El Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de la competència que li atribueix l'article 24.1.h) dels Estatuts d'aquesta universitat, ha aprovat la creació de l'Observatori per a la Igualtat d'Oportunitats.

Un dels efectes de l'expansió de l'anomenat Estat del benestar ha estat el desenvolupament de sistemes de finançament per garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació superior, amb la qual cosa s'ha tallat el vincle amb la idea clàssica d'una universitat elitista, que s'ha canviat per un model d'universitat obert al conjunt de la societat.

No obstant això, fins i tot en el cas dels països on el sistema d'educació superior és més universalitzat, existeixen formes de desigualtat social que exclouen determinats sectors de la població de la formació superior.

Així, la baixa presència de dones en determinades titulacions, l'exclusió de minories ètniques i religioses, la marginació per factors socials i culturals o les barreres amb les quals s'han d'enfrontar les persones discapacitades posen de manifest la desigualtat d'oportunitats en l'accés a la formació universitària.

En aquest marc, el 9 d'octubre de 1998, organitzada per la UNESCO, es va fer la Conferència Mundial d'Educació Superior, que va elaborar una Declaració Mundial per a l'Educació Superior al Segle XXI: Visió i Acció. Aquesta conferència va dedicar una especial atenció a la igualtat d'oportunitats, considerada com un dels principals reptes amb els quals s'ha d'enfrontar l'educació superior.

En aquest sentit, l'article 3 de la declaració es refereix a la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'educació superior en els termes següents: «En harmonia amb l'article 26.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'admissió a l'educació superior hauria de basar-se en el mèrit, la capacitat, els esforços, la perseverança i la dedicació mostrats per qui cerca d'accedir-hi, i això pot ocórrer en qualsevol moment al llarg de la vida, amb el reconeixement degut d'habilitats prèviament adquirides. Així doncs, no es pot acceptar cap discriminació en l'accés a l'educació superior basada en arguments de raça, gènere, llengua o religió, o en distincions econòmiques, culturals o socials, o discapacitats físiques.

»L'equitat d'accés a l'educació superior ha de començar reforçant i, si és necessari, reordenant les seves relacions amb la resta dels nivells de l'educació, particularment amb l'educació secundària. Les institucions d'educació superior s'han de veure com a part d'un sistema més ampli que comença amb la primera infantesa i l'educació primària i continua al llarg de la vida.

»Les institucions d'educació superior han de treballar en col·laboració activa amb els pares, les escoles, els estudiants, els grups socioeconòmics i les comunitats. L'educació secundària no solament ha de preparar candidats qualificats per a l'accés a una educació superior perquè desenvolupin la capacitat d'aprendre sobre una àmplia base, sinó que també ha d'obrir el camí a la vida activa proporcionant entrenament per a una àmplia gamma de treballs. I l'accés a l'educació superior ha de seguir obert als qui acaben amb èxit l'escola secundària, o el seu equivalent, o presentant qualificacions d'entrada com més àmplies millor, en qualsevol edat i sense cap discriminació.

»L'accés a l'educació superior per als membres d'alguns grups particulars, com ara col·lectius indígenes, minories culturals i lingüístiques, grups de risc, els qui viuen sota ocupació i els qui pateixen discapacitats, s'ha de facilitar activament, per tal com aquests grups, com a col·lectivitats i com a individus, poden tenir experiència i talent de gran valor per al desenvolupament de les societats i de les nacions. L'ajuda material especial i les solucions educatives poden ajudar a superar els obstacles d'aquests grups, tant en l'accés com en la continuació de l'educació superior.»

Igualment, a l'article 4 de l'esmentada declaració es fa especial referència a un objectiu transversal com és ara la participació de les dones a l'educació superior. Així, es considera que:

«Tot i que s'ha assolit un progrés significatiu en l'accés de les dones a l'educació superior, els obstacles socioeconòmics, culturals i polítics en molts llocs del món continuen impedint-los l'accés complet i la integració eficaç. Superar aquests obstacles és una prioritat urgent en el procés de renovació per assegurar un sistema equitatiu i no discriminatori d'una educació superior basada en el principi del mèrit [].

»Per tant, doncs, s'han de fer esforços per eliminar les barreres polítiques i socials per les quals les dones estan infrarepresentades i per desenvolupar la seva implicació activa en les polítiques i en els nivells de presa de decisió dins l'educació superior i la societat.»

Són moltes les universitats de diferents països del món, i també de l'Estat espanyol, que estan impulsant polítiques i prenent mesures per frenar aquestes formes de desigualtat.

També des de la UIB s'han desenvolupat actuacions per garantir la igualtat d'oportunitats en el cas de les persones amb discapacitat. Així, per exemple, el capítol IV del títol III dels Estatuts de la UIB (FOU núm. 223, de 30 de setembre de 2003) es denomina «Dels estudiants i altres membres de la comunitat universitària amb discapacitat», i l'article 153, que s'inclou en aquest capítol, comença dient: «La Universitat ha de garantir la igualtat d'oportunitats per a qualsevol persona de la comunitat universitària amb discapacitat i ha d'establir mesures d'acció positiva que assegurin la participació d'aquestes persones en l'àmbit universitari.»

I aquesta qüestió també es preveu al Pla estratègic de la Universitat de les Illes Balears 2002-2006. Concretament, el seu objectiu 13 és «incrementar i millorar la inserció dels col·lectius amb discapacitats».

Doncs bé, dins el marc de referència proposat per la UNESCO i amb voluntat d'ampliar i aprofundir les mesures ja iniciades, es proposa estendre les propostes indicades fins a garantir la igualtat d'oportunitats en el si de la UIB també per al cas d'altres col·lectius que, igual que el de les persones discapacitades, puguin tenir dificultats en aquest sentit i també, no cal dir-ho, per garantir l'objectiu transversal que és assolir la igualtat d'oportunitats entre gèneres.

Des de la convicció que la Universitat ha de ser un espill de tolerància i ha de fomentar l'intercanvi d'idees i formació integral, i que ha de tenir assegurat l'accés a totes les persones capacitades independentment de qualsevol altra consideració, fem la proposta de la creació d'un Observatori per a la Igualtat d'Oportunitats en aquesta universitat.

Àmbits d'actuació

Les finalitats i accions d'aquest observatori se centren en els tres àmbits concrets ja esmentats: dos de més específics, el de les persones amb discapacitat i el de les persones pertanyents a grups desafavorits socialment i/o amb risc d'exclusió social; i un de transversal, el de gènere. I tot això dins el marc d'actuació de la nostra comunitat autònoma.

Objectius

Els objectius principals d'aquest observatori són:

a) Recaptar, analitzar i difondre informació periòdica i sistemàtica sobre la situació en els tres àmbits d'actuació esmentats.

b) Proposar accions tendents a millorar la situació en cada un dels àmbits, amb l'objectiu final d'assolir la plena igualtat d'oportunitats per a aquests grups en el seu accés a la UIB, en el si de la comunitat universitària i en la seva posterior inserció sociolaboral.

Funcions

Les funcions d'aquest observatori són:

a) Actuar com a òrgan permanent de recollida i anàlisi de la informació disponible a les diferents fonts de la UIB, fent un seguiment al llarg del temps de la situació en matèria d'igualtat d'oportunitats en el si de la UIB.

b) Proposar la realització d'informes o estudis tècnics de diagnòstic de la situació de les persones pertanyents a aquests grups en el si de la UIB.

c) Formular recomanacions i propostes d'acció tendents a millorar els indicadors i sistemes de recollida d'informació relacionats amb aquests grups en el si de la UIB.

d) Formular recomanacions i propostes d'acció tendents a millorar l'accés a la UIB de les persones pertanyents a aquests grups, i impulsar la posada en pràctica de les accions.

e) Formular recomanacions i propostes d'acció tendents a millorar la inserció sociolaboral després del seu pas per la UIB de les persones pertanyents a aquests grups, i impulsar la posada en pràctica de les accions.

f) Avaluar l'impacte sobre la igualtat d'oportunitats de les accions desenvolupades amb aquest fi en el si de la UIB.

g) Difondre informació de les accions desenvolupades i dels èxits assolits.

h) Participar en projectes i mantenir contactes amb altres observatoris d'altres institucions, tant en l'àmbit de l'Estat espanyol com de la resta de països de la Unió Europea.

Activitats

Es preveu realitzar les activitats següents:

a) Desenvolupar un sistema d'indicadors d'igualtat, elaborat incloent -hi i/o adaptant els indicadors creats amb aquest fi pels organismes i institucions competents, com l'ONU, l'OMS, la Unió Europea, etc.

b) Fer una primera avaluació de l'estat de la qüestió en el si de la UIB en matèria d'igualtat en els tres àmbits esmentats, tot emprant el sistema d'indicadors d'igualtat esmentat a l'apartat anterior.

c) Realitzar avaluacions periòdiques per tal d'actualitzar les dades disponibles i avaluar els possibles canvis que es vagin produint.

d) Proposar accions per desenvolupar a curt, mitjà i llarg termini. Aquestes accions es dissenyaran en funció tant de corregir mancances que s'hagin pogut detectar com de visibilitzar problemàtiques fins al moment ocultes.

e) Fer el seguiment de les propostes d'actuació plantejades per delimitar els guanys assolits i les mesures correctives o de potenciació que siguin necessàries.

Calendari

a) De gener a juny de 2004: desenvolupar un sistema d'indicadors d'igualtat per a cadascun dels tres àmbits que es treballaran.

b) De setembre a desembre de 2004: emprant el sistema d'indicadors d'igualtat, fer una primera avaluació de l'estat de la qüestió en el si de la UIB en matèria d'igualtat en els tres àmbits esmentats.

c) De gener a abril de 2005: una vegada es tingui l'avaluació de l'estat de la qüestió, fer propostes d'accions per desenvolupar a curt, mitjà i llarg termini.

Organització i recursos

Les persones responsables de l'Observatori són:

a) Una persona amb funcions de direcció i coordinació.

b) Un equip de direcció o assessor format per tres persones responsables, respectivament, de cada un dels tres grups esmentats (totes membres de la comunitat universitària).

La UIB aportarà les persones responsables de la direcció i coordinació de l'Observatori juntament amb la infraestructura adient. La resta de finançament serà mixt entre la UIB i entitats externes a la Universitat.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.