FULL OFICIAL
Universitat de les
Illes Balears
Any XVIII
Núm. 210
Divendres,22 de novembre de 2002
Any
Núm.
Acord
Cercar
?
ALTRES DISPOSICIONS
Consell Executiu
5898. ACORD EXECUTIU del dia 10 de setembre de 2002 sobre l'˙s a favor d'un llenguatge no sexista en la documentaciˇ universitÓria.

El Consell Executiu, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de la competència que li atribueix l'article 23.1.h) dels Estatuts d'aquesta universitat, ha acordat d'aprovar unes recomanacions sobre l'ús a favor d'un llenguatge no sexista en la documentació universitària.

Exposició de motius

En l'establiment de la llengua catalana de l'Administració, la UIB ha defensat i defensa, a més d'altres qüestions, la conveniència d'utilitzar un llenguatge no discriminatori entre sexes.

La UIB, sensibilitzada sobre la conveniència d'evitar el llenguatge sexista en l'Administració, s'ha esforçat, a través del Servei Lingüístic d'aquesta universitat, a evitar-lo a l'hora de confeccionar els impresos de l'Administració universitària i a l'hora de corregir i redactar els textos, i s'ha preocupat d'incidir sobre aquesta qüestió en les classes de llenguatge administratiu per al personal d'administració i serveis.

A les normes de l'àrea de correcció del dit Servei, «Per als correctors del Servei Lingüístic», a l'apartat dedicat al tractament personal, hi ha escrit ja a la versió de l'any 1995: «Respecte total envers el gènere del receptor o dels possibles receptors o terceres persones: per tant, ús del masculí i el femení on escaigui (pronoms, articles, adjectius, càrrecs, professions, etc.) i ús de les formes no marcades i més genèriques sempre que es pugui.»

Ara bé, cal reconèixer que, com és normal a l'hora de posar en pràctica una teoria, en l'intent d'utilitzar un llenguatge no sexista en la documentació administrativa també se susciten problemes, problemes que actualment són objecte de debat i estudi no solament en el català sinó en diverses llengües europees.

Per consegüent, atès que ens trobam davant un tema en què no s'ha dit l'última paraula i que a més ultrapassa l'àmbit de la llengua catalana, si s'ha de desenvolupar la norma citada anteriorment, es recomana:

1. Utilitzar les formes genèriques sempre que escaigui i davant dubtes (signants, destinataris).

Ex.: la persona interessada, Gerència, Secretaria, alumnat, professorat

els humans, la gent gran

2. Utilitzar escrupolosament el femení dels càrrecs, professions i titulacions sempre que escaigui.

Ex.: l'informe de la Síndica de Greuges de la UIB

Maria Vallès, ajudanta d'universitat

Antònia Serra, màster universitària

Notes

a) En els títols oficials de la UIB s'ha de fer constar Diplomat o Diplomada, Mestre o Mestra, Especialista Universitari o Universitària, Màster Universitari o Universitària, etc., segons el sexe de la persona interessada.

b) Llevat dels tractaments protocol·laris, des de l'Administració universitària el tractament per a tothom és el simètric senyor/senyora (no: senyoreta).

c) En taules, s'ha de posar en cada casella que s'ha d'emplenar la professió en masculí o femení, segons escaigui (ex.: auxiliar administrativa, tècnica de gestió).

3. En els escrits que van adreçats a algú en concret, tenir escrupolosament en compte el sexe de les persones a qui van adreçats per fer les concordances escaients.

En un altre sentit, en els impresos i altres documents es recomana de vigilar que no hi hagi discriminació d'un altre tipus que la lingüística (p. ex., evitar que hi hagi una casella per a «Estudis del pare» i no n'hi hagi per a «Estudis de la mare»).

4. Utilitzar la barra inclinada per indicar alternança de gènere en impresos (és a dir, escrits en què no hi ha paràgrafs llargs), capçaleres de taules, fórmula de salutació de cartes de tramesa general, peus d'oficis.

Ex.: professor/a

Admès/esa

Benvolgut company / Benvolguda companya,

Sr./Sra. membre de la Comissió d'Avaluació.

Pel que fa als textos, el recurs es pot aplicar en textos curts i en què s'hagi d'utilitzar una o poquíssimes vegades, i es considera inviable en textos llargs. El mateix val per a la conjunció disjuntiva o com a substituta de la barra (ex.: El nin o la nina han de dur al professor tutor o a la professora tutora un justificant del pare o de la mare).

5. Utilitzar l'espai en blanc per emplenar en impresos, per estalviar alternances indicades amb barres (sobretot a la firma).

Ex.: cap de Secció,

director del Departament,

6. Considerar el masculí com a genèric, tant en singular com en plural, en disposicions normatives (estatuts, reglaments).

Ex.: Subsecció 1a. Del Rector

Subsecció 3a. Del Secretari General

Secció 3a. Dels degans o directors

Secció 3a. Dels alumnes col·laboradors

Us ho comunic perquè en prengueu coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma,  10 de setembre de 2002

El Rector, Llorenç Huguet



Acords que fan referència a aquest.