La Junta de Govern, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de la competència que li atribueix l'article 21.1.29 dels Estatuts d'aquesta Universitat, ha aprovat per majoria qualificada, segons el que preveu l'article 21.2 dels Estatuts, la reforma de la normativa que ha de regir els processos electorals i de representació de la Universitat.

La present reforma de la normativa electoral de la Universitat de les Illes Balears (aprovada als acords normatius 2007/1993, de 23 de juliol FOU núm. 84, de 30 de setembre i 2227/1994, d'1 de març FOU núm. 92, de 9 de març ), que també engloba nous aspectes referents a la representació, pretén d'aconseguir un marc estable perquè les decisions universitàries en les quals es reflecteix el dret de sufragi es realitzin en plena llibertat. Aquest és, sens dubte, l'objectiu essencial en què s'ha d'emmarcar tota norma electoral d'un sistema democràtic.

Això planteja, sens dubte, la necessitat de dotar d'un tractament unificat i global el variat conjunt de matèries compreses sota l'epígraf estatutari «De les eleccions», com també de regular les especificitats de cadascun dels processos electorals en l'àmbit de la comunitat universitària.

Aquesta reforma aborda el plantejament conjunt des de l'experiència dels processos electorals en marxa des de 1990, i aporta les millores tècniques que calguin per cobrir els buits que han aparegut amb l'assentament de les nostres institucions representatives. La present normativa respon a aquesta finalitat, la qual conté un conjunt de mesures adreçades a fomentar la representació estudiantil i garantir el ple exercici del dret al sufragi.

Les novetats que es poden destacar són, entre d'altres, el sistema del cens electoral, la delimitació concreta del que s'ha d'entendre per alumne de primer i de segon cicle, la major garantia de la distribució dels llocs representatius i les garanties de tot tipus per fer eficaç l'exercici del dret de sufragi actiu i passiu.

Sobre aquestes premisses s'ha tractat d'introduir millores tècniques i correccions que redundin en un funcionament millor del sistema en conjunt.

Un sistema electoral en una universitat democràtica ha de garantir, com a element nuclear d'aquesta, la lliure expressió de la voluntat de la comunitat universitària, i aquesta llibertat genèrica s'envolta amb aquesta reforma de les garanties necessàries. Per això, l'efecte immediat d'aquesta reforma no pot ser altre que el de reforçar la llibertat de sufragi esmentada abans i impedir que els obstacles advertits transcendeixin al moment màxim d'exercici de la llibertat de decisió.

Article 1

Queda aprovada la modificació dels articles de la normativa electoral i de representació de la Universitat que s'indiquen, de la forma següent:

«Article 3

»1. Les eleccions es realitzaran mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, dins la circumscripció que pertoqui, i hi participaran aquells que compleixin els requisits que les lleis, els Estatuts de la UIB i aquest acord exigeixen.

»2. Són electors i elegibles:

»a) Els estudiants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat que estiguin matriculats com a mínim de trenta crèdits, corresponents a les assignatures del pla d'estudis conduent al títol escaient. També gaudeixen d'aquest dret tots aquells estudiants als quals manquin menys de trenta crèdits per acabar els estudis. Aquests darrers tenen el dret limitat a un màxim de dos anys i al fet que cada un d'aquests anys estiguin matriculats de tots els crèdits que els manquin.

»A l'efecte previst en aquesta normativa, s'entenen per estudiants de segon cicle aquells que tinguin com a mínim el 50% dels crèdits per a l'obtenció del títol, sempre que es compleixin les altres condicions.

»Els estudiants que no compleixin els requisits establerts als paràgrafs anteriors, o deixin de complir-los, no podran gaudir de la condició d'elegits, o deixaran de gaudir-ne.

»Els estudiants dels ensenyaments conduents a l'obtenció del títol oficial de Tècnic d'Empreses i Activitats Turístiques que s'imparteixen a l'Escola Oficial de Turisme de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la direcció i gestió acadèmica i administrativa de la qual correspon a la UIB, de conformitat amb el Decret 110 /1990, de 13 de desembre, pel qual es regula la col·laboració entre la UIB i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb l'Escola de Turisme (BOCAIB núm. 9, de 19 de gener de 1991), resten assimilats, a l'efecte d'aquesta normativa, als estudiants que s'esmenten en aquest apartat.

»b) Els estudiants de tercer cicle que estiguin matriculats d'un programa de doctorat i els doctorands que l'hagin superat i facin la tesi doctoral en les condicions legalment establertes al Reial decret 185/1985, de 23 de gener.

»c) Els estudiants que estiguin matriculats d'ensenyaments conduents a títols de postgrau propis (títols d'especialista universitari i títols de màster) i a títols superiors propis, establerts de conformitat amb la Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària, el Reial decret 185/1985, de 23 de gener, el Reial decret 1496/1987, de 6 de novembre, sobre obtenció, expedició i homologació de títols universitaris, el Reial decret 1666 /1989, de 22 de desembre, pel qual s'aproven els Estatuts de la UIB, i l'Acord 1589/1991, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el nou reglament d'estudis de postgrau i títols propis de la UIB.

»3. No són electors ni elegibles els estudiants que estiguin matriculats d'ensenyaments que s'imparteixin en cen tres docents adscrits.

»4. El dret de sufragi és personal i intransferible; mai no podrà exercitar-se per delegació.

»5. Tot elector ha d'exercir el dret de sufragi a la circumscripció en què es trobi inscrit i a la mesa electoral que li correspongui, sens perjudici de les disposicions sobre el vot per correu.

»6. Ningú no pot ser obligat o coaccionat, sota cap pretext, a exercir el dret de sufragi ni a revelar el sentit del seu vot.

»Article 10

»1. Les circumscripcions estaran dividides, si escau, en meses electorals. La Comissió Electoral determinarà el nombre, com també l'emplaçament i la distribució entre els electors, de les meses electorals.

»2. La mesa electoral serà formada per un president i dos vocals i, si escau, pels suplents respectius.

»Article 13

»1. A partir de la data de la convocatòria d'eleccions, tant els electors com els candidats poden fer reunions o actes d'informació electoral.

»2. Si aquestes activitats signifiquen alguna alteració de la normalitat acadèmica, administrativa o laboral, els organitzadors han de demanar autorització per fer-les als degans o directors dels centres, departaments o instituts i, si escau, al Gerent, almenys amb quaranta-vuit hores d'antelació. Contra les decisions denegatòries es pot reclamar davant la Comissió Electoral.

»Article 14

»1. Per poder exercir el dret al vot, els estudiants, en el moment de matricular-se, han d'indicar expressament l'estudi que volen cursar. Cal que aquesta manifestació de voluntat tingui coherència científica i acadèmica amb les assignatures de què es matriculin.

»2. Per poder exercir el dret al vot, els estudiants han d'adquirir la targeta de votant que, a aquest efecte, lliura la Comissió Electorall.

»Article 25

»1. Els candidats al càrrec de degà o director de centre han de presentar la candidatura davant la Comissió Electoral en un termini de deu dies a partir de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la convocatòria d'eleccions.

»2. Una vegada transcorregut el termini de presentació, la Comissió Elec toral farà públics els candidats acceptats i els comunicarà al degà o director en funcions en un termini màxim de cinc dies.

»3. El degà o director en funcions, en un termini màxim que finalitzarà al cap d'un mes de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la convocatòria d'eleccions, convocarà sessió extraordinària de la junta de centre perquè procedeixi a elegir un nou degà o director.

»4. Seran membres de la junta de centre a l'efecte d'aquesta elecció els que ho siguin en el moment de la dimissió del degà o director; això inclou, per tant, el degà o director, el vice-degà o subdirector i el secretari.

»5. La mesa electoral serà integrada pel professor de major edat, que actuarà com a president, pel professor de menor edat, que actuarà com a secretari, i per l'alumne de major edat.

»6. La candidatura que obtingui el nombre més gran de vots, sempre que es compleixi el requisit establert a l'article 15.3, serà tramesa per la mesa electoral al Rector perquè faci el nomenament corresponent.

»7. Sens perjudici del que ja s'ha indicat, s'establiran unes disposicions específiques per concretar el quòrum esmentat a l'article 15 d'aquesta normativa.

»Article 32

»1. Es fixarà per acord normatiu, si escau, un sistema de substitucions o eleccions parcials. En tot cas, no hi pot haver substitucions o noves eleccions si ha transcorregut la meitat del temps de mandat dels titulars.

»2. Si escau, els representants electes que cobreixin les vacants produïdes ocuparan el càrrec durant el període de temps que falti per a l'acabament del mandat.

»Article 39

»1. La circumscripció electoral per als integrants del grup a) (professors pertanyents als cossos docents de la Universitat i assimilats) és el departament i, si escau, l'institut universitari propi, com es regula a l'article 10.1 i 2 de la Llei de reforma universitària. Per fer la distribució s'utilitzarà un sistema proporcional pur sobre la plantilla dotada, llevat del que es preveu a l'article 14.2 dels Estatuts.

»2. La circumscripció electoral per als integrants del grup b) (professors associats i ajudants) és el departament i, si escau, l'institut universitari propi, com es regula a l'article 10.1 i 2 de la Llei de reforma universitària. Per fer la distribució s'utilitzarà un sistema proporcional pur sobre la plantilla dotada.

»3. La circumscripció electoral per als integrants del grup c) (estudiants) és l'ensenyament per als estudiants matriculats d'estudis conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat; són els departaments agrupats per centres per als estudiants de tercer cicle i és l'ensenyament per als estudiants de títols de postgrau propis (títols d'especialista universitari i títols de màster) i títols superiors propis, d'acord amb els criteris següents:

»a) Els representants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat tenen assignats dos terços del nombre de claustrals que corresponguin al grup c), distribuïts igualitàriament entre primer i segon cicle, restat un 5% per excés d'aquests dos terços. Per a la distribució s'aplicaran les regles següents: 1a. S'utilitzarà un sistema proporcional pur, és a dir, que s'atribuirà a cada ensenyament un nombre de representants rigorosament proporcional al nombre d'estudiants matriculats del dit ensenyament:

»A X C = N
B

(A: nombre d'alumnes matriculats de l'ensenyament. B: nombre d'alumnes matriculats a la Universitat. C: nombre de claustrals que corresponguin als estudiants que cursen ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat. N: nombre de claustrals que corresponguin a l'ensenyament.)

2a. Si amb l'aplicació de la fórmula anterior resulta que un o diversos ensenyaments no arriben a tenir un claustral, s'efectuaran agrupacions d'ensenyaments fins que s'assoleixi aquesta xifra.

»b) Els representants del tercer cicle tenen assignat un terç del nombre de claustrals que corresponguin al grup c), restat un 10% per excés d'aquest terç. Es distribuiran aplicant les regles esmentades a l'apartat anterior.

»c) Els representants de títols de postgrau propis (títols d'especialista universitari i títols de màster) i títols supe riors propis tenen assignat el nombre de claustrals que resulti de restar del nombre total de claustrals del grup c) (estudiants) el nombre de claustrals que resulti de sumar els que impliquin els dos paràgrafs anteriors. Es distribuiran aplicant les regles esmentades a l'apartat a) anterior.

»4. La circumscripció electoral per als integrants del grup d) la constitueixen els grups de classificació i els grups laborals.

»5. Les agrupacions que l'aplicació d'aquest article faci necessàries, les quals es faran atenent criteris d'afinitat, les efectuarà el Consell Executiu, oïda la Comissió Electoral. Les agrupacions poden ser diferents per a primer i segon cicle, i es faran, en primer lloc, en el marc de cada cicle.

»6. En cas de dissolució anticipada del Claustre, l'acord de dissolució contindrà la convocatòria de noves eleccions.

»7. El Claustre s'ha de convocar perquè elegeixi els seus representants a la Junta de Govern dins els tres mesos següents a la data en què hagin tingut lloc les eleccions, excepte si es tracta d'eleccions parcials: en aquest cas es pot convocar només la circumscripció afectada.

»Article 39 bis

»A l'efecte previst a l'article 39, s'entenen per estudiants de segon cicle aquells que tinguin com a mínim el 50% dels crèdits per a l'obtenció del títol, sempre que es compleixin les altres condicions.

»Article 41

»1. Els membres no nats de la Junta de Govern als quals fa referència l'article 40, apartats h), i), j) i k), s'elegiran de la manera següent:

»a) Pel que fa als de l'apartat h) del dit article, cada claustral del grup a) pot escriure en una papereta fins a un màxim de sis noms de claustrals del grup a). Quedaran elegits els vuit claustrals que obtinguin el nombre de vots més gran, d'acord amb el que preveu l'article 30 de la normativa present.

»b) Pel que fa als de l'apartat i) del dit article, cada claustral del grup b) pot escriure en una papereta fins a un màxim d'un nom de claustrals del grup b). Quedarà elegit el claustral que obtingui el nombre de vots més gran, d'acord amb el que preveu l'article 30 de la normativa present.

»c) Pel que fa als de l'apartat j) del dit article, hi ha d'haver com a mínim dos claustrals de cada cicle. A aquest efecte, els títols de postgrau propis i els títols superiors propis s'entenen com a estudis de segon cicle. Cada un dels grups serà elegit per i entre aquests grups. La Comissió Electoral fixarà la mecànica específica d'aquest procediment.

»d) Pel que fa als de l'apartat k) del dit article, cada claustral del grup d) pot escriure en una papereta fins a un màxim de tres noms de claustrals del grup d). Quedaran elegits els tres claustrals que obtinguin el nombre de vots més gran, d'acord amb el que preveu l'article 30 de la normativa present.

»2. Un cop proclamats els membres electes, que seran els titulars, es procedirà de la mateixa manera a l'elecció dels suplents. Els suplents s'ordenaran segons el nombre de vots obtinguts per poder fixar l'ordre de suplència.

»3. Un suplent només pot actuar si hi ha qualque vocal elegit que n'ha perdut la condició, per les causes que s'especifiquen a la normativa present. En aquest cas, la suplència serà definitiva fins que s'acabi el mandat del vocal suplert. Un suplent no pot en cap cas ocupar el lloc d'un titular que hagi dimitit.

»4. La durada del mandat dels representants compresos als apartats h), i) i k) de l'article 40 és de quatre anys; la dels representants de l'apartat j) és de dos anys.

»Article 42

»1. El consell de departament ha de ser constituït pels membres següents:

»a) Tots els membres dels cossos docents universitaris, com també els profes sors associats i els emèrits, integrats al departament.

»b) Una representació dels ajudants, fixada pel Consell Executiu, que no pot excedir de tres o d'un nombre igual al 10% per excés el nombre de professors de l'apartat anterior.

»c) Un nombre d'alumnes del departament igual a la meitat per excés del nombre de membres del dos apartats anteriors. Si el Consell Executiu no disposa el contrari, s'entén per alumnes del departament aquells estudiants que es trobin matriculats almenys de dues de les assignatures que fa el departament, sempre que aquestes assignatures representin com a mínim el vint-i-cinc per cent per excés de les assignatures de què estan matriculats en aquell moment, amb la garantia de la participació dels tres cicles. S'entén per estudiant de segon cicle aquell que, a més de complir els requisits d'aquest article, compleixi també el que s'estableix a l'article 39 bis.

»Els departaments universitaris, per acord de llur consell de departament, poden proposar un sistema d'atribució de la condició d'alumne del departament distint del que s'ha exposat al paràgraf anterior. La proposta s'ha d'elevar al Rector abans del començament de cada curs acadèmic en què es facin eleccions i l'han d'aprovar la Comissió Electoral i la Junta de Govern. En cas d'aprovació, la proposta del departament substituirà la previsió establerta a l'incís final del paràgraf anterior.

»d) Un representant, si escau, del personal d'administració i serveis adscrit pel Consell Executiu d'entre els seus membres.

»2. La durada del mandat dels membres del consell de departament indicats als apartats b) i c) és de dos anys, i la dels indicats a l'apartat d), de quatre.

»Article 44

»1. A cada ensenyament li correspon un consell d'estudis, format per:

»a) Com a mínim, un representant de cada departament que tingui encarregada docència en l'ensenyament determinat. En tot cas cal que hi hagi, almenys, sis professors.

»b) Una representació dels estudiants matriculats de l'ensenyament igual a la meitat per excés del nombre de professors membres del consell, garantida la representació igualitària dels tres cicles.

»2. La durada del mandat dels membres del consell d'estudis esmentats a l'apartat a) del número anterior és de quatre anys. La durada del mandat dels altres membres és de dos anys.

»3. Sens perjudici del que ja s'ha establert, el Consell Executiu elaborarà les disposicions complementàries de desenvolupament de l'article 15 d'aquesta normativa i fixarà la composició orgànica dels consells d'estudis.

»Article 47

»1. El màxim òrgan universitari de representació estudiantil és el Consell d'Estudiants. És compost per:

»a) Un representant per cada consell de departament.

»b) Un representant per cada consell d'estudis.

»c) Un nombre de claustrals, entre els quals s'inclouen els representants dels estudiants a la Junta de Govern, igual a la suma dels dos grups anteriors.

»2. La Junta de Govern, per acord normatiu, establirà les bases per desenvolupar l'article 145 dels Estatuts, i prestarà especial atenció als aspectes representatius.

»Disposició transitòria

»Sisena

»1. Els estudiants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat que cursin els antics plans d'estudis són electors i elegibles si estan matriculats com a mínim de quatre assignatures. També gaudeixen d'aquest dret tots aquells estudiants als quals manquin menys de quatre assignatures per acabar els estudis. Aquests darrers tenen el dret limitat a un màxim de dos anys i al fet que cada un d'aquests anys estiguin matriculats de tots els crèdits que els manquin.

»2. A l'efecte d'aquesta normativa, s'entenen per estudiants de segon cicle aquells que tinguin aprovat tot el primer cicle.

»3. Els estudiants que no compleixin els requisits establerts als paràgrafs anteriors, o deixin de complir-los, no podran gaudir de la condició d'elegits, o deixaran de gaudir-ne.»

Article 2

Es disposa la publicació, com a annex, del text íntegre resultant de les reformes de la normativa electoral i de representació a què es refereix l'article anterior, que substitueix la normativa electoral aprovada pels acords normatius 2007/1993, de 23 de juliol, i 2227/1994, d'1 de març.

Disposició transitòria

Única

A l'efecte de les eleccions de representants dels estudiants als consells de departament que tindran lloc el 1994, el Consell Executiu i la Comissió Electoral podran adoptar les mesures necessàries per garantir que els estudiants de la Universitat de les Illes Balears puguin votar, almenys, els seus representants en un consell de departament.

Disposició final

Primera

La present normativa entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tengui els efectes que corresponguin.