|
Conegudes les partides previstes als Pressuposts de la comunitat
autònoma de les Illes Balears pel que fa a la Universitat,
el Gerent de la UIB ha elaborat un avantprojecte de pressupost
que, un cop aprovat pel Consell Executiu, el Rector sotmet a
l'aprovació del Consell de Govern, per a la seva posterior
remissió al Consell Social.
Preàmbul
El Projecte de Pressupost de la Universitat de les Illes Balears
per a l'any 2003 suposa la consolidació de les grans
xifres de finançament per part de l'entitat tutelar:
l'increment de les retribucions del personal amb el 2% + 1,3%
d'increment salarial previst, així com el finançament
del primer curs dels nous estudis d'Enginyeria, Hortofructicultura,
Educació Especial i Arquitectura Tècnica i la
implantació del primer curs d'Infermeria a les seus universitàries
de Menorca i Eivissa i Formentera, i la continuació amb
el finançament dels diferents estudis implantats en exercicis
anteriors. També cal remarcar, per la seva importància,
la partida de manteniment i equipament de l'edifici Gaspar Melchor
de Jovellanos, com també la conclusió del procés
d'homologació del PAS amb el
personal de la CAIB. Aquests grans trets són els arguments
que fonamenten aquesta consolidació del finançament
de la CAIB.
Aquests esmentats ingressos, units a una estabilització
dels ingressos propis de la UIB, permeten dibuixar un pressupost
de despeses caracteritzat pel manteniment de la inversió
i dels projectes iniciats els darrers anys. La presentació
del pressupost per programes (es manté el nombre de cinc)
i la programació plurianual d'inversions són aspectes
formals iniciats al pressupost de l'any 1998 i que es consoliden
en aquest projecte per a 2003.
Per tot això, es pren l'acord següent:
1. S'aprova el pressupost de la UIB per a l'any 2003, amb un
estat de despeses en el qual s'autoritzen i consignen els crèdits
necessaris per atendre el compliment d'obligacions per un import
de 66.373.113,28 euros i en el qual l'estat d'ingressos recull
els drets que es pensa liquidar durant l'exercici per un import
de 66.373.113,28 euros.
2. El detall del pressupost quant a classificació econòmica
i per programes s'adjunta com a annex
I.
3. La distribució del capítol II del pressupost
de despeses per a 2003 entre els diferents centres de despesa,
així com el responsable de cada centre de despesa i el
programa al qual pertany, serà la que s'adjunta com a
annex II.
4. S'aprova la programació plurianual d'inversions que
s'adjunta com a annex
III.
5. La modificació de la relació de llocs de treball
del personal funcionari i laboral és la que s'adjunta
com a annex IV.
6. S'adjunta, com a annex
V, per primer cop i tal com preveu la Llei orgànica
d'universitats, la llista de tarifes i preus públics
que cobrarà la Universitat per la prestació dels
seus serveis.
7. Juntament amb el detall econòmic d'aquest pressupost
s'aproven, per primer cop, les normes d'execució pressupostària
que regiran a la Universitat de les Illes Balears durant l'exercici
econòmic de 2003, que s'ajunten com a annex
VI.
8. Tots els majors ingressos que s'obtinguin dins l'exercici
de 2003 seran, per resolució del Rector, incorporats
al pressupost, per subvenir a les obligacions específiques
corresponents en el cas d'ingressos finalistes o per subvenir
a obligacions determinades pel Consell Executiu d'acord amb
la normativa aplicable.
9. Es podran tramitar fins al 31 de març de 2003 obligacions
contretes durant l'exercici de 2002; a partir d'aquesta data,
la tramitació exigirà l'informe previ de la Comissió
Econòmica del Consell de Govern. El dit informe serà
també preceptiu per a obligacions contretes en exercicis
anteriors.
10. A efectes d'inventari de béns, i amb la finalitat
de reduir el registre patrimonial i agilitar-ne la gestió,
es fixa com a import mínim perquè un element sigui
inventariable la quantitat de 500 euros. Es permet, en qualsevol
cas, inventariar elements d'import inferior si el responsable
del centre de despesa ho considera oportú.
11. El Consell Executiu queda autoritzat per prendre les mesures
oportunes per desenvolupar aquest acord.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui
els efectes que corresponguin.
Annex V. Tarifes
i preus públics
1) VIGÈNCIA DE LES TARIFES I ELS PREUS
A partir de l'inici del curs 2002-2003 s'apliquen els preus
establerts als punts 2, 3 i 5 d'aquest annex.
La resta de tarifes s'aplicaran a partir del dia 1 de gener
de 2003.
Es faculta el Consell Executiu per interpretar els dubtes que
puguin sorgir de l'aplicació d'aquestes tarifes, així
com per fixar els preus dels serveis que puguin anar sorgint
durant l'any 2003.
2) ENSENYAMENTS
Els preus públics per satisfer per la prestació
del servei públic de l'educació superior a la
Universitat de les Illes Balears, el curs 2002-2003, als ensenyaments
conduents a l'obtenció de títols oficials, seran
abonats d'acord amb les normes que s'estableixen al Decret 89/2002,
de 28 de juny (BOIB núm. 81, de 6 de juliol).
3) PREUS PÚBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS
ACADÈMICS
En aquest apartat es detallen els altres preus públics
per avaluació i proves, expedició de títols
i drets de secretaria, d'acord amb el que estableix l'annex
V del Decret 89/2002, de 28 de juny (BOIB núm. 81, de
6 de juliol).
3.1. Avaluació i proves
3.1.1. Proves d'aptitud per a l'accés a la Universitat:
54,86 euros.
3.1.2. Certificat d'aptitud pedagògica (inclou tots
els cursos): 160,49 euros.
3.1.3. Exàmens de grau als diferents estudis i per a
projectes de fi de carrera: 100,87 euros.
3.1.4. Proves de conjunt per a l'homologació de títols
estrangers d'educació superior: 100,87 euros.
3.1.5. Curs d'iniciació i orientació per als
majors de 25 anys: 81,85 euros.
3.1.6. Examen per a tesi doctoral: 100, 87 euros.
3.2. Títols i secretaria
3.2.1. Expedició de títols acadèmics:
3.2.1.1. De doctor: 157,97 euros.
3.2.1.2. De llicenciat, arquitecte o enginyer: 106, 06 euros.
3.2.1.3. De diplomat, arquitecte tècnic o enginyer tècnic:
51,79 euros.
3.2.1.4. Expedició i impressió de duplicats de
títols universitaris oficials o de postgrau: 24,33 euros.
3.2.2. Secretaria:
3.2.2.1. Obertura d'expedient acadèmic per al començament
d'estudis en un centre, certificats acadèmics i trasllats
d'expedient acadèmic: 19,23 euros.
3.2.2.2. Confrontació de documents: 7,53 euros.
3.2.2.3. Expedició de targetes d'identitat: 4,12 euros.
3.2.2.4. Carpeta de documentació de matrícula:
7 euros.
7.2.2. Criteris de pagament
Les tècniques i/o mostres especials requereixen l'elaboració
del pressupost corresponent.
En el cas de mostres similars i/o d'un nombre de mostres elevat,
es realitzarà un descompte màxim d'un 40 per cent
sobre els preus tarifats.
Als efectes de facturació, la mínima unitat temporal
serà de 30 minuts.
Tots els preus de la taula inclouen l'operador. En cas que
sigui necessària una preparació/manipulació
de mostres addicional, aquestes hores es facturaran independentment.
El cost no inclou els reactius necessaris. Tampoc no inclouen
l'IVA.
Annex VI. Normes d'execució
TÍTOL I. EL PRESSUPOST DE LA UIB. NORMES GENERALS
Article 1. Definició i normativa
TÍTOL II. ELS CRÈDITS I LES SEVES MODIFICACIONS
CAPÍTOL I. ELS CRÈDITS PRESSUPOSTARIS
Article 2. Estructura dels crèdits
Article 3. Limitació qualitativa i quantitativa dels
crèdits
Article 4. Vinculació dels crèdits
CAPÍTOL II. LES MODIFICACIONS PRESSUPOSTÀRIES
Article 5. Principis generals
Article 6. Tipus de modificacions pressupostàries
TÍTOL III. NORMES DE PROCEDIMENT DE GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA
CAPÍTOL III. PRESSUPOST DE DESPESES
Article 7. Competències per a la gestió de despeses
Article 8. Règim de centralització i descentralització
Article 9. Fases de la gestió de la despesa
Article 10. Contingut i forma dels documents oficials que s'han
de tramitar
Article 11. Procediment per a la gestió de despeses
menors
Article 12. Indemnitzacions per raó del servei
Article 13. Despeses plurianuals
Article 14. Acomptes de caixa fixa
CAPÍTOL IV. PRESSUPOST D'INGRESSOS
Article 15. Principis generals
Article 16. Tipus d'ingressos
Article 17. Fases de la gestió dels ingressos
Article 18. Estructura de la consignació d'ingrés
Article 19. Descripció general dels ingressos
TÍTOL IV. CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA
Article 20. Normativa aplicable
Article 21. Òrgans de contractació
Article 22. Terminis prevists per a la tramitació de
procediments administratius de contractació
Article 23. Formes i procediments d'adjudicació
Article 24. Tipus de contractes en funció de la seva
quantia
TÍTOL V. ALTRES DISPOSICIONS
Article 25. Control intern
Article 26. Tancament
Article 27. Pròrroga del pressupost
TÍTOL I. EL PRESSUPOST DE LA UIB. NORMES GENERALS
Article 1. Definició i normativa
El pressupost de la Universitat de les Illes Balears constitueix
l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de
les obligacions o despeses que pot reconèixer la Universitat
i dels drets o ingressos que es preveuen realitzar o liquidar
durant l'exercici.
La gestió del pressupost s'ha de realitzar de conformitat
amb les presents Bases d'execució i d'acord amb els Estatuts
de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret
32/1999, de 26 de març, amb la Llei orgànica 6/2001,
de 21 de desembre, d'universitats, i amb la Llei 1/1986, de
finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears,
així com amb la legislació general supletòria
que sigui aplicable.
El Rector, a proposta del Gerent, dictarà les resolucions
necessàries per al desenvolupament, la interpretació
i el compliment d'aquestes bases.
TÍTOL II. ELS CRÈDITS I LES SEVES MODIFICACIONS
CAPÍTOL I. ELS CRÈDITS PRESSUPOSTARIS
Article 2. Estructura dels crèdits
L'estructura pressupostària dels crèdits de despeses
es presenta en una triple classificació: funcional, econòmica
i analítica.
Respecte a la classificació funcional, els crèdits
de l'estat de despeses del pressupost es detallen segons cinc
programes:
Programa 1: 422D Ensenyaments universitaris
Programa 2. 541A Recerca i desenvolupament
Programa 3. 331A Serveis a la comunitat universitària
Programa 4. 325A Projecció externa de la UIB
Programa 5. 641C Gestió universitària
Classificació econòmica: formada por cinc dígits
indicatius del tipus de despesa (capítol, article, concepte
i els dos últims, corresponents al subconcepte). En tot
cas, s'adapta a les normes que amb caràcter general estan
establertes per al sector públic.
Pel que fa a la classificació analítica, el pressupost
presenta una equivalència de totes les partides pressupostàries
i el centre gestor de la despesa (en el cas dels centres, departaments,
instituts...) o el centre de despesa (en el cas en què
el codi analític es correspon amb un curs, projecte d'investigació...).
Aquesta classificació consta de sis dígits, els
dos primers estan relacionats amb el tipus de despesa (per exemple,
01 centres, 03 serveis centrals, 04 departaments, 06 projectes
d'inversió immaterials...).
Article 3. Limitació qualitativa i quantitativa dels
crèdits
Els crèdits dels estats de despeses s'han de destinar,
exclusivament, a la finalitat específica per a la qual
han estat consignats en els diferents programes del pressupost
inicial o per a les modificacions pressupostàries degudament
autoritzades durant l'exercici, i no es poden autoritzar despeses
en quantia superior als crèdits consignats a l'estat
de despeses.
Són nuls de ple dret els actes administratius en general
que siguin adoptats sense existència de crèdit
pressupostari adequat i suficient per persona manifestament
incompetent o prescindint totalment i absolutament del procediment.
Article 4. Vinculació dels crèdits
Els crèdits pressupostaris que conformen els respectius
programes de despeses tenen caràcter limitatiu d'acord
amb els nivells de vinculació que es defineixen a continuació:
a) Amb caràcter general la vinculació ha de ser
funcional a nivell de programa i econòmica a nivell de
capítol, excepte per al capítol VI, que ho serà
a nivell d'article.
b) Els crèdits corresponents a fons finalistes no poden
estar mai vinculats amb d'altres que no tinguin aquest caràcter
i la mateixa finalitat, és a dir, estaran vinculats a
nivell d'analítica.
c) No poden quedar vinculats amb altres crèdits els
destinats als pagaments de subvencions amb assignació
nominativa al pressupost de la UIB.
Una vegada aprovat el pressupost de l'exercici, es procedirà
a obrir automàticament els conceptes pressupostaris de
despeses que correspondran a bosses de vinculació a
nivell de capítol o d'article, encara que la dotació
inicial d'aquests conceptes sigui inexistent.
CAPÍTOL II. LES MODIFICACIONS PRESSUPOSTÀRIES
Article 5. Principis generals
Les modificacions pressupostàries són alteracions
dels crèdits inicialment aprovats en el pressupost, que
es poden produir per la inexistència o insuficiència
del crèdit inicial o bé per l'obtenció
d'ingressos específics.
Els crèdits pressupostaris només es poden modificar
d'acord amb el que disposen la llei orgànica d'universitats,
els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears i la legislació
vigent de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Les modificacions de crèdit han de ser objecte d'acord,
amb l'informe previ del Gerent, del Consell de Govern, que pot
delegar-les en la Comissió Econòmica, a excepció
de les transferències de capítols de despeses
capital a despeses corrents, que ha d'autoritzar prèviament
el Consell Social.
Les modificacions pressupostàries s'han d'iniciar a
proposta del Gerent o bé dels responsables que tinguin
a càrrec seu la gestió de partides de despesa,
han d'incloure una memòria explicativa de la seva necessitat
i s'han d'enviar a la Gerència per a la seva comptabilització
provisional. Si es considera oportú, es podran adjuntar
altres informes a l'expedient, sobretot quan la modificació
estigui emparada en drets econòmics no prevists.
Article 6. Tipus de modificacions pressupostàries
a) Suplement de crèdit i crèdits extraordinaris
Quan calgui realitzar una despesa que no es pugui ajornar a
l'exercici següent i per a la qual la dotació de
crèdit pressupostari sigui insuficient o inexistent,
es podrà autoritzar la concessió d'un suplement
de crèdit en el primer supòsit o d'un crèdit
extraordinari en el segon cas.
Fer la proposta d'aquestes modificacions correspon al Gerent,
i s'hi ha d'especificar els recursos que hagin de finançar
la major despesa prevista. Correspon al Consell de Govern d'aprovar
aquests expedients, amb l'autorització prèvia
del Consell Social.
b) Ampliacions de crèdit
El caràcter d'ampliable suposa la possibilitat que,
complerts prèviament els tràmits i els requisits
que s'estableixin, podrà augmentar-se la dotació
del crèdit que inicialment s'hagi aprovat. Aquest augment
de la dotació d'alguns crèdits no suposa la baixa
d'un altre crèdit o partida.
Els crèdits no poden ser ampliats en els casos següents:
El crèdit corresponent a la plantilla de funcionaris
docents de la Universitat, exclosos els conceptes retributius
individuals establerts pel Consell Social de la Universitat,
a proposta del Consell
de Govern, en consideració a exigències docents
i investigadores o a mèrits rellevants.
El crèdit corresponent a la plantilla de funcionaris
no docents.
Els crèdits poden ser ampliats si es dóna alguna
de les circumstàncies següents:
Que els ingressos obtinguts per la Universitat siguin superiors
als pressupostats. No obstant això, les subvencions o
altres ingressos d'assignació específica s'aplicaran
exclusivament a la creació o ampliació dels crèdits
corresponents.
Que es produeixi un excés de romanents de liquidació
de l'exercici anterior sobre el que s'hagi previst a l'exercici
vigent. Si es tracta de romanents de crèdits afectes
al compliment de finalitats específiques, s'han de destinar
al finançament dels crèdits corresponents al capítol
de despeses.
c) Transferències de crèdits
Les transferències de crèdits suposen el traspàs
de crèdits d'una a una altra partida pressupostària,
aplicant la disminució i el correlatiu augment d'una
o de diverses partides diferents, de forma que la despesa autoritzada
no variï.
Les transferències de crèdits estan subjectes
a les limitacions següents:
a) No afecten els crèdits ampliables, ni els extraordinaris
concedits durant l'exercici.
b) No es poden minorar els crèdits que hagin estat incrementats
amb suplements o transferències, llevat que afectin crèdits
de personal, ni crèdits incorporats com a conseqüència
de romanents no compromesos procedents de l'exercici anterior.
c) No s'incrementaran crèdits que com a conseqüència
d'altres transferències hagin estat objecte de minoració,
llevat que afectin crèdits de personal.
Les limitacions anteriors no afectaran les transferències
de crèdit quan es tracti de modificacions com a conseqüència
de reorganitzacions administratives.
Òrgans competents per aprovar les transferències
de crèdit a la UIB:
El Consell de Govern pot acordar que es facin transferències
de crèdit entre els diferents conceptes dels capítols
d'operacions corrents i d'operacions de capital, així
com transferències de despeses corrents a despeses de
capital.
Les transferències de despeses de capital a
qualsevol altre capítol han de ser objecte d'acord del
Consell del Govern, amb l'autorització prèvia
del Consell Social.
d) Incorporacions de crèdits
Definim la incorporació de crèdit com l'acte
de sumar o afegir, als crèdits inicials d'un exercici
pressupostari, el romanent obtingut de la liquidació
de l'exercici anterior.
Amb l'autorització prèvia del Gerent, els romanents
es poden incorporar a l'estat de despeses de l'exercici immediat
següent en els casos següents:
Romanents que corresponguin a crèdits de despeses finançades
amb ingressos específics, aportacions de persones naturals
o jurídiques per finançar
despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses en la
seva finalitat i els seus objectius.
Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit,
així com les transferències de crèdit concedides
o autoritzades a l'últim trimestre de l'exercici pressupostari.
Crèdits que garanteixin compromisos de despeses contrets
abans del tancament de l'exercici pressupostari i que, per motius
justificats, no s'hagin pogut realitzar durant l'exercici.
Crèdits autoritzats en funció de la recaptació
efectiva de drets afectats.
Crèdits per a operacions de capital relatius a programes
d'inversions, la realització dels quals no s'hagi pogut
fer durant l'exercici, i que convé destinar a la mateixa
finalitat a l'exercici següent.
e) Generacions de crèdit
Aquest tipus de modificació pressupostària permet
incrementar un crèdit en funció de l'obtenció
de determinats ingressos no prevists al pressupost inicial.
Poden generar crèdit a l'estat de despeses del pressupost
els ingressos derivats de les operacions següents:
Cessions de programes científics i investigacions.
Alienació de béns.
Prestació de serveis.
Variació d'actius financers.
Crèdits exteriors per a inversions publiques.
Aportacions de persones naturals o jurídiques per finançar
despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses en la
seva finalitat i els seus objectius.
Excepcionalment, encara que no s'hagi dut a terme l'ingrés,
i sempre que les disponibilitats de tresoreria ho permetin,
el Consell Executiu pot autoritzar una bestreta i generar crèdit,
en cas que s'aporti documentació suficient que garanteixi
el futur ingrés en qüestió.
Les modificacions de crèdit a què fa referència
aquest article les comptabilitzarà provisionalment, a
proposta del Gerent, el Servei de Comptabilitat i Pressuposts,
que ha d'elaborar, amb la periodicitat que estableixin els òrgans
competents, una proposta d'acord de ratificació per a
totes les modificacions registrades en el període.
TÍTOL III. NORMES DE PROCEDIMENT DE GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA
CAPÍTOL III. PRESSUPOST DE DESPESES
Article 7. Competències per a la gestió de
les despeses
a) Correspon al Rector d'autoritzar totes les despeses d'imports
superiors a 1.500 euros.
b) Els òrgans unipersonals prevists a l'article 10.3
dels Estatuts, els directors dels treballs prevists a l'empara
de l'article 83 de la LOU, els responsables dels projectes de
recerca i d'altres projectes d'inversió immaterial, els
administradors de centre, en els seus respectius àmbits
de competència, poden autoritzar les despeses d'imports
inferiors a 1.500 euros.
c) L'ordenació de despeses i pagaments correspon al
Rector, que pot delegar-la en el Gerent.
Article 8. Règim de centralització i descentralització
El pressupost de la UIB per a 2003 s'ha de gestionar a través
de les diferents àrees administratives d'acord amb la
distribució de despeses que es recull a l'annex II d'aquest
pressupost. Aquestes gestionaran les despeses d'un o de diversos
departaments, serveis o unitats administratives, així
com les partides corresponents a les activitats de recerca o
de l'article 83 de la LOU dirigides per professors de la Universitat.
Tenen la consideració de despeses descentralitzades
aquelles en les quals les àrees administratives realitzen
totes les fases de la gestió, des de l'autorització
fins a la proposta de pagament. Els serveis administratius poden
tramitar comandes contra pressuposts per als quals tinguin autorització
fins a una quantia màxima de 1.500 euros sense que calgui
trametre prèviament la proposta de despesa als serveis
centrals de comptabilitat, de manera que n'hi haurà prou,
per tant, amb l'autorització del responsable del centre
de despesa.
Les despeses centralitzades, a més de les corresponents
al capítol I de personal, són aquelles en les
quals els serveis centrals, a partir de les sol·licituds
rebudes a través dels corresponents serveis, realitzen
totes les fases de la gestió, des de l'autorització
al pagament.
Article 9. Fases de la gestió de la despesa
La gestió dels crèdits de despeses la realitzaran
els òrgans unipersonals, o es farà per delegació
d'aquests, mitjançant les fases següents, que donaran
lloc a la formalització dels documents comptables corresponents:
L'autorització o aprovació de despeses (document
A) :
L'autorització és l'operació comptable
que reflecteix l'acte en virtut del qual s'acorda de realitzar
una despesa determinada per una quantia certa o aproximada,
i que destina a aquesta finalitat la totalitat o part d'un crèdit
pressupostari disponible.
Compromís o disposició de despeses (document
D):
El compromís o la disposició de despeses és
l'operació comptable que reflecteix l'acte en virtut
del qual s'acorda o concerta amb un tercer, després del
compliment dels tràmits legalment establerts, de realitzar
obres, prestar serveis o fer un subministrament. Amb la disposició
de despeses queda formalitzada la reserva de crèdit per
un import i unes condicions exactament determinats.
Reconeixement de l'obligació (document O) :
El reconeixement de l'obligació és l'acte mitjançant
el qual es declara l'existència de crèdit exigible
contra l'entitat, derivada d'una despesa autoritzada i compromesa,
després de l'acreditació documental prèvia
de la realització de la contraprestació o del
dret
del creditor, de conformitat amb els acords que en el seu moment
autoritzaren i comprometeren la despesa.
El reconeixement d'obligacions ha d'anar acompanyat, en tot
cas, de la documentació suficient que justifiqui el compliment
de l'obligació.
Ordenació de pagament (document P) :
És l'acte mitjançant el qual, després
de l'oportuna comprovació documental del dret del creditor,
es proposa al Rector el pagament d'obligacions prèviament
reconegudes contra la tresoreria de la Universitat.
Procediments abreviats de gestió del pressupost de despeses,
documents unificats:
Un mateix acte administratiu pot abraçar més
d'una de les fases de gestió de la despesa. L'acte administratiu
que acumuli dues o més fases produirà els mateixos
efectes que si aquestes fases s'estableixen en actes administratius
separats. Els documents unificats possibles són els següents:
Autorització i compromís o disposició
de despeses: document AD.
Reconeixement d'obligacions i proposta de pagament: document
OP.
Autorització, compromís o disposició,
reconeixement d'obligacions i proposta de pagament: document
ADOP.
Les àrees descentralitzades poden tramitar l'expedient
de despesa complet juntament amb la factura o documentació
justificativa de l'obligació que s'hagi de reconèixer,
mitjançant el document ADOP, que s'ha d'enviar al Servei
de Comptabilitat per a la seva intervenció i iniciar
el tràmit de l'ordenació del pagament.
Aquest document es pot utilitzar per a la tramitació
de despeses menors, viatges, subministraments, i en general
aquelles despeses de capítol II i VI l'import de les
quals no requereixi autorització prèvia de la
despesa o bé expedient de contractació.
Article 10. Contingut i forma dels documents oficials que
s'han de tramitar
Les factures o documents justificatius de les despeses, que
s'adjunten als documents comptables, han de ser originals, s'han
d'ajustar als requisits oficials i han de contenir com a mínim
les dades següents:
Identificació de l'entitat receptora: les factures
s'han d'expedir a nom de la Universitat de les Illes Balears
amb el CIF Q0718001A.
Unitat, departament, o servei que va fer l'encàrrec.
Nom o raó social del proveïdor amb el seu número
d'identificació fiscal.
Número de factura.
Data de la factura.
Descripció suficient del servei o subministrament.
Import de la factura. Quan l'operació estigui subjecta
a l'IVA i no n'estigui exempta, s'hi ha de consignar la base
imposable, el tipus impositiu, l'import de l'IVA i el preu total.
Codi compte client del proveïdor, on s'hagi de realitzar
el pagament de la factura.
A les factures expedides en moneda estrangera s'hi ha d'adjuntar
còpia del BOE en què figuri el tipus de canvi
aplicable a la data de la despesa o bé el contravalor
dels pagaments realitzats, acreditat mitjançant document
bancari en què consti el canvi aplicat.
Altres documents autoritzats: en els casos de petites despeses,
transports de persones, serveis d'aparcament..., les factures
es poden substituir per vals numerats, tiquets de màquines
registradores, etc. En tot cas aquests també han de contenir
com a mínim: el número, el número d'identificació
fiscal de l'expenedor, el tipus impositiu aplicat o l'expressió
IVA inclòs, i l'import.
Respecte a l'adquisició de material inventariable, aquesta
condició s'ha de certificar al document comptable de
reconeixement de l'obligació i s'hi ha d'adjuntar la
corresponent fitxa d'inventari als efectes de poder aconseguir
el control i fer el seguiment d'aquest tipus de despeses.
Correspon a la Gerència elaborar el contingut i els
requisits d'altres documents oficials que s'han de tramitar
en el procés d'execució del pressupost.
Article 11. Procediment per a la gestió de despeses
menors
D'acord amb la legislació vigent sobre la matèria,
tenen la consideració de despeses menors les que no superin
els límits següents, IVA inclòs:
Subministraments, consultoria i assistència i serveis:
12.020,24 euros
Subministraments en els supòsits de fabricació:
18.030,36 euros
Obres: 30.050,61 euros
Les despeses corresponents a energia elèctrica, aigua,
gas, combustibles, telèfon i similars de qualsevol quantia
La tramitació de propostes de despesa d'aquest tipus,
excepte les que estiguin centralitzades, correspon a les diferents
àrees administratives. Tot això sens perjudici
de les despeses inferiors a 1.500 euros, respecte a les quals
pot tramitar-se directament un document comptable ADOP.
Article 12. Indemnitzacions per raó del servei
Les idemnitzacions a les quals per raó del servei tingui
dret el personal de la Universitat de les Illes Balears es regeixen
per l'Acord normatiu 5895/2002,
del dia 6 de novembre (FOU núm. 210).
Per a les qüestions no previstes en aquest acord normatiu,
hom es regirà per la normativa general aplicable.
Article 13. Despeses plurianuals
Es poden adquirir compromisos de despeses que s'hagin de realitzar
en exercicis posteriors a aquell en què s'autoritzen
i es comprometen, sempre que aquestes despeses tinguin per objecte
finançar alguna de les activitats que s'indiquen a continuació:
a) Inversions de capital.
b) Contractes de subministraments, d'assistència i d'arrendament
d'equips, que resultin antieconòmics per un termini d'un
any.
c) Arrendament de béns.
d) Càrregues financeres d'endeutament.
Anualment, amb el pressupost de la Universitat, el Consell
Social ha d'aprovar la programació d'inversions plurianuals.
És necessari l'acord del Consell Social per a l'aprovació
de despeses d'inversions de caràcter plurianual que no
figurin en els crèdits inicialment aprovats i indicats
a l'annex III del pressupost.
Article 14. Acomptes de caixa fixa
Els acomptes de caixa fixa són les provisions de fons
de caràcter permanent que es realitzen a les habilitacions
d'aquesta universitat, per atendre de forma immediata els pagament
exclosos de fiscalització prèvia i la seva posterior
aplicació al pressupost de despeses.
Aquestes provisions tenen la consideració d'operacions
extrapressupostàries.
a) Característiques
Es tracta de provisions de fons de caràcter permanent
a favor de les habilitacions d'aquesta universitat. És
una descentralització de la tresoreria.
A la UIB les habilitacions són deutors respecte a la
tresoreria general.
No estan subjectes a fiscalització prèvia. No
obstant això, més tard es procedirà a la
fiscalització quan es formalitzi la despesa (imputació
de la despesa al crèdit corresponent del pressupost),
i es pot tornar enrere el pagament si la despesa és contrària
a la normativa.
S'atendran en tot cas les despeses relatives a dietes, despeses
de locomoció, subministraments menors, viatges, etc.
b) Funcions i competències de l'habilitat
Com a responsable d'una caixa pagadora existeix un habilitat
pagador, amb nomenament exprés per realitzar les funcions
inherents al càrrec.
Aquest habilitat ha d'atendre el pagament de les obligacions
que corresponguin a la seva unitat administrativa o edifici.
En tot cas no es poden tramitar pagaments individualitzats superiors
a 3.000 euros.
Preferentment els pagaments s'han de fer mitjançant
taló bancari nominatiu, llevat dels casos de les petites
despeses, en què es pot pagar en metàl·lic.
L'habilitat ha de justificar els pagaments ja realitzats adjuntant
les factures i altres documents originals. Aquestes despeses
s'han de tramitar mitjançant el document comptable corresponent
en formalització.
c) Reposicions dels fons de caixa fixa
Els habilitats pagadors poden sol·licitar a la Gerència
una nova provisió de fons de la tresoreria de la Universitat
un cop que hagin justificat, com a mínim, el 75% de l'anterior.
CAPÍTOL IV. PRESSUPOST D'INGRESSOS
Article 15. Principis generals
De tot acte, acord, resolució o providència pel
qual la Universitat sigui creditora se n'ha de fer la corresponent
anotació en comptabilitat.
Els ingressos de la Universitat estan destinats en la seva
totalitat a atendre les despeses produïdes per les activitats
pròpies de la institució, si bé determinades
partides d'ingressos poden estar vinculades al finançament
de despeses finalistes o de caràcter específic.
No es concedeixen exempcions, condonacions, rebaixes, descomptes
ni moratòries en el pagament de taxes, preus públics
i tarifes previstes, llevat dels que estan establerts per llei
o per acord del Consell Social.
Article 16 . Tipus d'ingressos
Els tipus d'ingrés són els següents:
Ordinari: previst a l'estat d'ingressos del pressupost.
Extraordinari: no previst inicialment al pressupost. Genera
la partida de despeses corresponent.
Majors ingressos: previst inicialment al pressupost, però
en una quantia inferior a la realment ingressada.
Romanents d'exercicis anteriors.
Article 17. Fases de la gestió dels ingressos
En la gestió del pressupost d'ingressos s'han de distingir
les fases següents:
Reconeixement del dret:
És l'acte a través del qual es comptabilitza
el dret de la Universitat a la percepció de determinades
quantitats. Per dur a terme el reconeixement del dret s'han
de complir una sèrie de condicions:
a) Tenir constància que s'ha produït un fet que
comporta el naixement del dret a cobrar.
b) Que el dret tingui un valor cert i determinat.
c) Que el deutor sigui determinat.
Ingrés:
Es correspon amb l'acte de l'ingrés pròpiament
dit. Tots els ingressos han d'estar degudament comptabilitzats
en el pressupost de la Universitat, per això, seguint
el criteri d'unitat de caixa previst a la llei, s'han de fer
al compte corrent de l'entitat bancària que es determini
en cada cas.
Devolucions d'ingressos:
Amb l'informe previ de l'òrgan competent (degà,
director, cap de servei, administrador de centre...) i amb l'autorització
del Gerent, el Servei de Comptabilitat i Pressuposts pot procedir
a la devolució d'ingressos quan es donin causes justificades
suficients.
Reintegraments de pagament:
Les quantitats que la Universitat rep per reintegrament de
pagaments indeguts seran incorporades directament pel Servei
de Comptabilitat i Pressuposts a l'aplicació pressupostària
de procedència.
La gestió del pressupost d'ingressos es duu de forma
centralitzada al Servei de Comptabilitat i Pressuposts.
Article 18. Estructura de la consignació d'ingrés
Cada partida pressupostaria d'ingrés serà determinada
per un codi de cinc dígits corresponents a la classificació
econòmica. La comptabilitat s'ha de fer a nivell de
concepte pressupostari, si bé es pot ampliar a nivell
de subconcepte si és necessari per a una millor gestió
dels ingressos.
Article 19. Descripció general dels ingressos
a) Ingressos procedents del Govern de les Illes Balears
:
És la transferència que anualment rep la Universitat
per a despeses ordinàries i extraordinàries, que
es destinen a cobrir despeses que no tenen finançament
específic.
b) Ingressos finalistes o de caràcter específic
:
Són aquells ingressos que financen projectes de recerca
i ajuts o subvencions específics relacionats amb l'activitat
de la Universitat.
Aquests ingressos que s'obtinguin com a contraprestació
de projectes i serveis de recerca queden afectats directament
a les unitats on s'hagin generat.
c) Interessos:
Són els ingressos que s'obtenen dels fons en comptes
corrents de la tresoreria de la Universitat. S'han d'imputar
a la corresponent partida del pressupost d'ingressos.
d) Endeutament:
La Universitat pot utilitzar el recurs de l'endeutament amb
l'autorització prèvia de la comunitat autònoma.
e) Romanents de tresoreria:
El pressupost de la Universitat de les Illes Balears, d'acord
amb l'article 81.g) de la LOU, conté en el seu estat
d'ingressos el romanent de tresoreria.
Els romanents de tresoreria en general són la diferència
que hi ha entre els ingressos obtinguts i les despeses realitzades
en exercicis anteriors, o tècnicament, la diferència
entre els drets reconeguts i les obligacions reconegudes, en
el moment de la liquidació del pressupost.
Els romanents, com que es tracta de recursos ja generats en
exercicis anteriors, tenen una naturalesa diferent de la resta
de recursos prevists al pressupost d'ingressos, i no és
procedent ni el reconeixement dels drets ni encara menys recaptar-los.
El pressupost per a 2003 distingeix tres tipus de romanents:
Romanents específics: Són aquells que
provenen del capítol d'inversió, i són
específics perquè només es poden utilitzar
per finançar crèdits del capítol de despeses
d'inversió.
Romanents especials: Són aquells per als quals
ja s'ha fet una proposta de despesa però per als quals
al final de l'exercici econòmic encara no s'ha formalitzat
ni el reconeixement de l'obligació ni el pagament corresponent.
Provenen bàsicament de partides de despesa del capítol
2 de l'any 2002 i tenen el reflex en partides de despesa per
a 2003.
Romanents genèrics: Serien la resta de romanents
no considerats específics ni especials i que financen
el pressupost de despeses 2003. El pressupost 2003 es basa en
l'estimació de liquidació dels dits romanents
en l'exercici 2002.
f) Preus públics i tarifes:
· Ensenyaments: segons el Decret 89/2002, de 28 de juny
(BOIB núm. 81, de 6 de juliol), de preus públics
per a l'obtenció d'estudis oficials, aquests ingressos
estan destinats directament al finançament de les despeses
derivades de l'organització i dels estudis de la Universitat.
· Preus per prestació de serveis acadèmics:
avaluació, proves, expedició de títols,
taxes de secretaria, etc.
· Tarifes per a la cessió temporal de l'ús
de locals o espais de la Universitat, per destinar-los a activitats
o serveis d'entitats o associacions externes que tinguin una
finalitat compatible amb la de la Universitat.
La gestió de l'autorització es duu a través
del Vicerectorat de Infraestructures d'acord amb els criteris
fixats a la normativa específica, i el ingressos que
s'obtinguin s'han d'incorporar al pressupost de la Universitat.
· Ingressos per prestació de serveis universitaris
no acadèmics: normalment aquests ingressos revertiran
a les unitats que hagin prestat el servei i incrementaran l'assignació
establerta al pressupost inicial.
Les tarifes i els preus que s'hagin d'aplicar durant l'exercici
2003 per la prestació de serveis, realització
d'activitats o utilització de locals o d'espais, etc.,
són els que es detallen a l'annex V del pressupost.
TÍTOL IV. CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA
Article 20. Normativa aplicable
La normativa aplicable és la següent:
Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova
el text refós de la Llei de contractes de les administracions
públiques (TRLCAP).
Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova
el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions
públiques (RGLCAP).
Ordre de 19 de desembre de 1997 per la qual es desenvolupa
la regulació dels registres de contractes i de contractistes.
Article 21. Òrgans de contractació
El Rector és l'òrgan de contractació de
la Universitat de les Illes Balears i exerceix les seves funcions
d'acord amb el que estableixen el text refós de la Llei
de contractes de les administracions públiques i la seva
legislació complementària. A aquest efecte, el
Rector està facultat, com a òrgan de contractació,
per determinar els procediments i formes de contractació,
així com per autoritzar els contractes administratius
qualsevol que sigui la seva quantia, d'acord amb el que estableix
el TRLCAP.
La Mesa de contractació de la Universitat és
designada pel Consell Executiu. Són membres permanents
de la Mesa de contractació l'assessor jurídic,
la cap del Servei de Contractació, Patrimoni i Infraestructura
i la cap del Servei de Comptabilitat i Pressuposts de la Universitat,
a més d'un funcionari del Servei de Contractació,
Patrimoni i Infraestructura que actuarà de secretari.
Són funcions de la Mesa de contractació assistir
l'òrgan de contractació per a l'adjudicació
dels contractes, segons el que estableix l'article 81 del TRLCAP.
La Mesa de contractació abans de formular la seva proposta
pot demanar tants informes tècnics com consideri necessaris.
Article 22. Terminis prevists per a la tramitació de procediments
administratius de contractació
a) Terminis de licitació
Per al còmput dels terminis de licitació hem
de distingir tres tipus de procediments:
Procediment obert
Procediment restringit
Procediment negociat
Els terminis de licitació:
Els expedients de contractació poden ser ordinaris,
urgents, d'emergència i de tramitació anticipada.
En el supòsit de tramitació urgent, tots els
terminis de licitació i d'adjudicació es redueixen
a la meitat. Excepte per als anuncis que s'hagin de publicar
al DOCE, s'han d'observar els terminis establerts al TRLCAP,
que es detallen al quadre anterior.
b) Terminis per a la tramitació administrativa
La durada del procés de contractació des de l'inici
de l'expedient administratiu fins a l'adjudicació del
contracte pot ser com a màxim de tres mesos.
Article 23. Formes i procediments d'adjudicació
a) Formes d'adjudicació
Subhasta: adjudicació al licitador que,
sense superar el pressupost de licitació, ofereixi el
preu més baix.
Concurs: adjudicació al licitador que en conjunt
presenti la proposició més avantatjosa.
b) Procediments d'adjudicació (art. 73 del TRLCAP)
Procediment obert: qualsevol empresari pot presentar
una proposició.
Procediment restringit: només poden presentar
proposicions els empresaris seleccionats prèviament per
l'Administració i que ho hagin sol·licitat prèviament.
Procediment negociat: el contracte serà
adjudicat a l'empresari justificadament triat per la Universitat
de les Illes Balears prèviament consultades i negociades
les condicions del contracte amb un o diversos empresaris.
Tots els procediments per a l'adjudicació dels contractes,
llevat dels negociats, s'han d'anunciar al diari oficial que
correspongui.
Article 24. Tipus de contractes en funció de la seva
quantia
**En els supòsits de contractes de fabricació.
TÍTOL V. ALTRES DISPOSICIONS
Article 25. Control intern
El control intern dels ingressos i de les despeses de la Universitat
ha d'adoptar les modalitats de control pressupostari i control
de gestió.
El control pressupostari correspon al Gerent, sota la supervisió
del Consell de Govern.
El control de gestió ha d'abastar el de mètodes
i procediment i es durà a terme a través del Gerent.
El Gerent ha de presentar quadrimestralment al Rector un informe
sobre l'execució del pressupost, el qual en donarà
compte al Consell de Govern.
Article 26. Tancament
A l'exercici econòmic 2003 s'hi han d'imputar tots els
drets liquidats durant l'exercici, així com la totalitat
de les obligacions reconegudes.
Les dates límit per a la presentació i tramitació
de documents comptables la determinarà oportunament la
Gerència.
A final de l'exercici 2003 tots els crèdits disponibles
que no siguin finalistes per la seva naturalesa, queden automàticament
anul·lats.
Al tancament del pressupost la Gerència procedirà
a confeccionar els comptes anuals, que seran autoritzats pel
Rector. Els comptes han de contenir la liquidació del
pressupost d'ingressos i despeses, el balanç, el compte
de resultat economicopatrimonial i la Memòria Econòmica.
Correspon al Consell Social l'aprovació de la liquidació
dels comptes anuals de la Universitat. Prèviament a l'aprovació,
pot fer fer una auditoria externa, que es realitzarà
sota les directrius de la Intervenció General de la CAIB.
Article 27. Pròrroga del pressupost
En cas que el dia 1 de gener de 2004 no s'hagi aprovat el pressupost,
i fins que el Consell Social no aprovi el nou, es considerarà
automàticament prorrogat el de l'exercici anterior. La
pròrroga no afectarà els crèdits de despesa
que corresponguin a serveis, projectes o programes que finalitzin
durant l'exercici.
|
