EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’article 77 de l’Acord normatiu 9717/2011, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 346, de 18 de març), seguint els mateixos passos del precedent Acord normatiu 1308/1991, de 29 de gener, estableix que els laboratoris són unitats que subvenen a necessitats específiques de la recerca i col·laboren amb els departaments, instituts universitaris de recerca i equips de recerca de la Universitat. El mateix article en determina el marc normatiu.

Per la seva banda, l’article 1 de l’Acord normatiu 7249/2005, de 17 de juny, pel qual s’aprova la normativa sobre laboratoris de la UIB (FOU núm. 253, de 24 de juny), modificat per l’Acord normatiu 9836/2011, de 20 de maig, estableix que els laboratoris d’investigació són unitats preferentment interdisciplinàries formades per investigadors de la UIB i dels seus instituts d’investigació que es dediquen a desenvolupar investigacions en comú i íntimament relacionades amb els objectius del laboratori. Així mateix, afegeix que la creació d’aquests laboratoris permetrà la racionalització i l’aprofitament més efectiu dels recursos propis de la Universitat.

Els éssers humans prenen decisions constantment. Elegeixen què mengen, què estudien, quant estalvien per a la jubilació, qui han de contractar, quina casa han de comprar, amb qui s’han de casar. Algunes d’aquestes decisions són clarament importants, com ara amb qui s’han de casar o quant han d’estalviar per a la jubilació. D’altres poden no semblar-ho tant a curt termini, com ara què menjaran, però repetides suficientment influeixen en la salut i el benestar a llarg termini. En cada una d’aquestes decisions s’ha de lluitar amb la incertesa: quantes calories deu tenir l’hamburguesa? El candidat serà tan bo com diu? N’estic segur, que em vull casar?

Des dels inicis de la disciplina, preguntar-se com prenen decisions les persones davant la incertesa ha estat central en l’economia. El 1947 John von Neumann i Oskar Morgenstern varen formalitzar la idea de valor esperat, que al segle XVII Blaise Pascal i Pierre Fermat ja havien discutit per correspondència. Però no ha estat important només per a l’economia. Hi ha altres disciplines que hi han mostrat interès, com la matemàtica i l’estadística, l’administració d’empreses i el màrqueting, la filosofia, l’antropologia, la biologia animal, la intel·ligència artificial i la psicologia. Com a resultat d’aquest interès, la presa de decisions s’ha transformat en un camp d’estudi vertaderament interdisciplinari.

L’interès en la presa de decisions es pot entendre des de tres grans preguntes. La primera pregunta és normativa: què és una bona o mala decisió? Aquesta pregunta ha preocupat economistes i filòsofs, l’interès principal dels quals ha estat la racionalitat. La segona pregunta és descriptiva: com pren decisions la gent realment? Aquesta pregunta intenta descobrir els processos de decisió, entendre quina informació s’utilitza per decidir, com s’obté aquesta informació i com es combina. La tercera pregunta és prescriptiva: com podem ajudar la gent perquè prengui millors decisions? Si entenem com decideix la gent i sabem quina és una bona decisió, podem crear les condicions perquè la gent prengui millors decisions. L’estudi d’aquestes tres preguntes és conegut com la ciència de la decisió.

A Espanya en general i a la Universitat de les Illes Balears en particular, l’interès en l’estudi de la presa de decisions ha crescut recentment en diverses disciplines, tant en els aspectes normatius com en els descriptius i prescriptius. Una de les raons que expliquen aquest creixent interès és que la ciència de la decisió ha guanyat importància dins i fora de l’economia. Tal vegada el reconeixement més significatiu va ser el premi Nobel atorgat a Daniel Kahneman el 2002 per l’aportació a l’economia d’usar el mètode experimental per entendre com jutja i pren decisions la gent davant la incertesa.

Però l’impacte de la ciència de la decisió ha transcendit la teoria. El Regne Unit va ser pioner a crear una agència de polítiques públiques (el Behavioral Insights Team) l’objectiu de la qual és aplicar els descobriments de la ciència de la decisió per millorar les polítiques i els serveis públics. Els resultats varen ser molt encoratjadors i diversos països en seguiren l’exemple. Avui, els Estats Units, el Canadà, Mèxic, Singapur, Austràlia, Alemanya, Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca, i fins i tot el Banc Mundial, tenen les seves pròpies agències de polítiques públiques i es beneficien dels coneixements que sorgeixen de la ciència de la decisió. Alguns exemples d’intervencions amb èxit són usar normes socials per incrementar la recaptació fiscal o redissenyar formularis per reduir errors en prescripcions mèdiques.

En virtut de tot això i atès l’interès que hi ha a la Universitat de les Illes Balears per la ciència de la decisió, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de les competències que li atribueixen l’article 27.1.h) dels Estatuts de la Universitat i l’article 3 de l’Acord normatiu 7249/2005 esmentat, ha acordat de crear el Laboratori de Ciència de la Decisió en els termes següents:

Article 1. Creació

Es crea el Laboratori de Ciència de la Decisió com a estructura cientificotècnica de la Universitat.

Article 2. Objectius

Els objectius del Laboratori de Ciència de la Decisió són:

1. Avançar en el coneixement de la ciència de la decisió seguint les línies d’estudi que es detallen a l’article següent.
2. Servir de centre per reunir les persones interessades en la ciència de la decisió de dins i fora de la Universitat de les Illes Balears.
3. Proveir d’infraestructura per realitzar experiments.
4. Aconsellar l’Administració pública sobre programes o polítiques públiques.
5. Aconsellar organitzacions del sector privat sobre processos de decisió empresarial.
6. Reunir esforços per aconseguir fons d’investigació.

Article 3. Línies d’estudi

Les línies d’estudi del Laboratori de Ciència de la Decisió són les que s’indiquen tot seguit:

1. 1. Racionalitat limitada. Una particular visió de la racionalitat limitada proposa que les persones –i altres animals– prenen decisions seguint tècniques senzilles i que utilitzen poca informació, conegudes com a heurístiques. Interessa seguir investigant en aquesta línia.
2. 2. Processos de decisió. Estudiar les heurístiques que utilitzen les persones és una de les àrees d’interès clau del laboratori. En particular, interessa:
   1. Els processos de decisió dels consumidors.
   2. Els processos de decisió dels membres d’una organització, siguin el director o els subordinats.
   3. Els processos de decisió d’inversió.
3. L’estructura de l’entorn. Per avaluar una heurística cal estudiar-ne l’entorn. Entre els entorns que són rellevants per a l’estudi de les decisions, interessen:
   1. Les organitzacions, on les decisions es prenen individualment i en grup.
   2. Les decisions estratègiques, en les quals les conseqüències d’una decisió pròpia depenen de les decisions d’altres individus.
   3. Les decisions de compra, en les quals els consumidors interactuen amb venedors o plataformes digitals i en què hi ha un clar conflicte d’interès.
   4. Les decisions d’inversió.
4. Recerca d’informació i aprenentatge. Interessa descobrir quins patrons de recerca segueixen les persones i com els patrons depenen de la situació. Una dècada d’evidència mostra que les decisions que es prenen després de cercar informació són dràsticament diferents d’aquelles que es prenen quan la mateixa informació està disponible sense cercar-la. Un altre mecanisme per reduir la incertesa és aprendre de les conseqüències de la nostres pròpies decisions. Per tant, davant situacions d’incertesa, els processos de decisió solen involucrar mecanismes d’aprenentatge (per exemple, reinforcement learning, instance-based learning). Entendre aquests mecanismes d’aprenentatge no només permetrà millorar les decisions, sinó que permetrà millorar les aplicacions de dispositius que utilitzen la intel·ligència artificial i que també necessiten algoritmes d’aprenentatge per prendre decisions autònomes.
5. Fomentar millors decisions. Entendre com pren decisions la gent i com les decisions depenen de la situació permetrà dissenyar entorns que afavoreixin millors decisions. Aquesta línia de coneixements té aplicació directa en l’ergonomia i la interacció humana amb l’ordinador. Tradicionalment, des d’una perspectiva més pràctica, aquests enfocaments han cercat adaptar la situació per millorar el comportament i les decisions.

Article 4. Dependència

El Laboratori de Ciència de la Decisió depèn del Vicerectorat d’Innovació i Transferència.

Article 5. Integrants

Els integrants del Laboratori de Ciència de la Decisió seran els membres de l’equip directiu i diversos professors d’alguns dels departaments de la Universitat de les Illes Balears.

Article 6. Òrgans de govern

Els òrgans de govern del Laboratori de Ciència de la Decisió són els que preveu l’article 5 de l’Acord normatiu 7249/2005.

Article 7. Director

El Rector nomenarà el director del Laboratori de conformitat amb les previsions dels articles 77.4 de l’Acord normatiu 9717/2011, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears, i 7 de l’Acord normatiu 7249/2005, de 17 de juny, pel qual s’aprova la normativa sobre laboratoris de la UIB.

Article 8. Memòria acadèmica

El Laboratori de Ciència de la Decisió ha d’elaborar anualment una memòria econòmica i d’activitats, que s’ha de trametre al Vicerectorat d’Innovació i Transferència.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest acord apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 25 d’abril de 2017
El Rector,
Llorenç Huguet