A proposta del Consell de Direcció, un cop oïda la Junta de Personal funcionari d'administració i serveis i elevada a consulta als sindicats més representatius a les universitats públiques en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu l'article 6.3.c) de la vigent Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical (BOE de 8 d'agost), a la sessió ordinària del dia d'avui, en virtut dels articles 21.1, 21.2.29, 21.2.35 i 21.2.37 dels Estatuts de la UIB, s'aprova la normativa següent:

El personal d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears és integrat per dos col·lectius: el personal funcionari i el personal laboral, cadascun subjecte al règim jurídic corresponent.

En relació amb el personal funcionari d'administració i serveis, hem de tenir present la incidència produïda, en matèria de permisos, per la modificació de l'article 30 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, realitzada per la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social.

El dia 1 de gener de 2006 va entrar en vigor el pla Concilia, promogut pel MAP, per a tots els funcionaris de l'Administració general de l'Estat. El present acord normatiu pretén incorporar a la normativa interna de la Universitat les novetats introduïdes pel pla esmentat.

Per tal de determinar les condicions de treball del col·lectiu del personal d'administració i serveis funcionari de la UIB, s'aproven les normes reguladores de la jornada, els permisos i les vacances que l'afecten.

Article 1. Jornada

1. La jornada de treball establerta per a tot el personal d'administració i serveis de la UIB és de trenta-cinc hores setmanals, de dilluns a divendres.

2. En el període comprès entre l'1 de juliol i el 15 de setembre i els dies no lectius dels períodes de Setmana Santa i Nadal, la jornada és de trenta hores setmanals de dilluns a divendres, i s'ha de fer d'acord amb l'apartat 3, lletra g), d'aquest article.

3. S'estableix l'horari flexible, el qual s'entén format per una part fixa de permanència física obligatòria i una part variable a conveniència del mateix personal i del servei o unitat administrativa.

a) Per als llocs amb jornada de matí:

Horari fix [presència obligada]: de 9 a 14 hores.

Horari variable: de 7.30 a 9 hores i de 14 a 15.30 hores; i de 16 a 20.30 hores.

Tot i que es pugui establir un horari d'atenció al públic diferent, s'ha de garantir que als serveis hi hagi personal, almenys, des de les 8.30 a les 14.30 hores, i en l'horari reduït, fins a les 14 hores.

b) Per als llocs amb jornada d'horabaixa:

Horari fix [presència obligada ]: de 15.30 a 20.30 hores.

Horari variable: de 9 a 13.30 hores, de 14 a 15.30 hores i de 20.30 a 22 hores.

Tot i que es pugui establir un horari d'atenció al públic diferent, s'ha de garantir que als serveis hi hagi personal, almenys, de les 15.30 a les 21.30 hores, i en l'horari reduït, fins a les 21 hores.

Als llocs de treball en què coincideixin torns de matí amb torns d'horabaixa i que estiguin de cara al públic, s'ha de garantir en tot moment la continuïtat del servei, de manera que aquest no pugui quedar desatès en cap moment per alguna incompatibilitat en la flexibilització horària.

c) Per als llocs amb jornada de matí i horabaixa:

De 9.30 a 13.30 hores i de 16 a 19 hores, amb flexibilitat d'una hora a l'entrada i a la sortida de cada torn.

d) Per als llocs de treball amb jornada partida un o dos dies per setmana:

Horari fix : de 9 a 14 hores [presència obligada].

Horabaixes: de 16 a 19 hores [presència obligada].

Horari variable: de 8.30 a 9 hores i de 14 a 15 hores. I a l'horabaixa, de 15.30 a 16 hores i de 19 a 19.30 hores.

En tot cas s'ha de garantir que les secretaries dels edificis, a més dels serveis que, per les seves característiques, siguin necessaris, romandran obertes de cara al públic i amb servei els dimarts i dijous de 16 a 19 hores durant el període comprès entre l'1 d'octubre i el 31 de maig, excepte en els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal, que romandran tancades a l'horabaixa.

Per necessitats del servei, es pot establir un altre tipus de flexibilitat en l'horari regulat en aquest punt. La determinació de nous serveis amb aquest tipus d'horari requereix l'acord de la Gerència amb la Junta de Personal.

e) Consergeries i biblioteques:

Consergeries:

L'horari fix i variable de les consergeries és el que apareix als apartats a) i b) d'aquest article.

S'ha de garantir el servei de les 8 a les 22 hores, excepte quan no hi hagi torn d'horabaixa, que s'ha de garantir de les 8 a les 14 hores.

El mes d'agost i els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal no hi ha torn d'horabaixa.

El mes de juliol i de l'1 al 15 de setembre s'ha de garantir el servei de les 8 a les 21 hores. Tot i això, es preveu la possibilitat que un edifici del campus resti obert, almenys, els horabaixes del mes d'agost. En aquest cas, hi haurà un servei mínim a la consergeria fins a les 21 hores, tot i que es vol recalcar el caràcter voluntarista d'aquest servei, del qual s'ha d'informar la Junta de Personal.

Biblioteques:

L'horari fix i variable de les biblioteques és el que apareix als apartats a) i b) d'aquest article.

S'ha de garantir el servei de les 8 a les 21.45 hores, excepte quan no hi hagi torn d'horabaixa, que s'ha de garantir de les 8 a les 14 hores.

El mes de juliol i el mes d'agost, així com els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal, no hi ha torn d'horabaixa. Excepcionalment, i durant la primera setmana de juliol, s'ha de garantir el servei de les 8 a les 20.45 hores en cas que no hagi acabat el període oficial d'exàmens. Tot i això, es preveu la possibilitat que una biblioteca d'un edifici del campus resti oberta, almenys, els horabaixes del mes d'agost. En aquest cas, hi haurà un servei mínim a la biblioteca fins a les 21 hores, tot i que es vol recalcar el caràcter voluntarista d'aquest servei, del qual s'ha d'informar la Junta de Personal.

De l'1 al 15 de setembre s'ha de garantir el servei de les 8 a les 20.45 hores.

f) Per als llocs de treball amb jornada de disponibilitat horària:

Horari fix [presència obligada]: de 9 a 14 hores, i horari variable en funció de les necessitats del servei fins al còmput de trenta-cinc hores setmanals.

g) Horari reduït:

Per a tots els horaris s'estableix l'horari fix, més cinc hores en còmput setmanal per distribuir dins la part de l'horari variable.

h) Altres:

Per necessitats personals sempre justificades, i d'acord amb les necessitats del servei, i per a llocs de treball molt concrets, el Gerent pot establir altres tipus de distribució horària, d'acord amb la Junta de Personal.

4. Tot el personal ha de fitxar a l'entrada i a la sortida de la seva jornada laboral. El saldo horari ha d'estar compensat en períodes mensuals; s'admetran excepcions (compensacions entre diferents mesos) per necessitats del servei amb l'autorització prèvia de la Gerència, i s'ha de publicar al centre de treball.

5. Es disposa d'una pausa diària màxima de vint minuts, computable com a treball efectiu. No se'n pot gaudir ni a l'entrada ni a la sortida, i cada servei ha d'organitzar els torns corresponents.

6. L'assistència als cursos de formació que es facin dins l'horari de treball, així com l'assistència als cursos que la Comissió de Formació estableixi com a obligatoris dins el Pla de formació, independentment de l'horari, són computables com a treball efectiu a tots els efectes. Es dóna un permís per trasllat de quinze minuts addicionals si el curs es realitza al campus. Si el curs suposa un trasllat entre Palma i el campus, el permís és de quaranta minuts.

7. Els treballadors/treballadores víctimes de la violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció i el dret a l'assistència social integral, tenen dret a la reordenació del temps de treball mitjançant l'adaptació de l'horari o altres formes d'ordenació.

8. En els casos en què el treballador /treballadora víctima de violència de gènere s'hagi d'absentar del lloc de treball per aquest motiu, la falta d'assistència total o parcial tindrà la consideració de justificada, pel temps i en les condicions en què així ho determinin els serveis socials d'atenció o salut, segons correspongui.

9. Compensació per hores fetes fora de l'horari laboral habitual. S'ha de fer a raó de:

a) Una hora per hora treballada fora de la jornada laboral (de 7 a 22 hores) en dies laborables.

b) Una hora i mitja per hora treballada en dissabte, festiu o en dia laborable a partir de les 22 hores i fins a les 7 hores del matí.

c) Dues hores per hora treballada en cas que es facin a partir de les 22 hores d'un dissabte, festiu, d'un divendres o dia abans d'un festiu: en aquests dos darrers casos, quan el treballador/treballadora tingui la jornada de treball en torn de matí, començaran a computar-se a partir de les 22 hores, i per als treballadors/treballadores amb jornada d'horabaixa, aquest horari començarà a computar-se a les 23 hores i, en tots els casos, es comptarà fins a les 7 hores del matí de l'endemà.

Article 2. Reducció de jornada

Reducció d'un 25% de la jornada

1. Voluntàriament es pot reduir la jornada a vint-i-cinc hores setmanals (tot l'any, estiu inclòs), cas en què es percebrà un 75 per cent del total de les retribucions. L'horari en aquest cas ha de ser continu, amb una part fixa, preferentment, de 9.30 a 14 hores al matí i de 15.30 a 20 hores a l'horabaixa, sempre segons les necessitats del servei. S'ha de fer per períodes de mesos naturals i com a mínim per tres mesos. Entre l'acabament d'un període de reducció de jornada i el començament de l'altre han d'haver transcorregut un mínim de sis mesos. Excepcionalment, la Gerència, d'acord amb la Junta de Personal, pot autoritzar de fer períodes intermedis inferiors.

Reducció de jornada per a funcionaris als quals faltin menys de cinc anys per complir l'edat de jubilació forçosa

2. Els treballadors/treballadores als quals restin menys de cinc anys per a la jubilació forçosa poden demanar la reducció de la jornada de treball fins a la meitat, cosa que comportarà la corresponent reducció de retribucions, sempre que les necessitats de la Universitat ho permetin.

Reducció de jornada per a la cura d'infants menors de dotze anys, infants prematurs o persones amb discapacitats i per raó de violència de gènere

3. Es té dret a una reducció de jornada de treball d'un màxim de la meitat de la durada d'aquesta jornada (s'aplicarà proporcionalment sobre la jornada normal de trenta-cinc hores o la jornada reduïda de trenta hores), amb la reducció proporcional de les retribucions, en els supòsits següents:

a) Per tenir cura d'infants menors de dotze anys.

b) Per naixement de fills prematurs:

Per naixement de fills prematurs o si, per qualsevol motiu, els fills nounats han de romandre hospitalitzats després del part, es té dret a una reducció de jornada fins a un màxim de dues hores fins a la finalització de l'hospitalització. Aquesta reducció correspon fins a les sis primeres setmanes després del part al pare. Després de les sis primeres setmanes no es pot acumular en la mateixa persona aquesta reducció de jornada i el permís regulat al punt 10.b) de les mesures relatives a permisos i llicències. Aquesta reducció serà retribuïda.

c) Per raó de guarda legal d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial:

En aquest supòsit, quan la discapacitat és superior al 65 per cent i les percepcions econòmiques de la persona amb discapacitat són inferiors al salari mínim interprofessional, la reducció ha de ser com a mínim d'un 25 per cent de la jornada, amb la reducció proporcional de les retribucions incrementades en un 10 per cent, durant un màxim de tres anys.

d) Per tenir cura del cònjuge o la parella de fet, el pare o la mare, físicament o psíquicament incapacitats.

e) En casos degudament justificats, per incapacitat física, psíquica o sensorial d'un familiar fins a tercer grau de consanguinitat o segon d'afinitat, o d'una persona a càrrec directe, una vegada valorades les circumstàncies concurrents en cada supòsit.

f) Els treballadors/treballadores víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o l'assistència social integral, tenen dret a la reducció de jornada amb una disminució proporcional de retribucions:

El treballador/treballadora que sigui víctima de violència de gènere té dret a una excedència, per fer efectiva la seva protecció o l'assistència social, sense necessitat d'haver prestat un temps mínim de serveis i sense termini de permanència en excedència. Durant els dos primers mesos d'aquesta excedència rebrà les retribucions íntegres.

g) La jornada reduïda s'ha de concretar per acord entre el personal que la sol·liciti i la Gerència de la Universitat de les Illes Balears, oïda la Junta de Personal.

La jornada reduïda s'ha de computar com a jornada completa als efectes de reconeixement d'antiguitat i de cotitzacions en el règim de protecció social.

La concessió de la reducció de jornada per les raons enumerades abans és incompatible amb la realització de qualsevol altra activitat, sigui o no remunerada, durant l'horari que ha estat objecte de reducció. En tot cas, aquests períodes amb reducció de jornada no es poden interrompre en els períodes no lectius de Nadal i Setmana Santa.

Article 3. Permisos i llicències

Permisos i llicències. Retribuïts

Permisos generals

1. Quinze dies naturals per matrimoni.

2. En cas de divorci o nul·litat, dos dies hàbils. Si un treballador/treballadora s'acull a aquest permís, resta obligat a presentar, en el termini d'un any, còpia de la sentència ferma de divorci. En cas que no la presenti dins aquest termini, els dies de permís es descomptaran dels dies de vacances.

3. En cas de trasllat de domicili a la mateixa o a distinta localitat, i sempre amb justificació, hi ha dos dies naturals de permís.

4. Per a les proves selectives a l'Administració, exàmens finals i altres proves d'aptitud i avaluació en centres oficials per a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional reconegut, hi ha permís pel temps necessari per fer les proves.

5. Per mort, malaltia greu i/o hospitalització del cònjuge i de familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i de la parella de fet acreditada, s'estableix gaudir de dies de permís de la manera següent:

a) Quatre dies hàbils quan el fet sigui dins l'illa on està situat el centre de treball.

b) Cinc dies hàbils quan el fet sigui fora de l'illa on està situat el centre de treball.

En casos de malaltia greu i/o hospitalització, aquests dies es poden agafar de manera no consecutiva, sempre que coincideixin amb el període de malaltia i/o hospitalització.

En tot cas aquest permís ha d'anar acompanyat d'un informe mèdic justificatiu. En cas que la malaltia i/o hospitalització sigui inferior als quatre o cinc dies hàbils, el permís s'entén només pels dies efectius de malaltia i/o hospitalització.

En casos degudament justificats i una vegada que la Gerència hagi valorat les circumstàncies que concorrin en cada supòsit, per defunció, accident, malaltia greu o hospitalització d'un familiar fins al tercer grau de consanguinitat, els treballadors/treballadores tenen un permís d'un dia si el succés s'ha produït a la mateixa illa de residència habitual del personal funcionari, i tres dies si ha estat fora de l'illa de residència habitual.

6. Per malaltia, en fase terminal, de cònjuge, parella de fet acreditada o fill, mentre subsisteixi la situació, fins a un màxim de quinze dies naturals, ampliables a trenta, tot i que d'aquest segon període no se'n meritarà cap retribució. Aquest permís s'ha de justificar sempre amb l'informe mèdic corresponent.

7. Per assistència a consulta mèdica o terapeutes durant l'horari de treball, amb la corresponent justificació, pel temps imprescindible, sempre que no s'hi pugui anar fora de l'horari de treball.

Permisos de maternitat i/o paternitat

8. Per paternitat, naixement, acollida i/o adopció d'un fill: s'estableix gaudir de dies de permís de la manera següent:

a) Quatre dies hàbils quan el fet sigui dins l'illa on està situat el centre de treball.

b) Cinc dies hàbils quan el fet sigui fora de l'illa on està situat el centre de treball.

9. Per qualsevol circumstància sobrevinguda durant tot l'embaràs que pugui suposar un risc per al fetus o per a la mare, s'estableix que el cònjuge o parella de fet acreditada pot gaudir de dies de permís de la manera següent:

a) Quatre dies hàbils quan el fet sigui dins l'illa on està situat el centre de treball.

b) Cinc dies hàbils quan el fet sigui fora de l'illa on està situat el centre de treball.

En aquest cas els dies es poden agafar de manera no consecutiva, sempre que hi concorri la circumstància esmentada al primer paràgraf d'aquest apartat.

En tot cas aquest permís ha d'anar acompanyat d'un informe mèdic justificatiu. En cas que la malaltia i/o hospitalització sigui inferior als quatre o cinc dies hàbils, el permís s'entén només pels dies efectius de malaltia i/o hospitalització.

Permisos horaris per lactància, hospitalització de fills, atenció a fills amb discapacitats i exàmens prenatals

10. Es poden concedir permisos horaris en els supòsits següents:

a) Per lactància d'un fill menor de dotze mesos, el treballador o la treballadora té dret a un permís d'una hora diària d'absència de la feina.

Aquest període de temps es pot dividir en dues fraccions o substituir-se, a elecció del treballador o la treballadora, per una reducció de mitja hora a l'inici i al final de la jornada laboral o una hora al final de la jornada, amb la mateixa finalitat.

Aquest permís és compatible amb la reducció de jornada per raons de guarda legal.

Així mateix, el període de durada d'aquest permís de lactància es pot acumular, com una llicència d'un mes, a la llicència per maternitat i/o paternitat. Aquest permís ha de ser a continuació immediata de la finalització del permís de maternitat de setze setmanes, o de la part proporcional que correspongui en aquells casos en què s'opti per gaudir del permís de maternitat a temps parcial o, en cas que el pare s'aculli a l'opció de gaudir de les dues darreres setmanes, es pot afegir a les divuit setmanes globals del permís de maternitat i/o paternitat.

Quan hi hagi dos o més fills menors de dotze mesos, el temps de permís diari s'ha de multiplicar pel nombre corresponent de fills.

El treballador o la treballadora es pot incorporar al lloc de treball abans d'esgotar aquesta llicència d'un mes i pot seguir gaudint del permís d'una hora diària d'absència de la feina fins als dotze mesos del fill. En aquest darrer cas, s'ha de calcular la part proporcional que correspongui, un cop descomptat el període de què s'hagi gaudit com a llicència.

Les excedències per cura de fills o els permisos sense sou per aquest mateix motiu són compatibles amb aquesta llicència i no afectaran la durada de la llicència.

b) Per naixement de fills prematurs o si, per qualsevol motiu, els nounats han de romandre hospitalitzats després de les sis setmanes posteriors al part, es té dret fins a dues hores diàries d'absència de la feina, i s'han de percebre les retribucions íntegres fins a la finalització de l'hospitalització.

c) Per hospitalització d'un fill o filla menor d'edat, es té dret a un permís de dos dies hàbils i un permís d'una hora d'absència de la feina, mentre duri l'hospitalització, que es pot substituir, a elecció de la persona que fa la sol·licitud, per una reducció de mitja hora a l'inici i al final de la jornada laboral, o una hora a l'inici o una hora al final de la jornada amb la mateixa finalitat.

Aquest permís és substitutiu del permís de dies previst a l'article 3.5 d'aquest acord normatiu, del personal funcionari. El treballador o la treballadora que es trobi en aquest supòsit pot triar un dels dos permisos.

d) Els treballadors/treballadores tenen dret a absentar-se de la feina per assistir a reunions al centre d'educació especial o d'atenció precoç per tractament del fill amb discapacitat, o bé per acompanyar-lo a rebre assistència sanitària, sempre que es demostri que no es pot fer fora de la jornada de treball, i amb l'autorització del Gerent. En el supòsit en què ambdós pares treballin a la UIB, sols podrà optar a aquest permís un dels dos.

e) La treballadora en estat de gestació i el treballador/treballadora que sigui cònjuge o parella de fet d'una dona en estat de gestació tenen dret a absentar-se de la feina per dur a terme exàmens prenatals i tècniques de preparació per al part, el temps indispensable per fer aquestes actuacions i amb la justificació prèvia de la impossibilitat de fer-les fora de la jornada de treball.

f) Els treballadors/treballadores tenen dret a sortir de la feina per assistir a tècniques de fecundació assistida el temps indispensable per fer aquestes actuacions i amb la justificació prèvia de la impossibilitat de fer-les fora de la jornada de treball.

g) En cas de permís de maternitat, paternitat o lactància acumulada, si aquesta situació coincideix amb qualsevol dia hàbil del període no lectiu de Nadal o Setmana Santa, es poden reservar fins a tres dies per gaudir-ne després de la finalització del permís de maternitat, paternitat o lactància acumulada, de la manera següent:

a') Període no lectiu de Nadal (desembre): se n'ha de gaudir dins l'any següent.

b') Període no lectiu de Nadal (gener): se n'ha de gaudir dins el mateix any.

c') Període no lectiu de Setmana Santa: se n'ha de gaudir dins el mateix any.

Dels permisos regulats en aquests punts únicament en pot gaudir el pare o bé la mare, en el supòsit que ambdós treballin, a excepció del permís que regulen els punts e) i f), del qual poden gaudir ambdós.

El personal que demani algun dels permisos regulats en aquests punts ha d'acreditar documentalment que l'altre progenitor, si escau, treballa i que no gaudeix del permís sol·licitat pel mateix motiu.

Llicències per maternitat i/o paternitat

En cas d'embaràs i de part

11. En cas d'embaràs i de part, la durada de la llicència de maternitat i/o paternitat és de divuit setmanes ininterrompudes. Aquesta llicència s'ha de gaudir de la manera següent:

a) Les sis setmanes immediatament posteriors al part, com també les que se sol·licitin immediatament abans, són de descans obligatori per a la mare.

b) De les dues darreres setmanes pot gaudir-ne únicament el pare. Aquestes dues setmanes tenen la consideració de permís de paternitat.

c) Per a la resta de setmanes, en cas que el pare i la mare treballin, aquesta, a l'inici de la llicència, pot optar perquè el pare gaudeixi d'una part determinada i ininterrompuda de la llicència posterior al part, de forma simultània o bé successiva amb la mare, llevat que, en el moment de fer-la efectiva, la incorporació de la mare a la feina suposi un risc per a la seva salut.

12. Llicència de maternitat: es pot gaudir de la part de permís per maternitat no obligatòria, en règim de jornada completa o a temps parcial, a sol·licitud de la persona interessada.

En cas de permís per maternitat, quan aquesta situació coincideixi amb el període de vacances, aquest quedarà interromput i es podrà gaudir de les vacances una vegada acabat el període de permís de maternitat.

Es dóna el dret a les empleades públiques d'acumular el període de vacances al permís de maternitat i lactància de què hagin gaudit, encara que hagi acabat l'any natural.

13. En cas de defunció de la mare, el pare pot fer ús de la totalitat de la llicència o de la part que en resti, si escau. El mateix dret té el pare en cas que, per complicacions en el part o per una altra causa sobrevinguda, la mare resti en situació d'incapacitat absoluta per fer-se càrrec del nadó.

14. La mare també pot fer ús de la totalitat de la llicència, incloent les setmanes considerades com a permís de paternitat, en cas de defunció, mancança o incapacitat absoluta del pare per fer-se càrrec del nadó.

15. En cas de part múltiple, la llicència a què fa referència l'apartat anterior s'ha d'ampliar amb tres setmanes més per cada nadó, a partir del segon, d'una de les quals en pot gaudir únicament el pare.

16. En cas de part de nadons amb discapacitat, la llicència de divuit setmanes s'ha d'ampliar amb dues setmanes addicionals per cada nadó amb discapacitat, que s'han de repartir entre el pare i la mare, a elecció d'aquests.

17. En casos de part prematur i quan, per qualsevol altra causa, el nadó hagi de romandre hospitalitzat després del part, la llicència pot computar-se, a instància d'un dels pares, a partir de la data d'alta hospitalària.

En cas d'adopció o acolliment d'infants menors de sis anys

18. En cas d'adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent, d'infants menors de sis anys, la durada de la llicència de maternitat i/o paternitat és de divuit setmanes ininterrompudes; de les dues darreres pot gaudir-ne únicament el pare.

19. La mare, però, pot fer ús de la totalitat de la llicència, incloent les setmanes considerades com a permís de paternitat, en cas de defunció, mancança o incapacitat absoluta del pare per fer-se càrrec del fill o de la filla.

Aquesta llicència s'ha de computar, a elecció dels pares, a partir de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció, o bé a partir de l'arribada del menor a la llar.

20. En cas que els dos progenitors treballin, les primeres setze setmanes de llicència es poden distribuir a elecció d'aquests, i se'n pot gaudir de manera simultània o successiva, sempre que es faci ininterrompudament i amb una única alternança.

En cas que el gaudi d'aquests períodes sigui simultani, la suma no pot excedir les setze setmanes o les que corresponguin en cas de més d'un fill.

21. En cas d'adopció o acolliment múltiple, la llicència s'ha d'ampliar amb dues setmanes més per cada fill o filla, a partir del segon, d'una de les quals pot gaudir-ne únicament el pare.

22. En cas d'adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent, de fills amb discapacitat o que tenen dificultats especials d'inserció social i familiar, degudament acreditades pels serveis socials competents, la llicència de divuit setmanes s'ha d'ampliar amb dues setmanes addicionals, que s'han de repartir entre el pare i la mare, a elecció d'aquests.

23. En cas d'adopció internacional, quan sigui necessari el desplaçament previ dels pares al país d'origen de l'adoptat, la llicència es pot iniciar fins a quatre setmanes abans de la resolució per la qual es constitueix l'adopció.

En cas d'adopció d'infants més grans de sis anys amb discapacitat

24. En cas d'adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent, d'infants més grans de sis anys amb discapacitats o que tenen dificultats especials d'inserció social i familiar, degudament acreditades pels serveis socials corresponents, la durada de la llicència de maternitat i/o paternitat és de setze setmanes ininterrompudes, de les quals les dues darreres les ha de gaudir únicament el pare. Aquestes dues setmanes tenen la consideració de permís de paternitat.

25. La mare, però, pot fer ús de la totalitat de la llicència, incloent les setmanes considerades com a permís de paternitat, en cas de defunció, mancança o incapacitat absoluta del pare per fer-se càrrec del fill o filla.

Aquesta llicència s'ha de computar, a elecció dels pares, a partir de la decisió administrativa o judicial d'acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l'adopció, o bé a partir de l'arribada del menor a la llar.

26. En cas que el pare i la mare treballin, les primeres catorze setmanes de llicència es poden distribuir a elecció d'aquests, i se'n pot gaudir de manera simultània o successiva, sempre que es faci ininterrompudament i amb una única alternança. En cas que el gaudi d'aquests períodes sigui simultani, la suma no pot excedir les catorze setmanes.

Llicència per dur a terme estudis

27. Aquesta llicència es pot concedir per dur a terme estudis sobre matèries relacionades directament amb les funcions pròpies del lloc de treball o de la unitat en què s'integra el treballador o la treballadora, i per concedir-la és necessari un informe previ favorable de l'òrgan directiu del qual depengui la unitat orgànica on el treballador o la treballadora presti serveis i del Gerent.

S'ha de sol·licitar amb una antelació, com a mínim, d'un mes a la data prevista per gaudir-ne, i s'ha de resoldre en el termini de vint dies des de la data en què es rebi la sol·licitud. Per concedir aquesta llicència cal una resolució expressa, la qual ha de ser motivada quan sigui desestimatòria.

La durada d'aquesta llicència no pot ser inferior a quinze dies ni superior a quatre mesos. Si la realització d'aquests estudis es per interès de l'Administració i consta així en la resolució pertinent, el treballador/treballadora té dret a percebre les retribucions íntegres.

El temps de gaudir de les llicències que estableix aquest article es computa a l'efecte d'antiguitat. A l'efecte de cotització a la Seguretat Social cal ajustar -se al que disposa la normativa vigent en aquesta matèria en cada moment donat.

28. Formació contínua

Els empleats públics poden participar en cursos de formació durant els permisos de maternitat i paternitat, com també durant les excedències per motius familiars.

Permisos i llicències. No retribuïts

29. Tot el personal d'administració i serveis funcionari de carrera pot demanar llicències sense sou per un període no superior a un any cada dos anys. Aquestes llicències es concediran dins el mes següent a la sol·licitud. Aquesta llicència queda subordinada, en qualsevol cas, a les necessitats del servei.

Article 4. Permís a compte de dies treballats per Setmana Santa i Nadal

1. Els dies hàbils no lectius corresponents als períodes de Setmana Santa i Nadal, que s'estableixen anualment al calendari escolar, tenen la consideració de dies de permís per a tot el personal d'administració i serveis de la Universitat.

2. A petició de la persona interessada es pot fer fins a tres dies de feina per any natural entre els dies inclosos en el període no lectiu de Setmana Santa i Nadal. D'aquests dies treballats se'n pot gaudir en altres moments de l'any, sense necessitat de justificació. Aquests dies es poden acumular als períodes de vacances, si les necessitats del servei ho permeten.

La forma de gaudir dels dies treballats en el període no lectiu de Setmana Santa i Nadal queda establerta així:

a) Període no lectiu de Nadal (desembre): se n'ha de gaudir dins l'any següent.

b) Període no lectiu de Nadal (gener): se n'ha de gaudir dins el mateix any.

c) Període no lectiu de Setmana Santa: se n'ha de gaudir dins el mateix any.

3. Per necessitats del servei, la Gerència pot establir la necessitat de fer dies de feina en els períodes no lectius de Setmana Santa i Nadal. D'aquests dies se n'ha de gaudir d'acord amb el punt 2 d'aquest article.

4. Amb independència del que estableix el punt 2 d'aquest article, tot el personal d'administració i serveis té dret a gaudir anticipadament de fins a tres dies per any natural, que ha de compensar, obligatòriament, els dies laborals dels períodes no lectius de Setmana Santa i/o Nadal següents. Aquests dies es poden acumular als períodes de vacances, si les necessitats del servei ho permeten.

Article 5. Vacances i festius

Vacances anuals

1. El personal d'administració i serveis de la UIB inclòs en l'àmbit d'aquest acord té dret a gaudir, per cada any complet de servei actiu, d'un període de vacances retribuïdes d'un mes continuat o de vint-i-dos dies hàbils, o de la part que en proporció correspongui en cas que el temps de servei actiu [ servei efectiu] hagi estat inferior.

En el supòsit d'haver completat una antiguitat a l'Administració de quinze, vint, vint-i-cinc i trenta anys o més, el personal té dret a gaudir dels següents dies de vacances anuals, a més del període de vacances d'un mes continuat o vint-i-dos dies hàbils:

a) Per quinze anys de serveis 1 dia hàbil
b) Per vint anys de serveis 2 dies hàbils
c) Per vint-i-cinc anys de serveis 3 dies hàbils
d) Per trenta o més anys de serveis 4 dies hàbils

Aquest dret es farà efectiu a partir de l'any natural següent al compliment de l'antiguitat esmentada.

2. Es pot gaudir d'aquest dia o d'aquests dies extraordinaris de vacances sense més restricció que les necessitats del servei. Se'n pot gaudir de les maneres següents:

a) Immediatament abans o després del període de vacances. Si s'ha elegit la modalitat d'un mes, el dia o els dies tindran la consideració de dies hàbils.
b) Com a permís retribuït sense justificació. Aquest també es podrà afegir a un permís a compte de Setmana Santa o Nadal.

3. Les vacances s'han de fer obligatòriament dins l'any en curs i fins al 20 de gener de l'any següent; en cap cas no es compensarà econòmicament el fet de no haver-ne gaudit. Preferentment les vacances s'han de fer durant els mesos de juliol i/o agost.

En qualsevol cas, les vacances s'han de fer en les modalitats següents:

a) Un mes continuat.
b) Vint-i-dos dies hàbils, sense cap període mínim establert. Es poden fer com a dies solts.

4. Les vacances del personal d'administració i serveis s'han d'organitzar supeditades a les necessitats del servei.

5. Tenen la consideració de dies festius el 24 i el 31 de desembre, els que es determinin amb caràcter general i autonòmic, els que ho siguin al municipi corresponent, el dia no lectiu que comporta la festivitat del beat Ramon Llull i altres que pugui fixar la Universitat .

Article 6. Sol·licituds de vacances, permisos i llicencies

1. El personal d'administració i serveis ha de comunicar per escrit al Servei de Recursos Humans a través del cap del servei, director del servei o administrador de centre la modalitat de vacances a la qual es vol acollir (dies hàbils o mes).

2. Les vacances que es trobin dins el període comprès entre el juliol i l'agost s'han de fer saber al Servei de Recursos Humans abans del 31 de maig, i han de tenir el vistiplau del cap del servei, director del servei o administrador de centre.

3. Els altres períodes de vacances sempre s'han de comunicar al Servei de Recursos Humans amb una antelació de quinze dies, i han de tenir el vistiplau del cap del servei, director del servei o administrador de centre.

Article 7. Còmput de dies hàbils i períodes lectius

1. Als efectes del que estableix aquest acord, els dissabtes no tenen la consideració de dies hàbils.

2. Als efectes del que estableix aquest acord, es consideren períodes no lectius de Nadal i Setmana Santa els dies en què no s'imparteix classe.

Article 8. Teletreball

La Gerència, juntament amb la Junta de Personal, per tal de millorar l'eficàcia i eficiència a l'Administració de la UIB, estudiarà formules que permetin una introducció gradual del teletreball com un model més de treball a la UIB. Així, s'ha de fixar en quins casos i en quines situacions és possible implantar-lo com a substitutiu i/o complementari del sistema tradicional, com també s'han de fixar els sistemes de control de la quantitat i qualitat de treball d'aquesta modalitat.

Disposició addicional

Si es produeixen millores o disposicions que suposin un avantatge per als membres del personal d'administració i serveis, aquestes s'aplicaran automàticament i s'integraran dins l'articulat d'aquest acord.

Disposició derogatòria

Queda derogat l'Acord normatiu 6379/2003, de 5 de novembre, pel qual s'aproven les normes reguladores del personal d'administració i serveis funcionari de la UIB i llur règim d'aplicació.

Disposició final

Aquest reglament entrarà en vigor l'endemà d'haver-se publicat al Full Oficial de la Universitat.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.