logo UIB Universitats - FOU

FULL OFICIAL

Núm. 314 (extraordinari) - Any  XXIV - I. DISPOSICIONS GENERALS Divendres, 12 de juny de 2009
Consell de Govern

9094. ACORD NORMATIU del dia 5 de juny de 2009 pel qual s'aprova el Reglament acadèmic de la Universitat.

El Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de les competències que li atribueix l'article 21.2.31 i 37 dels Estatuts d'aquesta universitat, ha aprovat el Reglament acadèmic de la Universitat.

Capítol primer. Matrícula

I. Matrícula ordinària i ampliació de matrícula

Article 1. Matrícula

  1. Els alumnes de nou ingrés que vulguin iniciar estudis amb limitació de places a la UIB han de formalitzar la preinscripció en els terminis pertinents. En cas d’obtenir plaça, han de formalitzar la matrícula en el termini establert.
  2. Si els estudis no tenen limitació de places, els alumnes de nou ingrés de les titulacions de grau poden formalitzar la matrícula en els terminis establerts, sense el tràmit de preinscripció.
    L’alumnat de nou ingrés que hagi superat les PAAU en centres de fora de les Illes Balears, així com l’alumnat que accedeixi als estudis universitaris mitjançant altres vies diferents de les PAAU, abans de matricular-se ha d’adreçar-se al Servei d’Alumnes per donar-se d’alta al sistema administratiu.
    Els alumnes de nou ingrés de les titulacions de màster o doctorat ho faran seguint les instruccions que estableixi el Centre d’Estudis de Postgrau o, si escau, el centre o òrgan responsable als quals estiguin adscrites.
  3. L’alumnat de nou ingrés dels estudis de grau s’ha d’incorporar al programa de tutorització que estableixi cada centre sota les directrius fixades pel Pla d’acció tutorial (PAT).
  4. Tots els alumnes de la UIB s’han de matricular obligatòriament en el termini establert seguint el procediment d’automatrícula. No obstant això, en els casos d’ampliació de matrícula, matrícula extraordinària o matrícula per tutela acadèmica, l’automatrícula només és obligatòria si els mitjans tècnics ho permeten i si els centres responsables ho autoritzen.
  5. Els alumnes de llicenciatura, diplomatura, enginyeria, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica, grau, màster o doctorat de la UIB o d’altres universitats que vulguin accedir a altres estudis de grau o màster han de seguir els procediments establerts a la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la UIB. Igualment, els alumnes que vulguin continuar a la UIB estudis de grau o màster iniciats en una altra universitat s’han de regir per la mateixa normativa.

Article 2. Canvi de matrícula

L’alumnat pot adreçar-se als serveis administratius competents durant la primera setmana després de matricular-se o durant la primera setmana d’inici de l’activitat acadèmica de cada semestre per canviar la matrícula d’assignatures optatives, tot mantenint invariable el nombre de crèdits de què s’hagi matriculat prèviament.

Article 3. Ampliació de matrícula

  1. L’ampliació de matrícula només pot ser d’assignatures de segon semestre.
  2. La sol·licitud s’ha d’adreçar al degà, al director d’escola o al director de la titulació, que dictaminarà segons els criteris establerts pel centre o òrgan responsable, tot tenint en compte que les assignatures sol·licitades a l’ampliació de matrícula no presentin limitacions d’oferta (numerus clausus o un altre motiu).
  3. La sol·licitud s’ha de realitzar durant la primera setmana d’inici de l’activitat acadèmica del segon semestre.

Article 4. Matrícula per tutela acadèmica en el treball de fi de grau, treball de fi de màster o tesi doctoral

  1. En el supòsit que la defensa del projecte o treball de fi de grau o fi de màster no es pugui realitzar el mateix any acadèmic en què s’hagi realitzat la matrícula, l’estudiant ha de formalitzar als serveis administratius corresponents una matrícula anual per tutela acadèmica, durant el termini ordinari que estableixi el calendari per poder efectuar la presentació i defensa del projecte o treball de fi de grau o fi de màster.
  2. Una vegada que l’estudiant hagi estat admès al període d’investigació del programa de doctorat, ha de formalitzar la matrícula corresponent mitjançant la inscripció del projecte de tesi doctoral. L’estudiant ha de presentar a l’òrgan responsable del programa de doctorat un projecte de tesi doctoral. L’òrgan responsable del programa de doctorat proposarà un director de tesi, que ha de ser un doctor amb experiència en investigació acreditada, i trametrà la proposta, juntament amb l’acceptació del director proposat i la resta de documentació, a la Comissió d’Estudis de Postgrau per a la seva ratificació.
  3. Els estudiants de doctorat que tinguin inscrita la tesi doctoral i estiguin en procés d’elaborar-la han de formalitzar als serveis administratius corresponents una matrícula anual per tutela acadèmica, durant el termini ordinari que estableixi el calendari.

II. Matrícula extraordinària

Article 5. Competència

  1. La matrícula extraordinària és la que correspon a un estudiant que es matricula en una o diverses assignatures per raons d’interès personal i que dóna dret a l’expedició del corresponent certificat oficial dels crèdits cursats. No es permet matrícula extraordinària d’assignatures que condueixin a l’obtenció del títol oficial corresponent al respectiu pla d’estudis, ni a l’exempció del coneixement d’anglès.
  2. La sol·licitud de matrícula extraordinària s’ha d’adreçar al degà, al director d’escola o al director de la titulació, que dictaminarà segons les disponibilitats d’espai i docents de les assignatures d’interès. Aquesta sol·licitud s’ha de realitzar dins els terminis establerts de matrícula ordinària.
  3. L’alumnat matriculat en titulacions de grau o màster només pot sol·licitar, respectivament, matrícula extraordinària en assignatures de grau o màster. Per la seva banda, l’alumnat de plans antics no pot sol·licitar matrícula extraordinària en assignatures de grau ni de màster. En qualsevol cas, les assignatures cursades sota matrícula extraordinària han de tenir els mateixos requisits que les cursades per via ordinària, i els drets i deures de l’alumnat són els mateixos.

Article 6. Avaluació

Els alumnes que cursen assignatures per la via de matrícula extraordinària tenen dret a ser avaluats amb les mateixes condicions que els alumnes de matrícula ordinària.

Article 7. Efectes acadèmics

  1. Els alumnes avaluats positivament per la via de matrícula extraordinària tenen dret a obtenir certificat d’aquest fet.
  2. Els alumnes, quan es matriculin per la via ordinària, poden demanar al cap d’estudis competent el reconeixement de les assignatures aprovades a la UIB en règim de matrícula extraordinària fins a un màxim de 30 crèdits. Excepcionalment es pot superar aquest límit per no fraccionar l’assignatura reconeguda de menys crèdits.

III. Simultaneïtat d’estudis

Article 8. Simultaneïtat d’estudis

  1. L’alumnat que cursi una titulació de llicenciatura, diplomatura, enginyeria, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica pot seguir amb aquesta titulació i matricular-se a una altra titulació de pla antic, si encara és vigent, o a una de grau sempre que no sigui la titulació que s’ha posat en marxa per substituir la seva.
  2. L’alumnat que cursi una titulació de grau, màster o doctorat es pot matricular respectivament d’una altra titulació de grau, màster o doctorat.
  3. En tots els casos se seguirà el procediment establert per a l’alumnat de nou ingrés. L’estudiant que opta per la simultaneïtat de dues titulacions s’ha d’atenir a les condicions docents de cada un dels estudis. L’eventual coincidència d’exàmens es resoldrà per l’article 24 d’aquest reglament.

IV. Anul·lació de matrícula

Article 9. Anul·lació total o parcial de matrícula

  1. De forma ordinària l’alumnat pot sol·licitar anul·lació de matrícula d’assignatures de primer semestre abans del 31 de desembre i d’assignatures de segon semestre abans del 30 d’abril. S’entenen per causes d’anul·lació les següents:
    1. Malaltia greu justificada amb certificat mèdic oficial.
    2. Modificació sobrevinguda i important de les condicions laborals o familiars de l’estudiant.
    3. Obtenció de plaça en una altra universitat amb posterioritat a la matriculació.
    4. Denegació del visat.
    5. Una altra causa que presenti un caràcter anàlogament excepcional.
  2. Les sol·licituds d’anul·lació total o parcial de matrícula les resoldrà el vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica.
  3. Si l’anul·lació és total, l’alumne obtindrà, per una sola vegada, reserva de plaça per a l’any acadèmic següent, excepte en el supòsit previst a l’apartat 1.c) d’aquest article.
  4. L’anul·lació per les causes a), b), c) i d) permet d’obtenir la devolució de l’import de la matrícula. No obstant això, la Universitat pot retenir, en concepte de despeses, la quantitat que fixi l’ordre de preus públics universitaris o, si no, un 25 per cent de l’import total de la matrícula anul·lada. L’anul·lació per la causa indicada a l’apartat e) pot no donar dret a la devolució de l’import de la matrícula.
  5. Pel que fa al règim de permanència de l’alumnat que cursi una titulació de grau o de màster, no es comptabilitzarà la matrícula que sigui anul·lada.

 

Capítol segon. Règim acadèmic general

I. Publicitat i inalterabilitat de les condicions docents

Article 10. Competències i coordinació docent

  1. Els horaris i els llocs d’impartició de les classes, com també les dates, els horaris i els llocs d’avaluacions, els fixarà el cap d’estudis de cada titulació, d’acord amb les regles que, si escau, s’estableixin, i seran aprovats pel centre o òrgan responsable.
  2. Els professors responsables de cada assignatura (o dels «grups assignatura» establerts al COA) i els que imparteixin part de la docència de cada una, seran nomenats pel director del departament competent sota les regles que, si escau, fixi de manera general el Consell de Direcció de la UIB o de manera més específica proposin els consells de departament i aprovi el Consell de Direcció. Els ajudants que no siguin doctors no poden ser designats com a responsables únics d’assignatures, ni exercir com a tals. Els professors associats poden ser responsables d’una assignatura, tot i que el consell de departament nomenarà un tutor per a cadascun de manera que els orienti a l’hora d’elaborar la guia docent i la metodologia a utilitzar a l’aula.
  3. En el cas dels estudis de màster, l’assignació de professorat respectarà aquestes normes:
    1. En termes generals, als màsters es vetllarà perquè es respecti la planificació docent aprovada al pla d’estudis que, en el seu moment, tingué el vistiplau de tots els centres, departaments o instituts implicats. Per tant, en els casos en què els plans d’estudis detallin el professorat responsable de cada assignatura, es respectarà aquesta assignació i els directors de departament recolliran aquesta informació als seus COA.
    2. En els casos en què els plans d’estudis dels màsters no detallin l’assignació de professorat/assignatura però hi hagi una llista del professorat compromès a realitzar-los, el director del màster farà una proposta d’assignació i la remetrà tant al centre o òrgan responsable de la titulació, a títol informatiu, com a cada consell de departament implicat perquè en faci l’aprovació definitiva i la incorpori al COA. En aquest cas s’estableix que, excepte causa justificada, no es pot incorporar nou professorat al màster que no estigui inicialment inclòs a la llista del pla d’estudis verificat.
    3. Si en els casos anteriors es dóna la circumstància que hi ha professorat que per raons justificades s’ha de substituir per altres professors no inclosos a la llista de professorat del pla d’estudis del màster, el seu director farà una proposta d’assignació i la remetrà tant al centre o òrgan responsable de la titulació, a títol informatiu, com a cada consell de departament implicat perquè en faci l’aprovació definitiva i la incorpori al COA.
    4. En els casos en què els plans d’estudis dels màsters no disposin d’una llista definida del professorat implicat en la seva realització, els directors dels màsters actuaran de la mateixa manera que en l’apartat c).
    5. En tots els casos anteriors en què hi hagi professorat implicat que no estigui adscrit a cap departament de la UIB, el director del màster farà la proposta d’assignació de la docència i el centre o òrgan responsable hi donarà el vistiplau.
  4. Els professors responsables de les assignatures (o dels «grups assignatura» establerts al COA) han de presentar les guies docents abans d’iniciar-se la matrícula de cada any acadèmic i en el període que fixi el vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica.
  5. Els centres o els òrgans responsables dels estudis han de vetllar, mitjançant els consells d’estudis, per la coherència global de les guies docents de totes les assignatures.

Article 11. Condicions docents i publicitat

S’han de posar a disposició de l’alumnat, almenys a la web de la UIB, abans d’iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic com a mínim:

  1. Els horaris de les classes presencials que s’impartiran en grup gran i en grup mitjà.
  2. El professorat de les assignatures i el seu horari de tutories, així com el número de telèfon i l’adreça de correu electrònic a la UIB.
  3. La guia docent de l’assignatura, que ha de contenir el que determini el Consell de Direcció mitjançant un acord executiu.
  4. Les dates de les avaluacions complementàries (de final de semestre) i/o d’avaluació extraordinària (de final d’any acadèmic) de les assignatures en què es prevegi fer-ne. Tots els altres procediments d’avaluació contínua també han d’aparèixer a la guia docent, però la seva temporalització basta que es faci efectiva sobre el cronograma a principi de curs. En qualsevol cas, aquesta temporalització un cop establerta només pot modificar-se en benefici de l’alumnat si es detecten sobrecàrregues de feina o coincidències entre assignatures.

Article 12. Inalterabilitat

La conservació dels horaris de classes i de les dates d’avaluació anunciats abans d’iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic constitueix un dret individual de cada estudiant, per la qual cosa els horaris i les dates publicats són inalterables.

Això no obstant, els degans o directors d’escola o els directors responsables dels estudis poden proposar de fer-hi modificacions seguint el procediment que estableixi el vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica i amb el seu vistiplau. Les modificacions s’han de comunicar als estudiants afectats.

Article 13. Absències

Si per qualsevol motiu els professors no poden impartir la docència assignada en l’horari establert, ho han de comunicar al personal dels serveis administratius que dóna suport al departament corresponent i han d’acordar amb ells la manera més efectiva en què s’avisarà els alumnes de la contingència. En la mesura que sigui possible, per exemple en les assignatures que s’imparteixen en la modalitat Campus Extens, el professor també avisarà directament l’alumnat a través de les eines corresponents.

II. Prerequisits

Article 14. Prerequisits de matriculació

  1. Els prerequisits de matriculació impedeixen que l’estudiant pugui matricular-se d’una assignatura fins que no hagi aprovat les assignatures clau.
  2. Els prerequisits de matriculació de les assignatures de grau i màster només seran els establerts prèviament als plans d’estudis.
  3. Pel que fa als projectes de fi de grau i de fi de màster, els prerequisits per matricular-s’hi seran els que s’especifiquin al pla d’estudis vigent, o, si escau, els que proposin els centres o òrgans responsables i siguin aprovats pel Consell de Direcció.

III. Assignatures optatives

Article 15. Assignatures optatives

  1. L’oferta d’assignatures optatives d’una titulació és competència del cap d’estudis, sota la direcció i coordinació del degà o director d’escola o òrgan responsable de l’estudi, amb l’acord explícit dels departaments afectats. Aquesta oferta es pot modificar anualment.
  2. Els estudiants poden matricular-se i examinar-se de les assignatures optatives exclusivament durant l’any acadèmic en què són vigents.
  3. Els centres i òrgans responsables vetllaran perquè durant el procés d’extinció d’un pla d’estudis, en la mesura que sigui possible, es mantinguin actives les assignatures optatives que permetin a l’alumnat la finalització dels itineraris d’especialització, els títols progressius o d’altres estudis prevists.

IV. Tutories

Article 16. Tutories

  1. A excepció del mes en què legalment el professorat tingui concedides les vacances i la resta de períodes de vacances que estableixi el calendari acadèmic, el professorat ha d’estar a la disposició de l’alumnat al seu despatx de la UIB a les hores de tutoria establertes, per resoldre dubtes i preguntes sobre l’assignatura impartida o sobre el currículum de l’estudiant mateix. L’horari de tutories ha d’estar anunciat a la guia docent, a la intranet de la UIB i/o a la porta del despatx. Respectant les hores setmanals establertes, en els períodes que tot i ser lectius o d’avaluació el professorat no tingui expressament activitat acadèmica assignada, es poden fer tutories per telèfon, e-mail o en línia.
  2. Si per qualsevol motiu justificat els professors no poden ser presents al despatx o no poden atendre en l’horari de tutories establert, ho han de comunicar als eventuals usuaris de la manera més efectiva.

V. Assignació de grup

Article 17. Assignació de grup

En cas que en una mateixa assignatura o en un mateix curs hi hagi diversos grups, el degà, el director d’escola o el director de la titulació, d’acord, si escau, amb les directrius que fixi el centre o l’òrgan responsable, decidirà els criteris d’assignació de grup i els farà públics. En cas que no s’estableixi cap criteri, l’alumnat s’anirà matriculant en funció de l’ordre d’arribada o podrà triar grup en funció que hi quedin places vacants.

Article 18. Canvi de grup

L’alumnat pot presentar al degà, al director d’escola o al director de la titulació una sol·licitud motivada de canvi de grup. La decisió del degà o director s’ha de subjectar, si escau, a les directrius fixades pel centre o l’òrgan responsable en aquest aspecte.

 

Capítol tercer. Avaluació

I. Elements i criteris per realitzar l’avaluació

Article 19. Elements i criteris

L’avaluació de les assignatures que s’imparteixen segons la metodologia pròpia de l’espai europeu d’educació superior (EEES) ha d’incorporar l’avaluació contínua de les competències adquirides per l’estudiant al llarg de tot el curs. Per tant, preferentment, la qualificació d’aquestes assignatures s’ha de basar en un procediment d’avaluació contínua. No obstant això, aquesta avaluació contínua es pot complementar amb un procediment d’avaluació final seguint aquestes regles:

  1. Almenys el 50 per cent de la qualificació final d’una assignatura ha de dependre d’un procediment d’avaluació contínua, mentre que la resta del percentatge es pot complementar amb un procediment d’avaluació final.
  2. El procediment d’avaluació contínua s’ha de basar, com a mínim, en una de les activitats que tot seguit es detallen (les activitats poden ser aplicades de manera individual o en grup, de manera presencial o en línia):
    1. Proves parcials realitzades al llarg del curs: objectives, de resposta breu, de desenvolupament i/o orals.
    2. Treballs o projectes.
    3. Informes o memòries de pràctiques.
    4. Proves d’execució de tasques reals o simulades (resolució de problemes o de casos).
    5. Sistemes d’autoavaluació (orals o escrits).
    6. Escales d’actituds.
    7. Tècniques d’observació (registres de participació, llistes de control, etc.).
    8. Carpetes d’aprenentatge.
    9. Altres procediments (acadèmicament justificables).
  3. A la guia docent s’ha d’especificar el pes relatiu de cada activitat en la qualificació final del procediment d’avaluació contínua o, si escau, de tota l’assignatura. En cas que per superar l’assignatura sigui obligatòria la realització de determinades pràctiques (de laboratori o clíniques) o d’altres activitats essencials, també s’ha d’especificar a la guia docent.
  4. Les activitats d’avaluació contínua s’han de realitzar o lliurar en el calendari previst a la guia docent o al posterior cronograma de l’assignatura. El professorat ha de preveure a la guia docent les causes que considerarà justificades en cas de no realització o lliurament de l’activitat en la data prevista per part de l’estudiant, i establirà les contingències que se’n derivin: disminució del pes de l’activitat en el conjunt de l’avaluació de l’estudiant, data alternativa per fer-la o lliurar-la, la realització d’altres activitats alternatives, etc. Durant el període d’avaluació complementària, a la finalització de cada semestre, es pot programar la recuperació de les activitats d’avaluació contínua no superades o no realitzades.
  5. El procediment d’avaluació final, que només pot suposar com a màxim el 50 per cent de la qualificació global de l’assignatura, es basarà en un examen o prova final que es realitzarà durant el període d’avaluació complementària. Aquest examen o prova final serà obligatòriament recuperable durant el període d’avaluació extraordinària. D’altra banda, i amb independència del seu pes en la qualificació global de l’assignatura, aquesta prova pot utilitzar-se com a prova de validació a les assignatures en les quals més de la meitat de la nota final depengui d’activitats de l’estudiant que no es realitzin en presència del professor. Excepcionalment, els centres poden disminuir el percentatge esmentat fins al 40 per cent.
  6. Durant el període d’avaluació extraordinària, establert a la finalització de cada any acadèmic, a més de la recuperació dels exàmens o proves finals, si escau, es pot dur a terme la recuperació de les activitats d’avaluació contínua no superades o no realitzades durant el període lectiu de cada semestre o durant l’avaluació complementària.
  7. Un cop finalitzats els procediments d’avaluació contínua i final de cada assignatura, el professorat emplenarà l’acta, on o bé l’estudiant tindrà una qualificació d’acord amb el que estableix l’article 34, o bé serà considerat com a «no presentat». Com a criteri general, es considerarà que un estudiant és un «no presentat» quan hagi realitzat o lliurat un terç o menys de les activitats d’avaluació previstes a la guia docent.
  8. Per a l’avaluació dels treballs de fi de grau o de fi de màster i de les pràctiques externes s’han de seguir les normes generals que hagi establert el Consell de Direcció o, si escau, les directrius específiques que cada pla d’estudis hagi previst o desenvolupat posteriorment.
  9. A les guies docents, a banda de l’itinerari o d’itineraris d’avaluació que s’han d’ajustar a les normes esmentades en aquest article, es poden establir altres itineraris especials adaptats als alumnes a temps parcial. L’estructura i la composició d’aquests itineraris seran definides per un contracte d’aprenentatge que signaran el professor i l’alumnat i que ha d’estar inclòs a les guies docents.
  10. En el cas de les assignatures de màsters i doctorats, s’han d’ajustar als principis i criteris d’avaluació que marca el present article, tot i que, ateses les seves peculiaritats, s’hi poden introduir els canvis necessaris per ajustar-se a les condicions prèviament establertes al seu pla d’estudis o al seu calendari.

Article 20. Publicitat

  1. Tots els tipus d’activitats d’avaluació previstes han d’estar a disposició de l’alumnat abans d’iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic, a la guia docent corresponent, i no poden modificar-se.
    Així mateix, els professors han d’anunciar a la guia docent el pes relatiu de cada element en l’avaluació final de l’assignatura. La modificació d’aquest pes només és factible si és favorable a tot l’alumnat.
  2. S’estableix la possibilitat que les activitats d’avaluació d’una assignatura, totes o algunes, es puguin realitzar a les seus universitàries sempre segons les condicions que s’estableixin a la guia docent.

II. Professorat responsable de l’avaluació

Article 21. Responsabilitat de l’avaluació

L’avaluació dels alumnes és responsabilitat de la Universitat i l’han d’exercir els professors responsables de cada assignatura, llevat del que disposen els articles 41.b) i 49 (compensació) i de les situacions excepcionals que el Consell de Direcció qualifiqui com a greus, per a les quals cercarà una solució adient.

Article 22. Funcions

Els professors responsables de les assignatures (o del «grup assignatura») han d’introduir les qualificacions a les actes a través de la intranet (servidor telemàtic de la UIB), i un cop emplenades, excepte en cas que disposin d’un sistema de signatura electrònica validat, han de passar pels serveis administratius corresponents per signar-les d’acord amb el termini establert al calendari acadèmic. El fet que es compleixi aquest termini és absolutament transcendent per al normal i correcte desenvolupament de la vida acadèmica de la institució. Per tant, el Consell de Govern desenvoluparà un reglament que establirà les contingències d’actuació que s’esdevindran quan un professor, per absència, malaltia o negligència, no compleixi aquest termini. Amb independència d’aquest fet, els directors de departament o de les titulacions poden signar i tancar les actes en els termes que estableix l’article 35.3.

Article 23. Abstenció i recusació

  1. Són causes d’abstenció o recusació del professorat:
    1. Tenir parentiu de consanguinitat amb l’estudiant fins al quart grau o d’afinitat fins al segon, com també el fet de compartir-hi despatx professional o estar-hi associat per a l’assessorament, la representació o la direcció.
    2. Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb l’estudiant.
  2. El professor en el qual concorri qualsevol de les causes esmentades a l’apartat anterior s’ha d’abstenir d’avaluar l’alumne en qüestió i ha de comunicar aquesta circumstància al director del departament o de la titulació tot d’una que ho sàpiga.
  3. Si es dóna alguna de les causes esmentades a l’apartat 1 i el professor no ha comunicat la seva abstenció, els estudiants poden adreçar la sol·licitud de recusació al director del departament o de la titulació competent, el qual dictaminarà després d’una audiència amb el professor recusat.
  4. Segons les circumstàncies, si és procedent l’abstenció o la recusació, el director de departament o de la titulació pot resoldre:
    1. Que l’estudiant s’acomodi, amb tots els efectes acadèmics, en un altre grup de la mateixa assignatura.
    2. Que l’avaluació la realitzi un altre professor, que firmarà una acta especial.

III. Dates d’avaluació

Article 24. Coincidència de dates

  1. En el cas de les assignatures d’un mateix estudi, es fixarà el calendari de les avaluacions tot minimitzant les coincidències de dates entre aquestes. En el cas de les proves d’avaluació contínua, els centres o òrgans responsables dels estudis (a través dels caps d’estudis o els consells d’estudis) vetllaran perquè la temporalització d’aquestes proves sigui equilibrada entre totes les assignatures d’un mateix curs i semestre.
  2. Pel que fa als períodes d’avaluació complementària i extraordinària de les assignatures de grau, màster i doctorat, es considera que hi ha coincidència d’exàmens quan entre l’acabament d’un examen i l’inici del següent hi ha menys de tres hores de separació. Pel que fa a les proves d’avaluació contínua, els centres responsables dels estudis, a través dels caps d’estudis i/o dels consells d’estudis, resoldran els possibles problemes de coincidència de dates que puguin sorgir, si escau amb l’assessorament de la Comissió Acadèmica.
  3. L’alumnat ha de comunicar com a màxim durant el mes de desembre (per als períodes d’exàmens d’avaluació complementària de primer semestre) o durant el mes d’abril (per als períodes d’exàmens d’avaluació complementària del segon semestre i d’avaluació extraordinària) la coincidència d’exàmens al cap d’estudis, o al vicerector competent si les proves d’avaluació que coincideixen corresponen a titulacions diferents. Si és possible, el cap d’estudis evitarà la coincidència d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquest reglament. Si no és possible evitar-la, s’ha d’oferir a l’estudiant la possibilitat de fer un dels exàmens en data alternativa i sota les mateixes condicions que la resta d’alumnes.
  4. Els professors afectats per la coincidència, a proposta del cap d’estudis, poden acordar quin dels dos exàmens es realitzarà en data alternativa. En cas que no hi hagi acord, s’aplicaran les regles següents:
    1. En cas de coincidència de l’examen d’una assignatura que és optativa per a l’estudiant amb el d’una que és obligatòria o de formació bàsica, s’ha de proposar una data alternativa per a la primera.
    2. En cas de coincidència d’exàmens d’assignatures obligatòries o de formació bàsica, el cap d’estudis oferirà dates alternatives per als exàmens de les assignatures amb menys alumnes matriculats.

    Si és necessari emetre una resolució en l’aplicació d’aquestes regles, ho farà el degà o director d’escola competent o el director de la titulació, i en cas que els exàmens corresponguin a titulacions que no siguin competència seva, ho farà el vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica.

  5. Per poder presentar-se a l’examen en data alternativa, l’estudiant ha de lliurar al professor corresponent una acreditació d’haver realitzat en la data oficial l’examen de l’assignatura amb la qual hi havia coincidència.

Article 25. Períodes d’avaluació

  1. Pel que fa a les assignatures de grau, es diferencien tres períodes d’avaluació que quedaran estipulats al calendari de cada any acadèmic i que són:
    1. El període d’avaluació contínua, que es durà a terme durant el període lectiu de cada semestre.
    2. El període d’avaluació complementària, que es durà a terme a la finalització de cada semestre i en el qual es podran programar tant les recuperacions de les activitats d’avaluació contínua no superades o no realitzades com els exàmens o proves de l’avaluació final.
    3. El període d’avaluació extraordinària, que es durà a terme a la finalització de cada any acadèmic i en el qual es farà la recuperació de l’avaluació final i, si escau, també es podrà programar la recuperació de les activitats d’avaluació contínua.
  2. Per a les assignatures de màsters o doctorats, s’han d’ajustar en la mesura del que sigui possible als períodes esmentats, però, ateses les seves peculiaritats o les condicions prèviament estipulades al seu pla d’estudis, es poden establir períodes diferents que en tot cas han d’estar perfectament definits a les guies docents.

IV. Execució dels exàmens i les proves d’avaluació

Article 26. Identificació dels examinands

Els professors poden demanar la identificació dels alumnes mitjançant DNI, passaport, carnet de la UIB o un altre mitjà fiable, abans o durant la realització de qualsevol prova d’avaluació.

Article 27. Drets dels estudiants

L’estudiant té dret:

  1. Si es duu a terme una prova escrita, a un enunciat per escrit i expressat amb claredat, en el qual consti la puntuació de cada una de les qüestions plantejades.
  2. Si es duu a terme una prova oral, a un enunciat clar de les preguntes i a saber-ne els criteris d’avaluació.
  3. Que es respectin les convocatòries oficials pertinents per a la presentació de treballs, pràctiques o altres elements d’avaluació i per a la realització de proves escrites i orals en les dates fixades per cada centre o òrgan responsable, les guies docents de les assignatures o, si escau, els cronogrames.
  4. A rebre un justificant documental en finalitzar la prova o l’examen que acrediti que l’ha realitzat.
  5. Si és resident a les illes de Menorca, Eivissa o Formentera, a realitzar els exàmens a les respectives seus universitàries, de conformitat amb el procediment que estableixi el Consell de Direcció.

V. Exàmens orals

Article 28. Anunci

La realització d’exàmens orals s’ha d’anunciar a les guies docents com a activitat d’avaluació.

Article 29. Ordre

S’ha de comunicar als alumnes l’ordre en què s’examinaran, com a mínim una setmana abans de la data establerta per a la realització de l’examen oral.

Article 30. Enregistrament

Els exàmens o proves orals finals seran enregistrats per permetre una posterior revisió de la qualificació, llevat dels casos següents: a) que el professor ofereixi a l’estudiant la possibilitat de renunciar al dret que l’enregistrin i l’estudiant l’accepti per escrit; b) que l’examen es produeixi davant un tribunal. Les proves o intervencions orals que formin part d’un procediment d’avaluació contínua no cal que siguin enregistrades, sempre que es puguin desenvolupar en presència de la resta de l’alumnat de l’assignatura.

Article 31. Realització

Els exàmens orals es realitzaran a l’aula assignada i seran públics si ho demana l’alumne que s’ha d’examinar.

VI. Frau en l’avaluació

Article 32. Frau

Amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l’estudiant infractor, la realització demostradorament fraudulenta d’alguna de les activitats d’avaluació incloses en l’avaluació d’alguna assignatura comportarà, segon les circumstancies, una menysvaloració en la seva qualificació que, en els casos més greus, pot arribar a la qualificació de «suspens» (0,0) a la convocatòria anual.

En particular, es considera un frau la inclusió en un treball de fragments d’obres alienes presentats de tal manera que es facin passar com a propis de l’estudiant.

Article 33. Reclamació

Si l’alumne considera la decisió incorrecta, pot recórrer contra la qualificació tot seguint el procediment descrit als articles 38 a 42 d’aquest reglament.

VII. Qualificació

Article 34. Tipus de qualificació

  1. Les qualificacions finals de cada assignatura que s’han de fer constar a l’acta són de forma numèrica entre 0 i 10, amb expressió d’un decimal, i es corresponen amb la qualificació qualitativa següent: 0,0-4,9 suspens; 5,0-6,9 aprovat; 7,0-8,9 notable; i 9,0-10 excel·lent.
  2. La menció de matrícula d’honor es pot atorgar a alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9,0. El nombre de matrícules d’honor en una assignatura (o en cadascun dels «grups assignatura» establerts en assignatures amb més d’un grup) no pot excedir el cinc per cent del nombre d’alumnes matriculats en el corresponent any acadèmic. Això no obstant, es pot concedir una matrícula d’honor si el nombre d’alumnes matriculats és inferior a vint.
    D’altra banda, en cas que un mateix professor sigui responsable de dos o més grups de la mateixa assignatura, pot sol·licitar al vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica l’increment de les matrícules d’honor en un dels grups, en cas que en els altres no hi hagi cap estudiant que hi pugui optar, tot respectant les condicions esmentades.

Article 35. Publicació de les qualificacions i lliurament d’actes

  1. Els procediments i criteris d’avaluació i els criteris de qualificació o ponderació de cadascuna de les activitats d’avaluació previstes a les guies docents s’han de fer públics a través de les eines informàtiques adients (o procediment alternatiu previst) en els terminis que es determinin abans que es realitzin. La qualificació final de l’assignatura es publicarà, abans de tancar les actes, al servidor telemàtic de la UIB. Si el professor ho considera oportú, en dipositarà una còpia a la consergeria de l’edifici en el qual s’imparteix l’assignatura.
    Les condicions de publicació de les qualificacions les farà explícites el Consell de Direcció mitjançant un acord executiu, d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.
  2. Un cop que les qualificacions d’una assignatura es donin per definitives, i excepte en cas que es disposi d’un procediment de signatura electrònica validat, el professorat ha de passar pels serveis administratius pertinents per signar i lliurar les actes, en els terminis establerts al calendari de l’any acadèmic per a cada semestre.
  3. En cas d’absència, malaltia o negligència del professor responsable d’una assignatura quan s’acabi el termini de lliurament d’actes, el director del departament o, si pertoca, el director de la titulació ha de signar i lliurar l’acta pertinent.

VIII. Revisió de les qualificacions

Article 36. Elements revisables

L’estudiant pot demanar la revisió de la qualificació pel que fa a qualsevol dels elements de la seva avaluació.

Article 37. Període de revisió

Juntament amb les qualificacions dels elements d’avaluació, els professors han de fer públics al servidor telemàtic de la UIB la data, l’horari i el lloc de la Universitat en què es farà la revisió. Aquesta revisió ha de tenir lloc entre els tres i set dies hàbils següents a la publicació de les qualificacions provisionals, abans de tancar i signar les actes. En el cas de les activitats d’avaluació contínua que es facin al llarg del semestre, el professor indicarà abans que es realitzin el moment en què es donarà la qualificació i el sistema com es farà la revisió.

IX. Recurs enfront de les qualificacions

Article 38. Reclamació contra la qualificació

  1. L’estudiant pot reclamar contra la qualificació definitiva de l’assignatura davant el director del departament al qual pertanyi el professor responsable o, en el cas de màsters i doctorats, davant el director de la titulació, en el termini de deu dies hàbils a partir de la data de signatura de l’acta i un cop realitzada la revisió corresponent amb el professor responsable de la qualificació.
  2. La reclamació pot fer-se sobre qualsevol dels elements de l’avaluació emprats al llarg del període en què s’ha impartit l’assignatura, per tant, el professor ha de guardar aquests elements i l’alumne hi ha de tenir accés en qualsevol moment d’acord amb el que s’especifica a l’article 43 d’aquest reglament.
  3. Pel que fa als exàmens realitzats davant un tribunal, no escau aquesta reclamació.
  4. La reclamació es pot fonamentar en l’al·legació d’alguna o diverses de les circumstàncies següents:
    1. Discordança entre els continguts de les proves i activitats d’avaluació i el que està previst a la guia docent de l’assignatura.
    2. Utilització de procediments d’avaluació diferents dels establerts a la guia docent de l’assignatura.
    3. Discrepàncies raonades sobre la qualificació de les proves.
    4. Manca de compliment del dret a la revisió de les proves i activitats d’avaluació.
    5. Incompliment dels criteris de ponderació en la qualificació final de les distintes activitats d’avaluació.
    6. Frau en l’avaluació.

Article 39. Nomenament de tribunal

El director de departament o de la titulació nomenarà un tribunal constituït per tres professors permanents, amb exclusió, en tot cas, del professor contra la qualificació del qual es reclama.

Article 40. Revisió

  1. El tribunal té un termini de 20 dies hàbils per estudiar les al·legacions presentades i examinar el pla docent, les proves i les activitats realitzades per l’estudiant que siguin pertinents per a la qualificació objecte de la reclamació, així com per obtenir els informes que consideri pertinents, oïts també l’estudiant i el professorat que ha intervingut en la qualificació. Per això, pot demanar al professorat altres exàmens o treballs corregits per usar-los de referència.
  2. Si la reclamació prové del supòsit de presumpte frau en l’avaluació, el tribunal demanarà al professor qualificador que, en la mesura que sigui possible, presenti les proves pertinents.

Article 41. Resolució del tribunal

El tribunal pot:

  1. Confirmar o modificar la qualificació contra la qual s’ha reclamat. En el segon cas, els tres membres del tribunal firmaran una acta complementària.
  2. Proposar una nova prova o un examen, que serà avaluat pel mateix tribunal.

Article 42. Audiència

Per adoptar qualsevol decisió distinta de la confirmació de la qualificació, s’ha de donar prèviament audiència al professor contra la qualificació del qual s’ha fet la reclamació.

X. Conservació i utilització d’exàmens i treballs

Article 43. Conservació

El professorat ha de conservar els exàmens i la resta de les proves d’avaluació d’una assignatura durant 12 mesos a comptar del moment en què se signa l’acta. Transcorregut aquest termini, el professorat pot desfer-se dels exàmens i la resta de proves d’avaluació (respectant la confidencialitat de la normativa de protecció de dades) o, si li ho han demanat prèviament, retornar-los als estudiants.

Article 44. Utilització

La reproducció total o parcial dels treballs o la seva utilització com a base d’un treball propi del professor s’han de subjectar a la legislació sobre propietat intel·lectual.

Capítol quart. Règim general de permanència

Article 45. Tipus de règim de permanència

  1. La UIB defineix un règim general de permanència segons que l’estudiant sigui a temps complet o a temps parcial.
  2. Els estudiants a temps complet de les titulacions de grau han d’aprovar com a mínim 12 crèdits el primer any i 36 els dos primers anys. Els alumnes a temps complet de les titulacions de màster i doctorat han d’aprovar, com a mínim, el 40 per cent dels crèdits arrodonits per excés de què s’han matriculat cada any acadèmic.
  3. Seran considerats estudiants a temps parcial els que ho hagin sol·licitat i obtingut en funció del procediment que estipula l’article 46.
  4. Els estudiants de titulacions de grau que hagin obtingut el règim de permanència a temps parcial poden matricular-se d’un màxim del 50 per cent dels crèdits que configuren el primer curs, tot i que els centres responsables poden incrementar aquest percentatge fins al 60 per cent. En tots els casos, els estudiants han d’aprovar almenys 6 crèdits a la finalització d’aquest primer any. Durant el segon any acadèmic s’han de matricular com a mínim de la resta de crèdits que configuren el primer curs i, en total, durant els dos anys acadèmics n’han d’aprovar 24. Durant els anys acadèmics posteriors l’estudiant a temps parcial de titulacions de grau pot matricular-se d’un màxim de 42 crèdits d’assignatures noves cada any acadèmic.
  5. Els estudiants a temps parcial que es matriculin per primera vegada en un estudi de màster o doctorat ho poden fer com a màxim del 50 per cent dels crèdits del primer curs, i han d’aprovar el 10 per cent dels crèdits matriculats (arrodonit per excés). En anys acadèmics posteriors aquests estudiants poden matricular-se d’un màxim de 36 crèdits d’assignatures noves.
  6. Els estudiants de grau només poden matricular-se d’assignatures de segon curs de la seva titulació quan hagin superat el 50 per cent dels crèdits del primer curs. Només poden matricular-se d’assignatures de cursos posteriors a segon, quan hagin superat el 70 per cent dels crèdits dels dos primers cursos de la seva titulació.

Article 46. Obtenció de la condició d’estudiant a temps parcial

  1. Per ser considerat estudiant a temps parcial, la persona interessada ha d’emplenar una sol·licitud dirigida a la Rectora en la qual ha d’acreditar que es troba en un dels supòsits següents:
    1. Estar treballant amb una mitjana de dedicació equivalent, com a mínim, a la meitat de la durada màxima de jornada ordinària de treball. Això s’ha d’acreditar amb un contracte de treball en vigor o un nomenament administratiu; alternativament es poden aportar altres documents que provin l’activitat actual, com els justificants de cotització en qualsevol règim de la Seguretat Social.
    2. Estar afectat per una discapacitat física, sensorial o psíquica, en un grau igual o superior al 33 per cent, que és l’establert a la normativa que regula la reserva de places per a l’accés a la Universitat d’estudiants amb necessitats educatives especials. El grau de discapacitat s’ha d’acreditar mitjançant el certificat emès per l’organisme competent per al seu reconeixement.
    3. Tenir 55 anys o més en la data d’inici del curs acadèmic, que és l’edat fixada per ser admès al programa de la Universitat Oberta per a Majors de la UIB.
    4. Estar en situacions de protecció a la família o d’haver de tenir cura de persones dependents.
    5. Trobar-se en altres situacions extraordinàries que l’òrgan competent valori com a determinants per ser incorporat a la situació de dedicació a l’estudi a temps parcial.

    En tots els supòsits s’han d’acreditar documentalment les situacions al·legades.

  2. El termini per presentar la sol·licitud és de set dies hàbils a comptar de l’endemà d’haver fet efectiva la matrícula. En tots els casos s’ha d’adjuntar la documentació acreditativa del compliment dels requisits establerts.
  3. Els estudiants que cursin els estudis en la modalitat de dedicació a temps parcial poden sol·licitar una reversió per cursar-los en la modalitat a temps complet a partir del segon any acadèmic. Per altra banda, els estudiants que cursin els estudis en la modalitat de dedicació a temps complet i vulguin entrar al règim de dedicació a l’estudi a temps parcial han de presentar una sol·licitud raonada a la Rectora, en els termes de l’apartat 1 d’aquest article. En ambdós casos, les sol·licituds s’han de presentar abans del dia 30 de juny de cada any natural i, en cas de ser acceptades, l’estudiant canviarà de règim el següent curs acadèmic. Les condicions de permanència en els estudis es resoldran sempre en funció del règim vigent de l’estudiant.
  4. Totes les resolucions de les sol·licituds de dedicació a l’estudi a temps parcial i, si escau, les de reversió de la situació, corresponen a la Rectora o al vicerector que delegui. El Consell de Direcció elaborarà anualment un informe sobre aquesta actuació, que sotmetrà a la revisió i a les consideracions del Consell Social.
  5. A l’efecte de seguiment del rendiment acadèmic, o de qualsevol altre requisit que s’estableixi, la UIB tindrà un registre específic dels estudiants en la situació d’estudi a temps parcial.

Article 47. Efectes de la no superació del nombre mínim de crèdits establerts

  1. En cas de no superar el nombre mínim de crèdits, l’alumne matriculat en un estudi de grau, màster o doctorat sense limitació de places pot adreçar una sol·licitud al degà, director d’escola o director de la titulació, el qual dictaminarà d’acord amb les directrius fixades pel centre o òrgan responsable sobre permanència dels alumnes, i, si escau, d’acord amb l’informe que li faci arribar el tutor de carrera de l’alumne. En estudis amb limitació de places, els alumnes que no superin el nombre mínim de crèdits poden adreçar-se al vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica, el qual, consultat prèviament el degà, director d’escola o director de la titulació i, si escau, el tutor de l’alumne, pot autoritzar-li un any més de permanència atenent situacions especials sobrevingudes i suficientment justificades.
  2. Si no obté permís de permanència, l'estudiant o bé només pot tornar-se a matricular dels mateixos estudis un cop transcorreguts dos anys acadèmics, o bé es pot matricular, segons pertoqui, en un altre estudi de grau, màster o doctorat, per al qual tornaran a regir les mateixes normes dels apartats anteriors. S'entén que el dret a reiniciar un estudi després de dos anys d'haver-lo hagut d'abandonar es té un sol cop, per la qual cosa l'estudiant que hagi d'abandonar un estudi per segona vegada, perd definitivament la possibilitat de matricular-se d'aquest estudi a la UIB.

Article 48. Nombre màxim de matrícules en estudis de grau, màster o doctorat

  1. Els estudiants de la UIB disposen d’un màxim de quatre matrícules ordinàries per superar cada assignatura de la seva titulació. Durant l’any acadèmic al qual fa referència cada matrícula, l’estudiant ha de superar l’assignatura, segons les condicions marcades a la guia docent, i durant els períodes d’avaluació contínua, complementària o extraordinària. En cas que a la finalització de l’any acadèmic l’estudiant tingui la qualificació de «suspens» o «no presentat», s’ha de matricular de bell nou per poder superar l’assignatura.
  2. No es comptabilitzaran les matrícules de les quals s’hagi sol·licitat i concedit la pertinent anul·lació, d’acord amb les condicions establertes a l’article 9. El fet de tenir un «no presentat» en una assignatura no suposa l’anul·lació de la matrícula.
  3. L’estudiant que hagi cursat durant quatre anys acadèmics una assignatura i no l’hagi superada, pot sol·licitar una convocatòria extraordinària al degà, director d’escola o director de la titulació per tornar-s’hi a matricular un any més. En aquesta sol·licitud ha d’especificar si vol ser avaluat en les mateixes condicions que els altres estudiants o si prefereix un sistema d’avaluació per tribunal. En aquest darrer cas, el director de departament al qual pertanyi el professor responsable de l’assignatura (o, si escau, el director de la titulació) nomenarà un tribunal de tres professors (inclòs, si es considera oportú, el professor responsable de l’assignatura), que establirà les condicions d’aquesta avaluació extraordinària d’acord amb els principis establerts a l’article 19.
  4. La denegació de la convocatòria extraordinària per part del degà, director d’escola o director de la titulació ha de ser motivada, i l’estudiant pot presentar recurs davant el vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica contra aquesta denegació.

 

Capítol cinquè. Finalització d’estudis mitjançant compensació

Article 49. Compensació de qualificacions

  1. Els alumnes de les titulacions de grau i màster als quals quedi només una assignatura pendent per acabar un estudi, independentment del projecte de fi de titulació, poden demanar, mitjançant una sol·licitud raonada (i, si cal, documentada), a la Comissió Acadèmica la compensació de qualificacions, sempre que hagin exhaurit a la UIB, com a mínim, totes les matrícules ordinàries i extraordinàries previstes a l’article 48.
  2. La Comissió Acadèmica sol·licitarà un informe al professor de l’assignatura i un altre al tutor de carrera de l’alumne. La Comissió Acadèmica analitzarà les sol·licituds cas per cas i prendrà una resolució, en funció de la sol·licitud i els informes esmentats, a més de les qualificacions obtingudes a les convocatòries de l’assignatura en qüestió, així com del conjunt de l’expedient acadèmic del sol·licitant.
  3. En cas que la resolució sigui favorable a la compensació, el vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica, com a president de la Comissió Acadèmica, i el degà o director d’escola competent o el director de la titulació signaran l’acta.

 

Capítol sisè. Àmbit d’aplicació del Reglament

Article 50. Estudiants de grau, màster o doctorat

Tots els estudiants de les titulacions de grau, màster o doctorat estan subjectes al present reglament acadèmic o, si escau, a la modificació que hi hagi en vigor en el moment de matricular-se de cada nou curs.

En qualsevol cas, de manera general, tots els alumnes poden adreçar-se al vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica a fi que els apliquin les disposicions aprovades al llarg del curs que els siguin més favorables.

Article 51. Escoles adscrites

Aquest reglament s’ha d’aplicar també a les titulacions de grau i màster de les escoles adscrites a la UIB.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Aplicació a programes de doctorat

Les matèries o assignatures específiques de programes de doctorat no lligades a un màster, tenen la mateixa consideració, a efectes de l’aplicació de la reglamentació acadèmica, que les assignatures dels màsters.

Segona. Adaptacions

El Consell de Direcció estudiarà les peculiaritats de l’aplicació del Reglament acadèmic a les seus universitàries, als estudis en línia o a d’altres modalitats i hi farà, amb l’informe previ de la Comissió Acadèmica, les adaptacions oportunes.

Tercera. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest reglament apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Règim dels estudiants de plans antics

Els estudiants de plans antics en extinció de llicenciatura, diplomatura, enginyeria, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica s’han de regir pel Reglament acadèmic aprovat per l’Acord normatiu 7740/2006, de 19 de desembre, o, si escau, per la modificació específica que hi hagi en vigor en el moment de matricular-se de cada nou curs.

Segona. Condicions acadèmiques per als estudiants de titulacions a extingir

  1. Els estudiants de plans antics en extinció de llicenciatura, diplomatura, enginyeria, enginyeria tècnica i arquitectura tècnica disposen de quatre convocatòries en dos anys per aprovar les assignatures sense docència. En el cas dels màsters en extinció, els estudiants disposen de dos anys acadèmics per aprovar les assignatures sense docència. Durant aquest període tenen dret a tutories i a una atenció personalitzada, i a més es tindran en compte aquestes condicions:
    1. Sempre que sigui possible, el professor responsable d’atendre i avaluar els alumnes de les assignatures sense docència serà el professor responsable de l’assignatura en el darrer any acadèmic en què es va impartir amb docència. En cas que això no sigui possible, se n’encarregarà el professor designat pel consell de departament corresponent, que respectarà els continguts del programa de l’assignatura del darrer any en què es va impartir amb docència i, sempre que sigui possible, les condicions d’avaluació. En cas de dificultat evident per respectar les condicions d’avaluació (sistemes d’avaluació contínua, elements de presencialitat a les classes, etc.), ha d’establir un sistema adaptat als continguts del programa.
    2. Un alumne es pot matricular per primera vegada d’una assignatura sense docència sempre que l’any acadèmic anterior hagi estat matriculat d’alguna assignatura del mateix curs o de cursos posteriors. En aquest cas, el professor responsable de l’assignatura farà un programa ad hoc per a aquests estudiants on es determinarà el suport (tutories), el material i els recursos que han d’emprar i com poden fer les pràctiques. En estudis en què hi hagi diversos grups per assignatura, el director del departament assignarà a un sol dels professors responsables les tasques d’establir el programa i el sistema d’avaluació per a aquests estudiants i d’avaluar-los.
    3. Els estudiants no es poden matricular d’assignatures sense docència on hi hagi definides pràctiques de laboratori o activitats pràctiques imprescindibles per superar-les i es constati de manera fefaent que ja no hi ha possibilitat de realitzar-les.
  2. Als estudiants de titulacions de grau a extingir hom els aplicarà les condicions acadèmiques descrites a l’apartat anterior.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquest reglament entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat, excepte els articles del règim general de permanència, els quals entraran en vigor una vegada que siguin aprovats i publicats pel Consell Social, d’acord amb el que disposa l’article 46.3 de la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 5 de juny de 2009
La Rectora, Montserrat Casas