Normativa electoral de la Universitat de les Illes Balears

Capítol I. Disposicions generals

Capítol II. De l'elecció dels titulars dels Òrgans unipersonals

Secció 1a. Disposicions comunes
Secció 2a. De l'elecció del Rector
Secció 3a. De l'elecció de degà o director d'escola
Secció 4a. De l'elecció de director de departament
Secció 5a. De l'elecció de director d'institut universitari de recerca i de l'Institut de Ciències de l'Educació

Capítol III. De l'elecció de representants als òrgans col·legiats

Secció 1a. Disposicions comunes
Secció 2a. De l'elecció de representants al Consell Social
Secció 3a. De l'elecció de representants al Claustre
Secció 4a. De l'elecció de representants al Consell de Govern
Secció 5a. De l'elecció de representants a la junta de facultat o escola
Secció 6a. De l'elecció de representants al consell de departament
Secció 7a. De l'elecció de representants al consell d'institut universitari de recerca
Secció 8a. De l'elecció de representants al Consell d'Estudiants

Disposicions addicionals
Disposició final

El Consell de Govern, a la sessió extraordinària del dia d'avui, fent ús de la competència que li atribueix l'article 21.2.28) dels Estatuts d'aquesta universitat, ha aprovat la normativa electoral de la Universitat de les Illes Balears.

Del reconeixement d'autonomia que l'article 27.10 de la Constitució fa a les universitats se'n deriva necessàriament el reconeixement constitucional de la potestat normativa d'aquestes per dotar-se d'una regulació específica i diferenciada.

Aquesta potestat d'autonormació reconeguda a les universitats implica la facultat per elaborar llurs Estatuts i altres normes de règim intern, com estableix l'article 2.2.a) de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats (LOU), facultat que el Tribunal Constitucional considera com a part del contingut essencial del dret fonamental a l'autonomia universitària.

L'elaboració de la normativa electoral constitueix un aspecte cabdal en el funcionament de qualsevol institució. En el cas de la Universitat aquesta elaboració resulta particularment complexa, atès que ha de tenir en compte la pluralitat de situacions que s'han de preveure per a cada un dels òrgans de govern i dels diversos sectors que integren la comunitat universitària.

L'article 6.3 de la LOU estableix que les universitats públiques s'han d'organitzar de manera que, de conformitat amb la llei esmentada, als seus òrgans de govern i de representació quedi assegurada la representació dels diferents sectors de la comunitat universitària. Per la seva banda, l'article 13 de la LOU especifica clarament quins són els òrgans de govern i representació de les universitats que els Estatuts han d'establir, i que l'elecció dels representants dels diferents sectors de la comunitat universitària al Claustre universitari, a les juntes de facultat o escola i als consells de departament s'ha de dur a terme mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.

A la vegada, els articles 46.2.f) i 78 de la mateixa llei garanteixen la representació dels estudiants i del personal d'administració i serveis de les universitats, respectivament, en els òrgans de govern i representació d'aquestes, i d'aquesta forma se singularitza per a aquests col·lectius la representació que l'article 6.3 esmentat predica de tots els sectors de la Universitat.

L'entrada en vigor dels nous Estatuts de la UIB ens obliga a realitzar els processos electorals oportuns, la qual cosa fa necessària l'actualització de la normativa electoral fins ara vigent.

La present normativa sorgeix, doncs, de l'experiència acumulada i com a conseqüència de la necessitat de regular adequadament els processos electorals de la Universitat amb un esperit de transparència absoluta.

Aquest text articulat és format per tres capítols, tres disposicions addicionals i una disposició final. El capítol primer estableix les disposicions generals que afecten els diferents processos electorals. El capítol segon regula l'elecció dels titulars dels òrgans unipersonals (elecció de Rector, de degà o director d'escola, de director de departament i de director d'institut universitari de recerca). Finalment, el capítol tercer preveu l'elecció de representants als òrgans col·legiats (representants al Consell Social, al Claustre, al Consell de Govern, a la junta de facultat o escola, al consell de departament, al consell d'institut universitari de recerca i al Consell d'Estudiants).

Normativa electoral de la Universitat de les Illes Balears

Capítol I. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d'aplicació

1. Les eleccions dels titulars dels òrgans de govern unipersonals i dels representants als òrgans de govern col·legiats de la Universitat s'han de regir per la present normativa, sens perjudici del que estableixen els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears.

2. Les disposicions generals són aplicables a tots els processos electorals regulats en aquesta normativa, sens perjudici de les peculiaritats de cada un prevists a la normativa present.

Article 2. Dret de sufragi

1. Les eleccions s'han de fer mitjançant sufragi universal lliure, igual, directe i secret, dins la circumscripció que pertoqui, i hi poden participar aquells que compleixin els requisits que les lleis, els Estatuts de la UIB i aquesta normativa exigeixen.

2. El dret de sufragi és personal i intransferible; mai no pot exercitar-se per delegació.

3. En tot cas, els requisits exigits per exercir el dret de sufragi actiu o passiu s'han de reunir en la data de la convocatòria de les eleccions i mantenir fins al dia de la votació.

4. Ningú no pot ser obligat o coaccionat, sota cap pretext, a exercir el dret de sufragi ni a revelar el sentit del seu vot.

5. Tot elector ha d'exercir el dret de sufragi a la circumscripció en què estigui inscrit i a la mesa electoral que li correspongui, sens perjudici de les disposicions sobre el vot anticipat.

Article 3. Electors i elegibles

1. El dret de sufragi actiu i passiu correspon a tots els professors i personal d'administració i serveis que prestin llurs serveis a la Universitat en la data de la convocatòria de les eleccions corresponents. No obstant això, no té dret de sufragi el personal que desenvolupi plaça o lloc en comissió de serveis fora de la Universitat o qui es trobi en situació de serveis especials.

2. El dret de sufragi actiu i passiu correspon als estudiants matriculats a la Universitat en els termes següents:

a) Els estudiants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat i de títols propis de grau (curs de primer cicle i estudis de primer i segon cicle).

Els alumnes que estiguin matriculats d'assignatures de primer cicle i de segon cicle seran considerats com a alumnes de segon cicle quan estiguin matriculats com a mínim de vint crèdits d'entre les assignatures troncals, obligatòries o optatives corresponents al segon cicle de l'estudi que cursen.

b) Els estudiants de tercer cicle que estiguin matriculats d'un programa de doctorat i els doctorands que l'hagin superat i facin la tesi doctoral en les condicions legalment establertes al Reial decret 778/1998, de 30 d'abril. Es consideren també estudiants de tercer cicle els alumnes matriculats de màsters universitaris, d'especialista universitari i d'expert universitari, sempre que siguin diplomats o llicenciats.

Els estudiants que deixin de complir els requisits establerts a les dues lletres anteriors deixaran de gaudir de la condició d'elegits.

c) No són electors ni elegibles els estudiants que estiguin matriculats d'ensenyaments que s'imparteixin en centres docents adscrits.

3. Així mateix, poden exercir el dret de sufragi aquells altres col·lectius que, formant part de la comunitat universitària, tinguin representació en els distints òrgans col·legiats.

4. No obstant el que s'ha exposat als apartats anteriors, el dret de sufragi passiu pot estar limitat per les causes d'inelegibilitat o incompatibilitat establertes per les lleis, els Estatuts, aquesta normativa o la normativa complementària.

Article 4. Cens electoral

1. Per exercir el dret de sufragi actiu cal estar inscrit en el cens electoral corresponent. El Centre de Tecnologies de la Informació de la Universitat o aquell que, si escau, en faci les funcions, ha de tenir actualitzades les llistes dels censos electorals corresponents, les quals s'han de fer públiques en llocs visibles de tots els centres o departaments com a màxim set dies després de la data de publicació de la convocatòria de les eleccions.

2. Els titulars del dret de sufragi estan legitimats per interposar reclamació davant la Comissió Electoral, en el termini de cinc dies des de la publicació del cens, ja sigui per inclusió o per omissió indegudes.

3. La Comissió Electoral ha de resoldre les reclamacions en el termini màxim dels tres dies següents a la finalització del termini de reclamació, i tres dies després ha de publicar el cens definitiu.

Article 5. Inclusió en diversos censos

1. Sens perjudici que aquesta normativa estableixi una altra cosa, en cas que un membre de la comunitat universitària estigui inclòs en dos o més censos electorals corresponents a un mateix procés electoral, i si aquesta circumstància deriva del fet de pertànyer a dos o més sectors de la comunitat universitària, entenent a aquest efecte que existeixen el sector de professorat, el sector d'estudiants i el sector del PAS, només pot exercir el dret de sufragi passiu en representació d'un sector, a elecció de la persona interessada.

2. En cas que un estudiant estigui inclòs en dos o més censos electorals, i si aquesta circumstància deriva del fet de pertànyer a un estudi la docència del qual està assignada a dos departaments de forma molt semblant, només pot optar a presentar-se com a candidat a un dels departaments afectats, a elecció de la persona interessada. Per contra, en aquest supòsit pot exercir el dret de sufragi actiu en dues circumscripcions.

Article 6. Convocatòria d'eleccions

1. La iniciació de tot el procés electoral s'ha de fer per acord del Consell de Direcció i s'ha de publicar al FOU. A petició del titular d'un òrgan de govern unipersonal es poden avançar les eleccions a l'esmentat òrgan si així ho acorda el Consell de Direcció.

2. L'acord de convocatòria ha de fixar la data de celebració de les eleccions, les quals han de tenir lloc abans dels seixanta dies següents a la data de publicació de l'acord en el cas d'òrgans col·legiats, i abans dels quaranta dies següents a la data de publicació de l'acord en el cas d'un òrgan unipersonal.

3. A partir de la data de convocatòria d'eleccions, s'obrirà un procés que, si escau, constarà de tres fases: presentació de candidats, campanya electoral i votació.

Article 7. Administració electoral

1. L'Administració electoral té per finalitat garantir, en els termes de la normativa present, la transparència i l'objectivitat del procés electoral i del principi d'igualtat.

2. La Comissió Electoral i, si escau, els òrgans concrets o les altres comissions que es constitueixin dependents de la Comissió Electoral i també les meses electorals integren l'Administració electoral.

Article 8. Composició de la Comissió Electoral

1. La Comissió Electoral és un òrgan permanent, i la componen:

a) El Rector o el vicerector que delegui, que actua com a president.
b) El Secretari General, que actua com a secretari de la Comissió.
c) Dos representants dels professors, elegits per i d'entre els del Consell de Govern.
d) Dos representants dels estudiants, elegits per i d'entre els del Consell de Govern.
e) Un representant del personal d'administració i serveis, elegit per i d'entre els del Consell de Govern.

2. La condició de membre de la Comissió Electoral és incompatible amb la condició de candidat, d'interventor i de membre d'una mesa electoral.

3. La durada del mandat dels representants del professorat i del personal d'administració i serveis és de quatre anys; la dels representants de l'alumnat és de dos anys. No obstant l'anterior, si els membres de la Comissió Electoral perden la condició per la qual en formen part, automàticament deixaran de ser-ne integrants.

4. Els vocals elegits seran nomenats pel Rector i han de continuar en funcions fins que se'n nomenin els substituts.

Article 9. Competències de la Comissió Electoral

Són competències de la Comissió Electoral, a més de les generals d'organització dels processos electorals i sens perjudici de les atribuïdes als altres òrgans de la Universitat, les següents:

a) Desenvolupar les normes electorals.
b) Interpretar les normes per què es regeix el procés electoral.
c) Suplir, mitjançant les disposicions oportunes, les deficiències o llacunes que s'hi puguin advertir.
d) Supervisar l'elaboració i la publicació del cens electoral de la Universitat i aprovar el definitiu.
e) Dirigir i coordinar l'actuació dels òrgans o les comissions dependents de la Comissió Electoral que es puguin crear.
f) Proclamar, si escau, la llista definitiva de candidats als òrgans unipersonals i als col·legiats, com també els resultats definitius de les eleccions i els candidats electes.
g) Resoldre les consultes que li facin i els dubtes i recursos que li adrecin i dictar instruccions, en matèria de la seva competència.
h) Designar els membres de les meses electorals.
i) Declarar la nul·litat de l'elecció en una o més meses electorals.
j) Qualsevol altra actuació que sigui procedent per desenvolupar adequadament el procés electoral i que el Consell de Govern no hagi determinat prèviament.

Article 10. Funcionament de la Comissió Electoral

1. El Secretari General, per ordre del Rector, convoca les sessions de la Comissió Electoral.

2. Perquè la Comissió Electoral es pugui constituir vàlidament en primera convocatòria, cal la presència del Rector, del Secretari General o, si escau, de les persones que els substitueixin, i de la meitat, almenys, de la resta dels membres que la integren.

En segona convocatòria, serà suficient la presència de la meitat, almenys, del total de membres de la Comissió, sempre que hi siguin presents el president i el secretari.

3. La Comissió, fins i tot sense convocatòria prèvia, es pot constituir vàlidament per tractar de qualsevol assumpte sempre que hi siguin presents tots els membres i que aquests acceptin per unanimitat que la sessió tingui lloc.

Article 11. Acords de la Comissió Electoral

1. Els acords s'han d'adoptar per majoria simple. El vot del president de la Comissió és diriment en cas d'empat.

2. De conformitat amb el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es pot interposar recurs contra les resolucions i els actes de la Comissió Electoral.

Article 12. Consultes a la Comissió Electoral

Els membres de la comunitat universitària poden formular consultes, per escrit o de forma verbal, a la Comissió Electoral. Si la urgència de la consulta no permet de convocar la Comissió, el president o el secretari poden donar-hi una resposta provisional si ho creuen oportú i sota la seva responsabilitat, sens perjudici que a la primera sessió que faci la Comissió es pugui ratificar o modificar.

Article 13. Meses electorals

1. La Comissió Electoral determina el nombre, com també l'emplaçament i la distribució entre els electors, de les meses electorals.

2. La mesa electoral ha de ser formada per un president i dos vocals i, si escau, pels suplents respectius. La condició de membre d'una mesa electoral és incompatible amb la condició de candidat, d'interventor i de membre de la Comissió Electoral.

Article 14. Membres de les meses electorals

1. Els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris i gratuïts. La designació s'ha de notificar amb temps suficient a les persones interessades, que disposen d'un termini que acaba cinc dies abans de fer-se les eleccions per al·legar, davant el secretari de la Comissió Electoral, causa justificada i documentada que els impedeixi d'acceptar el càrrec. El Secretari General decidirà i comunicarà, si escau, la substitució que hagi tingut lloc.

2. La inassistència no justificada dels membres de les meses electorals pot donar lloc a les sancions oportunes; pel que fa al professorat i personal d'administració i serveis, l'assistència és una obligació funcionarial o laboral, segons el cas.

Article 15. Funcions de les meses electorals

1. Les eleccions s'han de fer davant les meses electorals constituïdes d'acord amb la reglamentació electoral i, si no, segons les normes dictades per la Comissió Electoral.

2. Són funcions de les meses:
a) Presidir la votació.
b) Mantenir l'ordre.
c) Verificar la identitat dels votants.
d) Fer l'escrutini.
e) Vetllar per la puresa del sufragi.

Article 16. Candidats

1. Les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat són les que estableixen les lleis, els Estatuts, aquest acord i la normativa complementària.

2. L'acceptació de la condició de candidat comporta l'obligació d'assumir el resultat de la votació i les obligacions consegüents.

Article 17. Campanya electoral

1. A partir de la data de la convocatòria d'eleccions, tant els electors com els candidats poden fer reunions o actes d'informació i campanya electoral.

2. Si aquestes activitats signifiquen alguna alteració de la normalitat acadèmica, administrativa o laboral, els organitzadors han de demanar autorització per fer-les als degans o directors d'escola, de departament o d'institut universitari de recerca i, si escau, al Gerent, almenys amb dos dies d'antelació. Contra les decisions denegatòries es pot reclamar davant la Comissió Electoral.

Article 18. Vot anticipat

1. Només es pot votar anticipadament en els casos justificats, és a dir, per absència justificada o per malaltia.

2. La papereta electoral s'ha d'adreçar al Secretari General de la Universitat, sota doble sobre, i presentar al Registre General de la Universitat (edifici Son Lledó i seus universitàries de Menorca i d'Eivissa i Formentera). A la part exterior del sobre gros hi ha de constar la indicació que es tracta d'un vot anticipat, la referència al procés electoral de què es tracti, el número de registre d'entrada, el remitent i el destinatari (el Secretari General de la Universitat), mentre que a la part exterior del sobre petit només hi ha d'haver la referència al procés electoral.

3. A l'interior del sobre gros s'hi ha d'incloure, a més del sobre petit amb la papereta que conté el vot, fotocòpia del DNI del votant i justificació acreditativa de la impossibilitat d'exercir el vot directe.

4. Només tenen validesa aquells sobres que tinguin l'entrada al Registre General de la Universitat (edifici Son Lledó i seus universitàries de Menorca i d'Eivissa i Formentera) abans de les 15 hores del dia anterior a la votació.

Article 19. Interventors

Els candidats que es presentin a les eleccions poden nomenar interventors a les meses electorals en què es pugui votar la seva candidatura mitjançant escrit adreçat al president de la Comissió Electoral, que s'ha de registrar al Registre General de la Universitat fins a tres dies abans de començar les votacions.

Capítol II. De l'elecció dels titulars dels òrgans unipersonals

Secció 1a. Disposicions comunes

Article 20. Eleccions als òrgans de govern unipersonals

1. Les eleccions als òrgans de govern unipersonals s'han de fer per votació efectuada mitjançant una papereta en la qual figuri el nom d'un sol candidat. També es pot votar en blanc.

2. Les paperetes en què hi hagi més d'un nom o que no siguin en blanc es declararan nul·les.

3. El candidat que obtingui el nombre més gran de vots quedarà proclamat, sempre que aquest nombre sigui superior a un terç dels electors.

4. En cas d'empat o en el supòsit que cap candidatura de les presentades no obtingui, en una primera votació, el quòrum a què fa referència l'apartat anterior, es realitzaran, en dies successius, fins a dues votacions més entre els dos candidats que hagin obtingut un nombre més gran de vots. Si l'empat persisteix, es dirimirà a favor del candidat de més antiguitat com a funcionari dels cossos docents universitaris o, si escau, com a professor contractat. Si encara persisteix l'empat, es dirimirà a favor del candidat de més edat.

5. Si, convocades eleccions, no s'ha presentat cap candidat o cap d'ells no ha obtingut la majoria requerida, el Consell de Direcció adoptarà les mesures necessàries per resoldre transitòriament aquesta situació i pot designar els òrgans de govern de caràcter unipersonal de manera extraordinària per períodes que no poden excedir els sis mesos.

Article 21. Durada del mandat

1. La durada del mandat dels òrgans unipersonals és de quatre anys, i poden ser reelegits, de manera consecutiva, només una vegada.

2. Si un degà o un director d'escola o de departament han estat elegits com a conseqüència d'una moció de censura, el seu mandat es limitarà al temps que quedava al titular revocat.

Article 22. Cessament en el càrrec d'un òrgan de govern unipersonal

1. Els òrgans de govern unipersonals cessen en el seu càrrec per alguna de les causes següents:

a) A petició pròpia.
b) Per incapacitat legal sobrevinguda.
c) Per pèrdua de les condicions necessàries per ser elegit, sens perjudici del que estableix la present normativa.
d) Per finalització del mandat.
e) Per l'aprovació d'una moció de censura.
f) Per les altres causes previstes als Estatuts de la UIB.

2. En haver acabat el mandat per al qual fou elegit l'òrgan de govern unipersonal o en cas d'acabament a petició pròpia, aquest ha de continuar en funcions fins que se n'elegeixi el substitut.

3. En cas de cessament per les altres causes previstes en aquest article, les funcions les ha d'exercir, provisionalment, la persona a qui correspongui reglamentàriament.

Article 23. Cessament en el càrrec dels càrrecs nomenats a proposta de l'òrgan de govern unipersonal cessant

Quan es produeixi el nomenament d'un nou òrgan de govern unipersonal, han de cessar en el càrrec els òrgans de govern unipersonals que hagin estat nomenats a proposta de l'òrgan cessant, els quals han de continuar en funcions fins que es nomenin llurs substituts o siguin ratificats. Tot això sens perjudici dels casos en què una disposició normativa estableixi una altra cosa.

Article 24. Vacants als òrgans de govern unipersonals

Les vacants dels titulars d'òrgans unipersonals s'han de cobrir mitjançant noves eleccions. L'acord de convocatòria, que ha de tenir lloc en un termini màxim de trenta dies des del seu cessament, ha de fixar la data de celebració de les eleccions, les quals han de tenir lloc abans dels quaranta dies següents a la data de publicació de l'acord.

Secció 2a. De l'elecció del Rector

Article 25. Convocatòria d'eleccions a Rector

S'han de convocar eleccions a Rector en els casos següents:

a) Si el Rector dimiteix.

b) Si, a petició del Rector, ho acorda el Consell de Direcció, de forma anticipada.

c) Si s'acaba el mandat del Rector, segons el que preveu l'article 29.2 dels Estatuts de la Universitat. La finalització del mandat del Rector es produeix al cap de quatre anys del dia de la presa de possessió.

d) Si el Claustre aprova la convocatòria d'eleccions extraordinàries a Rector.

Article 26. Procediment de la convocatòria ordinària d'eleccions a Rector

1. El Rector ha de ser elegit per la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre funcionaris del cos de catedràtics d'universitat, en actiu, que prestin serveis a la Universitat de les Illes Balears. L'ha de nomenar el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

2. El vot per a l'elecció del Rector s'ha de ponderar per sectors de la comunitat universitària de la forma següent: 51 per cent per als professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris, 12 per cent per a la resta de personal docent i investigador, 25 per cent per als estudiants i 12 per cent per al personal d'administració i serveis.

3. En cada procés electoral la Comissió Electoral ha de determinar, després de l'escrutini dels vots, els coeficients de ponderació que correspongui d'aplicar al vot a candidatures vàlidament emès en cada sector, per poder donar-li el corresponent valor d'acord amb els percentatges que s'han fixat al segon apartat d'aquest article.

4. S'ha de proclamar Rector, en primera volta, el candidat que aconsegueixi el suport proporcional de més de la meitat dels vots a candidatures vàlidament emesos, una vegada fetes i aplicades les ponderacions esmentades en aquest article.

Si cap candidat no assoleix el suport indicat al paràgraf anterior, s'ha de fer una segona votació a la qual només poden concórrer els dos candidats que hagin obtingut més suport a la primera votació, tenint en compte les ponderacions esmentades. A la segona volta s'ha de proclamar el candidat que obtingui la majoria simple de vots, ateses aquestes mateixes ponderacions.

En el cas d'una sola candidatura, únicament s'ha de fer la primera volta.

5. En el supòsit que la persona que ocupi el càrrec de Rector es presenti a les eleccions, durant el procés electoral establert en aquest article ha de presidir la Comissió Electoral un vicerector designat pel Consell de Direcció.

6. Un acord del Consell de Govern aprovarà les disposicions normatives que desenvolupen el procés electoral indicat en aquest article.

Article 27. Procediment de la convocatòria extraordinària d'eleccions a Rector

El Claustre universitari, independentment de les eleccions ordinàries al càrrec de Rector, que s'han de convocar d'acord amb el procediment que estableixen els Estatuts de la Universitat i aquesta normativa, amb caràcter extraordinari pot convocar eleccions a Rector d'acord amb les regles següents:

a) Un terç de membres de fet del Claustre han de signar una petició motivada de convocatòria de Claustre extraordinari. El primer signant té el caràcter de portaveu de tots els sol·licitants. S'entenen com a membres de fet tots els components del Claustre, llevat de les places dels claustrals que es trobin vacants en el moment de realitzar la petició.

b) El president del Claustre, de conformitat amb el Reglament del Claustre, ha de convocar aquest òrgan col·legiat en un termini màxim d'un mes i enviar al Rector i a la resta de claustrals, adjunta a la convocatòria, la petició motivada.

c) El Claustre s'ha de constituir en sessió única si hi ha presents més de la meitat de claustrals. Si no s'assoleix aquesta proporció, s'entendrà denegada la convocatòria d'eleccions.

d) Constituïda la sessió, el primer signant de la sol·licitud de convocatòria ha de defensar la seva proposta; tot seguit farà ús de la paraula el Rector. Després hi ha d'haver un torn d'intervencions dels claustrals que ho demanin, i els poden contestar el primer signant de la petició i el Rector.

e) Seguidament ha de tenir lloc la votació secreta de la petició de convocatòria d'eleccions. Si hi voten favorablement dos terços o més dels components del Claustre, el Rector ha de cessar en el càrrec sens perjudici que continuï en funcions fins a la presa de possessió del nou Rector, el Claustre s'ha de dissoldre i s'han de convocar eleccions al càrrec de Rector, les quals han de tenir lloc en el termini d'un mes.

f) Si la iniciativa no s'aprova, cap dels signants no pot presentar una altra iniciativa d'aquest caràcter fins que hagi passat un any des de la votació d'aquesta.

Secció 3a. De l'elecció de degà o director d'escola

Article 28. Procediment d'elecció de degà o director d'escola

1. Els candidats al càrrec de degà o director d'escola han de presentar la candidatura davant la Comissió Electoral en un termini de deu dies a partir de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la convocatòria d'eleccions.

2. Una vegada transcorregut el termini de presentació, la Comissió Electoral ha de fer públics els candidats acceptats i els ha de comunicar al degà o director d'escola en funcions en un termini màxim de cinc dies.

3. El degà o director d'escola en funcions, en un termini màxim de quaranta dies a partir de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la convocatòria d'eleccions, ha de convocar sessió extraordinària de la junta de facultat o escola perquè elegeixi un nou degà o director d'escola.

4. En aquesta elecció només poden votar els membres de la junta de facultat o escola que ho siguin de conformitat amb l'article 45.1.b), c), d), e) i f) dels Estatuts de la Universitat.

5. La mesa electoral ha de ser integrada pel professor de més edat, que actuarà com a president, pel professor de menys edat, que actuarà com a secretari, i per l'alumne de més edat.

6. La candidatura que obtingui el nombre més gran de vots, sempre que es compleixi el requisit establert a l'article 20.3 d'aquesta normativa, serà tramesa per la mesa electoral al Rector perquè faci el nomenament corresponent.

Secció 4a. De l'elecció de director de departament

Article 29. Procediment d'elecció de director de departament

1. Els candidats al càrrec de director de departament han de presentar la candidatura davant la Comissió Electoral en un termini de deu dies a partir de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la convocatòria d'eleccions.

2. Una vegada transcorregut el termini de presentació, la Comissió Electoral ha de fer públics els candidats acceptats i els ha de comunicar al director de departament en funcions en un termini màxim de cinc dies.

3. El director de departament en funcions, en un termini màxim de quaranta dies a partir de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la convocatòria d'eleccions, ha de convocar sessió extraordinària del consell de departament perquè elegeixi un nou director de departament.

4. La mesa electoral ha de ser integrada pel professor de més edat, que actuarà com a president, pel professor de menys edat, que actuarà com a secretari, i per l'alumne de més edat.

5. La candidatura que obtingui el nombre més gran de vots, sempre que es compleixi el requisit establert a l'article 20.3 d'aquesta normativa, serà tramesa per la mesa electoral al Rector perquè faci el nomenament corresponent.

Secció 5a. De l'elecció de director d'institut universitari de recerca i de l'Institut de Ciències de l'Educació

Article 30. Procediment d'elecció de director d'institut universitari de recerca i de l'Institut de Ciències de l'Educació

Les eleccions al càrrec de director d'institut universitari de recerca i de l'Institut de Ciències de l'Educació, si escau, es realitzaran de conformitat amb les disposicions del reglament de règim intern de cada institut, sens perjudici del caràcter supletori de les disposicions de l'article anterior.

Capítol III. De l'elecció de representants als òrgans col·legiats

Secció 1a. Disposicions comunes

Article 31. Constitució dels òrgans col·legiats

1. Els òrgans col·legiats poden ser constituïts per membres nats i per representants dels diferents sectors de la comunitat universitària.

2. Llevat que hi hagi disposició contrària a l'articulat, els representants dels sectors corresponents els han d'elegir, mitjançant sufragi universal lliure, igual, directe i secret, els respectius membres que hi pertanyin.

3. Els integrants dels òrgans col·legiats no estaran lligats per cap tipus de mandat imperatiu.

Article 32. Convocatòria d'eleccions

1. La convocatòria d'eleccions a òrgans col·legiats s'ha de fer, com a mínim, quinze dies després de l'acabament del mandat dels representants; les eleccions han de tenir lloc en el termini màxim de seixanta dies comptats a partir de la data de la publicació de la convocatòria, llevat del que disposa l'article 41.7 d'aquesta normativa en relació amb la convocatòria d'eleccions al Consell de Govern.

2. L'acord de convocatòria ha d'especificar el nombre de representants que cal elegir en cada circumscripció, d'acord amb el que disposa aquesta normativa.

Article 33. Sistema d'elecció

1. A les eleccions de representants als òrgans col·legiats la votació s'ha de fer pel sistema de llistes obertes, en què han de figurar el nom i els cognoms dels candidats.

2. Per garantir una major representativitat, els electors poden votar un nombre igual o més petit dels tres quarts per excés del nombre de representants que correspongui al sector en què estan enquadrats. Aquesta xifra s'ha d'especificar a la papereta amb tota claredat.

Article 34. Proclamació de candidats

1. A les eleccions de representants als òrgans col·legiats han de resultar elegits els candidats que hagin obtingut el nombre més gran de vots. En cas d'empat els candidats han de quedar proclamats en funció de la seva antiguitat, excepte en el cas dels estudiants, que ha de ser mitjançant sorteig.

2. Si en una circumscripció el nombre de candidatures presentades és igual o inferior al nombre de llocs que s'han de cobrir, s'han de proclamar automàticament representants els candidats presentats, sense necessitat de fer cap elecció.

Article 35. Pèrdua de la condició de representant

1. La condició de representant als òrgans col·legiats es perd per les causes següents:
a) Per renúncia, comunicada per escrit a l'òrgan col·legiat.
b) Pel fet de deixar de pertànyer a aquesta comunitat universitària.
c) Pel fet de deixar de pertànyer a l'òrgan o sector pel qual hom fou elegit.
d) Per l'acabament del termini pel qual hom fou elegit.
e) Per incapacitat legal sobrevinguda.
f) Per les altres causes previstes als Estatuts de la UIB i en aquesta normativa.

La condició de representant dels estudiants als òrgans col·legiats es perd, a més, pel fet de canviar d'estudi respecte al qual s'és representant.

2. En els supòsits dels apartats 1.a) i 1.d) anteriors, els representants als òrgans col·legiats han de continuar en l'exercici de les seves funcions fins al nomenament de llurs substituts.

Article 36. Substitucions

1. Si es produeix la baixa d'un representant als òrgans col·legiats, la plaça l'ha d'ocupar el candidat que després d'ell hagi obtingut més vots i no sigui representant.

2. Si escau, els representants electes que cobreixin les vacants produïdes ocuparan el càrrec durant el període de temps que falti per a l'acabament del mandat.

Article 37. Organització de les sessions

1. Els membres dels òrgans col·legiats estan obligats a assistir a totes les sessions, llevat de causa justa que els ho impedeixi, la qual, si és possible, han de comunicar amb l'antelació deguda al president de l'òrgan col·legiat. El Consell de Govern pot sancionar els supòsits en què, de forma reiterada i notòria, es deixi d'assistir voluntàriament a les sessions de l'òrgan col·legiat.

2. Els integrants d'un òrgan col·legiat estan obligats a adequar la seva conducta al que disposa el reglament de règim intern i, en particular, a respectar l'ordre i la cortesia durant el desenvolupament de les sessions.

Secció 2a. De l'elecció de representants al Consell Social

Article 38. Elecció dels representants de la comunitat universitària al Consell Social

1. Formen part del Consell Social, en representació de la comunitat universitària, el Rector, el Secretari General i el Gerent. També n'han de formar part un professor, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis que siguin membres del Consell de Govern, triats per i entre els representants de cada sector de la comunitat universitària al Consell de Govern i mitjançant votació secreta.

Han de quedar proclamats el professor, l'estudiant i l'integrant del personal d'administració i serveis que obtinguin el nombre més gran de vots. En cas d'empat els candidats han de quedar proclamats en funció de la seva antiguitat, excepte en el cas dels estudiants, que ha de ser mitjançant sorteig.

2. El mandat dels vocals representants del Consell de Govern al Consell Social té una durada de quatre anys; s'exceptuen el Rector, el Secretari General i el Gerent, que han de continuar mentre exerceixin llurs respectius càrrecs, i l'estudiant, la durada del mandat del qual és de dos anys.

3. El cessament com a membre del Consell de Govern suposa en tot cas la pèrdua de la condició de membre del Consell Social. Les substitucions s'han de fer mitjançant eleccions parcials, d'acord amb el sistema que es preveu en aquest mateix article.

Secció 3a. De l'elecció de representants al Claustre

Article 39. Composició del Claustre universitari

El Claustre universitari, amb un màxim de tres-cents claustrals, el constitueixen dos-cents quaranta claustrals elegits. A aquest nombre s'hi han de sumar els claustrals nats indicats a l'article 14.3 dels Estatuts de la UIB.

Article 40. Distribució de la composició del Claustre universitari

1. El Claustre l'han de compondre els membres electius següents:
a) Cent vint-i-tres professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris (grup a).
b) Vint-i-nou integrants de la resta de personal docent i investigador (grup b).
c) Seixanta estudiants (grup c).
d) Vint-i-vuit representants del personal d'administració i serveis (grup d).

Els interins tenen la mateixa consideració, a aquests efectes, que els funcionaris.

2. Al Claustre hi ha els membres nats següents:
a) El Rector, el Secretari General, els vicerectors i el Gerent de la Universitat.
b) Tots els degans i directors d'escola.
c) Tots els directors de departament i d'institut universitari de recerca.
d) El president del Consell d'Estudiants.

En cas que les persones titulars d'aquests càrrecs cessin, perden la condició de claustrals.

En tot cas s'ha de garantir que el cinquanta-u per cent dels membres del Claustre, com a mínim, siguin funcionaris doctors dels cossos docents universitaris.

3. Els claustrals elegits en representació dels sectors respectius s'han de renovar cada quatre anys, tret dels del grup c) de l'apartat 1, que s'han de renovar cada dos anys.

4. Els òrgans de govern especificats a l'apartat 2 d'aquest mateix article, sens perjudici del que s'hi estableix, poden ser elegits claustrals per la seva circumscripció. Els titulars d'òrgans de govern nomenats després d'haver-se constituït el Claustre, s'hi han d'integrar en el moment de ser nomenats.

Article 41. Circumscripció electoral i nombre de representants corresponents a cada circumscripció

1. La circumscripció electoral per als integrants del grup a) és el departament. Per fer la distribució s'ha d'utilitzar un sistema proporcional, llevat del que preveu l'article 40.2 d'aquesta normativa.

Per fer la distribució per circumscripcions, el nombre de representants s'ha de repartir de forma estrictament proporcional al nombre de professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris.

2. La circumscripció electoral per als integrants de cada subgrup del grup b) és la Universitat.

3. La circumscripció electoral per als integrants del grup c) (estudiants) és:
a) L'estudi, per als estudiants matriculats d'estudis conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat i de títols propis de grau (curs de primer cicle i estudis de primer i segon cicle).
b) La seu universitària, per als estudiants que cursin els estudis esmentats a l'apartat anterior a les seus universitàries d'Eivissa i Formentera i de Menorca.
c) La Universitat, per als estudiants de tercer cicle.

Per fer la distribució per circumscripcions s'ha d'assignar un claustral a cada circumscripció i la resta s'ha de repartir de forma estrictament proporcional al nombre d'estudiants matriculats en cada ensenyament i en cada seu.

4. Per a la distribució de la representació del personal d'administració i serveis s'ha de distingir els funcionaris del personal laboral, i a la vegada s'estableixen com a circumscripcions les següents:
a) Una circumscripció formada pels funcionaris integrants dels grups de classificació A i B.
b) Una circumscripció formada pels funcionaris integrants dels grups de classificació C, D i E.
c) Una circumscripció formada pel personal laboral integrant dels grups I i II.
d) Una circumscripció formada pel personal laboral integrant dels grups III i IV.

Per fer la distribució s'ha d'assignar un claustral a cada subgrup i la resta s'ha de repartir de forma proporcional entre les circumscripcions.

5. Si un elector pertany a més d'un grup dels esmentats a l'article 40.1, hom li n'assignarà un, de conformitat amb les prioritats següents: pertinença al grup a), pertinença al grup d), pertinença al grup b), pertinença al grup c). Qualsevol elector afectat pot demanar de canviar aquesta assignació mitjançant la reclamació oportuna davant la Comissió Electoral, dins el període d'exposició del cens.

La resolució d'aquestes reclamacions no pot modificar la distribució de claustrals aprovada prèviament pel Consell de Govern.

6. El Consell de Govern és l'òrgan competent per fer les distribucions que es deriven d'aquest article i determinar els claustrals que corresponen a cada circumscripció.

7. El Claustre s'ha de convocar perquè elegeixi els seus representants al Consell de Govern i els components de la Mesa del Claustre dins els vint dies següents a la data en què hagin tingut lloc les eleccions. En cas que es tracti d'eleccions parcials, es pot convocar només la circumscripció afectada.

Secció 4a. De l'elecció de representants al Consell de Govern

Article 42. Composició del Consell de Govern

1. El Consell de Govern és compost per:
a) El Rector, que el presideix.
b) El Secretari General, que fa de secretari.
c) El Gerent.
d) Quinze membres de la comunitat universitària designats pel Rector.
e) Vint representants claustrals dels diferents sectors de la comunitat universitària. Aquest nombre es distribueix de la forma següent:
Set representants claustrals dels professors doctors pertanyents als cossos docents universitaris (grup a), elegits per i entre els membres claustrals d'aquest col·lectiu.
Dos representants claustrals de la resta de personal docent i investigador (grup b), elegits per i entre ells mateixos.
Set representants claustrals dels estudiants (grup c), elegits per i entre ells mateixos, garantida la participació dels tres cicles.
Quatre representants del personal d'administració i serveis (grup d), elegits per i entre ells mateixos.
f) Quinze representants dels degans de facultat, directors d'escola i directors de departament i institut universitari de recerca. Aquest nombre es distribueix de la forma següent:
Set representants dels degans de facultat i directors d'escola, elegits per i entre ells mateixos.
Vuit representants dels directors de departament i d'institut universitari de recerca, elegits per i entre ells mateixos.
g) Tres membres del Consell Social no pertanyents a la comunitat universitària.

2. La durada del mandat dels representants dels grups a), b) i d) de l'apartat 1.e) és de quatre anys; la dels representants del grup c) és de dos anys.

Article 43. Elecció de representants del Claustre al Consell de Govern

1. Els representants claustrals dels diferents sectors de la comunitat universitària, als quals fa referència l'apartat e) de l'article 42.1 d'aquesta normativa, s'han d'elegir de la manera següent:
a) Pel que fa als representants claustrals del grup a), cada claustral del grup a) pot escriure en una papereta fins a un màxim de sis noms de claustrals del grup a). Quedaran elegits els set claustrals que obtinguin el nombre de vots més gran.
b) Pel que fa als representants claustrals del grup b), cada claustral del grup b) pot escriure en una papereta fins a un màxim de dos noms de claustrals del grup b). Quedaran elegits els dos claustrals que obtinguin el nombre de vots més gran.
c) Pel que fa als representants claustrals del grup c), hi ha d'haver tres claustrals del primer cicle, tres claustrals del segon cicle i un claustral del tercer cicle. Cada un d'ells ha de ser elegit per i entre els estudiants de cada cicle, i tots els estudiants claustrals són elegibles. Quedaran elegits els tres, tres i un claustrals que obtinguin el nombre de vots més gran, dins cada cicle.
d) Pel que fa als representants claustrals del grup d), cada claustral del grup d) pot escriure en una papereta fins a un màxim de tres noms de claustrals del grup d). Quedaran elegits els quatre claustrals que obtinguin el nombre de vots més gran.

2. Els claustrals han de presentar la seva candidatura a la sessió corresponent del Claustre en què hagi de tenir lloc l'elecció, mitjançant escrit adreçat al Secretari General. En aquesta elecció no s'admetrà el vot anticipat.

3. La Mesa del Claustre actuarà com a mesa electoral en l'elecció de representants al Consell de Govern, com també en totes les que corresponguin al màxim òrgan de representació de la comunitat universitària.

Article 44. Elecció de degans i directors d'escola i de directors de departament i d'institut universitari de recerca al Consell de Govern

1. Els set representants dels degans de facultat i directors d'escola han de ser elegits, per i entre ells mateixos, en una sessió del Claustre. Cada degà o director d'escola pot escriure en una papereta fins a un màxim de sis noms. Quedaran elegits els set que obtinguin el nombre de vots més gran.

2. Els vuit representants dels directors de departament i d'institut universitari de recerca han de ser elegits, per i entre ells mateixos, en una sessió del Claustre. Cada director pot escriure en una papereta fins a un màxim de sis noms. Quedaran elegits els vuit que obtinguin el nombre de vots més gran.

3. Els claustrals han de presentar la seva candidatura a la sessió corresponent del Claustre en què hagi de tenir lloc l'elecció, mitjançant escrit adreçat al Secretari General. En aquesta elecció no s'admetrà el vot anticipat.

Article 45. Resolució d'empats i suplències al Consell de Govern

1. En cas d'empat els candidats han de quedar proclamats en funció de la seva antiguitat en el cos respectiu, excepte en el cas dels estudiants, que ha de ser mitjançant sorteig.

2. Un cop proclamats els membres electes, que seran els titulars, la resta de candidats s'han d'ordenar decreixentment segons el nombre de vots obtinguts, i formaran la llista de suplents.

3. Un suplent només pot actuar si hi ha qualque vocal elegit que n'ha perdut la condició, per les causes que s'especifiquen a la present normativa. En aquest cas la suplència serà definitiva fins que s'acabi el mandat del vocal suplent. Un suplent pot ocupar el lloc d'un titular que hagi dimitit.

Article 46. Pèrdua de la condició de membre del Consell de Govern i substitució

1. La condició de representant al Consell de Govern es perd per les causes següents:
a) Per renúncia, comunicada per escrit al Rector.
b) Pel fet de deixar de pertànyer a aquesta comunitat universitària.
c) Pel fet de deixar de pertànyer a l'òrgan o sector pel qual hom fou elegit.
d) Per sentència judicial.

2. Si es produeix la baixa d'un membre del Consell de Govern, la plaça l'ha d'ocupar el candidat que, després d'ell, hagi obtingut més vots en l'elecció corresponent.

Secció 5a. De l'elecció de representants a la junta de facultat o escola

Article 47. Composició de la junta de facultat o escola i durada del mandat dels representants

1. Formen part de la junta de facultat o escola:
a) El degà o director, els vicedegans o subdirectors i el secretari.
b) Un nombre de professors distribuïts de forma proporcional al nombre de crèdits troncals i obligatoris assignats a cada departament en els plans d'estudis de la facultat o escola. La distribució s'ha de fer prenent com a punt de referència el nombre de trenta professors.
c) Un nombre d'estudiants igual al cinquanta per cent del nombre de professors de l'apartat anterior, arrodonit per excés, en què es garanteixi la representació dels diferents (primer i/o segon) cicles dels estudis corresponents; la resta s'ha de repartir proporcionalment al nombre d'estudiants de cada cicle.
d) Un representant dels estudiants de tercer cicle.
e) Dos representants del PAS adscrit a la facultat o escola.
f) L'administrador de centre.

En tot cas s'ha de garantir que el cinquanta-u per cent dels membres de la junta de facultat o escola, com a mínim, siguin funcionaris dels cossos docents universitaris.

2. La durada del mandat dels membres de la junta de facultat o escola inclosos als apartats b) i e) és de quatre anys. Excepte els òrgans de l'apartat a), la durada del mandat dels altres membres electius és de dos anys.

Secció 6a. De l'elecció de representants al consell de departament

Article 48. Composició del consell de departament i durada del mandat dels representants

1. El consell de departament ha de ser constituït pels membres següents:
a) Els funcionaris dels cossos docents universitaris, així com els ajudants, els professors ajudants doctors, els professors col·laboradors, els professors contractats doctors, els professors emèrits i els professors visitants integrats al departament, com també els investigadors del programa Ramón y Cajal o equivalents.
b) Una representació consistent en el vint per cent de l'apartat anterior dels professors associats i dels becaris. En cap cas no formen part del consell de departament els associats per raó d'exempció docent de càrrec.
c) Una representació dels alumnes que estan matriculats a les assignatures que el departament imparteix consistent en el quinze per cent de l'apartat a), amb la participació dels diferents cicles.
Els estudiants només poden exercir el dret de vot en una circumscripció electoral, que ha de ser la corresponent al departament que directament tingui assignada la docència de l'estudi. Únicament si hi ha dos departaments que imparteixen una càrrega docent molt semblant en un mateix estudi, l'estudiant pot votar a les dues circumscripcions electorals.
d) Un representant del personal d'administració i serveis adscrit al departament.

2. La durada del mandat dels membres del consell de departament indicats als apartats b) i c) és de dos anys, i a l'apartat d), de quatre anys.

Secció 7a. De l'elecció de representants al consell d'institut universitari de recerca

Article 49. Organització interna del consell d'institut universitari de recerca

La seva organització interna s'ha d'ajustar, mentre sigui possible i convenient, al que s'ha establert per al consell de departament.

Secció 8a. De l'elecció de representants al Consell d'Estudiants

Article 50. Consell d'Estudiants

1. El màxim òrgan de representació estudiantil a nivell universitari és el Consell d'Estudiants. L'han de compondre:
a) Un representant per estudi.
b) Els alumnes claustrals representants al Consell de Govern.
c) Un representant addicional per cada quatre-cents alumnes matriculats per estudi.

2. El Consell de Govern, per acord normatiu, ha d'establir les bases per desenvolupar l'article 142 dels Estatuts, i ha de prestar especial atenció als aspectes representatius.

Disposicions addicionals

Primera. Desenvolupament d'aquesta normativa

S'autoritza el Consell de Direcció perquè dicti les normes que calguin perquè es pugui aplicar el present acord normatiu.

Segona. Assignació de docència

Als efectes electorals prevists als articles 5.2 i 48.1.c), segon paràgraf, es fa la següent assignació de la docència d'estudis als departaments:

Departament	Estudi
Biologia	Biologia, Enginyeria Tècnica Agrícola
Biologia Fonamental i Ciències de la Salut	Biologia, Bioquímica
Ciències de l’Educació	Educació Social, Mestre, Pedagogia, Psicopedagogia
Ciències de la Terra	Geografia
Ciències Històriques i Teoria de les Arts	Història, Història de l’Art
Ciències Matemàtiques i Informàtica	Enginyeria Informàtica, Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes, Enginyeria Tècnica Industrial, Matemàtiques
Dret Privat	Dret
Dret Públic	Dret
Economia Aplicada	Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Empresarials, Economia, Turisme
Economia de l’Empresa	Administració i Direcció d’Empreses, Ciències Empresarials, Economia, Turisme
Filologia Catalana i Lingüística General	Filologia Catalana
Filologia Espanyola, Moderna i Llatina	Filologia Hispànica, Filologia Anglesa
Filosofia i Treball Social	Filosofia, Treball Social
Física	Arquitectura Tècnica, Enginyeria Tècnica Industrial, Física
Infermeria i Fisioteràpia	Fisioteràpia, Infermeria
Psicologia	Psicologia
Química	Química

Tercera. Denominacions

Totes les denominacions d'òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

La present normativa entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.