Fent ús de les competències que li atribueixen els articles 24.2.28, 32 i 40 dels Estatuts d’aquesta universitat, el Consell de Govern, a la sessió del dia d’avui i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1. Àmbit d’aplicació

1. El present acord normatiu té per objecte establir el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears (UIB) perquè aquesta pugui complir millor les seves funcions, coordinats els seus serveis i la seva administració, a tots els nivells i amb els efectes que siguin pertinents.
2. Les normes generals contingudes en aquesta normativa s’aplicaran a tots els òrgans de la UIB, tret del Claustre i del Consell Social, que es regiran per la seva normativa específica.

Article 2. Personalitat jurídica

La UIB és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis i amb plena capacitat d’obrar, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent.

Article 3. Principis d’actuació

1. La UIB serveix amb objectivitat els interessos generals i actua sotmesa plenament a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
2. Tots els òrgans de la UIB actuen d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, coordinació, economia, suficiència i adequació dels mitjans als seus fins, responsabilitat per la gestió pública i racionalització i agilitat dels procediments administratius i de la presa de decisions, així com d'acord amb el servei efectiu envers els membres de la comunitat universitària i la resta dels ciutadans.
3. En les relacions amb els ciutadans, els òrgans de la UIB actuen d’acord amb els principis d’objectivitat i transparència.
4. Pel que fa a les relacions amb altres administracions públiques, els òrgans de la Universitat han d’actuar d’acord amb els principis de col·laboració, cooperació i assistència activa, amb respecte als àmbits competencials respectius, d’acord amb el principi de lleialtat institucional.

Article 4. Òrgans de govern i representació

El govern de la UIB s’exerceix per mitjà d’òrgans de govern de caràcter col·legiat i de caràcter unipersonal.

Article 5. Altres òrgans

Els òrgans de la UIB que no siguin de govern i representació d’acord amb el que estableix l’article 6 d’aquest acord es regiran en la mesura que sigui possible per les disposicions establertes a la present normativa per als òrgans esmentats a l’article 4.

TÍTOL I. DELS ÒRGANS COL·LEGIATS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 6. Òrgans col·legiats de govern i representació

1. Són òrgans col·legiats de govern i representació de la UIB els constituïts per tres o més persones en ús de les seves competències i de conformitat amb el principi d’unitat d’actuació.
2. El règim jurídic d’aquests òrgans s’ha d’ajustar al que estableix aquesta normativa, sens perjudici de les peculiaritats organitzatives que determinin els Estatuts, les normes de constitució, els convenis de creació, l’instrument de cooperació o, si escau, el reglament intern.

En tot el que no s’hi hagi previst, s’aplicarà la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú (LRJAP i PAC).

Secció 1a. Creació, modificació, supressió i extinció d’òrgans col·legiats de govern i representació

Article 7. Creació

1. A més del que preveuen els Estatuts, es poden crear òrgans col·legiats de govern i representació d’acord amb aquesta normativa, així com convencionalment, sempre que la seva regulació estigui prevista en un conveni o instrument de cooperació aprovat per la UIB.
2. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, pot crear òrgans col·legiats de govern i representació.

Article 8. Requisits generals per a la creació

1. La proposta de creació d’un òrgan col·legiat de govern i representació ha d’incloure, com a mínim, els punts següents:
   1. La integració en l’estructura de la UIB o dependència jeràrquica.
   2. Els seus fins i objectius.
   3. Les funcions que desenvoluparà.
   4. La composició i els criteris per a la designació dels seus membres i del seu president.
   5. Les normes especials de funcionament, si escau, sens perjudici de l’aplicació de les normes generals contingudes en aquesta normativa.
   6. L’assignació econòmica corresponent, si escau, per al seu funcionament.
2. No es poden crear òrgans col·legiats de govern i representació la finalitat i les funcions dels quals estiguin atribuïdes a òrgans existents.

Article 9. Creació pel Consell de Govern

1. La proposta per a la creació d’un òrgan col·legiat de govern i representació, que ha d’incloure les previsions de l’article 8.1, l'ha de presentar el Consell de Direcció.
2. L’aprovació de la proposta de creació necessita la majoria simple dels membres del Consell de Govern amb veu i vot.

Article 10. Creació per conveni o per instrument de cooperació

1. Es poden crear òrgans col·legiats de govern i representació mixtos mitjançant convenis o instruments de cooperació amb administracions públiques i institucions o organismes públics o privats.
2. El procediment per a la creació serà el previst al conveni o instrument en el qual s’inclogui, d'acord amb les previsions dels Estatuts i de la normativa que els sigui aplicable.
3. Els òrgans col·legiats creats mitjançant conveni o instrument de cooperació han de respectar les normes generals de funcionament previstes en aquesta normativa, sens perjudici de les disposicions especials recollides al document de creació.
4. El conveni o instrument de cooperació que preveu la creació d’un òrgan col·legiat de govern i representació mixt ha d’incloure, almenys:
   1. La composició i els criteris per a la designació dels membres.
   2. Les competències.
   3. Les bases de funcionament que permetin l’aprovació del seu reglament intern.
5. El conveni o instrument de creació s’ha d’aprovar d’acord amb les previsions de l’article 9.2 d’aquesta normativa.

Article 11. Modificació, supressió i extinció

1. La modificació i supressió d’un òrgan col·legiat de govern i representació de la UIB es farà seguint el mateix procediment que per a la seva creació.
2. El procediment per a la modificació o supressió d’un òrgan col·legiat de govern i representació de caràcter mixt serà el previst al conveni o instrument en el qual s’inclogui, d'acord amb les previsions dels Estatuts i de la normativa que li sigui aplicable.
3. La norma, el conveni o l’instrument de creació poden preveure un termini per a l’extinció de l’òrgan, arribat el qual s’extingirà automàticament.

Secció 2a. Membres dels òrgans col·legiats de govern i representació

Article 12. Membres

1. Els òrgans col·legiats de govern i representació són integrats pel president, el secretari i els vocals. També poden tenir un o diversos vicepresidents, sens perjudici de la denominació concreta que puguin tenir en cada cas (vicedegà o subdirector).
2. Els membres electes exerciran el càrrec durant el termini que, en cada cas, estableixin els Estatuts o la normativa de creació de l’òrgan.
3. No es pot exercir a la vegada i de forma simultània la condició de membre nat, o designat, i electe d’un mateix òrgan col·legiat. L’exercici de la primera condició no implica la renúncia a la segona.
4. La condició de representant a un òrgan col·legiat és personal i indelegable, tret de les excepcions que es puguin preveure als Estatuts, a la normativa electoral o a la normativa de creació de l’òrgan.
5. Els membres no es poden atribuir les funcions de representació reconegudes a l’òrgan, tret que expressament els les hagi atorgat una norma o per acord vàlidament adoptat, per a cada cas concret, el mateix òrgan.

Article 13. President

1. Els òrgans col·legiats tenen un president, que té la representació de l’òrgan i exerceix les funcions que li atribueixen els Estatuts, la normativa de creació de l’òrgan i la normativa que li sigui aplicable.
2. Correspon al president de l’òrgan:
   1. Exercir la representació de l’òrgan col·legiat de govern i representació.
   2. Decidir la convocatòria de les sessions ordinàries i extraordinàries, així com fixar-ne l’ordre del dia, tenint en compte, si escau, les peticions de la resta de membres formulades amb l'antelació suficient.
   3. Presidir les sessions, moderar-ne els debats i suspendre’ls per causa justificada.
   4. Exercir els drets que li corresponguin com a membre de l’òrgan col·legiat.
   5. Dirimir amb el seu vot els empats, a efectes de prendre acords.
   6. Assegurar el compliment de l’ordenament jurídic.
   7. Visar les actes i els certificats dels acords de l’òrgan.
   8. Exercir qualsevol altra funció inherent a la condició de president de l’òrgan col·legiat de govern i representació.
3. En cas de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, el president serà substituït per la persona que designin els Estatuts o la normativa de creació de l’òrgan i, si no en diuen res, pel vicepresident que correspongui i, si no pot ser, pel membre de l’òrgan de més categoria acadèmica, antiguitat a la UIB i edat, per aquest ordre.

Article 14. Secretari

1. Els òrgans col·legiats tenen un secretari, que és el fedatari dels actes i acords de l’òrgan. La seva funció com a certificador pot ser exercida també pel Secretari General de la Universitat.
2. Correspon al secretari de l’òrgan:
   1. Convocar les sessions de l’òrgan per ordre del president, així com citar els seus membres.
   2. Assistir a les reunions amb veu i sense vot si no té la condició de membre de l’òrgan, i amb veu i vot si n’és membre.
   3. Rebre els actes de comunicació dels membres amb l’òrgan i, per tant, les notificacions, peticions de dades, rectificacions o qualsevol altre tipus d’escrit del qual s’ha de prendre coneixement.
   4. Preparar el despatx dels assumptes i redactar i autoritzar les actes de les sessions.
   5. Estendre acta de les sessions, així com formar i custodiar el llibre d’actes.
   6. Expedir certificats de les consultes, els dictàmens i els acords aprovats.
   7. Assistir i assessorar l’òrgan col·legiat en el desenvolupament de les seves funcions.
   8. Sempre que sigui membre de l’òrgan, exercir els drets que li corresponguin.
   9. Qualsevol altra funció inherent a la condició de secretari.
3. La designació i el cessament del secretari es farà d’acord amb el que estableixi la normativa de cada òrgan i, si escau, per acord de l’òrgan.
4. En cas de vacant, absència, malaltia o una altra causa legal, el substituirà interinament la persona que designi el president de l’òrgan i, si no pot ser, el membre de l’òrgan de menys edat.

Article 15. Drets dels membres dels òrgans col·legiats de govern i representació

Els membres dels òrgans col·legiats de govern i representació tenen dret a:

1. Assistir a les reunions de l’òrgan degudament convocades.
2. Rebre la convocatòria de les sessions, juntament amb l’ordre del dia, amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores.
3. Tenir a disposició, en el mateix termini, tota la documentació que contingui la informació necessària per a l’adequat tractament dels temes que figurin a l’ordre del dia.
4. Participar en els debats de les sessions.
5. Exercir el dret de vot i formular el seu vot particular, així com expressar el sentit del seu vot i els motius que el justifiquen. L’exercici del vot és personal, intransferible i indelegable.
6. Formular precs i preguntes.
7. Obtenir la informació necessària per complir amb les funcions que tenen assignades.
8. Qualsevol altra funció inherent a la condició de membre.

Article 16. Deures dels membres dels òrgans col·legiats de govern i representació

Són deures dels membres dels òrgans col·legiats de govern i representació:

1. Assistir les sessions de l’òrgan, així com contribuir al seu funcionament normal i participar en les activitats que siguin necessàries.
2. Presentar davant l’òrgan col·legiat els temes que afectin l’òrgan o el grup que representen, així com defensar les opinions majoritàries del dit òrgan o grup, per a la qual cosa poden fer les oportunes consultes als representats, sense que això impliqui que estiguin lligats per mandat imperatiu.
3. Guardar el secret de les deliberacions sempre que la naturalesa de la informació així ho requereixi.
4. Abstenir-se d’intervenir en les decisions de l’òrgan sempre que estiguin sotmesos a qualsevol de les causes previstes a l’article 28.2 de la LRJAP i PAC.

Article 17. Pèrdua de la condició de membre d’un òrgan col·legiat de govern i representació

1. La condició només es pot perdre en els casos següents:
   1. Renúncia, que es formalitzarà per escrit davant el president de l’òrgan.
   2. Sentència judicial ferma.
   3. Jubilació.
   4. Acabament del mandat.
   5. Deixar de pertànyer al grup o sector de la comunitat universitària que el va elegir. En el cas dels estudiants, també canviar d’estudi respecte al qual s’és representant.
   6. Deixar d’estar en situació de servei actiu a la UIB.
   7. Inassistència reiterada i injustificada a les sessions de l’òrgan col·legiat, sempre que se’n sigui membre per elecció. S’entén per inassistència reiterada l’absència sense causa justificada a tres sessions consecutives o sis d’alternatives durant el mateix any acadèmic.
   8. Mort.
2. Són causes justificades d’inassistència les següents:
   1. Baixa per malaltia o accident.
   2. Període de descans per maternitat, acolliment o adopció.
   3. Mort o malaltia greu d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.
   4. Gaudir de permisos, llicències o vacances.
   5. El compliment d’obligacions docents o professionals.
   6. Qualsevol altra de naturalesa anàloga, degudament valorada pel president de l’òrgan.
3. El secretari de l’òrgan col·legiat declararà les circumstàncies previstes a l’apartat primer. Passarà a ocupar la vacant el membre suplent, sempre que n’hi hagi i compleixi els requisits. Si no, hom s’atindrà al que disposin els Estatuts, la normativa electoral o la normativa de creació de l’òrgan col·legiat.
4. Sens perjudici de les causes establertes al primer apartat d’aquest article, l’òrgan unipersonal que va designar els membres d’un òrgan que ho siguin per designació, en pot disposar el cessament, i perdran la condició de membres de l’òrgan.
5. El procediment per a la declaració de la pèrdua de la condició de membre d’un òrgan col·legiat de govern i representació és el següent:
   1. El secretari de l’òrgan comunicarà al president els supòsits d’inassistències reiterades i injustificades de membres electes de l’òrgan.
   2. El president els comunicarà a la persona interessada perquè dins el termini de deu dies presenti les al·legacions que estimi oportunes, entre d’altres, els motius que puguin haver justificat les inassistències, acompanyades de la documentació justificativa que estimi d’interès.
   3. El president, a la vista de les al·legacions i la documentació aportades, apreciarà l’existència o inexistència de causa justificada. Amb aquesta finalitat pot ordenar les diligències que consideri oportunes per a la determinació i comprovació dels fets.
   4. En el termini màxim de quinze dies, el president formularà una proposta de resolució, que ha de ser motivada, que traslladarà a la persona interessada perquè en el termini de quinze dies al·legui el que consideri convenient.
   5. Presentades les al·legacions o acabat el termini sense que se n’hagin presentat, el president elevarà al Rector la proposta de resolució juntament, si escau, amb les al·legacions presentades.
   6. En el termini de deu dies, el Rector dictarà la resolució que pertoqui, que ha de ser motivada i pot contenir una valoració distinta de la continguda a la proposta de resolució.

Secció 3a. Funcionament dels òrgans col·legiats de govern i representació

Article 18. Sessions de l’òrgan

1. Les sessions dels òrgans col·legiats de govern i representació les ha de convocar el president, per pròpia iniciativa o a petició, almenys, de la tercera part dels membres. En el darrer cas, l’ordre del dia ha d’incloure necessàriament els punts proposats pels sol·licitants de la sessió.
2. Les sessions dels òrgans col·legiats poden ser ordinàries i extraordinàries.
3. L’òrgan col·legiat celebrarà sessions ordinàries amb la periodicitat que determini.
4. A les sessions extraordinàries només s’hi pot tractar del punt o dels punts que, per raons de necessitat urgent, s’hagin inclòs a l’ordre del dia.
5. Quedarà, malgrat això, vàlidament constituït l’òrgan col·legiat, encara que no s’hagin complert els requisits de convocatòria establerts, si hi ha reunits tots els membres i així ho acorden per unanimitat.

Article 19. Convocatòria i ordre del dia

1. Els membres de l’òrgan col·legiat han de rebre la convocatòria ordinària i extraordinària, juntament amb l’ordre del dia, de la sessió amb una antelació mínima de 48 hores.
2. Sempre que sigui possible, la convocatòria, amb l’ordre del dia i la documentació corresponent, es remetrà per mitjans electrònics. Els documents originals romandran dipositats a la secretaria de l’òrgan a disposició dels membres.
3. El president fixa l’ordre del dia, que ha d’incloure necessàriament els punts proposats per, almenys, la tercera part dels membres.
   No pot ser objecte de deliberació, votació ni acord cap assumpte que no figuri a l’ordre del dia, tret que hi hagi presents tots els membres de l’òrgan col·legiat i es declari que és urgent amb el vot favorable de la majoria dels membres.
4. A l’ordre del dia de les sessions ordinàries s’ha d’incloure sempre un torn per a la formulació de precs i preguntes.

Article 20. Comunicacions electròniques

1. Les comunicacions als membres dels òrgans col·legiats s’han de fer, preferentment, a través dels mitjans telemàtics de la UIB.
2. La comunicació s’entendrà practicada a tots els efectes en el moment en què es pugui accedir al seu contingut a l’adreça electrònica institucional.

Article 21. Desenvolupament de les sessions

1. Els òrgans col·legiats de govern i representació quedaran vàlidament constituïts, a efectes de la celebració de sessions, deliberacions i presa d’acords, en primera convocatòria sempre que hi hagi presents, almenys, la meitat dels membres que efectivament componen l’òrgan en cada moment. En segona convocatòria, mitja hora després, és suficient, com a mínim, un terç dels membres esmentats, amb un mínim de tres.
   En tot cas, es requereix l’assistència del president i del secretari de l’òrgan col·legiat o dels qui els substitueixin.
2. L’ordre d’intervenció en les deliberacions és el de petició de paraula, tret de les qüestions d’ordre, que seran prioritàries sobre qualsevol altra. Si un membre de l’òrgan no és present en el seu torn d’intervenció, s’entendrà que hi renuncia.
3. Són qüestions d’ordre, entre d’altres, la proposta d’ajornament de debat, les limitacions en les intervencions, la proposta de suspensió o la proposta de votació.
   En cas necessari, les qüestions d’ordre es decidiran per votació a mà alçada.
4. La participació en les deliberacions i votacions és personal, intransferible i indelegable.
5. Ningú no pot ser interromput en l’ús de la paraula, excepte pel president.
6. Per a la fase de debat, el president obrirà un torn d’intervencions. D’acord amb les peticions, el president pot fixar un límit de temps d’ús de la paraula.
   El president, havent avisat, pot decidir de tancar la discussió un cop hi hagin intervingut les persones que han demanat l’ús de la paraula o hi hagin renunciat les que la tenien demanada.
   Un cop el president hagi tancat la discussió, presentarà la proposta o les propostes per a la seva votació.
7. Els membres de l’òrgan poden ser cridats a la qüestió sempre que incorrin en digressions alienes al punt de debat o quan hi intervinguin sobre punts ja debatuts o votats. El president pot, sense apel·lació, retirar la paraula a la persona que hagi estat cridada dues vegades a la qüestió i continuï apartant-se del tema.
8. El president pot cridar a l’ordre un membre de l’òrgan col·legiat sempre que, amb interrupcions o de qualsevol altra forma, alteri l’ordre de les sessions, o si pretén seguir fent ús de la paraula un cop li hagi estat retirada. Un cop un membre hagi estat cridat a l’ordre tres vegades en una mateixa sessió, el president li pot impedir assistir a la resta de la sessió.

Article 22. Adopció d’acords

1. Els acords s’adoptaran per assentiment o per votació pública a mà alçada, a proposta del president.
2. De manera excepcional i a petició d’algun dels membres de l’òrgan, es pot fer votació secreta. La votació referida a persones serà secreta, però pot ser d’una altra forma si cap dels membres presents no s’hi oposa.
3. Un cop el president faci la proposta, aquesta es considerarà aprovada per assentiment si cap dels membres no sol·licita que es voti ni presenta cap objecció o hi formula oposició.
   Un cop iniciada la votació, no la pot interrompre cap membre, tret que vulgui plantejar una qüestió d’ordre sobre la forma en què es fa la votació. Durant la votació no es pot concedir la paraula.
4. Els òrgans col·legiats han d’adoptar els acords per una de les majories següents:
   1. «Majoria qualificada», que exigeix el vot favorable de les tres cinquenes parts de la totalitat dels membres.
   2. «Majoria absoluta», que exigeix el vot favorable de la meitat més un de la totalitat dels membres.
   3. «Majoria simple», que exigeix més vots a favor que en contra o, si escau, l’obtenció d’un nombre de vots superior a qualsevol de les altres propostes.

   La majoria ordinària per prendre acords és la simple. Qualsevol altre tipus de majoria s’ha d’exigir expressament.

5. Els acords produiran efectes des de la data que s’hagin adoptat, sempre que a l’acord no s’indiqui una altra data.

Article 23. Actes de les sessions

1. El secretari aixecarà acta de cada sessió de l’òrgan col·legiat de govern i representació. A les actes s’hi especificaran necessàriament els assistents, les inassistències excusades, l’ordre del dia de la sessió, les circumstàncies de lloc i temps de celebració, els punts principals de les deliberacions i les intervencions que un membre de l’òrgan col·legiat demani expressament que constin a l’acta, així com el contingut dels acords adoptats i si s’han adoptat per assentiment o per votació. Sempre que un acord se sotmeti a votació, a l’acta hi figurarà també el resultat amb el nombre de vots positius, negatius i en blanc i les abstencions.
2. Si ho han demanat prèviament els respectius membres de l’òrgan, també hi figurarà el vot contrari a l’acord adoptat, l’abstenció i els motius que la justifiquin o el sentit del seu vot favorable.
   Qualsevol membre té dret a demanar la transcripció íntegra de la seva intervenció o proposta, sempre que aporti a l’acte, dins el termini que indiqui el president, el text que es correspongui fidelment amb la seva intervenció, cosa que cal fer constar a l’acta. Si no es fa així, a l’acta s’hi ha d’adjuntar còpia del text.
3. Els membres que discrepin de l’acord majoritari poden formular vot particular per escrit dins el termini de quaranta-vuit hores, que s’incorporarà al text aprovat. Els vots particulars es limitaran a exposar les raons de la discrepància.
4. Sempre que els membres de l’òrgan votin en contra dels acords o s’abstinguin, quedaran exempts de la responsabilitat que, si escau, pot derivar-se’n.
5. Les actes s’aprovaran a la mateixa sessió o a la següent. En tot cas, el secretari pot certificar els acords específics que s’hagin adoptat, sens perjudici de l’aprovació posterior de l’acta. Als certificats dels acords adoptats emesos amb anterioritat a l’aprovació de l’acta s’hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància.
6. Un cop aprovada l’acta, es transcriurà al llibre d’actes d’acord amb el que es disposa a l’article següent. El secretari signarà la darrera pàgina, així com el full de diligència en el qual es fa constar el número, la classe i la numeració de tots i cadascun dels folis del paper numerat en què hagi quedat estesa l’acta.
7. Amb caràcter general, les actes dels òrgans col·legiats de govern i representació seran públiques, tret que la normativa aplicable a la informació continguda a l’acta indiqui el contrari. En tot cas, es respectarà la intimitat de les persones.
8. L’acta d’una sessió s’ha d’aprovar al començament de la següent ordinària. Amb aquest fi, tota sessió ordinària de l’òrgan col·legiat tindrà com a primer punt de l’ordre del dia l’aprovació de l’acta de la darrera sessió ordinària i de les extraordinàries que hagin tingut lloc des de la darrera sessió ordinària.
9. Qualsevol membre de l’òrgan col·legiat que estigui en desacord amb el contingut de l’acta, pot sol·licitar per escrit fins al moment de l’aprovació les modificacions que consideri adients. La persona que hagi actuat com a secretari de la sessió a la qual es refereix l’acta, pot considerar incorrectes les modificacions. En aquest cas, pot rebutjar motivadament les modificacions proposades, sens perjudici de la submissió a aprovació de l’acta.

Article 24. Llibres d’actes

1. El llibre d’actes dels òrgans col·legiats ha d’estar prèviament foliat i enquadernat, legalitzat cada full amb el segell de l’òrgan o de la UIB, i ha d’expressar a la primera pàgina, mitjançant diligència d’obertura signada pel secretari, el nombre de folis que conté i la data en què comença la transcripció de les actes.
2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, quan s’utilitzin mitjans tècnics per transcriure les actes, els llibres, composts de fulls mòbils, han de confeccionar-se d’acord amb les regles següents:
   1. Ha d’utilitzar-se, en tot cas, el paper de la Universitat creat amb aquest fi. El paper adquirit per a cada llibre, que ho serà amb numeració correlativa, es farà constar a la diligència d’obertura signada pel secretari, que expressarà a la primera pàgina les sèries, els números i la data d’obertura en què s’inicia la transcripció de les actes. A més, els fulls han d’anar numerats correlativament a partir del número 1, independentment del número del timbre.
   2. Aprovada l’acta, s’ha de transcriure al llibre d’actes per mitjans mecànics, sense esmenes ni obliteracions, les quals, si se’n produeixen involuntàriament, es s’han de validar. Al final de cada acta s’hi ha de fer constar, per diligència, el número, la classe i la numeració de tots i cadascun dels folis del paper numerat en què hagi quedat estesa.
   3. Com a garantia i seguretat de tots i cadascun dels fulls solts fins a l’enquadernació, no es pot alterar l’ordre numèric dels folis descrits a la diligència d’obertura, i s’han d’anul·lar per diligència en els casos d’error en l’ordre de transcripció o en llur contingut.
   4. Quan tots els folis reservats a un llibre estiguin ja escrits o si se n’han anul·lat els darrers per diligència, o si ja no hi cap íntegrament l’acta de la sessió que correspongui de passar al llibre, es procedirà a enquadernar-lo. En cada tom el secretari estendrà diligència de tancament on s’indicarà el nombre d’actes que comprèn i la data de l’acta inicial i la final.
3. L’adopció del sistema de fulls mòbils exigeix l’acord exprés de l’òrgan col·legiat, a proposta del seu president.
   S’ha de procurar que tots el llibres d’actes dels òrgans col·legiats segueixin el sistema de fulls mòbils. Quan l’òrgan aprovi l’adopció d’aquest darrer sistema, els secretaris han de tancar els llibres d’actes foliats i enquadernats que hi hagi vigents, malgrat que no se n’hagin utilitzat tots els folis, per a la qual cosa faran la diligència de tancament del llibre, que s’ha d’estendre al full immediatament posterior al darrer foli en què hi hagi transcrita la darrera acta aprovada.
4. El secretari custodiarà el llibre d’actes, sota la seva responsabilitat, a les dependències de l’òrgan col·legiat.
5. En el marc de les mesures tecnològiques amb què compti la Universitat, es procurarà la conservació en suport digital dels llibres d’actes dels òrgans col·legiats. El Consell de Direcció elaborarà la normativa reglamentària corresponent a l’elaboració, la conservació, la transcripció i les garanties d’autenticitat dels llibres d’actes en suport digital.

Article 25. Publicitat dels acords

1. El secretari ha de garantir la publicitat i difusió dels acords de cadascuna de les sessions pels mitjans que estimi adequats per a la consecució de la seva finalitat. La publicitat se sotmetrà a les normes que regeixen la publicitat dels actes administratius.
2. La comunicació de les disposicions i els acords del Claustre, del Consell Social, del Consell de Govern i del Consell de Direcció adreçades als òrgans, centres i serveis de la UIB s’ha de fer mitjançant publicació al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears (FOU), sens perjudici del deure del secretari de l’òrgan col·legiat d’expedir els certificats dels acords que sol·licitin les persones que acreditin la titularitat d’un interès legítim.

Article 26. Execució dels acords

1. Els acords adoptats pels òrgans col·legiats s’han d’executar i així es complirà el fi per al qual hagin estat dictats.
2. L’execució dels acords correspon a l’autoritat acadèmica o òrgan administratiu competent, d’acord amb el que disposen els Estatuts o la normativa que sigui aplicable. Amb aquest fi, el secretari de l’òrgan col·legiat corresponent remetrà un certificat de l’acord a l’autoritat acadèmica o a l’òrgan administratiu competent per a l’execució.
3. L’autoritat acadèmica o l’òrgan administratiu competent ha de fer totes les accions necessàries per garantir l’execució de l’acord tot seguint el procediment que, en cada cas, estableixi la normativa que sigui aplicable. Igualment, és responsable de fer les notificacions i la publicitat que pertoqui en cada cas.

Secció 4a. Comissions dels òrgans col·legiats

Article 27. De les comissions dels òrgans col·legiats

1. Els òrgans col·legiats constituiran les comissions delegades que preveuen els Estatuts, així com les que considerin oportunes, amb la composició que es determini en cada cas.
2. La proposta de creació d’una comissió requereix la determinació del seu objecte o motiu i de la composició i la forma de provisió dels membres i les persones que n’exerceixen la presidència i la secretaria, així com les funcions o competències; en aquest darrer cas, si escau, s’ha d’especificar si són delegades o d’estudi.
   La creació de comissions delegades s’ha de publicar al FOU.
3. Les funcions de les comissions delegades són les que es determinin a les seves normes de règim intern. L’òrgan col·legiat pot delegar en les comissions l’exercici de competències que tingui atribuïdes mitjançant acord exprés i motivat de delegació, que s’ha de publicar al FOU. El règim de delegació s’ha de subjectar al que estableix per a la delegació de competències aquesta normativa.
4. L’òrgan col·legiat ha de ser informat dels acords.
5. Les comissions delegades poden demanar assessorament tècnic per al desenvolupament de les seves activitats. Els assessors poden assistir amb veu i sense vot a les sessions de la comissió. També hi pot assistir en les mateixes condicions qualsevol membre de l’òrgan col·legiat que ho sol·liciti i sigui acceptat per la comissió corresponent.

Secció 5a. Òrgans col·legiats en funcions

Article 28. Acabament del mandat

Els membres electius dels òrgans col·legiats de govern i representació acabaran el mandat en el termini establert en cada cas pels Estatuts, la normativa electoral o la normativa que els sigui aplicable.

Article 29. Actuacions en funcions

Una vegada que els membres electius dels òrgans de govern i representació hagin acabat el seu mandat, continuaran en funcions fins a l’elecció dels nous membres.

Quan la majoria de membres electius estiguin en funcions, l’òrgan limitarà la gestió a l’adopció d’acords sobre assumptes de tràmit. Tret de casos d’urgència degudament acreditats o per raons justificades d’interès general de la Universitat, s’abstindrà d’adoptar qualsevol altre acord.

CAPÍTOL II. Del Consell de Govern

Secció 1a. Naturalesa i composició

Article 30. Naturalesa

El Consell de Govern és l’òrgan de govern de la Universitat que exerceix la potestat reglamentària d’aquesta mitjançant l’aprovació de les normes de règim intern. Estableix les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat, i també les directrius i els procediments per aplicar-les, en els àmbits d’organització dels ensenyaments, de la recerca i dels recursos humans i econòmics. Així mateix, exerceix les funcions previstes a la LOU, als Estatuts i als reglaments universitaris.

Article 31. Composició

1. El Consell de Govern té la composició prevista a l’article 25 dels Estatuts i els seus membres s’elegeixen d’acord amb el que estableix la normativa electoral.
2. La durada del mandat dels representants claustrals dels grups A), B) i D) és de quatre anys, i la dels representants del grup C), de dos anys. El mandat dels representants dels degans i directors d’escola, de departament i d’institut universitari de recerca té una durada de dos anys.
3. Els membres del Consell de Govern perden aquesta condició en les condicions i els casos prevists a l’article 17 d’aquesta normativa.

Article 32. Drets i deures dels membres del Consell de Govern

1. Els membres del Consell de Govern tenen els drets i gaudeixen dels deures establerts als articles 15 i 16 d’aquesta normativa, així com qualsevol altre previst als Estatuts i a la normativa que els sigui aplicable.
2. Els membres no es poden atribuir funcions de representació que no els hagin estat atribuïdes per acord exprés del Consell de Govern.

Article 33. President del Consell de Govern

1. El Rector presideix el Consell de Govern i té atribuïdes les funcions següents:
   1. Exercir la representació del Consell de Govern.
   2. Establir la convocatòria de les sessions i determinar-ne l’ordre del dia.
   3. Presidir les sessions, moderar-ne els debats i suspendre-les per causes justificades, així com sotmetre els assumptes a votació.
   4. Dirimir amb el seu vot de qualitat els supòsits d’empat.
   5. Donar la conformitat a les actes i als certificats dels acords del Consell de Govern.
   6. Exercir les funcions que li corresponguin com a president d’un òrgan col·legiat.
2. En cas d’absència, el Rector serà substituït pel vicerector prèviament determinat o, si escau, pel que disposin els Estatuts.

Article 34. Secretari del Consell de Govern

El Secretari General, com a secretari del Consell de Govern, exerceix les funcions següents:

1. Convocar, per indicació del Rector, les sessions del Consell de Govern amb l’ordre del dia que ell indiqui.
2. Rebre les comunicacions dels membres del Consell de Govern, fer arribar al Rector les propostes de punts de l’ordre del dia i remetre als membres les dades i la informació necessàries per a l’exercici de la seva funció.
3. Preparar la documentació sobre els punts de l’ordre del dia que se sotmeten a la consideració del Consell de Govern.
4. Redactar, amb l’assistència tècnica de l’Assessoria Jurídica de la Universitat, l’acta de les sessions, expedir els certificats dels acords adoptats i remetre'ls als òrgans corresponents als efectes que pertoquin.
5. Totes les funcions corresponents a la seva condició de secretari d’un òrgan col·legiat.

Secció 2a. Funcionament

Article 35. Funcionament del Consell de Govern

1. Amb caràcter general, el funcionament del Consell de Govern s’ha de subjectar a les normes generals del òrgans col·legiats contingudes a la secció tercera del capítol I d’aquesta normativa, sens perjudici de les especialitats que es fixin a la secció present.
2. El Consell de Govern pot funcionar en plenari o mitjançant les comissions que es creïn d’acord amb el que es disposa a la secció tercera del capítol present.
   El plenari s’ha de reunir en sessió ordinària, almenys, dues vegades per trimestre lectiu. També es pot reunir en sessió extraordinària si l’ordre del dia inclou el tractament de temes urgents necessaris per al bon funcionament de la Universitat o sempre que hi hagi en concurrència circumstàncies extraordinàries que ho aconsellin.
3. La creació, modificació i supressió de comissions correspon al plenari del Consell de Govern, tret de les que es preveuen als Estatuts.
4. Correspon al president complir i fer complir aquesta normativa.

Article 36. Acords del Consell de Govern

1. Per a l’adopció d’acords, el Consell de Govern necessita les majories previstes als Estatuts i en aquesta normativa.
   Quan sobre un tema que requereixi majoria qualificada o absoluta no s’aconsegueixi el quòrum necessari, es podran adoptar acords pel nivell de majoria immediatament inferior al requerit, de forma transitòria, per un període no superior a sis mesos, sempre que la naturalesa del tema ho permeti.
2. Els acords del Consell de Govern que tinguin com a destinatari una pluralitat indeterminada de subjectes o per als quals no sigui exigible la notificació personal, s’han de publicar al FOU. Quan s’hagin de publicar també en un altre diari oficial, el Secretari General els hi enviarà perquè els hi insereixin. En aquest darrer cas, i sempre que a l’acord no s’indiqui altra cosa, produiran efectes des de la data de publicació al diari oficial.
3. Els acords que el Consell de Govern adopti vàlidament en el marc de les seves competències són vinculants per a tots els òrgans de govern i representació, centres i estructures de la Universitat, com també per a tots els membres de la comunitat universitària i els que no en formen part però s’hi relacionen.
   En tot moment, qualsevol membre del Consell de Govern pot sol·licitar informació sobre el grau d’execució i compliment dels acords adoptats, per a la qual cosa l’òrgan competent ha de facilitar la informació, com a tard, a la propera sessió del Consell de Govern.
4. Sempre que l’acord del Consell de Govern requereixi l’aprovació posterior del Consell Social, el Secretari General ha de remetre certificat de l’acord a la secretaria del Consell Social perquè l’inclogui a l’ordre del dia de la corresponent sessió d’aquest darrer òrgan.
5. Els acords del Consell de Govern exhaureixen la via administrativa i són impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

Secció 3a. Creació i funcionament de les comissions del Consell de Govern

Article 37. Creació de les comissions

1. El ple del Consell de Govern és competent per crear les comissions específiques per estudiar i preparar els assumptes que se sotmetin a la seva consideració. D’acord amb els Estatuts i la normativa que sigui aplicable, el ple pot delegar competències en aquestes comissions.
   En qualsevol cas, no es poden delegar les competències que per ser aprovades requereixin una majoria qualificada.
2. L’acord de creació d’una comissió ha d’especificar-ne la composició i les funcions, així com les competències que hom li delegui.
3. Els acords de delegació de competències del ple en una comissió s’han d’aprovar per majoria absoluta dels membres del Consell de Govern i han de preveure els procediments d’informació prèvia i de comunicació dels acords als membres del Consell de Govern. Els acords de delegació de competències poden ser revocats en tot moment per majoria absoluta del Consell de Govern.

Article 38. Competències

D’acord amb els Estatuts i amb l’acord de creació, correspon a les comissions del Consell de Govern:

1. Aprovar per delegació del Consell de Govern els assumptes que aquest òrgan els hagi delegat expressament amb aquest caràcter.
2. Elaborar i aprovar propostes perquè les ratifiqui posteriorment el Consell de Govern. Si el ple del Consell de Govern rebutja la proposta, aquesta s’ha de remetre a la comissió perquè la torni a presentar.
3. Informar sobre les propostes que ha de discutir i aprovar, si escau, el Consell de Govern.
4. Aprovar i resoldre els assumptes ordinaris que els corresponguin d’acord amb les seves competències, en desenvolupament dels acords adoptats pel Consell de Govern i sens perjudici de les competències que corresponguin a altres òrgans de la Universitat.

Article 39. Funcionament

1. Sempre que una comissió actuï per delegació del Consell de Govern, el president ha de garantir la informació prèvia a tots els membres d’aquest Consell, per a la qual cosa els comunicarà els punts que es tractaran i, si escau, la documentació corresponent. Així mateix, els remetrà els acords adoptats.
2. Les comissions del Consell de Govern es reuniran periòdicament per tractar de les qüestions pròpies del seu àmbit i competències. El règim de funcionament en relació amb la convocatòria, el quòrum i la presa de decisions serà similar al del ple del Consell de Govern, amb les adaptacions que pertoquin.

CAPÍTOL III. Del Consell de Direcció

Secció 1a. Naturalesa i composició

Article 40. Naturalesa i competències

1. El Consell de Direcció, sens perjudici de les competències que corresponen al Consell de Govern, assisteix el Rector en les tasques de direcció, govern i gestió de la Universitat.
2. El Consell de Direcció desenvolupa les funcions i té atribuïdes les competències que preveuen els Estatuts i la normativa que li sigui aplicable.

Article 41. Composició

El Consell de Direcció és integrat pel Rector, que el presideix, els vicerectors, el Secretari General i el Gerent. El Rector pot ampliar-ne la composició i incloure-hi altres òrgans unipersonals.

Els membres del Consell de Direcció actuen amb objectivitat i independència en l’exercici de les seves competències, servint l’interès general de la Universitat.

Secció 2a. Funcionament

Article 42. Reunions del Consell de Direcció

1. Atesa la naturalesa del Consell de Direcció, el règim de les sessions és el que estableix aquest article, sens perjudici de l’aplicació, sempre que sigui necessari, de les disposicions generals dels òrgans col·legiats contingudes a la secció tercera del capítol I d’aquesta normativa.
2. El Consell de Direcció es reuneix periòdicament en sessions ordinàries i extraordinàries. Durant el període lectiu, almenys ha de tenir lloc una sessió ordinària amb caràcter mensual. En qualsevol moment i atès el caràcter urgent del tema a tractar, el Rector pot convocar reunions extraordinàries.
   El Secretari General convoca les sessions per ordre del Rector, i a la convocatòria hi detalla l’ordre del dia i hi adjunta la documentació informativa necessària.
3. En relació amb les deliberacions i presa d’acords sobre matèries de la seva competència, el Consell de Direcció es considera vàlidament constituït sempre que hi hagi presents la meitat dels membres que l’integren, inclosos el Rector i el Secretari General, o les persones que els substitueixin.
4. Les deliberacions del Consell de Direcció són reservades, per la qual cosa els seus membres han de guardar secret de les deliberacions i del sentit de les opinions manifestades pels seus membres.
   La documentació utilitzada per a les deliberacions té igualment caràcter reservat fins al moment que el mateix Consell de Direcció decideixi de fer-la pública, en tot cas respectant la intimitat de les persones.
   L’obligació de discreció s’ha de mantenir igualment quan els membres deixin de pertànyer al Consell de Direcció respecte dels assumptes tractats quan n’eren membres.
5. Sempre que la naturalesa del tema a tractar ho aconselli, el Rector pot convocar a les sessions del Consell de Direcció qualsevol membre de la comunitat universitària o de fora d’aquesta, els quals queden sotmesos a l’obligació de reserva dels membres regulada a l’apartat anterior.
6. Les decisions del Consell de Direcció s’adopten havent deliberat prèviament. El Rector pot demanar al Consell de Direcció que prengui acords respecte de decisions que són de la seva competència. En aquest cas, l’acord adoptat és solidari.
7. Els acords del Consell de Direcció que afecten una pluralitat d’individus o situacions es denominen acords executius.
   Quan els acords afecten individus o situacions singulars, el Consell de Direcció aprova resolucions, mitjançant el Rector, el vicerector competent o el Secretari General.
8. El Secretari General ha d’aixecar acta de les sessions, que ha de ser succinta i contenir únicament la relació d’assistents i l’ordre del dia de la sessió, així com els acords presos i les decisions adoptades pel Consell de Direcció. Les actes s’han d’aprovar a la sessió ordinària següent.
   Amb caràcter general i atès el caràcter reservat de les deliberacions, les actes del Consell de Direcció no són públiques i correspon al Secretari General de custodiar-les. Només s’estendrà còpia, total o parcial, de l’acta en els casos expressament prevists a l’ordenament jurídic.

TÍTOL II. DELS ÒRGANS UNIPERSONALS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Secció 1a. Definició, classificació i cessament dels òrgans unipersonals de govern i representació

Article 43. Definició

1. Són òrgans unipersonals de govern i representació de la UIB els recollits a l’article 8.3 dels Estatuts, així com qualsevol altre creat pel Consell de Govern a proposta del Consell de Direcció.
2. La creació d’un òrgan unipersonal de govern i representació, que es regeix per les seccions segona i tercera d’aquest capítol, l’ha d’aprovar el Consell de Govern a proposta del Consell de Direcció. L’acord de creació ha d’especificar les funcions i competències que desenvoluparà, així com la integració en l’estructura de la UIB.

Article 44. Tipologia, dedicació i incompatibilitat

1. Els titulars dels òrgans unipersonals ho poden ser per elecció o per designació.
2. Els òrgans unipersonals per elecció accediran a aquesta condició d’acord amb el procediment previst a la normativa electoral de la Universitat.
3. Els òrgans unipersonals per designació accediran al càrrec d’acord amb el que es determini als Estatuts, en aquesta normativa i a les normes específiques que siguin aplicables.
4. Els qui tinguin la titularitat dels òrgans unipersonals han d’estar en situació de dedicació a temps complet.
5. No es pot tenir simultàniament la titularitat de més d’un dels òrgans de govern de caràcter unipersonal esmentats al títol II de la LOU.

Article 45. Cessament

Els òrgans unipersonals de govern i representació cessen pels motius prevists als Estatuts, a la normativa electoral, en aquesta normativa o a la normativa que els sigui aplicable.

Secció 2a. Creació dels òrgans unipersonals per elecció

Article 46. Acord de creació

1. Correspon al Consell de Govern l’aprovació de l’acord de creació d’òrgans unipersonals per elecció.
2. La proposta per a la creació d’un òrgan unipersonal per elecció correspon al Consell de Direcció.
3. L’aprovació de la proposta de creació necessita la majoria simple dels membres del Consell de Govern amb veu i vot.

Article 47. Requisits per a la creació, modificació o supressió

1. L’acord normatiu de creació ha d’incloure almenys els punts següents:
   1. Denominació de l’òrgan unipersonal.
   2. Integració en l’estructura de la UIB.
   3. Funcions.
   4. Requisits per ocupar el càrrec.
   5. Membres de la comunitat universitària que tindran la condició d’electors.
   6. Procediment d’elecció.
   7. Durada del mandat.
2. El procediment per a la modificació o supressió d’òrgans unipersonals per elecció és el que preveu l’article 46 d’aquesta normativa, quan sigui de creació reglamentària, i el contingut al títol IX dels Estatuts, si es tracta d’un òrgan estatutari.

Article 48. Prohibició de duplicitat de càrrecs

1. No es poden crear nous òrgans unipersonals d’elecció que suposin duplicar-ne altres d'existents sense que abans se suprimeixi el càrrec existent o se’n restringeixin les competències.
2. En cap cas la creació d’un òrgan unipersonal d’elecció no pot suposar la supressió o restricció de competències atribuïdes a òrgans col·legiats o unipersonals creats per la LOU o pels Estatuts.

Article 49. Nomenament

El nomenament dels titulars dels òrgans unipersonals per elecció correspon al Rector i es publicarà al FOU.

Secció 3a. Creació dels òrgans unipersonals per designació

Article 50. Creació i nomenament

1. Correspon al Rector la creació i el nomenament d’òrgans unipersonals per designació. El Rector informa el Consell de Govern d’aquests punts.
2. Els òrgans unipersonals per designació poden ser ocupats per membres del personal docent i investigador o del personal d’administració i serveis.

Article 51. Requisits de l’acte de creació

La resolució del Rectorat per la qual es crea un òrgan unipersonal per designació ha d’incloure almenys els punts següents:

1. Denominació de l’òrgan.
2. Integració en l’estructura de la UIB.
3. Funcions.
4. Requisits per ocupar el càrrec.
5. Retribució complementària, si escau, que pot ser només dinerària, només una exempció de l’activitat docent, o ambdues.
6. Informe o autorització, si escau, de compatibilitat per ocupar el càrrec.

Article 52. Modificació o supressió

La modificació o supressió d’un càrrec unipersonal de designació es farà seguint el mateix procediment que per a la seva creació.

Article 53. Prohibició de duplicitat de càrrecs

No es poden crear nous òrgans unipersonals de designació que suposin duplicar-ne altres d'existents sense que abans se suprimeixi el càrrec existent o se’n restringeixin les competències.

Secció 4a. Drets i obligacions dels titulars dels òrgans unipersonals

Article 54. Inici del mandat i adquisició dels drets i obligacions

Els òrgans unipersonals, tant d’elecció com de designació, començaran el mandat amb plenitud de drets i obligacions en la data de presa de possessió, tret que a la resolució de nomenament s’indiqui una altra cosa.

Article 55. Drets i obligacions

1. Els titulars dels òrgans unipersonals tenen els drets i obligacions prevists a la normativa general vigent que els sigui aplicable, als Estatuts o a l’acord o norma de creació.
2. Els titulars d’òrgans unipersonals que pertanyin a alguna de les categories de professorat tenen dret, si escau, a la reducció de l'activitat docent per dedicació a tasques de gestió que en cada moment estableixi la normativa de la UIB sobre còmput de l’activitat docent del seu professorat.

Secció 5a. Òrgans unipersonals de govern i representació en funcions

Article 56. Acabament del mandat

Els òrgans unipersonals de govern i representació acabaran el mandat en el termini establert als Estatuts, a la normativa electoral o a la norma de creació.

Article 57. Actuacions en funcions

Una vegada que els òrgans unipersonals de govern i representació hagin acabat el mandat, continuaran en funcions fins a l’elecció dels nous membres i limitaran la gestió a l’adopció d’acords sobre assumptes de tràmit. Tret de casos d’urgència degudament acreditats o per raons justificades d’interès general de la Universitat, s’abstindran d’adoptar qualssevol altres acords.

CAPÍTOL II. Del Rector

Article 58. Naturalesa i elecció

1. El Rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i en té la representació. Exerceix la direcció, el govern i la gestió de la Universitat, desenvolupa les línies d’actuació aprovades pels òrgans col·legiats corresponents i n’executa els acords. Gaudeix del tractament i els honors tradicionals, així com dels prevists a les lleis.
2. El Rector de la UIB l’elegeix la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre funcionaris en actiu del cos de catedràtics d’universitat que prestin serveis a la UIB de conformitat amb el que estableix l’article 37 dels Estatuts. El nomena el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears mitjançant decret que es publica al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
3. El Rector comença el mandat el dia de la presa de possessió, tret que al decret de nomenament s’especifiqui una altra cosa.

Article 59. Substitució temporal

1. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del Rector, l’ha de substituir de manera temporal un vicerector prèviament determinat. Si no s’ha determinat, l’ha de substituir el de més categoria acadèmica, antiguitat a la UIB i edat, per aquest ordre.
2. El Secretari General comunicarà el Consell de Govern i el Claustre la substitució del Rector sempre que aquesta sigui superior a quinze dies.

Article 60. Cessament

1. El Rector cessa per les causes previstes als Estatuts.
2. En cas de cessament, el Rector ha de continuar en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou Rector.

Quan el cessament es produeixi per renúncia, el substituirà la persona que l’ha de substituir reglamentàriament d’acord amb l’article 59.1 d’aquesta normativa.

Article 61. Delegació de competències

1. El Rector pot delegar l’exercici de les competències que té atribuïdes en els òrgans unipersonals o col·legiats de govern i representació de la UIB.
2. La delegació de competències ha de recollir:
   1. Denominació de la persona o càrrec que es delega.
   2. Funció o competència objecte de delegació.
   3. Abast de la delegació.

   En cap cas no poden ser objecte de delegació les competències recollides a les lletres e), f), g), k), l), m), q), r), s) i u) de l’article 38 dels Estatuts.

3. La delegació de competències s’ha de publicar al FOU.

CAPÍTOL III. Dels vicerectors i vicerectors associats

Article 62. Naturalesa, nomenament i cessament dels vicerectors

1. Els vicerectors auxilien el Rector en el govern de la Universitat coordinant i dirigint les activitats que els assigni i exercint la representació del Rector quan els sigui delegada.
2. Els vicerectors els nomena el Rector d’entre els professors doctors que prestin serveis a la UIB. El nombre de vicerectors no pot ser superior a dotze.
3. La resolució de nomenament dels vicerectors ha d’especificar la denominació del vicerectorat, que ha de coincidir amb l’àmbit de les activitats que el Rector els delegui. Una resolució del Rectorat sobre configuració dels vicerectorats especificarà les competències que exerciran. Aquestes resolucions s’han de publicar al FOU.
4. El vicerectors cessen per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessa el Rector que els nomenà. El vicerectors continuen en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou vicerector que assumeixi les seves competències.

Article 63. Vicerectors associats

Els vicerectors, quan ho considerin convenient per al bon funcionament de les àrees de competència que tenen assignades, poden proposar al Rector el nomenament de vicerectors associats entre els professors doctors, que exerciran les competències específiques que el vicerector corresponent els delegui.

Article 64. Funcions dels vicerectors

Els vicerectors són responsables de les àrees universitàries que el Rector els encomani en la resolució prevista a l’article 62.3 d'aquesta normativa, que desenvoluparan mitjançant els serveis de la Universitat amb la corresponent competència administrativa. En especial, els vicerectors tenen les funcions següents:

1. Exercir la representació dels vicerectorats dels quals són titulars.
2. Desenvolupar l’acció de govern dins la seva àrea de responsabilitat, d’acord amb les directrius fixades pel Rector.
3. Fixar els objectius dels vicerectorats i elaborar-ne els plans d’actuació, així com exercir-ne el control d’eficàcia i eficiència.
4. Exercir la direcció, gestió, coordinació i inspecció de l’activitat administrativa dels òrgans i serveis del vicerectorat de la seva competència.
5. Preparar la normativa sobre les matèries competents del seu vicerectorat i proposar-la al Consell de Direcció.
6. Col·laborar en l’elaboració de l’avantprojecte de pressupost del seu vicerectorat i en l’execució del pressupost.
7. Proposar al Rector l’aprovació de l’estructura orgànica del seu vicerectorat.
8. Resoldre els conflictes d’atribucions entre òrgans del seu vicerectorat, així com plantejar els conflictes d’atribucions amb altres vicerectorats.

Article 65. Actes i resolucions dels vicerectors

1. En l’exercici de les seves competències delegades, els vicerectors poden adoptar resolucions, que s’entendran dictades pel Rector i seran obligatòries per a tots els òrgans unipersonals i col·legiats de la Universitat.
2. Igualment, els vicerectors poden dictar instruccions que continguin directrius sobre activitats del seu àmbit de competències.

Article 66. Substitució temporal dels vicerectors

En cas d’absència, vacant o malaltia d’un vicerector, aquest pot ser suplert temporalment per un altre vicerector o, si escau, pel vicerector associat corresponent, d’acord amb el que decideixi el Rector.

La suplència no suposa alteració de la competència.

CAPÍTOL IV. Del Secretari General i el vicesecretari general

Article 67. Naturalesa, nomenament i cessament del Secretari General

1. El Secretari General, que col·labora amb el Rector en les tasques d’organització i regiment acadèmic, és el fedatari dels actes i acords del Claustre universitari, del Consell de Govern i del Consell de Direcció.
2. La UIB té un Secretari General, que serà nomenat pel Rector entre funcionaris públics que prestin serveis a la Universitat i que pertanyin a cossos en què per ingressar-hi s’exigeixi estar en possessió del títol de doctor, llicenciat, graduat, enginyer, arquitecte o equivalent.
3. El Secretari General cessa en el càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessa el Rector que el nomenà. El Secretari General continua en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou Secretari General.

Article 68. Vicesecretari general

El Secretari General, quan ho consideri convenient, pot proposar al Rector el nomenament d’un vicesecretari general perquè l’ajudi en l’exercici de les seves funcions, amb les competències específiques que li delegui.

El vicesecretari general substitueix el Secretari General en cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació.

Article 69. Competències

Corresponen al Secretari General les competències previstes a l’article 43 dels Estatuts, a altres disposicions que li siguin aplicables i a aquesta normativa. De manera especial és competent per:

1. Redactar i custodiar les actes i expedir els certificats dels acords dels òrgans col·legiats als quals assisteix com a secretari.
2. Exercir per substitució la funció certificadora dels secretaris dels òrgans col·legiats de la UIB.
3. Coordinar la tramitació dels convenis i contractes subscrits per la UIB.
4. Vetllar pel bon ús del segell oficial de la UIB, com a element de la fe pública de la Universitat.
5. Coordinar el Servei d’Assessorament Jurídic de la UIB.

Article 70. Actes i resolucions del Secretari General

1. En l’exercici de les seves competències, el Secretari General pot adoptar resolucions, que s’entendran dictades pel Rector i seran obligatòries per a tots els òrgans unipersonals i col·legiats de la Universitat.
2. Igualment, el Secretari General pot dictar instruccions que continguin directrius sobre activitats del seu àmbit de competències.

CAPÍTOL V. Del Gerent i els vicegerents

Article 71. Naturalesa, nomenament, cessament i substitució del Gerent

1. El Gerent és el responsable de la gestió dels serveis administratius i econòmics de la Universitat.
2. El Gerent el nomena el Rector, amb l’acord previ del Consell Social sobre la proposta del Rector, tenint en compte criteris de competència professional i experiència. Aquest càrrec és incompatible amb l’exercici de funcions docents.
3. El Gerent cessa en el càrrec per decisió del Rector o a petició pròpia. El Gerent continua en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou Gerent.
4. En cas d’absència, vacant o malaltia, el Gerent serà substituït temporalment per un vicegerent o pel vicerector amb competències en matèria econòmica, d’acord amb el que decideixi el Rector.

Article 72. Vicegerents

El Rector pot nomenar vicegerents, entre el personal d’administració i serveis, a proposta del Gerent, perquè l’ajudin en l’exercici de les seves funcions, amb les competències específiques amb què el Gerent els delegui.

Article 73. Competències

1. Amb caràcter general, correspon al Gerent gestionar els serveis administratius i econòmics de la Universitat. El Gerent té les competències que li atribueixen els Estatuts i la legislació vigent. De manera especial és competent per:
   1. Adoptar les decisions relatives a la gestió ordinària del personal d’administració i serveis de la UIB, tret de les atribuïdes expressament al Rector.
   2. Proposar al Rector el nomenament de vicegerents de la Universitat.
   3. Proposar al Consell de Direcció la creació, modificació i supressió de les unitats orgàniques del personal d’administració i serveis de la UIB.
   4. Aquelles altres competències que li hagi delegat el Rector.
2. El Gerent pot delegar competències o funcions en els vicegerents. La delegació, que s’ha de publicar al FOU, ha d'indicar:
   1. Denominació de la vicegerència que es delega.
   2. Funció o competència objecte de delegació.
   3. Abast de la delegació.

CAPÍTOL VI. Dels altres òrgans unipersonals de govern i representació

Article 74. Altres òrgans unipersonals de govern i representació

La resta d’òrgans unipersonals de govern i representació de la UIB recollits a l’article 8.3 dels Estatuts i que no tenen una regulació específica en aquest títol es regiran pel que s’estableix per a ells al capítol III del títol I dels Estatuts.

TÍTOL III. DE LES SECCIONS DEPARTAMENTALS

Article 75. Seccions departamentals de la UIB

1. En el si d’un departament, i per tal de facilitar-ne l’organització i el funcionament, es poden crear seccions departamentals sempre que comptin, almenys, amb cinc professors doctors amb vinculació permanent i dedicació a temps complet i les circumstàncies així ho aconsellin.
2. El Consell de Direcció, amb l’informe previ raonat del departament afectat, és l’òrgan competent per aprovar la creació, modificació i supressió de seccions departamentals i ha d’informar el Consell de Govern de l’acord adoptat.
   Les propostes de creació han de ser motivades i especificar les causes que en justifiquin l'existència, així com la composició i el funcionament.
   Quan la secció departamental deixi de complir els requisits de l’apartat 1 d’aquest article, el Consell de Direcció podrà començar el tràmits per modificar-la o suprimir-la.
3. L’acord de creació de la secció departamental garantirà i fixarà les normes de coordinació funcional de la secció amb el conjunt del departament; així mateix, regularà la composició, la competència i el govern de la secció.
4. La secció departamental l’ha de coordinar un professor que compleixi els mateixos requisits que per ser director de departament, elegit pels membres de la secció. Correspon al responsable de la secció departamental de coordinar la labor docent i d’investigació que s’hi faci, així com gestionar les directrius pressupostàries dins les línies fixades pel consell de departament, si escau.
5. Són funcions del coordinador d’una secció departamental:
   1. Coordinar les tasques docents i d’investigació de la secció, en el marc del que hagi acordat en l’àmbit de les seves competències el departament.
   2. Donar compte al departament, a les sessions ordinàries del consell de departament, del desenvolupament de les funcions atribuïdes a la secció, així com de l’exercici de les seves competències.

TÍTOL IV. DE LES ESTRUCTURES ESPECÍFIQUES DE SUPORT A LA RECERCA I A LA DOCÈNCIA

CAPÍTOL I. Dels serveis universitaris

Article 76. Serveis de la UIB

1. A la UIB hi haurà els serveis a què fa referència l’article 91 dels Estatuts de la UIB.
2. La creació i supressió dels serveis universitaris correspon al Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció.
   L’acord de creació n’ha d’especificar, almenys:
   1. La denominació.
   2. Els objectius i la finalitat.
   3. L'estructura interna.
   4. Les competències.
   5. La integració en l’estructura de la Universitat i la dependència orgànica.
3. Els serveis depenen orgànicament del vicerector designat per la resolució sobre configuració dels vicerectorats de la UIB.
4. Els serveis de la Universitat tenen un director o responsable nomenat pel Rector, amb l’acord previ del Consell de Direcció.
5. La Universitat ha de garantir que als serveis hi hagi el personal suficient per dur a terme llurs comeses.
6. Els directors i els secretaris dels serveis, tenint en compte llurs comeses, podran percebre una compensació econòmica amb càrrec al pressupost de la Universitat.

CAPÍTOL II. Dels laboratoris

Article 77. Laboratoris de la UIB

1. Els laboratoris de la UIB són unitats que subvenen a necessitats específiques de la recerca i col·laboren amb els departaments, instituts universitaris de recerca i equips de recerca de la Universitat.
   Els laboratoris presten serveis tant d’ajut a la docència com a l’estudi i a la recerca. Poden fer projectes de recerca en el camp de la seva especialització.
2. La creació i supressió d’un laboratori és competència del Consell de Direcció. Si l’acord de creació no indica una altra cosa, el laboratori depèn orgànicament del vicerector amb competències en matèria d’investigació.
3. L’acord de creació del laboratori n’ha d’especificar, almenys, els punts següents:
   1. La denominació.
   2. Els objectius i les funcions.
   3. Les activitats a desenvolupar.
   4. La integració en l’estructura de la Universitat.
4. El Rector, a proposta del Consell de Direcció, nomenarà el director del laboratori.
5. Amb independència de les funcions docents de tipus general que pugui desenvolupar, cada laboratori pot integrar el personal docent, de recerca i serveis que s’hi adscrigui.
6. Mitjançant conveni o instrument de cooperació, es poden crear o establir laboratoris mixtos en col·laboració amb altres universitats o amb entitats públiques o privades. El conveni o l’instrument regularan el funcionament del laboratori.

TÍTOL V. DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

CAPÍTOL I. Disposicions generals

Article 78. Principis d’actuació

1. La UIB ajustarà la seva actuació a les prescripcions de procediment contingudes en aquesta normativa i a les disposicions de l’ordenament jurídic que li siguin aplicables, de manera especial la LRJAP i PAC.
2. La tramitació administrativa es farà d’acord amb els principis d’economia, coordinació, celeritat, eficàcia i eficiència.
3. El procediment s’impulsarà d’ofici en tots els seus tràmits.
4. Els expedients es resoldran d’acord amb l’ordre d’incoació d’assumptes de naturalesa homogènia, tret que l’òrgan jeràrquic superior autoritzi motivadament i per escrit una altra cosa.

L’incompliment de l’anterior dóna lloc a responsabilitat administrativa del funcionari o de l’autoritat que hagi fet l’actuació.

Article 79. Tramitació

1. Els tràmits dels expedients se simplificaran en la mesura que sigui possible, i en tot cas preservaran les garanties i els drets de defensa dels interessats.
2. Els interessats en un expedient administratiu tenen dret a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació i demanar la informació oportuna.

Article 80. Obligació de resoldre i caducitat

1. Iniciat un expedient, la UIB està obligada a resoldre’l expressament. No obstant l’anterior, s’aplicarà la legislació pertinent pel que fa al silenci administratiu.
2. La caducitat dels expedients administratius es regeix pel que disposa la LRJAP i PAC.

Article 81. Forma

1. El actes administratius que dicti la UIB els produirà l’òrgan competent per escrit, tret que la naturalesa de l’acte exigeixi o permeti una altra forma més adequada d’expressió i constància.
2. En els casos en què s’hagi de dictar una sèrie d’actes administratius de la mateixa naturalesa, com els nomenaments, la Universitat els pot refondre en un acte únic, establert per l’òrgan competent, que ha d’especificar les persones o altres circumstàncies que individualitzin els efectes de l’acte per a cadascun dels interessats.
3. Els actes s’han de motivar, amb una succinta referència dels fets i fonaments de dret, en tots els casos en què ho exigeixi l’ordenament jurídic.

CAPÍTOL II. Dels interessats i dels terminis

Article 82. Interessats

La capacitat d’obrar, la legitimació i la representació dels interessats davant la UIB es regularan per la LRJAP i PAC.

Article 83. Terminis

1. Sempre que per llei o per normativa de la Unió Europea no es disposi una altra cosa, en els terminis assenyalats per dies es computen únicament els que siguin hàbils, i se n’exclouen els diumenges i els festius.
   Si el darrer dia del termini és inhàbil, s’entén prorrogat al primer dia hàbil següent.
   Sempre que els terminis es refereixin a dies naturals, a les notificacions s’hi ha de fer constar aquesta circumstància.
2. Els terminis expressats en dies es compten a partir de l’endemà del dia que tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti o del dia en què es produeixi l’estimació o desestimació per silenci administratiu.
3. Si el termini es fixa en mesos o en anys, aquests es computen a partir de l’endemà del dia que tingui lloc la notificació o publicació de l’acte de què es tracti o del dia en què es produeixi l’estimació o desestimació per silenci administratiu. Si en el mes de venciment no hi ha dia equivalent a aquell en què es comença el còmput, s’entén que el termini expira el darrer dia del mes.
4. Si un dia és hàbil al municipi o comunitat autònoma de residència de la persona interessada i inhàbil per a la UIB, o a l’inversa, el dia es considera inhàbil.

CAPÍTOL III. De la instrucció del procediment

Article 84. Actes d’instrucció i al·legacions

1. Els actes d’instrucció necessaris per a la determinació, el coneixement i la comprovació de les dades sobre les quals hom s’ha de pronunciar els farà d’ofici l’òrgan de la Universitat encarregat de tramitar el procediment, sens perjudici del dret dels interessats a proposar les actuacions que requereixin la seva intervenció o constitueixin tràmits legals o reglamentaris.
2. En qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència, els interessats poden presentar al·legacions i aportar documents o altres elements de judici, que seran tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució.
3. En qualsevol moment, els interessats poden al·legar els defectes de tramitació, infracció dels terminis preceptius o omissió de tràmits, els quals es poden corregir abans de la resolució definitiva de l’assumpte.

Article 85. Prova i informes

1. Els fets rellevants per a la decisió d’un procediment es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova admès per l’ordenament jurídic.
2. Sempre que la UIB no tingui per certs els fets al·legats o la naturalesa del procediment ho exigeixi, l’instructor establirà l’obertura d’un període probatori per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu per tal que es puguin practicar les proves que consideri pertinents.
3. A efectes de la resolució del procediment, se sol·licitaran els informes que exigeixi l’ordenament jurídic, així com tots els que es considerin necessaris per prendre la resolució.

Article 86. Audiència de la persona interessada

1. Un cop finalitzat el procediment i immediatament abans de redactar la proposta de resolució, s’ha de posar de manifest l’expedient a la persona interessada, la qual té un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze per al·legar i presentar els documents i justificacions que consideri adients.
2. Es pot prescindir del tràmit d’audiència sempre que no figuri al procediment ni es tinguin en compte a la resolució altres fets ni altres al·legacions i proves adduïdes per la persona interessada.

Article 87. Finalització

1. El procediment finalitzarà per resolució, desistiment, renúncia al dret en què es basi la sol·licitud, sempre que la renúncia no estigui prohibida per l’ordenament jurídic, i per declaració de caducitat.
2. La impossibilitat material de continuar el procediment per causes sobrevingudes també produirà la finalització del procediment. En aquest cas, la resolució que es dicti ha de ser motivada.

Article 88. Resolució

1. La resolució amb la qual finalitzi el procediment ha de resoldre totes les qüestions plantejades pels interessats, així com les que en derivin.
   L’òrgan es pot pronunciar sobre les qüestions connexes no plantejades pels interessats, sempre que els les comuniqui perquè, en un termini de quinze dies, facin les al·legacions que estimin pertinents i aportin, si escau, les proves oportunes.
2. En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, la resolució ha de ser congruent amb les peticions que hagi formulat i en cap cas no es pot agreujar la seva situació inicial, sens perjudici que la Universitat iniciï d’ofici un nou procediment, si escau.
3. Les resolucions contindran la decisió, que ha de ser motivada en els casos legalment prevists. També han de fer referència als recursos que es poden presentar contra la resolució i indicar l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los, sens perjudici que els interessats n’iniciïn d’altres si ho consideren oportú.
4. La UIB no pot deixar de resoldre sobre les qüestions plantejades pels interessats al·legant silenci, obscuritat o insuficiència dels preceptes legals aplicables al cas. En tot cas pot resoldre la inadmissió de les sol·licituds de reconeixement de drets no prevists a l’ordenament jurídic o manifestament mancats de fonament.
5. L’acceptació d’informes o dictàmens servirà de motivació a la resolució sempre que s’incorporin al seu text.
6. La UIB pot fer la revisió d’ofici dels seus actes administratius en els termes i amb l’abast que estableix la LRJAP i PAC.

CAPÍTOL IV. De les notificacions

Article 89. Notificació

1. Es notificaran als interessats els actes que afectin llurs drets o interessos, en el termini màxim de deu dies a partir de llur data.
2. La notificació ha de contenir el text íntegre de la resolució. Igualment ha d’expressar si l’acte notificat és o no definitiu en via administrativa, els recursos que siguin procedents en contra seu, l’òrgan davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los, sens perjudici que els interessats puguin interposar qualsevol altre recurs que considerin oportú.
3. No obstant això, les notificacions defectuoses tenen efecte a partir de la data en què l’interessat realitzi actuacions que suposin el coneixement del contingut i abast de la resolució o l’acte objecte de la notificació, o interposi el recurs pertinent.
   Sens perjudici de l’anterior, i només als efectes d’entendre acomplerta l’obligació de notificar dins el termini màxim de durada del procediment, es considera suficient la notificació que contingui, almenys, el text íntegre de la resolució i l’intent de notificació degudament acreditat.
4. La pràctica de la notificació es farà d’acord amb el que estableix la LRJAP i PAC.

CAPÍTOL V. De la publicitat de les resolucions i els acords

Article 90. Publicació

Les resolucions o els acords dels òrgans de la Universitat que tinguin com a destinatari una pluralitat indeterminada de subjectes o per als quals no sigui exigible la notificació personal, s’han de publicar al FOU, sens perjudici que es publiquin, si escau, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) o al BOIB.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

1. Queden derogades les disposicions següents:
   1. Acord de la Junta de Govern 45/1985, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Junta de Facultat de Dret (FOU núm. 5, de 13 de gener de 1986).
   2. Acord de la Junta de Govern 46/1985, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Junta de Facultat de Filosofia i Lletres (FOU núm. 5, de 13 de gener de 1986).
   3. Acord de la Junta de Govern 47/1985, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Junta d’Escola Universitària d’Estudis Empresarials i Informàtica (FOU núm. 5, de 13 de gener de 1986).
   4. Acord de la Junta de Govern 48/1985, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Junta d’Escola Universitària de Formació de Professorat d’EGB (FOU núm. 5, de 13 de gener de 1986).
   5. Acord de la Junta de Govern 125/1986, de 20 de març, pel qual s’aprova la proposta de Reglament de la Junta de Govern (FOU núm. 9, de 7 d’abril de 1986).
   6. Acord de la Junta de Govern 202/1986, de 30 de setembre, pel qual s’aprova definitivament el Reglament de la Junta de Facultat de Dret (FOU núm. 11, de 9 d’octubre de 1986).
   7. Acord de la Junta de Govern 233/1986, de 30 de setembre, pel qual s’aprova definitivament el Reglament de la Junta de Facultat de Ciències (FOU núm. 12, d’11 de desembre de 1986).
   8. Acord de la Junta de Govern 234/1986, de 24 de novembre, pel qual s’aprova definitivament el Reglament de la Junta d’Escola de l’Escola Universitària de Formació de Professorat d’EGB (FOU núm. 12, d’11 de desembre de 1986).
   9. Acord de la Junta de Govern 568/1988, de 14 de juliol, sobre els Reglaments dels Departaments (FOU núm. 27, de 29 de juliol de 1988).
   10. Acord de la Junta de Govern 692/1989, de 7 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels Departaments de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 32, de 31 de març de 1989).
   11. Acord normatiu 1308/1991, de 29 de gener, pel qual s’aprova el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 56, de 28 de febrer de 1991).
   12. Acord normatiu 3477/1997, de 17 de març, sobre règim de sancions per la inassistència a les reunions dels òrgans col·legiats (FOU núm. 133, d’11 d’abril de 1997).
   13. Acord normatiu 5532/2001, de 8 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Junta de Facultat de Psicologia (FOU núm. 196, de 16 de novembre de 2001).
2. Queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix el present acord normatiu.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació

Es faculta el Consell de Direcció perquè dicti les disposicions necessàries per a l’execució, el desenvolupament i el compliment de la present normativa.

Segona. Aprovació

D’acord amb el que determina l’article 24.5 dels Estatuts i en cas que el capítol II del títol I d’aquest regiment de govern no s’aprovi amb la majoria absoluta prevista a l’article 24.2.28 dels Estatuts, els articles 30 a 39, ambdós inclosos, s’aplicaran de forma transitòria per un període no superior a sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta normativa.

Tercera. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 25 de febrer de 2011
La Rectora,
Montserrat Casas