A proposta del Consell de Direcció, un cop oïda la Junta de Personal funcionari d'administració i serveis i elevada a consulta als sindicats més representatius a les universitats públiques en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu l'article 6.3.c) de la vigent Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical (BOE de 8 d'agost), a la sessió ordinària del dia d'avui, en virtut dels articles 21.1, 21.2.29, 21.2.35 i 21.2.37 dels Estatuts de la UIB, s'aprova la normativa següent:

El personal d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears és integrat per dos col·lectius: el personal funcionari i el personal laboral, cadascun subjecte al règim jurídic corresponent.

En relació amb el personal funcionari d'administració i serveis hem de tenir present la incidència produïda, en matèria de permisos, per la modificació de l'article 30 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, realitzada per la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social.

Per tal de determinar les condicions de treball del col·lectiu del personal d'administració i serveis funcionari de la UIB, s'aproven les normes reguladores de les vacances, els permisos i la jornada que l'afecten.

Article 1. Vacances i festius

1. El personal d'administració i serveis de la UIB inclòs en l'àmbit d'aquest acord té dret a gaudir, per cada any complet de servei actiu, d'un període de vacances retribuïdes d'un mes continuat o de vint-i-dos dies hàbils, o de la part que en proporció correspongui en cas que el temps de servei actiu hagi estat inferior.

En el supòsit d'haver completat una antiguitat a l'Administració de quinze, vint, vint-i-cinc i trenta anys o més, té dret a gaudir dels següents dies de vacances anuals, a més del període de vacances d'un mes continuat o vint-i-dos dies hàbils:
a) Per quinze anys de serveis: un dia hàbil.
b) Per vint anys de serveis: dos dies hàbils.
c) Per vint-i-cinc anys de serveis: tres dies hàbils.
d) Per trenta o més anys de serveis: quatre dies hàbils.

Aquest dret es farà efectiu a partir de l'any natural següent al compliment de l'antiguitat esmentada.

2. Es pot gaudir d'aquest dia o d'aquests dies extraordinaris de vacances sense més restricció que les necessitats del servei. Se'n pot gaudir de les maneres següents:
a) Immediatament abans o després del període de vacances. Si s'ha elegit la modalitat d'un mes, el dia o els dies tindran la consideració de dies hàbils.
b) Com a permís retribuït sense justificació. Aquest també es podrà afegir a un permís a compte de Setmana Santa o Nadal.

3. En cas de permís per maternitat, quan aquesta situació coincideixi amb el període de vacances, aquest quedarà interromput i es podrà gaudir de les vacances una vegada acabat el període de permís de maternitat dins l'any natural en què comença el permís o fins al dia 31 de gener de l'any següent.

4. Les vacances s'han de fer obligatòriament dins l'any en curs i fins al 20 de gener de l'any següent; en cap cas no es compensarà econòmicament el fet de no haver-ne gaudit. Preferentment les vacances s'han de fer durant els mesos de juliol i/o agost. En qualsevol cas, les vacances s'han de fer en les modalitats següents:
a) Un mes continuat.
b) Vint-i-dos dies hàbils, sense cap període mínim establert. Es poden fer com a dies solts.

5. Les vacances del personal d'administració i serveis s'han d'organitzar supeditades a les necessitats del servei.

6. Tenen la consideració de dies festius el 24 i el 31 de desembre, els que es determinin amb caràcter general i autonòmic, els que ho siguin al municipi corresponent, el dia no lectiu que comporta la festivitat del beat Ramon Llull i altres que pugui fixar la Universitat.

Article 2. Permisos i llicències

1. Quinze dies naturals per matrimoni.

2. En cas de divorci o nul·litat, dos dies naturals, des que la resolució judicial sigui ferma.

3. En cas de trasllat de domicili a la mateixa o a distinta localitat, i sempre amb justificació, hi ha dos dies naturals de permís.

4. Per a proves selectives a l'Administració, exàmens finals i altres proves d'aptitud i avaluació en centres oficials per a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional reconegut, hi ha permís pel temps necessari per fer les proves.

5. Per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació per al part, per a la dona treballadora, el temps indispensable si es demostra que no es poden fer fora de la jornada laboral.

6. Permís de maternitat: es pot gaudir de la part de permís de maternitat no obligatòria, en règim de jornada completa o a temps parcial a sol·licitud de la persona interessada.

7. Per paternitat. Naixement, acollida i/o adopció d'un fill: s'estableix gaudir de dies de permís de la manera següent:
a) Quatre dies hàbils quan el fet sigui dins l'illa on està situat el centre de treball.
b) Cinc dies hàbils quan el fet sigui fora de l'illa on està situat el centre de treball.

8. Per mort, malaltia greu i/o hospitalització del cònjuge i de familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i de la parella de fet acreditada, s'estableix gaudir de dies de permís de la manera següent:
a) Quatre dies hàbils quan el fet sigui dins l'illa on està situat el centre de treball.
b) Cinc dies hàbils quan el fet sigui fora de l'illa on està situat el centre de treball.

En casos de malaltia greu i/o hospitalització, aquests dies es poden agafar de manera no consecutiva, sempre que coincideixin amb el període de malaltia i/o hospitalització.

En tot cas aquest permís ha d'anar acompanyat d'un informe mèdic justificatiu. En cas que la malaltia i/o hospitalització sigui inferior als quatre o cinc dies hàbils, el permís s'entén només pels dies efectius de malaltia i/o hospitalització.

9. Per qualsevol circumstància sobrevinguda durant tot l'embaràs que pugui suposar un risc per al fetus o per a la mare, s'estableix que el cònjuge o parella de fet acreditada pot gaudir de dies de permís de la manera següent:
a) Quatre dies hàbils quan el fet sigui dins l'illa on està situat el centre de treball.
b) Cinc dies hàbils quan el fet sigui fora de l'illa on està situat el centre de treball.

En aquest cas els dies es poden agafar de manera no consecutiva, sempre que hi concorri la circumstància esmentada al primer paràgraf d'aquest apartat.

En tot cas aquest permís ha d'anar acompanyat d'un informe mèdic justificatiu. En cas que la malaltia i/o hospitalització sigui inferior als quatre o cinc dies hàbils, el permís s'entén només pels dies efectius de malaltia i/o hospitalització.

10. Per malaltia, en fase terminal, de cònjuge, parella de fet acreditada o fill, mentre subsisteixi la situació, fins a un màxim de quinze dies naturals, ampliables a trenta, tot i que d'aquest segon període no se'n meritarà cap retribució. Aquest permís s'ha de justificar sempre amb l'informe mèdic corresponent.

11. Per assistència a consulta mèdica o terapeutes durant l'horari de treball, amb la corresponent justificació, pel temps imprescindible, sempre que no s'hi pugui anar fora de l'horari de treball.

12. Tot el personal d'administració i serveis funcionari de carrera pot demanar llicències sense sou per un període no superior a un any cada dos anys. Aquestes llicències es concediran dins el mes següent a la sol·licitud. Aquesta llicència queda subordinada, en qualsevol cas, a les necessitats del servei.

Article 3. Permís a compte de dies treballats per Setmana Santa i Nadal

1. Els dies hàbils no lectius corresponents als períodes de Setmana Santa i Nadal, que s'estableixen anualment al calendari escolar, tenen la consideració de dies de permís per a tot el personal d'administració i serveis de la Universitat.

2. A petició de la persona interessada es pot fer fins a tres dies de feina per any natural entre els dies inclosos en el període no lectiu de Setmana Santa i Nadal. D'aquests dies treballats se'n pot gaudir en altres moments de l'any, sense necessitat de justificació. Aquests dies es poden acumular als períodes de vacances, si les necessitats del servei ho permeten.

La forma de gaudir dels dies treballats en el període no lectiu de Setmana Santa i Nadal queda establerta així:
a) Període no lectiu de Nadal (desembre): se n'ha de gaudir dins l'any següent.
b) Període no lectiu de Nadal (gener): se n'ha de gaudir dins el mateix any.
c) Període no lectiu de Setmana Santa: se n'ha de gaudir dins el mateix any.

3. Per necessitats del servei, la Gerència pot establir la necessitat de fer dies de feina en els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal. D'aquests dies se n'ha de gaudir d'acord amb el punt 2 d'aquest article.

4. Amb independència del que s'estableix al punt 2 d'aquest article, tot el personal d'administració i serveis té dret a gaudir anticipadament de fins a tres dies per any natural, que ha de compensar, obligatòriament, els dies laborals dels períodes no lectius de Setmana Santa i/o Nadal següents. Aquests dies es poden acumular als períodes de vacances, si les necessitats del servei ho permeten.

5. En el cas de permís per maternitat, quan aquesta situació coincideixi amb qualsevol dia hàbil del període no lectiu de Setmana Santa o Nadal, es poden reservar fins a tres d'aquests dies hàbils i se'n pot gaudir una vegada acabat el permís de maternitat en qualsevol moment de l'any de la manera següent:
a) Període no lectiu de Nadal (desembre): se n'ha de gaudir dins l'any següent.
b) Període no lectiu de Nadal (gener): se n'ha de gaudir dins el mateix any.
c) Període no lectiu de Setmana Santa: se n'ha de gaudir dins el mateix any.

Article 4. Sol·licituds de vacances, permisos i llicencies

1. El personal d'administració i serveis ha de comunicar per escrit al Servei de Personal a través del cap del servei, director del servei o administrador de centre la modalitat de vacances a la qual es vol acollir (dies hàbils o mes).

2. Les vacances que es trobin dins el període comprès entre el juliol i l'agost s'han de fer saber al Servei de Personal abans del 31 de maig, i han de tenir el vistiplau del cap del servei, director del servei o administrador de centre.

3. Els altres períodes de vacances sempre s'han de comunicar al Servei de Personal amb una antelació de quinze dies, i han de tenir el vistiplau del cap del servei, director del servei o administrador de centre.

Article 5. Reducció de jornada

1. Voluntàriament es pot reduir la jornada a vint-i-cinc hores setmanals (tot l'any, estiu inclòs), cas en què es percebrà un 75 per cent del total de les retribucions. L'horari en aquest cas ha de ser continu, amb una part fixa, preferentment, de 9.30 a 14 hores al matí i de 15.30 a 20 hores a l'horabaixa, sempre segons les necessitats del servei. S'ha de fer per períodes de mesos naturals i com a mínim per tres mesos.

2. El personal d'administració i serveis, per lactància de cada fill menor de nou mesos, té dret a una hora d'absència del treball, que pot dividir en dues fraccions.

Es pot substituir aquest dret per una reducció de la jornada en una hora, que es pot repartir entre l'entrada i la sortida.

Pot agafar aquest permís la mare o el pare.

3. Els treballadors als quals restin menys de cinc anys per a la jubilació forçosa poden demanar la reducció de la jornada de treball fins a la meitat, cosa que comportarà la corresponent reducció de retribucions, sempre que les necessitats de la Universitat ho permetin.

Article 6. Jornada

1. La jornada de treball establerta per a tot el personal d'administració i serveis de la UIB és de trenta-cinc hores setmanals de dilluns a divendres.

2. En el període comprès entre l'1 de juliol i el 15 de setembre i els dies no lectius dels períodes de Setmana Santa i Nadal, la jornada és de trenta hores setmanals de dilluns a divendres.

3. S'estableix l'horari flexible, el qual s'entén format per una part fixa de permanència física obligatòria i una part variable a conveniència del mateix personal i del servei o unitat administrativa.

a) Per als llocs amb jornada de matí:
Horari fix: de 9 a 14 hores.
Horari variable: de 7.30 a 9 hores i de 14 a 15.30 hores; i de 16 a 20.30 hores.

Tot i que es pugui establir un horari d'atenció al públic diferent, s'ha de garantir que als serveis hi hagi personal, almenys, de les 8.30 a les 14.30 hores, i en l'horari d'estiu, fins a les 14 hores.

b) Per a llocs amb jornada d'horabaixa:
Horari fix: de 15.30 a 20.30 hores.
Horari variable: de 9 a 13.30 hores, de 14 a 15.30 hores i de 21 a 22 hores.

Tot i que es pugui establir un horari d'atenció al públic diferent, s'ha de garantir que als serveis hi hagi personal, almenys, de les 15.30 a les 21.30 hores, i en l'horari d'estiu, fins a les 21 hores.

Als llocs de treball en què coincideixin torns de matí amb torns d'horabaixa i que estiguin de cara al públic, s'ha de garantir en tot moment la continuïtat del servei, de manera que aquest no pugui quedar desatès en cap moment per alguna incompatibilitat en la flexibilització horària.

c) Per als llocs amb jornada de matí i horabaixa:
De 9.30 a 13.30 hores i de 16 a 19 hores, amb flexibilitat d'una hora a l'entrada i a la sortida de cada torn.

d) Per als llocs de treball amb jornada partida un o dos dies per setmana:
Horari fix: de 9 a 14 hores.
Horabaixes: de 16 a 19 hores.
Horari variable: de 8.30 a 9 hores i de 14 a 15 hores. I l'horabaixa de 15.30 a 16 hores i de 19 a 19.30 hores.

En tot cas s'ha de garantir que les secretaries dels edificis, a més d'aquells serveis que, per les seves característiques, siguin necessaris, romandran obertes de cara al públic i amb servei els dimarts i dijous de 16 a 19 hores durant el període comprès entre l'1 d'octubre i el 31 de maig, excepte en els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal, que romandran

tancades a l'horabaixa. La determinació de nous serveis amb aquest tipus d'horari requereix l'acord de la Gerència amb la Junta de Personal.

Per tal de facilitar la transició al nou horari de les secretaries, així com d'aquells serveis que més endavant s'hi puguin afegir, es pot establir un altre tipus de flexibilitat en l'horari regulat en aquest punt.

e) Consergeries i biblioteques:

Consergeries:

L'horari fix i variable de les consergeries és el que apareix als apartats a) i b) d'aquest article.

S'ha de garantir el servei de les 8 a les 22 hores, excepte quan no hi hagi torn d'horabaixa, que s'ha de garantir de les 8 a les 14 hores.

El mes d'agost i els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal no hi ha torn d'horabaixa.

El mes de juliol i de l'1 al 15 de setembre s'ha de garantir el servei de les 8 a les 21 hores.

Biblioteques:

L'horari fix i variable de les biblioteques és el que apareix als apartats a) i b) d'aquest article.

S'ha de garantir el servei de les 8 a les 21.45 hores, excepte quan no hi hagi torn d'horabaixa, que s'ha de garantir de les 8 a les 14 hores.

El mes de juliol i el mes d'agost, així com els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal, no hi ha torn d'horabaixa. Excepcionalment, i durant la primera

setmana de juliol, s'ha de garantir el servei de les 8 a les 20.45 hores en cas que no hagi acabat el període oficial d'exàmens.

De l'1 al 15 de setembre s'ha de garantir el servei de les 8 a les 20.45 hores.

f) Per als llocs de treball amb jornada de disponibilitat horària:

Horari fix de 9 a 14 hores, i horari variable en funció de les necessitats del servei fins al còmput de trenta-cinc hores setmanals.

g) Horari de trenta hores a la setmana des de l'1 de juliol fins al 15 de setembre, ambdós inclosos, i els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal:

Per a tots els horaris, s'estableix l'horari fix, més una hora que s'ha de distribuir entre l'entrada i la sortida.

S'exceptuen els treballadors amb jornada de matí i horabaixa, els quals han de reduir la seva jornada en una hora, que s'ha de repartir entre les entrades i sortides.

h) Altres:

Per necessitats personals sempre justificades, i d'acord amb les necessitats del servei, i per a llocs de treball molt concrets, el Gerent pot establir altres tipus de distribució horària, d'acord amb la Junta de Personal.

4. Tot el personal ha de fitxar a l'entrada i a la sortida de la seva jornada laboral. El saldo horari ha d'estar compensat en períodes mensuals; s'admetran excepcions (compensacions entre diferents mesos) per necessitats del servei amb l'autorització prèvia de la Gerència, i s'ha de publicar al centre de treball.

5. Es disposa d'una pausa diària màxima de vint minuts, computable com a treball efectiu. No se'n pot gaudir ni a l'entrada ni a la sortida, i cada servei ha d'organitzar els torns corresponents.

6. L'assistència als cursos de formació que es facin dins l'horari de treball, així com l'assistència als cursos que la Comissió de Formació estableixi com a obligatoris dins el Pla de formació, independentment de l'horari, són computables com a treball efectiu a tots els efectes. Es dóna un permís per trasllat de quinze minuts addicionals si el personal no s'ha de traslladar entre Palma i campus. Si el curs suposa un trasllat entre Palma i el campus, el permís és de quaranta minuts.

Article 7. Còmput de dies hàbils i períodes lectius

1. Als efectes del que estableix aquest acord, els dissabtes no tenen la consideració de dies hàbils.

2. Als efectes del que estableix aquest acord, es consideren períodes no lectius de Nadal i Setmana Santa els dies en què no s'imparteix classe.

Disposició addicional

Si es produeixen millores o disposicions que suposin un avantatge per als membres del personal d'administració i serveis, aquestes s'aplicaran automàticament i s'integraran dins l'articulat d'aquest acord.

Disposició derogatòria

Queda derogat l'Acord normatiu 5409/2001, de 22 de juny, pel qual s'aproven les normes reguladores del personal d'administració i serveis funcionari de la UIB i llur règim d'aplicació.

Disposició final

Aquest reglament entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat al Full Oficial de la Universitat.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.