logo UIB Universitats - FOU

FULL OFICIAL

Núm. 293 - Any  XXIII - I. DISPOSICIONS GENERALS Divendres, 15 de febrer de 2008
Consell de Govern

8343. ACORD NORMATIU del dia 6 de febrer de 2008 pel qual s'aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la Universitat de les Illes Balears.

El Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de la competència que li atribueix l’article 21.2.31 i 37 dels Estatuts d’aquesta universitat i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la Universitat de les Illes Balears.

La Llei orgànica d’universitats 6/2001 (LOU), modificada per la Llei 4/2007, estableix a l’article 35.2 que la impartició d’ensenyaments oficials i l’expedició dels corresponents títols oficials, amb validesa en tot el territori nacional, correspon a les universitats. Així mateix disposa que aquestes han de tenir l’autorització pertinent de la comunitat autònoma, com també obtenir del Consell d’Universitats la verificació que el pla d’estudis s’ajusta al que hagi disposat el Govern, sens perjudici de l’autonomia acadèmica de les universitats.

El Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, desenvolupa l’estructura dels ensenyaments que condueixen a títols de grau, màster i doctor, esmentats a la LOU, i estableix les directrius, les condicions i els procediments de verificació i acreditació que hauran de superar els plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols, previs a la inscripció al Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT).

Així, en aquest context d’implantació de les noves titulacions de grau, és necessari tenir en compte que l’apartat segon de la disposició addicional primera del Reial decret indica que durant el curs 2010-2011 no es podran fer ofertes de places de nou ingrés al primer curs de les actuals titulacions de llicenciat, diplomat, arquitecte, enginyer, arquitecte tècnic i enginyer tècnic. Aquesta previsió implica, doncs, que les universitats disposen de tres cursos acadèmics per establir l’oferta inicial d’estudis en els diversos cicles, per verificar els corresponents plans d’estudis i per disposar de la corresponent autorització per implantar-los.

Entre les mesures encaminades a la construcció de l’espai europeu d’educació superior hi ha l’establiment del sistema de transferència i acumulació de crèdits europeus (ECTS) en les titulacions oficials de grau, màster i doctorat. El sistema europeu de crèdits ofereix els instruments necessaris per comprendre i comparar fàcilment els distints sistemes educatius i facilitar el reconeixement de les qualificacions professionals i la mobilitat nacional i internacional, amb reconeixement complet dels estudis cursats. Per altra banda, l’adopció d’aquest sistema constitueix una reformulació conceptual de l’organització del currículum de l’educació superior, mitjançant l’adaptació als nous models de formació centrats en el treball de l’estudiant. Així mateix, comporta un nou model educatiu que ha d’orientar les programacions i la metodologia docents tot centrant-les en l’aprenentatge dels estudiants i no exclusivament en les hores lectives.

El Govern, amb el compromís d’adoptar les mesures necessàries per a la plena integració del sistema espanyol en l’espai europeu d’educació superior, estableix, mitjançant el Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, el crèdit europeu (en endavant, crèdit ECTS) com a unitat de mesura de l’haver acadèmic en els plans d’estudis dels diversos ensenyaments conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori nacional. En aquest sentit, el crèdit europeu es defineix com a unitat de mesura de l’haver acadèmic que representa la quantitat de treball de l’estudiant necessària per complir els objectius del programa d’estudis i que s’obté per la superació de cadascuna de les matèries del pla d’estudis. En aquesta unitat de mesura s’integren els ensenyaments teòrics i pràctics, com també altres activitats acadèmiques dirigides, amb inclusió de les hores d’estudi i de treball que l’estudiant ha de realitzar per arribar als objectius formatius propis de cadascuna de les matèries del corresponent pla d’estudis. L’extinció del crèdit establert per l’antiga Llei de reforma universitària de l’any 1983 i la substitució d’aquell sistema de còmput pel del crèdit europeu, implica que l’activitat acadèmica es basarà fonamentalment en les hores de treball de l’estudiant i no en les hores de docència del professorat.

Des d’aquesta perspectiva, el Consell de Direcció de la UIB, en el marc de les seves competències, d’acord amb la normativa vigent i en funció de les seves prioritats d’actuació, ha dut a terme reunions, informes i estudis per iniciar el procés d’elaboració de les noves titulacions de grau, de màster i de doctorat en el marc de la construcció de l’espai europeu d’ensenyament superior. Un resultat d’aquest procés és el present Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la UIB.

Així, el present reglament té com a objectiu fonamental establir les bases operatives i estratègiques comunes que permetran adequar les directrius del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, al procés d’elaboració dels diversos plans d’estudis de les titulacions de grau de la UIB. Amb aquesta voluntat, el Reglament s’ha dividit en tres capítols. En el primer es dissenya el procediment per a l’elaboració i l’aprovació dels plans d’estudis oficials de grau a la UIB. En el segon es defineixen les directrius pròpies i l’estructura de les titulacions de grau de la UIB. I, finalment, en el tercer capítol es defineix el model de crèdit ECTS de la UIB. A tot això s’hi han d’afegir les disposicions addicionals, transitòries i final.

CAPÍTOL I

PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS OFICIALS DE GRAU

Article 1. Aprovació dels títols de grau

  1. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, oïdes les facultats i escoles i els departaments implicats, acordarà, segons la normativa vigent, els títols de grau de la Universitat de les Illes Balears que es proposen per implantar a partir de l’adaptació de les titulacions actuals i dels quals s’han d’elaborar els plans d’estudis.
  2. Al mateix temps que s’aprovin els títols de grau que s’han d’implantar, el Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, acordarà, oïts els centres i els departaments, l’adscripció de cada titulació de grau a una branca del coneixement.
  3. El Consell de Direcció acordarà el centre responsable de dissenyar i d’elaborar el pla d’estudis de cada titulació de grau. Aquest acord es prendrà una vegada oïts els centres i els departaments implicats.

Article 2. Comissió d’elaboració i disseny dels nous títols de grau (CED)

  1. La junta de centre encarregada de dissenyar i elaborar el pla d’estudis constituirà la comissió d’elaboració i disseny de cada nou títol de grau (CED), que serà formada per un màxim de 12 membres.
  2. Composició:
    1. President: el degà o director del centre, o persona que delegui.
    2. Un màxim de 10 professors elegits per la junta de centre, amb l’acord previ del consell de departament al qual pertanyi cada professor. Amb anterioritat, el Consell de Direcció, oïts els centres i els departaments implicats, haurà determinat el nombre de membres de cada departament que han de participar a la comissió. No cal que els professors elegits siguin membres de la junta de centre. Se’n poden elegir suplents.
    3. Un estudiant elegit per la junta de centre d’entre els que cursen estudis de la titulació, sense necessitat que sigui membre de la junta. Se’n pot elegir suplent.
    4. La comissió nomenarà, d’entre els professors, un secretari, que s’encarregarà de convocar les reunions i redactar-ne i custodiar-ne les actes.
    5. A cada comissió hi haurà el suport d’un membre del personal d’administració i Serveis, el qual participarà amb veu i sense vot a les reunions del CED.
  3. Funcions:
    1. Elaborar i dissenyar el pla d’estudis, d’acord amb la normativa aplicable.
    2. Fer la memòria i emplenar la documentació requerida.

Article 3. Calendari d’elaboració dels plans d’estudis

El Consell de Direcció aprovarà el calendari per a l’elaboració dels diversos plans d’estudis i proporcionarà les eines necessàries, d’acord amb l’annex 1 del Reial decret 1393/2007.

Article 4. Comissió assessora del disseny i l’elaboració dels nous títols de grau (CADE)

  1. El Consell de Direcció nomenarà la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels nous títols de grau (CADE), que coordinarà, donarà suport a les CED en el procés de l’elaboració dels plans d’estudis i resoldrà eventuals conflictes.
  2. Composició:
    1. El vicerector primer, de Planificació i Coordinació Universitària, que la presidirà.
    2. El vicerector d’Ordenació Acadèmica i Convergència Europea.
    3. El vicerector de Professorat i Innovació Pedagògica.
    4. El vicerector d’Estudiants i Campus.
    5. La vicerectora d’Infraestructures Universitàries.
    6. Cinc membres designats per la Rectora d’entre el personal docent i investigador de les diverses branques del coneixement recollides al Reial decret 1393/2007.
    7. La cap del Servei d’Estadística i Qualitat Universitària (SEQUA), amb veu però sense vot.
    8. El director de l’Oficina de Convergència i Harmonització Europea (OCIHE), amb veu però sense vot.
  3. La comissió nomenarà un secretari d’entre els seus membres, que s’encarregarà de convocar les reunions i redactar-ne i custodiar-ne les actes.
  4. Funcions:
    1. La coordinació de l’elaboració dels plans d’estudis.
    2. El suport acadèmic i tècnic per a l’elaboració dels plans d’estudis.
    3. L’emissió d’un informe inicial que doni la conformitat al pla d’estudis elaborat per cada comissió, d’acord amb la normativa.
    4. L’emissió d’informes en cas de dificultats en l’elaboració del pla d’estudis.
    5. La realització dels informes finals dels plans d’estudis aprovats per les juntes de centre.
    6. La realització de propostes adreçades al Consell de Direcció per a la resolució d’eventuals problemes derivats de l’elaboració dels plans d’estudis.

    Tots els informes que elaborarà aquesta comissió es remetran al Consell de Direcció per a l’adopció de l’acord corresponent.

  5. Les CED, mitjançant el seu president, podran sol·licitar a la CADE el suport i l’assessorament necessaris per a dur a terme la tasca encomanada.

Article 5. Elaboració de la proposta dels plans d’estudis

  1. Cada CED ha d’elaborar una proposta de pla d’estudis que el degà de la facultat o el director de l’escola remetrà al Consell de Direcció. El Consell de Direcció l’enviarà a la CADE perquè elabori un informe inicial sobre la conformitat de la proposta amb la normativa. El Consell de Direcció, en vista de l’informe, prendrà una resolució sobre el pla d’estudis i ho comunicarà al degà de la facultat o al director de l’escola. En cas d’informe favorable, se seguirà el procediment pertinent.
  2. En cas que existeixin dificultats per arribar a un acord en l’elaboració del pla d’estudis, el degà de la facultat o el director de l’escola n’informarà la comissió assessora, la qual, oïdes les parts, remetrà un informe al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, analitzat l’informe, prendrà una decisió, que serà vinculant i que enviarà al degà de la facultat o al director de l’escola pertinent.
  3. Acordada la proposta del pla d’estudis per part de la comissió d’elaboració, amb l’informe inicial de la comissió assessora, i aprovada pel Consell de Direcció, el degà o el director de centre la remetrà en el termini de set dies als departaments i als centres implicats, i a la comunitat universitària. Els consells de departament, les juntes de centre i els membres de la comunitat universitària tindran un termini de vint dies per presentar al·legacions a la proposta davant la comissió d’elaboració del pla d’estudis de cada titulació (CED). En cas de silenci, s’entendrà que els departaments i els centres hi donen la conformitat.

Article 6. Aprovació dels plans d’estudis per les juntes de facultat o escola

Finalitzats els períodes d’al·legacions i en el termini màxim de vint dies, en vista de les al·legacions presentades:

  1. La comissió d’elaboració del pla d’estudis de cada titulació de grau (CED) farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes; i
  2. La junta de centre aprovarà, si escau, la proposta de pla estudis, modificat segons les al·legacions acceptades, i la trametrà a la Rectora, juntament amb les al·legacions presentades i els informes emesos.

La Rectora remetrà tota la documentació a la comissió assessora perquè la revisi, n’emeti l’informe final i l’elevi al Consell de Direcció.

Article 7. Aprovació dels plans d’estudis pel Consell de Govern

  1. El Consell de Direcció, una vegada aprovada la proposta de pla d’estudis, la remetrà al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.
  2. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, se n’informarà el Consell Social i la Junta de Coordinació Universitària de les Illes Balears.
  3. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern i informat el Consell Social, es remetrà al Consell d’Universitats. Alhora, s’enviarà a la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent.

Article 8. Supòsits excepcionals

Si el procés d’elaboració d’un pla d’estudis s’interromp i es fa impossible complir els terminis establerts, el Consell de Direcció, oïts la comissió assessora i els centres implicats, pot prendre les mesures adequades per tal de continuar-ne la tramitació.

CAPÍTOL II

DIRECTIVES PRÒPIES I ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS DE GRAU DE LA UIB

Article 9. Finalitat dels ensenyaments de grau

D’acord amb el Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de grau tenen com a finalitat l’obtenció per part de l’estudiant d’una formació general, en una disciplina o més d’una, formació orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional.

Article 10. Referents externs per a l’elaboració dels plans d’estudis

La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis tindrà en compte els referents externs següents:

  1. Els llibres blancs elaborats per l’ANECA.
  2. Els plans d’estudis elaborats per universitats espanyoles, europees i d’altres països, de qualitat i prestigi reconegut.
  3. Els informes d’associacions o col·legis professionals nacionals, europeus o d’altres llocs.
  4. Els títols dels catàlegs vigents.
  5. Els informes d’experts.
  6. Les propostes de les conferències de degans i directors de centres.
  7. Altres criteris professionals o acadèmics de qualitat reconeguda.

Article 11. Reunions de les comissions d’elaboració i disseny dels plans d’estudis

Per tal de donar compliment a l’encàrrec del Consell de Direcció i a la normativa vigent sobre la reforma de les titulacions de grau, la comissió d’elaboració i disseny de cada pla d’estudis es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, amb representants de l’administració pertinent o del món empresarial i social i amb titulats de la UIB en les diverses titulacions en procés d’adaptació que consideri adients.

Article 12. Distribució dels crèdits dels plans d’estudis

Cada pla d’estudis de la UIB tindrà 240 crèdits ECTS, distribuïts de la manera següent:

  1. Matèries de formació bàsica: 60 crèdits ECTS.
  2. Matèries obligatòries: un màxim de 144 crèdits ECTS.
  3. Matèries optatives: un màxim de 30 crèdits ECTS d’optativitat pròpia per a l’estudiant. D’acord amb les disponibilitats de professorat i en funció de la proposta de pla d’estudis de cada titulació, es podrà augmentar el nombre de crèdits optatius a oferir. El Consell de Direcció determinarà el nombre de matèries a oferir per cada estudi.
  4. Practiques externes: un màxim de 60 crèdits ECTS.
  5. Treball de fi de grau: tindrà un mínim de 6 i un màxim de 18 crèdits ECTS.
  6. D’acord amb l’article 12.8 del Reial decret 1393/2007, els estudiants podran obtenir un màxim de 6 crèdits del total del pla d’estudis cursat per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació. El pla d’estudis de cada titulació regularà aquesta qüestió de forma específica.

Article 13. Excepcions a la distribució dels crèdits dels plans d’estudis

  1. No obstant l’article 12, el Consell de Direcció, a proposta de la comissió assessora i d’acord amb la comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis, podrà flexibilitzar i modificar la proposta de distribució de crèdits en els casos següents:
    1. Davant una proposta d’acord amb altres universitats espanyoles o europees per compartir titulacions de grau.
    2. Quan la proposta de titulació es realitzi mitjançant conveni, d’acord amb l’article 3.4 del Reial decret 1393/2007, les normes d’elaboració del pla d’estudis seran les que es derivin del conveni esmentat.
    3. Quan existeixi una directiva europea o de l’Estat espanyol en relació amb una titulació determinada.
    4. Quan hi hagi evidències de l’existència d’acords consensuats d’àmbit estatal o europeu per part d’institucions significatives (conferències de degans o de directors d’escoles, col·legis professionals, etc.).
  2. En els casos en què, d’acord amb l’apartat anterior, es modifiqui aquesta proposta de distribució de crèdits, el procediment d’aprovació serà el que es deriva del present reglament.

Article 14. Temporalització

  1. Les matèries de formació bàsica s’impartiran durant el primer curs de la titulació de grau.
  2. Les matèries obligatòries s’impartiran durant el segon, tercer i quart curs de la titulació de grau.
  3. Les matèries optatives s’impartiran durant els cursos segon, tercer i quart de la titulació de grau.
  4. Les pràctiques externes s’hauran de desenvolupar preferentment a partir del tercer curs. Cada pla d’estudis haurà de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització de les pràctiques externes.
  5. El treball de fi de grau es realitzarà durant el quart curs de la titulació. Cada pla d’estudis haurà de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització d’aquest treball.

Article 15. Excepcions a la temporalització

No obstant l’article 14, el Consell de Direcció, a proposta de la comissió assessora i d’acord amb la comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis, podrà flexibilitzar i modificar la proposta de temporalització de les matèries en els casos als quals fa referència l’article 13 del present reglament (apartats a, b, c i d).

Article 16. Coordinació de les matèries de formació bàsica

  1. De conformitat amb l’article 12.5 i amb l’annex II del Reial decret 1393/2007, el Consell de Direcció, amb l’acord de les comissions d’elaboració i disseny dels plans d’estudis, aprovarà les matèries bàsiques de cadascuna de les titulacions de grau, tant les matèries bàsiques comunes de cadascuna de les diverses branques de coneixement com les matèries bàsiques específiques de cada titulació o conjunt de titulacions.
  2. L’aprovació d’aquestes matèries bàsiques per branques de coneixement es realitzarà durant el procés d’elaboració dels plans d’estudis de cada titulació de grau.

Article 17. Coneixement d’un idioma estranger

  1. Per a l’obtenció de cadascuna de les titulacions de grau de la UIB serà necessari el coneixement de l’anglès, d’acord amb el desenvolupament que es farà d’aquest requisit en cada pla d’estudis. En aquest sentit, per certificar el coneixement de la llengua anglesa i poder obtenir la titulació de grau, l’estudiant haurà de superar una prova d’idioma o bé aprovar una assignatura d’anglès, d’acord amb la proposta de pla d’estudis. Així mateix, aquesta assignatura s’entendrà superada en cas que l’estudiant presenti certificat o titulació amb validesa reconeguda per la UIB.
  2. El Consell de Direcció proposarà per a cada branca de coneixement, almenys una assignatura d’anglès.
  3. En el cas especial de la titulació de Filologia Anglesa, serà necessari demostrar el coneixement d’una altra llengua estrangera per a l’obtenció de la titulació, d’acord amb les condicions esmentades a l’apartat 1 del present article.
  4. El Consell de Direcció impulsarà, d’acord amb els departaments i els centres, la impartició de matèries i assignatures en anglès, mitjançant la formació específica del professorat i d’altres mesures que permetin assolir aquest objectiu.
  5. La Comissió Acadèmica aprovarà les condicions per les quals la impartició d’un determinat nombre d’assignatures en anglès en cada una de les titulacions de la UIB podrà implicar la superació del requisit del coneixement de l’anglès establert a l’apartat 1 d’aquest article.

Article 18. Numerus clausus

Cada pla d’estudis haurà d’incorporar la proposta de numerus clausus de cada titulació, que serà elevada al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.

Article 19. Tipus d’ensenyament

El pla d’estudis de cada titulació determinarà si l’ensenyament és presencial, semipresencial o no presencial, d’acord amb la present normativa.

Article 20. Mobilitat

La comissió d’elaboració i disseny que elaborarà el pla d’estudis de cada titulació haurà d’establir un període específic perquè l’alumnat que ho sol·liciti s’aculli als programes de mobilitat en els quals tingui plaça. La durada d’aquest període no podrà ser inferior a un semestre.

Article 21. Dobles titulacions i titulacions conjuntes

El Consell de Direcció, d’acord amb les facultats i les escoles implicades, impulsarà al si de la UIB la realització de dobles titulacions de grau. Igualment afavorirà la realització de titulacions conjuntes amb altres universitats.

Article 22. Sistema de garantia de qualitat

El pla d’estudis haurà d’incorporar el Sistema de Garantia de Qualitat que aprovarà el Consell de Direcció de la UIB.

CAPÍTOL III

MODEL DE CRÈDIT ECTS DE LA UIB

Article 23. Nombre de crèdits per curs

El nombre total de crèdits establert en els plans d’estudis per a cada curs acadèmic serà de 60, distribuït en 30 crèdits per al semestre de tardor i 30 crèdits per al semestre de primavera. Aquesta assignació de crèdits s’entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris.

Article 24. Valor del crèdit ECTS

  1. Un crèdit ECTS dels estudis oficials es comptabilitzarà com a 25 hores de treball de l’estudiant. S’estableix en 1.500 hores la dedicació total al treball per a un estudiant a temps complet durant un any acadèmic.
  2. Les hores de treball dels crèdits ECTS es distribuiran de forma proporcional entre les setmanes de l’any acadèmic. La mitjana d’hores setmanals de treball de l’estudiant serà de quaranta.

Article 25. Organització curricular

  1. Els plans d’estudis s’estructuraran per matèries o per mòduls que, en qualsevol cas, es concretaran en assignatures. Les assignatures bàsiques, obligatòries i optatives de les titulacions oficials seran semestrals de 6 crèdits ECTS.
  2. Cada comissió d’elaboració i disseny (CED) del pla d’estudis de cada titulació de grau podrà fer arribar al Consell de Direcció propostes de modificació del nombre de crèdits ECTS de cada assignatura, d’acord amb les excepcions a les quals fa referència l’article 13 del present reglament (apartats a, b, c i d).

Article 26. Tipus d’ensenyament i percentatge de presencialitat

Segons el tipus dels estudis, el percentatge d’hores de presencialitat dels títols oficials serà el següent:

  1. Estudis presencials: un mínim del 25% i un màxim del 40%.
  2. Estudis semipresencials: un mínim del 10% i un màxim del 24%.
  3. Estudis no presencials (a distància o virtuals): un mínim del 5% i un màxim del 9%.

Article 27. Tipus d’agrupament

  1. D’acord amb les modalitats d’aprenentatge dels estudis establertes a l’article 27, les hores de treball presencial s’impartiran d’acord amb els tipus d’agrupament següents:
    1. Grup gran. Està dirigit a la realització d’activitats teòriques i pràctiques que poden dur-se a terme de manera efectiva en espais i grups relativament grans.
    2. Grup mitjà. Està dirigit a la realització d’activitats de discussió teòrica o, preferentment, pràctiques que requereixen una elevada participació de l’alumnat, o bé l’ús de laboratoris o aules d’informàtica de capacitat limitada.
    3. Grup petit. Està dirigit a la realització d’activitats de tutorització de treballs que requereixen un grau d’ajuda molt elevat per part del professorat.
  2. L’aplicació d’aquests tipus d’agrupament i els desdoblaments de grups que se’n derivaran segons els màxims d’estudiants que es puguin establir, serà allò que determinarà, en part, el volum de dedicació del professorat a una titulació oficial, d’acord amb el document de plantilla del PDI.

Article 28. Modalitats d’aprenentatge dels estudis

  1. En l’assignació de crèdits a cadascuna de les matèries que configuren el pla d’estudis es computarà el nombre d’hores de treball requerides per a l’adquisició dels coneixements, les capacitats i les destreses corresponents. En aquest còmput s’hauran de comprendre les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’estudi, les dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes i les exigides per a la preparació i realització dels exàmens i proves d’avaluació.
  2. Amb el propòsit de facilitar la tasca de planificació de la càrrega de treball presencial i autònom de l’estudiant per part del professorat respecte de les matèries bàsiques, obligatòries i optatives d’un pla d’estudis, s’han definit les següents modalitats d’aprenentatge, amb indicació del tipus d’agrupament que s’hi emprarà:
    1. Activitats de treball presencial:
      • Classes teòriques (grup gran): exposició de continguts mitjançant presentació o explicació: classes magistrals, exposicions orals individuals o en grup.
      • Seminaris i tallers (grup mitjà): sessions monogràfiques supervisades pel professorat amb participació compartida (professorat, estudiants, experts, etc.).
      • Classes pràctiques (grup gran / grup mitjà): qualsevol tipus de pràctica d’aula en la qual es desenvolupin activitats d’aplicació dels coneixements a situacions concretes i a l’adquisició d’habilitats relacionades amb la matèria d’estudi: estudi de casos, anàlisis diagnòstiques, resolució d’exercicis i problemes, etc.
      • Pràctiques externes (grup mitjà / grup petit): activitats realitzades en empreses i entitats externes a la Universitat amb les quals s’adquireix preparació per a l’exercici professional.
      • Classes de laboratori (grup mitjà): activitats desenvolupades en espais especials amb equipament especialitzat, com ara laboratoris i aules d’informàtica.
      • Tutories (grup petit): activitats d’orientació, seguiment i avaluació del procés d’aprenentatge d’un estudiant o un grup reduït d’estudiants amb atenció personalitzada per part del professorat.
      • Avaluació (grup gran / grup mitjà / grup petit): conjunt de proves utilitzades en l’avaluació del progrés de l’aprenentatge de l’estudiant: prova escrita teòrica o pràctica, exposició oral, pràctica de laboratori, etc.
      • Altres (grup gran / grup mitjà): visites programades, projeccions, sortides de camp, etc.
    2. Activitats de treball no presencial o autònom. S’hi ha d’incloure el temps total de preparació autònoma de la matèria (tant individual com en grup): hores d’estudi i preparació de pràctiques, treballs, resums de lectures, seminaris, exàmens, obtenció de dades, resolució de problemes i exercicis, etc.
      • Estudi i treball en grup: preparació de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, obtenció i anàlisi de dades, etc. per exposar o lliurar.
      • Estudi i treball autònom, individual: les mateixes activitats que a l’apartat anterior, però realitzades de forma individual. S’hi inclouen, a més a més, l’estudi personal, la preparació d’exàmens, el treball en biblioteques, les lectures complementàries, la resolució de problemes i exercicis, etc.

Article 29. Tutories ECTS

Les tutories, en el context del sistema de crèdits ECTS, són un mètode d’aprenentatge integrat en els plans d’estudis de les noves titulacions i tenen un paper cabdal per individuar, supervisar i avaluar el treball autònom de l’alumnat. Per tant, les tutories ECTS són d’assistència programada i obligatòria. Aquestes tutories s’han de computar com a hores de treball presencial de l’alumnat.

Article 30. Procediment per a la realització i avaluació de treballs de fi de grau i de pràctiques externes

  1. El Consell de Direcció, oïda la Comissió Acadèmica, establirà unes directrius generals mitjançant una normativa específica per tal de regular el procediment i avaluació dels treballs de fi de grau i les pràctiques externes.
  2. Cada comissió d’elaboració i disseny (CED) del pla d’estudis de cada titulació de grau desenvoluparà, si escau, aquestes directrius generals.

Article 31. Avaluació contínua

  1. Per tal de fomentar l’avaluació contínua de les competències adquirides per part de l’estudiant al llarg de tot el curs, durant el període d’avaluació establert per a cada semestre es podrà realitzar una prova global o parcial. El pes d’aquesta prova sobre la qualificació global de l’assignatura no pot superar el percentatge que establirà el Reglament acadèmic de la UIB.
  2. S’establirà un període de recuperació durant el mes de setembre dirigit exclusivament a l’avaluació d’activitats recuperables que hauran de ser definides prèviament en el pla docent de l’assignatura corresponent.

Article 32. Procediments i tècniques d’avaluació

Les competències a assolir o els objectius docents proposats en un pla d’estudis han de ser avaluables. Els procediments i les tècniques establerts per avaluar el nivell d’adquisició i progrés de l’aprenentatge dels estudiants són els següents:

  1. Proves objectives (vertader/fals, elecció múltiple, aparellament d’elements...).
  2. Proves de resposta breu.
  3. Proves de resposta llarga, de desenvolupament.
  4. Proves orals (individuals, en grup, presentació de temes o treballs, etc.).
  5. Treballs i projectes.
  6. Informes/memòries de pràctiques.
  7. Proves d’execució de tasques reals o simulades.
  8. Sistemes d’autoavaluació (oral, escrita, individual, en grup).
  9. Escales d’actituds.
  10. Tècniques d’observació (registres, llistes de control, etc.).
  11. Carpeta d’aprenentatge.
  12. Altres procediments.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera

El Consell de Direcció proposarà al Consell de Govern l’aprovació d’un Reglament acadèmic d’acord amb la normativa que es derivarà del procés de construcció de l’espai europeu d’ensenyament superior, i que afectarà les titulacions de grau, de màster i de doctorat.

Segona

El Consell de Direcció, d’acord amb l’article 6.1 del Reial decret 1393/2007 i oïts els centres, elaborarà la normativa sobre el sistema de reconeixement i transferència de crèdits. Aquesta normativa serà elevada al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.

Tercera

El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, aprovarà el calendari acadèmic de les noves titulacions de grau.

Quarta

El Consell de Direcció proposarà al Consell de Govern l’aprovació d’un nou document de plantilla de PDI, d’acord amb la normativa sobre el procés de construcció de l’espai europeu d’ensenyament superior i la normativa sobre el PDI funcionari i laboral existent en l’àmbit estatal i autonòmic.

Cinquena

El Consell de Direcció, d’acord amb la normativa existent i oïts els centres implicats, proposarà al Consell de Govern una nova organització dels centres de la UIB i de l’adscripció de les diverses titulacions.

Sisena

El Consell de Direcció, d’acord amb la normativa vigent i oïts els centres, proposarà al Consell de Govern el nombre mínim de crèdits europeus de què s’ha de matricular cada estudiant per període lectiu, com també les normes de permanència.

Setena

D’acord amb la disposició addicional segona del Reial decret 1393/2007 i amb la normativa que aprovarà el Consell de Govern a proposta del Consell de Direcció, els estudiants que hauran començat estudis d’acord amb anteriors ordenacions universitàries, podran accedir als ensenyaments regulats a l’esmentat reial decret.

Vuitena

El Consell de Direcció prendrà les mesures necessàries per al desenvolupament del present reglament.

Novena

Totes les denominacions d’òrgans de govern, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualsevol que en aquest reglament aparegui en gènere masculí o femení, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons els sexe del titular de què es tracti.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera

El Consell de Direcció, d’acord amb les seves competències, determinarà el suport administratiu necessari per a l’elaboració dels plans d’estudis de les titulacions de grau a les facultats i escoles de la UIB.

Segona

El Consell de Direcció, d’acord amb les seves competències, determinarà l’exempció docent a la qual tindran dret els degans de facultat o directors d’escola, o les persones que deleguin, per a la coordinació de la reforma de les titulacions de grau.

Tercera

El Consell de Direcció organitzarà els cursos necessaris dirigits als equips de direcció dels centres, dels departaments i de l’administració dels centres per a la formació sobre elaboració dels diversos plans d’estudis de les titulacions de grau.

Quarta

El Consell de Direcció organitzarà els cursos necessaris per a la formació del PDI de la UIB en relació amb el desenvolupament dels crèdits ECTS i de la funció del professorat.

Cinquena

Als plans d’estudis de les titulacions de grau s’hi haurà d’adjuntar el règim transitori entre l’inici de la nova titulació de grau i el procés d’extinció del pla d’estudis actual.

Sisena

Les noves titulacions de grau, adaptades dels estudis actuals, s’iniciaran el curs 2009-2010. En qualsevol cas, d’acord amb la disposició addicional primera del Reial decret 1393/2007, la implantació de les noves titulacions de grau de la UIB es realitzarà de manera progressiva en funció de la temporalització prevista en cada pla d’estudis.

DISPOSICIÓ FINAL

Única

La present normativa entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 6 de febrer de 2008
La Rectora, Montserrat Casas