Els estudis de màster i doctorat adaptats a l’espai europeu d’educació superior (EEES) sorgeixen a les universitats espanyoles per primera vegada el curs 2006-2007, a l’empara del Reial decret 56/2005, de 21 de gener, pel qual es regulaven els ensenyaments oficials de postgrau adaptats a l’EEES i que els organitzava en programes oficials de postgrau (POP), sense una desitjable regulació prèvia dels estudis de grau.

D’aleshores ençà la normativa s’ha modificat diverses vegades: així, l’any 2007 es va publicar el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’establia l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials i es donaven les primeres directrius per al disseny dels estudis de grau, tot modificant determinats aspectes dels de postgrau. Aquest decret va ser modificat substancialment pel Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, pel que fa als màsters, que es mantenien, però, vinculats als programes de doctorat, dels quals eren, en la majoria de casos, la part formativa. Finalment, el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, va regular els ensenyaments de doctorat de manera específica, i hi va introduir importants modificacions que afectaven directament els màsters, per tal com quedaven desvinculats dels doctorats.

En cap de les normatives esmentades no es donaven directrius precises per al disseny de les titulacions de màster més enllà de l’obligatorietat del treball de fi de màster i el còmput de la càrrega lectiva associada (entre 6 i 30 crèdits ECTS), i les universitats tampoc no en varen elaborar, sinó que intentaren adaptar o reconvertir els blocs A, B i C dels doctorats regits pel Reial decret 778/1998, de 30 d’abril, sense incrementar els recursos docents destinats als màsters. Aquesta situació provoca que hi hagi assignatures optatives de segon cicle de llicenciatura que s’utilitzin com a assignatures de màster, a l’empara del que preveu la disposició addicional quarta del Reial decret 1393/2007, o en segons quins màsters, que es reconegui un cert nombre de crèdits de màster a alumnes amb determinats perfils d’accés (que hagin cursat determinades llicenciatures o determinades especialitats).

Cal tenir en compte que, d’acord amb l’article 10.1 del Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de màster tenen com a finalitat que l’estudiant adquireixi formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques de recerca. És precisament aquest caràcter especialitzat el que ha provocat que el nombre de titulacions de màster ofertes el dia d’avui per les universitats públiques espanyoles superi les 2.600, enfront de les poc més de dues mil titulacions de grau (descomptant dobles titulacions de grau i titulacions de grau ofertes en centres adscrits), de manera que la ràtio entre les unes i les altres dóna, en mitjana, 1,3. Aquesta ràtio varia entre les diverses universitats i oscil·la entre 2,5 i 0,51, i és igual o superior a 1 per a 35 universitats i inferior a 1 per a 13 (escau de fer notar que, en molts casos en què la ràtio és inferior a 1, les titulacions de màster tenen diverses especialitats, que d’acord amb el Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, queden recollides al títol o diploma que es lliura). En el cas de la UIB, aquesta ràtio és d’1,17 (35 màsters i 30 graus) el curs 2012-13, i si es comptabilitzen les titulacions ofertes als centres adscrits, aleshores resulta 1,09 (35 màsters i 32 graus).

La necessitat d’oferir formació especialitzada, més enllà de la que proporcionen les titulacions de grau, així com d’oferir formació per a la recerca, imprescindible per afrontar un doctorat amb unes mínimes garanties d’èxit, implica que els departaments de la UIB hagin de dedicar una part de la seva docència a titulacions de màster. La capacitat docent dels departaments es comptabilitza d’acord amb el que estableix l’Acord normatiu 8879/2008, de 19 de desembre, pel qual es regula el còmput de l’activitat docent del professorat de la UIB. Aquest acord no preveu criteris específics per avaluar la part de la capacitat docent que els departaments dediquen als estudis de màster, o la càrrega imputable per aquests estudis al professorat: així, per exemple, el curs 2011-12 a la UIB es varen finançar 152.502 hores per a estudis de grau i llicenciatura, enfront de 9.640 hores per a estudis de màster, la qual cosa suposa una ràtio de 94/6, que no reflecteix la dedicació real del professorat.

D’altra banda, el curs 2013-14 els primers alumnes amb un títol oficial de graduat es matricularan, previsiblement, a les titulacions de màster universitari. Aquests alumnes tindran perfils diferents dels que provenen de les llicenciatures, les quals s’extingiran a la pràctica aquest mateix curs. Així mateix, l’accés a l’exercici de determinades professions no serà possible sense estar en possessió d’un títol de màster específic, confegit d’acord amb unes directrius regulades via reial decret: enginyeries, advocacia, professorat de secundària i formació professional, etc.

Les consideracions anteriors fan necessari definir criteris i directrius específics que organitzin i regulin l’oferta actual i futura de titulacions de màster, per ordenar el segon cicle d’estudis universitaris oficials a la UIB. Així, el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui, en virtut de les competències que li corresponen segons l’article 24.2.32 i 40 dels Estatuts de la Universitat i d’acord amb el que preveu l’Acord normatiu 10040/2011, de 22 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears, ha aprovat la normativa següent sobre els estudis de màster universitari a la UIB.

Article 1. Proposta d’oferta acadèmica de màster dels departaments

1. Amb caràcter general, el nombre total d’hores que un departament determinat pot dedicar a estudis de màster i que es comptabilitzen al pla d’oferta acadèmica (POA) d’aquest departament (POAM) s’obté de la manera següent:
   POAM =T (a·ALU b·POAG c·ND d·NS e·NP f·ME),
   on T és el nombre total d’hores finançades en estudis de màster i ALU, POAG, ND, NS, NP i ME són, respectivament: el nombre d’alumnes per crèdit (alumne-crèdit); el nombre d’hores compromeses en docència en titulacions de grau; el nombre de professors doctors a temps complet (exclosos els emèrits que té el departament); el nombre de sexennis acumulats entre els membres del departament dividit pel nombre total de sexennis possibles acumulats entre els membres del departament; el nombre de projectes d’investigació vigents i obtinguts per via competitiva en què participen els membres del departament, dividit pel nombre de doctors del departament; i el nombre de doctorats amb menció d’excel·lència dels quals el departament és l’òrgan responsable, tots expressats en termes percentuals sobre el total d’aquestes quantitats.
   El Consell de Govern pot modificar aquests valors atenent les necessitats de finançament i els recursos humans i econòmics disponibles.
2. Els valors dels coeficients i les hores finançades de POAM resultants de l’aplicació de la fórmula anterior es mantindran durant un mínim de tres cursos. No obstant això, el Consell de Direcció, atenent circumstàncies especials que es puguin presentar, pot establir al principi de cada curs el percentatge efectiu del POAM, resultant de l’aplicació de la fórmula anterior, que es financi als departaments.
3. En el cas de departaments que hagin establert via conveni dobles titulacions de màster amb altres universitats o centres d’educació superior estrangers, el Consell de Direcció podrà acordar que gaudeixin d’un finançament extra en hores de POAM, sempre que la capacitat docent que tinguin ho permeti i que es constati un intercanvi d’alumnes efectiu.

Article 2. Càrrega docent per crèdit ECTS en estudis de màster

1. El còmput de l’activitat docent del professorat en assignatures de màster de caràcter presencial, exclosos el treball de fi de màster (TFM) i les pràctiques curriculars externes, és inicialment de 6 hores per crèdit ECTS i per grup. En el cas d’assignatures amb set o més alumnes matriculats, aquesta quantitat es veurà incrementada en (N-7)/x, essent N el nombre total d’alumnes matriculats a l’assignatura i x un factor que fixarà el Consell de Direcció, el valor del qual s’estableix inicialment com a x = 5. En tot cas, l’aplicació d’aquesta fórmula és potestat del departament implicat.
2. El còmput de l’activitat docent del professorat en assignatures de màster de caràcter semipresencial, exclosos el TFM i les pràctiques curriculars externes, és de 4 hores per crèdit ECTS i per grup. En el cas d’assignatures amb deu o més alumnes matriculats, aquest còmput serà de 6 hores per crèdit ECTS i per grup: en aquest cas, la diferència entre els còmputs realitzats amb 4 i 6 hores per crèdit i per grup, se sumarà al compromís d’oferta acadèmica de màster (COAM) del departament corresponent el curs següent.
3. El còmput de l’activitat docent del professorat en assignatures de màster de caràcter no presencial, exclosos el TFM i les pràctiques curriculars externes, és de 3 hores per crèdit ECTS i per grup. En el cas d’assignatures amb deu o més alumnes matriculats, aquest còmput serà de 6 hores per crèdit ECTS i per grup: en aquest cas, la diferència entre els còmputs realitzats amb 3 i 6 hores per crèdit i per grup, se sumarà al COAM del departament corresponent el curs següent.
4. La participació del professorat d’un departament en una titulació de màster universitari, inclosa la tutorització de TFM, serà amb càrrec a les hores de POAM del departament en qüestió que resulten de l’aplicació de la fórmula de l’article 1.1.
5. La tutorització d’un TFM es computarà com a activitat docent anual l’any acadèmic següent a l’any natural (fins al 31 de desembre de l’any acadèmic anterior al que s’està planificant) en què el treball hagi obtingut la qualificació almenys d’aprovat, i es computaran entre 0,5 hores i 1,5 hores per cada crèdit que tingui el treball al pla d’estudis. Els departaments, per evitar fluctuacions indesitjades en l’assignació de docència, poden establir un màxim d’hores per dedicar a aquesta activitat docent. Quant al nombre màxim d’hores, s’ha d’aprovar en consell de departament i se n’ha d’informar tot el professorat del departament. En tot cas, les hores computades en concepte de TFM han d’incloure’s dins el còmput general del POAM descrit a l’article 1 d’aquest acord.
6. L’organització de les pràctiques curriculars externes es computarà com a activitat docent anual de 30 hores per al professorat encarregat, sempre que el nombre d’alumnes matriculats de les pràctiques curriculars externes sigui igual o inferior a 30. Si l’alumnat matriculat del Pràcticum excedeix el límit de 30, es poden computar 5 hores més per cada 10 alumnes addicionals o fracció. En tot cas, les hores computades per aquest concepte han d’incloure’s dins el còmput general del POAM descrit a l’article 1 d’aquest acord.
7. Els departaments vetllaran perquè els professors que imparteixen docència en titulacions de màster universitari de la UIB que són responsabilitat d’un altre departament o unitat, vegin reconeguda la seva docència en els termes recollits als punts precedents. Els professors implicats n’han d’informar el consell de departament, i aquest ho ha d’aprovar. El vicerector competent en matèria de postgrau dirimirà les controvèrsies que puguin aparèixer en aquest aspecte.
8. Les assignatures que pertanyin a màsters diferents i tinguin codi i nom diferents, però que tinguin els mateixos continguts i competències, s’imparteixin en el mateix horari i les imparteixi un mateix professor a un grup d’alumnes compost pels alumnes dels màsters corresponents, comptabilitzaran als efectes del POAM una única vegada, ja que –als efectes de la càrrega lectiva per al professorat– constitueixen una única assignatura.
9. El Consell de Govern pot modificar els valors corresponents al còmput de l’activitat docent per crèdit ECTS que apareixen als apartats 1 a 5 anteriors, atenent circumstàncies especials que es puguin presentar.

Article 3. Criteris d’anul·lació d’edició i extinció d’assignatures

1. Les assignatures optatives amb menys de tres alumnes matriculats no s’impartiran (anul·lació de l’edició de l’assignatura) o, si s’imparteixen, no es computaran als efectes del COAM. En tot cas, perquè es puguin impartir han de tenir el vistiplau del vicerector competent en matèria de postgrau.
2. Les assignatures optatives en què durant tres anys consecutius hi hagi menys de tres alumnes matriculats es retiraran de l’oferta del màster corresponent (extinció de l’assignatura).
3. El Consell de Direcció pot fer excepcions a aquestes regles sempre que hi concorrin circumstàncies que així ho aconsellin, i, en tot cas, es garantirà el dret dels estudiants a tenir una optativitat efectiva, i que els estudiants matriculats en un determinat itinerari o especialitat puguin completar-lo.

Article 4. Criteris d’implantació, extinció i anul·lació de l’edició d’un màster

1. D’acord amb l’article 26 de l’Acord normatiu 10040/2011, de 22 de novembre (FOU núm. 357, de 16 de desembre), pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears, en els criteris estratègics i de qualitat per a l’elaboració i aprovació d’estudis de màster cal tenir en compte:
   1. La capacitat docent dels departaments.
   2. La dimensió internacional de les titulacions de màster.
   3. La dimensió interuniversitària de les titulacions de màster.
   4. La dimensió interdepartamental de les titulacions de màster.
   5. La relació de les titulacions de màster amb les línies de R D I de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de l’Estat espanyol o de la Unió Europea.
   6. L’existència de demandes professionals i socials de les titulacions de màster.
   7. La no existència de màsters sobre temàtiques semblants o coincidents.
   8. La coordinació de les titulacions de màster amb les titulacions de grau de la UIB.
   9. La proposta de programes oficials de màster de doble titulació.
   10. La proposta de titulacions de màster amb diverses especialitats, a l’empara del que preveu el Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, i que resultin de la fusió de dues o més titulacions de màster preexistents.
   11. Altres criteris que els proponents dels títols oficials de màster considerin específics.

   Ateses les consideracions anteriors, la implantació d’un màster i la seva retirada de l’oferta acadèmica, temporal (anul·lació d’una edició) o definitiva (extinció), es regirà, de manera general, per criteris de demanda, de capacitat docent dels òrgans implicats i d’excel·lència, tal com s’explicita a la taula següent:

   Màsters Formació de professionals amb directrius	Criteri	Implantació	Anul·lació de l’edició del màster	Extinció del màster
   	Alumnes de nou ingrés		< 8 alumnes de nou ingrés (anul·lació edició màster)	3 anys consecutius d’anul·lació de l’edició
   	Vinculació amb graus	> 10 alumnes al darrer curs de graus afins
   Màsters Formació d’investigadors, acadèmics i/o professionals sense directrius	Alumnes de nou ingrés		< 7 alumnes de nou ingrés (anul·lació edició màster)	3 anys consecutius d’anul·lació de l’edició
   	Internacionalització	Acreditació ERASMUS Mundus
   	Titulats			< 50% dels alumnes d’entrada en 3 anys

2. Als màsters confegits a partir d’assignatures d’altres màsters, o de titulacions conjuntes amb altres universitats en què la participació de la UIB consisteixi en assignatures d’altres màsters ja implantats, no els serà aplicable la taula anterior, però la seva existència, o la participació de la UIB en el cas de titulacions conjuntes, quedarà supeditada al que resulti d’aplicar els criteris indicats a la taula anterior i els que a l’article 3 es refereixen a les titulacions de les quals provenen les assignatures en qüestió.
3. Es poden considerar altres criteris a l’hora de mantenir l’oferta d’una titulació de màster, com són:
   1. Existència de màsters conjunts amb institucions estrangeres.
   2. Existència de convenis de doble titulació amb altres institucions (sempre que hi hagi una demanda constatable de la doble titulació per ambdues parts).
   3. Vinculació amb un programa de doctorat que hagi obtingut la menció cap a l’excel·lència.
   4. Finançament extern via, per exemple, la impartició de docència per part de professorat de fora de la UIB: investigadors d’organismes públics d’investigació (OPI), professionals d’empreses o institucions, etc.
   5. Qualsevol altre que, segons el parer del Consell de Direcció, escaigui de tenir en compte.
4. En cas que el POAM d’un departament responsable de la impartició de diverses titulacions de màster o participant en aquesta impartició, d’acord amb l’article 1, no sigui suficient per cobrir la docència de màster assignada a aquest departament i computada segons el que disposa l’article 2, es considerarà alguna de les alternatives següents:
   1. S’intentarà la fusió de dues o més de les titulacions de màster en què el departament sigui l’òrgan responsable, en una de sola, que podrà tenir especialitats.
   2. Se cercarà finançament extern, utilitzant per exemple professors col·laboradors honorífics, d’acord amb les previsions de l’article 97.3 dels Estatuts de la UIB.

Article 5. Directrius per al disseny de les titulacions de màster

1. Les directrius necessàries per dissenyar les titulacions de màster obeeixen a tres tipus de criteris: de gestió acadèmica, d’atracció de talent i de projecció externa (en particular, internacionalització), i tenen com a objectius facilitar-ne la gestió i fer-les competitives tant al nivell nacional (especialment, màsters amb perfil professional) com al nivell internacional (especialment, màsters amb perfil investigador).
2. Les directrius que s’han de seguir a l’hora de dissenyar les titulacions de màster són les següents:
   1. Els màsters professionalitzadors amb directrius específiques s’han de regir pel que estableixin els decrets corresponents.
   2. Les titulacions de màster seran preferentment de 60 ECTS, i el conjunt de les pràctiques curriculars externes (si n’hi ha) més el TFM no pot superar el 50% dels crèdits totals. En el cas dels màsters que no tenen pràctiques curriculars externes, el TFM no pot superar el 40% dels crèdits totals. Aquesta directriu no s’aplica a les titulacions a què fa referència la lletra anterior.
   3. Les assignatures seran preferentment de 6, 3 o 2 ECTS.
   4. L’optativitat és una característica desitjable a les titulacions de màster, amb tot, un excés d’optativitat pot comprometre’n la sostenibilitat i donar lloc a situacions en què hi hagi assignatures amb un nombre excessivament reduït d’alumnes matriculats. Així, es considera que la proporció desitjable entre el nombre de crèdits optatius totals oferts i el nombre de crèdits optatius dels quals l’alumne s’ha de matricular per poder assolir la titulació (a més dels crèdits obligatoris) hauria d’estar al voltant d’1,3. D’aquesta manera, en una titulació de 60 ECTS en què entre el TFM i la resta d’assignatures obligatòries es comptabilitzassin 30 ECTS, l’alumne n’hauria de cursar 30 més en assignatures optatives, que podria triar d’un total de 39 ECTS. En els màsters amb especialitats, aquesta proporció es pot entendre referida a cada especialitat.
   5. Les titulacions de màster amb perfil investigador incorporaran, sempre que la seva temàtica ho permeti, docència en anglès o, si més no, inclouran al pla d’estudis i a la publicitat, de forma explícita, la possibilitat que s’imparteixi docència en aquesta llengua si la procedència de l’alumnat així ho aconsella.
   6. La participació d’investigadors de prestigi (màsters amb perfil investigador) o de professionals de prestigi (màsters professionalitzadors) de fora de la UIB és desitjable i hauria d’estar prevista al pla d’estudis corresponent. Aquestes participacions es podran finançar a través de les convocatòries competitives que el Ministeri o la UIB (partint dels recursos disponibles) estableixin a l’efecte, o a través de projectes de recerca dels grups implicats en la docència del màster, entre altres possibilitats.
   7. Les titulacions conjuntes de màster, o les que per la seva naturalesa i les seves característiques facin possible la mobilitat de l’alumnat (per exemple: possibilitat de reconèixer crèdits d’altres estudis de màster de temàtiques similars o complementàries), han de preveure aquesta característica als seus plans d’estudis. La mobilitat dels estudiants es finançarà a través de les convocatòries competitives que el Ministeri o la UIB (partint dels recursos disponibles) estableixin a l’efecte, entre altres possibilitats.
   8. Les titulacions de màster arbitraran polítiques que n’afavoreixin la internacionalització, quan la seva temàtica així ho permeti. Així, a més de les ja esmentades als punts e), f) i g) anteriors: oferta docent en anglès i participació en programes de mobilitat (professors i estudiants), es podran oferir assignatures d’altres màsters impartits en altres països o possibilitar-ne el reconeixement, cosa que s’explicitarà al pla d’estudis corresponent i/o mitjançant la signatura de convenis a l’efecte. Els estudiants es podran matricular d’aquestes assignatures en els terminis prevists per a la matrícula ordinària o per a l’ampliació de matrícula.
   9. També es pot tenir en compte:
      • Que hi hagi presència d’alumnat estranger o de la resta de l’Estat espanyol (titulats d’altres universitats).
      • Que les titulacions de màster amb perfil professionalitzador arbitrin mecanismes d’ajut i orientació a la transició al món laboral.
      • Que un percentatge significatiu dels alumnes titulats dels màsters de recerca es matriculin de programes de doctorat.
      • Que un percentatge significatiu dels alumnes titulats dels màsters professionalitzadors s’incorporin a llocs de treball relacionats amb la temàtica del màster durant els dos anys següents a la seva finalització.
3. En les titulacions conjuntes de màster coordinades per la UIB es tindran en compte aquestes directrius, que es podran interpretar de forma més flexible per poder donar cabuda al que estableixin els convenis corresponents amb les altres institucions. En qualsevol cas, es promourà que l’alumnat cursi necessàriament crèdits impartits per les altres institucions implicades en la titulació. En el cas de les titulacions conjuntes no coordinades per la UIB, hom es regirà pel conveni corresponent.

Article 6. Adaptació de les titulacions actualment existents a les noves directrius

1. Les titulacions de màster ja existents a la UIB s’han d’adaptar progressivament a les directrius indicades a l’article anterior.
2. Es valorarà positivament i s’afavorirà la fusió de dues o més titulacions ja existents en una de nova, que pot incorporar especialitats diferents, les quals quedaran recollides al títol corresponent, emès per la Universitat, d’acord amb el que preveu el Reial decret 861/2010, de 2 de juliol.
3. Les titulacions de màster de la UIB o conjuntes coordinades per la UIB verificades pel procediment abreujat l’any 2009, i que d’acord amb la normativa vigent haurien de sotmetre’s al procediment d’acreditació el 2013, s’extingiran totes i el darrer curs d’impartició serà el 2012-13; per tant, no se sotmetran al procediment d’acreditació esmentat, exceptuant els casos en què s’hi hagin realitzat modificacions substancials i s’hi hagi introduït la memòria de la titulació en el format i en els termes que especifica el Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, a l’eina d’oficialització de títols del Ministeri d’Educació, i que les modificacions s’hagin acceptat. Aquests màsters podran verificar-se novament, i començar-se a impartir el curs 2013-14, convenientment redissenyats d’acord amb les presents directrius.
4. Les titulacions de màster conjuntes coordinades per una altra institució i que es trobin en la mateixa situació que aquelles a què es refereix l’apartat anterior, se sotmetran al procés d’acreditació o s’extingiran d’acord amb el que decideixi la institució coordinadora.
5. La resta de titulacions de màster s’han d’adaptar progressivament a aquestes directrius, abans del curs 2015-16.

Article 7. Situacions especials

Les titulacions de màster per a les quals, pel seu elevat nombre d’alumnes o per les seves característiques especials, no resulti adient aplicar els articles anteriors, seran objecte de consideració especial per part del Consell de Direcció de la UIB.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Coeficients d’aplicació

Els coeficients a, b, c, d, e, f que apareixen a la fórmula de l’article 1.1 s’estableixen inicialment com a: a = 0,3; b = 0,2; c = 0,25; d = 0,1; e = 0,1 i f =0,05.

Segona. Desenvolupament

El Consell de Direcció fixarà anualment el valor de T (nombre total d’hores finançades en estudis de màster), que per al curs 2013-14 s’estableix en 15.114 hores.

Tercera. Aplicació

El present acord s’ha d’aplicar plenament a partir del curs 2013-14.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

La present normativa entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 30 de gener de 2013
La Rectora,
Montserrat Casas