La Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU), modificada per la Llei 4/2007, de 12 d’abril, estableix a l’article 35.2 que la impartició d’ensenyaments oficials i l’expedició dels corresponents títols oficials, amb validesa en tot el territori de l’Estat, correspon a les universitats. Així mateix disposa que aquestes han de tenir l’autorització pertinent de la comunitat autònoma, com també obtenir del Consell d’Universitats la verificació que el pla d’estudis s’ajusta al que hagi disposat el Govern, sens perjudici de l’autonomia acadèmica de les universitats.

El Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, desenvolupa l’estructura dels ensenyaments que condueixen a títols de grau, màster i doctor, esmentats a la LOU, i estableix les directrius, les condicions i els procediments de verificació i acreditació que han de superar els plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols, previs a la inscripció al Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT).

Entre les mesures encaminades a la construcció de l’espai europeu d’educació superior hi ha l’establiment del sistema europeu de transferència i acumulació de crèdits (ECTS) en les titulacions oficials de grau, màster i doctorat. El sistema europeu de crèdits ofereix els instruments necessaris per comprendre i comparar fàcilment els distints sistemes educatius i facilitar el reconeixement de les qualificacions professionals i la mobilitat nacional i internacional, amb reconeixement complet dels estudis cursats. Per altra banda, l’adopció d’aquest sistema constitueix una reformulació conceptual de l’organització del currículum de l’educació superior, mitjançant l’adaptació als nous models de formació centrats en el treball de l’estudiant. Així mateix, comporta un nou model educatiu que ha d’orientar les programacions i la metodologia docents tot centrant-les en l’aprenentatge dels estudiants i no exclusivament en les hores lectives.

El Govern espanyol, amb el compromís d’adoptar les mesures necessàries per a la plena integració del sistema espanyol en l’espai europeu d’educació superior, estableix, mitjançant el Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, el crèdit europeu com a unitat de mesura de l’haver acadèmic en els plans d’estudis dels diversos ensenyaments conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori de l’Estat. En aquest sentit, el crèdit europeu es defineix com a unitat de mesura de l’haver acadèmic que representa la quantitat de treball de l’estudiant necessària per complir els objectius del programa d’estudis i que s’obté per la superació de cadascuna de les matèries del pla d’estudis. En aquesta unitat de mesura s’integren els ensenyaments teòrics i pràctics, com també altres activitats acadèmiques dirigides, amb inclusió de les hores d’estudi i de treball que l’estudiant ha de realitzar per arribar als objectius formatius propis de cadascuna de les matèries del corresponent pla d’estudis. L’extinció del crèdit establert per l’antiga Llei de reforma universitària de l’any 1983 i la substitució d’aquell sistema de còmput pel del crèdit europeu, implica que l’activitat acadèmica es basarà fonamentalment en les hores de treball de l’estudiant i no en les hores de docència del professorat.

Des d’aquesta perspectiva, el Consell de Direcció de la UIB, en el marc de les seves competències, d’acord amb la normativa vigent, i de les accions realitzades fins ara i en funció de les seves prioritats d’actuació, ha dut a terme reunions, consultes, informes, normatives i estudis per iniciar i consolidar el procediment d’elaboració i aprovació de les noves titulacions de grau, de màster i de doctorat en el marc de la construcció de l’espai europeu d’ensenyament superior. Un resultat d’aquest procediment és el present reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials de la UIB, que unifica els reglaments que, en el seu moment, va aprovar el Consell de Govern de la UIB: per una part, l’Acord normatiu 8343/2008, de 6 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la Universitat de les Illes Balears, i per l’altra i de forma parcial, l’Acord normatiu 8506/2008, de 25 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de màster i doctorat de la UIB. En el cas del doctorat, atesa la propera aprovació d’un nou reial decret que el regularà, s’ha considerat necessari mantenir la part de l’acord normatiu que regula el doctorat a la UIB.

D’acord amb aquest objectiu d’establir, de forma coordinada i coherent, les bases operatives i estratègiques per elaborar els plans d’estudis dels ensenyaments oficials de la UIB, el Reglament s’ha estructurat en quatre títols: el primer es refereix als estudis de grau; el segon es refereix als estudis de màster; el tercer es refereix al model de crèdit europeu de la UIB; i, finalment, el quart títol es refereix a la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols oficials de la UIB (CADE). A tot això s’hi han d’afegir les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final.

Per tot això, el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de la competència que li atribueix l’article 21.2.31 i 37 dels Estatuts d’aquesta universitat i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial de la Universitat de les Illes Balears, amb la finalitat d'harmonitzar-los amb els que s'estableixen a l'espai europeu d'educació superior.

TÍTOL I

DELS ESTUDIS DE GRAU

CAPÍTOL I. PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS OFICIALS DE GRAU

Article 1. Aprovació dels títols de grau

1. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, oïdes les facultats i escoles i els departaments implicats, aprovarà, segons la normativa vigent, els títols de grau de la Universitat de les Illes Balears que es proposen per implantar, dels quals s’han d’elaborar els plans d’estudis.
2. Al mateix temps que s’aprovin els títols de grau que s’han d’implantar, el Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, acordarà, oïts els centres i els departaments implicats, l’adscripció de cada titulació de grau a una branca del coneixement.
3. El Consell de Direcció acordarà el centre responsable de dissenyar i d’elaborar el pla d’estudis de cada titulació de grau. Aquest acord es prendrà una vegada oïts els centres i els departaments implicats.
4. En el cas de noves titulacions que no s’hagin impartit mai a la Universitat de les Illes Balears, s’han de seguir les pautes següents:
   1. El Consell de Direcció nomenarà, en el supòsit que la titulació no estigui adscrita a un centre específic, oïts les facultats i escoles i els departaments implicats, una comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis (CED) de la nova titulació i informarà el Consell de Govern d’aquest nomenament. Així mateix, també informarà sobre els criteris utilitzats per al nomenament de la CED. En qualsevol cas, el Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, aprovarà l’adscripció de la titulació a una de les branques de coneixement.
   2. El president d’aquesta CED assumirà el paper equivalent al de responsable de centre mentre no s’hagi dut a terme l’adscripció de l’esmentada titulació a un centre específic. En qualsevol cas, el Consell de Direcció de la UIB assumirà les funcions que en aquest cas tenen les juntes de centre fins a l’aprovació final pel Consell de Govern.
   3. En l’elaboració i el disseny del pla d’estudis de la titulació se seguirà tot el procediment i les directrius d’aquest reglament.
   4. En el cas que hi hagi un acord d’adscripció de la nova titulació a un centre específic, se seguirà el que estableix el present reglament.

Article 2. Comissió d’elaboració i disseny dels títols de grau (CED)

1. La junta de centre encarregada de dissenyar i elaborar el pla d’estudis constituirà la comissió d’elaboració i disseny de cada títol de grau (CED), que serà integrada per un màxim de 12 membres.
2. La comissió d’elaboració i disseny de cada títol de grau (CED) tindrà la composició següent:
   1. El president: el degà o director del centre, o persona que delegui.
   2. Un màxim de 10 professors elegits per la junta de centre, amb l’acord previ del consell de departament al qual pertanyi cada professor. Amb anterioritat, el Consell de Direcció, oïts els centres i els departaments implicats, haurà determinat el nombre de membres de cada departament que han de participar a la comissió. No cal que els professors elegits siguin membres de la junta de centre i se’n poden elegir suplents.
      La comissió nomenarà, d’entre els professors, un secretari, que s’encarregarà de convocar les reunions i redactar-ne i custodiar-ne les actes.
   3. Un estudiant elegit per la junta de centre d’entre els que cursen estudis de la titulació, sense necessitat que sigui membre de la junta. Se’n pot elegir suplent.
      A cada comissió hi haurà el suport d’un membre del personal d’administració i serveis.
3. Són funcions de la CED:
   1. Elaborar i dissenyar el pla d’estudis, d’acord amb la normativa aplicable.
   2. Fer la memòria i formalitzar la documentació requerida.

Article 3. Calendari d’elaboració dels plans d’estudis

El Consell de Direcció aprovarà el calendari, si escau, per a l’elaboració dels diversos plans d’estudis i proporcionarà les eines necessàries, d’acord amb la normativa vigent.

Article 4. Elaboració de la proposta dels plans d’estudis de grau

1. Cada CED ha d’elaborar una proposta de pla d’estudis que el degà de la facultat o el director de l’escola remetrà a la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau de la UIB (CADE) perquè elabori un informe inicial sobre la conformitat de la proposta amb la normativa vigent. El Consell de Direcció, en vista de l’informe, prendrà una resolució sobre el pla d’estudis i la comunicarà al degà de la facultat o al director de l’escola. En cas d’informe favorable, se seguirà el procediment pertinent.
2. En cas que existeixin dificultats per arribar a un acord en l’elaboració del pla d’estudis, el degà de la facultat o el director de l’escola n’ha d’informar la comissió assessora, la qual, oïdes les parts, remetrà un informe al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, analitzat l’informe, prendrà una decisió, que serà vinculant i que enviarà al degà de la facultat o al director de l’escola pertinent.
3. Acordada la proposta del pla d’estudis per part de la comissió d’elaboració, amb l’informe inicial de la CADE, i aprovada pel Consell de Direcció, el degà o el director de centre la remetrà en el termini de set dies als departaments, als centres i a la comunitat universitària. Els consells de departament, les juntes de centre, el Consell d’Estudiants i els membres de la comunitat universitària tindran un termini de vint dies per presentar al·legacions a la proposta davant la comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis de cada titulació (CED). En cas de silenci, s’entendrà que els departaments, els centres i la comunitat universitària hi donen la conformitat.

Article 5. Aprovació dels plans d’estudis per les juntes de facultat o escola

Finalitzats els períodes d’al·legacions i en el termini màxim de vint dies, en vista de les al·legacions presentades es realitzaran les actuacions següents:

1. La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis de cada titulació de grau (CED) farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes i que serà enviat als qui les han presentades.
2. La junta de centre aprovarà, si escau, la proposta de pla estudis, modificat segons les al·legacions acceptades, i la trametrà a la Rectora, juntament amb les al·legacions presentades i els informes emesos. La Rectora remetrà tota la documentació a la CADE perquè la revisi, n’emeti l’informe final i l’elevi al Consell de Direcció.

Article 6. Aprovació dels plans d’estudis pel Consell de Govern

1. El Consell de Direcció, una vegada aprovada la proposta de pla d’estudis, la remetrà al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.
2. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, se n’informarà el Consell Social i la Junta de Coordinació Universitària de les Illes Balears.
3. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern i havent-se'n informat el Consell Social, es remetrà al Consell d’Universitats. Alhora, s’enviarà a la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent.

Article 7. Supòsits excepcionals

Si el procés d’elaboració d’un pla d’estudis s’interromp i es fa impossible continuar treballant-hi, el Consell de Direcció, d’acord amb la sol·licitud realitzada per la CED, oïts la CADE, els centres i els departaments implicats, ha de prendre les mesures adequades per tal de continuar-ne la tramitació.

Article 8. Adscripció de les titulacions de grau i constitució del consell d’estudis de cada grau

1. Cada titulació de grau ha d’estar adscrita per a la seva implantació i gestió a un centre de la UIB, d’acord amb la normativa vigent.
2. Cada junta de centre constituirà un consell d’estudis de cada una de les titulacions de grau que tingui adscrites, d’acord amb la normativa vigent.

Article 9. Modificació dels plans d’estudis de grau

1. La sol·licitud de modificació dels plans d’estudis de les titulacions de grau l’ha de fer el degà o director del centre al qual està adscrita la titulació, a la Rectora. La proposta ha de contenir un informe sobre les característiques i l’abast de la reforma, la posició de la junta de centre i els informes dels departaments afectats.
2. El Consell de Direcció pot proposar, també, la modificació dels plans d’estudis, amb l’informe previ de la junta de centre.
3. El Consell de Direcció, d’acord amb el caràcter de la reforma i els informes de la junta de centre i dels departaments afectats, decidirà si l’autoritza.
4. Si la reforma no és autoritzada, el Consell de Direcció comunicarà al degà o al director del centre les causes de la no autorització.
5. En cas que la reforma sigui autoritzada, si es tracta de modificacions formals o parcials, la junta de centre, una vegada aprovada, l’enviarà a la CADE perquè en faci, d’acord amb el present reglament, el pertinent informe. Una vegada que la CADE n’hagi fet l’informe favorable, el Consell de Direcció la trametrà al Consell de Govern per a la seva aprovació final. A partir d’aquesta aprovació se seguiran els tràmits que planteja la normativa vigent.
6. En cas de reformes estructurals, es constituirà en el si de la junta de centre la CED de reforma del pla d’estudis, d’acord amb la composició que aprovi el Consell de Direcció, que en tot cas ha de tenir en compte la participació dels departaments en la titulació objecte de la reforma.
7. Una vegada aprovada la reforma del pla d’estudis per la CED, se seguiran els tràmits que marca el present reglament.

CAPÍTOL II. DIRECTRIUS PRÒPIES I ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS DE GRAU DE LA UIB

Article 10. Finalitat dels ensenyaments de grau

D’acord amb el Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de grau tenen com a finalitat que l’estudiant obtingui una formació general, en una disciplina o més d’una, orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional.

Article 11. Referents externs per a l’elaboració dels plans d’estudis

La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis ha de tenir en compte els referents externs següents:

1. Els llibres blancs elaborats per l’ANECA.
2. Els plans d’estudis elaborats per universitats espanyoles, europees i d’altres països, de qualitat i prestigi reconegut.
3. Els informes d’associacions o col·legis professionals nacionals, europeus o d’altres llocs.
4. Els títols dels catàlegs vigents.
5. Els informes d’experts.
6. Les propostes de les conferències de degans i directors de centres.
7. Altres criteris professionals o acadèmics de qualitat reconeguda.

Article 12. Procediment de consulta externa

La comissió d’elaboració i disseny de cada pla d’estudis (CED) es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, amb representants de l’administració pertinent o del món empresarial i social i amb titulats de la UIB en les diverses titulacions vigents que consideri adients, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis.

Article 13. Informació al Consell Social de la Universitat

La comissió d’elaboració i disseny de cada pla d’estudis (CED) informarà el Consell Social sobre les característiques del pla d’estudis i per intercanviar informacions i suggeriments que hi estiguin en relació, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis.

Article 14. Distribució dels crèdits dels plans d’estudis

1. Cada pla d’estudis de la UIB ha de tenir 240 crèdits europeus, distribuïts de la manera següent:
   1. Matèries de formació bàsica: 60 crèdits europeus.
   2. Matèries obligatòries: un màxim de 144 crèdits europeus.
   3. Matèries optatives: un màxim de 30 crèdits europeus d’optativitat pròpia per a l’estudiant. D’acord amb les disponibilitats de professorat i en funció de la proposta de pla d’estudis de cada titulació, es podrà augmentar el nombre de crèdits optatius a oferir. El Consell de Direcció determinarà el nombre de matèries a oferir per cada estudi.
   4. Pràctiques externes: un màxim de 60 crèdits europeus.
   5. Treball de fi de grau: tindrà un mínim de 6 i un màxim de 18 crèdits europeus.
2. D’acord amb l’article 12.8 del Reial decret 1393/2007, els estudiants poden obtenir un màxim de 6 crèdits del total del pla d’estudis cursat per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació. De conformitat amb l'article 7 de la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la Universitat, el nombre de crèdits reconegut per a aquestes activitats es minorarà del nombre de crèdits optatius exigits pel pla d’estudis corresponent.

Article 15. Excepcions a la distribució dels crèdits dels plans d’estudis

1. No obstant el que s’ha establert a l’article anterior, el Consell de Direcció, a proposta de la comissió d’elaboració i disseny de cada pla d’estudis (CED) i d’acord amb la CADE, pot flexibilitzar i modificar la proposta de distribució de crèdits en els casos següents:
   1. Davant una proposta d’acord amb altres universitats espanyoles o europees per compartir titulacions de grau.
   2. Quan la proposta de titulació es realitzi mitjançant conveni, d’acord amb l’article 3.4 del Reial decret 1393/2007, les normes d’elaboració del pla d’estudis seran les que es derivin del conveni esmentat.
   3. Quan existeixi una directiva europea o de l’Estat espanyol en relació amb una titulació determinada.
   4. Quan hi hagi evidències de l’existència d’acords consensuats d’àmbit estatal o europeu per part d’institucions significatives (conferències de degans o de directors d’escoles, col·legis professionals, etc.).
2. En els casos en què, d’acord amb l’apartat anterior, es modifiqui aquesta proposta de distribució de crèdits, el procediment d’aprovació ha de ser el que es deriva del present reglament.

Article 16. Temporalització

1. Les matèries de formació bàsica s’impartiran durant el primer curs de la titulació de grau.
2. Les matèries obligatòries s’impartiran durant el segon, tercer i quart curs de la titulació de grau.
3. Les matèries optatives s’impartiran durant el segon, tercer i quart curs de la titulació de grau.
4. Les pràctiques externes s’han de desenvolupar preferentment a partir del tercer curs. Cada pla d’estudis ha de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització de les pràctiques externes.
5. El treball de fi de grau es realitzarà durant el quart curs de la titulació. Cada pla d’estudis ha de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització d’aquest treball.

Article 17. Excepcions a la temporalització

No obstant el que s’ha establert a l’article anterior, el Consell de Direcció, a proposta de la comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis i d’acord amb la CADE, pot flexibilitzar i modificar la proposta de temporalització de les matèries en els casos als quals fa referència l’article 15.1 del present reglament (apartats a, b, c i d).

Article 18. Nombre de crèdits per curs de grau

El nombre total de crèdits establert en els plans d’estudis de grau per a cada curs acadèmic serà de 60, distribuïts en 30 crèdits per al semestre de tardor i 30 crèdits per al semestre de primavera. Aquesta assignació de crèdits s’entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris.

Article 19. Organització curricular

1. Els plans d’estudis s’estructuraran per mòduls i matèries, que, en qualsevol cas, es concretaran en assignatures. Les assignatures bàsiques i obligatòries de les titulacions oficials seran semestrals de 6 crèdits europeus.
2. Les assignatures optatives de cada pla d’estudis podran ser de 6 o de 3 crèdits.
3. Cada comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis de cada titulació de grau (CED) pot fer arribar al Consell de Direcció propostes de modificació del nombre de crèdits europeus de cada assignatura, d’acord amb les excepcions a les quals fa referència l’article 15.1 del present reglament (apartats a, b, c i d).

Article 20. Coordinació de les matèries de formació bàsica

1. De conformitat amb l’article 12.5 i amb l’annex II del Reial decret 1393/2007, el Consell de Direcció, amb l’acord de les comissions d’elaboració i disseny dels plans d’estudis, aprovarà les orientacions generals sobre les matèries de formació bàsiques de cadascuna de les titulacions de grau.
2. L'aprovació d’aquestes matèries bàsiques per branques de coneixement es realitzarà durant el procés d’elaboració dels plans d’estudis de cada titulació de grau.

Article 21. Coneixement d’un idioma estranger

1. Per a l’obtenció de cadascuna de les titulacions de grau de la UIB és necessari demostrar que s’ha assolit un nivell de coneixement de la llengua anglesa equivalent com a mínim al B2 establert al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), d’acord amb el desenvolupament que es farà d’aquest requisit en cada pla d’estudis.
   En el sentit indicat, per certificar l’esmentat coneixement de la llengua anglesa i poder obtenir la titulació de grau, l’estudiant pot elegir una de les vies següents:
   1. Aprovar una assignatura d’anglès específic.
   2. Superar una prova d’anglès.
   3. Presentar un certificat o titulació amb validesa reconeguda per la UIB que acrediti l’assoliment d’un nivell mínim de coneixement de la llengua anglesa equivalent al B2 del MECR.
   4. Superar un determinat nombre d’assignatures impartides en anglès.
2. El Consell de Direcció proposarà per a cada branca de coneixement almenys una assignatura d’anglès.
3. En el cas especial del grau d’Estudis Anglesos, serà necessari demostrar el coneixement d’una altra llengua estrangera per a l’obtenció de la titulació, d’acord amb les condicions esmentades a l’apartat 1 del present article.
4. El Consell de Direcció impulsarà, d’acord amb els departaments i els centres, la impartició de matèries i assignatures en anglès, mitjançant la formació específica del professorat i d’altres mesures que permetin assolir aquest objectiu.
5. La Comissió Acadèmica aprovarà les condicions per les quals la impartició d’un determinat nombre d’assignatures en anglès en cada una de les titulacions de la UIB podrà implicar la superació del requisit del coneixement de l’anglès establert a l’apartat 1 d’aquest article.

Article 22. Oferta de places i numerus clausus

Cada pla d’estudis ha d’incorporar la proposta d’oferta de places de cada titulació. En qualsevol cas, la proposta de places disponibles (numerus clausus) s'ha d'elevar al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.

Article 23. Tipus d’ensenyament

El pla d’estudis de cada titulació ha de determinar si l’ensenyament és presencial, semipresencial o no presencial, d’acord amb la present normativa.

Article 24. Mobilitat

La comissió d’elaboració i disseny que elaborarà el pla d’estudis de cada titulació de grau ha de procurar que l’estructura del pla d’estudis faciliti la participació de l’alumnat en programes de mobilitat i ha de preveure la possibilitat d’establir el període més adient per a la realització de l'intercanvi.

Article 25. Dobles titulacions i titulacions conjuntes

El Consell de Direcció, d’acord amb les facultats i les escoles implicades, impulsarà en el si de la UIB la realització de dobles titulacions de grau. Igualment afavorirà la realització de titulacions dobles o conjuntes amb altres universitats.

Article 26. Sistema de garantia de qualitat

El pla d’estudis ha d’incorporar el sistema de garantia de qualitat que aprovarà el Consell de Direcció de la UIB.

TÍTOL II

DELS ESTUDIS DE MÀSTER

CAPÍTOL I. PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS OFICIALS DE MÀSTER

Article 27. Realització i gestió dels estudis de màster

1. El Centre d'Estudis de Postgrau és l'òrgan responsable de la promoció, selecció, coordinació i gestió acadèmica dels estudis oficials de màster, sens perjudici de les atribucions que aquesta normativa atorga a les facultats, les escoles, els departaments, els instituts universitaris de recerca, les comissions d’elaboració i disseny dels estudis de màster, els directors dels màsters i els consells d’estudis dels màsters.
2. En qualsevol cas, el Centre d’Estudis de Postgrau serà responsable de garantir la unitat de criteris acadèmics dels màsters oficials de la UIB.

Article 28. Criteris per a l’elaboració i l’aprovació d’estudis oficials de màster

1. El Consell de Direcció, oït el Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà uns criteris específics per a la implantació de titulacions oficials de màster i per a l’elaboració i aprovació dels corresponents plans d’estudis. El Consell de Direcció informarà el Consell de Govern dels criteris aprovats.
2. En tot cas, aquests criteris, basats en la qualitat i l’excel·lència, faran referència a:
   1. La capacitat docent dels departaments o instituts universitaris de recerca.
   2. La dimensió internacional de les titulacions de màster.
   3. La dimensió interuniversitària de les titulacions de màster.
   4. La dimensió interdepartamental de les titulacions de màster.
   5. La relació de les titulacions de màster amb les línies de R+D+I de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de l’Estat espanyol o de la Unió europea.
   6. L’existència de demandes professionals i socials de les titulacions de màster.
   7. La no existència de màsters sobre temàtiques semblants o coincidents.
   8. La coordinació de les titulacions de màster amb les titulacions de grau de la UIB.
   9. La proposta de programes oficials de màster de doble titulació.
   10. Altres criteris que els proponents dels títols oficials de màster considerin específics.
3. Els màsters es classificaran de la manera següent:
   1. Estudis de màster que habilitin per a l’exercici d’activitats professionals regulades.
   2. Estudis de màster orientats a l’especialització professional i acadèmica no inclosos en la tipologia anterior.
   3. Estudis de màster orientats a l’especialització en investigació.

Article 29. Proposta dels estudis oficials de màster

1. Les facultats, les escoles, els departaments i els instituts universitaris de recerca poden fer propostes d'estudis oficials de màster a la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau.
2. La Direcció del Centre d'Estudis de Postgrau, a iniciativa pròpia o a iniciativa del Consell de Direcció, pot promoure la implantació d'estudis oficials de màster que cobreixin els objectius estratègics de la UIB que es considerin oportuns.
3. Les propostes d'estudis oficials de màster s'han de fer arribar a la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau en el període que s'estableixi.

Article 30. Calendari i documentació dels plans d’estudis de màster

1. A proposta del Centre d’Estudis de Postgrau, el Consell de Direcció aprovarà el calendari per a les propostes de titulacions oficials de màster i proporcionarà les eines necessàries per confeccionar-les, d’acord la normativa vigent.
2. Per proposar un estudi de màster, durant el període establert, els proponents han de formalitzar la documentació que a aquest efecte elabori el Centre d’Estudis de Postgrau.

Article 31. Elaboració de les propostes de titulacions oficials de màster

1. El Centre d’Estudis de Postgrau, una vegada ho hagi acordat el Consell de Direcció de la UIB, farà la convocatòria anual per a la proposta de titulacions de màster d’acord amb els criteris a què es refereix l’article 28 del present reglament.
2. El Centre d’Estudis de Postgrau, d’acord amb els criteris i característiques de la convocatòria, realitzarà un informe de les propostes de màsters presentades, que enviarà al Consell de Direcció.
3. El Consell de Direcció farà una aprovació inicial de les propostes presentades pel Centre d’Estudis de Postgrau, d’acord amb els informes realitzats en aquest aspecte.
4. El Centre d’Estudis de Postgrau comunicarà als òrgans proponents les propostes seleccionades. Els òrgans proponents de les propostes no seleccionades poden al·legar davant el Consell de Direcció i han de tenir una resposta a les al·legacions presentades.

Article 32. Adscripció dels màsters

1. El Consell de Direcció, d’acord amb l’informe del Centre d’Estudis de Postgrau, acordarà l’adscripció dels màsters seleccionats al centre pertinent, que elaborarà el pla d’estudis de cada màster.
2. Els màsters oficials de la UIB d’orientació a la investigació o d’orientació acadèmica s’adscriuran, preferentment, al Centre d’Estudis de Postgrau.
3. Els màsters de caràcter professional, tant els regulats com els que no hi estiguin, s’adscriuran, preferentment, als centres que els proposin.

Article 33. Elaboració dels plans d’estudis

1. Per a l’elaboració de cada pla d’estudis de màster, es constituirà la comissió d’elaboració i disseny de cada títol de màster (CED).
2. Si apareixen dificultats insuperables en el procés d’elaboració del pla d’estudis o si aquest procés s’interromp i es fa impossible complir els terminis establerts, el Consell de Direcció, a proposta del Centre d’Estudis de Postgrau o de la junta de centre, pot prendre les mesures adequades per continuar-ne la tramitació.

Article 34. Comissió d’elaboració i disseny dels màsters (CED)

1. La junta de centre o el Centre d’Estudis de Postgrau constituirà la comissió d’elaboració i disseny de cada títol de màster (CED) a la qual estigui adscrit cada pla d’estudis de màster, que serà formada per un màxim de 7 membres.
2. El Consell de Direcció aprovarà, d’acord amb l’informe del Centre d’Estudis de Postgrau, el nombre de membres de cada departament o, si escau, dels instituts universitaris de recerca que han de participar en la comissió d’elaboració i disseny de la proposta de cada pla d’estudis (CED).
3. La comissió d’elaboració i disseny de cada títol de màster (CED) tindrà la composició següent:
   1. El president: designat pel degà o director del centre o pel director del Centre d’Estudis de Postgrau d’acord amb l’òrgan proponent del màster i amb la composició de la CED.
   2. Un màxim de 5 professors elegits per la junta de centre o pel Centre d’Estudis de Postgrau d’acord amb la proposta realitzada pel Consell de Direcció sobre el nombre de membres de cada departament que han de participar a la comissió o, si escau, dels instituts universitaris de recerca. Se’n poden elegir suplents.
      En cas de plans d’estudis que constitueixin el període formatiu d’un doctorat, és necessari que els professors que resultin elegits siguin doctors.
      La comissió nomenarà, d’entre els professors, un secretari, que s’encarregarà de convocar les reunions i redactar-ne i custodiar-ne les actes.
   3. Un estudiant elegit per la junta de centre o pel Centre d’Estudis de Postgrau d’entre els que cursen estudis de màster. Se’n pot elegir suplent.
   4. En el cas de titulacions amb perfil professional, es pot designar un membre dels col·legis professionals, de l’Administració pertinent o del món empresarial i social, amb veu i sense vot.
      A cada comissió hi haurà el suport d’un membre del personal d’administració i serveis.
4. La CED de cada titulació es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, representants de l’administració pertinent o del món empresarial i social i amb titulats de la UIB en les diverses titulacions que consideri adients, així com amb el Consell Social de la Universitat, durant el procés d’elaboració del pla d’estudis.
5. Són funcions de la CED:
   1. Elaborar i dissenyar el pla d’estudis, d’acord amb la normativa aplicable.
   2. Fer la memòria i formalitzar la documentació requerida.

Article 35. Aprovació dels plans d’estudis de màster

1. El pla d’estudis de cada màster l’ha d’aprovar formalment la CED corresponent.
2. Una vegada elaborada i aprovada la proposta de pla d’estudis, la CED l’ha de trametre a la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau de la UIB (CADE), la qual l’estudiarà i farà l’informe inicial sobre la conformitat de la proposta amb la normativa vigent.
3. La CADE trametrà la proposta de pla d’estudis i l’informe emès al Centre d’Estudis de Postgrau o al centre al qual estiguin adscrits els plans d’estudis dels màsters elaborats, que en el termini de set dies la farà arribar als centres, als departaments, als instituts universitaris de recerca, al Consell d’Estudiants i a tota la comunitat universitària. Les juntes de centre, els consells de departament, els consells dels instituts universitaris de recerca, el Consell d’Estudiants i els membres de la comunitat universitària tindran un termini de vint dies per presentar al Centre d’Estudis de Postgrau o als centres als quals estiguin adscrits els plans d’estudis dels màsters, les al·legacions i els suggeriments que considerin adients. En cas de silenci, s’entendrà que s’hi dóna la conformitat. En tot cas, els consells dels departaments afectats hauran d’emetre un informe en què es justifiqui que les necessitats de professorat estan cobertes per la plantilla docent o bé per finançament extern.
4. Finalitzat el període d’al·legacions, el Centre d’Estudis de Postgrau o el centre al qual estigui adscrit el màster remetrà la proposta i les al·legacions presentades a la CED corresponent, que, en el termini de set dies, farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes i que serà enviat als qui hagin presentat les al·legacions.
5. La CED remetrà el pla d’estudis, amb les al·legacions i l’informe raonat, al centre al qual estigui adscrit el pla d’estudis o al Centre d’Estudis de Postgrau per a la seva aprovació, si escau, en el termini de set dies.
6. La proposta definitiva amb les al·legacions i l’informe a què es refereix l’apartat anterior s’enviarà a la CADE, perquè n’emeti l’informe final.
7. L’informe final de la CADE, amb tota la documentació generada durant el procediment de tramitació, es remetrà al Centre d’Estudis de Postgrau o al centre al qual estigui adscrit el pla d’estudis perquè en prengui coneixement i perquè dugui a terme les seves funcions. Aquest informe també es trametrà al Consell de Direcció per a la seva aprovació, si escau.
8. Una vegada aprovada la proposta del pla d’estudis pel Consell de Direcció, es trametrà al Consell de Govern per a la seva aprovació definitiva, si escau.
9. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, se n’informarà el Consell Social i la Junta de Coordinació Universitària de les Illes Balears, i es remetrà al Consell d’Universitats. Alhora s’enviarà a la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent.

Article 36. Propostes de titulacions coordinades per altres universitats

En el cas de propostes de titulacions coordinades per altres universitats, se seguirà el procediment establert als articles precedents. Així mateix, caldrà l’aprovació per part del Consell de Govern del conveni específic de la titulació, que requerirà la valoració tècnica de la CADE, que a aquest efecte emetrà un informe raonat.

Article 37. Supòsits excepcionals

Si el procés d’aprovació d’un pla d’estudis no es duu a terme, el Consell de Direcció, d’acord amb la sol·licitud feta per la CED, oïts el Centre d’Estudis de Postgrau, la CADE, els centres, els departaments o els instituts de recerca implicats, podrà prendre les mesures adequades per tal de resoldre els problemes plantejats.

Article 38. Implementació i gestió del màster

1. Una vegada verificat el pla d’estudis del màster pel Consell d’Universitats i autoritzada la seva implantació pel Govern de les Illes Balears, aquest serà gestionat o bé pel Centre d’Estudis de Postgrau o bé pel centre al qual s’hagi escrit el màster esmentat.
2. El director del Centre d’Estudis de Postgrau o el degà o director del centre al qual s’hagi adscrit el màster nomenarà el director del màster d’acord amb l’òrgan proponent, que actuarà com a cap d’estudis de la titulació. En qualsevol cas, el director del màster n’ha de ser professor.
3. El director del màster s’integrarà, si escau, dins l’equip de direcció del centre, en funció de l’acord que s’estableixi amb el degà o el director del centre al qual estigui adscrit el màster o amb el director del Centre d’Estudis de Postgrau.

Article 39. Consell d’estudis del màster

1. El director del màster constituirà un consell d’estudis de la titulació en el qual participarà el professorat implicat i responsable de les assignatures.
2. Aquest consell d’estudis tindrà com a objectiu fonamental coordinar el professorat que imparteix docència en la titulació del màster.
   Altres funcions del consell d’estudis de la titulació són:
   1. Proposar el reconeixement sol·licitat pels alumnes.
   2. Seleccionar els candidats a ser admesos al màster.
   3. Assignar un tutor i un director del treball de fi de màster a l’alumne.
   4. Altres funcions segons la normativa vigent.
3. En qualsevol cas, en el si dels consells d’estudis es podran constituir les comissions necessàries, d’acord amb la normativa vigent.
4. La constitució o modificació de cada consell d’estudis de màster s’ha de comunicar al director del Centre d’Estudis de Postgrau o al degà o al director del centre al qual estigui adscrit.
5. El director del màster ha d’informar periòdicament el consell d’estudis, el degà o el director del centre al qual estigui adscrita la titulació dels acords que es prenguin.
6. Els conflictes que es puguin plantejar en el si dels consells d’estudis s’han de comunicar al degà o director del centre al qual estigui escrit el màster o al director del Centre d’Estudis de Postgrau perquèarbitri els mitjans per resoldre’ls. En cas de no resoldre’ls, es comunicaran al Consell de Direcció perquè prengui els acords i decisions oportuns.

Article 40. Modificació dels plans d’estudis de màster

1. La proposta de modificacions l’ha de fer el consell d’estudis del màster, que la presentarà per a la seva consideració i aprovació, si escau, al centre responsable de la titulació i, en cas que afecti la docència de professors, se sotmetrà a la consideració i aprovació dels departaments implicats o, si escau, dels instituts universitaris de recerca. Així mateix, el Consell de Direcció pot proposar la modificació del pla d’estudis, amb informe previ al Centre d’Estudis de Postgrau i a la facultat o escola a la qual estigui adscrit el màster.
2. El Centre d’Estudis de Postgrau o el centre pertinent estudiarà la proposta i l’abast de la reforma, amb tots els informes pertinents, i informarà el Consell de Direcció de la proposta inicial sobre aquesta reforma, referent a la qual el mateix Consell de Direcció prendrà un acord definitiu.
3. Si la reforma no és autoritzada, el Consell de Direcció comunicarà al director del màster i a l’òrgan responsable de la titulació les causes de la no autorització.
4. En cas que la reforma sigui autoritzada, si es tracta de modificacions formals o parcials, el consell d’estudis del màster, d’acord amb el centre responsable de la titulació, l’enviarà a la CADE perquè en faci, d’acord amb el present reglament, l’informe pertinent. Una vegada que la CADE n’hagi fet l’informe favorable, el Consell de Direcció el trametrà al Centre d’Estudis de Postgrau o al centre al qual estigui adscrit el màster, perquè en prengui coneixement, i al Consell de Govern per a la seva aprovació final. A partir d’aquesta aprovació, se seguiran els tràmits que planteja la normativa vigent.
5. En el cas de reformes estructurals, es constituirà, d’acord amb la present normativa, la CED de reforma del pla d’estudis, d’acord amb la composició que aprovi el Consell de Direcció a proposta del Centre d’Estudis de Postgrau o del centre al qual estigui adscrit el màster, que en tot cas ha de tenir en compte la participació dels departaments en la titulació objecte de la reforma i, si escau, dels instituts universitaris de recerca implicats.
6. Una vegada aprovada la reforma del pla d’estudis per la CED, se seguiran els tràmits que marca el present reglament.

Article 41. Manteniment dels màsters

1. El manteniment i la continuïtat de cada un dels màsters autoritzats estarà en funció del nombre d’alumnes matriculats, del manteniment de la menció de qualitat del programa de doctorat del qual sigui la part formativa i, d’altra banda, del compliment de la normativa vigent.
2. En qualsevol cas, el Centre d’Estudis de Postgrau o al centre al qual estiguin adscrits els màsters proposaran al Consell de Direcció el manteniment o l’extinció de cada un dels màsters, d’acord amb el que estableixen el present reglament i la normativa vigent sobre els estudis de màster.
3. Per a l’extinció del màster, el Centre d’Estudis de Postgrau o el centre al qual estiguin adscrits els màsters sol·licitarà a l’òrgan proponent i a la direcció del màster un informe sobre aquest estudi, que remetrà al Consell de Direcció perquè en prengui coneixement i prengui l’acord corresponent.

CAPÍTOL II. DIRECTRIUS PRÒPIES I ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS DE MÀSTER DE LA UIB

Article 42. Finalitat dels ensenyaments dels màsters

1. D’acord amb el Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de màster tenen com a finalitat l’adquisició per part de l’estudiant d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques d’investigació.
2. Els plans d’estudis que condueixin a l’obtenció dels títols de màster universitari han de tenir entre 60 i 120 crèdits, i contenir tota la formació teòrica i pràctica que l’estudiant ha d’adquirir: matèries obligatòries, matèries optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de fi de màster, activitats d’avaluació i altres que resultin necessàries segons les característiques pròpies de cada títol. Aquests ensenyaments conclouran amb l’elaboració i defensa pública d’un treball de fi de màster, que tindrà entre 6 i 30 crèdits.

Article 43. Referents per a l’elaboració dels plans d’estudis de màster

La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis tindrà en compte els referents següents:

1. Les titulacions de grau existents a la Universitat de les Illes Balears o en altres universitats espanyoles, dels països integrats a l’espai europeu d’ensenyament superior o d’altres països.
2. Els màsters elaborats per universitats espanyoles, europees i d’altres països, de qualitat i prestigi reconegut.
3. Els informes d’associacions o col·legis professionals nacionals, europeus o d’altres llocs.
4. Els títols vigents.
5. Els informes d’experts.
6. Les línies de recerca existents a la UIB.
7. Els plans de R+D+I de caràcter regional, estatal o europeu.
8. El programa de formació d’un doctorat de qualitat.
9. Les propostes de les conferències de degans i directors d’escola.
10. Altres criteris professionals, acadèmics i d'investigació de qualitat reconeguda.

Article 44. Numerus clausus i nombre mínim d’estudiants

1. Cada pla d’estudis ha d’incorporar una previsió de l’oferta de places. En tot cas, si escau, el Consell de Govern aprovarà la proposta de places disponibles (numerus clausus) de la titulació de màster.
2. La UIB determinarà a través de la seva normativa específica el nombre mínim d’estudiants matriculats a les titulacions perquè es puguin dur a terme.

Article 45. Tipus d’ensenyament

El pla d’estudis de cada titulació proposada determinarà si l’ensenyament és presencial, semipresencial o no presencial, d’acord amb la present normativa.

Article 46. Mobilitat

La comissió d’elaboració i disseny que elaborarà el pla d’estudis de cada titulació de màster (CED) l'ha de dissenyar de manera que la seva estructura faciliti la participació de l’alumnat en programes de mobilitat i ha de preveure la possibilitat d’establir el període més adient per a la realització de l'intercanvi.

Article 47. Dobles titulacions i titulacions conjuntes

El Consell de Direcció, d’acord amb els òrgans proponents implicats, els centres i el Centre d’Estudis de Postgrau, impulsarà en el si de la UIB la realització de dobles titulacions de màster i de titulacions conjuntes amb altres universitats nacionals i estrangeres.

Article 48. Sistema de garantia de qualitat

El pla d’estudis ha d’incorporar el sistema de garantia de qualitat que aprovarà el Consell de Direcció de la UIB.

Article 49. Professorat

1. El professorat de les matèries formatives dels estudis de màster universitaris ha de pertànyer preferentment als cossos docents universitaris i al professorat contractat, sens perjudici que hi puguin participar experts professionals externs a la Universitat. En aquest cas, la responsabilitat institucional de les matèries formatives l’assumirà el director del màster. En qualsevol cas, el director del màster té la responsabilitat pel que fa als professors externs a la UIB.
2. En el cas dels estudis de màster interuniversitari, els respectius convenis han d’especificar la responsabilitat de les matèries formatives de cadascuna de les universitats participants. En qualsevol cas, i pel que fa a les matèries formatives responsabilitat de la UIB, s’ha d’aplicar el que s’estableix a l’apartat anterior.
3. En el cas d’estudis universitaris amb finançament extern, el 50 per cent com a mínim del professorat de la titulació ha de pertànyer a la UIB. El Consell de Direcció, en casos degudament justificats, pot proposar la modificació del percentatge indicat.
4. Per als estudis que habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades a l’article 15.4 del Reial decret 1393/2007, el percentatge anterior pot variar d’acord amb el que estableixi la seva pròpia normativa.
5. El Consell de Direcció pot autoritzar la participació en els ensenyaments de màster d’investigadors dels programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva o d’altres similars, així com del personal adscrit dels diversos instituts universitaris de recerca.

Article 50. Organització curricular

1. El nombre total de crèdits establert als plans d’estudis de màster per a cada curs acadèmic és de 60, llevat dels casos excepcionals d’estudis ja aprovats i implantats. Aquesta assignació de crèdits s’entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris. L’anterior s’entén sens perjudici que l’alumne pugui sol·licitar matricular-se a un nombre superior de crèdits en un any acadèmic.
2. Les assignatures obligatòries i optatives de cada pla d’estudis han de tenir un mínim de 3 crèdits.

TÍTOL III

DEL MODEL DE CRÈDIT EUROPEU

Article 51. Valor del crèdit europeu de la UIB dels estudis oficials

1. Un crèdit europeu dels estudis oficials es comptabilitzarà com a 25 hores de treball de l’estudiant. S’estableix en 1.500 hores la dedicació total al treball per a un estudiant a temps complet durant un any acadèmic.
2. Les hores de treball dels crèdits europeus es distribuiran de forma proporcional entre les setmanes de l’any acadèmic. La mitjana d’hores setmanals de treball de l’estudiant és de quaranta.

Article 52. Tipus d’ensenyament i percentatge de presencialitat

Segons el tipus dels estudis, el percentatge d’hores de presencialitat dels títols oficials és el següent:

1. Estudis presencials: un mínim del 25% i un màxim del 40%.
2. Estudis semipresencials: un mínim del 10% i un màxim del 24%.
3. Estudis no presencials (a distància o virtuals): fins a un màxim del 9%.

Article 53. Tipus d’agrupament

1. D’acord amb les modalitats d’aprenentatge dels estudis establertes, les hores de treball presencial s’impartiran d’acord amb els tipus d’agrupament següents:
   1. Grup gran. Està dirigit a la realització d’activitats teòriques i pràctiques que poden dur-se a terme de manera efectiva en espais i grups relativament grans.
   2. Grup mitjà. Està dirigit a la realització d’activitats de discussió teòrica o, preferentment, pràctiques que requereixen una elevada participació de l’alumnat, o bé l’ús de laboratoris o aules d’informàtica de capacitat limitada.
   3. Grup petit. Està dirigit a la realització d’activitats de tutorització de treballs que requereixen un grau d’ajuda molt elevat per part del professorat.
2. L’aplicació d’aquests tipus d’agrupament i els desdoblaments de grups que se’n derivaran segons els màxims d’estudiants que es puguin establir, serà allò que determinarà, en part, el volum de dedicació del professorat a una titulació oficial, d’acord amb el document de còmput de l’activitat docent del professorat docent i investigador.
3. El Consell de Direcció proposarà als òrgans de govern pertinents el nombre d’estudiants de cada un dels tipus d’agrupament, que poden ser diferents entre les titulacions de grau i les de màster.

Article 54. Modalitats d’aprenentatge dels estudis

1. En l’assignació de crèdits a cadascuna de les matèries que configuren el pla d’estudis, es computarà el nombre d’hores de treball requerides per a l’adquisició dels coneixements, les capacitats i les destreses corresponents. En aquest còmput s’han de comprendre les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’estudi, les dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes i les exigides per a la preparació i realització dels exàmens i proves d’avaluació.
2. Amb el propòsit de facilitar la tasca de planificació de la càrrega de treball presencial i autònom de l’estudiant per part del professorat respecte de les matèries bàsiques, obligatòries i optatives d’un pla d’estudis, s’han definit les següents modalitats d’aprenentatge, amb indicació del tipus d’agrupament que s’hi emprarà:
   1. Activitats de treball presencial:
      • Classes teòriques (grup gran): exposició de continguts mitjançant presentació o explicació: classes magistrals, exposicions orals individuals o en grup.
      • Seminaris i tallers (grup mitjà): sessions monogràfiques supervisades pel professorat amb participació compartida (professorat, estudiants, experts, etc.).
      • Classes pràctiques (grup gran / grup mitjà): qualsevol tipus de pràctica d’aula en la qual es desenvolupin activitats d’aplicació dels coneixements a situacions concretes i a l’adquisició d’habilitats relacionades amb la matèria d’estudi: estudi de casos, anàlisis diagnòstiques, resolució d’exercicis i problemes, etc.
      • Pràctiques externes (grup mitjà / grup petit): activitats realitzades en empreses i entitats externes a la Universitat amb les quals s’adquireix preparació per a l’exercici professional.
      • Classes de laboratori (grup mitjà): activitats desenvolupades en espais especials amb equipament especialitzat, com ara laboratoris i aules d’informàtica.
      • Tutories (grup mitjà / grup petit): activitats d’orientació, seguiment i avaluació del procés d’aprenentatge d’un estudiant o un grup reduït d’estudiants amb atenció personalitzada per part del professorat.
      • Avaluació (grup gran / grup mitjà / grup petit): conjunt de proves utilitzades en l’avaluació del progrés de l’aprenentatge de l’estudiant: prova escrita teòrica o pràctica, exposició oral, pràctica de laboratori, etc.
      • Altres (grup gran / grup mitjà): visites programades, projeccions, sortides de camp, etc.
   2. Activitats de treball no presencial o autònom. S’hi ha d’incloure el temps total de preparació autònoma de la matèria (tant individual com en grup): hores d’estudi i preparació de pràctiques, treballs, resums de lectures, seminaris, exàmens, obtenció de dades, resolució de problemes i exercicis, etc.
      • Estudi i treball en grup: preparació de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, obtenció i anàlisi de dades, etc. per exposar o lliurar.
      • Estudi i treball autònom, individual: les mateixes activitats que a l’apartat anterior, però realitzades de forma individual. S’hi inclouen, a més a més, l’estudi personal, la preparació d’exàmens, el treball en biblioteques, les lectures complementàries, la resolució de problemes i exercicis, etc.

Article 55. Tutories de crèdit europeu

Les tutories, en el context del sistema de crèdits europeus, són un mètode d’aprenentatge integrat en els plans d’estudis de les titulacions oficials i tenen un paper cabdal per individuar, supervisar i avaluar el treball autònom de l’alumnat. Per tant, les tutories de crèdit europeu són d’assistència programada i obligatòria.

Article 56. Procediment per a la realització i avaluació de treballs de fi de grau i màster i de pràctiques externes

1. El Consell de Direcció, oïda la CADE, els centres i el Centre d'Estudis de Postgrau, establirà unes directrius generals mitjançant una normativa específica per tal de regular el procediment i avaluació dels treballs de fi de grau i de màster i les pràctiques externes, d’acord amb els reglaments corresponents de la Universitat.
2. Cada junta de centre, en funció d’aquestes directrius i d’acord amb cada consell d’estudis, desenvoluparà, si escau, aquestes directrius generals.

Article 57. Avaluació contínua

1. Per tal de fomentar l’avaluació contínua de les competències adquirides per part de l’estudiant al llarg de tot el curs, durant el període d’avaluació establert per a cada semestre o període acadèmic específic es pot realitzar una prova global o parcial. El pes d’aquesta prova sobre la qualificació global de l’assignatura no pot superar el percentatge que estableix el Reglament acadèmic de la UIB.
2. D’acord amb el Reglament acadèmic, s’establirà un període d’avaluació extraordinària durant el mes de setembre dirigit exclusivament a l’avaluació d’activitats recuperables, que s'han d'haver definit prèviament a la guia docent de l’assignatura corresponent.

Article 58. Procediments i tècniques d’avaluació

Les competències a assolir o els objectius docents proposats en un pla d’estudis han de ser avaluables. Els procediments i les tècniques establerts per avaluar el nivell d’adquisició i progrés de l’aprenentatge dels estudiants són els següents:

1. Proves objectives (vertader/fals, elecció múltiple, aparellament d’elements...).
2. Proves de resposta breu.
3. Proves de resposta llarga, de desenvolupament.
4. Proves orals (individuals, en grup, presentació de temes o treballs, etc.).
5. Treballs i projectes.
6. Informes/memòries de pràctiques.
7. Proves d’execució de tasques reals o simulades.
8. Sistemes d’autoavaluació (oral, escrita, individual, en grup).
9. Escales d’actituds.
10. Tècniques d’observació (registres, llistes de control, etc.).
11. Carpeta d’aprenentatge.
12. Altres procediments.

TÍTOL IV

DE LA COMISSIÓ ASSESSORA DEL DISSENY I l’ELABORACIÓ DELS TÍTOLS DE GRAU I DE POSTGRAU DE LA UIB (CADE)

Article 59. Naturalesa de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau (CADE)

1. La comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau (CADE) és l’òrgan assessor del Consell de Direcció en relació amb els títols oficials de la UIB i serà nomenada per aquest.
2. La comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau CADE), que donarà suport a les comissions d’elaboració dels diversos plans d’estudis de grau i màster, realitzarà els informes que estableix el present reglament i resoldrà, si escau, eventuals conflictes que es puguin plantejar en l’elaboració dels plans d’estudis esmentats.
3. Tots els informes que elaborarà aquesta comissió es remetran al Consell de Direcció per a l’adopció de l’acord corresponent.
4. Cada CED, mitjançant el seu president, pot sol·licitar a la CADE el suport i l’assessorament necessaris per dur a terme la tasca encomanada.

Article 60. Organització i composició de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau (CADE)

1. La CADE s’organitzarà en plenari i en comissió permanent.
2. La composició del plenari de la CADE és la següent:
   1. El vicerector competent en matèria de planificació i coordinació universitària, que la presidirà.
   2. El vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica.
   3. El vicerector competent en matèria de professorat.
   4. El vicerector competent en matèria d’estudiants.
   5. La vicerectora competent en matèria d’infraestructures universitàries.
   6. El president de la comissió acadèmica del Consell Social.
   7. El responsable de dirigir l’Oficina de Convergència i Harmonització Europea (OCIHE).
   8. El director del Centre d’Estudis de Postgrau.
   9. Cinc membres designats per la Rectora d’entre el personal docent i investigador de les diverses branques del coneixement recollides al Reial decret 1393/2007.
   10. El secretari del Centre d’Estudis de Postgrau.
   11. La cap del Servei d’Estadística i Qualitat Universitària (SEQUA).
3. La composició de la comissió permanent de la CADE és la següent:
   1. El vicerector competent en matèria de planificació i coordinació universitària, que la presidirà.
   2. El responsable de dirigir l’Oficina de Convergència i Harmonització Europea (OCIHE).
   3. El director del Centre d’Estudis de Postgrau.
   4. La cap del Servei d’Estadística i Qualitat Universitària (SEQUA).
   5. Qualsevol altre membre que el plenari consideri necessari.
4. El plenari i la comissió permanent de la CADE nomenaran un secretari d’entre els seus membres, que s’encarregarà de convocar les reunions pertinents i de redactar-ne i custodiar-ne les actes.

Article 61. Funcions de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau (CADE)

1. Les funcions de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau (CADE) són:
   1. El suport acadèmic i tècnic per a l’elaboració dels plans d’estudis de grau i de màster i, si escau, els programes de doctorat.
   2. L’emissió d’un informe inicial que doni la conformitat al pla d’estudis elaborat per cada comissió, d’acord amb la normativa.
   3. L’emissió d’informes en cas de dificultats en l’elaboració del pla d’estudis.
   4. La realització dels informes finals dels plans d’estudis aprovats per les juntes de centre o per les comissions específiques.
   5. Els informes pertinents, si escau, en relació amb els programes de doctorat.
   6. La realització de propostes adreçades al Consell de Direcció per a la resolució d’eventuals problemes derivats de l’elaboració dels plans d’estudis.
   7. Tots els informes que li proposi el Consell de Direcció, d’acord amb les seves funcions.
2. Són funcions de la comissió permanent de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i de postgrau (CADE):
   1. Elaborar els informes respectius que ha d’aprovar el plenari de la CADE.
   2. Totes aquelles que li encarregui el plenari de la CADE.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Desenvolupament normatiu

El Consell de Direcció desenvoluparà el present reglament, per a la qual cosa prendrà les mesures necessàries i elaborarà o adaptarà les normatives pertinents, d’acord amb la legislació vigent.

Segona. Aprovació dels màsters finançats

El Consell de Direcció aprovarà les característiques dels màsters finançats, parcialment o totalment, per institucions externes a la UIB amb les quals se subscrigui un conveni de col·laboració.

Tercera. Gestió dels màsters

El Consell de Direcció, oït el Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà les responsabilitats i funcions administratives dels centres en la gestió dels màsters, d’acord amb la present normativa.

Quarta. Realització de màster en idioma estranger

El Consell de Direcció de la UIB impulsarà la realització de màsters en idioma estranger, fonamentalment, en llengua anglesa.

Cinquena. Màsters interuniversitaris

El Consell de Direcció determinarà les característiques dels màsters interuniversitaris, d’acord amb la normativa vigent.

Sisena. Programes de doble titulació

El Consell de Direcció, a proposta del Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà la normativa específica sobre els programes de doble titulació.

Setena. Adaptació de màsters

El Consell de Direcció, a proposta del Centre d’Estudis de Postgrau i oïda la direcció dels màsters actuals, aprovarà el procés d’adaptació d’aquests al present reglament.

Vuitena. Cursos de formació

1. El Consell de Direcció organitzarà els cursos necessaris dirigits als equips de direcció dels centres, dels departaments, dels instituts universitaris de recerca i de l’administració dels centres per a la formació sobre elaboració i gestió dels diversos plans d’estudis de les titulacions de grau i màster i, si escau, dels programes de doctorat.
2. El Consell de Direcció també organitzarà els cursos necessaris per a la formació del PDI de la UIB en relació amb el desenvolupament dels crèdits europeus i de la funció del professorat, tant en els graus com en els màsters i doctorats.
3. Així mateix, s’organitzaran els cursos necessaris per a la formació del PAS d’acord amb el procés de convergència europea.

Novena. Suport administratiu

El Consell de Direcció, d’acord amb les seves competències, determinarà el suport administratiu necessari per a l’elaboració dels plans d’estudis de les titulacions de grau i de màster.

Desena. Reducció de terminis

El Consell de Direcció podrà acordar, quan ho aconsellin raons d’interès públic, l’aplicació als procediments prevists en aquesta normativa de la tramitació d’urgència, per la qual cosa es reduiran a la meitat els terminis establerts.

Onzena. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualsevol que en aquest reglament aparegui en gènere masculí o femení, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de què es tracti.

Onzena. Aplicació normativa

En tot allò que no preveu aquesta reglament, s'aplicarà la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP i PAC).

Dotzena. Recursos administratius

En cas que en una de les fases del procediment de tramitació, aquest s’interrompi per informe negatiu o falta d’aprovació dels òrgans corresponents:

1. Si es tracta d’acords del Consell de Govern, segons l’article 197 dels Estatuts de la UIB, s’exhaureix la via administrativa i seran impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
2. Les resolucions i els acords dels altres òrgans de govern poden ser objecte de recurs d'alçada davant la Rectora en un termini d’un mes, a partir de la data de recepció de la corresponent notificació.

Tretzena. Modificació del Centre d’Estudis de Postgrau

El Consell de Direcció proposarà al Consell de Govern la modificació de l’Acord normatiu 8197/2007, de 6 de novembre, pel qual es modifica l’Acord normatiu 7543/2006, de 3 maig, pel qual es crea el Centre d'Estudis de Postgrau de la UIB, d’acord amb el que estableix el present reglament.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim transitori aplicable

Als plans d’estudis de les titulacions de grau i màster s'hi haurà d’adjuntar el règim transitori entre l’inici de la nova titulació i el procés d’extinció del pla d’estudis vigent, si escau.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

Es deroguen els acords normatius 8343/2008, de 6 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la Universitat de les Illes Balears, i 8506/2008, de 25 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de màster i doctorat de la UIB, amb l’excepció de l’apartat que regula els programes de doctorat.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 16 de març de 2010
La Rectora, Montserrat Casas