les juntes de facultat o escola i els consells de departament.

f) Òrgans col·legiats especials de caràcter particular: les comissions de direcció dels centres, les comissions de direcció dels departaments i els consells dels instituts universitaris de recerca.

g) Òrgans unipersonals ordinaris de caràcter particular: els degans i els directors d'escola, departament o institut universitari de recerca.

h) Òrgans unipersonals especials de caràcter particular: els vicedegans i subdirectors d'escola, els subdirectors de departament i institut universitari de recerca, els secretaris de facultat, escola, departament i institut universitari de recerca, i els directors de les seus universitàries.

4. A proposta del Consell de Direcció, el Consell de Govern podrà crear d'altres òrgans de govern especials.

Article 11. Requisits per ocupar òrgans ordinaris de govern de caràcter unipersonal

Els qui tinguin la titularitat dels òrgans ordinaris de govern de caràcter unipersonal hauran d'estar en situació de dedicació a temps complet. No es pot tenir simultàniament la titularitat de més d'un òrgan ordinari de govern de caràcter unipersonal. Un "acord normatiu" regularà la situació dels òrgans especials de govern, d'acord amb allò que es preveu al títol II d'aquests Estatuts.

Article 12. Assistència a les sessions dels òrgans col·legiats

L'assistència a les sessions degudament convocades dels òrgans col·legiats constitueix un dret i un deure per a tots llurs membres. La inassistència injustificada podrà donar lloc a les sancions que determini el Consell de Govern.

CAPÍTOL II

DELS ÒRGANS GENERALS DE LA UNIVERSITAT

Secció 1a. Dels òrgans col·legiats

Subsecció 1a. Del Claustre universitari

Article 13. Naturalesa del Claustre universitari

El Claustre universitari, que serà presidit pel Rector, és el màxim òrgan representatiu de la comunitat universitària.

Article 14. Composició del Claustre universitari

1. El Claustre universitari, amb un màxim de tres-cents claustrals, el constitueixen dos-cents quaranta claustrals elegits. A aquest nombre s'hi han de sumar els claustrals nats indicats a l'apartat 3 d'aquest article.

2. El Claustre l'han de compondre els membres electius següents:

a) Cent vint-i-tres professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris (grup a).

b) Vint-i-nou integrants de la resta de personal docent i investigador (grup b).

c) Seixanta estudiants (grup c).

d) Vint-i-vuit representants del personal d'administració i serveis (grup d).

3. Al Claustre hi ha els membres nats següents:

a) El Rector, el Secretari General, els vicerectors i el Gerent de la Universitat.

b) Tots els degans i directors d'escola.

c) Tots els directors de departament i d'institut universitari de recerca.

d) El president del Consell d'Estudiants.

En cas que les persones titulars d'aquests càrrecs cessin, perden la condició de claustrals.

En tot cas es garantirà que el cinquanta-un per cent dels membres del Claustre, com a mínim, siguin funcionaris doctors dels cossos docents universitaris.

4. Els òrgans de govern especificats a l'apartat anterior, sens perjudici del que s'hi estableix, poden ser elegits claustrals per la seva circumscripció. Els titulars d'òrgans de govern nomenats després d'haver-se constituït el Claustre s'hi integraran en el moment de ser nomenats.

5. El Consell de Govern és l'òrgan competent per fer les distribucions que es deriven d'aquest article i determinar els claustrals que corresponen a cada circumscripció.

Article 15. Competències del Claustre universitari

El Claustre és competent per:

1. Elaborar els Estatuts, reformar-los i corregir les errades que s'hi detectin.

2. Convocar eleccions extraordinàries al càrrec de Rector.

3. Elegir els membres del Consell de Govern que li corresponen, per i entre els mateixos membres del sector representat.

4. Elegir i, si escau, revocar el defensor universitari, que a la Universitat de les Illes Balears rep el nom de Síndic de Greuges, i rebre'n l'informe anual.

5. Qualssevol altres competències que li siguin atribuïdes per llei o pels presents Estatuts.

Article 16. Sessions del Claustre universitari

1. Les sessions del Claustre seran convocades pel Rector a iniciativa pròpia o a iniciativa d'un terç dels membres del Claustre, d'acord amb el seu Reglament.

2. Les sessions del Claustre es regiran per un reglament de funcionament que elaborarà el Consell de Govern i aprovarà o modificarà el mateix Claustre, per majoria absoluta.

Article 17. Convocatòria extraordinària d'eleccions a Rector

El Claustre universitari, independentment de les eleccions ordinàries al càrrec de Rector, que s'han de convocar d'acord amb el procediment que estableixen aquests Estatuts, amb caràcter extraordinari pot convocar eleccions a Rector d'acord amb les regles següents:

a) Un terç de membres de fet del Claustre han de signar una petició motivada de convocatòria de Claustre extraordinari. El primer signant tindrà el caràcter de portaveu de tots els sol·licitants.

b) El president del Claustre, de conformitat amb el Reglament del Claustre, ha de convocar aquest òrgan col·legiat en un termini màxim d'un mes i enviar al Rector i a la resta de claustrals, adjunta a la convocatòria, la petició motivada.

c) El Claustre es constituirà en sessió única si hi ha presents més de la meitat de claustrals. Si no s'assoleix aquesta proporció, s'entendrà denegada la convocatòria d'eleccions.

d) Constituïda la sessió, el primer signant de la sol·licitud de convocatòria defensarà la seva proposta; tot seguit farà ús de la paraula el Rector. Després hi haurà un torn d'intervencions dels claustrals que ho demanin, i els podran contestar el primer signant de la petició i el Rector.

e) Seguidament tindrà lloc la votació secreta de la petició de convocatòria d'eleccions. Si hi voten favorablement dos terços o més dels components del Claustre, el Rector ha de cessar en el càrrec sens perjudici que continuï en funcions fins a la presa de possessió del nou Rector, el Claustre s'ha de dissoldre i s'han de convocar eleccions al càrrec de Rector, les quals han de tenir lloc en el termini d'un mes.

f) Si la iniciativa no s'aprova, cap dels signants no pot presentar una altra iniciativa d'aquest caràcter fins que hagi passat un any des de la votació d'aquesta.

Article 18. Mandat dels claustrals i pèrdua de la condició de representant

1. Els claustrals elegits en representació dels respectius sectors seran renovats cada quatre anys, tret dels del grup c), que ho seran cada dos.

2. La condició de representant al Claustre es perd per les causes següents:

a) Per renúncia, comunicada per escrit al Rector.

b) Pel fet de deixar de pertànyer a aquesta comunitat universitària.

c) Pel fet de deixar de pertànyer al sector pel qual hom fou elegit.

d) Per sentència judicial.

3. Si es produeix la baixa d'un claustral, la plaça l'ha d'ocupar el candidat que, després d'ell, hagi obtingut més vots en la seva circumscripció.

4. Una vegada transcorregut el mandat dels claustrals, es convocaran les eleccions en els termes prevists en aquests Estatuts.

Subsecció 2a. Del Consell de Govern

Article 19. Naturalesa i principis d'actuació del Consell de Govern

1. El Consell de Govern és l'òrgan de govern de la Universitat que exerceix la potestat reglamentària d'aquesta mitjançant l'aprovació de les normes de règim intern.

Els acords que afecten una pluralitat d'individus o situacions s'anomenen "acords normatius", i els que afecten individus o situacions singulars s'anomenen "resolucions".

Els acords que el Consell de Govern adopti en el marc de les seves competències són vinculants per a tots els òrgans de govern i representació, centres i estructures de la Universitat, com també per a tots els membres de la comunitat universitària i els que no en formen part però s'hi relacionen.

2. Segons la importància de la matèria sobre la qual recaigui, l'acord del Consell de Govern s'adoptarà per una de les majories següents:

a) "Majoria qualificada", que exigirà el vot favorable de les tres cinquenes parts de la totalitat dels seus membres.

b) "Majoria absoluta", que exigirà el vot favorable de la meitat més un de la totalitat dels seus membres.

c) "Majoria simple", que exigirà més vots a favor que en contra o, si escau, l'obtenció d'un nombre de vots superior a qualsevol de les altres propostes.

3. La majoria ordinària per prendre acords és la simple. Qualsevol altre tipus de majoria haurà de ser exigida expressament.

Article 20. Composició del Consell de Govern

1. El Consell de Govern és compost per:

a) El Rector, que el presideix.

b) El Secretari General, que fa de secretari.

c) El Gerent.

d) Quinze membres de la comunitat universitària designats pel Rector.

e) Vint representants claustrals dels diferents sectors de la comunitat universitària. Aquest nombre es distribueix de la forma següent:

Set representants claustrals dels professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris (grup a), elegits per i entre els membres claustrals d'aquest col·lectiu.

Dos representants claustrals de la resta de personal docent i investigador (grup b), elegits per i entre ells mateixos.

Set representants claustrals dels estudiants (grup c), elegits per i entre ells mateixos, garantida la participació dels tres cicles.

Quatre representants del personal d'administració i serveis (grup d), elegits per i entre ells mateixos.

f) Quinze representants dels degans de facultat, directors d'escola i directors de departament i institut universitari de recerca. Aquest nombre es distribueix de la forma següent:

Set representants dels degans de facultat i directors d'escola, elegits per i entre ells mateixos.

Vuit representants dels directors de departament i d'institut universitari de recerca, elegits per i entre ells mateixos.

g) Tres membres del Consell Social no pertanyents a la comunitat universitària.

2. La durada del mandat dels representants dels grups a), b) i d) serà de quatre anys; la dels representants del grup c) serà de dos anys.

3. Quan la natura de l'assumpte de què s'hagi de tractar ho aconselli, el Rector podrà convocar qualsevol membre de la comunitat universitària o de fora d'aquesta perquè n'informi el Consell de Govern.

Article 21. Competències del Consell de Govern

1. El Consell de Govern estableix les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat, i també les directrius i els procediments per aplicar-les, en els àmbits d'organització dels ensenyaments, de la recerca i dels recursos humans i econòmics.

Així mateix, exerceix les funcions previstes a la LOU, en aquests Estatuts i als reglaments universitaris.

2. Són competències del Consell de Govern:

1. Elegir els seus representants al Consell Social, en els termes prevists a l'article 89 d'aquests Estatuts.

2. Proposar al Consell Social, per iniciativa pròpia o a proposta del Consell de Direcció, nous ensenyaments.

3. Fer l'informe previ sobre la creació, la modificació i la supressió de centres perquè les aprovi la comunitat autònoma de les Illes Balears, a proposta del Consell Social o bé per iniciativa pròpia amb l'acord del Consell Social.

4. Fixar les directrius per a l'elaboració del pressupost.

5. Aprovar la proposta efectuada pel Consell de Direcció del projecte de pressupost i la programació plurianual de la Universitat per tramitar-la posteriorment al Consell Social.

6. Controlar l'execució, la modificació i la liquidació del pressupost.

7. Proposar al Consell Social l'assignació singular i individual de retribucions addicionals al professorat, lligades a mèrits individuals docents, d'investigació i de gestió.

8. Decidir, a proposta del Consell de Direcció o per iniciativa pròpia, d'acord amb les necessitats docents i de recerca i amb l'informe previ del departament corresponent, si és procedent o no la dotació de noves places, així com la minoració i el canvi de denominació o categoria de les places vacants.

9. Acordar la convocatòria dels concursos per proveir places vacants de professorat, amb l'informe previ del departament corresponent.

10. Establir criteris per a la selecció, contractació i promoció del professorat .

11. Aprovar, per a la seva posterior tramitació, la integració dels centres adscrits, i atorgar la venia docendi de llur professorat.

12. Aprovar la creació, modificació, supressió i denominació dels departaments, d'acord amb aquests Estatuts i amb la legislació vigent.

13. Determinar criteris per a la selecció, contractació, formació i promoció del personal d'administració i serveis.

14. Crear, suprimir i modificar els serveis universitaris, d'acord amb el que estableixen els presents Estatuts.

15. Acordar les modificacions pressupostàries a què es refereix l'article 190 d'aquests Estatuts.

16. Determinar, en els termes legals, les condicions de convalidació d'estudis i aprovar la creació de títols i diplomes propis.

17. Aprovar els plans d'estudis de la Universitat i, en el cas dels títols oficials, comunicar-los al Consell de Coordinació Universitària, a efectes de llur homologació.

18. Acordar els criteris i proves d'accés d'alumnes a la Universitat i als seus diversos centres, d'acord amb el que estableix la normativa general sobre la matèria.

19. Determinar la capacitat dels centres que integren la Universitat pel que fa al nombre de places disponibles.

20. Elegir els membres de les comissions de Doctorat, d'Investigació, Econòmica i Electoral.

21. Proposar al Claustre el Síndic de Greuges.

22. Aprovar el reglament per conferir el títol de doctor honoris causa i el reglament sobre la concessió de les medalles d'or i Ramon Llull de la Universitat.

23. Aprovar, a proposta del Consell de Direcció o per iniciativa pròpia, el nomenament de doctors honoris causa i la concessió de la medalla d'or de la Universitat de les Illes Balears.

24. Ratificar i revocar, si escau, els convenis de col·laboració i intercanvi amb altres universitats, organismes o centres públics o privats.

25. Elaborar el reglament del Claustre.

26. Aprovar i modificar, si escau, els reglaments de règim intern dels departaments, centres universitaris, instituts universitaris de recerca i d'altres centres d'aquesta universitat, com també el reglament de la Sindicatura de Greuges.

27. Aprovar el seu propi reglament de règim intern.

28. Aprovar la normativa que ha de regir els processos electorals d'aquesta universitat.

29. Aprovar la normativa que ha d'establir el regiment intern de la Universitat.

30. Crear, a proposta del Consell de Direcció o per iniciativa pròpia, òrgans especials de govern.

31. Aprovar, respectant les competències dels altres òrgans, la normativa necessària per desenvolupar els presents Estatuts.

32. Desenvolupar i interpretar l'exercici dels principis proclamats a l'article 8.1 d'aquests Estatuts.

33. Determinar, dins el marc legal, la composició numèrica i orgànica de les juntes de facultat o escola.

34. Adscriure, dins el marc legal, els estudis als centres.

35. Aprovar i regular el calendari lectiu i laboral, així com les festes i celebracions de la Universitat.

36. Reglamentar els mecanismes de revisió i reclamació de les qualificacions, abans que tinguin la consideració de definitives.

37. Qualsevol altra funció que li atribueixin els presents Estatuts o la legislació vigent.

3. Per adoptar acords que incideixin en els punts 23 i 28 de l'apartat segon d'aquest article s'exigirà majoria qualificada.

4. Per adoptar acords que incideixin en els punts 7, 12, 22, 25, 27 i 32 de l'apartat segon d'aquest article s'exigirà majoria absoluta.

5. Quan sobre un tema que requereixi majoria qualificada o absoluta no s'aconsegueixi el quòrum necessari, es podran adoptar acords pel nivell de majoria immediatament inferior al requerit, de forma transitòria per un període no superior a sis mesos, sempre que la natura del tema ho permeti.

Subsecció 3a. De la Junta Consultiva

Article 22. Junta Consultiva

1. La Junta Consultiva és l'òrgan ordinari d'assessorament del Rector i del Consell de Govern en matèria acadèmica.

2. La Junta Consultiva, presidida pel Rector, és constituïda pel Secretari General i deu membres elegits pel Consell de Govern, a proposta del Rector, entre professors dels cossos docents universitaris de reconegut prestigi, amb mèrits docents i d'investigació acreditats. La durada del mandat dels membres elegits de la Junta Consultiva és de quatre anys.

3. La Junta Consultiva pot emetre informes sobre afers de naturalesa acadèmica a petició del Rector o per acord del Consell de Govern. Així mateix, pot formular propostes adreçades al Rector o al Consell de Govern.

4. La Junta Consultiva s'ha de reunir quan la convoqui el Rector, ho demani el Consell de Govern o ho demanin sis membres de la mateixa Junta.

Subsecció 4a. Del Consell de Direcció

Article 23. Naturalesa del Consell de Direcció

1. El Consell de Direcció, sens perjudici de les competències que corresponen al Consell de Govern, assisteix el Rector en les tasques de direcció, govern i gestió de la Universitat.

Les seves funcions es duran a terme mitjançant "acords executius" si afecten una pluralitat d'individus o situacions, i mitjançant "resolucions" si afecten individus o situacions singulars.

2. El Consell de Direcció, les deliberacions del qual són secretes, serà compost pel Rector, els vicerectors, el Secretari General i el Gerent.

3. El Rector dirigeix l'acció del Consell de Direcció i coordina les funcions dels seus altres membres, sens perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en llur gestió.

4. El Rector podrà sol·licitar al Consell de Direcció que prengui acords respecte de decisions que són de la seva competència. En aquest cas, l'acord adoptat serà solidari.

Article 24. Funcions del Consell de Direcció

1. Són funcions del Consell de Direcció:

a) Assessorar el Rector en totes aquelles matèries que siguin de la seva competència.

b) Proposar al Consell de Govern el projecte de pressupost i la programació plurianual.

c) Iniciar l'expedient d'integració dels centres adscrits, per a la seva posterior tramitació al Consell de Govern.

d) Iniciar tots els processos electorals que afecten la comunitat universitària i reglamentar-los, d'acord amb allò que estableixi la normativa electoral.

e) Organitzar, a proposta del Gerent, les unitats administratives a l'efecte d'una correcta gestió econòmica, administrativa o laboral.

f) Proposar al Consell de Govern el nomenament de títols de doctor honoris causa i la concessió de la medalla d'or de la Universitat.

g) Concedir la medalla Ramon Llull de la Universitat.

h) Totes aquelles que li atribueixin aquests Estatuts i la normativa que els desenvolupa.

2. Vacant un òrgan unipersonal ordinari de caràcter particular, el Consell de Direcció el podrà designar de forma temporal i de manera extraordinària per períodes que no poden superar els sis mesos.

Subsecció 5a. Del Consell Social

Article 25. Naturalesa i principis d'actuació del Consell Social

1. El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat i l'òrgan de relació d'aquesta amb la societat.

2. Correspon al Consell Social:

a) Promocionar la col·laboració de la societat en el finançament de la Universitat.

b) Supervisar les activitats de caràcter econòmic de la Universitat i el rendiment dels seus serveis.

c) Potenciar les relacions entre la Universitat i el seu entorn cultural, professional, econòmic i social al servei de la qualitat de l'activitat universitària.

3. Les seves funcions es duran a terme mitjançant "acords ratificatius" si afecten una pluralitat d'individus o situacions, i mitjançant "resolucions" si afecten individus o situacions singulars.

Article 26. Composició del Consell Social

La composició del Consell Social s'ha d'ajustar a les disposicions de la llei corresponent de la comunitat autònoma. No obstant això, són membres del Consell Social el Rector, el Secretari General i el Gerent, així com un professor, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis, elegits pel Consell de Govern entre els seus membres.

Article 27. Organització i funcionament del Consell Social

L'organització i el funcionament intern del Consell Social es regiran pel que disposa el seu propi reglament, d'acord amb el que preveu la llei corresponent de la comunitat autònoma .

Secció 2a. Dels òrgans unipersonals

Subsecció 1a. Del Rector

Article 28. Definició del càrrec de Rector

El Rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i en té la representació. Exerceix la direcció, el govern i la gestió de la Universitat, desenvolupa les línies d'actuació aprovades pels òrgans col·legiats corresponents i n'executa els acords. Gaudeix del tractament i els honors tradicionals.

Article 29. Elecció del Rector

1. El Rector l'elegeix la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre funcionaris del cos de catedràtics d'universitat, en actiu, que hi prestin serveis. El nomena l'òrgan corresponent de la comunitat autònoma.

2. La durada del seu mandat serà de quatre anys, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada.

3. El cessament ordinari del Rector es produeix perquè hagi transcorregut el període per al qual fou elegit o per dimissió.

El cessament extraordinari del Rector es produeix per aprovació de dos terços dels membres del Claustre universitari en sessió extraordinària, amb la convocatòria d'eleccions al càrrec de Rector com a únic punt de l'ordre del dia.

En aquests casos el Rector ha de continuar en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou Rector.

4. Una vegada que s'hagi produït el cessament del Rector, en un termini màxim de trenta dies es procedirà a convocar noves eleccions.

Article 30. Competències del Rector

1. Corresponen al Rector les competències següents:

a) Exercir la direcció, el govern i la gestió de la Universitat, amb submissió a la llei i a l'ordenament jurídic, aprovar normes d'organització i funcionament no assignades expressament a cap altre òrgan universitari i garantir que les apliquin els restants òrgans de govern i de representació de la Universitat.

b) Representar oficialment la Universitat davant els poders públics i davant tota classe de persones físiques o jurídiques, entitats públiques o privades i els seus òrgans o dependències, sense cap

altra limitació que les establertes imperativament per les lleis. Així mateix, pot representar judicialment i administrativament la Universitat en tota classe de negocis i actes jurídics, representació per exercir la qual podrà atorgar mandat, i efectuar en nom de la Universitat tots aquells actes que no estiguin legalment prohibits.

c) Presidir els actes universitaris als quals assisteixi.

d) Exercir de cap superior del professorat i altre personal de la Universitat.

e) Designar, nomenar i remoure els vicerectors i el Secretari General.

f) Nomenar el Gerent, d'acord amb el Consell Social, i destituir-lo en virtut de la seva pròpia competència.

g) Nomenar i remoure tots els òrgans unipersonals de caràcter particular de la Universitat, així com qualsevol altre càrrec acadèmic, en els termes prevists en aquests Estatuts i en altra normativa universitària.

h) Convocar els concursos i oposicions per proveir places vacants del professorat i del personal d'administració i serveis.

i) Nomenar els membres dels tribunals i de les comissions de selecció per a l'accés i la provisió de places de personal docent, investigador i d'administració i serveis, i també els membres de la Comissió de Reclamacions.

j) Nomenar, contractar i, si escau, adscriure el professorat dels distints departaments, així com el personal d'administració i serveis, d'acord amb els procediments establerts a la legislació vigent i als presents Estatuts.

k) Adoptar les decisions pertinents relatives a les situacions administratives i el règim disciplinari respecte dels funcionaris docents i personal d'administració i serveis, dins les competències que li confereixen els articles 56.2 i 77 de la LOU.

l) Ordenar la incoació d'expedient disciplinari al professorat, al personal d'administració i serveis i a l'alumnat. Designar i nomenar els corresponents instructors i aplicar les sancions pertinents.

m) Expedir els diplomes i títols propis de la Universitat de les Illes Balears i, en nom del Rei, els títols que tinguin caràcter oficial i validesa a tot el territori de l'Estat.

n) Subscriure i denunciar convenis de col·laboració i cooperació amb altres universitats, administracions, persones físiques o jurídiques, públiques o privades i autoritzar l'ús de la denominació i dels emblemes de la Universitat.

o) Donar la conformitat, quan calgui, a la signatura dels contractes perquè realitzin recerques, estudis tècnics o treballs artístics persones o col·lectius de la Universitat.

p) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments en execució del pressupost de la Universitat.

q) Resoldre els recursos d'alçada contra les resolucions i els acords de la resta d'òrgans de la Universitat dels quals és el superior jeràrquic, i els recursos de reposició i revisió contra les seves resolucions i contra els actes dels òrgans que presideix, en representació seva.

r) Arbitrar i moderar el funcionament regular dels òrgans de la Universitat de les Illes Balears.

s) Exercir, en general, totes aquelles competències que no s'hagin atribuït o s'atribueixin expressament a d'altres òrgans de la Universitat i totes aquelles que concerneixin la Universitat i no estiguin legalment prohibides.

2. Les competències descrites a l'apartat anterior poden ser objecte de delegació o desconcentració, que pot ser avocable o revocable en qualsevol moment.

Article 31. Assessors del Rector

1. El Rector, per exercir millor les seves funcions i sota la seva directa responsabilitat, podrà nomenar assessors. Llurs retribucions hauran d'estar previstes al pressupost de la Universitat.

2. Els assessors cessaran a petició pròpia, per decisió del Rector o quan cessi el Rector que els nomenà.

Subsecció 2a. Dels vicerectors

Article 32. Vicerectors

1. Els vicerectors tenen per missió auxiliar el Rector en el govern de la Universitat coordinant i dirigint les activitats que els assigni i d'exercir la representació del Rector quan els sigui delegada.

2. El nombre de vicerectors el determinarà el Rector. Per superar el nombre de vuit caldrà l'autorització del Consell de Govern.

3. Els vicerectors seran nomenats pel Rector d'entre els professors doctors que prestin serveis a la Universitat, i cessaran en llur càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessi el Rector que els nomenà.

4. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del Rector, l'ha de substituir un vicerector prèviament determinat. Si no s'ha determinat, l'ha de substituir el de més categoria acadèmica, antiguitat a la UIB i edat, per aquest ordre.

Article 33. Vicerectors associats

Els membres del Consell de Direcció, quan ho considerin convenient per al bon funcionament de les àrees de competència que tenen assignades, podran proposar al Rector el nomenament de vicerectors associats.

Subsecció 3a. Del Secretari General

Article 34. Secretari General

1. El Secretari General, que col·labora amb el Rector en les tasques d'organització i regiment acadèmic, és el fedatari dels actes i acords dels òrgans col·legiats ordinaris de caràcter general de la Universitat, a excepció del Consell Social.

2. Serà nomenat pel Rector entre funcionaris públics del grup A que prestin serveis a la Universitat, i cessarà en el càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessi el Rector que el nomenà.

Article 35. Competències del Secretari General

Correspon al Secretari General:

1. Formar i custodiar els llibres d'actes dels òrgans col·legiats ordinaris de caràcter general de la Universitat.

2. Expedir els documents i certificats de les actes i dels acords dels òrgans col·legiats ordinaris de caràcter general de la Universitat i d'aquells actes o fets que presenciï en la seva condició de Secretari General o que constin a la documentació oficial de la Universitat.

3. La funció de secretari dels òrgans col·legiats ordinaris de caràcter general de la Universitat.

4. La recepció i custòdia de les actes de les proves d'avaluació realitzades.

5. Custodiar l'arxiu general i el segell oficial de la Universitat.

6. Elaborar la memòria anual d'activitats de la Universitat.

7. Totes aquelles funcions que li atribueixin la legislació vigent, els Estatuts i els reglaments de la Universitat, així com les que li encomanin el Consell de Govern i el Rector.

Article 36. Vicesecretari general

El Secretari General, quan ho consideri convenient, podrà proposar al Rector el nomenament d'un vicesecretari general perquè l'ajudi en l'exercici de les seves funcions, amb les competències específiques que li delegui.

Subsecció 4a. Del Gerent

Article 37. Gerent

1. Correspon al Gerent gestionar els serveis administratius i econòmics de la Universitat.

2. El Gerent serà nomenat pel Rector, amb l'acord previ del Consell Social sobre la proposta del Rector, entre persones que posseeixin titulació universitària superior. Aquest càrrec és incompatible amb l'exercici de funcions docents.

Article 38. Competències del Gerent

Correspon al Gerent:

1. Exercir de cap del personal d'administració i serveis de la Universitat, per delegació del Rector.

2. Elaborar la proposta de la programació plurianual i del pressupost, així com liquidar aquest al final de l'exercici.

3. Administrar i conservar el patrimoni.

4. Equipar els serveis generals de la Universitat.

5. La gestió immediata dels ingressos i despeses de la Universitat.

6. Executar, per delegació del Rector, els acords del Consell de Govern en matèria econòmica i administrativa.

7. Expedir els documents i certificats sobre la situació i gestió econòmica de la Universitat que li siguin demanats per les vies legals que siguin d'aplicació.

8. Qualssevol altres funcions que li atribueixin la legislació vigent, els presents Estatuts i els reglaments que els desenvolupen o que li deleguin d'altres òrgans de govern de la Universitat.

Article 39. Vicegerents

El Rector podrà nomenar vicegerents, entre el personal d'administració i serveis, a proposta del Gerent, perquè l'ajudin en l'exercici de les seves funcions, amb les competències específiques amb què el Gerent els delegui.

CAPÍTOL III

DE LES FACULTATS I ESCOLES

Secció 1a. Disposicions preliminars

Article 40. Facultats, escoles tècniques o politècniques superiors i escoles universitàries o escoles universitàries politècniques

1. Les facultats, les escoles tècniques o politècniques superiors i les escoles universitàries o escoles universitàries politècniques són els centres encarregats d'organitzar els ensenyaments i els processos acadèmics, administratius i de gestió conduents a obtenir títols de caràcter oficial i validesa a tot el territori de l'Estat.

2. La creació, la modificació i la supressió dels centres a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, així com la implantació i la supressió d'ensenyaments conduents a obtenir títols universitaris de caràcter oficial i validesa a tot el territori de l'Estat, les acorda la comunitat autònoma de les Illes Balears, a proposta del Consell Social o bé per iniciativa pròpia amb l'acord del Consell Social, en tot cas amb l'informe previ del Consell de Govern de la Universitat.

Cal informar el Consell de Coordinació Universitària del que assenyala el paràgraf anterior.

Article 41. Funcions de les facultats i escoles

Són funcions de les facultats i de les escoles, dins llurs àmbits de competències:

1. Elaborar les propostes dels plans d'estudis i llurs modificacions, amb l'informe previ dels departaments afectats.

2. Organitzar els ensenyaments i els processos acadèmics, administratius i de gestió conduents a obtenir títols de caràcter oficial i validesa a tot el territori de l'Estat.

3. Administrar el pressupost que tinguin assignat.

4. Programar i assignar els seus mitjans i recursos, així com tenir cura del manteniment i la renovació dels seus béns, equips i instal·lacions.

5. Proposar obres i altres inversions per millorar el servei.

6. Gestionar els espais que els siguin assignats.

7. Promoure activitats culturals i d'extensió universitària.

8. Coordinar els programes de les assignatures dels plans d'estudis assignats.

9. Proposar la implantació de nous estudis.

10. Fomentar l'ús de les tecnologies de la informació en els estudis que tinguin adscrits.

11. Qualssevol altres que les lleis o els presents Estatuts els atribueixin.

Article 42. Règim de les facultats i escoles

Els centres universitaris es regiran pels presents Estatuts i per llur reglament de funcionament, que ha d'aprovar el Consell de Govern, a proposta de la junta de facultat o escola.

Article 43. Òrgans de govern de les facultats i escoles

El govern dels centres s'articularà, almenys, a través dels següents òrgans:

a) Col·legiats: junta de facultat o escola i comissió de direcció del centre.

b) Unipersonals: degà o director, vicedegà o subdirector i secretari.

Secció 2a. De les juntes de facultat o escola

Article 44. Naturalesa de la junta de facultat o escola

La junta de facultat o escola és l'òrgan de govern de la facultat o escola corresponent. Les decisions que adopti en l'àmbit de les seves competències vinculen els altres òrgans de la facultat o escola.

Article 45. Composició de la junta de facultat o escola

1. Formaran part de la junta de facultat o escola:

a) El degà o director, els vicedegans o subdirectors i el secretari.

b) Un nombre de professors distribuïts de forma proporcional al nombre de crèdits troncals i obligatoris assignats a cada departament en els plans d'estudis de la facultat o escola. La distribució es farà prenent com a punt de referència el nombre de trenta professors.

c) Un nombre d'estudiants igual al cinquanta per cent del nombre de professors de l'apartat anterior, arrodonit per excés, en què es garanteixi la representació dels diferents cicles dels estudis corresponents; la resta es repartirà proporcionalment al nombre d'estudiants de cada cicle.

d) Un representant dels estudiants de tercer cicle.

e) Dos representants del PAS adscrit a la facultat o escola.

f) L'administrador de centre.

En tot cas s'ha de garantir que el cinquanta-un per cent dels membres de la junta de facultat o escola, com a mínim, siguin funcionaris dels cossos docents universitaris.

2. La durada del mandat dels membres de la junta de facultat o escola inclosos als apartats b) i e) serà de quatre anys. La durada del mandat dels altres membres electius serà de dos anys.

Article 46. Competències de la junta de facultat o escola

Són competències de la junta de facultat o escola:

1. Elegir el degà o director, així com revocar-lo, en els casos que sigui procedent i d'acord amb el procediment establert al capítol XII d'aquest títol.

2. Elevar al Consell de Govern, perquè l'aprovi, la proposta del seu reglament de funcionament.

3. Aprovar la memòria anual d'activitats.

4. Aprovar la distribució dels fons assignats a la facultat o escola.

5. Aprovar la distribució dels espais que els siguin assignats.

6. Crear comissions amb representació dels distints sectors de la comunitat universitària presidides pel degà o director o pel (o per un) vicedegà o subdirector per

estudiar els problemes específics i la reforma de cada un dels estudis, i representatives de cada una de les àrees de coneixement implicades en aquests estudis.

7. Qualssevol altres que les lleis o els presents Estatuts els atribueixin.

Secció 3a. De les comissions de direcció dels centres

Article 47. Definició, funcions i composició de la comissió de direcció del centre

1. La comissió de direcció del centre és l'òrgan d'enllaç entre el degà o director i la junta de facultat o escola en els períodes que transcorren entre cada sessió d'aquesta, així com l'òrgan d'assessorament del degà o director.

2. La comissió de direcció del centre la integren el degà o director, el vicedegà (o els vicedegans) o el subdirector (o els subdirectors) i el secretari.

Secció 4a. Dels degans o directors

Article 48. Degà o director

1. El degà o director té la representació del seu centre i n'exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària.

2. El degà o director serà elegit per la junta de facultat o escola d'entre els professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris adscrits al centre respectiu.

Si no hi ha candidats d'aquestes característiques, poden ser directors de les escoles universitàries i de les escoles universitàries politècniques els funcionaris dels cossos docents universitaris no doctors o, si no n'hi ha, professors contractats doctors.

3. La durada del seu mandat serà de quatre anys, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada.

4. El degà o director cessarà a petició pròpia, perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit o com a conseqüència d'una moció de censura. Aquesta serà formulada per la junta de facultat o escola, convocada per a aquest fi, en la forma regulada per aquests Estatuts.

5. Una vegada que s'hagi produït el cessament del degà o director, per finalització del seu mandat o per dimissió, en un termini màxim de trenta dies es procedirà a convocar noves eleccions, i continuarà en funcions fins al nomenament i presa de possessió del degà o director electe.

Article 49. Competències del degà o director

Correspon al degà o director:

1. Dirigir, coordinar i supervisar les activitats de la facultat o e

2. Convocar, presidir i dirigir les sessions de la junta de facultat o escola, així com executar-ne els acords.

3. Designar el vicedegà (o els vicedegans) o el subdirector (o els subdirectors) i el secretari de la facultat o escola.

4. Presentar a la junta de facultat o escola el pla de les activitats que ha de desenvolupar la facultat o escola durant el curs acadèmic, així com la memòria anual de les activitats realitzades.

5. Executar les previsions pressupostàries assignades a la facultat o escola.

6. Establir les relacions de col·laboració amb els directors dels departaments que imparteixen docència a la facultat o escola.

7. Exercir totes les competències que puguin atribuir-los les lleis, els presents Estatuts o la corresponent normativa de desenvolupament i, en particular, les que en l'àmbit de la facultat o escola no hagin estat expressament atribuïdes a d'altres òrgans, i informar la junta de facultat o escola de les actuacions derivades d'aquestes competències.

Secció 5a. Dels vicedegans o subdirectors

Article 50. Vicedegans o subdirectors

1. El degà o director ha de designar un o diversos vicedegans o subdirectors d'entre els professors de la Universitat que reuneixin els requisits per ocupar el càrrec.

2. Correspon als vicedegans o subdirectors assistir el degà o director en els seves funcions, coordinant i dirigint les activitats que els assigni el degà o director.

3. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del degà o director, l'ha de substituir un vicedegà o subdirector prèviament determinat. Si no s'ha determinat, l'ha de substituir el de més categoria acadèmica, antiguitat a la UIB i edat, per aquest ordre.

4. Els vicedegans o subdirectors cessen en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del degà o director que els nomenà o quan sigui elegit un nou degà o director.

Secció 6a. Dels secretaris de facultat o escola

Article 51. Secretari de facultat o escola

1. El secretari de facultat o escola, que ho serà també de la seva junta, és el fedatari dels actes i acords dels òrgans del centre, té encomanada la custòdia dels llibres d'actes i l'expedició de certificats dels acords i de tots aquells actes o fets que constin als documents oficials del centre. Així mateix, li correspon, amb l'ajut del personal d'administració i serveis adscrit a la facultat o escola, de confeccionar tots aquells escrits de caràcter administratiu o econòmic que li encarregui el degà o director.

2. El secretari serà designat pel degà o director d'entre professors o membres del personal d'administració i serveis que compleixin llurs funcions a la facultat o escola.

3. El secretari cessarà en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del degà o director o quan sigui elegit un nou degà o director.

4. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del secretari, l'ha de substituir interinament la persona que, a aquest efecte, designi el degà o director.

CAPÍTOL IV

DELS DEPARTAMENTS

Secció 1a. Disposicions preliminars

Article 52. Naturalesa dels departaments

1. Els departaments, que depenen orgànicament del Consell de Govern, són les unitats encarregades de coordinar els ensenyaments d'una o de diverses àrees de coneixement en un o diversos centres, d'acord amb la programació docent de la Universitat, de donar suport a les activitats i les iniciatives docents i d'investigació del professorat i d'exercir les altres funcions que determinin aquests Estatuts i la seva normativa de desenvolupament.

2. En un departament es poden crear seccions departamentals. En tot cas caldrà que a cada secció hi hagi tres professors doctors. Les seccions seran dirigides per un catedràtic o professor titular d'aquestes, elegit pel consell de departament. Les altres condicions de les seccions departamentals es regularan mitjançant el regiment de govern de la Universitat, de conformitat amb el títol II dels Estatuts.

3. En els termes prevists per la legislació vigent, els departaments es constituiran per àrees de coneixement afins, i agruparan tots els docents i investigadors les especialitats dels quals es corresponguin amb aquestes àrees. En tot cas s'exigeix el nombre mínim de professors dels cossos docents universitaris que estableixi la legislació vigent.

4. Es podran constituir departaments interuniversitaris mitjançant convenis amb altres universitats, en el supòsit i amb els requisits que, si escau, estableixi la normativa corresponent.

5. La denominació dels departaments serà la més adequada al conjunt d'àrees de coneixement que agrupin.

Article 53. Creació de departaments

1. La creació, modificació, denominació i supressió dels departaments i, si escau, de les seccions departamentals correspon al Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, oïts els departaments que puguin resultar afectats, i d'acord amb les normes bàsiques que aprovi el Govern amb l'informe previ del Consell de Coordinació Universitària.

Les condicions exigibles per a la creació dels departaments les fixa el Consell de Govern.

2. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció i oïts els departaments afectats, podrà crear divisions, constituïdes per agrupacions de departaments amb àrees de coneixement afins, per coordinar les activitats docents i investigadores dels departaments integrats. L'estructura i organització internes de les divisions es determinaran mitjançant el regiment de govern de la Universitat, de conformitat amb el títol II dels Estatuts.

Article 54. Adscripció temporal de professorat

1. El Consell de Govern de la Universitat, a petició d'un departament, podrà autoritzar que s'hi adscriguin temporalment fins a dos professors pertanyents a un altre o uns altres departaments, amb l'informe previ favorable d'aquests.

2. La durada de l'adscripció no serà superior a un curs acadèmic, prorrogable automàticament per un període igual si no existeix informe desfavorable dels departaments afectats.

3. El professorat adscrit temporalment a un departament no pot ser-hi pres en consideració als efectes del còmput a què es refereix l'article 52.3 dels presents Estatuts.

Article 55. Funcions dels departaments

Són funcions del departament:

1. Coordinar els ensenyaments de les seves àrees de coneixement, d'acord amb els centres docents on aquests es realitzin i segons allò que es disposa en aquests Estatuts.

2. Organitzar i impulsar la recerca de les seves àrees de coneixement, sens perjudici de la que es pugui desenvolupar en grups de recerca i en instituts universitaris de recerca.

3. Organitzar i desenvolupar els estudis de doctorat, així com coordinar i supervisar l'elaboració de tesis doctorals, de conformitat amb la legislació vigent i els presents Estatuts, sens perjudici de les competències atribuïdes als instituts universitaris de recerca.

4. Promoure el desenvolupament de cursos d'especialització i perfeccionament per als titulats universitaris.

5. Impulsar la renovació científica, tècnica i pedagògica dels seus membres.

6. Fomentar amb altres departaments la coordinació en els aspectes que els siguin comuns, així com fomentar la realització de programes d'ensenyaments i recerca interdisciplinaris i interdepartamentals.

7. Elaborar, per poder-la fer pública posteriorment, una memòria anual de la labor docent i de recerca realitzada.

8. Administrar el pressupost que tingui assignat.

9. Programar i assignar els seus mitjans i recursos, així com tenir cura del manteniment i renovació dels seus béns, equips i instal·lacions.

10. Emetre els informes que per llei o disposicions complementàries li corresponguin o encarreguin, en particular pel que fa al règim de les seves places i la selecció del seu professorat.

11. Promoure i aconduir la participació i l'assessorament de la Universitat en la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic.

12. Qualssevol altres que les lleis o els presents Estatuts li atribueixin.

Article 56. Pressupost dels departaments

Per acomplir llurs fins, els departaments comptaran amb les partides que els assigni el pressupost i amb aquells ingressos obtinguts per mitjà dels contractes a què es refereix l'article 83 de la LOU.

Article 57. Òrgans de govern dels departaments

El govern dels departaments s'articularà, almenys, a través dels següents òrgans:

a) Col·legiats: consell de departament i comissió de direcció del departament.

b) Unipersonals: director, subdirector i secretari.

Secció 2a. Dels consells de departament

Article 58. Naturalesa del consell de departament

El consell de departament és l'òrgan de govern del departament corresponent. Les decisions que adopti en l'àmbit de les seves competències vinculen els altres òrgans del departament.

Article 59. Composició del consell de departament

1. El consell de departament serà constituït pels membres següents:

a) Els funcionaris dels cossos docents universitaris, així com els ajudants, els professors ajudants doctors, els professors col·laboradors, els professors contractats doctors, els professors emèrits i els professors visitants integrats al departament.

b) Una representació consistent en el vint per cent de l'apartat anterior dels professors associats i dels becaris. En cap cas no formaran part del consell de departament els associats per raó d'exempció docent de càrrec.

c) Una representació dels alumnes que estan matriculats a les assignatures que el departament imparteix consistent en el quinze per cent de l'apartat a), amb la participació dels diferents cicles.

d) Un representant del personal d'administració i serveis adscrit al departament.

2. La durada del mandat dels membres del consell de departament referits als apartats b) i c) serà de dos anys, i a l'apartat d) de quatre anys.

Article 60. Competències del consell de departament

Correspon al consell de departament:

1. Elegir i, si fa al cas, remoure el director del departament.

2. Aprovar la planificació de les activitats que ha de desenvolupar el departament.

3. Emetre els informes a què es refereix l'article 55 d'aquests Estatuts.

4. Proposar al Consell de Govern la contractació del personal contractat i designar els membres de les comissions de contractació que els corresponguin d'acord amb els presents Estatuts.

5. Aprovar la memòria anual d'activitats del departament.

6. Aprovar la distribució dels recursos assignats al departament.

7. Informar, amb caràcter previ, en la concessió de vènies docents.

8. Ser oït abans de l'aprovació del seu reglament de funcionament pel Consell de Govern.

9. Proposar a les facultats o escoles les modificacions dels plans d'estudis, sens perjudici de les funcions atribuïdes a les juntes de facultat o escola.

10. Efectuar propostes a la Comissió de Doctorat per tal que aquesta elabori la previsió de programació de doctorat, a la qual es refereix l'article 165 d'aquests Estatuts.

11. Ser oït en els nomenaments dels tribunals que han de jutjar les tesis doctorals.

12. Aprovar la proposta del pla docent anual del professorat que té assignat.

13. Proposar obres i altres inversions per millorar el servei.

14. Gestionar els espais que li siguin assignats.

15. Exercir les competències que li atribueixin aquests Estatuts i la normativa que els desenvolupi.

Secció 3a. De les comissions de direcció dels departaments

Article 61. Definició, funcions i composició de la comissió de direcció del departament

1. La comissió de direcció del departament és l'òrgan d'enllaç entre el director i el consell de departament en els períodes que transcorren entre cada sessió d'aquest.

2. La comissió de direcció del departament, que tindrà les funcions que li delegui expressament el consell del departament i també les d'assessorament del director del departament, l'ha de designar el director entre els membres del consell de departament, i necessàriament s'hi integraran el subdirector i el secretari.

Secció 4a. Dels directors de departament

Article 62. Director de departament

1. El director del departament té la representació del departament i n'exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària.

2. El director del departament l'elegeix el consell del departament entre professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris que en són membres .

Si no hi ha candidats d'aquestes característiques, als departaments constituïts sobre les àrees de coneixement a què es refereixen els articles 58.3 i 59.3 de la LOU, poden ser directors els funcionaris dels cossos docents universitaris no doctors o, si no n'hi ha, professors contractats doctors.

3. La durada del seu mandat serà de quatre anys, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada.

4. El director cessarà a petició pròpia, perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit o com a conseqüència d'una moció de censura. Aquesta serà formulada pel consell de departament, convocat per a aquest fi, en la forma regulada per aquests Estatuts.

5. Una vegada que s'hagi produït el cessament del director, per finalització del seu mandat o per dimissió, en un termini màxim de trenta dies es procedirà a convocar noves eleccions, i continuarà en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou director del departament.

Article 63. Competències del director de departament

Correspon al director del departament:

1. Dirigir, coordinar i supervisar les activitats del departament.

2. Convocar, presidir i dirigir les sessions del consell de departament, així com executar-ne els acords.

3. Designar el subdirector, el secretari i els membres de la comissió de direcció del departament.

4. Presentar al consell de departament el pla de les activitats que ha de desenvolupar el departament durant el curs acadèmic, així com la memòria anual de les activitats realitzades.

5. Presentar al consell de departament la proposta del pla docent anual del professorat que té assignat el departament.

6. Executar les previsions pressupostàries assignades al departament.

7. Exercir la direcció immediata del personal adscrit al departament.

8. Subscriure els contractes de l'article 83 de la LOU en representació del departament.

9. Establir les relacions de col·laboració amb els degans i directors dels centres on el professorat del departament imparteix docència.

10. Exercir totes les competències que puguin atribuir-li les lleis, els presents Estatuts o la corresponent normativa de desenvolupament i, en particular, les que en l'àmbit del departament no hagin estat expressament atribuïdes a d'altres òrgans, i informar el consell de departament de les actuacions derivades d'aquestes competències.

Secció 5a. Dels subdirectors de departament

Article 64. Subdirector de departament

1. Correspon al subdirector del departament assistir el director en les seves funcions i substituir-lo en cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació.

2. El subdirector serà designat pel director d'entre els professors de la Universitat que estiguin integrats al consell de departament.

3. El subdirector cessarà en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del director que el nomenà o quan sigui elegit un nou director.

Secció 6a. Dels secretaris de departament

Article 65. Secretari de departament

1. El secretari del departament tindrà al seu càrrec la supervisió i el control de la tramitació de les propostes, l'ordenació i l'arxiu dels documents i la custòdia de les actes. Així mateix, li correspon, amb l'ajut del personal d'administració i serveis adscrit al departament, la confecció de tots aquells escrits de caràcter administratiu o econòmic que li encarregui el director.

2. El secretari serà designat pel director d'entre professors de la Universitat que estiguin integrats al consell de departament.

3. El secretari cessarà en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del director que el nomenà o quan sigui elegit un nou director.

4. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del secretari, el substituirà interinament la persona que, a aquest efecte, designi el director.

CAPÍTOL V

DE LA JUNTA DE DEGANS I DIRECTORS DE CENTRE I DE LA JUNTA DE DIRECTORS DE DEPARTAMENT I D'INSTITUT UNIVERSITARI DE RECERCA

Article 66. Règim de la Junta de Degans i Directors de Centre i de la Junta de Directors de Departament i d'Institut Universitari de Recerca

1. La Junta de Degans i Directors de Centre i la Junta de Directors de Departament i d'Institut Universitari de Recerca són dos òrgans col·legiats especials de caràcter general.

Els degans i directors dels centres de la Universitat de les Illes Balears s'integren en la Junta de Degans i Directors de Centre.

Els directors dels departaments i dels instituts universitaris de recerca de la Universitat de les Illes Balears s'integren en la Junta de Directors de Departament i d'Institut Universitari de Recerca.

Els degans i els directors d'escola, de departament i d'institut universitari de recerca poden delegar llur participació en els òrgans respectius esmentats.

2. La Junta de Degans i Directors de Centre i la Junta de Directors de Departament i d'Institut Universitari de Recerca poden elaborar i modificar el seu reglament de funcionament, que ha d'aprovar el Consell de Govern.

3. Per delegació del Rector, un vicerector designat pel Rector presidirà la Junta de Degans i Directors de Centre; i un altre vicerector, també designat pel Rector, presidirà la Junta de Directors de Departament i d'Institut Universitari de Recerca.

CAPÍTOL VI

DE LES SEUS UNIVERSITÀRIES

Article 67. Seus universitàries

1. La Universitat de les Illes Balears, amb l'objectiu de reduir l'impacte de la discontinuïtat territorial de les illes Balears, té seus universitàries a les illes d'Eivissa i Formentera i de Menorca.

2. Les seus estaran dotades del personal i dels mitjans necessaris que permetin als alumnes la realització de tots els tràmits administratius i el seguiment, si escau, a través de l'ús de les noves tecnologies, de la docència dels estudis que s'hi imparteixin. Així mateix, les seus fomentaran les activitats de divulgació i dinamització cultural pròpies de l'àmbit universitari.

3. El Consell de Govern ha d'aprovar els estudis que s'hagin d'impartir a les seus i dependran de la facultat o escola corresponent.

4. La docència, coordinada pel vicerector competent, serà responsabilitat dels departaments corresponents.

Article 68. Coordinació de les activitats de les seus universitàries

El Rector, a proposta del Consell de Direcció, nomenarà un professor per exercir les funcions de coordinació de totes les activitats que es desenvolupin a les seus, sens perjudici d'aquelles que preveuen aquests Estatuts per a les facultats o escoles. Aquesta persona serà nomenada d'entre els professors de la Universitat de les Illes Balears i cessarà en el seu càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessi el Rector que la va nomenar.

CAPÍTOL VII

DELS INSTITUTS UNIVERSITARIS DE RECERCA

Article 69. Definició i tipologia dels instituts universitaris de recerca

1. Els instituts universitaris de recerca són centres dedicats fonamentalment a la recerca científica i tècnica o a la creació artística. Aquests centres poden ser interdisciplinaris.

2. Els instituts universitaris de recerca podran ser propis de la Universitat, adscrits, mixtos o interuniversitaris.

a) Són instituts propis de la Universitat els seus centres específics de recerca que atenen interessos científics o socials de relleu, els quals s'han d'integrar de forma plena en l'organització de la Universitat.

b) Són instituts adscrits les institucions o els centres d'investigació que, depenent d'altres organismes públics o privats, subscriuen un conveni amb la Universitat. Aquest conveni establirà les modalitats de cooperació entre la Universitat i l'institut.

c) Són instituts mixtos els establerts conjuntament amb altres entitats públiques o privades. La creació i fixació de l'organització i el funcionament d'aquests instituts s'ha de fer mitjançant el conveni corresponent. Excepcionalment, i per raons justificades, poden tenir personalitat jurídica pròpia. En aquest cas la Universitat ha d'establir procediments específics de coordinació i tutela.

d) Són instituts interuniversitaris els que realitzen activitats comunes a diverses universitats. La creació i fixació de l'organització i el funcionament d'aquests instituts es farà mitjançant el corresponent conveni.

Article 70. Creació, supressió, adscripció i desadscripció dels instituts universitaris de recerca

1. La comunitat autònoma de les Illes Balears aprova la creació i la supressió dels instituts universitaris de recerca, a proposta del Consell Social o bé per iniciativa pròpia amb l'acord del Consell Social, en tot cas amb l'informe previ del Consell de Govern de la Universitat.

L'aprovació de l'adscripció o, si escau, de la desadscripció d'institucions o centres de recerca de caràcter públic o privat com a instituts universitaris de recerca segueix el mateix procediment que es descriu al paràgraf anterior.

Cal informar el Consell de Coordinació Universitària del que assenyalen els dos paràgrafs anteriors.

2. El Consell de Govern podrà sol·licitar, de forma motivada, al Consell Social que proposi la creació, supressió, adscripció o desadscripció d'un institut universitari de recerca.

Article 71. Personal adscrit als instituts universitaris de recerca

1. El personal científic dels instituts universitaris de recerca serà constituït per professors de la Universitat i becaris, i, si escau, per investigadors específics adscrits en virtut de conveni amb la institució a la qual pertanyen, els quals gaudiran dels drets que els corresponguin d'acord amb la normativa que s'estableixi.

2. El Consell de Govern, amb l'informe previ del departament a què estiguin adscrites les places del personal de la UIB en la relació de llocs de treball, aprovarà l'assignació de les places esmentades anteriorment en el moment que aprovi la creació de l'institut o, si escau, posteriorment.

El Rector, amb l'informe previ del departament en què presti serveis el personal esmentat, concedirà l'adscripció a temps complet o a temps parcial i l'assignació de jornada del personal adscrit.

Article 72. Òrgans de govern dels instituts universitaris de recerca

1. El govern dels instituts universitaris de recerca s'articularà, almenys, a través dels següents òrgans:

a) Col·legiats: Consell d'institut universitari de recerca.

b) Unipersonals: director, subdirector i secretari.

2. El director de l'institut universitari de recerca en té la representació i n'exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària. L'ha de designar el Rector, entre doctors.

3. L'organització interna dels instituts universitaris de recerca s'ajustarà, mentre sigui possible i convenient, al que s'ha establert per als departaments, sens perjudici de la reglamentació específica que per a cada cas haurà d'aprovar el Consell de Govern.

Article 73. Competències dels instituts universitaris de recerca

Les competències que corresponen als instituts universitaris de recerca són les següents:

a) Organitzar i desenvolupar llurs plans d'investigació, els quals han de canalitzar les iniciatives del personal docent i investigador que hi presti serveis.

b) Organitzar i desenvolupar programes i estudis de doctorat i postgrau, i també activitats d'especialització i específiques de formació.

c) Proporcionar assessorament en l'àmbit de llurs competències.

d) Establir contractes dels prevists a l'article 83 de la LOU, amb submissió a les previsions de la Universitat pel que fa a la transferència dels resultats de la investigació i a la destinació dels béns i recursos obtinguts.

e) Impulsar el desenvolupament científic, tècnic, cultural o artístic en relació amb l'objecte de l'institut universitari de recerca.

f) Col·laborar en l'exercici de llurs competències amb els òrgans de caràcter general de la Universitat i amb les facultats i escoles, els departaments i altres instituts de la Universitat, i també amb les entitats públiques o privades amb les quals concertin prestacions de serveis. En tots els casos s'han de seguir les normes de contractació, autorització i destinació de béns a què es refereix l'article 83 de la LOU.

g) Qualssevol altres que indiquin aquests Estatuts, el reglament de règim intern, el conveni de creació i qualssevol altres reglaments universitaris.

Article 74. Règim dels instituts universitaris de recerca

1. Els instituts universitaris de recerca s'han de regir per la LOU, per aquests Estatuts, pel conveni de creació o d'adscripció, si escau, i pel seu reglament .

2. El reglament de l'institut universitari de recerca ha d'especificar com a mínim:

a) Els fins de l'institut i les activitats que pot desenvolupar per assolir-los i també si ha de tenir o no personalitat jurídica pròpia.

b) Els òrgans de govern, representació i administració.

c) El règim del personal docent i investigador, i també el de la resta de personal propi o adscrit.

d) Els recursos prevists per al seu finançament i funcionament.

e) El règim de control de les seves activitats i de revisió dels seus actes per la Universitat, i també el sistema de revisió i rendició de comptes a què fa referència l'article 14.2 de la LOU.

CAPÍTOL VIII

DELS CENTRES ADSCRITS

Article 75. Definició de centre adscrit

Són centres docents adscrits a la Universitat de les Illes Balears els de titularitat pública o privada que imparteixen estudis conduents a l'obtenció de títols de caràcter oficial i validesa a tot el territori de l'Estat amb l'autorització de la Universitat i sota el seu control acadèmic.

Article 76. Adscripció de centres adscrits

L'adscripció d'aquests centres requereix l'aprovació de la comunitat autònoma, a proposta del Consell Social, amb l'informe previ del Consell de Govern de la Universitat. El centre adscrit ha d'estar establert en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Cal informar el Consell de Coordinació Universitària del que assenyala el paràgraf anterior.

Article 77. Conveni de col·laboració, constitució del patronat i nomenament dels vocals, el delegat i el director dels centres adscrits

1. Les relacions entre els centres adscrits i la Universitat estaran regulades mitjançant un conveni de col·laboració subscrit entre la Universitat i la institució o institucions titulars. Aquest conveni haurà de preveure la constitució d'un patronat que reguli el funcionament del

centre, així com els instruments a través dels quals es concreti la tutela que sobre aquest exerceix la Universitat.

2. En tot cas, correspon al Rector de nomenar dos vocals del patronat i el delegat de la Universitat en el centre. També és competència del Rector el nomenament del director del centre, a proposta de la institució o les institucions titulars. El delegat, els dos vocals i el director hauran de ser forçosament professors dels cossos docents de la Universitat de les Illes Balears.

Article 78. Control acadèmic dels centres adscrits

El control acadèmic del centre és competència del delegat de la Universitat, el qual sancionarà els criteris de valoració per a l'accés d'estudiants. També podrà intervenir en les avaluacions de l'alumnat i intervindrà en la selecció del professorat.

Article 79. Coordinació dels ensenyaments i activitats, aprovació dels plans d'estudis i inclusió d'alumnes dels centres adscrits

1. Sota la presidència del vicerector competent en matèria d'ordenació acadèmica es constituiran comissions per coordinar els ensenyaments i activitats dels centres adscrits.

2. El Consell de Govern ha d'aprovar els plans d'estudis i llurs modificacions, d'acord amb el que estableix la legislació vigent.

3. La Universitat podrà incloure els alumnes dels centres adscrits en les activitats que organitzi, especialment en les que es refereixen a extensió universitària.

Article 80. Pressupost dels centres adscrits

La Universitat tindrà coneixement dels pressuposts i de la memòria econòmica anual, que elaboraran els centres i que li seran presentats per la institució o les institucions titulars. En el conveni s'inclouran les partides pressupostàries, a càrrec del centre adscrit, per cobrir les retribucions complementàries que corresponguin al director i al delegat.

Article 81. Integració dels centres adscrits

1. El Consell de Direcció, si ho considera oportú i al cap de cinc anys d'adscripció i mitjançant petició explícita de la institució o les institucions titulars, podrà iniciar un expedient d'integració davant el Consell de Govern, el qual, si escau, l'elevarà al Consell Social per a la seva oportuna tramitació.

2. La integració, en qualsevol cas, comportarà el canvi de titularitat i la transmissió patrimonial completa dels béns del centre adscrit a la Universitat de les Illes Balears.

CAPÍTOL IX

DELS ALTRES CENTRES

Article 82. Creació d'entitats amb personalitat jurídica pròpia, pressupost, presidència i participació dels altres centres

1. La Universitat de les Illes Balears pot crear entitats amb personalitat jurídica pròpia per realitzar funcions o activitats específiques, sota la forma de consorci, entitat de dret públic, fundació, associació, societat civil o mercantil, o qualsevol altra permesa en Dret, mitjançant acord del Consell de Govern a iniciativa del Rector i amb l'aprovació del Consell Social. La dotació fundacional, l'aportació al capital social i qualssevol altres aportacions que s'efectuïn amb càrrec al pressupost de la Universitat a favor d'aquestes entitats s'han de sotmetre a les normes que, per a aquest fi, estableixi la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. Aquestes entitats les pot crear exclusivament la Universitat o poden tenir caràcter mixt, quan es creïn o participin amb altres universitats, entitats públiques o privades, empreses, fundacions o altres persones jurídiques; i fins i tot amb membres de la mateixa comunitat universitària, quan es tracti d'empreses de base tecnològica en l'activitat universitària de les quals hagin intervingut els membres esmentats i actuïn en concepte d'emprenedors.

3. Correspon al Consell Social d'aprovar els comptes anuals de les entitats dependents de la Universitat, en els mateixos terminis que aquesta, sens perjudici de la legislació mercantil o altra a les quals aquestes entitats puguin estar sotmeses en funció de llur personalitat jurídica.

S'entenen dependents de la Universitat les entitats en les quals aquesta tingui participació majoritària pel que fa al capital o fons patrimonial equivalent, o pel que fa als òrgans de direcció, si realitzen activitats connectades amb la Universitat.

4. El Rector de la Universitat presideix aquestes entitats si són instrument exclusiu de la Universitat, en representació seva, o participa en els seus òrgans si són entitats mixtes, a l'empara del que estableix l'article 8 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

Poden participar en aquests òrgans de govern altres membres del Consell de Direcció i òrgans de govern unipersonals de la Universitat, i personal docent, investigador i d'administració i serveis de la Universitat, en el mateix concepte.

5. Es poden percebre dietes o indemnitzacions per la participació en els òrgans de govern esmentats i també les retribucions addicionals a què fan referència els articles 55 i 69 de la LOU o, si escau, gratificacions.

Article 83. Creació d'estructures o organismes, funcions i règim jurídic d'aquests ens

1. La Universitat de les Illes Balears podrà crear estructures o d'altres organismes per gestionar un règim establert per conveni amb d'altres universitats i institucions públiques o privades amb la finalitat de dur a terme

programes específics de recerca o d'altres de caràcter científic, tècnic, cultural o artístic, així com per desenvolupar els seus fins i els tipificats a la legislació estatal o autonòmica.

2. El règim jurídic d'aquests ens s'especificarà als convenis esmentats.

CAPÍTOL X

DE LA SINDICATURA DE GREUGES

Article 84. Sindicatura de Greuges

1. El defensor universitari, que a la Universitat de les Illes Balears s'anomena Síndic de Greuges, és l'òrgan encarregat de defensar i protegir els drets i les llibertats de tots els membres de la comunitat universitària davant les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris. Les seves actuacions han d'anar sempre adreçades a la millora de la qualitat universitària en tots els àmbits. A aquests efectes, pot supervisar les activitats universitàries, tot respectant els drets i les llibertats individuals.

2. El Síndic de Greuges no està subjecte a mandat imperatiu. En l'exercici de les seves funcions gaudirà d'autonomia orgànica i funcional i no estarà vinculat jeràrquicament a cap autoritat o òrgan de govern universitari. No pot ser sotmès a expedient disciplinari per raó de les opinions expressades en l'exercici del seu càrrec. El càrrec és incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altre càrrec de govern universitari.

3. El Síndic de Greuges serà elegit pel Claustre d'entre els membres de la comunitat universitària, per majoria absoluta, a proposta del Consell de Govern.

4. La durada del seu mandat és de cinc anys i no pot ser reelegit.

5. Són funcions del Síndic de Greuges:

a) Atendre les queixes, les observacions i els suggeriments que hom li adreci sobre el funcionament de la Universitat.

b) Demanar informació sobre el funcionament de tots els serveis universitaris.

c) Adoptar les mesures d'investigació que consideri oportunes.

d) Formular propostes de resolució, davant els òrgans competents, sobre els assumptes que s'hagin sotmès a la seva consideració i proposar fórmules de conciliació.

e) Presentar al Claustre una memòria anual sobre les seves actuacions, incloent -hi els suggeriments, les propostes i les advertències que se'n derivin.

6. Un reglament orgànic, aprovat pel Consell de Govern, determinarà el seu règim de funcionament i d'organització interna.

CAPÍTOL XI

DE LES ELECCIONS

Secció 1a. Disposicions generals

Article 85. Estipulacions generals

1. Les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals i dels representants en els òrgans col·legiats de la Universitat es

regiran pels presents Estatuts, per la normativa que en llur desenvolupament estableixi el Consell de Govern i per les disposicions que, en cada cas, dictin el Consell de Direcció i la Comissió Electoral. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, podrà autoritzar els òrgans corresponents de cada circumscripció per dictar la normativa específica que els pugui ser necessària.

2. Les eleccions es realitzaran mitjançant sufragi universal lliure, igual, directe i secret.

3. El dret de sufragi és personal i intransferible: mai no podrà exercitar-se per delegació.

4. La normativa electoral regularà el vot anticipat.

5. Seran electors i elegibles tots els membres de cada circumscripció, en els termes que marquin les lleis, els presents Estatuts i la normativa que els desenvolupa, i que prestin llurs serveis a la Universitat o hi estiguin matriculats en la data de la convocatòria de les eleccions.

6. Els representants elegits no estaran lligats per mandat imperatiu.

7. La iniciació de tot procés electoral es farà per acord del Consell de Direcció i s'haurà de publicar al FOU. Els òrgans afectats hauran de sol·licitar l'obertura del procés electoral amb la suficient antelació. A petició del titular d'un òrgan de govern unipersonal es podran avançar les eleccions a l'esmentat òrgan si així ho acorda el Consell de Direcció.

Secció 2a. De les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals

Article 86. Elecció del Rector

1. El Rector ha de ser elegit per la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre funcionaris del cos de catedràtics d'universitat, en actiu, que prestin serveis a la Universitat de les Illes Balears. L'ha de nomenar el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. El vot per a l'elecció del Rector s'ha de ponderar per sectors de la comunitat universitària de la forma següent: 51 per cent per als professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris, 12 per cent per a la resta de personal docent i investigador, 25 per cent per als estudiants i 12 per cent per al personal d'administració i serveis.

3. En cada procés electoral la Comissió Electoral ha de determinar, després de l'escrutini dels vots, els coeficients de ponderació que correspongui d'aplicar al vot a candidatures vàlidament emès en cada sector, per poder donar-li el corresponent valor d'acord amb els percentatges que s'han fixat al segon apartat d'aquest article.

4. S'ha de proclamar Rector, en primera volta, el candidat que aconsegueixi el suport proporcional de més de la meitat dels vots a candidatures vàlidament emesos, una vegada fetes i aplicades les ponderacions esmentades en aquest article.

Si cap candidat no assoleix el suport indicat al paràgraf anterior, s'ha de fer una segona votació en la qual només poden concórrer els dos candidats que hagin obtingut més suport a la primera votació, tenint en compte les ponderacions esmentades. A la segona volta serà proclamat el candidat que obtingui la majoria simple de vots, ateses aquestes mateixes ponderacions.

En el cas d'una sola candidatura, únicament es farà la primera volta.

Article 87. Eleccions als òrgans de govern unipersonals ordinaris de caràcter particular

1. Les eleccions als òrgans de govern unipersonals ordinaris de caràcter particular es faran per votació, efectuada mitjançant una papereta en la qual pot figurar el nom d'un sol candidat. També es pot votar en blanc. Les paperetes en què hi hagi més d'un nom o que no siguin en blanc es declararan nul·les. Quedarà proclamat el candidat que obtingui el nombre més alt de vots, sempre que aquest nombre sigui superior a un terç dels electors. En cas d'empat o en el supòsit que cap candidat obtingui, en una primera votació, la majoria necessària, es faran, en dies successius, fins a dues votacions més. Si l'empat persisteix, es dirimirà a favor del candidat de més antiguitat en el cos respectiu. Si encara persisteix l'empat, es dirimirà a favor del candidat de més edat.

2. Si, convocades eleccions, no s'ha presentat cap candidat, el Consell de Direcció adoptarà les mesures necessàries per resoldre transitòriament aquesta situació i podrà designar els òrgans de govern de caràcter unipersonal de manera extraordinària per períodes que no podran excedir els sis mesos.

Secció 3a. De les eleccions dels representants en els òrgans col·legiats

Article 88. Elecció dels representants de la comunitat universitària en els òrgans col·legiats

1. Les eleccions de representants dels diferents sectors de la comunitat universitària al Claustre, als consells de departament o institut universitari de recerca i a les juntes de facultat o escola s'han de fer per circumscripcions, i els representants de cada cos electoral s'han d'elegir per i d'entre els seus membres.

2. Tot elector podrà votar un nombre igual o menor dels tres quarts per excés del nombre de representants que corresponguin al sector en què està enquadrat.

Article 89. Elecció dels representants de la comunitat universitària en el Consell Social

1. Formen part del Consell Social, en representació de la comunitat universitària, el Rector, el Secretari General i el Gerent. També n'han de formar part un professor, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis que siguin membres del Consell de Govern, triats per i entre els representants de cada sector de la comunitat universitària al Consell de Govern i mitjançant votació secreta.

Quedaran proclamats el professor, l'estudiant i l'integrant del personal d'administració i serveis que obtinguin el major nombre de vots. En cas d'empat quedaran proclamats els candidats en

funció de la seva antiguitat, excepte en el cas dels estudiants, que serà mitjançant sorteig.

2. El mandat dels vocals representants del Consell de Govern en el Consell Social tindrà una durada de quatre anys; s'exceptuen el Rector, el Secretari General i el Gerent, que continuaran mentre exerceixin llurs respectius càrrecs, i l'estudiant, la durada del mandat del qual serà de dos anys.

3. El cessament com a membre del Consell de Govern suposarà en tot cas la pèrdua de la condició de membre del Consell Social. Les substitucions es faran mitjançant eleccions parcials, d'acord amb el sistema que es preveu en aquest mateix article.

Article 90. Elecció dels representants al Claustre

1. A les eleccions de representants al Claustre la votació s'ha de fer pel sistema de llistes obertes, en què han de figurar el nom i els cognoms dels candidats, mitjançant paperetes normalitzades.

Per a la distribució de la representació del personal d'administració i serveis s'ha de distingir els funcionaris del personal laboral, i a la vegada s'estableixen com a circumscripcions les següents:

a) Una circumscripció formada pels funcionaris integrants dels grups de classificació A i B.

b) Una circumscripció formada pels funcionaris integrants dels grups de classificació C, D i E.

c) Una circumscripció formada pel personal laboral integrant dels grups I i II.

d) Una circumscripció formada pel personal laboral integrant dels grups III i IV.

2. Per garantir una major representativitat, els electors poden votar un nombre igual o més petit dels tres quarts per excés del nombre de representants que correspongui al sector en què estan enquadrats. Aquesta xifra s'ha d'especificar a la papereta amb tota claredat.

3. A les eleccions resultaran elegits els candidats que hagin obtingut el nombre més gran de vots. En cas d'empat quedaran proclamats els candidats en funció de la seva antiguitat, excepte en el cas dels estudiants, que serà mitjançant sorteig.

4. Si en una circumscripció el nombre de candidatures presentades és igual o inferior al nombre de llocs que s'han de cobrir, es proclamaran automàticament claustrals els candidats presentats, sense necessitat de fer cap elecció.

Secció 4a. De la Comissió Electoral

Article 91. Definició, funcions, composició i resolucions de la Comissió Electoral

1. El control dels processos electorals, així com la proclamació dels resultats i la resolució de les impugnacions que es poden presentar, correspondrà a la Comissió Electoral de la Universitat, que serà formada per:

a) El Rector o el vicerector que delegui, que actuarà com a president.

b) El Secretari General, que actuarà com a secretari de la Comissió.

c) Dos representants dels professors, elegits per i d'entre els del Consell de Govern.

d) Dos representants dels estudiants, elegits per i d'entre els del Consell de Govern.

e) Un representant del personal d'administració i serveis, elegit per i d'entre els del Consell de Govern.

La durada del mandat dels representants del professorat i del personal d'administració i serveis és de quatre anys; la dels representants de l'alumnat és de dos anys.

2. La Comissió Electoral, quan ho consideri convenient, podrà exigir la necessària col·laboració de tots els òrgans unipersonals de govern de la Universitat.

3. Les resolucions de la Comissió Electoral seran vinculants. El recurs davant el Rector exhaurirà la via administrativa, sens perjudici del recurs de reposició i el corresponent recurs contenciós administratiu, que podran plantejar-se a instància de qualsevol titular d'interessos legítims.

4. Per elegir òrgans de govern de caràcter particular es podran delegar funcions en òrgans concrets o constituir d'altres comissions dependents de la Comissió Electoral de la Universitat.

CAPÍTOL XII

DE LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA I LA MOCIÓ DE CENSURA

Article 92. Qüestió de confiança del degà o director d'escola i del director de departament

El degà o director d'escola o el director de departament, amb la deliberació prèvia de la comissió de direcció del centre o de la comissió de direcció del departament, pot plantejar davant la junta de facultat o escola o el consell de departament la qüestió de confiança sobre el seu programa. La confiança s'entendrà atorgada quan hi voti a favor la majoria simple dels integrants de la junta de facultat o escola o del consell de departament.

Article 93. Moció de censura del degà o director d'escola i del director de departament

1. La junta de facultat o escola o el consell de departament pot revocar el degà o director d'escola o el director de departament mitjançant l'aprovació d'una moció de censura constructiva.

2. La moció de censura haurà de ser proposada a la junta de facultat o escola o al consell de departament, almenys, pel vint-i-cinc per cent dels seus components, i haurà d'incloure, necessàriament, la proposta d'un sol candidat alternatiu amb la seva acceptació expressa.

3. La moció serà debatuda i votada entre els deu i trenta dies següents a la seva presentació.

4. La moció de censura es considerarà aprovada si li donen suport la majoria absoluta dels components de la junta de facultat o escola o del consell de departament, en el qual cas quedarà automàticament elegit el candidat proposat pels signants de la moció.

5. Si la junta de facultat o escola o el consell de departament no aprova la moció de censura, cap dels signants no pot presentar una altra iniciativa d'aquest caràcter fins que hagi passat un any des de la votació d'aquesta.

TÍTOL II

DEL REGIMENT DE LA UNIVERSITAT

Article 94. Aprovació del regiment de govern de la Universitat

El Consell de Govern aprovarà, a proposta del Consell de Direcció, el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears per complir millor les seves funcions coordinant els seus serveis i la seva administració, a tots els nivells i amb els efectes que siguin pertinents.

Article 95. Serveis de la Universitat

1. La Universitat de les Illes Balears comptarà amb els serveis que resultin necessaris per complir adequadament les seves funcions.

2. Els serveis amb què comptarà la Universitat de les Illes Balears seran, inicialment, els que funcionin en el moment de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts.

3. La creació i supressió dels serveis universitaris correspon al Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció.

4. Els serveis comptaran amb un director nomenat pel Rector, amb l'acord previ del Consell de Direcció.

5. La Universitat haurà de garantir que els seus serveis comptin amb el personal suficient per dur a terme llurs comeses.

6. El Consell de Direcció aprovarà el reglament específic de cada servei.

7. Els directors i els secretaris dels serveis, tenint en compte llurs comeses, podran percebre una compensació econòmica amb càrrec al pressupost de la Universitat.

TÍTOL III

DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

CAPÍTOL I

DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR

Secció 1a. Disposicions generals

Article 96. Categories del personal docent i investigador

1. El professorat és compost de funcionaris dels cossos docents universitaris i de personal contractat, que no pot superar el quaranta-nou per cent del total de personal docent i investigador.

2. El professorat universitari funcionari pertany als cossos docents següents:

a) Catedràtics d'universitat.

b) Professors titulars d'universitat.

c) Catedràtics d'escola universitària.

d) Professors titulars d'escola universitària.

Els catedràtics i els professors titulars d'universitat tenen plena capacitat docent i com a investigadors. Els catedràtics i els professors titulars d'escola universitària tenen plena capacitat docent i, quan posseeixin el títol de doctor, també plena capacitat com a investigadors.

3. El professorat contractat en règim laboral pertany a les modalitats següents:

a) Ajudants.

b) Professors ajudants doctors.

c) Professors col·laboradors.

d) Professors contractats doctors.

e) Professors associats.

f) Professors emèrits.

g) Professors visitants.

Els professors contractats tenen la capacitat docent i com a investigadors que els reconegui la normativa vigent. En tot cas tenen plena capacitat com a investigadors els professors contractats fixos que tinguin el títol de doctor.

4. La Universitat pot cobrir amb caràcter interí les places que corresponguin a cossos docents universitaris, i també les places de personal laboral fix mentre es cobreixin definitivament mitjançant el procediment legalment establert. De la mateixa manera, es pot contractar personal docent, personal investigador, personal tècnic o altre personal per a obra o servei determinats.

5. Tot professor funcionari dels cossos docents universitaris està adscrit a un departament. El personal docent i investigador contractat està adscrit, preferentment, a un departament.

6. La Universitat de les Illes Balears pot incorporar col·laboradors honorífics i lectors en les condicions i el règim que determinin aquests Estatuts.

Article 97. Règim del personal docent i investigador

1. El professorat funcionari es regeix per la LOU i les disposicions de desplegament, per la legislació general de funcionaris que li sigui aplicable i per aquests Estatuts.

2. El professorat contractat es regeix per la LOU i les disposicions de desenvolupament, com també per la normativa que dicti la comunitat autònoma i per aquests Estatuts, sens perjudici de les disposicions de la legislació laboral. També li és aplicable la normativa pròpia del professorat funcionari en tot allò que sigui compatible amb la seva naturalesa contractual.

Secció 2a. Del personal docent i investigador contractat

Article 98. Ajudants

La Universitat de les Illes Balears pot contractar ajudants, amb dedicació a temps complet, entre les persones que hagin superat totes les matèries d'estudi que la normativa vigent exigeixi per a la superació d'un programa de doctorat. La durada d'aquests contractes no pot ser superior a quatre anys improrrogables i tenen la finalitat principal de completar la formació en investigació de qui els subscrigui, amb una dedicació mínima de tres hores setmanals per realitzar activitats de docència.

Article 99. Professors ajudants doctors

La Universitat de les Illes Balears pot contractar professors ajudants doctors, els quals s'han de contractar entre doctors que, durant almenys dos anys, no hagin tingut relació contractual, estatutària o com a becari amb la Universitat de les Illes Balears, i que acreditin haver realitzat durant aquell període tasques docents i/o d'investigació en centres no vinculats a la Universitat. Han de dur a terme tasques docents i de recerca, amb dedicació a temps complet, com a màxim durant quatre anys improrrogables. La contractació exigeix l'avaluació prèvia positiva de la seva activitat per part de l'Agència Nacional d'Avaluació de Qualitat i Acreditació, o de l'òrgan d'avaluació externa que la comunitat autònoma de les Illes Balears determini.

Article 100. Professors col·laboradors

La Universitat de les Illes Balears pot contractar professors col·laboradors, amb dedicació a temps complet, per impartir ensenyaments només en les àrees de coneixement que estableixi el Govern, amb l'informe previ del Consell de Coordinació Universitària, entre llicenciats, arquitectes i enginyers o diplomats universitaris, arquitectes tècnics i enginyers tècnics. En tot cas, han de tenir l'informe favorable de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació o de l'òrgan d'avaluació externa que la comunitat autònoma de les Illes Balears determini.

Article 101. Professors contractats doctors

La Universitat de les Illes Balears pot tenir professors contractats doctors, amb dedicació a temps complet, els quals seran contractats per dur a terme tasques de docència i de recerca, o prioritàriament de recerca, entre doctors que acreditin, com a mínim, tres anys d'activitat docent i en investigació, o prioritàriament en investigació, postdoctoral, i que rebin l'avaluació positiva d'aquesta activitat per part de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació o de l'òrgan d'avaluació externa que la comunitat autònoma de les Illes Balears determini.

Article 102. Professors associats

1. La Universitat de les Illes Balears pot contractar professors associats, amb caràcter temporal, i amb dedicació a temps parcial, entre especialistes de competència reconeguda que acreditin que exerceixen l'activitat professional fora de l'àmbit docent i d'investigació de la Universitat.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, i en els termes que s'aprovin a la normativa de la UIB, la Universitat pot contractar persones de competència reconeguda.

2. Els professors associats han de tenir el títol de llicenciat, arquitecte o enginyer. Si escau, excepcionalment, per a les àrees de coneixement a què es refereix l'article

58.1 de la LOU, poden ser diplomats universitaris, arquitectes tècnics o enginyers tècnics.

Article 103. Professors emèrits

1. La Universitat de les Illes Balears pot contractar professors emèrits, amb dedicació a temps complet, amb caràcter temporal i en règim laboral, entre els professors jubilats dels cossos docents universitaris que hagin prestat serveis destacats a la Universitat almenys durant deu anys. També es podrà contractar com a professors emèrits persones de prestigi cultural, científic o professional internacional reconegut, sempre que tinguin l'edat de jubilació determinada per la legislació per als funcionaris dels cossos docents universitaris.

2. La durada dels contractes que es formalitzin amb els professors emèrits, que especificaran llurs obligacions acadèmiques, serà de dos anys prorrogables pel Consell de Govern, oït el departament, pel mateix període.

3. No obstant l'extinció de la relació contractual, la condició de professor emèrit serà vitalícia, a efectes honorífics.

4. El nomenament com a professor emèrit, a més del seu caràcter honorífic i d'altres drets que comporta, implicarà que els susdits professors puguin realitzar tot tipus de col·laboracions amb la Universitat de les Illes Balears. Els departaments poden assignar-los obligacions docents, d'investigació i de permanència diferents dels règims de dedicació de la resta de professorat i, preferentment, la realització de seminaris i cursos monogràfics d'especialització.

5. El Consell de Govern, amb l'acord previ del Consell de Direcció, fixarà la plantilla dels professors emèrits, que no podrà excedir el que marca la legislació vigent.

Article 104. Professors visitants

La Universitat de les Illes Balears pot contractar professors visitants, amb caràcter temporal i amb dedicació a temps complet, per un període màxim de tres anys, entre professors o investigadors de prestigi reconegut, procedents d'altres universitats i centres de recerca, tant espanyols com estrangers.

Article 105. Col·laboradors honorífics

1. La Universitat de les Illes Balears podrà nomenar col·laboradors honorífics de departament o institut universitari de recerca aquelles persones que, exercint llur professió fora de la Universitat, participin en les seves tasques docents o de recerca.

2. La fixació de les tasques dels col·laboradors honorífics correspon al director del departament o institut universitari de recerca.

3. El nomenament de col·laborador honorífic correspon al Consell de Govern a proposta del director del departament o institut universitari de recerca amb l'informe previ del consell de departament. La proposta haurà d'incloure el currículum detallat i el pla d'activitats que pensa desenvolupar el candidat. No podran excedir el deu per cent per excés del

professorat adscrit al departament, i en tot cas cada departament podrà proposar dos col·laboradors honorífics.

4. Els nomenaments de col·laboradors honorífics seran per un període d'un curs. Per sol·licitar llur renovació caldrà presentar una memòria de les activitats fetes pels col·laboradors honorífics durant el curs anterior i un pla d'activitats per al curs següent. En cap cas el nomenament de col·laborador honorífic no comportarà cap remuneració ni cap relació contractual, no tindrà dret a vot ni a ocupar càrrecs unipersonals ni a estar representat als òrgans col·legiats. Això no obstant, podran sol·licitar ajuts i borses de viatge.

Article 106. Lectors

1. La Universitat de les Illes Balears pot contractar lectors com a part del personal dels departaments responsables docents de les llengües modernes. La titulació dels lectors ha de ser equivalent al títol de llicenciat.

2. Els lectors s'assimilaran a les categories de professorat associat o de professorat ajudant segons les necessitats docents del departament i, sens perjudici de les disposicions de l'apartat següent, es contractaran per un període d'un any, prorrogable anualment fins a un màxim de cinc anys, amb l'informe previ favorable del departament. Llurs obligacions docents es fixaran en els contractes respectius en virtut de les necessitats docents del departament.

3. La Universitat pot determinar que la contractació de lectors s'estableixi mitjançant convenis d'intercanvi amb universitats estrangeres o per aplicació de convenis existents o que es puguin arribar a establir amb organismes oficials o institucions d'altres països pel temps sobre el qual es posin d'acord les parts firmants.

Article 107. Selecció del personal contractat

1. El procediment per seleccionar el personal contractat i també la determinació de les circumstàncies que possibilitin la seva contractació són els que estableixin la normativa autonòmica i aquests Estatuts, i supletòriament els que determini reglamentàriament el Consell de Govern.

2. La selecció ha de tenir lloc en virtut de concurs públic, convocat pel Rector, que ha de garantir l'adequada publicació i difusió de la convocatòria, la qual ha d'incloure el perfil docent i d'investigació de la plaça, el règim retributiu i la dedicació.

3. El Consell de Govern ha d'aprovar les comissions que han de resoldre els concursos per a la provisió de places de personal docent i investigador contractat, a proposta del departament, institut universitari de recerca o centre competent, d'acord amb la normativa autonòmica vigent.

El Consell de Govern ha de definir també les comissions encarregades de resoldre els concursos en els supòsits de provisió de places de forma interina, tant per al personal docent i investigador contractat com per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, i n'ha de designar els membres a proposta del departament, institut universitari de recerca o centre competent.

Secció 3a. Dels funcionaris dels cossos docents universitaris

Article 108. Fixació i modificació de la plantilla de professorat de la Universitat

1. Correspon al Consell de Govern de fixar la plantilla del professorat de la Universitat. Es tindran en compte els principis d'equitat, eficàcia i racionalitat en la creació o supressió de places, segons els criteris basats en les exigències que es deriven dels plans d'estudis, el nombre d'alumnes, les necessitats docents i la recerca. La fixació de plantilles inclourà la categoria de la plaça, el departament al qual s'adscriu i, si escau, l'àrea de coneixement a la qual pertany.

2. Vacant una plaça de les pertanyents als cossos docents de la Universitat, el Consell de Govern, oït el departament afectat, decidirà, d'acord amb les necessitats docents i de recerca, si és procedent d'amortitzar-la o canviar-ne la denominació o categoria, així com, si escau, de convocar la dita plaça a concurs d'accés.

Article 109. Convocatòria de concursos per a places de funcionaris de cossos docents universitaris

1. Les places de funcionaris de cossos docents universitaris que figurin com a vacants a la relació de llocs de treball del personal docent i investigador de la Universitat de les Illes Balears es poden convocar per proveir-les mitjançant concurs d'accés. El Consell de Govern ha d'acordar aquesta convocatòria, amb l'informe previ del consell de departament.

2. La Universitat de les Illes Balears ha de convocar els concursos d'accés i ha de publicar-los al Butlletí Oficial de l'Estat i al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

3. Poden participar en els concursos, juntament amb els habilitats per al cos de què es tracti, els funcionaris del cos esmentat i els de cossos docents universitaris d'igual o superior categoria, sigui quina sigui la situació administrativa.

4. Una comissió de cinc membres nomenada pel Rector, amb l'acord previ del Consell de Govern a proposta del consell de departament, ha de resoldre aquests concursos. Els membres d'aquesta comissió que siguin funcionaris dels cossos docents universitaris han de complir els mateixos requisits que els exigits per formar part de les comissions d'habilitació previstes a la LOU. Així mateix, han de ser de la mateixa àrea de coneixement que la plaça convocada a concurs.

5. El professorat d'universitats dels Estats membres de la Unió Europea que en aquelles universitats tingui una posició equivalent a la de catedràtic o professor titular d'universitat o de catedràtic o professor titular d'escola universitària, pot formar part de les comissions esmentades a l'apartat anterior.

6. En els concursos d'accés s'ha de garantir sempre la igualtat d'oportunitats dels candidats i el respecte als principis de mèrit i capacitat d'aquests. Per adjudicar les places convocades, s'han d'atendre els mèrits docents i com a investigadors dels candidats.

La Universitat de les Illes Balears ha de fer pública la composició de les comissions, i també els criteris per adjudicar les places.

7. Les comissions han de tenir en compte, a l'hora de prendre llurs decisions, l'activitat docent i com a investigadors dels candidats, la qualitat dels seus treballs i la seva adaptació al tipus de tasques que hagin d'efectuar. Es pot fer, a més, una entrevista personal amb cada candidat.

En tot cas, les decisions han d'incloure una valoració individualitzada de cada candidat i han de ser motivades.

Article 110. Presentació de reclamacions contra les propostes de les comissions dels concursos d'accés

1. Els concursants poden presentar reclamació davant el Rector contra les propostes de les comissions dels concursos d'accés, en el termini màxim de deu dies. Admesa la reclamació, se suspendrà el nomenament fins que el Rector la resolgui. Una comissió, que examinarà l'expedient relatiu al concurs, valorarà aquesta reclamació i ratificarà o no la proposta objecte de reclamació en el termini màxim de tres mesos.

2. La comissió l'han de formar set catedràtics d'universitat de diverses àrees de coneixement, amb experiència docent i com a investigadors àmplia i reconeguda amb un mínim de dos sexennis. La durada del seu mandat és de quatre anys.

3. Els set catedràtics esmentats a l'apartat anterior els ha d'elegir el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears per majoria simple.

4. La resolució del Rector exhaureix la via administrativa i es pot impugnar directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Article 111. Situacions dels funcionaris dels cossos docents universitaris

1. Els funcionaris dels cossos docents universitaris estaran en servei actiu quan, en virtut de nomenament, ocupin una plaça de la plantilla de la Universitat.

2. Les situacions d'excedència voluntària i de serveis especials previstes a la legislació general de funcionaris seran també d'igual aplicació als docents universitaris.

3. La reincorporació a la seva plaça del professor que hagi prestat serveis especials es produirà en el termini màxim d'un mes a comptar d'ençà de la data en què cessi la circumstància que justificà aquella situació i, si no es produeix la reincorporació, passarà a la situació d'excedència voluntària.

Article 112. Reingrés al servei actiu dels funcionaris dels cossos docents universitaris

1. Els funcionaris dels cossos docents de la Universitat de les Illes Balears que estiguin en situació d'excedència voluntària poden demanar al Rector l'adscripció provisional a una plaça d'aquesta universitat, i tenen l'obligació de participar en tots els concursos d'accés que la Universitat convoqui per cobrir places en el seu cos i de la seva àrea de coneixement. Si no ho fan, perden l'adscripció provisional.

2. Perquè el Rector pugui concedir l'adscripció provisional, cal que hi hagi plaça vacant del mateix cos i de la mateixa àrea de coneixement a la relació de llocs de treball del personal docent i investigador i l'autorització del Consell de Govern. En cas que hi concorrin diverses persones interessades, la de més antiguitat en el cos té preferència per cobrir la vacant.

3. No obstant això, els funcionaris dels cossos docents universitaris de la Universitat de les Illes Balears que hagin estat en situació d'excedència un mínim de dos anys i un màxim de cinc, poden reingressar al servei actiu a la Universitat de les Illes Balears de manera automàtica i definitiva, si hi ha una plaça vacant del mateix cos i àrea de coneixement.

Article 113. Substitució de les absències del personal docent i investigador

El Consell de Direcció, en els casos de necessitat manifesta i amb l'informe previ del departament, podrà suplir les absències causades per declaracions d'excedència, serveis especials, comissió de serveis, permisos reglamentaris o vacants amb contractes temporals de professorat no superiors a un any, o, si escau, amb el nomenament d'interins.

Article 114. Comissions de serveis

A petició d'una universitat o organisme públic, el Rector podrà concedir comissions de serveis al professorat per un curs acadèmic, renovable, si les necessitats del servei ho permeten i d'acord amb el que preveu la legislació vigent. Aquestes comissions de serveis es concediran mitjançant informe previ del departament i per acord del Consell de Direcció. Aquest podrà acordar la provisió de la vacant, transitòriament, pels procediments determinats a l'article anterior.

La retribució del professorat en situació de comissió de serveis ha d'anar a càrrec de la Universitat o organisme públic de destinació.

Article 115. Llicència per any sabàtic

El professorat pertanyent als cossos docents tindran dret a l'any sabàtic, que s'entendrà en els següents termes: després de sis anys continuats de servei actiu, amb dedicació a temps complet, podran gaudir d'un any acadèmic d'absència per desenvolupar activitats docents o de recerca a centres de prestigi reconegut. S'haurà de sol·licitar al Rector amb un curs d'antelació i, en el cas de ser-los concedit, presentaran al final una memòria de les activitats fetes.

Article 116. Llicència per estudis

1. La Universitat podrà concedir llicències per estudis al professorat en els termes prevists per la legislació vigent. El Rector atorgarà les llicències per estudis la durada de les quals sigui inferior a tres mesos, amb l'informe previ favorable del departament. Les que tinguin una durada superior seran autoritzades pel Consell de Govern amb l'esmentat informe favorable.

2. La Universitat també pot autoritzar llicències per desenvolupar activitats en entitats instrumentals de la Universitat.

Article 117. Llicència per tasques de perfeccionament i de recerca

Els professors que almenys durant divuit mesos hagin romàs absents de la docència o la recerca per causa de malaltia, accident, càrrec, comissió de serveis per a entitat no acadèmica o en situació de serveis especials tindran dret a gaudir d'una llicència per dedicar-se a tasques de perfeccionament docents i de recerca per un temps no superior a tres mesos, durant el qual rebran la totalitat de les retribucions que percebrien estant en règim de dedicació a temps complet.

Secció 4a. De la dedicació

Article 118. Règim de dedicació dels funcionaris docents

1. Correspon al Rector d'adoptar les decisions relatives a la dedicació dels funcionaris docents que prestin llurs serveis a la Universitat de les Illes Balears.

2. La Universitat de les Illes Balears potenciarà la dedicació a temps complet del seu professorat amb la finalitat que aquesta sigui la situació preferent.

Article 119. Obligacions del professorat

El professorat té les obligacions de permanència a la Universitat, de dedicació a activitats docents, de recerca i de tutoria que estableixi la legislació vigent, d'acord amb el seu règim de dedicació. Així mateix, el professorat, adequadament assistit pel personal d'administració i serveis, ha de respondre de la gestió i administració del seu departament o centre i qualsevol altra que legalment li pugui ser encomanada en l'àmbit universitari.

Article 120. Dedicació del professorat a la docència

1. En el marc de les obligacions docents del professorat que estableix la legislació vigent, els departaments han de fixar en llurs plans docents anuals la dedicació del professorat.

2. El nombre d'hores setmanals dedicades a classes teòriques, classes pràctiques i de tutories del personal docent serà fixat, dins el marc establert a la legislació vigent, pel Consell de Govern.

3. El còmput del temps de dedicació a la docència podrà fer-se per períodes anuals, sempre que ho permetin les necessitats del servei.

4. En cap cas no serà justificació la manca d'hores lectives als programes docents de la Universitat dins l'àrea de coneixement pròpia d'un professor per eximir-lo de fer classes i de complement de dedicació. Quan es doni aquesta circumstància, el Consell de Direcció podrà encomanar-li les tasques acadèmiques que consideri oportunes.

Article 121. Exempcions docents del professorat

El Consell de Govern ha de regular el règim d'exempcions docents del professorat que ocupi òrgans de govern unipersonals, així com d'altres situacions especials.

Secció 5a. De les retribucions econòmiques

Article 122. Retribucions econòmiques del professorat

De conformitat amb el que estableixen els articles 55 i 69 de la LOU, i en el marc del que estableix la comunitat autònoma de les Illes Balears, el Consell Social, a proposta del Consell de Govern, pot acordar l'assignació singular i individual de retribucions addicionals al professorat, lligades a mèrits individuals docents, d'investigació i de gestió. Aquests complements retributius els assigna l'òrgan d'avaluació externa que la llei de la comunitat autònoma determini, una vegada avaluats els mèrits.

Article 123. Remuneracions extraordinàries del professorat

El professorat de la Universitat de les Illes Balears, sens perjudici del que estipula l'article 83 de la LOU, pot percebre remuneracions extraordinàries en el cas d'impartir docència, fora de la dedicació que té assignada, en cursos de perfeccionament, reciclatge i no homologats, en els termes autoritzats per la legislació vigent.

Article 124. Col·laboració amb altres entitats o persones físiques

1. Els grups de recerca reconeguts per la Universitat, els departaments i els instituts universitaris de recerca, i el seu professorat a través d'aquests o dels òrgans, els centres, les fundacions o les estructures organitzatives similars de la Universitat dedicats a canalitzar les iniciatives investigadores del professorat i a transferir els resultats de la recerca, poden subscriure contractes amb persones, universitats o entitats públiques i privades per dur a terme treballs de caràcter científic, tècnic o artístic, així com per desenvolupar ensenyaments d'especialització o activitats específiques de formació.

2. Els contractes a què es refereix a l'apartat anterior hauran de complir els requisits següents:

a) Si els contractes afecten tota la Universitat hauran de ser autoritzats pel Consell de Govern i signats pel Rector.

b) En el cas que afectin departaments, instituts universitaris de recerca o grups de recerca, hauran de ser autoritzats pel Rector i signats per aquest i pel professorat implicat.

c) En el cas que afectin professors, hauran de ser autoritzats pel Rector i signats per aquest i pels professors implicats.

3. En qualsevol cas la proposta de contractes haurà d'incloure explícitament els responsables en cas d'incompliment dels termes del contracte, ja sigui la Universitat, els departaments, els instituts universitaris de recerca, els grups de recerca o els professors. En tot cas, caldrà respectar les normes de Dret necessari contingudes a la legislació vigent .

Article 125. Requisits dels contractes de col·laboració

Els contractes hauran de fixar com a mínim els punts següents:

a) Nom de la persona o les persones que els han de realitzar, llur categoria acadèmica i llur règim de dedicació.

b) Nom de la persona o entitat amb qui es contracta.

c) Objecte del contracte i la seva durada amb especificació de les obligacions assumides per les parts.

d) Preu global acordat desglossat per partides, si cal.

e) Clàusules de responsabilitat, si cal.

f) Règim de dret d'autor o de patent.

Article 126. Distribució dels ingressos derivats de la realització de contractes

La distribució dels ingressos derivats de realitzar els contractes regulats per l'article 83 de la LOU s'ha d'ajustar als criteris següents: la Universitat percebrà el 20 per cent del total; una vegada deduït aquest percentatge, el romanent es pot destinar totalment a retribuir el professorat que ha realitzat el contracte; del percentatge que correspongui a la Universitat, el 25 per cent es destinarà al departament responsable del contracte.

Article 127. Assimilació retributiva de determinats òrgans de govern

Dins les disponibilitats pressupostàries, el Consell de Direcció efectuarà l'assimilació dels òrgans especials de govern, dels directors dels serveis, dels assessors i, si escau, de qualsevol altre càrrec, a efectes retributius, als establerts amb caràcter general per la normativa vigent.

CAPÍTOL II

DELS ESTUDIANTS

Secció 1a. Del règim acadèmic

Article 128. Consideracions generals

1. Són alumnes de la Universitat de les Illes Balears tots els qui estiguin matriculats de qualsevol dels seus estudis per rebre els ensenyaments que s'hi realitzen.

2. L'establiment per part del Consell de Govern d'uns altres títols, certificats o diplomes comportarà la definició del règim de drets i deures al qual estaran subjectes els estudiants.

Article 129. Admissió d'estudiants

La Universitat de les Illes Balears, d'acord amb la normativa bàsica que estableixi el Govern amb l'informe previ del Consell de Coordinació Universitària i tenint en compte la programació de l'oferta de places disponibles, ha d'establir els procediments per admetre els estudiants que sol·licitin ingressar en centres de la Universitat, sempre amb respecte als principis d'igualtat, mèrit i capacitat.

Article 130. Tipus de matrícula

La matrícula podrà ser de dos tipus:

a) Matrícula ordinària: la dels estudiants inscrits per obtenir títols, tant oficials com propis d'aquesta universitat.

b) Matrícula extraordinària: la dels estudiants que s'inscriguin a assignatures diverses, per motiu d'interès personal; si escau, podran rebre una certificació.

Article 131. Convalidacions d'estudis

1. Els estudiants procedents d'uns altres centres de la Universitat o d'unes altres universitats podran sol·licitar les corresponents convalidacions dels estudis realitzats.

2. Els expedients de convalidació s'iniciaran, dins els terminis que s'estableixin, a instàncies de la persona interessada, i es tramitaran a través dels centres on es realitzen els estudis de què hom pretengui matricular-se.

Article 132. Convocatòries d'avaluació

1. Per cada assignatura s'han de fer dues convocatòries ordinàries d'avaluació, de conformitat amb el Reglament acadèmic.

2. Amb caràcter excepcional, el Consell de Govern pot concedir fins a dues convocatòries extraordinàries, segons el que es preveu al Reglament acadèmic.

Article 133. Calendari de dates d'avaluació

Per possibilitar la compatibilitat de les dates d'avaluació, la junta de facultat o escola ha de preveure un calendari adequat a les necessitats generals; no obstant això, el professorat encarregat de la docència de cada assignatura ha d'atendre les situacions excepcionals que es presentin degudament justificades.

Article 134. Progrés i permanència dels estudiants a la Universitat

El Consell Social, a proposta del Consell de Govern i amb l'informe previ del Consell de Coordinació Universitària, ha d'aprovar les normes que regulin el progrés i la permanència a la Universitat dels estudiants, d'acord amb les característiques dels estudis respectius.

Secció 2a. Dels drets i deures

Article 135. Atorgament de drets i deures

Tots els estudiants de la Universitat de les Illes Balears tindran els mateixos drets i deures, sense més distinció que la que es derivi de llur condició acadèmica.

Article 136. Drets dels estudiants

Els estudiants de la Universitat de les Illes Balears tenen, a més dels que les lleis els concedeixen, els següents drets:

a) Elegir l'ensenyament que volen seguir, d'acord amb la normativa vigent.

b) Rebre un ensenyament teòric i pràctic qualificat, assistits per un sistema de tutories, de cara al desenvolupament de la seva capacitat científica i crítica, així com l'accés al domini de la cultura que possibiliti la seva formació.

c) Conèixer el programa, que ha d'incloure els criteris generals d'avaluació específica, l'horari i la data d'examen de cada assignatura abans de l'inici del període de matriculació.

d) Demanar, per causa justificada, el canvi de grup o torn que els correspongui.

e) Col·laborar en l'elaboració de la programació de la recerca i docència dels departaments i participar en l'avaluació dels resultats, per mitjà dels seus representants. Podran expressar la seva opinió en un annex de la memòria anual de cada departament.

f) Tenir llibertat d'estudi, que comporta la llibertat d'expressió, i que suposa dins el programa de l'assignatura la possibilitat d'estudiar teories alternatives.

g) Participar en les tasques de recerca dels departaments.

h) Poder accedir als mitjans de què disposa la Universitat, per a una millor formació.

i) Obtenir una avaluació que tingui en compte tots els aspectes del seu rendiment acadèmic.

j) Demanar la revisió dels exàmens i, si escau, recórrer contra les avaluacions que el professorat faci del seu rendiment acadèmic.

k) Rebre, si pertoca, els crèdits, beques, premis, subvencions i d'altres ajuts que la Universitat i qualsevol altra entitat, pública o privada, estableixin en favor dels estudiants; així com participar en el procés de concessió per mitjà de les corresponents comissions, si pertoca.

D'acord amb l'article 45.4 de la LOU, la Universitat establirà modalitats d'exempció parcial o total del pagament dels preus públics per la prestació de serveis acadèmics, així com la possibilitat del pagament fraccionat de les taxes.

l) Participar en totes aquelles activitats que s'organitzin i realitzin dins l'àmbit universitari.

m) Informar i ser informats regularment de totes les qüestions que afecten la vida universitària.

n) Elegir i ser elegits representants, els quals exerciran lliurement la seva funció.

o) Participar, mitjançant aquests representants, en el govern i gestió de la Universitat.

p) Disposar de mitjans i locals específics a la Universitat i als centres respectius.

q) Organitzar-se en associacions de tot tipus, les quals, per ser reconegudes, notificaran al Consell de Direcció la seva constitució i li presentaran els seus reglaments.

r) Tenir inclòs un concepte específic al pressupost de la Universitat destinat a subvenir les activitats pròpies dels estudiants, que serà administrat pel Consell d'Estudiants i que se sotmetrà als controls pressupostaris ordinaris.

s) Estar protegits per la Seguretat Social, en els termes i les condicions que estableixin les disposicions legals que la regulin.

t) Aconseguir la propietat intel·lectual, per la qual cosa ningú no pot usar, sense el seu consentiment, els seus treballs, estudis, assaigs i altres realitzacions, d'acord amb el que estableixi la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual i patents. En tot cas, quan s'utilitzin, se n'ha d'esmentar l'autoria.

u) Participar en les activitats d'avaluació institucional que realitzi la Universitat de les Illes Balears.

Article 137. Deures dels estudiants

A més dels que les lleis estableixen, són deures dels estudiants:

a) Cooperar amb la resta de la comunitat universitària per aconseguir els fins de la Universitat de les Illes Balears.

b) Estudiar i fer la recerca que els correspongui.

c) Participar en les activitats universitàries.

d) Respectar les normes vigents als diferents centres i serveis universitaris.

e) Respectar el patrimoni de la Universitat.

f) Usar correctament els mitjans posats a llur disposició.

g) Assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs per als quals han estat elegits.

h) Assumir les responsabilitats que comporten les situacions a què s'han compromès.

Secció 3a. Dels alumnes col·laboradors

Article 138. Alumnes col·laboradors

1. Són alumnes col·laboradors els que participen en les tasques de recerca de la Universitat.

2. El Consell de Govern aprovarà el desenvolupament d'aquesta figura i en fixarà les compensacions i els reconeixements.

Secció 4a. De la representació

Article 139. Representació dels estudiants

La representació dels estudiants de la Universitat de les Illes Balears s'articularà, entre d'altres, a través dels següents òrgans: assemblees d'estudis, juntes de representants d'estudis i Consell d'Estudiants de la Universitat.

Article 140. Assemblea d'estudis

L'assemblea d'estudis la componen tots els estudiants que segueixen els ensenyaments. Es reuneix per tractar dels assumptes de rellevància especial. Es regirà per un reglament que elaborarà ella mateixa i ha d'aprovar el Consell de Govern.

Article 141. Junta de representants d'estudi

1. El conjunt de tots els representants d'alumnes de cada ensenyament als diferents òrgans col·legiats de la UIB constitueix la junta de representants d'estudi.

2. Les funcions de la junta de representants d'estudi són:

a) Elaborar i modificar el seu reglament de funcionament, que el Consell de Govern aprovarà.

b) Participar en les juntes de facultat o escola i en els consells de departament respectius, en la forma que sigui procedent.

c) Elegir el delegat d'ensenyament, que actuarà de coordinador i convocarà les reunions.

d) Executar els acords presos a les assemblees d'estudis relacionades amb l'ensenyament.

e) Gestionar tots aquells afers que, sent de la seva competència, afectin els estudiants de l'ensenyament.

Article 142. Consell d'Estudiants

1. El màxim òrgan de representació estudiantil a nivell universitari és el Consell d'Estudiants. L'han de compondre:

a) Un representant per estudi.

b) Els alumnes claustrals representants al Consell de Govern.

c) Un representant addicional per cada quatre-cents alumnes matriculats per estudi.

2. Són funcions del Consell d'Estudiants:

a) Elaborar i modificar el seu reglament de funcionament, que el Consell de Govern aprovarà.

b) Elegir el seu president, secretari i tresorer.

c) Administrar el capítol d'estudiants del pressupost de la Universitat, que se sotmetrà als controls ordinaris.

d) Representar els estudiants davant qualsevol institució o càrrec públic o privat, en tots aquells afers generals que siguin del seu interès, i en aquest sentit actuar com a interlocutor vàlidament reconegut d'aquest col·lectiu.

e) Vetllar perquè es compleixin els drets dels estudiants i treballar per un major reconeixement i aprofundiment d'aquests drets.

f) Vetllar per la qualitat dels ensenyaments superiors i estudis propis que es cursin a la UIB i de la formació professional, científica i cultural dels alumnes, d'acord amb cada titulació.

g) Fomentar la participació estudiantil i potenciar l'associacionisme.

h) Col·laborar en l'organització de l'extensió universitària i potenciar l'interès per la vida cultural, artística i esportiva de la comunitat en general, i donar suport a qualsevol tasca relacionada amb aquests temes.

CAPÍTOL III

DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

Article 143. Consideracions generals

1. El personal d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears és format per personal funcionari de les escales de la Universitat de les Illes Balears i personal laboral contractat per la mateixa universitat, com també per personal funcionari pertanyent als cossos i les escales d'altres administracions públiques que prestin serveis a la Universitat de les Illes Balears.

2. Les unitats d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears tenen com a finalitat donar-li el suport necessari per desenvolupar els seus objectius docents, de recerca i culturals.

3. Corresponen al personal d'administració i serveis el suport, l'assistència i l'assessorament a les autoritats acadèmiques, les funcions de

gestió i administració, particularment en les àrees de recursos humans, organització administrativa, assumptes econòmics, informàtica, arxius, biblioteques, informació i serveis generals, així com qualssevol altres processos de gestió administrativa i de suport a la docència i la recerca que es determinin necessaris per a la Universitat en el compliment dels seus objectius.

4. El personal funcionari d'administració i serveis de la Universitat es regeix per la LOU i les disposicions de desplegament, per la legislació general de funcionaris, per les disposicions de desplegament d'aquesta que elabori la comunitat autònoma de les Illes Balears i pels presents Estatuts.

5. El personal laboral d'administració i serveis, a més de les previsions de la LOU i les normes de desplegament i dels presents Estatuts, es regeix per la legislació laboral i els convenis col·lectius aplicables.

Article 144. Escales del personal funcionari, dependència, situació administrativa i règim de sancions del personal d'administració i serveis

1. Les escales pròpies del personal funcionari de la Universitat seran estructurades d'acord amb els grups de classificació especificats a la Llei 30/1984, de reforma de la Funció Pública.

2. Els funcionaris que pertanyien a les escales pròpies de la Universitat i foren incorporats a les escales i els cossos interdepartamentals a causa de la supressió de les dites escales, especificades a la Llei 30/1984, gaudiran a tots els efectes, sens perjudici dels que gaudeixen com a funcionaris interdepartamentals, de tots els drets i obligacions dels funcionaris de les noves escales de la Universitat.

3. Es ratifiquen les escales creades per modificació d'Estatuts, aprovada per Reial decret 463/1986, de 10 de febrer, com a escales de funcionaris de la Universitat de les Illes Balears, amb els grups que a continuació es detallen, dels establerts a la Llei 30/1984, de reforma de la Funció Pública:

a) Escala de tècnics de gestió de la Universitat de les Illes Balears, grup A.

b) Escala de gestió de la Universitat de les Illes Balears, grup B.

c) Escala d'ajudants de biblioteca de la Universitat de les Illes Balears, grup B.

d) Escala d'auxiliars de biblioteca de la Universitat de les Illes Balears, grup C.

e) Escala administrativa de la Universitat de les Illes Balears, grup C.

f) Escala auxiliar administrativa de la Universitat de les Illes Balears, grup D.

g) Escala subalterna de la Universitat de les Illes Balears, grup E.

D'acord amb la llei, el Consell de Govern pot crear les escales que es considerin necessàries.

4. Les escales o categories del personal laboral es configuraran d'acord amb el que es determini al conveni col·lectiu estatal, autonòmic o universitari que li sigui d'aplicació.

5. El Gerent exerceix, per delegació del Rector, les funcions de cap de personal. Tot el col·lectiu del personal d'administració i serveis depèn orgànicament del Gerent i, funcionalment, de l'òrgan de govern o servei on estigui adscrit.

6. Correspon al Rector de prendre les decisions relatives a la situació administrativa i al règim disciplinari del personal d'administració i serveis que desenvolupi funcions a la Universitat, amb les excepcions que marca la llei.

Article 145. Unitats orgàniques i administratives del personal d'administració i serveis

1. La gestió econòmica i administrativa l'exerceix el Gerent, mitjançant òrgans ordenats jeràrquicament i distribuïts per aquest.

2. La creació, modificació i supressió de les unitats orgàniques del personal d'administració i serveis correspondrà, a proposta del Gerent, al Consell de Direcció, i s'haurà d'incorporar al pressupost de la Universitat per a l'exercici següent quan suposi increment de despesa.

3. El Gerent podrà delegar en el personal adscrit als departaments, centres, serveis i qualsevol altre òrgan de gestió administrativa o econòmica que pugui existir part d'aquesta gestió per millorar -ne el rendiment i l'eficàcia.

4. Les unitats administratives, dins el marc de llurs tasques, podran comptar amb uns serveis per a llur gestió econòmica, administrativa i laboral.

5. El Consell de Direcció, a proposta del Gerent, podrà fer agrupacions d'unitats orgàniques a efectes de gestió econòmica, administrativa o laboral.

Article 146. Relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis

1. El Consell de Direcció elaborarà una relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis basant-se en els criteris generals de necessitats docents, de recerca i de servei; aquesta relació serà elevada pel Rector, amb la ratificació prèvia del Consell de Govern, al Consell Social perquè l'aprovi. S'hauran d'observar les especificacions i determinacions que estableix la legislació vigent.

2. A la relació de llocs de treball, que contindrà la totalitat de llocs de personal d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears, com a mínim s'hi especificarà:

a) La denominació de les places i característiques essencials dels llocs.

b) La titulació i els requisits exigits per ocupar-los.

c) El nivell de complement de destí i, arribat el cas específic, la categoria professional i el règim jurídic aplicable quan siguin exercits per personal laboral.

d) La forma de provisió.

e) La jornada.

f) La unitat orgànica.

3. El Consell de Govern ha de revisar i, si escau, modificar la relació de llocs de treball anualment, una vegada s'hagi negociat amb la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa.

Article 147. Selecció del personal d'administració i serveis

1. La selecció del personal d'administració i serveis s'ha de fer respectant els principis constitucionals de

publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, i els procediments han d'assegurar la connexió entre els requisits que s'han de superar i l'adequació a les necessitats dels llocs de treball que s'han de cobrir.

2. Els sistemes de selecció són els de concurs, oposició i concurs oposició per al personal funcionari, i els del personal laboral són els que s'estableixen al conveni col·lectiu.

3. La convocatòria l'ha de fer el Rector, que l'ha de trametre al Butlletí Oficial de l'Estat i al Butlletí Oficial de les Illes Balears perquè la publiquin. Aquesta convocatòria ha d'incloure, almenys, els requisits dels aspirants, la composició del tribunal, les proves que s'han de superar i els mèrits que es valoraran, el calendari de desenvolupament i les condicions de nomenament.

4. Les convocatòries per a la provisió de vacants, tant de personal funcionari com laboral, s'han de publicar als diaris oficials corresponents. En el cas de provisió interina de vacants, la publicitat es pot limitar a un diari d'àmbit autonòmic.

La Universitat ha de facilitar la promoció dels funcionaris mitjançant concurs intern, que s'ha d'aplicar per cobrir places reservades al personal propi de la Universitat i s'ha de publicar exclusivament al Full Oficial de la Universitat i en què només pot concórrer el personal que presti serveis a la UIB en la data de convocatòria.

5. El Rector ha de designar els cinc membres que han de formar part dels tribunals de selecció de personal funcionari o laboral, permanent o temporal.

El Rector o la persona que delegui ha d'actuar com a president dels tribunals de selecció de personal funcionari, mentre que el Gerent o la persona que delegui ha d'actuar com a president dels tribunals de selecció de personal laboral.

Almenys hi ha d'haver un representant de la Junta de Personal o del Comitè d'Empresa que formi part dels tribunals esmentats a l'apartat anterior, llevat que la legislació o el conveni aplicable estableixi una participació més gran. L'òrgan de representació corresponent designarà aquests representants.

Article 148. Provisió de llocs de treball del personal d'administració i serveis

1. El sistema normal de provisió de llocs de treball és el concurs de mèrits, una vegada se n'hagi fet la convocatòria pública, en la qual han de figurar els barems aplicables. També es poden utilitzar els concursos específics per a la provisió de places de qualificació orgànica especial.

2. Els llocs que s'hagin qualificat com de lliure designació s'han de cobrir una vegada se n'hagi fet la convocatòria pública i segons el procediment establert a la legislació vigent, excepte el càrrec de Gerent, que es regeix per normes específiques.

3. Els llocs de personal eventual es cobreixen pel lliure nomenament de l'autoritat acadèmica competent i han de cessar quan es donin les circumstàncies legalment previstes o quan cessi en el càrrec l'autoritat que els va designar.

Article 149. Concursos per a la provisió de llocs de treball del personal d'administració i serveis

1. En els concursos per a la provisió de llocs de treball es consideren mèrits preferents, entre d'altres:

a) El grau personal.

b) La valoració de la feina feta en places ocupades anteriorment.

c) Els cursos de promoció i perfeccionament superats a la Universitat de les Illes Balears, a l'Institut Nacional d'Administració Pública, a l'Institut Balear d'Administració Pública i a d'altres escoles oficials que tinguin atribuïdes competències.

d) D'altres cursos superats en relació amb la feina que calgui fer.

e) Les titulacions acadèmiques.

f) El coneixement d'ambdues llengües oficials.

g) L'antiguitat.

2. Els concursos els ha de resoldre una comissió a la qual correspon interpretar i aplicar el barem general.

Article 150. Participació en els concursos per a la provisió de llocs de treball del personal d'administració i serveis

1. Poden participar en els concursos els funcionaris de carrera que compleixin els requisits prevists en aquests Estatuts i a la relació de llocs de treball i que tinguin alguna de les condicions següents:

a) Pertànyer a les escales pròpies de la Universitat, tinguin la situació administrativa que tinguin, excepte la de suspensió ferma de funcions, sempre que es tracti d'optar a llocs de treball inclosos en l'interval de nivells del grup de titulació corresponent.

b) Estar en servei actiu en cossos i escales d'altres administracions públiques amb destinació definitiva a la Universitat, o en situació de serveis especials o excedència acordada pel Rector d'aquesta universitat, i complir els requisits generals de la convocatòria en qüestió.

2. Per concursar a llocs d'igual o inferior nivell al que es desenvolupa, cal haver prestat almenys dos anys de serveis efectius al lloc actual.

3. Excepcionalment, pot participar en els concursos personal funcionari d'altres administracions públiques si es dóna algun dels supòsits següents:

a) Que es tracti de llocs de treball per als quals la relació de llocs de treball prevegi expressament aquesta possibilitat.

b) Que hi hagi conveni amb la institució pública a la qual pertanyi el seu cos o escala, subscrit sempre que hi hagi informe favorable de la Junta de Personal que, atenent criteris de reciprocitat, admeti aquesta possibilitat.

Article 151. Promoció del personal d'administració i serveis

1. El personal funcionari d'administració i serveis es pot promocionar. En aquest cas es tindran en compte els coneixements acreditats per accedir al cos, escala i especialitat d'origen. Es valoraran preferentment els serveis prestats en aquesta universitat.

2. La promoció del personal laboral s'ha de realitzar d'acord amb el que estableixin el conveni col·lectiu i la legislació laboral aplicable.

3. La Universitat ha de garantir, promoure i facilitar la formació, tant interna com externa, del personal d'administració i serveis perquè pugui assolir un grau d'excel·lència i qualitat òptims en el desenvolupament de les seves funcions. Per això, anualment establirà cursos propis o en concert amb altres organismes públics o privats per a la formació del seu personal.

Article 152. Règim retributiu del personal funcionari d'administració i serveis

De conformitat amb l'article 74.2 de la LOU, el règim retributiu del personal funcionari d'administració i serveis l'ha d'establir reglamentàriament el Consell de Govern, d'acord amb la legislació bàsica aplicable i tenint en compte les disponibilitats pressupostàries.

CAPÍTOL IV

DELS ESTUDIANTS I ALTRES MEMBRES DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA AMB DISCAPACITAT

Article 153. Consideracions generals

1. La Universitat ha de garantir la igualtat d'oportunitats per a qualsevol persona de la comunitat universitària amb discapacitat i ha d'establir mesures d'acció positiva que assegurin la participació d'aquestes persones en l'àmbit universitari. Per fer efectiva aquesta participació, la comunitat universitària ha de disposar dels mitjans, suports i recursos necessaris, així com de la normativa específica que compensi els desavantatges objectius causats per la discapacitat.

2. A les proves d'accés que estableixi la Universitat, els aspirants amb discapacitat tenen dret a les adaptacions pertinents.

3. Quan per les necessitats especials dels estudiants es requereixin adaptacions del currículum, aquestes seran promogudes mitjançant la col·laboració dels docents dels distints departaments. Les proves d'avaluació, especialment, s'han d'adaptar, pel que fa a temps i forma, a les necessitats específiques dels estudiants amb discapacitat.

4. La Universitat ha de promoure activitats de formació relacionades amb la temàtica de la discapacitat per al personal docent i investigador i d'administració i serveis.

5. La Universitat de les Illes Balears ha d'intentar que tot el campus universitari, inclòs l'espai virtual, i els seus serveis siguin accessibles per a totes les persones.

CAPÍTOL V

DEL RÈGIM DISCIPLINARI

Article 154. Règim disciplinari de la comunitat universitària

Correspondrà al Rector, d'acord amb la legislació vigent, l'adopció de les decisions i resolucions relatives al règim disciplinari de professors, estudiants i personal d'administració i serveis.

Article 155. Servei d'Inspecció de la Universitat

1. A la Universitat de les Illes Balears es constituirà un Servei d'Inspecció per controlar i supervisar el funcionament de les activitats universitàries i col·laborar en les tasques d'instrucció de tots els expedients disciplinaris i el seguiment i control general de la disciplina acadèmica.

2. El Servei d'Inspecció serà integrat per un funcionari de cada un dels cossos docents universitaris i per tres membres del personal d'administració i serveis. Els integrants d'aquest servei, elegits pel Consell de Direcció, seran nomenats pel Rector per un període de quatre anys.

3. El Servei d'Inspecció tindrà la infrastructura suficient per realitzar la seva comesa, i amb aquest fi es podrà habilitar el personal administratiu i els crèdits necessaris.

TÍTOL IV

DE L'ACTIVITAT ACADÈMICA

CAPÍTOL I

DELS ESTUDIS

Secció 1a. Disposicions generals

Article 156. Estructuració dels estudis

La Universitat de les Illes Balears té estructurats els seus estudis en:

a) Ensenyaments de primer cicle, que comprendran els que siguin bàsics i de formació general, així com, si escau, els ensenyaments orientats a la preparació per exercir activitats professionals.

b) Ensenyaments de segon cicle, que estaran dedicats a aprofundir i especialitzar en els corresponents ensenyaments, així com a preparar per exercir activitats professionals.

c) Ensenyaments de tercer cicle, que tenen com a finalitat que l'estudiant s'especialitzi en la seva formació investigadora dins un àmbit del coneixement científic, tècnic, humanístic o artístic.

d) D'altres ensenyaments, que són els no inclosos als tres apartats anteriors.

Article 157. Funció dels ensenyaments

Els ensenyaments són unitats d'organització de la docència i l'estudi que, tot integrant un conjunt sistemàtic i coherent de matèries, permeten a l'estudiant d'obtenir una formació superior

en un àmbit d'activitats i coneixements, així com d'accedir als corresponents títols o certificats.

Article 158. Obtenció de títols i certificats

La superació de les proves i els controls prescrits en un tipus d'ensenyament, sempre dins els límits fixats pels plans d'estudis i els diferents currículums, permetrà als estudiants d'obtenir els títols o certificats següents:

a) En el supòsit dels ensenyaments de primer cicle, si escau, el títol de diplomat universitari, d'arquitecte tècnic o d'enginyer tècnic.

b) En el supòsit dels ensenyaments de segon cicle, el títol de llicenciat, d'arquitecte o d'enginyer.

c) En el cas dels ensenyaments de tercer cicle, el títol de doctor.

d) En el cas d'altres ensenyaments, els títols, diplomes o certificats específics corresponents.

Article 159. Vinculació dels ensenyaments

La vinculació dels ensenyaments a l'estructura general de la Universitat s'ha de produir de conformitat amb les atribucions de competències que fan els articles 41, 55 i 73 a les facultats i escoles, als departaments i als instituts universitaris de recerca, respectivament.

Article 160. Atorgament de crèdits

1. A cada ensenyament conduent a l'obtenció d'un títol correspondrà un pla d'estudis integrat per un conjunt de matèries. L'avaluació favorable de cadascuna de les matèries que haurà de cursar l'estudiant significarà l'atorgament d'uns crèdits.

2. Els crèdits, que són la unitat de valoració dels ensenyaments, s'atorgaran en funció de la càrrega acadèmica que correspongui a cada matèria.

3. Correspon al Consell de Govern de determinar el nombre de crèdits necessaris per obtenir un títol, diploma o certificat.

Article 161. Plans d'estudis

Els plans d'estudis dels distints ensenyaments inclouran els següents punts:

a) La relació de les matèries que els constitueixen.

b) La determinació del percentatge de crèdits perquè l'estudiant configuri lliurement el seu currículum.

c) La inclusió, si escau, del treball o projecte de fi de carrera, examen o prova general necessària per obtenir el títol de què es tracti.

d) El període d'escolaritat mínim, si escau.

e) La possibilitat de valorar com a crèdits del currículum la realització de pràctiques.

f) En els plans d'estudis de segon cicle, si escau, la referència al sistema d'accés als ensenyaments.

Article 162. Concessió de premis extraordinaris d'ensenyaments de primer o segon cicle

El Consell de Govern, a proposta de les juntes de facultat o escola, pot concedir un o més premis extraordinaris d'ensenyaments de primer o segon cicle per estudi amb caràcter anual d'acord amb la normativa que ell mateix establirà.

Article 163. Comissió Acadèmica

1. La Comissió Acadèmica de la Universitat té la composició següent:

a) El vicerector amb competències d'ordenació acadèmica, que la presidirà.

b) Els degans i directors d'escola. Hi actuarà de secretari el de menor edat.

c) Cinc estudiants elegits per i d'entre els del Consell de Govern.

2. Són funcions de la Comissió Acadèmica assessorar el vicerector competent en matèria d'ordenació acadèmica, informar sobre el contingut i la qualitat dels estudis que s'imparteixen a la Universitat i coordinar els processos d'avaluació acadèmica del professorat.

3. Les normes de funcionament d'aquesta comissió s'establiran mitjançant un reglament aprovat pel Consell de Govern.

Secció 2a. Dels estudis de doctorat

Article 164. Composició i mandat de la Comissió de Doctorat

1. El Consell de Govern elegirà una Comissió de Doctorat que, presidida pel vicerector amb competències d'investigació, serà formada per sis professors dels cossos docents universitaris que siguin doctors. Els membres d'aquesta comissió han de complir, a més a més, els requisits exigits per la legislació vigent.

2. Els membres electius de la Comissió de Doctorat ho seran per quatre anys.

Article 165. Funcions de la Comissió de Doctorat

Són funcions de la Comissió de Doctorat:

1. Proposar al Consell de Govern les directrius a les quals s'han d'ajustar els programes de doctorat.

2. Aprovar i fer públics els programes de doctorat, així com fixar uns determinats nombres mínim i màxim d'alumnes matriculats de cada programa de doctorat.

3. Assignar crèdits a cada curs, seminari o període d'investigació tutelat dels programes.

4. Autoritzar l'admissió d'aspirants quan no hi hagi relació entre el currículum del sol·licitant i el programa que vol realitzar.

5. Autoritzar l'admissió d'estudiants de doctorat procedents d'unes altres universitats.

6. Autoritzar les pròrrogues dels terminis per presentar una tesi.

7. Admetre a tràmit les tesis.

8. Qualsevol altra que li assigni la normativa legal vigent.

Article 166. Responsabilitat acadèmica dels estudis de doctorat i elements d'interdisciplinarietat dels programes de doctorat

1. La responsabilitat acadèmica dels estudis per obtenir el títol de doctor recau sobre els departaments o, si escau, els instituts universitaris de recerca.

2. Els programes dels ensenyaments de doctorat, dins llur indispensable especialització, han de contenir elements d'interdisciplinarietat, per a la qual cosa hom procurarà d'establir connexions entre

diferents àrees científiques i de coneixements. Aquests elements es tindran en compte a l'hora d'informar sobre els programes presentats pels departaments.

Article 167. Normativa de doctorat

La Comissió de Doctorat ha d'establir la normativa de doctorat corresponent, que s'ha d'ajustar a la normativa general, sens perjudici de les especificitats derivades de l'autonomia de la Universitat.

Article 168. Concessió de premis extraordinaris de doctorat

El Consell de Govern podrà concedir un o uns premis extraordinaris de doctorat amb caràcter bianual d'acord amb una normativa que ella mateixa establirà. Aquestes distincions s'atorgaran a proposta de la Comissió de Doctorat, oït el departament corresponent.

Secció 3a. Dels altres estudis

Article 169. Establiment, durada i proposta dels ensenyaments per a la formació d'especialistes

1. La Universitat de les Illes Balears establirà ensenyaments encaminats a la formació d'especialistes, principalment en branques interdisciplinàries i d'interès social.

2. Aquests estudis tindran una durada variable i conduiran a obtenir títols, diplomes o certificats segons els casos.

3. Les propostes d'aquests ensenyaments poden sorgir dels departaments o centres, però perquè les examini el Consell de Direcció i, si escau, les aprovi el Consell de Govern, cal presentar una memòria per a cada ensenyament, on es faci constar la justificació, el pla d'estudis i una proposta econòmica.

Article 170. Activitats d'extensió universitària

La Universitat de les Illes Balears establirà activitats d'extensió universitària per fomentar i difondre la cultura i els coneixements.

Article 171. Cursos de reciclatge i estudi d'idiomes moderns

La Universitat de les Illes Balears, dins les seves disponibilitats pressupostàries, organitzarà cursos de reciclatge i actualització de coneixements i formació permanent dels professionals en les diferents branques de coneixement. Així mateix, afavorirà l'estudi dels idiomes moderns.

Article 172. Cursos i activitats destinats a la tercera edat

La Universitat de les Illes Balears podrà establir, en el marc de les seves activitats d'extensió universitària, cursos i activitats especialment destinats a la tercera edat. Es podran establir convenis de cooperació amb les associacions legals de persones de la tercera edat.

Article 173. Preus de matrícula, reglamentació dels altres ensenyaments i ingressos obtinguts per aquests

1. Correspon al Consell Social, a proposta del Consell de Govern, de determinar els preus de matrícula en aquests ensenyaments.

2. Els ingressos obtinguts per realitzar aquests estudis s'integraran dins el pressupost de la Universitat.

3. El Consell de Govern podrà dictar la reglamentació necessària per desenvolupar els estudis de postgrau i els títols propis de la Universitat.

CAPÍTOL II

DE LA RECERCA

Article 174. Activitat investigadora

1. La recerca és un dret i un deure del professorat, que es durà a terme principalment als grups de recerca en departaments i instituts universitaris de recerca i en altres centres o estructures mixtos entre la Universitat i altres organismes públics o privats.

2. La Universitat de les Illes Balears assegurarà el desenvolupament de les activitats investigadores i adoptarà a l'efecte les mesures organitzatives i pressupostàries que les garanteixin. Dins llurs possibilitats, i d'acord amb les normes dels departaments, els estudiants podran iniciar-se i participar en tasques investigadores sota la direcció d'un professor del propi departament.

3. La Universitat de les Illes Balears pot concedir comissions de serveis al professorat per realitzar activitats de recerca en altres universitats o organismes públics, nacionals o estrangers.

Article 175. Funcionament i composició de la Comissió d'Investigació

1. A la Universitat de les Illes Balears hi haurà un vicerector amb competències d'investigació, que presidirà i coordinarà les activitats de la Comissió d'Investigació. Les normes de funcionament d'aquesta comissió s'establiran mitjançant un reglament aprovat pel Consell de Govern.

2. La composició d'aquesta comissió serà:

a) El vicerector amb competències d'investigació.

b) Quinze professors doctors de diferents camps científics, nou dels quals han de ser o haver estat responsables de grups o projectes de recerca, acreditats amb una avaluació externa, elegits pels professors del Consell de Govern. El seu mandat és de tres anys.

c) Dos estudiants de tercer cicle elegits pels representants dels estudiants al Consell de Govern.

Article 176. Competències de la Comissió d'Investigació

Són competències de la Comissió d'Investigació, sens perjudici de les atribuïdes a d'altres òrgans per aquests Estatuts, les següents:

1. Coordinar el desenvolupament de la recerca.

2. Organitzar i distribuir els recursos disponibles per a aquestes tasques.

3. Proposar les partides que el pressupost de la Universitat, dels seus fons o per mitjà d'altres procedències, hagi de destinar a les despeses de recerca.

4. Facilitar la possibilitat de perfeccionar la formació dels membres de la comunitat universitària, tant a d'altres centres de l'Estat com de l'estranger.

5. Informar, si escau, sobre projectes de col·laboració amb d'altres centres.

6. Donar publicitat als treballs de recerca amb la col·laboració del Servei de Publicacions i Intercanvi Científic.

7. Supervisar l'ajut que presti a la recerca tota l'estructura universitària.

8. Impulsar unitats interdisciplinàries i interdepartamentals per a recerques d'interès genèric.

9. Proposar al Consell de Govern les condicions necessàries per ser reconegut com a grup de recerca.

10. Mantenir actualitzat el registre de grups de recerca reconeguts.

TÍTOL V

DELS CONVENIS I DE LA COOPERACIÓ

Article 177. Foment de convenis i intercanvis

La Universitat de les Illes Balears fomentarà, en la mesura de les seves possibilitats, una adequada política de convenis i d'intercanvis.

Article 178. Iniciativa de la subscripció de convenis i aprovació i ratificació d'aquests

La iniciativa de subscriure convenis amb d'altres institucions pot sorgir de qualsevol dels òrgans de la Universitat de les Illes Balears i l'ha d'aprovar el Consell de Direcció i ratificar el Consell de Govern.

Article 179. Importància de la realització conjunta de programes de recerca amb altres universitats i institucions

La Universitat de les Illes Balears concedirà importància especial a la realització conjunta de programes de recerca amb d'altres universitats i institucions, especialment amb aquelles amb les quals, per raons històriques, culturals i de cooperació, existeixin uns lligams d'intensitat especial.

Article 180. Mobilitat d'estudiants i professors

1. La Universitat de les Illes Balears afavorirà, mitjançant l'oportuna concessió de llicències i comissions, l'intercanvi de professors i d'estudiants amb d'altres institucions amb les quals tingui convenis.

2. Així mateix, la Universitat ha de fomentar la mobilitat dels estudiants en l'àmbit nacional i internacional i, especialment, en l'espai europeu d'ensenyament superior a través de programes de beques i ajuts de crèdits a l'estudi o, si escau, complementant els programes de beques i ajuts de la Unió Europea i d'altres organismes i institucions.

3. Finalment, la Universitat també ha de fomentar la mobilitat dels professors en l'àmbit nacional i internacional i, especialment, en l'espai europeu d'ensenyament superior a través de programes, de convenis específics i dels programes de la Unió Europea i d'altres organismes i institucions.

Article 181. Importància de les relacions, els acords i els convenis

Les relacions, els acords i els convenis amb les corporacions locals i les institucions culturals, polítiques i socioeconòmiques de la comunitat autònoma de les Illes Balears tenen importància especial per a la Universitat de les Illes Balears.

TÍTOL VI

DEL RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER

CAPÍTOL I

EL PATRIMONI

Article 182. Patrimoni

1. La Universitat de les Illes Balears té patrimoni propi, constituït pel conjunt dels seus béns, drets i obligacions.

2. La Universitat assumeix la titularitat dels béns de domini públic que es troben afectes al compliment de les seves funcions, així com els que en el futur l'Estat o la comunitat autònoma de les Illes Balears destinin a aquests mateixos fins. Se n'exceptuen, en tot cas, els béns que integrin el patrimoni historicoartístic, el propietari dels quals n'ha d'assumir les despeses de conservació i restauració.

3. La Universitat de les Illes Balears està obligada a protegir i defensar jurídicament el seu patrimoni, exercitant les accions i els recursos que calguin.

Article 183. Administració i disposició de béns

1. L'administració, desafectació i la disposició dels béns de domini públic i dels béns patrimonials de la Universitat de les Illes Balears s'han d'ajustar a les normes generals que regeixen en aquesta matèria. Correspon al Consell de Govern, amb l'aprovació del Consell Social, de prendre l'acord de desafectació de béns de domini públic, així com d'adquisició i disposició de béns patrimonials.

No obstant això, quan les facultats esmentades al paràgraf anterior es refereixin a béns el valor dels quals, segons taxació pericial, no excedeixi la quantitat fixada pel Consell de Govern, aquest podrà delegar el seu exercici en el Rector.

2. El Consell de Govern, amb l'aprovació del Consell Social, ha d'acordar els actes de disposició de béns immobles de titularitat universitària i dels mobles el valor dels quals, en ambdós casos, excedeixi el dos per cent del seu pressupost o, si escau, de la quantia que fixi la Llei del Consell Social.

3. De conformitat amb les disposicions de la legislació reguladora dels Consells Socials i dels Estatuts, si escau, la Universitat pot dictar normes relatives a la venda o cessió dels seus béns, drets o serveis.

Article 184. Exempcions

1. Els béns afectats al compliment dels fins de la Universitat de les Illes Balears, els actes que per complir immediatament aquests fins realitzi, així com el rendiment d'aquests, gaudiran d'exempció tributària sempre que aquests tributs i exempcions recaiguin directament sobre la Universitat en concepte legal de contribuent, i sense que sigui possible legalment la translació de la càrrega tributària a d'altres persones.

2. La Universitat de les Illes Balears, per la seva condició d'ens vinculat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, gaudeix de les exempcions, bonificacions i reduccions pròpies dels ens públics de titularitat autonòmica.

3. Així mateix, i si els beneficis són més favorables que els prevists a l'apartat anterior, la Universitat de les Illes Balears gaudirà per efecte directe de la llei dels beneficis fiscals propis de les fundacions, sense necessitat de demanar-ne l'exempció.

Article 185. Inventari

1. El Gerent mantindrà actualitzat l'inventari del patrimoni de la Universitat. L'ha de presentar al Consell de Govern quan aquest ho requereixi. L'inventari serà públic.

2. El Gerent de la Universitat ha d'inscriure en el Registre de la Propietat els béns i drets susceptibles de ser-hi inscrits, mitjançant certificat amb el vistiplau del Rector.

CAPÍTOL II

DEL PRESSUPOST I DE LA PROGRAMACIÓ ECONÒMICA PLURIANUAL

Article 186. Comissió Econòmica del Consell de Govern

1. La Comissió Econòmica, delegada del Consell de Govern, és l'òrgan que ha d'intervenir en l'elaboració, l'execució, la modificació, la liquidació i el control del pressupost de la Universitat, així com en l'elaboració de la programació plurianual.

2. Formen part de la Comissió:

a) El Rector o el vicerector que delegui, que la presidirà.

b) El Gerent.

c) Cinc membres del Consell de Govern, elegits per aquest: tres professors, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis, triats per i entre cada sector de la comunitat universitària.

El president pot convidar a les reunions de la Comissió les persones que tinguin una relació directa amb les matèries objecte de debat, exclusivament amb la finalitat de tenir en compte la seva opinió.

3. El Consell de Govern, si escau, n'ha d'aprovar el reglament de funcionament.

Article 187. Programació plurianual

1. En compliment de l'article 81.1 de la LOU, la Universitat de les Illes Balears elaborarà i aprovarà una programació plurianual que es pot revisar en cada exercici abans d'aprovar el pressupost.

2. La Comissió Econòmica del Consell de Govern, seguint les directrius i els objectius fixats pel Consell de Govern, elaborarà l'avantprojecte de programació plurianual. Aquest avantprojecte s'ha de presentar al Consell de Govern per a l'aprovació inicial i s'ha d'elevar al Consell Social per a l'aprovació definitiva.

Article 188. Pressupost

1. El pressupost de la Universitat de les Illes Balears serà anual, públic, únic i equilibrat.

2. L'estat d'ingressos del pressupost ha de recollir la totalitat dels ingressos prevists per a l'exercici econòmic tenint en compte els conceptes següents:

a) Les transferències per a despeses corrents i de capital que la comunitat autònoma de les Illes Balears fixi anualment.

b) Els ingressos pels preus públics per serveis acadèmics i altres drets que s'estableixin legalment.

c) Els preus d'ensenyaments propis i cursos d'especialització i els referents a les altres activitats autoritzades a la Universitat.

d) Els ingressos procedents de transferències d'entitats públiques i privades, així com d'herències, llegats o donacions.

e) Els rendiments del patrimoni de la Universitat i de la seva activitat econòmica.

f) Els ingressos derivats de les operacions de crèdit concertades per al compliment dels fins de la Universitat.

g) Els ingressos derivats dels contractes a què fa referència l'article 83 de la LOU, ja siguin generats directament per la Universitat o mitjançant fundacions o entitats instrumentals anàlogues.

h) Els romanents de tresoreria i qualsevol altre ingrés.

3. L'estat de despeses del pressupost recollirà, amb la deguda especificació, la totalitat dels crèdits necessaris per atendre el compliment de les seves obligacions i es classificarà separant les despeses corrents i les d'inversió.

S'ha d'adjuntar la relació de llocs de treball del personal de totes les categories de la Universitat a l'estat de despeses corrents, i s'hi especificarà la totalitat dels costs que representa.

4. L'estructura del pressupost de la Universitat de les Illes Balears, el seu sistema comptable i els documents que comprenen els seus comptes s'han

d'adaptar, en tot cas, a les normes establertes amb caràcter general per al sector públic.

5. Correspon al Rector d'ordenar les despeses i els pagaments, funció que pot delegar en el Gerent.

6. Les normes de gestió econòmica de la Universitat s'han de revisar anualment, juntament amb les bases d'execució pressupostària de cada exercici.

Article 189. Procediment d'aprovació del pressupost

1. El Gerent ha d'elaborar l'avantprojecte de pressupost d'acord amb les directrius fixades pel Consell de Govern, a proposta del Rector, i l'ha de presentar davant el dit Consell perquè l'aprovi.

2. Una vegada aprovat l'avantprojecte de pressupost pel Consell de Govern, aquest el sotmetrà, dins els quinze dies següents, a l'aprovació definitiva del Consell Social.

3. En cas que el dia 1 de gener no s'hagi aprovat el pressupost, i fins que s'aprovi, s'entendrà automàticament prorrogat el de l'exercici anterior.

Article 190. Modificacions pressupostàries

1. Els crèdits per a despeses tenen caràcter limitador i vinculant i es destinaran exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats pel pressupost o per les modificacions aprovades d'acord amb el que estableixen aquests Estatuts.

2. El Consell de Govern pot acordar que es facin transferències de crèdit entre els diferents conceptes dels capítols d'operacions corrents i d'operacions de capital, així com transferències de despeses corrents a despeses de capital.

3. Les transferències de despeses de capital a qualsevol altre capítol han de ser objecte d'acord del Consell de Govern, amb l'autorització prèvia del Consell Social.

4. Les modificacions pressupostàries seran autoritzades, provisionalment, a iniciativa del Gerent, el qual ha d'elaborar una proposta de ratificació als òrgans competents.

Article 191. Operacions de crèdit

El Rector, amb l'autorització prèvia del Consell de Govern, pot concertar operacions de crèdit de conformitat amb la legislació vigent. Les operacions de crèdit que superin el període de vigència del pressupost han de tenir l'acord favorable del Consell Social i finalment les ha d'aprovar la comunitat autònoma de les Illes Balears.

CAPÍTOL III

DEL CONTROL I DE LA LIQUIDACIÓ

Article 192. Control intern

1. El control intern dels ingressos i de les despeses de la Universitat adoptarà les modalitats de control pressupostari i control de gestió.

2. El control pressupostari correspon al Gerent, sota la supervisió de la Comissió Econòmica del Consell de Govern.

3. El control de gestió abastarà el de mètodes i procediment i es durà a terme a través del Gerent.

4. Independentment del control intern, anualment la Universitat pot encarregar la realització d'auditories externes per al millor control de la seva activitat econòmica.

Article 193. Control extern

1. La Universitat de les Illes Balears està obligada a retre comptes de la seva activitat davant la Sindicatura de Comptes de la comunitat autònoma de les Illes Balears, sens perjudici de les competències del Tribunal de Comptes.

2. Als efectes del que preveu el paràgraf anterior, la Universitat ha d'enviar al Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears la liquidació del pressupost i la resta de documents que constitueixen els comptes anuals en el termini que estableixin les normes aplicables de la comunitat autònoma o, si no n'hi ha, la legislació general.

Article 194. Liquidació

1. El Gerent ha de presentar quadrimestralment al Rector un informe sobre l'execució del pressupost, el qual, al seu torn, en donarà compte al Consell de Govern.

2. El Gerent ha d'elaborar la liquidació definitiva de l'execució del pressupost, integrada a la memòria econòmica anual, i l'ha de presentar a la Comissió Econòmica del Consell de Govern.

CAPÍTOL IV

DEL SECTOR PÚBLIC UNIVERSITARI

Article 195. Entitats instrumentals

1. La Universitat de les Illes Balears pot crear, per si sola o en col·laboració amb altres entitats, qualsevol classe de persones jurídiques de conformitat amb la legislació general aplicable. El Consell Social les ha d'aprovar a proposta del Consell de Govern. La intervenció del Consell Social s'ha de centrar en els aspectes economicofinancers de la iniciativa, sense incidir en la finalitat o organització del govern i l'administració de l'entitat que s'ha de crear.

2. La dotació fundacional o l'aportació al capital social pel que fa a les entitats anteriors s'ha d'ajustar a les normes que, amb aquesta finalitat, estableixi la comunitat autònoma de les Illes Balears.

3. Les entitats en el capital o el fons patrimonial equivalent de les quals la Universitat tingui participació majoritària queden sotmeses a l'obligació de retre comptes en els mateixos terminis i procediment que la Universitat mateixa.

TÍTOL VII

DEL RÈGIM JURÍDIC

Article 196. Prerrogatives i potestats jurídiques

1. La Universitat de les Illes Balears, com a Administració pública, gaudeix de les prerrogatives i potestats pròpies d'aquesta, amb les excepcions que les lleis estableixin.

2. Són, en tot cas, prerrogatives de la Universitat de les Illes Balears:

a) La presumpció de legitimitat i l'executorietat dels seus actes, així com els poders d'execució forçosa i revisió en via administrativa.

b) La potestat de sanció dins els límits establerts a la LOU i als presents Estatuts.

c) Les facultats que reconeix a l'Administració la legislació vigent sobre contractació administrativa.

d) La facultat d'utilitzar el procediment de constrenyiment administratiu i la recuperació d'ofici dels seus béns en els termes establerts per l'Administració a la legislació vigent.

e) La inembargabilitat dels seus béns i drets, així com els privilegis de prelació i preferència reconeguts a les finances públiques per cobrar els seus crèdits, sens perjudici dels que corresponguin en aquesta matèria a les finances de l'Estat i de la comunitat autònoma i, tot això, en igualtat de drets amb qualssevol altres institucions públiques i, en tot cas, amb submissió al que estableix la legislació vigent sobre la matèria.

f) L'exempció de l'obligació de donar tota casta de dipòsits, garanties o caucions davant els organismes administratius i davant els jutges i tribunals de qualsevol jurisdicció, d'acord amb el que estableixi la legislació vigent.

3. La Universitat de les Illes Balears, en l'exercici de la seva plena capacitat jurídica, podrà adquirir, posseir, retenir, gravar i alienar qualsevol classe de béns, tant mobles com immobles, amb subjecció al que estableix la legislació vigent.

Article 197. Recursos administratius

1. Les resolucions del Rector i els acords del Claustre universitari, del Consell de Govern i del Consell Social exhaureixen la via administrativa i seran impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

2. Les resolucions i els acords dels altres òrgans de govern podran ser objecte de recurs d'alçada davant el Rector.

Article 198. Accions judicials i defensa i representació processal

1. Correspon al Rector i al Consell de Govern, indistintament, d'aprovar l'exercici de qualssevol accions que es considerin pertinents contra una infracció dels presents Estatuts o en defensa de llurs interessos legítims.

2. La defensa i representació en judici de la Universitat correspon al Secretari General o a aquells membres del Servei d'Assessorament Jurídic que delegui, sempre que compleixin els requisits de titulació i col·legiació; a aquest efecte el Rector atorgarà el poder corresponent,

tret que per legislació processal es permeti la defensa i representació en judici de la Universitat sense que calgui apoderament.

3. No obstant el que es disposa al paràgraf anterior, el Rector, quan ho consideri convenient, podrà encomanar la defensa i representació processals a lletrats i procuradors.

4. La formulació de consulta al Consell Consultiu s'haurà de tramitar a través del president de les Illes Balears.

TÍTOL VIII

DELS HONORS I DISTINCIONS

CAPÍTOL I

DEL DOCTORAT HONORIS CAUSA

Article 199. Mèrits dels doctors honoris causa

1. La Universitat de les Illes Balears pot concedir el títol de doctor honoris causa a persones rellevants i que destaquin en el camp de la recerca o la docència, en el conreu de les arts i de les lletres, o bé d'aquelles activitats que tinguin una repercussió notòria i important des del punt de vista universitari en els terrenys acadèmic, científic, artístic o cultural, tecnològic i social. Serà un mèrit preferent haver estat relacionat amb la Universitat de les Illes Balears, amb la comunitat autònoma de les Illes Balears o amb la cultura pròpia d'aquesta.

2. El títol de doctor honoris causa constitueix, juntament amb la medalla d'or, la màxima distinció acadèmica.

Article 200. Procediment per a la concessió del títol de doctor honoris causa

1. No es podrà proposar com a doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears ningú que hagi pertangut a les seves plantilles de personal.

2. El conferiment del grau de doctor honoris causa es farà en el decurs d'una sessió solemne d'acord amb el protocol i la tradició de la Universitat de les Illes Balears.

3. Les persones que hagin estat investides doctors honoris causa per la Universitat de les Illes Balears gaudiran del seu reconeixement i tindran dret a ocupar un lloc preferent en els actes acadèmics que celebri.

4. Els qui hauran rebut el títol de doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears esdevindran, a efectes honorífics, membres de la seva comunitat universitària.

5. El Consell de Govern determinarà mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic per conferir el títol de doctor honoris causa.

CAPÍTOL II

DE LES MEDALLES

Article 201. Medalla d'or i medalla Ramon Llull

1. La medalla d'or i la medalla Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears es concedeixen amb el fi de premiar mèrits excepcionals i donar una prova de l'alta estimació de què s'han fet mereixedores les persones físiques o jurídiques, privades o públiques, que hagin destacat en el camp de la recerca, de la docència, en el cultiu de les arts o les lletres, o que de qualque manera hagin prestat serveis extraordinaris a la Universitat de les Illes Balears.

2. La medalla d'or no es pot concedir en cap cas a membres en actiu de la Universitat de les Illes Balears, amb excepció dels professors emèrits.

3. Les distincions a què es refereix aquest article s'atorgaran amb caràcter exclusivament honorífic i no generaran, per tant, dret a cap meritació ni efecte econòmic.

4. El Consell de Govern determinarà mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic de les medalles, i en concretarà les circumstàncies, així com el seu ús i concessió.

TÍTOL IX

DE LA REFORMA DELS ESTATUTS

Article 202. Iniciativa de la reforma estatutària

1. Estan legitimats per iniciar la reforma d'aquests Estatuts:

a) El Rector, amb la deliberació prèvia del Consell de Direcció.

b) El Consell de Govern, per majoria absoluta dels seus membres.

c) Una quarta part dels membres del Claustre.

2. La proposta de reforma haurà d'anar acompanyada d'una memòria raonada i, si escau, d'un text articulat alternatiu.

Article 203. Procediment de la reforma estatutària

1. El projecte de reforma estatutària cal que sigui ratificat per la majoria absoluta del Consell de Govern i la majoria absoluta del Claustre, reunit amb aquesta finalitat en sessió extraordinària.

2. El text aprovat s'ha de trametre a la comunitat autònoma de les Illes Balears. S'entendrà aprovat al cap de tres mesos d'haver-lo presentat al Consell de Govern autonòmic si no s'adopta resolució expressa, llevat que prèviament un decret hagi establert un termini diferent.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Efectes i publicació de les resolucions i dels acords

Qualsevol resolució o acord dels òrgans de la Universitat que tingui com a destinatari una pluralitat indeterminada de subjectes, així com aquells per als quals no sigui exigible la notificació personal, s'ha de publicar al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears, sens perjudici del que, si escau, s'hagi de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat o al Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Segona. Direcció de les facultats o escoles o els departaments o instituts universitaris de recerca creats de nou

En el cas de crear una nova facultat o escola o un nou departament o institut universitari de recerca, el Rector queda facultat per nomenar-ne el degà o director, així com per vetllar perquè el centre funcioni fins que quedi realment estructurat d'acord amb la legislació vigent i els presents Estatuts.

Tercera. Càtedres empresa

La Universitat de les Illes Balears pot concertar amb entitats o empreses públiques i privades la creació d'àmbits de col·laboració i difusió de les seves activitats de recerca, desenvolupament i formació especialitzada sota la denominació de càtedres empresa.

Quarta. Escut

Cinquena. Reforma obligatòria dels Estatuts, comissió encarregada i ratificació del projecte

1. En el supòsit que per modificacions en la legislació universitària sigui necessària una adaptació dels actuals Estatuts de la Universitat de les Illes Balears o en cas que s'hagi produït una renovació total del Claustre i aquest acordi per majoria absoluta que és necessari de fer una revisió dels Estatuts, el Consell de Govern elegirà la comissió que elaborarà el projecte de reforma dels Estatuts.

2. Perquè el projecte de reforma s'aprovi, l'hauran de ratificar la majoria absoluta del Consell de Govern i la majoria absoluta del Claustre, reunit amb aquesta finalitat en sessió extraordinària.

Sisena. Denominacions

Totes les denominacions d'òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquests Estatuts apareguin en gènere masculí, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Setena. Foment de l'ús de formats informàtics oberts

La Universitat de les Illes Balears ha de fomentar l'ús de formats informàtics oberts en la comunicació interna i externa, ha de promoure el desenvolupament i l'ús amb criteris d'eficiència de programari lliure i ha d'afavorir la lliure difusió del coneixement creat per la comunitat universitària.

Vuitena. Institut de Ciències de l'Educació

1. L'Institut de Ciències de l'Educació depèn directament del Rector de la Universitat.

2. Els objectius principals de l'Institut de Ciències de l'Educació són:

a) La formació pedagògica i la docència especialitzada en matèria educativa per al professorat, mitjançant el desenvolupament de cursos d'especialització, i per a tots els qui vulguin obtenir els corresponents títols propis i diplomes.

b) La promoció i el desenvolupament d'investigacions educatives i llur difusió i aplicació.

c) L'assessorament, la informació i l'assistència tècnica al professorat i a les estructures de la Universitat, pel que fa a la innovació educativa.

Novena. Estructura de la Universitat

1. En el moment que s'aproven aquests Estatuts les facultats i escoles de la Universitat de les Illes Balears són les següents:

a) Facultat de Ciències.

b) Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

c) Facultat de Dret.

d) Facultat d'Educació.

e) Facultat de Filosofia i Lletres.

f) Facultat de Psicologia.

g) Escola Universitària d'Estudis Empresarials.

h) Escola Universitària d'Infermeria i Fisioteràpia.

i) Escola Universitària de Turisme.

j) Escola Politècnica Superior.

2. En el moment que s'aproven aquests Estatuts les escoles adscrites a la Universitat de les Illes Balears són les següents:

a) Escola Universitària de Formació de Professorat d'EGB Alberta Giménez.

b) Escola Universitària de Relacions Laborals.

c) Escola Universitària de Turisme del Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

d) Escola Universitària de Turisme Felipe Moreno.

3. En el moment que s'aproven aquests Estatuts els departaments de la Universitat de les Illes Balears són els següents:

a) Departament de Biologia.

b) Departament de Biologia Fonamental i Ciències de la Salut.

c) Departament de Ciències de l'Educació.

d) Departament de Ciències de la Terra.

e) Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts.

f) Departament de Ciències Matemàtiques i Informàtica.

g) Departament de Dret Privat.

h) Departament de Dret Públic.

i) Departament d'Economia Aplicada.

j) Departament d'Economia de l'Empresa.

k) Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.

l) Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Llatina.

m) Departament de Filosofia i Treball Social.

n) Departament de Física.

o) Departament d'Infermeria i Fisioteràpia.

p) Departament de Psicologia.

q) Departament de Química.

4. En el moment que s'aproven aquests Estatuts els instituts universitaris de recerca de la Universitat de les Illes Balears són els següents:

a) Institut Mediterrani d'Estudis Avançats.

b) Institut Universitari d'Investigacions en Ciències de la Salut.

5. En el moment que s'aproven aquests Estatuts els serveis de la Universitat de les Illes Balears són els següents:

a) Servei d'Activitats Culturals.

b) Servei d'Assessorament Jurídic.

c) Servei de Biblioteca i Documentació.

d) Servei de Comunicació.

e) Servei de Publicacions i Intercanvi Científic.

f) Servei de Recursos Audiovisuals.

g) Servei de Relacions Internacionals.

h) Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció.

i) Servei Lingüístic.

j) Serveis Cientificotècnics.

k) Secretariat Tècnic d'Accés a la Universitat.

l) Centre de Tecnologies de la Informació de la Universitat de les Illes Balears (CTI@UIB).

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Rebuig del text estatutari, adaptació i votació

En cas que aquests Estatuts siguin rebutjats en el control de legalitat previst a la LOU, si així ho acorda el Claustre universitari, se n'adaptarà el contingut mitjançant debat i votació directa en una única sessió plenària.

Segona. Manteniment del càrrec de Rector

El Rector de la Universitat de les Illes Balears, elegit d'acord amb les previsions del tercer apartat de la disposició transitòria segona de la LOU, continuarà desenvolupant aquest càrrec fins que finalitzi el seu mandat, amb la durada prevista en aquests Estatuts.

Tercera. Mandat del Claustre constituït d'acord amb les previsions de la disposició transitòria segona de la LOU i elecció del nou Claustre

1. Els representants claustrals esmentats a l'article 14.2.a) i c) d'aquests Estatuts, elegits d'acord amb les previsions del tercer apartat de la disposició transitòria segona de la LOU, continuaran sent representants fins que acabin llur mandat de conformitat amb les disposicions d'aquests Estatuts. Transcorregut el termini esmentat, s'han d'elegir els nous representants d'acord amb les disposicions dels presents Estatuts.

2. En un termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts, s'han de convocar eleccions de representants dels claustrals esmentats a l'article 14.2.b) i d).

Quarta. Constitució del Consell de Govern de la Universitat

El Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears s'ha de constituir en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts. L'han de formar els actuals membres del Consell de Govern provisional de la Universitat a què fa referència el tercer paràgraf del primer apartat de la disposició transitòria segona de la LOU, sens perjudici que la representació dels degans i directors d'escola, de departament i d'institut universitari de recerca i la representació dels claustrals esmentats a l'article 14.2.b) i d) sigui renovada una vegada que s'hagin produït les eleccions corresponents, de conformitat amb les previsions de les disposicions transitòries sisena i tercera, respectivament.

Cinquena. Constitució de les juntes de facultat o escola i dels consells de departament de la Universitat

Les juntes de facultat o escola i els consells de departament s'han de constituir, d'acord amb les previsions dels articles 45 i 59 respectivament, en el termini de tres mesos des de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts.

Sisena. Elecció dels degans i directors d'escola i de departament

Els degans i els directors d'escola i de departament s'han d'elegir en el termini de dos mesos des de la constitució de les juntes de facultat o escola i dels consells de departament.

Setena. Elecció i constitució de la Junta Consultiva

1. Els membres de la Junta Consultiva s'han d'elegir, de conformitat amb les previsions de l'article 30 d'aquests Estatuts, a la sessió constitutiva del Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears.

2. La Junta Consultiva s'ha de constituir en el termini d'un mes a partir de l'elecció dels seus membres.

Vuitena. Constitució del Consell de Direcció

El Consell de Direcció s'ha de constituir en el termini d'un mes a partir de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts.

Novena. Elecció dels membres de la Comissió de Reclamacions

Els membres de la Comissió de Reclamacions s'han d'elegir en el termini de nou mesos des de l'entrada en vigor dels Estatuts. Mentrestant romandran en funcions els titulars actuals, elegits de conformitat amb l'article 43 de la LRU.

Desena. Situacions transitòries no previstes

El Consell de Govern, o el Consell de Govern provisional si aquell encara no s'ha constituït, ha d'elaborar les normes que siguin necessàries per resoldre les situacions transitòries no previstes en aquestes disposicions.

Onzena. Catàleg de llocs de treball

Fins que s'aprovi la primera relació de llocs de treball a què fa referència l'article 70.1 de la LOU, la Universitat de les Illes Balears pot aprovar les seves convocatòries de places de cossos docents amb l'aprovació d'un catàleg provisional o relació de places individualitzades per llur categoria acadèmica i àrea de coneixement.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

1. Queden derogats els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 32/1999, de 26 de març, i totes les disposicions d'aquesta universitat que s'oposin al que estableixin aquests Estatuts.

2. En conseqüència, les disposicions, tinguin el rang que tinguin, que regulen les matèries objecte d'aquests Estatuts i que no s'oposin a aquests ni a la LOU continuen en vigor com a normes de caràcter subsidiari.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Els presents Estatuts entraran en vigor l'endemà de publicar-se al Butlletí Oficial de les Illes Balears.