La Junta de Govern, a la sessió ordinària del dia d'avui, en virtut de les competències que li corresponen segons l'article 21.1.11 dels Estatuts de la Universitat i d'acord amb l'article del mateix text estatutari, acorda d'aprovar el document de plantilla docent de la Universitat de les Illes Balears.

I. Aquest document conté les pautes de desenvolupament de la plantilla de professorat de la UIB per als propers anys. En primer lloc es persegueix reduir el marge de discrecionalitat i, per tant, de possible arbitrarietat en la dotació de les distintes places de professorat, per la qual cosa es posa a disposició de la comunitat universitària un quadre de regles que ha d'augmentar tant la seguretat jurídica com el control de l'actuació dels òrgans de govern de la UIB. En segon lloc s'ofereixen als departaments, centres i professors unes perspectives a curt i mitjà termini amb les quals poden orientar la seva planificació acadèmica per als propers anys. En tercer lloc es crea un instrument de mesura hàbil per calibrar les repercussions acadèmiques i econòmiques d'algunes decisions importants que han d'adoptar els òrgans de govern de la UIB: creació de nous estudis, modificació dels plans d'estudis, etc. En quart lloc, el document de plantilla permet de concretar en xifres detallades el deficient finançament de la nostra universitat; així, serà possible donar suport a les reclamacions que s'han d'adreçar als responsables de fixar les nostres coordenades pressupostàries avui el Ministeri d'Educació i Cultura, demà el Govern balear en un document que faci patent tant una utilització ordenada i exigent dels recursos humans disponibles a la UIB com la seva insuficiència. En cinquè i darrer lloc, l'assignació dels recursos pressupostaris disponibles sobre les diverses mesures establertes en aquest document incideix sobre el mateix model d'universitat i permet de redissenyar aquells aspectes més millorables del servei públic universitari.

II. Aquest document de plantilla no és un document de màxims, sinó un document de mínims. No reflecteix, per això, el model d'universitat que aspiram a arribar a ser algun dia, sinó els reajustaments mínims que són necessaris per no perdre el tren de la qualitat docent i investigadora ni defraudar les expectatives més elementals dels usuaris de la UIB.

Al mateix temps i des d'una perspectiva interna, el document de plantilla té un valor gairebé constituent, per tal com significa implicar tots els membres de la Universitat en un esforç i projecte comú.

III. Les línies mestres del document són quatre, que presenten com a comú denominador l'objectiu de millorar el servei que la UIB ofereix als seus estudiants i, de forma més general, a la societat balear: promoure una contínua millora de la qualitat del professorat, posar remei a la massificació estudiantil, facilitar l'ensenyament pràctic i aplicat en el si dels estudis universitaris i oferir als estudiants possibilitats més àmplies d'especialització dins els dos primers cicles dels seus estudis.

Les mesures que tenen com a objectiu la qualitat del professorat de la UIB es basen en dues premisses: que s'ha produït un ús excessiu de les figures contractuals més econòmiques professors associats i titulars d'escola universitària i que el model de professor que, de forma no excloent però sí principal, serveix per aconseguir la dita qualitat és el del professor investigador. D'aquí que s'estableixin mesures destinades a regular l'estructura del professorat dels departaments, mesures destinades a la formació investigadora dels professors no doctors i mesures destinades a incentivar la dedicació investigadora del conjunt del professorat.

La massificació s'ha d'atacar amb dues mesures: l'una, l'establiment d'un nombre màxim d'alumnes per grup que permeti de millorar qualitativament les condicions docents a la UIB; l'altra la utilització de numerus clausus no és objecte d'aquest document, però l'ha d'acompanyar de forma immediata, mitjançant la fixació d'unes directrius d'actuació que tinguin en consideració tant la demanda social com la comparació amb l'oferta de la resta d'universitats de l'Estat.

També la docència pràctica es promociona mitjançant la creació de grups reduïts, per la qual cosa s'ha ideat un sistema considerablement flexible que pugui tenir en compte les peculiaritats de cada una de les diferents pràctiques que poden desenvolupar-se en els estudis de la UIB.

Finalment, una major especialització dels primers cicles dels estudis universitaris exigeix una optativitat específica, per la qual cosa s'estableixen mesures destinades a dotar la plantilla que permeti d'oferir aquestes assignatures. La consciència que, per raó del fet insular, la UIB té el deure social d'oferir una gamma d'estudis al més àmplia possible, obliga a tractar aquesta especialització de forma continguda. Aquesta moderació no ha d'impedir, malgrat tot, que, mitjançant l'aplicació de les mesures incloses en aquest document de plantilla i l'actuació imaginativa dels departaments i centres de la UIB (per exemple, establint una rotació de les assignatures optatives), augmentin substancialment per als estudiants les opcions d'especialització en llurs estudis.

I. Dotació de places
Tant la capacitat docent com la càrrega docent es compten en crèdits; un crèdit és equivalent a deu hores.

1. Càlcul de la capacitat docent
La capacitat docent defineix el nombre de crèdits dels quals es fa càrrec el professorat de cada un dels departaments de la UIB.

1.1. Regles generals
1) CU/TU/CEU a temps complet: 24 crèdits.
2) CU/TU/CEU a temps parcial: segons dedicació horària (de 9 a 18 crèdits).
3) TEU doctor: 24 crèdits.
4) TEU a temps complet: 36 crèdits.
5) TEU a temps parcial: segons dedicació horària (de 9 a 18 crèdits).
6) Aj. U: 12 crèdits.
7) Aj. EU: 12 crèdits.
8) Associats: segons contracte. (Nota: segons el Projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reial decret 1086/1989, elaborat en compliment d'un acord adoptat a la Mesa Sectorial d'Universitats: «La mitad del número de horas semanales correspondientes a cada tiempo parcial serán lectivas y la otra mitad de tutorías y asistencia al alumnado.»)

1.2. Programa de promoció de la formació investigadora dels TEU
S'estableix un programa extraordinari de promoció de la formació investigadora dels TEU no doctors.
1.2.1. Règim general
Els TEU de la UIB en el moment d'aprovar-se aquest document disposaran de tres anys a partir de la data d'aprovació per demanar de ser inscrits en aquest programa, la qual cosa suposa:
a) Durant un primer any impartiran 24 crèdits sempre que es matriculin dels cursos de doctorat.
b) Durant un segon any impartiran 24 crèdits sempre que hagin aprovat 12 crèdits
en els cursos de doctorat i s'hagin matriculat del segon any del doctorat.
c) Durant dos anys més, a condició que hagin obtingut la suficiència investigadora.
d) Durant un any més, si la Comissió de Doctorat, vist que la tesi doctoral es troba en un grau avançat d'execució, concedeix aquesta pròrroga.
1.2.2. Règim especial per a TEU diplomats en Infermeria
La capacitat docent dels TEU diplomats, matriculats del segon cicle d'una llicenciatura, es podrà reduir, durant dos anys, a 30 crèdits. Obtinguda la llicenciatura, podran continuar amb el règim general fins a obtenir el títol de doctor.
1.2.3. Disposició transitòria
Els TEU que ja hagin obtingut la suficiència investigadora en el temps d'aprovar-se aquest document disposaran fins a un màxim de quatre anys de la mateixa reducció a 24 crèdits.

1.3. Programa de promoció de la investigació
1.3.1. Es reduirà la capacitat docent per a cada professor en 2 crèdits per «sexenni» reconegut.
1.3.2. Es reduirà la capacitat docent per a cada professor fins a un màxim de 2 crèdits per EJC compromès en projectes finançats. La reducció es calcularà en crèdits sencers; així, els decimals s'arrodoniran per defecte fins a 0,4 i per excés des de 0,5.
La Comissió d'Investigació homologarà, si escau, els projectes, avaluats externament, no computats com a EJC. No es consideraran homologables els treballs fets a l'empara de l'article 11 de la LRU.
1.3.3. Es reduirà la capacitat docent de cada professor en 1 crèdit per cada tesi doctoral dirigida i llegida amb avaluació positiva durant els tres darrers anys.

1.4. Programa d'any sabàtic
La Universitat facilitarà la realització d'any sabàtic als professors que ho sol·licitin, en els termes establerts a la legislació vigent.
Les necessitats docents que generi l'absència del professor en any sabàtic seran cobertes amb professors associats. Si les disponibilitats pressupostàries no permeten d'atendre simultàniament totes les peticions, s'establiran les mesures necessàries de rotació.

2. Càlcul de la càrrega docent

2.1. Formació de grups lectius
La càrrega docent lectiva es fixa multiplicant el nombre de crèdits de les assignatures assignades a cada departament pel nombre de grups (classes) que hagin de formar-se a causa del nombre d'alumnes matriculats.

2.1.1. Classes teòriques
Primer cicle: 120 alumnes.
Segon cicle: 84 alumnes.
En els grups que sobrepassin el nombre de cent alumnes al primer cicle i setanta al segon cicle, es multiplicarà el nombre de crèdits per 1,20 als efectes del còmput de la càrrega docent.

2.1.2. Classes pràctiques
a) En aula/problemes: primer cicle: 60 alumnes; segon cicle: 42 alumnes.
b) Aula d'informàtica: 50 alumnes.
c) Laboratori primer cicle: 25 alumnes; segon cicle: 20 alumnes.
d) Clíniques, de camp i altres: segons programa i instal·lacions.
La qualificació de les diferents pràctiques en a), b), c) o d) i el nombre d'alumnes per grup de les pràctiques del grup d) els determinarà el Consell Executiu a proposta del departament, amb l'informe previ del consell d'estudis i del centre. El Consell Executiu haurà d'informar la Junta de Govern de les decisions adoptades sobre la qualificació de les pràctiques.
Es multiplicarà el nombre de crèdits per 1,20 als efectes del còmput de la càrrega docent en els següents casos:
a) Classes en aula primer cicle: més de 50 alumnes. Segon cicle: més de 35 alumnes.
b) Aula d'informàtica: més de 40 alumnes.
c) Laboratori primer cicle: més de 20 alumnes.

2.1.3. Còmput del nombre d'alumnes
Per fer els desdoblaments es computarà la mitjana de matriculació de les assignatures troncals i obligatòries de cada curs l'any anterior: si una assignatura supera la mitjana per damunt del 25 per cent, es desdoblarà amb independència de les altres. El Consell Executiu podrà reduir els desdoblaments d'una assignatura si, a causa d'un gran nombre d'alumnes repetidors, l'assistència a classe i la presentació a examen són significativament baixes. El Consell Executiu haurà d'informar la Junta de Govern de les decisions adoptades en aquest aspecte.

2.2. Càrrega docent no lectiva

2.2.1. Tutela de pràctiques externes i treballs o projectes dirigits que no tinguin cabuda a l'apartat següent, inclosos en el pla d'estudis
La càrrega docent es calcularà: 1 crèdit per cada 4 alumnes tutelats. El Consell Executiu podrà reduir aquesta xifra fins a dos alumnes sempre que es justifiquin especials dificultats en la tutela d'algunes pràctiques externes. El Consell Executiu haurà d'informar la Junta de Govern de les decisions adoptades en aquest aspecte.
Màxim de 5 crèdits per professor.

2.2.2. Direcció dels projectes de fi de carrera dels estudis en què figuri l'assignatura Projectes com a matèria troncal del pla d'estudis
La direcció d'un projecte de fi de carrera es computarà com a càrrega docent anual d'1,5 crèdits en diplomatures i en enginyeries tècniques i 2 crèdits en llicenciatures o enginyeries superiors el curs següent a aquell en què el projecte hagi obtingut la qualificació almenys d'aprovat.
Màxim de 6 crèdits per professor.

2.3. Oferta d'assignatures optatives pròpies incloses en els plans d'estudis renovats
Les assignatures optatives pròpies són aquelles que figuren exclusivament com a optatives en un o més plans d'estudis i no són al mateix temps assignatures troncals o obligatòries en altres. En cas que una assignatura optativa pròpia ho sigui en diversos estudis, es dividirà als efectes que segueixen pel nombre d'estudis on figura. No tindran la consideració d'optatives pròpies les assignatures que càpiguen dins el 60 per cent dels crèdits d'un estudi, un cop comptades les assignatures troncals i obligatòries.
El nombre màxim de crèdits optatius propis i computables com a càrrega docent en cada estudi serà el nombre de crèdits optatius que ha de cursar un alumne en el dit estudi.
Aquesta càrrega s'anirà cobrint progressivament. Atès que la Universitat considera no finançable mantenir grups amb menys de deu alumnes matriculats, aquest augment progressiu s'aturarà mentre les assignatures optatives ofertes presentin de forma no excepcional grups amb aquesta mida.
Transitòria: per al bienni 1996-98 es preveu cobrir un 40 per cent del nombre màxim de crèdits optatius propis. Durant el curs 1996-97 només podran computar aquesta càrrega aquells departaments que imparteixin docència en estudis que ja incloguin optatives pròpies en el seu pla.

2.4. Doctorat
Màxim computable per departament: fins a un màxim de 3 crèdits per professor permanent doctor.
Cada professor podrà fer un màxim de 6 crèdits.

3. Professorat no permanent

3.1. Ajudants
Fins a un 10 per cent de la càrrega docent dels departaments es podrà cobrir amb ajudants, sempre que hi hagi dèficit docent que ho justifiqui.
Si ho permeten les disponibilitats pressupostàries, la Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, podrà convocar anualment un nombre de places d'ajudants independentment del balanç docent dels departaments. S'establirà una prioritat entre els departaments segons el nombre de professors permanents doctors. Cap departament no podrà tenir més d'una plaça per aquesta via, fins que no s'hagin satisfet les peticions dels altres; les places d'ajudant que, malgrat que no estiguin justificades per una necessitat docent, no s'amortitzin per aplicació del que es disposa al punt 4.4 del Procediment, s'imputaran a aquest capítol. Els contractes tindran una durada màxima improrrogable de cinc anys.

3.2. Associats
Com a pauta general, el 10 per cent de la càrrega docent de cada departament es cobrirà amb professors associats. El 15 per cent, en enginyeries tècniques. Els associats clínics no entren en el còmput.
Aquest percentatge es podrà reduir en un departament sempre que la càrrega docent pugui considerar-se consolidada, i es podrà ampliar si la càrrega docent no consolidada supera el dit 10 per cent.
Es considera càrrega docent no consolidada: a) la provocada per l'encavalcament de plans d'estudis; b) la provocada per desdoblaments la permanència en el temps dels quals no sigui clarament previsible; c) la provocada pel programa de promoció de la formació investigadora dels TEU.

3.3. Visitants
La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, fixarà anualment una partida per a la contractació de professors visitants, que no es consideraran als efectes de quantificar la capacitat docent del departament al qual s'adscriguin. En cas que es prevegi que les peticions dels departaments poden superar la quantitat disponible, s'establiran uns criteris generals de distribució.

3.4. Emèrits
La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, podrà decidir la contractació de professors emèrits dins els límits marcats per la normativa vigent. Aquests professors no es consideraran als efectes de quantificar la capacitat docent del departament al qual s'adscriguin. En cas que es prevegi que les peticions dels departaments poden superar aquest límit, s'establiran uns criteris generals de selecció.

3.5. Professors lectors
Es reconeix l'interès i la peculiaritat d'aquesta figura docent per als estudis filològics. S'encarrega al Consell Executiu que estudiï la forma que tingui cabuda en les actuals categories docents i que doni suport, si escau, a la reformes legislatives necessàries per al ple reconeixement del professor lector.

4. Procediment
Aquest procediment s'aplicarà segons les disponibilitats pressupostàries. Per tant, és previsible que la implantació sigui progressiva, tant pel que fa a la càrrega com a la capacitat docent .

4.1. Es fixarà el percentatge d'assignatures optatives pròpies per al curs vinent.

4.2. Es calcularà la càrrega i la capacitat docent corresponent a cada departament segons els criteris establerts al document de plantilla i aplicats sobre les assignatures que hagin d'impartir els professors el curs vinent, per la qual cosa cada departament presentarà el seu POA ideal, segons les regles següents: a) haurà de distribuir-se la docència entre les distintes àrees del departament, de tal forma que no es produeixin descompensacions entre les distintes àrees que puguin provocar artificialment una situació de dèficit; b) no es computaran els associats que sobrepassin el màxim previst al document de plantilla.

4.3. Es determinarà el balanç docent de cada àrea de coneixement, el qual consistirà en la diferència en crèdits entre la capacitat i la càrrega docent.

4.4. Si la xifra obtinguda com a situació docent d'una àrea és positiva, es procedirà, segons les circumstàncies i l'estructura de la plantilla, a l'amortització de les places que vagin quedant vacants.
En particular, abans de desdotar una plaça de professor permanent vacant o de desdotar i no prorrogar una plaça d'ajudant que no hagi cobert els cinc anys de contracte, es tindrà en compte:
a) La càrrega docent prevista amb la plena implantació dels plans d'estudis i de l'optativitat completa.
b) La revisió dels plans d'estudis.

4.5. Se sumaran per a cada departament els dèficits de les àrees que tinguin un balanç docent negatiu.
4.5.1. Es calcularà el pressupost disponible per a plantilla el curs vinent entre els departaments deficitaris.
4.5.2. El pressupost disponible es distribuirà proporcionalment entre els departaments deficitaris.

4.6. Cada departament utilitzarà la quantitat que li sigui assignada a les àrees de coneixement deficitàries que el componen, d'acord amb les prioritats següents:
4.6.1. El dèficit docent es cobrirà amb professors associats, d'acord amb el que s'estableix a la regla 3.2.
4.6.2. Si tot i així persisteix el dèficit docent, el departament podrà escollir entre ajudants, fins al límit màxim permès pel document de plantilla, o professorat permanent.
Règim transitori per a les places actualment vacants:
1. Si el departament presenta un dèficit conservarà la plaça, però no podrà sol·licitar que surti a concurs si no existeixen necessitats reals de docència.
2. Si el departament presenta superàvit, haurà d'amortitzar aquesta o altres places fins a equilibrar el seu balanç docent.

II. Promoció del professorat permanent

1. Promoció estructural

1.1. Promoció a CU
Es podran convocar places de promoció, a sol·licitud del departament, sempre que aquest compleixi la fórmula següent: (nre. de catedràtics + 1) ¥ 3 < nre. de TU/CEU.
La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, determinarà anualment el nombre de places de CU de promoció estructural que poden convocar-se.
Perquè un departament pugui demanar una plaça es requerirà que un dels professors, possible candidat a la plaça, tingui almenys un sexenni o li hagi fet una avaluació equivalent l'Agència Nacional Avaluadora.
Les places es dotaran en funció del nombre de candidats, i es prioritzaran els departaments amb menor quocient:

nre. de catedràtics + 1

nre. de candidats

1.2. Promoció a TU-CEU
Els departaments podran sol·licitar la convocatòria de places de TU-CEU per a TEU en aquelles àrees de coneixement on hi hagi un o més TEU amb una antiguitat superior a dos anys en el grau de doctor.
La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, determinarà anualment el nombre de places de TU-CEU de promoció que poden convocar-se. Si en diversos departaments hi ha TEU que compleixin el requisit esmentat, s'establirà un rànquing segons el menor quocient resultant de dividir el nombre de CU/TU /CEU pels TEU que compleixin el requisit.
S'evitarà que, per aplicació d'aquestes regles, es pugui preterir indefinidament la promoció de TEU de departaments que presentin una ratio molt alta.

2. Promoció extraordinària a CU
La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, determinarà cada any el nombre de places que es convocaran per aquesta via.
Les peticions les hauran de fer les persones interessades, que hauran de tenir l'aprovació del departament corresponent.
S'establirà una prioritat entre els aspirants segons el nombre de sexennis de cada un.
En cas d'empat tindran prioritat els departaments en els quals hi hagi més TU possibles aspirants amb el nombre màxim de sexennis. Si es manté l'empat es decidirà a favor del departament que presenti major nombre de possibles aspirants amb el nombre de sexennis immediatament inferior.
S'evitarà que, per aplicació d'aquestes regles, es pugui preterir indefinidament la promoció de TU/CEU de departaments que, als efectes de resoldre possibles empats, presentin un nombre molt baix d'aspirants.
En cap cas no es dotaria el mateix any més d'una plaça per departament; el departament que obtingui una plaça extraordinària no podrà sol·licitar plaça extraordinària durant els dos anys següents. En cas que en un mateix departament hi hagi dues sol·licituds que hagin conduït a empat, el departament decidirà quina àrea de coneixement s'ha de dotar.

Disposició addicional
S'encarrega al Consell Executiu que presenti en una propera Junta de Govern:
a) Una proposta de directrius d'actuació en matèria de numerus clausus.
b) Una proposta de mesures de control del compliment efectiu de les obligacions docents.
c) Una proposta de directrius d'actuació sobre la possibilitat d'implantació de nous estudis a la UIB.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.