La Junta de Govern, a la sessió del dia d'avui, en virtut de les competències que li corresponen segons l'article 21.1.32) i 36) dels Estatuts de la Universitat, ha acordat d'aprovar el Reglament acadèmic de la Universitat.

El primer objectiu que persegueix aquest reglament és facilitar que coneguin el règim acadèmic de la UIB tant els usuaris els estudiants com els prestadors del servei docent professors, càrrecs acadèmics i personal d'administració i serveis. Per aconseguir aquest objectiu divulgatiu s'han reunit normes fins ara disperses i emanades de diferents fonts en un sol cos que refon, deforma sistemàtica, el nucli de l'ordenació acadèmica de la UIB.
En segon terme, persegueix incrementar la seguretat jurídica mitjançant una major definició dels drets i deures dels diferents membres de la comunitat universitària. L'experiència demostra, en efecte, que la indefinició dels límits del que es pot fer i del que no es pot fer genera malestar, sospites d'arbitrarietat i ineficiència en l'aplicació dels mitjans disponibles. Molt particularment, s'ha intentat de fixar amb claredat les competències dels diferents òrgans acadèmics, amb la finalitat d'evitar tant les pertorbadores àrees en què hi ha superposicions com les més perilloses encara en què hi ha buit de competències.
Passant al fons del Reglament, una directriu en guia tot el contingut: constituir l'entorn d'un servei públic de qualitat.
És innegable que la qualitat del servei docent té el nucli en l'esforç lectiu del professorat i en la riquesa de mitjans humans i materials emprats i no en el règim horari, d'avaluació o de convalidacions. Malgrat tot, això no redueix la importància de les condicions docents «externes» o instrumentals. En primer lloc, constitueixen la imatge moltes vegades, la primera imatge que els estudiants reben de la nostra universitat. En segon lloc, fons i forma no són més que manifestacions paral·leles d'una mateixa tensió: oferir a l'estudiant de la UIB la millor qualitat docent.
L'aposta per la qualitat universitària requereix l'aplicació de recursos econòmics bastants, una gestió eficient d'aquests i el desenvolupament d'una cultura de la qualitat en la comunitat universitària. Un reglament acadèmic no és més que una peça d'aquest tercer element; alhora coadjuva a formar una cultura de servei públic de qualitat i depèn en la seva execució del desenvolupament de la dita cultura.
L'èmfasi en la noció de servei públic condició expressament atribuïda a la Universitat per la Llei de reforma universitària s'explica des de la consideració que la formació dels estudiants és objectiu principal de docents i personal d'administració i serveis.
Aquesta directriu general es concreta en algunes orientacions que val la pena destacar:
1. S'han reforçat les competències i amb aquestes, les responsabilitats dels degans i directors de centre;
2. S'ha subratllat la importància de la informació acadèmica, tant pel que fa al contingut com al fet que en pugui disposar l'estudiant;
3. S'han assumit les conseqüències econòmiques d'un funcionament anormal del servei públic universitari, com correspon a una administració pública;
4. S'han establert garanties en l'avaluació com a contrapès a un règim de permanència estricte, limitat a quatre convocatòries;
5. Es pretén mantenir inalterats el calendari i l'horari d'exàmens i classes, per evitar que el considerable esforç que la selecció d'assignatures suposa a l'estudiant que es matricula d'un pla renovat, resulti infructuós pel fet que es modifiquin posteriorment calendaris i horaris.

Capítol primer. Matrícula

I. Anul·lació de matrícula

Article 1. Anul·lació
1. L'anul·lació total de la matrícula s'ha de sol·licitar abans de l'1 de desembre del curs acadèmic corresponent.

2. Si l'anul·lació té una causa justa, l'alumne obtindrà reserva de plaça per al curs següent. En cas contrari, l'alumne que anul·li la matrícula es trobarà en les mateixes condicions que si no s'hagués matriculat.

3. S'entenen per causes justes exclusivament les següents: 1r. Malaltia greu justificada amb certificat mèdic oficial; 2n. Incorporació al servei militar o a la prestació social substitutòria; 3r. Modificació sobrevinguda i important de les condicions laborals o familiars de l'estudiant; 4t. Obtenció de plaça en una altra universitat amb posterioritat a la matriculació.

4. Les sol·licituds d'anul·lació amb causa justa seran resoltes pel degà o el director de centre competent.

5. Excepcionalment, el vicerector d'Ordenació Acadèmica podrà autoritzar l'anul·lació total de la matrícula fora del termini fixat a l'apartat 1 per raons extraordinàries de malaltia o accident que impedeixin absolutament la continuació dels estudis. Aquesta anul·lació no produirà cap efecte econòmic a favor de l'alumne.

Article 2. Efectes de l'anul·lació de matrícula sobre el règim de permanència
Pel que fa al règim de permanència, queden anul·lades les convocatòries corresponents a les assignatures incloses en la matrícula anul·lada.

Article 3. Efectes econòmics de l'anul·lació de matrícula
1. Anul·lació i devolució de l'import de la matrícula.
Solament l'anul·lació per causa justa permet d'obtenir la devolució de l'import de la matrícula. En els supòsits de les causes primera, segona i tercera, la Universitat retindrà un 25 per cent de l'import total de la matrícula o la quantitat que fixi l'ordre de preus públics universitaris, en concepte de despeses de matriculació i expedient.
2. Anul·lació i pagament dels terminis pendents.
L'anul·lació sense causa justa està condicionada al pagament íntegre de la matrícula, en cas que aquest s'hagi ajornat.

II. Modificacions en la matriculació com a conseqüència de l'alteració sobrevinguda de les condicions docents

Article 4
1. La modificació del professorat que imparteix almenys la meitat de l'assignatura i la modificació del programa respecte de la informació facilitada a l'alumne en el moment de matricular-se permeten sol·licitar, en el termini d'un mes des que la modificació es fa pública, l'anul·lació parcial de la matrícula, que comporta la devolució de l'import corresponent, o la substitució per una altra assignatura, que comporta l'ajustament econòmic que correspongui segons el nombre de crèdits d'aquesta.

2. Els expedients d'anul·lació parcial de la matrícula com a conseqüència d'una alteració sobrevinguda els resoldrà el vicerector d'Ordenació Acadèmica.

III. Matrícula extraordinària

Article 5. Competència
La sol·licitud de matrícula extraordinària en assignatures d'una titulació s'ha d'adreçar al degà o al director de centre, que dictaminarà segons les disponibilitats d'espai i docents de les dites assignatures.

Article 6. Avaluació
Els alumnes de matrícula extraordinària tenen dret a ser avaluats exclusivament amb les qualificacions d'«apte» i «no apte».

Article 7. Efectes acadèmics
1. Els alumnes avaluats positivament tenen dret a obtenir certificació d'aquest fet.

2. Les assignatures aprovades en règim de matrícula extraordinària no poden ser convalidades ni adaptades en cap cas, ni tan sols com a crèdits de lliure configuració.

IV. Simultaneïtat d'estudis

Article 8
Els alumnes que cursin una titulació de la UIB es poden matricular d'una altra titulació sempre que l'alumne hagi aprovat almenys el nombre de crèdits de què està obligat a matricular-se el primer curs de la seva primera titulació.

Capítol segon. Règim acadèmic general

I. Publicitat i inalterabilitat de les condicions docents

Article 9. Competències
1. Els horaris i el lloc d'execució de les classes, com també les dates dels exàmens, els fixarà el degà o director de centre competent, d'acord amb les regles que, si escau, fixi la junta de centre i sota les directrius fixades pel vicerector d'Alumnes i Campus o d'Ordenació Acadèmica.

2. El professorat responsable de cada assignatura i, a més, el que imparteixi part de la docència de cada una, serà nomenat pel director del departament sota les regles que, si escau, fixi el consell de departament.

3. El professor responsable de l'assignatura en presentarà el programa. El departament pot establir pautes generals de contingut i organització dels programes per obtenir una coordinació màxima de les assignatures i sempre que no es menyscabi la llibertat de càtedra. El director del

departament és competent per exigir el sotmetiment del programa al títol i els descriptors oficials de l'assignatura i a les pautes generals que, si escau, pugui fixar el departament.

Article 10. Publicitat
S'han de posar a la disposició de l'alumne quan es matriculi:

a) Els horaris i el lloc d'impartició de les classes.

b) El professorat d'aquestes i el seu horari de tutories.

c) El programa de l'assignatura, que ha de contenir, almenys, el temari i els elements d'avaluació.

d) Les dates dels exàmens de febrer, juny i setembre i, si escau, les dels exàmens parcials.

Article 11. Inalterabilitat
La conservació de l'horari anunciat i la realització de l'examen en la data anunciada al mateix moment de matricular-se constitueixen un dret individual i irrenunciable de cada estudiant, per la qual cosa els horaris i dates publicats són inalterables.

II. Prerequisits

Article 12. Matriculació, examen i avaluació de les assignatures amb prerequisits ordinaris
Solament s'admet la matriculació en assignatures que presenten prerequisits si les «assignatures clau» han estat aprovades amb anterioritat o l'estudiant s'hi matricula simultàniament. En aquest segon cas, pot presentar-se en la mateixa convocatòria als exàmens de les assignatures clau i de les assignatures amb prerequisits, però la correcció i qualificació dels exàmens corresponents a aquestes no s'ha de produir fins que consti que ha aprovat les primeres. En cas que no aprovi les assignatures clau, els exàmens de l'assignatura amb prerequisits perden tot valor i la convocatòria queda anul·lada.

Article 13. Prerequisits de matriculació
1. Els requisits de matriculació impedeixen que l'estudiant pugui matricular-se d'una assignatura fins que no hagi aprovat l'assignatura clau.

2. Els prerequisits de matriculació tenen caràcter excepcional i s'han d'establir expressament. Solament són admissibles sota les condicions següents:
a) Que l'avaluació de l'assignatura amb prerequisits de matrícula sigui determinada essencialment per l'activitat del curs i no per l'examen final;
b) Que la titulació no arribi a presentar més de dues assignatures troncals o obligatòries sotmeses a prerequisits de matrícula.

3. Si una assignatura de primer semestre és prerequisit de matrícula d'una de segon semestre, es permet l'ampliació de matrícula si la primera assignatura s'aprova a la convocatòria de febrer.

4. En cas que un pla d'estudis estableixi requisits per a l'accés al segon cicle, s'entendran com a requisits de matriculació.

Article 14. Prerequisits del projecte de fi de carrera
Pel que fa als projectes de fi de carrera, es pot establir que l'alumne tingui superades tota la resta d'assignatures de la seva titulació o que se'n matriculi simultàniament.

Article 15. Establiment de nous prerequisits
1. L'establiment de nous prerequisits i la modificació dels preexistents són competència dels consells d'estudis i han de ser ratificats per la Comissió Acadèmica.

2. Els nous prerequisits manquen d'efectes retroactius, per la qual cosa solament afecten els estudiants que es matriculin per primera vegada de l'assignatura afectada a partir del curs següent a la seva aprovació.

III. Assignatures de lliure configuració

Article 16. Pel que fa a les assignatures troncals, obligatòries i optatives de les titulacions oficials:
a) Es facilitarà als estudiants una llista d'assignatures recomanades, que es compondria de totes les assignatures de primer curs que no presenten problemes d'oferta (numerus clausus o un altre motiu) i d'assignatures d'altres cursos que, segons el parer del departament corresponent, són assequibles als estudiants de qualsevol titulació i cicle.
b) S'identificaran, entre les assignatures restants, quines no s'ofereixen com a crèdits de lliure configuració, per acord de la Comissió Acadèmica.

Article 17
Respecte de l'oferta d'assignatures específiques de lliure configuració, es permet una oferta d'assignatures per departament (una assignatura de 6 crèdits teòrics per departament), adreçades a tots els estudiants i computades en la seva càrrega docent.

IV. Reconeixement de crèdits de lliure configuració

Article 18. Es permet el reconeixement de crèdits de lliure configuració (sense qualificació) per a les activitats següents:
a) Activitats i seminaris realitzats pels departaments en el seu si fora de l'oferta acadèmica oficial (per exemple, seminari impartit per un professor visitant o convidat): aquestes activitats no justificaran càrrega docent en el departament.
b) Cursos no oficials de la UIB (per exemple, cursos d'estiu, cursos de postgrau), amb l'autorització prèvia de la Comissió Acadèmica.
c) Cursos no oficials d'altres universitats (cursos d'estiu, cursos de postgrau), per conveni de reconeixement recíproc.
d) Cursos organitzats per institucions no universitàries, amb l'autorització prèvia de la Comissió Acadèmica.

V. Assignatures optatives

Article 19. L'oferta d'assignatures optatives es pot modificar anualment, per la qual cosa l'alumne només disposarà de les convocatòries corresponents al curs en què l'assignatura s'imparteix. Els estudiants poden matricular-se i examinar-se de les assignatures optatives exclusivament durant el curs en què es troben vigents. Si l'extinció d'una assignatura obliga l'estudiant que no la va aprovar durant el curs en què es va impartir, a matricular-se d'una altra assignatura de la qual no ha estat matriculat anteriorment, aquesta es considerarà, amb caràcter general, com a primera matrícula.

VI. Servei de tutories

Article 20. Durant les hores de tutoria reglamentàriament fixades, els professors han d'estar a la disposició dels estudiants al seu despatx de la UIB, per resoldre els dubtes i les preguntes d'aquests sobre l'assignatura impartida o el currículum de l'estudiant mateix.

Article 21. Si per qualsevol motiu justificat el professor no pot ser present al seu despatx en l'horari d'alguna de les seves tutories setmanals, ho ha de comunicar als eventuals usuaris de la manera més efectiva.

VII. Assignació de grup

Article 22. En cas que en una mateixa assignatura o en un mateix curs hi hagi diversos grups, el degà o el director de centre pot decidir, per raons organitzatives i d'acord, si escau, amb les directrius que fixi la junta de centre, que l'assignació de grup tingui lloc per ordre alfabètic o un altre criteri anàleg.

Article 23. En cas que l'assignació de grup no es faci per decisió de l'estudiant mateix, pot presentar-se al degà o al director de centre una sol·licitud motivada de canvi de grup. La decisió del degà o director se subjectarà, si escau, a les directrius fixades per la junta de centre per als canvis de grup.

Capítol tercer. Avaluació

I. Elements i criteris d'avaluació

Article 24. Elements d'avaluació
L'avaluació dels alumnes s'ha de basar en alguna o algunes de les activitats següents:
a) Participació en classes teòriques, seminaris i altres activitats complementàries que es duguin a terme; en cap cas aquest element no tindrà la consideració de requisit sine qua non de l'aprovat.
b) Realització de les pràctiques.
c) Treballs presentats en relació amb el contingut de l'assignatura.
d) Exàmens parcials.
e) Exàmens finals.

Article 25. Publicitat
Tots els elements d'avaluació de cada assignatura han d'estar a disposició de l'alumne en el moment de matricular-se i no poden modificar-se posteriorment.

II. Professor responsable de l'avaluació

Article 26. Designació
El departament ha de designar cada curs el professor responsable de cada assignatura entre els professors dels cossos docents o professors associats del departament.

Article 27. Funcions

El professor responsable de l'assignatura n'ha de firmar les actes.

Article 28. Abstenció i recusació

1. El professor en el qual concorri qualsevol de les causes esmentades a l'apartat 3 s'ha d'abstenir d'avaluar l'alumne en qüestió i ha de comunicar aquesta circumstància al director del departament tot d'una que ho sàpiga.

2. L'estudiant pot recusar el professor si hi concorre alguna de les causes esmentades a l'apartat 3. La recusació ha de ser resolta pel director del departament, amb una audiència prèvia amb el professor recusat.

3. Són causes d'abstenció o recusació del professor:
a) Tenir parentiu de consanguinitat amb l'estudiant, dins el quart grau o d'afinitat dins el segon, com també el fet de compartir despatx professional o estar associat amb ell per a l'assessorament, la representació o la direcció.
b) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb l'estudiant.

4. Segons les circumstàncies, si és procedent l'abstenció o la recusació, el director de departament pot resoldre:
a) Que l'estudiant s'acomodi, amb tots els efectes acadèmics, en un altre grup de la mateixa assignatura.
b) Que l'examen i la seva correcció els realitzi un altre professor, que firmarà una acta especial.
c) Que solament la correcció de l'examen la realitzi un altre professor, que firmarà una acta especial.

III. Dates d'exàmens

Article 29. Publicitat
Les dates dels exàmens de febrer, juny i setembre s'han de posar a disposició dels estudiants en el mateix moment que es matriculin.

Article 30. Inalterabilitat
La realització de l'examen en la data anunciada quan es matricularen constitueix un dret individual i irrenunciable de cada estudiant, per la qual cosa les dates publicades són inalterables.

Article 31. Coincidència de dates
1. S'intentarà fixar les dates dels exàmens de manera que no hi hagi coincidència de dates entre les assignatures troncals, obligatòries i optatives pròpies d'un mateix grup.

2. Es considera que hi ha coincidència de dates de dos exàmens quan: a) es fan el mateix dia i secció del dia (matí o horabaixa); o b) entre l'acabament del primer i l'inici del segon no hi ha noranta minuts de separació.

3. En cas de coincidència de dates, s'ha d'oferir a l'estudiant la possibilitat de fer un dels exàmens en una data alternativa i sota les mateixes condicions que la resta d'estudiants.

4. Els professors afectats per la coincidència d'exàmens poden acordar quin dels dos proposa una nova data per fer-lo perquè l'estudiant ho sol·liciti. En cas que no hi hagi acord, s'aplicaran les regles següents:
a) En cas de coincidència d'exàmens d'assignatures que són de lliure configuració per a l'estudiant amb els d'altres que són obligatòries o optatives, s'ha de modificar la data dels primers.
b) En cas de coincidència d'exàmens d'assignatures que són optatives per a l'estudiant amb els d'altres que són obligatòries, s'ha de modificar la data dels primers.
c) En cas de coincidència d'exàmens d'assignatures de la mateixa condició, s'ha de modificar la data de l'examen de l'assignatura de la qual hi hagi menys alumnes matriculats.
Si és necessari emetre una resolució en l'aplicació d'aquestes regles, ho farà el degà o director de centre si els exàmens corresponen a titulacions que siguin competència seva, si no, ho farà el vicerector d'Ordenació Acadèmica.

5. Els centres poden establir:
a) La necessitat de lliurar una acreditació d'haver realitzat el primer dels exàmens coincidents en data per poder fer el segon.
b) La possibilitat de retardar la realització de l'examen d'una assignatura que sigui prerequisit d'una altra amb la qual coincideixi en data fins que no es disposi de la qualificació de la primera i sempre que això tingui lloc dins els períodes habilitats per a l'execució dels exàmens.
c) La imposició d'un termini d'antelació mínim perquè l'estudiant sol·liciti la modificació dels exàmens per coincidència de dates.

IV. Execució dels exàmens

Article 32. El professor pot sol·licitar la identificació dels estudiants mitjançant DNI, passaport, carnet de la UIB o altre mitjà fiable, abans o durant l'examen.

Article 33. L'estudiant té dret:
a) A un enunciat clar i preferentment escrit de les preguntes, en el qual consti, si escau, la puntuació relativa de cada una;
b) A rebre un justificant documental en finalitzar la prova o l'examen que acrediti que l'ha realitzat.

V. Frau en l'avaluació

Article 34. Amb independència del procediment disciplinari que es pugui seguir contra l'alumne infractor, la realització demostradorament fraudulenta d'algun del exercicis exigits en l'avaluació d'alguna assignatura comportarà la nota de «suspens» en la convocatòria oficial corresponent per decisió del professor.

Article 35. Si l'alumne considera la decisió incorrecta, pot formular una queixa davant el degà o el director de centre competent, que resoldrà si es manté el suspens o si es qualifica ordinàriament l'examen.

VI. Qualificació

Article 36. Tipus de qualificació
1. Les qualificacions finals de cada assignatura que s'han de fer constar a l'acta són les següents: suspens, aprovat, notable i excel·lent.

2. Per cada vint estudiants matriculats, o fracció, es pot concedir una matrícula d'honor, entre els qualificats amb excel·lent.

Article 37. Publicació de les qualificacions
1. Les qualificacions corresponents a l'avaluació final o a qualsevol de les proves o activitats del curs es publicaran:
a) A la consergeria i/o als taulers oficials de l'edifici al qual correspongui l'assignatura; no és necessari dipositar una còpia de les qualificacions a la consergeria si el tauler és tancat i es troba sota el control de l'administració de l'edifici;
b) Al servidor telemàtic de la UIB.

2. Les qualificacions dipositades a la consergeria seran comunicades exclusivament a l'alumne qualificat o a una persona que lliuri una delegació escrita i una còpia del DNI de l'alumne.

3. Les qualificacions es poden obtenir telemàticament del servidor de la UIB sempre que l'accés a aquestes sigui personalitzat i s'adoptin les mesures de seguretat necessàries per evitar-hi un accés no autoritzat.

4. Els professors han de lliurar les qualificacions finals a la secretaria en el termini de dues setmanes des que es va fer l'examen o es va lliurar el treball per avaluar.

VII. Revisió de les qualificacions

Article 38. Elements revisables
L'estudiant pot sol·licitar la revisió de la qualificació pel que fa a qualsevol dels elements de la seva avaluació.

Article 39. Revisió d'exàmens
Juntament amb els resultats dels exàmens, el professor ha de fer públic l'horari, el lloc i la data en què se'n farà la revisió. No es pot tancar el període de sol·licitud de revisió dels exàmens fins a tres dies hàbils després de la publicació de les qualificacions. Les revisions s'han de fer, com a màxim, dins els deu dies naturals següents a la publicació de les qualificacions.

VIII. Recurs enfront de les qualificacions

Article 40. L'estudiant pot recórrer contra la qualificació final del curs davant el director del departament al qual pertanyi el professor responsable de l'avaluació, en el termini de dues setmanes a partir de la publicació de la qualificació. Pel que fa als exàmens realitzats davant un tribunal, no cal aquest recurs.

Article 41. El director de departament nomenarà un tribunal constituït per tres professors dels cossos docents, amb exclusió, en tot cas, del professor contra la qualificació del qual es recorre.

Article 42. El tribunal examinarà:
a) Si els elements d'avaluació emprats són els prèviament publicats.
b) Si, en l'ús dels dits elements, s'ha incorregut en un error manifest de valoració. Per això, pot sol·licitar al professor qualificador altres exàmens o treballs corregits per usar-los de referència.

Article 43. El tribunal pot:
a) Confirmar o modificar la qualificació contra la qual s'ha recorregut. En el segon cas, firmaran una acta complementària els tres membres del tribunal.
b) Proposar una nova prova o un examen, que serà avaluat pel mateix tribunal.

Article 44. Per adoptar qualsevol decisió distinta de la confirmació de la qualificació, s'ha de donar prèviament audiència al professor contra la qualificació del qual es recorre.

IX. Exàmens orals

Article 45. La realització d'exàmens orals s'ha d'anunciar com a element d'avaluació en el moment de matricular -se.

Article 46. Amb antelació al començament de les proves, ha de comunicar-se als alumnes el dia exacte i el torn (matí o horabaixa) en què s'examinaran.

Article 47. Si ho sol·licita una majoria dels representants dels estudiants a la junta del centre al qual correspongui l'assignatura afectada, els exàmens orals seran enregistrats per permetre un posterior recurs de la qualificació. A l'hora de fer l'examen, l'estudiant pot renunciar al dret que l'enregistrin.

Article 48. Els exàmens orals seran públics per a qualsevol estudiant de la UIB.

X. Conservació i utilització d'exàmens i treballs

Article 49. Conservació
Els professors han de conservar els exàmens finals i els treballs de curs durant un any des de la data en què es va fer l'examen o es va lliurar el treball.

Article 50. Utilització
La reproducció total o parcial dels treballs o la seva utilització com a base d'un treball propi del professor s'han de subjectar a la legislació sobre propietat intel·lectual.

Capítol quart. Convalidacions i adaptacions

I. Adaptació entre plans d'estudis successius

Article 51. Extinció d'un pla d'estudis
1. Una vegada extingit un curs d'un pla d'estudis per implantació d'un nou pla, s'efectuaran quatre convocatòries d'examen els dos cursos acadèmics següents i es mantindrà el dret a tutories però no la docència. Els alumnes hauran d'abonar en el moment de la matrícula el 25 per cent dels preus públics corresponents a les assignatures extingides, d'acord amb el que s'estableix a l'Ordre de preus públics.

2. Excepcionalment, el degà o director de centre competent pot autoritzar la concessió de dues convocatòries complementàries, que es poden realitzar el tercer any següent al canvi de pla, amb el vistiplau dels directors de departament als quals correspongui d'assumir els deures d'examen i tutoria.

3. Els alumnes poden matricular-se per primera vegada d'assignatures sense docència, amb el benentès que solament disposaran de les convocatòries que queden vives de l'assignatura.

Article 52. Adaptació
1. Es procedirà a l'adaptació al nou pla d'estudis per voluntat de l'estudiant o perquè s'hagin esgotat les convocatòries corresponents al trànsit del pla antic al nou.

2. La sol·licitud d'adaptació s'ha de fer necessàriament en el moment mateix de matricular-se.

3. En cas que l'alumne hagi superat completament el primer cicle del pla antic, s'adaptarà aquest totalment.

4. Les assignatures que s'adaptin per una o més assignatures del pla nou, s'adaptaran amb la denominació i el nombre de crèdits de l'esmentat pla nou i figuraran a l'expedient de l'alumne com a assignatures adaptades.

5. Quan sigui necessari fer una ponderació de qualificacions, per a les assignatures adaptades s'ha de computar la qualificació obtinguda en el pla anterior amb el nombre de crèdits amb què figuri al pla d'estudis nou.

6. Les assignatures o parts d'assignatures que no es puguin adaptar per altres del nou pla d'estudis, es reconeixeran com a crèdits de lliure configuració. A aquest efecte, les assignatures anuals dels plans antics d'aquesta universitat que no s'organitzaven en crèdits rebran l'equivalència següent:
Estudis de Química, Biologia, Física: 15 crèdits.
Per la resta dels estudis: 9 crèdits.

7. Els alumnes de plans antics tenen garantida la plaça en el nou estudi sempre que no hagin esgotat el període de permanència.

8. Els alumnes que s'adaptin al nou pla d'estudis partiran de zero convocatòries esgotades, i hom els aplicarà tots els articles de la normativa de permanència vigent.

II. Adaptació d'assignatures d'una mateixa titulació aprovades en distinta universitat

Article 53. L'adaptació d'assignatures d'una mateixa titulació i aprovades en una altra universitat espanyola s'ha de sol·licitar, en el moment de matricular-se, al president del consell d'estudis, que ha de dictaminar d'acord amb les directrius que aquest hagi fixat.

Article 54. S'ha d'adaptar el primer cicle dels ensenyaments universitaris de dos cicles si s'ha cursat completament a la universitat d'origen.

Article 55. S'han d'adaptar les matèries troncals si han estat completament cursades a la universitat d'origen.

Article 56. S'han d'adaptar les assignatures en què es divideix una matèria troncal que no ha estat completament cursada i les assignatures obligatòries i optatives, per assignatures el contingut i la càrrega lectiva de les quals siguin equivalents. S'entén per càrrega lectiva

equivalent la coincident en crèdits, amb un defecte màxim del 10 per cent.

Article 57. Les matèries i assignatures adaptades han de figurar amb aquesta denominació a l'expedient de la universitat de destí, que, a l'hora d'emetre un certificat, hi ha de fer constar les assignatures i matèries que són adaptades i, si ho sol·licita la persona interessada, ha de lliurar un certificat de les qualificacions que consten en el document oficial de la universitat de procedència.

Article 58. S'ha d'adaptar el nombre de crèdits de lliure configuració obtinguts a la universitat de procedència.

Article 59. Quan sigui necessari fer una ponderació de qualificacions, per a les assignatures adaptades s'ha de computar la qualificació obtinguda al centre de procedència amb el nombre de crèdits amb què figuri al pla d'estudis de la UIB.

III. Convalidació d'assignatures corresponents a distinta titulació

Article 60. La convalidació d'assignatures de distinta titulació s'ha de sol·licitar, en el moment de matricular-se, al president del consell d'estudis, que dictaminarà, si escau, d'acord amb les directrius que aquest hagi fixat. Enfront d'aquesta decisió es pot posar un recurs ordinari davant el Rector, que dictaminarà, amb un nou informe previ del president del consell d'estudis.

Article 61. Seran convalidables aquelles assignatures el contingut i la càrrega lectiva de les quals siguin equivalents. S'entén per càrrega lectiva equivalent aquella que sigui coincident en crèdits, amb un defecte màxim del 10 per cent.

Article 62. Solament poden convalidar-se assignatures de segon cicle per assignatures del primer cicle que dóna accés a aquest quan el nombre total de crèdits que hagi de cursar l'alumne, descomptant aquells del primer cicle que pretén convalidar, equivalen, almenys, a 300 crèdits.

Article 63. Si és necessari fer una ponderació de qualificacions, les assignatures convalidades tindran una equivalència d'1 (aprovat).

Capítol cinquè. Permanència

I. Règim general de permanència

Article 64. Nombre mínim de crèdits que s'han d'aprovar els dos primers anys
1. Els alumnes que es matriculin per primera vegada en un estudi a la UIB, han d'aprovar un mínim de 12 crèdits del primer curs acadèmic i un mínim de 45 crèdits els dos primers cursos, entre les assignatures troncals, obligatòries i optatives del pla d'estudis. En cas de no superar el nombre mínim de crèdits, l'estudiant no podrà continuar en els mateixos estudis. Només podrà tornar-se a matricular dels mateixos estudis un cop transcorreguts dos anys acadèmics, i en igualtat de condicions que els alumnes que hi ingressin per primera vegada.

2. S'entén que el dret a reiniciar un estudi després de dos anys d'haver-lo hagut d'abandonar per aplicació de la norma anterior es té un sol cop, per la qual cosa l'estudiant que hagi d'abandonar un estudi per segona vegada, perd definitivament la possibilitat de matricular-se d'aquest estudi a la UIB.

3. Si concorre una causa sobrevinguda excepcionalment greu en un estudiant, el Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica pot alliberar-lo del compliment d'aquesta norma, amb la condició que, en haver acabat el curs següent, tingui aprovats 45 crèdits com a mínim.

4. No s'aplicarà la regla continguda a l'apartat 1 als estudiants que iniciïn un estudi de segon cicle en el qual no hi hagi a la UIB limitació efectiva de places.

Article 65. Nombre màxim de convocatòries
1. El nombre màxim de convocatòries per assignatura és de quatre d'ordinàries.
2. Els alumnes que tinguin esgotades tres convocatòries poden examinar-se davant un tribunal constituït per tres professors designats pel Rector, que pot delegar aquesta designació en el director del departament corresponent.

3. La dispensa de convocatòria funciona de manera automàtica, simplement amb la no presentació de l'alumne a l'examen. Les convocatòries dispensades no s'han de computar als efectes prevists a l'apartat 1. No obstant això, si l'alumne ha fet ús sis vegades de la dispensa de convocatòria en una o més assignatures, està obligat a matricular-se únicament d'aquesta o d'aquestes assignatures, i a no matricular-se d'altres fins que l'aprovi o les aprovi.

4. Els alumnes als quals quedin per aprovar menys del 10 per cent del total de crèdits o una assignatura per obtenir una titulació, llevat dels crèdits destinats al projecte de fi de carrera o semblants, poden demanar al president del consell d'estudis fins a dues convocatòries extraordinàries. Si s'obté una convocatòria extraordinària, l'examen s'ha de fer davant el tribunal previst a l'apartat 2. Les assignatures subjectes a prerequisits, en cas que s'hagin esgotat les convocatòries de l'assignatura «clau», no s'han de computar a l'efecte del càlcul del 10 per cent.

5. L'alumne ha de disposar en tot moment d'informació suficient sobre el nombre de convocatòries que ha esgotat.

6. L'alumne que esgoti el nombre màxim de convocatòries en una assignatura i no es trobi en el cas previst a l'apartat 4, ha d'abandonar definitivament els estudis de la titulació corresponent.

7. Als alumnes procedents d'altres universitats que es matriculin a la UIB, hom els comptarà les convocatòries esgotades segons els criteris fixats en aquesta normativa, sempre que les assignatures tinguin validesa en aquesta universitat.

II. Aplicació temporal del règim de permanència

Article 66. El present règim de permanència s'aplica als estudiants que s'hagin matriculat o es matriculin per primera vegada a la UIB a partir del curs 1994-95, inclusivament.

Capítol sisè. Àmbit d'aplicació d'aquest reglament acadèmic

I. Àmbit d'aplicació espacial

Article 67. Escoles adscrites
Aquest reglament s'ha d'aplicar a les escoles adscrites a la UIB. Concretament s'hi ha d'aplicar el que disposa als articles 19 i 20 sobre servei de tutories. A aquest efecte, els professors a temps complet han de mantenir un horari de tutories equivalent al dels professors d'universitat, i els professors a temps parcial, el corresponent a un professor associat.

II. Àmbit d'aplicació temporal

Article 68. Els estudiants estan subjectes a la versió d'aquest reglament acadèmic que estigui en vigor en el moment de matricular-se de cada nou curs.

Disposicions transitòries

Primera. Aquest reglament entrarà en vigor el curs 1997-98, llevat de l'article 31, que és aplicable als exàmens de setembre del curs 1996-97.

Segona. Ateses les dificultats organitzatives derivades de la recent aprovació de les modificacions dels plans d'estudis, durant el curs 1997-98 es permetrà de canviar els horaris per causes imprevistes, amb l'aprovació del degà o director d'escola i el vicerector d'Ordenació Acadèmica. La modificació permetrà a l'estudiant de canviar la matrícula en els termes prevists a l'article 4.

Tercera. En cas que un estudiant es matriculi com de lliure configuració d'una assignatura d'un pla d'estudis no renovat, s'aplicarà per al càlcul dels crèdits la taula establerta a l'article 52.6.

Quarta. En cas que una assignatura presenti un nombre d'alumnes matriculats superior a tres-cents, el termini per lliurar les qualificacions s'estendrà, a la convocatòria de juny, a tres setmanes.

Cinquena. Si la nova ordre de preus públics pels serveis acadèmics universitaris no disposa una altra cosa, els estudiants que iniciïn estudis de segon cicle en què hi hagi limitació efectiva de

places, s'hauran de matricular d'un mínim de 60 crèdits.

Sisena. Els exàmens extraordinaris de febrer es faran amb el programa i els elements d'avaluació de l'assignatura del curs immediatament anterior.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.