|
|
FULL
OFICIAL
|
|
Illes Balears
| Any XX |
Núm. 247
|
Dimecres, 22 de desembre de
2004
|
|
|||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
| Consell de Govern | |
| 7057 ACORD NORMATIU del dia 17 de desembre de 2004 pel qual s'aprova el Projecte de Pressupost, el projecte de programació plurianual d'inversions i la relació de llocs de treball del personal funcionari i laboral de la Universitat de les Illes Balears per a l'any 2005. | |
|
Conegudes les partides previstes als Pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa a la Universitat, el Gerent de la UIB ha elaborat un avantprojecte de pressupost que, un cop aprovat pel Consell de Direcció, el Rector sotmet a l'aprovació del Consell de Govern, per a la seva posterior remissió al Consell Social.
Preàmbul
El Projecte de Pressupost de la Universitat de les Illes Balears per a l'any 2005 suposa la consolidació de les grans xifres de finançament per part de l'entitat tutelar, amb un increment de 6,5 milions d'euros en la transferència nominativa. Es continua amb el finançament dels diferents estudis implantats en exercicis anteriors, així com dels nous cursos implantats a Campus Extens. També cal remarcar, per la seva importància, la consolidació de la partida de complements autonòmics, els quals ja estan incorporats per primer cop a l'esmentada transferència. Aquests grans trets són els arguments que fonamenten aquesta consolidació del finançament de la CAIB. Aquests ingressos, units a un lleuger increment dels ingressos propis de la UIB, atès l'increment en el nombre d'estudiants, permeten dibuixar un pressupost de despeses caracteritzat per un creixement de la inversió i dels projectes iniciats els darrers anys, alhora que permeten començar-ne de nous. La presentació del pressupost per programes (es manté el nombre de cinc) i la programació plurianual d'inversions són aspectes formals iniciats al pressupost de l'any 1998 i que ja es troben consolidats en aquest projecte per a 2005.
Per tot això, es pren l'acord següent:
1. S'aprova el pressupost de la UIB per a l'any 2005, amb un estat de despeses en el qual s'autoritzen i consignen els crèdits necessaris per atendre el compliment d'obligacions per un import de 71.138.995,34 euros i en el qual l'estat d'ingressos recull els drets que es pensa liquidar durant l'exercici per un import de 71.138.995,34 euros.
2. El detall del pressupost quant a classificació econòmica i per programes s'adjunta com a annex I.
3. La distribució del capítol II del pressupost de despeses per a 2005 entre els diferents centres de despesa, així com el responsable de cada centre de despesa i el programa al qual pertany, és la que s'adjunta com a annex II. 4. S'aprova la programació plurianual d'inversions que s'adjunta com a annex III.
5. La modificació de la relació de llocs de treball del personal funcionari i laboral s'adjunta com a annex IV.
6. S'adjunta, com a annex V, la llista de tarifes i preus públics que cobrarà la Universitat per la prestació dels seus serveis durant l'exercici de 2005.
7. Juntament amb el detall econòmic d'aquest pressupost s'aproven, també, les normes d'execució pressupostària que regiran l'execució pressupostària de la Universitat de les Illes Balears durant l'exercici econòmic de 2005, que s'adjunten com a annex VI.
8. Tots els majors ingressos que s'obtinguin dins l'exercici de 2005 seran, per resolució del Rector, incorporats al pressupost, per subvenir a les obligacions específiques corresponents en el cas d'ingressos finalistes o per subvenir a obligacions determinades pel Consell de Direcció d'acord amb la normativa aplicable.
9. Es podran tramitar fins al 31 de març de 2005 obligacions contretes durant l'exercici de 2004; a partir d'aquesta data, la tramitació exigirà l'informe previ de la Comissió Econòmica del Consell de Govern. El dit informe serà també preceptiu per a obligacions contretes en exercicis anteriors. 10. A efectes d'inventari de béns, i amb la finalitat de reduir el registre patrimonial i agilitar-ne la gestió, es fixa com a import mínim perquè un element sigui inventariable la quantitat de 500 euros. Es permet, en qualsevol cas, inventariar elements d'import inferior si el responsable del centre de despesa ho considera oportú.
11. El Consell de Direcció queda autoritzat per prendre les mesures oportunes per desenvolupar aquest acord.
Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. Notes explicatives:
Els percentatges d'alumnes matriculats han estat calculats sobre les dades de la matrícula per al curs 2004-2005 a 26 de novembre de 2004. Els càlculs s'han realitzat segons el nombre d'alumnes-crèdit de cada departament.
El nombre de personal docent i investigador ha estat calculat sobre les dades de plantilla de novembre de 2004. Els càlculs s'han realitzat considerant com a (1) els professors a temps complet i la resta el percentatge equivalent segons la seva càrrega docent.
L' experimentalitat ha estat calculada de forma inversa a l'ordre de taxes, i ajustant l'experimentalitat dels departaments als estudis que imparteixen.
Els sexennis d'investigació han estat calculats sobre la base de les dades de novembre de 2004. 3.1.2. Certificat d'aptitud pedagògica (inclou tots els
cursos): 510 euros.
3.2. Títols i secretaria 3.2.1. Expedició de títols acadèmics: 3.2.1.1. De doctor: 172,18 euros. 3.2.2. Secretaria: 3.2.2.1. Obertura d'expedient acadèmic per al començament
d'estudis en un centre, certificats acadèmics i trasllats
d'expedient acadèmic: 20,96 euros. Annex V. Tarifes i preus públics
1) VIGÈNCIA DE LES TARIFES I ELS PREUS A partir de l'inici del curs 2004-2005 s'apliquen els preus establerts als punts 2, 3 i 5 d'aquest annex. La resta de tarifes s'aplicaran a partir del dia 1 de gener de 2005. Es faculta el Consell de Direcció per interpretar els dubtes que puguin sorgir de l'aplicació d'aquestes tarifes, així com per fixar els preus dels serveis que puguin anar sorgint durant l'any 2005.
2) ENSENYAMENTS Els preus públics per satisfer per la prestació del servei públic de l'educació superior a la Universitat de les Illes Balears, el curs 2004-2005, als ensenyaments conduents a l'obtenció de títols oficials, seran abonats d'acord amb les normes que s'estableixen al Decret 59/2004, de 2 de juliol (BOIB núm. 94, de 6 de juliol).
3) PREUS PÚBLICS PER PRESTACIÓ DE SERVEIS ACADÈMICS En aquest apartat es detallen els altres preus públics per avaluació i proves, expedició de títols i drets de secretaria, d'acord amb el que estableix l'annex V del Decret 59/2004, de 2 de juliol (BOIB núm. 94, de 6 de juliol).
3.1. Avaluació i proves 3.1.1. Proves d'aptitud per a l'accés a la Universitat: 59,80 4) SERVEI LINGÜÍSTIC
4.1. Tarifes de l'àrea d'assessorament de correcció i traducció
Finançament: 5) TARIFES DE L'EDIFICI SA RIERA
5.1. Institut de Ciències de l'Educació: Formació permanent del professorat
(*)Estudiants, comunitat universitària.
5.2. Institut de Ciències de l'Educació: reciclatge de català
Les tarifes corresponents als cursos de reciclatge són determinades per la Conselleria d'Educació i Cultura. 5.3. Servei d'Activitats Culturals
Activitats per al primer quadrimestre de l'any acadèmic 2004-2005. 5.4. Extensió Universitària: Universitat Oberta per a Majors (UOM)
6) LLOGUER D'AULES I INSTAL·LACIONS
6.1. Espais que es poden utilitzar 6.2. Criteris de pagament
Les reserves d'espais que procedeixin d'algun òrgan de la UIB són gratuïtes, així com l'equipament de l'espai, sempre que no s'hagi d'emprar material específic del qual no es disposi a la Universitat.
Les reserves d'espais que procedeixin d'organismes oficials o d'entitats privades amb un conveni específic amb la UIB per a la utilització d'espais de la Universitat, són gratuïtes, però s'han de cobrir les despeses que es generin d'hores extres de bidells, del servei de neteja i del sistema de videoconferència, si escau.
Les reserves d'espais que procedeixin d'entitats privades han de cobrir totes les despeses, que seran: el lloguer de l'espai, les hores extres de bidells, el servei de neteja i el sistema de videoconferència, si escau. En qualsevol cas els preus no inclouen l'IVA.
6.3. Preus de les aules
GRUP 1. Aules amb capacitat per a menys de 75 persones GRUP 2. Aules amb capacitat per a més de 75 i menys de 100 persones
GRUP 3. Aules amb capacitat per a més de 100 persones
PREUS D'ALTRES ESPAIS Altres espais que es poden llogar són: el Propileu i els halls dels edificis i les aules específiques (aules de música, plàstica, etc.), sempre que el Consell de Direcció hi doni el vistiplau, i els preus resten per convenir en el moment de la reserva.
AULES INFORMÀTIQUES
PREUS DEL SISTEMA DE VIDEOCONFERÈNCIA Els preus inclouen la posada en marxa dels equips. No inclouen el cost de la connexió telefònica, la realització ni el suport tècnic. Aquests preus es fixaran en el moment de fer la reserva. Els preus dels espais no especificats en aquest document i que oportunament es consideri que es poden llogar els fixarà, en el moment en què es faci la reserva, el Consell de Direcció. 7) ALTRES SERVEIS
7.1. Tarifes del Servei de Recursos Audiovisuals 7.2. Serveis Cientificotècnics
7.2.1. Tarifes
Les tècniques i/o mostres especials requereixen l'elaboració del pressupost corresponent. En el cas de mostres similars i/o d'un nombre de mostres elevat, es realitzarà un descompte màxim d'un 40 per cent sobre els preus tarifats. Als efectes de facturació, la mínima unitat temporal serà de 30 minuts. Tots els preus de la taula inclouen l'operador. En cas que sigui necessària una preparació/manipulació de mostres addicional, aquestes hores es facturaran independentment. El cost no inclou els reactius necessaris. Tampoc no inclouen l'IVA.
7.3. Campus Extens
7.3.1. Tarifes 7.4. Servei de Sistemes d'Informació Geogràfica i Teledetecció
7.4.1. Tarifes
Els preus no inclouen l'IVA. Annex VI. Normes d'execució
TÍTOL I. EL PRESSUPOST DE LA UIB. NORMES GENERALS Article 1. Definició i normativa
TÍTOL II. ELS CRÈDITS I LES SEVES MODIFICACIONS CAPÍTOL I. ELS CRÈDITS PRESSUPOSTARIS Article 2. Estructura dels crèdits
CAPÍTOL II. LES MODIFICACIONS PRESSUPOSTÀRIES Article 5. Principis generals
TÍTOL III. NORMES DE PROCEDIMENT DE GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA
CAPÍTOL III. PRESSUPOST DE DESPESES Article 7. Competències per a la gestió de despeses
CAPÍTOL IV. PRESSUPOST D'INGRESSOS Article 15. Principis generals
TÍTOL IV. CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA Article 20. Normativa aplicable
TÍTOL V. ALTRES DISPOSICIONS Article 25. Control intern TÍTOL I. EL PRESSUPOST DE LA UIB. NORMES GENERALS
Article 1. Definició i normativa El pressupost de la Universitat de les Illes Balears constitueix l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions o despeses que pot reconèixer la Universitat i dels drets o ingressos que es preveuen realitzar o liquidar durant l'exercici. La gestió del pressupost s'ha de realitzar de conformitat amb les presents Bases d'execució i d'acord amb els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret, de 26 de setembre de 2003, amb la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, amb la Llei general pressupostària, RDL 47/2003, de 26 de novembre, i amb la Llei 1/1986, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com amb la legislació general supletòria que sigui aplicable. El Rector, a proposta del Gerent, dictarà les resolucions necessàries per al desenvolupament, la interpretació i el compliment d'aquestes bases.
TÍTOL II. ELS CRÈDITS I LES SEVES MODIFICACIONS
CAPÍTOL I. ELS CRÈDITS PRESSUPOSTARIS
Article 2. Estructura dels crèdits L'estructura pressupostària dels crèdits de despeses es presenta en una triple classificació: funcional, econòmica i analítica. Respecte a la classificació funcional, els crèdits de l'estat de despeses del pressupost es detallen segons cinc programes: Programa 1: 422D Ensenyaments universitaris
Classificació econòmica: formada por cinc dígits indicatius del tipus de despesa (capítol, article, concepte i els dos últims, corresponents al subconcepte). En tot cas, s'adapta a les normes que amb caràcter general estan establertes per al sector públic. Pel que fa a la classificació analítica, el pressupost presenta una equivalència de totes les partides pressupostàries i el centre gestor de la despesa (en el cas dels centres, departaments, instituts...) o el centre de despesa (en el cas en què el codi analític es correspon amb un curs, projecte d'investigació...). Aquesta classificació consta de sis dígits, els dos primers estan relacionats amb el tipus de despesa (per exemple, 01 centres, 03 serveis centrals, 04 departaments, 06 projectes d'inversió immaterials...).
Article 3. Limitació qualitativa i quantitativa dels crèdits Els crèdits dels estats de despeses s'han de destinar, exclusivament, a la finalitat específica per a la qual han estat consignats en els diferents programes del pressupost inicial o per a les modificacions pressupostàries degudament autoritzades durant l'exercici, i no es poden autoritzar despeses en quantia superior als crèdits consignats a l'estat de despeses. Són nuls de ple dret els actes administratius en general que siguin adoptats sense existència de crèdit pressupostari adequat i suficient per persona manifestament incompetent o prescindint totalment i absolutament del procediment.
Article 4. Vinculació dels crèdits Els crèdits pressupostaris que conformen els respectius programes de despeses tenen caràcter limitatiu d'acord amb els nivells de vinculació que es defineixen a continuació:
a) Amb caràcter general la vinculació ha de ser funcional a nivell de programa i econòmica a nivell de capítol, excepte per al capítol VI, que ho serà a nivell d'article. b) Els crèdits corresponents a fons finalistes no poden estar mai vinculats amb d'altres que no tinguin aquest caràcter i la mateixa finalitat, és a dir, han d'estar vinculats a nivell d'analítica. c) No poden quedar vinculats amb altres crèdits els destinats als pagaments de subvencions amb assignació nominativa al pressupost de la UIB. Una vegada aprovat el pressupost de l'exercici, es procedirà a obrir automàticament els conceptes pressupostaris de despeses que correspondran a bosses de vinculació a nivell de capítol o d'article, encara que la dotació inicial d'aquests conceptes sigui inexistent.
CAPÍTOL II. LES MODIFICACIONS PRESSUPOSTÀRIES
Article 5. Principis generals Les modificacions pressupostàries són alteracions dels crèdits inicialment aprovats en el pressupost, que es poden produir per la inexistència o insuficiència del crèdit inicial o bé per l'obtenció d'ingressos específics. Els crèdits pressupostaris només es poden modificar d'acord amb el que disposen la Llei orgànica d'universitats, els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears i la legislació vigent de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Les modificacions de crèdit han de ser objecte d'acord, amb l'informe previ del Gerent, del Consell de Govern, que pot delegar-les en la Comissió Econòmica, a excepció de les transferències de capítols de despeses capital a despeses corrents, que ha d'autoritzar prèviament el Consell Social. Les modificacions pressupostàries s'han d'iniciar a proposta del Gerent o bé dels responsables que tinguin a càrrec seu la gestió de partides de despesa, han d'incloure una memòria explicativa de la seva necessitat i s'han d'enviar a la Gerència per a la seva comptabilització provisional. Si es considera oportú, es podran adjuntar altres informes a l'expedient, sobretot quan la modificació estigui emparada en drets econòmics no prevists. Article 6. Tipus de modificacions pressupostàries a) Suplement de crèdit i crèdits extraordinaris Quan calgui realitzar una despesa que no es pugui ajornar a l'exercici següent i per a la qual la dotació de crèdit pressupostari sigui insuficient o inexistent, es podrà autoritzar la concessió d'un suplement de crèdit en el primer supòsit o d'un crèdit extraordinari en el segon cas. Fer la proposta d'aquestes modificacions correspon al Gerent, i s'hi ha d'especificar els recursos que hagin de finançar la major despesa prevista. Correspon al Consell de Govern d'aprovar aquests expedients, amb l'autorització prèvia del Consell Social.
b) Ampliacions de crèdit El caràcter d'ampliable suposa la possibilitat que, complerts prèviament els tràmits i els requisits que s'estableixin, podrà augmentar-se la dotació del crèdit que inicialment s'hagi aprovat. Aquest augment de la dotació d'alguns crèdits no suposa la baixa d'un altre crèdit o partida.
Els crèdits no poden ser ampliats en els casos següents: El crèdit corresponent a la plantilla de funcionaris docents de la Universitat, excepte els conceptes retributius individuals establerts pel Consell Social de la Universitat, a proposta del Consell de Govern, en consideració a exigències docents i investigadores o a mèrits rellevants, i els crèdits del concepte 160, quotes socials. El crèdit corresponent a la plantilla de funcionaris no docents, excepte els crèdits del concepte 160, quotes socials.
c) Transferències de crèdits Les transferències de crèdits suposen el traspàs de crèdits d'una a una altra partida pressupostària, aplicant la disminució i el correlatiu augment d'una o de diverses partides diferents, de forma que la despesa autoritzada no variï. Les transferències de crèdits estan subjectes a les limitacions següents: No afecten els crèdits ampliats, ni els extraordinaris concedits durant l'exercici. No es poden minorar els crèdits que hagin estat incrementats amb suplements o transferències, llevat que afectin crèdits de personal, ni crèdits incorporats com a conseqüència de romanents no compromesos procedents de l'exercici anterior. No s'incrementaran crèdits que com a conseqüència d'altres transferències hagin estat objecte de minoració, llevat que afectin crèdits de personal. Les limitacions anteriors no afectaran les transferències de crèdit quan es tracti de modificacions com a conseqüència de reorganitzacions administratives.
Òrgans competents per aprovar les transferències de crèdit a la UIB: El Consell de Govern pot acordar que es facin transferències de crèdit entre els diferents conceptes dels capítols d'operacions corrents i d'operacions de capital, així com transferències de despeses corrents a despeses de capital. Les transferències de despeses de capital a qualsevol altre capítol han de ser objecte d'acord del Consell del Govern, amb l'autorització prèvia del Consell Social.
d) Incorporacions de crèdits Definim la incorporació de crèdit com l'acte de sumar o afegir, als crèdits inicials d'un exercici pressupostari, el romanent obtingut de la liquidació de l'exercici anterior. Amb l'autorització prèvia del Gerent, els romanents es poden incorporar a l'estat de despeses de l'exercici immediat següent en els casos següents: Romanents que corresponguin a crèdits de despeses finançades amb ingressos específics, aportacions de persones naturals o jurídiques per finançar despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses en la seva finalitat i els objectius de la Universitat. Crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, així com les transferències de crèdit concedides o autoritzades a l'últim trimestre de l'exercici pressupostari. Crèdits que garanteixin compromisos de despeses contrets abans del tancament de l'exercici pressupostari i que, per motius justificats, no s'hagin pogut realitzar durant l'exercici. Crèdits autoritzats en funció de la recaptació efectiva de drets afectats. Crèdits per a operacions de capital relatius a programes d'inversions, la realització dels quals no s'hagi pogut fer durant l'exercici, i que convé destinar a la mateixa finalitat a l'exercici següent. e) Generacions de crèdit Aquest tipus de modificació pressupostària permet incrementar un crèdit en funció de l'obtenció de determinats ingressos no prevists al pressupost inicial. Poden generar crèdit a l'estat de despeses del pressupost els ingressos derivats de les operacions següents: Cessions de programes científics i investigacions. Aportacions de persones naturals o jurídiques per finançar despeses que per la seva naturalesa estiguin compreses en la seva finalitat i els objectius de la Universitat. Excepcionalment, encara que no s'hagi dut a terme l'ingrés, i sempre que les disponibilitats de tresoreria ho permetin, el Consell de Direcció pot autoritzar una bestreta i generar crèdit, en cas que s'aporti documentació suficient que garanteixi el futur ingrés en qüestió.
Les modificacions de crèdit a què fa referència aquest article les comptabilitzarà provisionalment, a proposta del Gerent, el Servei de Comptabilitat i Pressuposts, que ha d'elaborar, amb la periodicitat que estableixin els òrgans competents, una proposta d'acord de ratificació per a totes les modificacions registrades en el període.
TÍTOL III. NORMES DE PROCEDIMENT DE GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA
CAPÍTOL III. PRESSUPOST DE DESPESES
Article 7. Competències per a la gestió de les despeses a) Correspon al Rector d'autoritzar totes les despeses d'imports superiors a 1.500 euros. b) Els òrgans unipersonals prevists a l'article 10.3 dels Estatuts, els directors dels treballs prevists a l'empara de l'article 83 de la LOU, els responsables dels projectes de recerca i d'altres projectes d'inversió immaterial, els administradors de centre, en els seus respectius àmbits de competència, poden autoritzar les despeses d'imports inferiors a 1.500 euros. c) L'ordenació de despeses i pagaments correspon al Rector, que pot delegar-la en el Gerent.
Article 8. Règim de centralització i descentralització El pressupost de la UIB per a 2005 s'ha de gestionar a través de les diferents àrees administratives d'acord amb la distribució de despeses que es recull a l'annex II d'aquest pressupost. Aquestes gestionaran les despeses d'un o de diversos departaments, serveis o unitats administratives, així com les partides corresponents a les activitats de recerca o de l'article 83 de la LOU dirigides per professors de la Universitat. Tenen la consideració de despeses descentralitzades aquelles en les quals les àrees administratives realitzen totes les fases de la gestió, des de l'autorització fins a la proposta de pagament. Els serveis administratius poden tramitar comandes contra pressuposts per als quals tinguin autorització fins a una quantia màxima de 1.500 euros sense que calgui trametre prèviament la proposta de despesa als serveis centrals de comptabilitat, de manera que n'hi haurà prou, per tant, amb l'autorització del responsable del centre de despesa. Les despeses centralitzades, a més de les corresponents al capítol I de personal, són aquelles en les quals els serveis centrals, a partir de les sol·licituds rebudes a través dels corresponents serveis, realitzen totes les fases de la gestió, des de l'autorització al pagament.
Article 9. Fases de la gestió de la despesa La gestió dels crèdits de despeses la realitzaran els òrgans unipersonals, o es farà per delegació d'aquests, mitjançant les fases següents, que donaran lloc a la formalització dels documents comptables corresponents:
L'autorització o aprovació de despeses (document A) L'autorització és l'operació comptable que reflecteix l'acte en virtut del qual s'acorda de realitzar una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, i que destina a aquesta finalitat la totalitat o part d'un crèdit pressupostari disponible. Compromís o disposició de despeses (document D) El compromís o la disposició de despeses és l'operació comptable que reflecteix l'acte en virtut del qual s'acorda o concerta amb un tercer, després del compliment dels tràmits legalment establerts, de realitzar obres, prestar serveis o fer un subministrament. Amb la disposició de despeses queda formalitzada la reserva de crèdit per un import i unes condicions exactament determinats.
Reconeixement de l'obligació (document O) El reconeixement de l'obligació és l'acte mitjançant el qual es declara l'existència de crèdit exigible contra l'entitat, derivada d'una despesa autoritzada i compromesa, després de l'acreditació documental prèvia de la realització de la contraprestació o del dret del creditor, de conformitat amb els acords que en el seu moment autoritzaren i comprometeren la despesa. El reconeixement d'obligacions ha d'anar acompanyat, en tot cas, de la documentació suficient que justifiqui el compliment de l'obligació.
Ordenació de pagament (document P) És l'acte mitjançant el qual, després de l'oportuna comprovació documental del dret del creditor, es proposa al Rector el pagament d'obligacions prèviament reconegudes contra la tresoreria de la Universitat. Procediments abreviats de gestió del pressupost de despeses, documents unificats: Un mateix acte administratiu pot abraçar més d'una de les fases de gestió de la despesa. L'acte administratiu que acumuli dues o més fases produirà els mateixos efectes que si aquestes fases s'estableixen en actes administratius separats. Els documents unificats possibles són els següents: Autorització i compromís o disposició de
despeses: document AD. Les àrees descentralitzades poden tramitar l'expedient de despesa complet juntament amb la factura o documentació justificativa de l'obligació que s'hagi de reconèixer, mitjançant el document ADOP, que s'ha d'enviar al Servei de Comptabilitat per a la seva intervenció i iniciar el tràmit de l'ordenació del pagament. Aquest document es pot utilitzar per a la tramitació de despeses menors, viatges, subministraments, i en general aquelles despeses de capítol II i VI l'import de les quals no requereixi autorització prèvia de la despesa o bé expedient de contractació.
Article 10. Contingut i forma dels documents oficials que s'han de tramitar Les factures o documents justificatius de les despeses, que s'adjunten als documents comptables, han de ser originals, s'han d'ajustar als requisits oficials i han de contenir com a mínim les dades següents: Identificació de l'entitat receptora: les factures s'han
d'expedir a nom de la Universitat de les Illes Balears amb el
CIF Q0718001A. A les factures expedides en moneda estrangera s'hi ha d'adjuntar còpia del BOE en què figuri el tipus de canvi aplicable a la data de la despesa o bé el contravalor dels pagaments realitzats, acreditat mitjançant document bancari en què consti el canvi aplicat. Altres documents autoritzats: en els casos de petites despeses, transports de persones, serveis d'aparcament..., les factures es poden substituir per vals numerats, tiquets de màquines registradores, etc. En tot cas aquests també han de contenir com a mínim: el número, el número d'identificació fiscal de l'expenedor, el tipus impositiu aplicat o l'expressió IVA inclòs, i l'import. Respecte a l'adquisició de material inventariable, aquesta condició s'ha de certificar al document comptable de reconeixement de l'obligació i s'hi ha d'adjuntar la corresponent fitxa d'inventari als efectes de poder aconseguir el control i fer el seguiment d'aquest tipus de despeses. Correspon a la Gerència elaborar el contingut i els requisits d'altres documents oficials que s'han de tramitar en el procés d'execució del pressupost.
Article 11. Procediment per a la gestió de despeses menors D'acord amb la legislació vigent sobre la matèria, tenen la consideració de despeses menors les que no superin els límits següents, IVA inclòs: Subministraments, consultoria i assistència i serveis 12.020,24 euros Subministraments en els supòsits de fabricació 18.030,36 euros Obres 30.050,61 euros Les despeses corresponents a energia elèctrica, aigua, gas, combustibles, telèfon i similars de qualsevol quantia La tramitació de propostes de despesa d'aquest tipus, excepte les que estiguin centralitzades, correspon a les diferents àrees administratives. Tot això sens perjudici de les despeses inferiors a 1.500 euros, respecte a les quals pot tramitar-se directament un document comptable ADOP. Article 12. Indemnitzacions per raó del servei Les idemnitzacions a les quals per raó del servei tingui dret el personal de la Universitat de les Illes Balears es regeixen per l'Acord normatiu 5895/2002, del dia 6 de novembre (FOU núm. 210). Per a les qüestions no previstes en aquest acord normatiu, hom es regirà per la normativa general aplicable.
Article 13. Despeses plurianuals Es poden adquirir compromisos de despeses que s'hagin de realitzar en exercicis posteriors a aquell en què s'autoritzen i es comprometen, sempre que aquestes despeses tinguin per objecte finançar alguna de les activitats que s'indiquen a continuació: a) Inversions de capital. Anualment, amb el pressupost de la Universitat, el Consell Social ha d'aprovar la programació d'inversions plurianuals. És necessari l'acord del Consell Social per a l'aprovació de despeses d'inversions de caràcter plurianual que no figurin en els crèdits inicialment aprovats i indicats a l'annex III del pressupost.
Article 14. Acomptes de caixa fixa Els acomptes de caixa fixa són les provisions de fons de caràcter permanent que es realitzen a les habilitacions d'aquesta universitat, per atendre de forma immediata els pagament exclosos de fiscalització prèvia i la seva posterior aplicació al pressupost de despeses. Aquestes provisions tenen la consideració d'operacions no pressupostàries.
a) Característiques Es tracta de provisions de fons de caràcter permanent a favor de les habilitacions d'aquesta universitat. És una descentralització de la tresoreria. A la UIB les habilitacions són deutors respecte a la tresoreria general. No estan subjectes a fiscalització prèvia. No obstant això, més tard es procedirà a la fiscalització quan es formalitzi la despesa (imputació de la despesa al crèdit corresponent del pressupost), i es pot tornar enrere el pagament si la despesa és contrària a la normativa. S'atendran en tot cas les despeses relatives a dietes, despeses de locomoció, subministraments menors i viatges.
b) Funcions i competències de l'habilitat Com a responsable d'una caixa pagadora existeix un habilitat pagador, amb nomenament exprés per realitzar les funcions inherents al càrrec. Aquest habilitat ha d'atendre el pagament de les obligacions que corresponguin a la seva unitat administrativa o edifici. En tot cas no es poden tramitar pagaments individualitzats superiors a 3.000 euros. Preferentment els pagaments s'han de fer mitjançant taló bancari nominatiu, llevat dels casos de les petites despeses, en què es pot pagar en metàl·lic. L'habilitat ha de justificar els pagaments ja realitzats adjuntant les factures i altres documents originals. Aquestes despeses s'han de tramitar mitjançant el document comptable corresponent en formalització.
c) Reposicions dels fons de caixa fixa Els habilitats pagadors poden sol·licitar a la Gerència una nova provisió de fons de la tresoreria de la Universitat un cop hagin justificat, com a mínim, el 75% de l'anterior.
CAPÍTOL IV. PRESSUPOST D'INGRESSOS
Article 15. Principis generals De tot acte, acord, resolució o providència pel qual la Universitat sigui creditora se n'ha de fer la corresponent anotació en comptabilitat. Els ingressos de la Universitat estan destinats en la seva totalitat a atendre les despeses produïdes per les activitats pròpies de la institució, si bé determinades partides d'ingressos poden estar vinculades al finançament de despeses finalistes o de caràcter específic. No es concedeixen exempcions, condonacions, rebaixes, descomptes ni moratòries en el pagament de taxes, preus públics i tarifes previstes, llevat dels que estan establerts per llei o per acord del Consell Social. Article 16 . Tipus d'ingressos Els tipus d'ingrés són els següents: Ordinari: previst a l'estat d'ingressos del pressupost.
Article 17. Fases de la gestió dels ingressos En la gestió del pressupost d'ingressos s'han de distingir les fases següents:
Reconeixement del dret És l'acte a través del qual es comptabilitza el dret de la Universitat a la percepció de determinades quantitats. Per dur a terme el reconeixement del dret s'han de complir una sèrie de condicions: a) Tenir constància que s'ha produït un fet que comporta
el naixement del dret a cobrar.
Ingrés Es correspon amb l'acte de l'ingrés pròpiament dit. Tots els ingressos han d'estar degudament comptabilitzats en el pressupost de la Universitat, per això, seguint el criteri d'unitat de caixa previst a la llei, s'han de fer al compte corrent de l'entitat bancària que es determini en cada cas. Devolucions d'ingressos Amb l'informe previ de l'òrgan competent (degà, director, cap de servei, administrador de centre...) i amb l'autorització del Gerent, el Servei de Comptabilitat i Pressuposts pot procedir a la devolució d'ingressos quan es donin causes justificades suficients.
Reintegraments de pagament Les quantitats que la Universitat rep per reintegrament de pagaments indeguts seran incorporades directament pel Servei de Comptabilitat i Pressuposts a l'aplicació pressupostària de procedència.
La gestió del pressupost d'ingressos es duu de forma centralitzada al Servei de Comptabilitat i Pressuposts.
Article 18. Estructura de la consignació d'ingrés Cada partida pressupostaria d'ingrés serà determinada per un codi de cinc dígits corresponents a la classificació econòmica. La comptabilitat s'ha de fer a nivell de concepte pressupostari, si bé es pot ampliar a nivell de subconcepte si és necessari per a una millor gestió dels ingressos.
Article 19. Descripció general dels ingressos
a) Ingressos procedents del Govern de les Illes Balears És la transferència que anualment rep la Universitat per a despeses ordinàries i extraordinàries, que es destinen a cobrir despeses que no tenen finançament específic.
b) Ingressos finalistes o de caràcter específic Són aquells ingressos que financen projectes de recerca i ajuts o subvencions específics relacionats amb l'activitat de la Universitat. Aquests ingressos que s'obtinguin com a contraprestació de projectes i serveis de recerca queden afectats directament a les unitats on s'hagin generat.
c) Interessos Són els ingressos que s'obtenen dels fons en comptes corrents de la tresoreria de la Universitat. S'han d'imputar a la corresponent partida del pressupost d'ingressos.
d) Endeutament La Universitat pot utilitzar el recurs de l'endeutament amb l'autorització prèvia de la comunitat autònoma.
e) Romanents de tresoreria El pressupost de la Universitat de les Illes Balears, d'acord amb l'article 81.g) de la LOU, conté en el seu estat d'ingressos el romanent de tresoreria. Els romanents de tresoreria en general són la diferència que hi ha entre els ingressos obtinguts i les despeses realitzades en exercicis anteriors, o tècnicament, la diferència entre els drets reconeguts i les obligacions reconegudes, en el moment de la liquidació del pressupost. Els romanents, com que es tracta de recursos ja generats en exercicis anteriors, tenen una naturalesa diferent de la resta de recursos prevists al pressupost d'ingressos, i no és procedent ni el reconeixement dels drets ni encara menys recaptar-los.
El pressupost per a 2005 distingeix tres tipus de romanents:
Romanents específics: Són aquells que provenen del capítol d'inversió, i són específics perquè només es poden utilitzar per finançar crèdits del capítol de despeses d'inversió.
Romanents especials: Són aquells per als quals ja s'ha fet una proposta de despesa però per als quals al final de l'exercici econòmic encara no s'ha formalitzat ni el reconeixement de l'obligació ni el pagament corresponent. Provenen bàsicament de partides de despesa del capítol 2 de l'any 2004 i tenen el reflex en partides de despesa per a 2005.
Romanents genèrics: Serien la resta de romanents no considerats específics ni especials i que financen el pressupost de despeses 2005. El pressupost 2005 es basa en l'estimació de liquidació dels dits romanents en l'exercici 2004.
f) Preus públics i tarifes Ensenyaments: segons el Decret 59/2004, de 2 de juliol (BOIB núm. 94, de 6 de juliol), de preus públics per a l'obtenció d'estudis oficials, aquests ingressos estan destinats directament al finançament de les despeses derivades de l'organització i dels estudis de la Universitat. Preus per prestació de serveis acadèmics: avaluació, proves, expedició de títols, taxes de secretaria, etc. Tarifes per a la cessió temporal de l'ús de locals o espais de la Universitat, per destinar-los a activitats o serveis d'entitats o associacions externes que tinguin una finalitat compatible amb la de la Universitat. La gestió de l'autorització es duu a través del Vicerectorat d'Infraestructures d'acord amb els criteris fixats a la normativa específica, i els ingressos que s'obtinguin s'han d'incorporar al pressupost de la Universitat. Ingressos per prestació de serveis universitaris no acadèmics: normalment aquests ingressos revertiran a les unitats que hagin prestat el servei i incrementaran l'assignació establerta al pressupost inicial. Les tarifes i els preus que s'hagin d'aplicar durant l'exercici 2005 per la prestació de serveis, realització d'activitats o utilització de locals o d'espais, etc., són els que es detallen a l'annex V del pressupost.
TÍTOL IV. CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA
Article 20. Normativa aplicable La normativa aplicable és la següent:
Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques (TRLCAP). Reial decret 1098/2001, de 12 d'octubre, pel qual s'aprova el Reglament general de la Llei de contractes de les administracions públiques (RGLCAP). Ordre de 19 de desembre de 1997 per la qual es desenvolupa la regulació dels registres de contractes i de contractistes.
Article 21. Òrgans de contractació El Rector és l'òrgan de contractació de la Universitat de les Illes Balears i exerceix les seves funcions d'acord amb el que estableixen el text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques i la seva legislació complementària. A aquest efecte, el Rector està facultat, com a òrgan de contractació, per determinar els procediments i formes de contractació, així com per autoritzar els contractes administratius qualsevol que sigui la seva quantia, d'acord amb el que estableix el TRLCAP.
La Mesa de contractació de la Universitat és designada pel Consell de Direcció. Són membres permanents de la Mesa de contractació l'assessor jurídic, la cap del Servei de Contractació, Patrimoni i Infraestructura i la cap del Servei de Comptabilitat i Pressuposts de la Universitat, a més d'un funcionari del Servei de Contractació, Patrimoni i Infraestructura que actuarà de secretari.
Són funcions de la Mesa de contractació assistir l'òrgan de contractació per a l'adjudicació del contractes, segons el que estableix l'article 81 del TRLCAP. La Mesa de contractació abans de formular la seva proposta pot demanar tants informes tècnics com consideri necessaris.
Article 22. Terminis prevists per a la tramitació de procediments administratius de contractació
a) Terminis de licitació Per al còmput dels terminis de licitació hem de distingir tres tipus de procediments: Procediment obert Els terminis de licitació: * Diari Oficial de la Comunitat Europea.
Els expedients de contractació poden ser ordinaris, urgents, d'emergència i de tramitació anticipada.
En el supòsit de tramitació urgent, tots els terminis de licitació i d'adjudicació es redueixen a la meitat. Excepte per als anuncis que s'hagin de publicar al DOCE, s'han d'observar els terminis establerts al TRLCAP, que es detallen al quadre anterior. b) Terminis per a la tramitació administrativa
La durada del procés de contractació des de l'inici de l'expedient administratiu fins a l'adjudicació del contracte pot ser com a màxim de tres mesos.
Article 23. Formes i procediments d'adjudicació
a) Formes d'adjudicació Subhasta: adjudicació al licitador que, sense superar el pressupost de licitació, ofereixi el preu més baix. Concurs: adjudicació al licitador que en conjunt presenti la proposició més avantatjosa.
b) Procediments d'adjudicació (art. 73 del TRLCAP) Procediment obert: qualsevol empresari pot presentar una proposició. Procediment restringit: només poden presentar proposicions els empresaris seleccionats prèviament per l'Administració i que ho hagin sol·licitat prèviament. Procediment negociat: el contracte serà adjudicat a l'empresari justificadament triat per la Universitat de les Illes Balears prèviament consultades i negociades les condicions del contracte amb un o diversos empresaris. Tots els procediments per a l'adjudicació dels contractes, llevat dels negociats, s'han d'anunciar al diari oficial que correspongui. Article 24. Tipus de contractes en funció de la seva quantia ** En els supòsits de contractes de fabricació. TÍTOL V. ALTRES DISPOSICIONS
Article 25. Control intern El control intern dels ingressos i de les despeses de la Universitat ha d'adoptar les modalitats de control pressupostari i control de gestió. El control pressupostari correspon al Gerent, sota la supervisió del Consell de Govern. El control de gestió ha d'abastar el de mètodes i procediment i s'ha de dur a terme a través del Gerent. El Gerent ha de presentar quadrimestralment al Rector un informe sobre l'execució del pressupost, el qual en donarà compte al Consell de Govern.
Article 26. Tancament A l'exercici econòmic 2005 s'hi han d'imputar tots els drets liquidats durant l'exercici, així com la totalitat de les obligacions reconegudes. Les dates límit per a la presentació i tramitació de documents comptables la determinarà oportunament la Gerència. A final de l'exercici 2005 tots els crèdits disponibles que no siguin finalistes per la seva naturalesa, queden automàticament anul·lats. Al tancament del pressupost la Gerència procedirà a confeccionar els comptes anuals, que seran autoritzats pel Rector. Els comptes han de contenir la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses, el balanç, el compte de resultat economicopatrimonial i la Memòria econòmica. Correspon al Consell Social l'aprovació de la liquidació dels comptes anuals de la Universitat. Prèviament a l'aprovació, pot fer fer una auditoria externa, que es realitzarà sota les directrius de la Intervenció General de la CAIB.
Article 27. Pròrroga del pressupost En cas que el dia 1 de gener de 2006 no s'hagi aprovat el pressupost, i fins que el Consell Social no aprovi el nou, es considerarà automàticament prorrogat el de l'exercici anterior. La pròrroga no afectarà els crèdits de despesa que corresponguin a serveis, projectes o programes que finalitzin durant l'exercici. |
|
| Palma,
17 de desembre de 2004 El Rector, Avel·lí Blasco |
|
|
|
|