Exposició de motius

I

La comunitat universitària, com a reflex de la societat en la qual vivim, constitueix un escenari privilegiat per a l'exercici dels valors democràtics. Al seu torn, com a institució que té la docència, la investigació i la capacitat de compartir i transferir coneixement com a funcions centrals, no pot oblidar que, a més del saber tècnic, té també la missió de formar els estudiants en els valors propis d'una societat democràtica.

La Universitat de les Illes Balears vol contribuir a difondre aquests valors entre els membres de la institució. El Pla estratègic per al període 2023-2027 recull com a valors fonamentals el respecte als drets humans i el compromís acadèmic i els relacionats amb el bon govern. Al mateix temps, estableix com a valors propis l'excel·lència, el compromís social, la pluralitat com a bé, la sostenibilitat i l'arrelament al territori. Aquests valors inspiren les actuacions que es preveu dur a terme en el marc del pla esmentat i, per tant, constitueixen elements essencials que impregnen l'activitat de la UIB.

La present disposició compleix el mandat que estableix la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària, de desenvolupar unes normes de convivència per a la Universitat. Aquesta norma distingeix, d'una banda, valors que identifica com a propis del sistema educatiu, entre els quals es compten l'exercici de la llibertat i la tolerància, així com la prevenció de conflictes, la mediació i la resolució alternativa de conflictes; i de l'altra, l'educació en igualtat de drets sense cap tipus de discriminació. Tot això entra de ple en el contingut dels valors del Pla estratègic de la UIB 2023-2027, amb el qual crea sinergies tendents a garantir l’efectivitat d'aquests drets en la convivència dels membres de la UIB i en tota l'activitat universitària.

Per altra banda, a l'efecte d'obtenir més claredat, s’ha optat per regular de manera separada les normes de convivència i el règim sancionador de l’alumnat. Per tant, l’objecte d’aquest acord normatiu són les normes de convivència, que s'adrecen a tota la comunitat universitària i manquen de caràcter punitiu. El seu objectiu consisteix exclusivament a millorar la convivència i fomentar els valors a la UIB, així com definir els òrgans i mecanismes encarregats de resoldre els conflictes en aquest àmbit.

II

El títol I d'aquesta disposició fixa la naturalesa i l’objecte de les normes de convivència.

El sentit i la finalitat d'aquestes normes no són altres que afavorir, mitjançant el seu compliment obligat, la creació d’un sistema que garanteixi un espai de convivència democràtica i el respecte pels drets fonamentals a la Universitat de les Illes Balears.

Pel que fa a l'àmbit d'aplicació, s'ha optat per una configuració àmplia, que abasta no només la comunitat universitària sinó també el personal extern quan tingui relació amb l'activitat universitària o la prestació de serveis a les instal·lacions de la UIB.

Amb aquesta finalitat, es recullen els drets i valors que doten de contingut positiu aquestes normes de convivència. No es tracta de drets nous ni de valors als quals la nostra universitat no hagi parat esment. Tot al contrari, ja fa temps que la UIB disposa de diversos protocols amb els quals ha garantit l'exercici efectiu de molts d'aquests valors, com l'ètica, la tolerància, la llibertat sexual o la integritat. La present normativa els recull i els integra com a part d'un sistema global de protecció.

El títol II està dedicat als òrgans de la UIB que participen de diferent manera en la protecció dels drets i llibertats recollits en aquestes normes. Així, es crea i regula la Comissió de Convivència, que constitueix l'òrgan central de creació obligada d'acord amb les exigències de la Llei de convivència. Entre els diferents models possibles, s'ha optat per fer una comissió de grandària reduïda que tingui una missió no només reactiva sinó també proactiva per al manteniment i millora de la convivència a la UIB.

També s'han inclòs en l'ecosistema de convivència universitari altres òrgans ja existents a la UIB i que tenen un paper important per a la garantia de l'exercici dels drets i llibertats. En particular, s'ha fixat quin és el paper de la Sindicatura de Greuges en relació amb la Comissió de Convivència i el nou sistema de resolució adequada dels conflictes. També s'ha establert la relació que hi ha d’haver entre les diferents comissions nascudes a l'empara dels protocols específics ja existents a la UIB i que regulen aspectes concrets de la convivència o garanteixen l'exercici d'uns drets en particular. En aquest context, la normativa inclou els serveis implicats en l’aplicació d’aquests protocols, que tenen funcions importants en el foment de la convivència a la nostra universitat, com és el cas del Servei de Prevenció i l’Oficina per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes. Finalment, tot i que encara no està implantat a la nostra universitat, s'ha optat per establir ja en aquesta normativa quin paper ha de tenir el Servei d’Inspecció en relació amb les normes de convivència, tot i que s'ha determinat que, fins que no es creï, les funcions que li atribueix aquesta disposició seran de qui exerceixi les competències disciplinàries. 

Finalment, la darrera part d'aquest títol es dedica a enunciar els mecanismes de resolució de conflictes que es podran utilitzar a la UIB, així com el procediment per fer-los servir. En aquest sentit, s'ha optat per un sistema obert que no es limita a la mediació sinó que permet d’emprar altres mecanismes, en funció del que pugui resultar més adequat per resoldre el conflicte de què es tracti. Així, s'ha considerat més adequat reservar el desenvolupament d’aquests mecanismes a una normativa específica, per adaptar-ne i establir-ne les vies d’aplicació en el marc de la resolució dels conflictes de convivència regulada en aquest reglament.

També s'ha optat per configurar la Comissió de Convivència com l’òrgan responsable de rebre i centralitzar els conflictes que li arribin a través de les vies establertes, de determinar si es poden sotmetre a algun mecanisme alternatiu per resoldre’ls i especificar-los, i derivar les parts a la persona o institució especialitzada, que serà l'encarregada de dur a terme la resolució o especificació.

Aquest sistema obert i descentralitzat tant en la regulació dels mecanismes com a l’hora de dur-los a terme, ens permetrà aprendre de l’experiència i, en conseqüència, adaptar-lo de la millor manera possible a la realitat que es vagi plantejant.

Aquesta norma acaba amb les corresponents disposicions addicionals, que habiliten per modificar els protocols en tot allò que no s'ajusti a la present norma i per desenvolupar normes específiques reguladores dels mecanismes alternatius als quals es pot recórrer per a la resolució de conflictes, i finalment fan referència a les denominacions; les disposicions transitòries, que afecten els preceptes relatius al Servei d’Inspecció i la disponibilitat de personal de la UIB amb formació en resolució de conflictes, i la disposició final, referent a l'entrada en vigor d'aquesta normativa.

Com a conseqüència del que s’ha dit als paràgrafs anteriors i fent ús de les competències que li atribueixen els articles 24.1, 24.2.32 i 40 dels Estatuts d'aquesta universitat, el Consell de Govern, a la sessió del dia d'avui i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat les normes de convivència de la Universitat de les Illes Balears en els termes següents:

Títol I. Disposicions generals

Capítol I. Naturalesa, finalitat i àmbit d’aplicació de les normes de convivència

Article 1. Naturalesa i finalitat

1. L'objecte d'aquesta disposició és aprovar les normes de convivència de la Universitat de les Illes Balears, d'acord amb les previsions de la Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària. Amb això es pretén implantar un sistema integral de protecció de la convivència que incorpori altres iniciatives que ja es troben en funcionament a la UIB.
2. Les normes de convivència de la UIB són de compliment obligat per a totes les persones a les quals siguin aplicables, segons el que es preveu a l’article següent, en les actuacions que duguin a terme tant individualment com de manera col·lectiva.

Article 2. Àmbit d'aplicació

1. Les normes de convivència són aplicables a tots els membres de la comunitat universitària i en particular al personal docent i investigador, amb independència de la seva vinculació amb la Universitat, al personal d'administració i serveis i als alumnes.
   Les normes de convivència també són aplicables a aquells que no pertanyin a la comunitat universitària però desenvolupin activitats acadèmiques o d'un altre tipus a les instal·lacions de la UIB, en qualsevol de les seves seus, o hi participin, quan estiguin degudament autoritzats, executin obres, realitzin subministraments o prestin serveis.
2. Aquestes normes de convivència són aplicables a les actuacions desenvolupades als espais universitaris físics i virtuals, com són les plataformes i aplicacions electròniques de la Universitat de les Illes Balears, i als llocs externs on es dugui a terme qualsevol activitat degudament autoritzada.
   També s'entendran realitzades a l'espai universitari aquelles actuacions que, encara que es produeixin en plataformes o aplicacions externes, siguin efectuades per membres de la comunitat universitària, es dirigeixin a altres membres d'aquesta mateixa comunitat i el seu objecte estigui vinculat a l'activitat universitària.
3. Per tal de garantir que tots els obligats per aquestes normes en coneguin l’existència, el contingut i l’abast, s’han de prendre les mesures següents:
   
   1. Els membres del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis han de signar un document on declarin que coneixen aquestes normes i que s’obliguen a complir-les en el moment de signar el contracte o la presa de possessió pels quals s’inicia la vinculació amb la Universitat i mentre perduri aquesta relació, amb independència que es pugui modificar la naturalesa de la relació jurídica amb la institució. En aquest moment hom els proporcionarà un exemplar d’aquesta normativa.
   2. Els alumnes també han de signar un document en els mateixos termes que l’apartat anterior en el moment de matricular-se a la UIB. L'obligació de complir aquestes normes es mantindrà mentre tinguin la consideració d’estudiant, en els termes descrits en aquesta normativa.

Capítol II. Objecte de les normes de convivència

Article 3. Compromís de la UIB amb els drets fonamentals i els valors propis

1. La Universitat de les Illes Balears promourà en l'àmbit de totes les seves actuacions el respecte als drets fonamentals, als valors i principis democràtics i als propis definits en la normativa interna.
2. Els protocols que regulin drets prevists en aquestes normes i els mecanismes per fer-los efectius i per resoldre conflictes en aquest àmbit es consideraran part integrant de les normes de convivència de la UIB.

Article 4. Compromís amb la cultura de la pau

1. Totes les persones que integren la comunitat universitària respectaran els drets humans en les seves actuacions.
2. Tots els membres de la comunitat universitària promouran un clima de convivència respectuós i democràtic i s'abstindran de qualsevol acte de coacció, intimidació, discriminació o violència.

Article 5. Compromís de la UIB amb la llibertat d'expressió

1. La Universitat de les Illes Balears vetllarà per la lliure expressió d'idees i d'opinions en l'àmbit acadèmic.
2. La llibertat d'expressió en qualsevol àmbit de la UIB no empara cap forma d'insult, discriminació o violència cap a persones o institucions.

Article 6. Respecte a la dignitat de les persones, integritat moral i compromís contra l'assetjament en el treball

La Universitat està compromesa amb la intolerància pel que fa a les conductes d’assetjament laboral i no permetrà ni tolerarà en l’àmbit laboral la intimidació, l’agressió física o verbal ni la utilització de qualsevol tipus de mitjà per faltar al respecte o difamar.

En aquest sentit, la UIB disposa d’un procediment per prevenir i actuar en possibles situacions d'assetjament laboral en el seu àmbit de competència i conforme a la normativa legal d'aplicació. Amb aquest procediment posa a la disposició del seu personal, d'una banda, una estratègia informativa i formativa de prevenció i, d’una altra, una via àgil per tractar situacions en matèria d'assetjament laboral, que comporten un important sofriment personal, garantint una atenció rigorosa i confidencial. 

Article 7. Foment de la inclusió i l'adopció de mesures d'acció positiva en favor dels col·lectius vulnerables

1. La Universitat defensarà la integritat moral i la dignitat de totes les persones. Prendrà mesures d’acció positiva en favor dels col·lectius vulnerables i que afavoreixin la inclusió efectiva, l’accessibilitat i la igualtat d’oportunitats.
2. L’Oficina Universitària de Suport a Persones amb Necessitats Especials o l'estructura que pugui assumir les seves funcions és l'encarregada d'establir actuacions positives per fomentar la inclusió efectiva de les persones amb discapacitat i amb altres circumstàncies personals, i donar-los suport.
3. La Universitat de les Illes Balears procurarà, a través d'un protocol específic, la conciliació de la vida personal i familiar dels seus membres amb la seva activitat acadèmica, de recerca, professional i d'estudi.
4. Les persones de més edat tindran ateses les seves necessitats especials en l'àmbit de l'activitat acadèmica a través d'actuacions específiques que es promoguin des del vicerectorat amb competències sobre el personal afectat.
5. La Universitat de les Illes Balears promourà l'accessibilitat de tots els membres de la comunitat universitària als seus recursos i serveis.

Article 8. Respecte a la diversitat, la tolerància i la igualtat, compromís amb la protecció integral de la llibertat sexual i amb l'erradicació de qualsevol tipus de violència per raó de sexe o orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals  

1. No es tolerarà cap actuació que suposi discriminació per motius d’origen nacional, pertinença a grup ètnic, discapacitat, edat, estat de salut, classe social, religió o conviccions, llengua, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
2. La Universitat promourà en les seves actuacions la tolerància i la diversitat i està compromesa amb la protecció integral de la llibertat sexual i l’erradicació de qualsevol tipus de violència per raó de sexe o orientació sexual, identitat o expressió de gènere i característiques sexuals.
   A través del seu Pla d’igualtat, la UIB promourà les condicions per garantir a la Universitat una igualtat efectiva entre homes i dones.
3. La UIB es compromet especialment a promoure en el seu si les condicions que evitin les conductes que atemptin contra la llibertat sexual i la integritat moral en l’activitat acadèmica i laboral, incidint especialment en l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe, inclosos els comesos en l'àmbit digital.
4. La UIB disposa d’un protocol específic per a la prevenció i actuació en casos d’assetjament sexual, assetjament per raó de sexe i assetjament per motiu de l’orientació sexual.

Article 9. Compromís amb la integritat en la docència i la recerca

1. La UIB està compromesa amb la promoció de la qualitat acadèmica, la integritat i l’ètica en l’activitat docent i de recerca.
2. La UIB ha establert les mesures per controlar-les i promoure-les a través del Codi d’integritat i el Codi d'integritat en la recerca. Aquests codis seran el marc que orienti i reguli l'activitat docent i investigadora de les persones que conformen la comunitat universitària.

Article 10. Compromís amb la transparència i el bon govern

1. La Universitat de les Illes Balears vetllarà per la defensa dels valors democràtics, la transparència i la rendició de comptes.
2. Els membres de la comunitat universitària contribuiran al bon govern de la Universitat amb la participació de manera activa i responsable en els òrgans col·legiats dels quals formin part i assumiran les responsabilitats dels càrrecs per als quals hagin estat triats o designats.
3. Totes les persones que conformen la comunitat universitària actuaran d’acord amb la política d'integritat de la institució que estableixen els codis d'integritat de la Universitat i el Pla de mesures antifrau de la UIB.
4. El nom i els símbols de la UIB seran utilitzats conforme a la normativa aprovada sobre aquest àmbit.

Article 11. Compromís de la UIB amb l’Agenda 2030 i els Objectius de desenvolupament sostenible, que inclou la lluita contra el canvi climàtic

1. L'assoliment dels Objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides orientarà la política i les actuacions de la Universitat de les Illes Balears.
2. Els membres de la comunitat universitària faran un ús adequat i eficient dels recursos i serveis de la Universitat.

Títol II. La Comissió de Convivència i els mitjans adequats de resolució de litigis

Article 12. La Comissió de Convivència

1. La Comissió de Convivència serà integrada per sis membres. Dos seran membres del personal docent i investigador, i dos, del personal d'administració i serveis, i han de tenir una vinculació permanent amb la Universitat. Els altres dos membres seran estudiants. La composició de la Comissió serà paritària entre homes i dones. Es nomenarà un suplent per cada membre titular integrant de la Comissió. 
2. El Rector nomenarà els membres de la Comissió, prèvia aprovació del Consell de Govern.
3. Els candidats a la Comissió de Convivència seran proposats per la Junta de PDI, el Comitè d’Empresa del PDI i la Junta de PAS, respectivament per als seus col·lectius, entre persones que tinguin formació en resolució de conflictes, i pel Consell d'Estudiants entre membres del seu col·lectiu. Cada òrgan proposarà un grup de sis possibles candidats al Consell de Direcció, el qual triarà els titulars i suplents de cada grup i traslladarà la proposta al Consell de Govern per a l’aprovació definitiva, si escau.
4. Els integrants de la Comissió de Convivència no podran ser titulars dels òrgans unipersonals de govern de la Universitat ni ser nomenats instructors de procediments disciplinaris. Seran aplicables les causes d'abstenció i recusació previstes als articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic. I, específicament, hauran d'abstenir-se d'intervenir si prèviament han conegut el conflicte o, per raó de les seves funcions, han estat consultats o han emès informe previ.
5. Els candidats seran triats per un període de quatre anys, excepte els estudiants, que seran nomenats per períodes de dos anys.

Article 13. Drets i deures dels membres de la Comissió de Convivència

1. Els membres de la Comissió de Convivència tenen dret al reconeixement de la seva feina en els termes que estableixi el Consell de Direcció.
2. En el transcurs de la tramitació d’una queixa o sol·licitud d’intervenció i per poder tramitar-la adequadament, els membres de la Comissió han de poder tenir accés a tota la documentació relacionada que estigui en poder de la Universitat. També poden mantenir entrevistes amb les persones afectades si es considera oportú i els afectats hi estan d’acord.
3. Els membres de la Comissió estan obligats al deure de reserva en l’exercici de les seves funcions i a tractar tota la informació que coneguin durant la tramitació de les sol·licituds amb total discreció, i s’ha de garantir el dret a la intimitat i l’honor de totes les persones afectades. Aquest deure s’ha de mantenir una vegada acabat el procediment i quan hagi cessat el seu mandat.

Article 14. Funcions

1. La Comissió de Convivència és l'òrgan encarregat d'impulsar les accions necessàries per a una cultura de convivència a la UIB. En aquest marc, anualment presentarà un pla d'actuació per a la millora de la convivència en coordinació amb la resta dels òrgans de la UIB amb competències en la matèria objecte d'aquesta normativa.
   En acabar cada any ha de presentar una memòria de les actuacions realitzades i dels resultats més significatius.
2. La Comissió de Convivència és l'encarregada d'analitzar cada conflicte denunciat a través del seu canal de sol·licituds i de derivar-lo al procediment que correspongui:
   
   1. Quan els fets puguin ser objecte d'un procediment disciplinari, s’han de comunicar al Servei d'Inspecció, i la Comissió s’abstindrà de dur a terme qualsevol actuació. Si l’expedient disciplinari acaba perquè es considera que els fets no poden ser objecte d’un procediment disciplinari ni constitueixen un delicte, la documentació es tornarà a la Comissió de Convivència perquè els consideri de nou. 
   2. Si s'aprecia que els fets poden ser constitutius de delicte, la Comissió els remetrà a l’Assessoria Jurídica perquè els comuniqui als òrgans competents, si escau.
   3. Si es tracta de fets objecte d'un protocol específic, s’ha de seguir el procediment previst al protocol, excepte en el cas que totes les parts implicades hagin manifestat la seva intenció de resoldre el conflicte per algun mecanisme alternatiu. Aleshores, la Comissió estudiarà la viabilitat de la sol·licitud i li assignarà el procediment alternatiu que sigui més adequat.
   4. Quan s’analitzi un conflicte que ja es tracti segons un protocol i les comissions previstes en aquest protocol considerin que pot resoldre's a través d'algun mecanisme adequat per solucionar-lo, el remetran a la Comissió de Convivència perquè, si escau, li assigni el procediment alternatiu més adequat.
3. La Comissió de Convivència ha de ratificar els acords als quals hagin arribat les parts en el marc d’un procediment de resolució adequada. No es ratificaran els acords que vagin en contra de normes substantives o dels interessos de tercers que no hagin estat part del procediment o de la Universitat.

Article 15. Règim de funcionament

1. En la sessió constitutiva, els membres de la Comissió de Convivència n’elegiran el president, a qui correspondrà convocar i presidir les sessions, i el secretari.
2. La Comissió ha de disposar d’un suport administratiu per a l’exercici de les seves funcions, el qual assistirà a les reunions amb veu i sense vot.
3. A les sessions de la Comissió de Convivència hi poden participar amb veu i sense vot el Rector i els membres del Consell de Direcció amb competències en la matèria que estigui afectada pel conflicte, a instància pròpia o a iniciativa del president de la Comissió. També pot participar en les reunions amb veu i sense vot un membre de l’Assessoria Jurídica quan els membres de la Comissió ho considerin oportú.
4. La Comissió es reunirà sempre que arribi una sol·licitud directa a través del canal corresponent o bé quan una sol·licitud li sigui derivada per la comissió d’un protocol o per altres òrgans amb competències en matèria de convivència.
   En qualsevol cas, la Comissió s’ha de reunir almenys una vegada l’any per analitzar l’estat de les mesures proposades per a la millora de la convivència i per aprovar la proposta que es trametrà al Consell de Govern cada any acadèmic. 
5. Els acords en el si de la Comissió s’adoptaran per majoria simple. En cas d’empat, el vot del president és de qualitat.

Article 16. Síndic de Greuges

1. El Síndic de Greuges és, d’acord amb els Estatuts de la UIB, l'òrgan encarregat de defensar i protegir els drets i les llibertats de tots els membres de la comunitat universitària davant les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris.
2. Pot ser convocat a les sessions de la Comissió de Convivència o sol·licitar de participar-hi a iniciativa pròpia amb veu i sense vot, i formular propostes de conciliació.

Article 17. Servei d’Inspecció de la UIB

1. El Servei d’Inspecció té les competències de controlar i supervisar el funcionament de les activitats universitàries i de col·laborar en les tasques d'instrucció de tots els expedients disciplinaris i el seguiment i control general de la disciplina acadèmica.
2. Respectant el principi de confidencialitat, el Servei d’Inspecció de la UIB prestarà la col·laboració necessària als diferents òrgans que ho requereixin per a la correcta aplicació de les normes de convivència.

Article 18. Comissions pròpies de protocols en matèria de convivència

Les comissions creades en el marc dels diferents protocols que desenvolupen aspectes prevists en el marc de les normes de convivència compliran les seves funcions d’acord amb el que disposi el seu protocol.

En particular, quan aquestes comissions s'assabentin de conflictes que puguin ser objecte d’un mecanisme de resolució alternativa, els remetran a la Comissió de Convivència perquè aquesta els assigni un mecanisme concret, sempre que els implicats hi estiguin conformes.

Article 19. Mitjans per presentar queixes i sol·licituds relacionades amb la convivència

1. La Universitat facilitarà la presentació de queixes i sol·licituds a través d’un canal específic i directe amb la Comissió de Convivència, que ha de situar-se de manera visible a la seva pàgina web principal. Aquest canal serà confidencial i la informació arribarà directament al president de la Comissió.
   No obstant això, les conductes que afecten la convivència i els drets protegits en aquesta normativa poden ser objecte de diversos protocols i poden arribar a la Comissió de Convivència per diverses vies.
   La Universitat donarà d’ofici el tractament que sigui procedent a tots els conflictes que li arribin per alguna de les vies de denúncia, amb la finalitat de facilitar-ne la tramitació més adequada, convenient i senzilla per al denunciant. Per això tindrà en compte la naturalesa dels fets denunciats i les competències dels òrgans implicats en la gestió de la convivència. 
2. En qualsevol cas, la persona afectada o les persones afectades poden iniciar el procediment previst en qualsevol dels protocols recollits en aquesta normativa quan considerin que s’ha vulnerat un dels drets protegits en aquest protocol. També poden acudir al Síndic de Greuges quan considerin que aquesta és la via més oportuna.
3. No es poden tramitar dos procediments alhora a la Sindicatura de Greuges i a la Comissió de Convivència. En cas que es detecti aquesta duplicitat, es donarà audiència a la persona interessada perquè manifesti quin procediment vol continuar. A la vista de les al·legacions, es resoldrà posar fi al procediment que correspongui.

Article 20. Procediment per tractar els conflictes dels quals s'assabenti la Comissió

1. La Comissió, una vegada s'assabenti d’un conflicte que pugui ser resolt a través d’un mecanisme de solució de conflictes, nomenarà dos membres, els quals es reuniran amb les dues parts. En cas que el conflicte hagi arribat a la Comissió per una tercera persona, els membres de la Comissió es reuniran en primer lloc amb aquesta persona i, si ho consideren procedent, citaran les parts directament implicades en el conflicte.
2. En cas que totes les parts en conflicte n’hagin estat informades, aquesta reunió servirà per explicar-los quina seria la via idònia per a la possible resolució, prioritzant el que hagin sol·licitat les parts, sempre que es consideri viable.
3. Quan alguna de les parts no n’hagi estat informada, aquesta reunió servirà per explicar-li l’existència i la naturalesa del conflicte i les possibles vies de resolució.
4. Finalment, una vegada escoltades les parts, es reunirà la Comissió, que haurà d’assignar un mecanisme concret per a la resolució del conflicte plantejat.
   Aquesta resolució serà comunicada a les parts, les quals tindran un termini de tres dies per manifestar el que considerin oportú. 
5. Si les parts no hi estan d’acord o no es volen sotmetre a cap mecanisme de resolució alternatiu, es posarà fi a aquest procediment i la Comissió remetrà els fets on correspongui perquè continuï el procediment oportú.  

Article 21. Mitjans adequats per resoldre conflictes

1. La Comissió de Convivència assignarà la resolució d’un conflicte al procediment més adequat. Poden utilitzar-se com a mecanismes de resolució de conflictes la mediació, conciliació, facilitació i altres procediments inspirats en els principis de voluntarietat, confidencialitat, equitat, imparcialitat, bona fe i respecte mutu, prevenció i prohibició de represàlies, flexibilitat, claredat i transparència.
2. La UIB regularà en un reglament específic la utilització d’aquests mecanismes, el seu funcionament en el marc de les normes de convivència i la possibilitat de subscriure convenis amb institucions de mediació externes, que podran exercir com a mediadores quan la Comissió de Convivència ho consideri oportú.
3. La Comissió de Convivència ha de crear una borsa amb els membres del PAS i del PDI que tinguin formació en mecanismes de resolució de conflictes i que vulguin formar-ne part. També s'hi poden incloure alumnes de postgrau que tinguin formació en aquesta matèria i vulguin ser-hi inclosos. La Comissió podrà encomanar a algun dels membres de la borsa que dugui a terme un procediment de mediació o un altre mecanisme que sigui adequat per resoldre un conflicte concret.
4. El Síndic de Greuges exercirà les seves funcions conciliadores en els termes prevists per la seva normativa i les coordinarà amb la Comissió de Convivència.

Article 22. Efectes de la resolució del conflicte

1. S’ha de remetre a la Comissió l’acord o la resolució que posi fi al procediment de resolució perquè el revisi i ratifiqui i s’encarregui de remetre’l a l’òrgan oportú perquè en prengui coneixement i, si escau, participi en la seva execució.
2. En cas que l’acord vagi en contra d’alguna norma imperativa o pugui afectar els interessos de la UIB o de tercers que no han format part del procediment, la Comissió no ratificarà l’acord pres i aquest no tindrà efectes i s’aplicarà el que preveu l’apartat següent d’aquest article per als supòsits en què no s’hagi arribat a un acord. 
   Aquesta resolució es notificarà a les parts, que podran fer al·legacions en el termini de deu dies des de la notificació. La Comissió resoldrà les al·legacions segons el que sigui procedent. Aquesta resolució pot ser impugnada mitjançant recurs d’alçada davant el Rector.
3. En cas que les parts no arribin a un acord, es farà arribar a la Comissió aquesta impossibilitat i la Comissió remetrà els fets on correspongui perquè es continuï amb el procediment oportú.

Disposicions addicionals

Primera. Actualització de protocols

La UIB revisarà abans de final de 2023 els protocols afectats per aquesta normativa per actualitzar-los i adaptar-los-hi en el que calgui.

Segona. Habilitació per al desenvolupament dels mecanismes adequats de resolució de conflictes en matèria de convivència

La UIB desenvoluparà una normativa específica per utilitzar els mecanismes adequats en la resolució de conflictes.

En la normativa indicada es reflectiran els diferents mecanismes que es poden fer servir, les vies perquè els dugui a terme el personal de la UIB que tingui la formació adequada, i la possibilitat de subscriure acords amb institucions externes especialitzades, que podran dur a terme procediments de resolució adequats quan els els encarregui la Comissió de Convivència.

Tercera. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Disposicions transitòries

Primera. Servei d’Inspecció

Les referències al Servei d’Inspecció s’han d’entendre fetes a qui exerceixi les funcions d’inspecció fins que es creï aquest servei.

Segona. Formació dels integrants de la Comissió de Convivència

Si a l’aprovació d’aquesta norma no es pot disposar de personal de la UIB amb formació en resolució de conflictes que sigui elegit per formar part de la Comissió de Convivència, es poden elegir membres que estiguin disposats a rebre aquesta formació. Al més aviat possible, s'organitzaran activitats de formació en matèria de resolució de conflictes per a tota la comunitat universitària.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Aquesta norma entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears, amb independència que es pugui publicar en algun altre butlletí oficial que es consideri oportú.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El Rector,
Jaume Carot

Annex I

Normativa i protocols relacionats amb la normativa de convivència

• Acord normatiu 13593/2020, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Codi d’integritat de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 500, de 31 de juliol).
• Acord normatiu 14529/2022, de 15 de juny, pel qual es regula l’elaboració del Pla estratègic de la Universitat de les Illes Balears per al període 2023-2027 (FOU núm. 538, de 22 de juliol).
• Acord normatiu 14532/2022, de 15 de juny, pel qual s’aprova el Pla de mesures antifrau de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 538, de 22 de juliol).
• Resolució del Rectorat 13105/2019, de 24 de maig, per la qual es fa públic el Codi d’integritat en la recerca a la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 482, de 30 de maig).
• Resolució del Rectorat 14244/2021, de 3 de novembre, per la qual es fa públic el Procediment d’actuació en matèria d’assetjament laboral (FOU núm. 528, de 19 de novembre).
• II Pla d’igualtat de la Universitat de les Illes Balears, 2019-2021 (https://oficinaigualtat.uib.cat/digitalAssets/614/614612_nou-2cdcorproposta-de-ii-pla-digualtat-comp.pdf)
• Protocol de prevenció i actuació enfront de casos d’assetjament sexual, assetjament per raó de sexe i assetjament per motiu de l’orientació sexual (https://oficinaigualtat.uib.cat/digitalAssets/517/517420_versia-final-protocol.pdf)
• Manual d’identitat institucional (MiUIB) (https://logo.uib.cat/Manual-dIdentitat-Visual-Corporativa/manual_identitat/).

Annex II