logo UIB Universitats - FOU

FULL OFICIAL

Núm. 297 - Any  XXIII - I. DISPOSICIONS GENERALS Divendres, 30 de maig de 2008
Consell de Govern

8506. ACORD NORMATIU del dia 25 d’abril de 2008 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de màster i doctorat de la UIB.

La Universitat de les Illes Balears, en virtut de la seva autonomia i en el marc de les atribucions que li confereixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, d'universitats, i el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, regula a través de la normativa present els seus ensenyaments de postgrau de caràcter oficial, amb la finalitat d'harmonitzar-los amb els que s'estableixen a l'espai europeu d'educació superior.

Per tot això, el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de la competència que li atribueix l’article 21.2.31 i 37 dels Estatuts d’aquesta universitat i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de màster i doctorat de la UIB.

CAPÍTOL I. DIRECTRIUS PRÒPIES I ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS DE MÀSTER I DOCTORAT DE LA UIB

I.1. ENSENYAMENTS DE MÀSTER UNIVERSITARI

D’acord amb el Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de màster tenen com a finalitat l’adquisició per part de l’estudiant d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques d’investigació.

Article 1. Directrius per al disseny de títols de màster universitari

Els plans d’estudis que condueixin a l’obtenció dels títols de màster universitari tindran entre 60 i 120 crèdits, que contindran tota la formació teòrica i pràctica que l’estudiant ha d’adquirir: matèries obligatòries, matèries optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de fi de màster, activitats d’avaluació i altres que resultin necessàries segons les característiques pròpies de cada títol.

Aquests ensenyaments conclouran amb l’elaboració i defensa pública d’un treball de fi de màster, que tindrà entre 6 i 30 crèdits.

I.2. ENSENYAMENTS DE DOCTORAT

D’acord amb el Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de doctorat tenen com a finalitat la formació avançada de l’estudiant en tècniques d’investigació. Poden incorporar cursos, seminaris o altres activitats orientades a la formació en investigació i han d’incloure l’elaboració i presentació de la corresponent tesi doctoral, que ha de consistir en un treball original d’investigació.

Article 2. Programa de doctorat

  1. Per obtenir el títol de doctor/doctora és necessari haver superat un període de formació i un període d’investigació organitzats. El conjunt organitzat de totes les activitats formatives i d’investigació conduents a l’obtenció del títol s’anomena programa de doctorat.
  2. Programa de doctorat: període de formació
    D’acord amb l’article 19.1 del Reial decret 1393/2007, per accedir al programa de doctorat en el període de formació s’han de complir les mateixes condicions que per accedir als ensenyaments oficials de màster. El període de formació pot consistir a:
    • Cursar un màster universitari o un altre del mateix nivell impartit per una institució d’educació superior de l’espai europeu d’educació superior i d’acord amb els requisits que s’exigeixen a la corresponent normativa de la UIB.
    • Cursar 60 crèdits inclosos en un o diversos màsters universitaris, d’acord amb l’oferta de la Universitat i d’acord amb els requisits que s’exigeixen a la corresponent normativa de la UIB.
    • De manera excepcional, cursar 60 crèdits de nivell de postgrau que hagin estat configurats d’acord amb la normativa que estableixi la Universitat, que siguin activitats formatives no incloses en màsters universitaris i que es donin per criteris d’interès estratègic per a la Universitat o per motius científics que aconsellin la formació de doctors en un àmbit determinat. En tot cas aquest tipus de formació ha de tenir un informe favorable de l’agència avaluadora, d’acord amb el que estableix l’article 24 del Reial decret 1393/2007 i d’acord amb els requisits que s’exigeixen a la corresponent normativa de la UIB.

    En qualsevol cas, els màsters o crèdits a què es fa referència als paràgrafs anteriors han d’haver estat impartits íntegrament per professors que estiguin en possessió del títol de doctor, d’acord amb l’article 23 del Reial decret 1393/2007.

  3. Programa de doctorat: període d’investigació (vies d’accés)
    D’acord amb l’article 19.2 del Reial decret 1393/2007, per poder accedir al programa de doctorat en el període d’investigació, s’ha d’haver completat el període de formació en alguna de les modalitats a què es fa referència al punt anterior.
    També hi pot accedir qui estigui en possessió d’un títol de graduat o graduada la durada del qual, conforme a normes de dret comunitari, sigui com a mínim de 300 crèdits, de conformitat amb l’article 19.2 (b) del Reial decret 1393/2007.
    Per a titulacions universitàries oficials obtingudes de conformitat amb l’anterior ordenació, s’aplicarà el que es disposa a la disposició addicional quarta del Reial decret 1393/2007.
  4. Activitats d’investigació del programa de doctorat
    Les activitats d’investigació es concretaran en l’elaboració d’una tesi doctoral, que consistirà en un treball original d’investigació realitzat pel candidat en qualsevol disciplina.
    La Universitat garantirà la qualitat de les tesis doctorals, tant pel que fa a l’elaboració com al procés d’avaluació, d’acord amb els procediments establerts al reglament corresponent i d’acord amb article 21 del Reial decret 1393/2007.
    Per a l’elaboració de la tesi doctoral, la Universitat assignarà al doctorand un director, que serà un doctor amb experiència en investigació acreditada. La tesi pot ser codirigida per altres doctors. En cas que el director de la tesi no sigui un professor permanent de la UIB, la Universitat nomenarà un ponent que sigui professor permanent de la UIB. Aquests nomenaments hauran de tenir l’informe favorable de l’òrgan responsable del programa de doctorat i complir els requisits que s’exigeixin a la normativa corresponent de la UIB.
    El tribunal que avaluarà la tesi doctoral i el procés d’avaluació de la tesi es regirà per les normes i els procediments establerts a la corresponent normativa d’aquesta universitat i d’acord amb l’article 21 del Reial decret 1393/2007.

I.3. DISPOSICIONS COMUNES ALS ENSENYAMENTS DE MÀSTER I DOCTORAT

Article 3. Numerus clausus i nombre mínim d’estudiants

Cada proposta de pla d’estudis ha d’incorporar una previsió de numerus clausus.

La UIB determinarà a través de la seva normativa específica el nombre mínim d’estudiants matriculats a les titulacions perquè es puguin dur a terme.

Article 4. Tipus d’ensenyament

El pla d’estudis de cada titulació proposada determinarà si l’ensenyament és presencial, semipresencial o no presencial, d’acord amb la normativa que s’estableixi.

Article 5. Mobilitat

S’afavorirà la mobilitat dels estudiants de màster i doctorat d’acord amb els programes i les convocatòries que s’arbitrin a aquest efecte.

Article 6. Dobles titulacions i titulacions conjuntes

El Consell de Direcció, d’acord amb els òrgans proponents implicats i el Centre d’Estudis de Postgrau, impulsarà al si de la UIB la realització de dobles titulacions de màster i doctorat. Igualment afavorirà la realització de titulacions conjuntes i dobles titulacions amb altres universitats, nacionals i estrangeres.

Article 7. Sistema de garantia de qualitat

El pla d’estudis ha d’incorporar un sistema de garantia de qualitat d’acord amb les directrius de la UIB en aquesta matèria.

Article 8. Del professorat

El professorat responsable de les matèries formatives dels estudis de màster i doctorat ha de pertànyer als cossos docents universitaris i professorat contractat, sens perjudici que hi puguin participar experts professionals de fora d’aquestes categories, que no poden assumir en cap cas la responsabilitat de les corresponents matèries formatives.

En el cas d’estudis no interuniversitaris amb finançament extern, el 50 per cent com a mínim del professorat de la titulació ha de pertànyer a la UIB. El Consell de Direcció en casos degudament justificats pot proposar la modificació del percentatge indicat.

Per als estudis a què fa referència l’article 15.4 del Reial decret 1393/2007, el percentatge anterior pot variar d’acord amb el que estableixi la seva pròpia normativa.

El Consell de Direcció pot autoritzar la participació en els ensenyaments de màster i doctorat d’investigadors dels programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva, I3 o d’altres similars, així com la del personal adscrit dels diversos instituts universitaris.

CAPÍTOL II. MODEL DE CRÈDITS ECTS A LA UIB

Article 9. Nombre de crèdits per curs

El nombre total de crèdits establert als plans d’estudis de màster i doctorat per a cada curs acadèmic és de 60. Aquesta assignació de crèdits s’entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris.

Les hores de treball dels crèdits ECTS es distribuiran de forma proporcional entre les setmanes de l’any acadèmic. La mitjana d’hores setmanals de treball de l’estudiant és de quaranta.

Article 10. Valor del crèdit ECTS

Un crèdit ECTS dels estudis oficials de màster i doctorat es comptabilitzarà com a 25 hores de treball de l’estudiant. S’estableix en 1.500 hores la dedicació total al treball per a un estudiant a temps complet durant un any acadèmic.

Article 11. Tipus d’ensenyament i percentatge de presencialitat

Segons el règim dels estudis, el percentatge d'hores de presencialitat (hores de treball de l'estudiant amb presència del professor) dels estudis de màster és el següent:

  • Estudis presencials: un mínim del 20% i un màxim del 30%.
  • Estudis semipresencials: un mínim del 6% i un màxim del 19%.
  • Estudis no presencials (en línia): un màxim del 5%.

Article 12. Tipus d’agrupament

  1. En funció de les modalitats d’aprenentatge dels estudis establerts a l’article 10, les hores de treball presencial s’impartiran d’acord amb els tipus d’agrupament següents:
    1. Grup gran, d’un màxim de 60 alumnes. Està dirigit a la realització d’activitats teòriques i pràctiques que poden dur-se a terme de manera efectiva en espais i grups relativament grans.
    2. Grup mitjà, d’un màxim de 25 alumnes. Està dirigit a la realització d’activitats de discussió teòrica o, preferentment, pràctiques que requereixen una elevada participació de l’alumnat, o bé l’ús de laboratoris o aules d’informàtica de capacitat limitada.
    3. Grup petit, amb un màxim de 5 alumnes. Està dirigit a la realització d’activitats de tutorització de treballs que requereixen un grau d’ajuda molt elevat per part del professorat.
  2. Els percentatges per a les titulacions de màster segons les hores de treball presencial i segons la tipologia d'agrupació seran els següents:
    • Percentatge màxim d'hores presencials en grup gran: el 55%; mínim: el 33%.
    • Percentatge màxim d'hores presencials en grup mitjà: el 55%; mínim: el 33%.
    • Percentatge màxim d'hores presencials en grup petit: el 5%; mínim: el 2%.
  3. L’aplicació d’aquests tipus d’agrupament i els desdoblaments de grups que se’n derivaran segons els màxims d’estudiants que es puguin establir, serà el que determinarà, en part, el volum de dedicació del professorat a una titulació oficial, d’acord amb el document de plantilla del PDI.

Article 13. Modalitats d’aprenentatge dels estudis

  1. En l’assignació de crèdits a cadascuna de les matèries que configuren el pla d’estudis, es computarà el nombre d’hores de treball requerides per a l’adquisició dels coneixements, les capacitats i les destreses corresponents. En aquest còmput s’hauran de comprendre les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’estudi, les dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes i les exigides per a la preparació i realització dels exàmens i proves d’avaluació.
  2. Amb el propòsit de facilitar la tasca de planificació de la càrrega de treball presencial i autònom de l’estudiant per part del professorat respecte de les matèries bàsiques, obligatòries i optatives d’un pla d’estudis, s’han definit les següents modalitats d’aprenentatge, amb indicació del tipus d’agrupament que s’hi ha d’emprar:
    1. Activitats de treball presencial:
      • Classes teòriques (grup gran): exposició de continguts mitjançant presentació o explicació: classes magistrals, exposicions orals individuals o en grup.
      • Seminaris i tallers (grup mitjà): sessions monogràfiques supervisades pel professorat amb participació compartida (professorat, estudiants, experts, etc.).
      • Classes pràctiques (grup gran / grup mitjà): qualsevol tipus de pràctica d’aula en la qual es desenvolupin activitats d’aplicació dels coneixements a situacions concretes i activitats dirigides a l’adquisició d’habilitats relacionades amb la matèria d’estudi: estudi de casos, anàlisis diagnòstiques, resolució d’exercicis i problemes, etc.
      • Pràctiques externes (grup mitjà / grup petit): activitats realitzades en empreses i entitats externes a la Universitat amb les quals s’adquireix preparació per a l’exercici professional.
      • Classes de laboratori (grup mitjà): activitats desenvolupades en espais especials amb equipament especialitzat, com ara laboratoris i aules d’informàtica.
      • Tutories (grup petit): activitats d’orientació, seguiment i avaluació del procés d’aprenentatge d’un estudiant o un grup reduït d’estudiants amb atenció personalitzada per part del professorat.
      • Avaluació (grup gran / grup mitjà / grup petit): conjunt de proves utilitzades en l’avaluació del progrés de l’aprenentatge de l’estudiant: prova escrita teòrica o pràctica, exposició oral, pràctica de laboratori, etc.
      • Altres (grup gran / grup mitjà): visites programades, projeccions, sortides de camp, etc.
    2. Activitats de treball no presencial o autònom:
      S’hi ha d’incloure el temps total de preparació autònoma de la matèria (tant individual com en grup): hores d’estudi, preparació de pràctiques, preparació de seminaris i treballs per exposar o lliurar, lectures complementàries, resolució de problemes i exercicis, resums de lectures o seminaris, obtenció i anàlisi de dades, investigacions, preparació de memòria final, exàmens, etc.

Article 14. Tutories ECTS

Les tutories, en el context del sistema de crèdits ECTS, són un mètode d’aprenentatge integrat en els plans d’estudis de les noves titulacions i tenen un paper cabdal per individuar, supervisar i avaluar el treball autònom de l’alumnat. Per tant, les tutories ECTS són d’assistència programada i obligatòria. Aquestes tutories s’han de computar com a hores de treball presencial de l’alumnat.

Article 15. Procediment per a la realització i avaluació de treballs de fi de màster i de pràctiques externes

  1. La Comissió d’Estudis de Postgrau establirà les directrius generals per regular el procediment i l’avaluació dels treballs de fi de màster i les pràctiques externes, d’acord amb l’article 15.3 del Reial decret 1393/2007 i els reglaments corresponents de la Universitat.
  2. La comissió acadèmica de cada titulació de màster desenvoluparà aquestes directrius generals.

Article 16. Avaluació contínua

En el cas dels estudis de màster i de les activitats formatives del doctorat, la comissió acadèmica de cada titulació arbitrarà els mecanismes que consideri adients per tal de facilitar l’avaluació contínua en aquests estudis.

Article 17. Procediments i tècniques d’avaluació

Les competències a assolir o els objectius docents proposats en un pla d’estudis han de ser avaluables. Els procediments i les tècniques establerts per avaluar el nivell d’adquisició i progrés de l’aprenentatge dels estudiants són els següents:

  1. Proves objectives (vertader/fals, elecció múltiple, aparellament d’elements...).
  2. Proves de resposta breu.
  3. Proves de resposta llarga, de desenvolupament.
  4. Proves orals (individuals, en grup, presentació de temes o treballs, etc.).
  5. Treballs i projectes.
  6. Informes/memòries de pràctiques.
  7. Proves d’execució de tasques reals o simulades.
  8. Sistemes d’autoavaluació (oral, escrita, individual, en grup).
  9. Escales d’actituds.
  10. Tècniques d’observació (registres, llistes de control, etc.).
  11. Carpeta d’aprenentatge.
  12. Altres procediments.

CAPÍTOL III. PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS OFICIALS DE MÀSTER I DOCTORAT

Article 18. Coordinació i gestió dels estudis de màster i doctorat

El Centre d'Estudis de Postgrau és l'òrgan responsable de la promoció, selecció, coordinació i gestió acadèmica de l'oferta dels estudis oficials de màster i doctorat, sens perjudici de les atribucions que aquesta normativa atorga a les facultats, les escoles, els departaments, els instituts i els directors de cursos.

El Centre d'Estudis de Postgrau és integrat pel director, els subdirectors, el secretari, la Comissió d'Estudis de Postgrau i el personal d'administració i serveis que hi estigui adscrit.

Article 19. Proposta dels estudis oficials de màster i doctorat

Les facultats, les escoles, els departaments i els instituts universitaris poden fer propostes d'estudis oficials de màster i doctorat a la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau.

Els centres adscrits a la UIB també poden proposar estudis oficials de màster i doctorat a la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau. En tot cas, aquests estudis han de ser objecte d’acord mitjançant un conveni de col·laboració entre els centres adscrits i la Universitat.

La Direcció del Centre d'Estudis de Postgrau, a iniciativa pròpia, pot promoure l'elaboració de plans d'estudis oficials de màster i doctorat que cobreixin els objectius estratègics de la UIB que consideri oportuns.

Els òrgans proponents han de designar, entre el professorat permanent doctor de la UIB que participi en els estudis proposats, el director que assumirà les tasques de cap d’estudis de la titulació oficial de màster i doctorat.

Les propostes d'estudis oficials de màster i doctorat s'han de fer arribar a la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau en el període que s'estableixi.

Article 20. Calendari i elaboració dels plans d’estudis

A proposta del Centre d’Estudis de Postgrau, el Consell de Direcció aprovarà el calendari per a l’elaboració dels diversos plans d’estudis i proporcionarà les eines necessàries per confeccionar-los, d’acord amb l’annex 1 del Reial decret 1393/2007.

Article 21. Elaboració dels plans d'estudis oficials de màster i doctorat

Seguint les directrius del Consell de Direcció per a cada convocatòria, el Centre d'Estudis de Postgrau durà a terme la selecció de les propostes presentades, atenent criteris de qualitat i els plantejaments estratègics de la UIB quant a docència i recerca i de viabilitat econòmica.

Una vegada efectuada la selecció de les propostes, la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau encomanarà a l'òrgan proponent l'elaboració del corresponent pla d'estudis, d’acord amb les directrius del Reial decret 1393/2007 i els criteris, protocols, procediments d’avaluació i l’eina electrònica de l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA).

L’òrgan proponent o el designat pel Centre d'Estudis de Postgrau nomenarà la comissió interna que elaborarà i dissenyarà la proposta del pla d’estudis de la titulació.

Aquesta comissió, en tot cas, serà formada per:

  • El director de la titulació.
  • 1 professor representant de l’òrgan proponent de l’estudi oficial de postgrau.
  • 1 professor representant de cada un dels departaments i/o instituts participants en la proposta d’estudi oficial de màster i/o doctorat, elegits pels seus propis òrgans de govern.
  • En el cas d’estudis amb perfil professional, es pot designar un membre dels col·legis professionals, de l’administració pertinent o del món empresarial i social.

En cas de propostes oficials de postgrau en què hi participi un únic departament, que actuarà com a òrgan proponent, es designaran dos professors de l’esmentat departament, a més del director/directora de la titulació, per formar part d’aquesta comissió.

La comissió de cada pla d’estudis es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, representants de l’administració pertinent o del món empresarial i social i amb titulats de la UIB en les diverses titulacions que consideri adients.

En cas de plans d’estudis que tinguin associat un doctorat, és necessari que els membres d’aquesta comissió siguin doctors.

Una vegada elaborada la proposta, la comissió l’ha de trametre a la Direcció del Centre d’Estudis de Postgrau.

Quan es tracti de títols que habilitin per a l’exercici d’activitats professionals regulades a Espanya, el director de la titulació garantirà que el pla d’estudis es dissenyarà en la forma que permeti obtenir les competències necessàries per exercir la professió corresponent.

En el cas dels estudis de postgrau amb directrius pròpies i requisits especials d'accés establerts pel Govern de l'Estat d'acord amb l'article 15.4 del Reial decret 1393/2007, la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau acordarà la facultat, l'escola, el departament o l'institut universitari que ha d'iniciar el procés per a l'elaboració del pla d'estudis.

Si apareixen dificultats insuperables o si el procés d’elaboració del pla d’estudis s’interromp i es fa impossible complir el terminis establerts, el Consell de Direcció pot prendre les mesures adequades per continuar-ne la tramitació.

Article 22. Tramitació de la proposta de màster i doctorat

Les propostes de màster i doctorat es tramitaran de la forma següent:

  1. Una vegada elaborada la proposta de pla d’estudis, aquesta es farà arribar al Centre d’Estudis de Postgrau, en els terminis establerts.
  2. La Direcció del Centre d’Estudis de Postgrau presentarà la proposta de nous plans d’estudis a la Comissió d’Estudis de Postgrau, la qual l’estudiarà i en farà l’informe previ.
  3. La Comissió elevarà la proposta i l’informe emès al Consell de Direcció, que hi donarà la seva aprovació, si escau, per continuar amb la tramitació.
  4. La proposta amb el vistiplau es remetrà al Centre d’Estudis de Postgrau, que en el termini de set dies la farà arribar als consells dels departaments i a la comunitat universitària, els quals disposaran de 15 dies per presentar al Centre d’Estudis de Postgrau les al·legacions i els suggeriments que considerin adients. En cas de silenci, s’entendrà que s’hi dóna la conformitat. En tot cas els consells dels departaments afectats hauran d’emetre un informe en què es justifiqui que les necessitats de professorat estan cobertes per la plantilla docent o bé per finançament extern.
  5. Acabat el període d’al·legacions, el Centre d’Estudis de Postgrau remetrà la proposta i les al·legacions presentades a l’òrgan proponent, que, en el termini de set dies, farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes.
  6. La proposta amb les al·legacions i l’informe a què es refereix l’apartat anterior, es trametrà a la Comissió d’Estudis de Postgrau, que emetrà informe definitiu.
  7. L’informe definitiu de la Comissió d’Estudis de Postgrau, amb tota la documentació generada durant el procés de tramitació, es remetrà al Consell de Direcció per a la seva aprovació, si escau.
  8. Una vegada aprovada la proposta del pla d’estudis pel Consell de Direcció, es trametrà a Consell de Govern per a la seva aprovació definitiva, si escau.
  9. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, se n’informarà el Consell Social i la Junta de Coordinació Universitària de les Illes Balears, i es remetrà al Consell d’Universitats. Alhora s’enviarà a la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent.

Article 23. Recursos administratius

En cas que en una de les fases del procediment de tramitació aquest s’interrompi per informe negatiu o falta d’aprovació dels òrgans corresponents:

  1. Si es tracta d’acords del Consell de Govern, segons l’article 197 dels Estatuts de la UIB, s’exhaureix la via administrativa i seran impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
  2. Les resolucions i els acords dels altres òrgans de govern podran ser objecte de recurs d'alçada davant el Rector en un termini d’un mes, a partir de la data de recepció de la corresponent notificació.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

El Consell de Direcció proposarà al Consell de Govern l’aprovació d’un Reglament acadèmic d’acord amb la normativa que es derivarà del procés de construcció de l’espai europeu d’ensenyament superior que afectarà les titulacions de grau, de màster i de doctorat.

Segona

El Consell de Direcció, d’acord amb l’article 6.1 del Reial decret 1393/2007 i oïts els centres, elaborarà la normativa sobre el sistema de reconeixement i transferència de crèdits. Aquesta normativa serà elevada al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.

Tercera

El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, aprovarà el calendari acadèmic de les noves titulacions de màster i doctorat.

Quarta

El Consell de Direcció, d’acord amb la normativa, proposarà al Consell de Govern el nombre mínim de crèdits europeus de què s’ha de matricular cada estudiant per període lectiu.

Cinquena

D’acord amb la disposició addicional segona del Reial decret 1393/2007 i amb la normativa que aprovarà el Consell de Govern a proposta del Consell de Direcció, els estudiants que hagin començat estudis d’acord amb anteriors ordenacions universitàries, podran accedir als ensenyaments regulats a l’esmentat reial decret.

Sisena

El Consell de Direcció prendrà les mesures necessàries per al desenvolupament del present reglament.

Setena

Totes les denominacions d’òrgans de govern, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualsevol que en aquest reglament aparegui en gènere masculí o femení, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de què es tracti.

Vuitena

Per facilitar la realització de dobles titulacions o titulacions conjuntes es pot flexibilitzar l’aplicació del capítol II del present reglament, de conformitat amb el que s’acordi al conveni corresponent.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

El Consell de Direcció organitzarà els cursos necessaris per a la formació del PDI de la UIB en relació amb el desenvolupament dels crèdits ECTS i de la funció del professorat.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única

Queden derogats els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 12 de l’Acord normatiu de 3 de maig de 2006 pel qual s’aprova la normativa dels estudis de postgrau de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 226, de 26 de maig).

DISPOSICIÓ FINAL

Única

La present normativa entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 25 d’abril de 2008
La Rectora, Montserrat Casas