Fent ús de les competències que li atribueix l’article 24.2.32 i 40 dels Estatuts d'aquesta universitat, el Consell de Govern, a la sessió del dia d'avui, ha acordat de corregir l'Acord normatiu 15774/2025, de 24 de febrer, pel qual s’aprova la normativa de règim disciplinari dels estudiants de la Universitat de les Illes Balears, en els termes següents:

Article 1. Correccions realitzades

Tot seguit s’expressa com queda corregit l’Acord normatiu 15774/2025.

1. La redacció de l’apartat primer de l’article 2 (Àmbit d’aplicació) és aquesta:

«1. El que disposa aquesta normativa s’aplicarà als estudiants de la UIB i dels centres docents adscrits a aquesta universitat. A aquests efectes, s’entén per estudiant qualsevol persona que estigui matriculada com a mínim d’una assignatura pròpia d’un estudi oficial de la UIB o d’un centre docent adscrit, que estigui matriculada en un programa de doctorat o que participi en un programa oficial de mobilitat.»

2. La lletra g) de l’article 7 (Faltes molt greus) té aquesta redacció:

«g) Plagiar totalment o parcialment una obra o cometre frau acadèmic en l'elaboració del treball de fi de grau, el treball de fi de màster o la tesi doctoral.

»S'entendrà com a frau acadèmic qualsevol comportament premeditat, dut a terme a través de qualsevol mitjà, tendent a falsejar els resultats d'un examen o treball, propi o aliè, realitzat com a requisit per superar una assignatura o acreditar el rendiment acadèmic. A aquests efectes, l’expressió “requisit per superar una assignatura o acreditar el rendiment acadèmic” fa referència a qualsevol element d’avaluació programat com a tal en la guia docent d’una assignatura o qualssevol dels tràmits prevists en relació amb l’elaboració, el dipòsit i la defensa de la tesi doctoral.

»S’entendran com a conductes constitutives de frau acadèmic les recollides a l’article 5.1 de l’Acord normatiu 15418/2024, de 26 de març, pel qual s’aprova la normativa sobre comportaments constitutius de frau acadèmic i comportaments contraris al Codi d’integritat en els processos d’avaluació de la Universitat de les Illes Balears.»

3. La redacció de la lletra d) de l’article 8 (Faltes greus) és la següent:

«d) Cometre frau acadèmic en supòsits diferents dels prevists a la lletra g) de l’article 7 d’aquesta normativa, és a dir, en el marc de qualsevol altra assignatura distinta del Treball de Fi de Grau i del Treball de Fi de Màster o fora de l’àmbit de l’elaboració de la tesi doctoral. En tot cas, a efectes d’aquesta falta, és igualment aplicable la definició i l’abast del terme “frau acadèmic” recollits a la lletra g) de l’article 7 d’aquesta normativa.»

4. Se suprimeix l’apartat segon de l’article 11 (Sancions per faltes molt greus) i la redacció de la lletra b) d’aquest article és la següent:

«b) Pèrdua parcial de drets de matrícula, durant un curs o semestre acadèmic, en el cas d’estudis de grau, màster universitari o títols propis.

»i.   S’entendrà per pèrdua de drets de matrícula: a) la impossibilitat de matricular-se de crèdits d’assignatures; b) la impossibilitat de cursar crèdits de què l’estudiant ja s’havia matriculat i de ser avaluat d’aquests crèdits, amb excepció d’aquells que ja consten com a qualificats a l’acta corresponent.

»Respecte dels crèdits de què l’estudiant ja s’havia matriculat i s’ha resolt que ha perdut els drets de matrícula, el sancionat no tindrà dret al reintegrament de les quantitats de matrícula abonades i constarà com a “no presentat” a l’acta corresponent a l’efecte de comptar les matrícules esgotades.

»ii. La pèrdua és parcial, per tant, no pot abastar mai tots els crèdits de què l’estudiant s’ha matriculat o dels quals està pendent de matricular-se. L’òrgan competent per resoldre determinarà, de conformitat amb els criteris recollits a l’article 14 d’aquesta normativa, el nombre de crèdits que abastarà la sanció.

»En aquells casos en què el sancionat només estigui matriculat dels crèdits d’una assignatura, la sanció haurà d’abastar necessàriament aquesta assignatura i, per tant, la pèrdua de drets de matrícula serà, de forma excepcional, total.

»iii. La sanció afectarà preferentment els crèdits de l’any acadèmic en el qual s’ha comès la falta. No obstant això, la sanció pot afectar l’any acadèmic següent, entre d’altres, en supòsits com els següents:

• En el moment d’emetre la sanció, el curs ja ha finalitzat.
• L’estudiant infractor ha comès la falta en el darrer anys dels estudis, i només li resten per qualificar els crèdits corresponents a una assignatura: la sanció abastarà aquesta assignatura i suposarà la possibilitat de matricular-s’hi l’any acadèmic següent.

»iv. En cas de falta que derivi d’un comportament constitutiu de frau acadèmic, la pèrdua inclourà sempre l’assignatura en què s’hagi comès el frau acadèmic.

»La sanció recollida en aquesta lletra b) no és aplicable en el cas d’estudis de doctorat.»

5. La redacció del primer paràgraf de la lletra a) (Expulsió de fins a un mes de la UIB) de l’apartat primer de l’article 12 (Sancions per faltes greus) és la següent:

«A l’efecte d’aquesta sanció, són aplicables les conseqüències previstes a la lletra a) de l'article 11, si bé l’expulsió per falta greu no pot mai afectar els períodes d’avaluació extraordinària prevists al calendari acadèmic de la UIB per als estudis de grau, màster universitari i títols propis.»

6. La redacció de la lletra b) de l’article 12.1 és aquesta:

«b) Pèrdua del dret a la convocatòria ordinària en el semestre acadèmic en el qual es cometi la falta i respecte de l’assignatura d’un estudi de grau, màster universitari o títol propi en la qual s’hagi comès.

»A efectes d'aquesta sanció, i atès que la UIB només preveu una única convocatòria per assignatura, el dret a la convocatòria ordinària es refereix a tots els períodes d'avaluació derivats de la matrícula d'una assignatura; això és, tant el període d'avaluació ordinària (contínua i complementària) com el període d'avaluació extraordinària.

»Atès que el procediment disciplinari es pot perllongar i que el contingut de la resolució, que pot ser sancionadora o no sancionadora, pot no conèixer-se a temps, si escau, l’estudiant podrà continuar el curs i realitzar o lliurar, de forma preventiva, les proves d'avaluació corresponents, tant del període d'avaluació ordinària (contínua i complementària) com del període d’avaluació extraordinària, en les mateixes dates que tots els matriculats de l'assignatura. En cas que el procediment no hagi acabat en la data del tancament d'actes, l'acta de l'assignatura en qüestió s'haurà hagut de qualificar amb un “no presentat”, qualificació que es confirmarà o corregirà en funció del contingut de la resolució.

»A partir del contingut de la resolució, es procedirà de la manera següent:

»i. Resolució no sancionadora: es corregiran les proves d’avaluació realitzades o lliurades per l’estudiant durant el període d'avaluació ordinària (contínua i complementària). Només en cas que, amb les qualificacions obtingudes en les proves d'avaluació realitzades o lliurades durant l'avaluació ordinària (contínua o complementària), l’estudiant no superi l’assignatura, es corregiran les proves d'avaluació que s'hagin realitzat o lliurat durant el període d'avaluació extraordinària. Si es tracta d'un supòsit de frau acadèmic dels de la lletra d) de l'article 8 d'aquesta normativa, atès que és possible que la prova d'avaluació en la qual presumptament es va cometre frau acadèmic no es completàs en el moment de la presumpta detecció del comportament constitutiu de frau acadèmic, aquesta prova es repetirà. A aquest efecte, el responsable de l'estudi fixarà una altra data per repetir-la en el termini màxim d'un mes a comptar del dia següent al de notificació de la resolució.

»Amb la qualificació obtinguda, es qualificarà l'acta.

»ii. Resolució sancionadora: no es corregiran les proves d’avaluació realitzades o lliurades per l’estudiant i constarà un “no presentat” a l'acta de l'assignatura. Aquesta circumstància suposarà que la convocatòria compti pel que fa al nombre de matrícules esgotades.

»Aquesta sanció s’aplicarà sens perjudici de les mesures provisionals regulades a l’article 17 d’aquesta normativa.

»La sanció recollida a la lletra b) de l'apartat 1 d'aquest article no és aplicable en els casos d’estudis de doctorat.»

7. La redacció de l’apartat tercer de l’article 20 (Procediment de mediació) és aquesta:

«a) Si s’arriba a un acord total, es comunicarà aquesta decisió a l’instructor, i aquest arxivarà, provisionalment, l’expedient. En cas d’incomplir l’acord de mediació, es reprendrà la tramitació del procediment disciplinari. En cas de complir l’acord de mediació, l’expedient s’arxivarà definitivament.

»b) Si no s’arriba a un acord, aquesta circumstància es comunicarà a l’instructor perquè formuli el plec de càrrecs corresponent i continuï la tramitació del procediment disciplinari. Si s’arriba a un acord parcial, es farà el mateix respecte d’aquelles qüestions sobre les quals no s’hagi arribat a un acord.»

Article 2. Publicació del text corregit

Es disposa la publicació com a annex del text íntegre resultant de la correcció de l’Acord normatiu 15774/2025, de 24 de febrer.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Aquesta correcció entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tengui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El rector
Jaume Carot

Annex

Exposició de motius

La Llei 3/2022, de 24 de febrer, de convivència universitària (LCU), estableix les bases de la convivència en l’àmbit universitari i disposa que les universitats aprovaran les seves pròpies normes de convivència. Aquest mandat ha estat complert per la Universitat de les Illes Balears (UIB) amb l’Acord normatiu 14886/2023, de 30 de març, pel qual s’aproven les normes de convivència de la UIB.

D’altra banda, la LCU deroga el Reglament de disciplina acadèmica dels centres oficials d'ensenyament superior i d'ensenyament tècnic dependents del Ministeri d'Educació Nacional, aprovat per Decret de 8 de setembre de 1954, i estableix un nou marc sancionador per als estudiants, propi d'una societat democràtica.

Així, el títol II (Del règim disciplinari) de la LCU tipifica les faltes i sancions aplicables als estudiants –articles 10 a 14– i regula àmpliament el procediment disciplinari –article 19. Encara que les seves disposicions són directament aplicables i que el seu articulat estableix la pràctica totalitat de les actuacions a seguir en el marc d’un procediment sancionador, es permet que les universitats puguin desenvolupar alguns aspectes particulars relatius a la interpretació i aplicació de la normativa. Concretament, l’apartat 2 de l’article 10 (Faltes disciplinàries) i l’apartat 2 de l’article 14 (Sancions) de la llei esmentada permeten a les universitats, reglamentàriament, d’introduir especificacions o graduacions a les faltes i sancions recollides. El legislador vol que, en la pràctica, les universitats puguin identificar de manera més correcta les conductes que poden ser sancionades i modular-ne les sancions, i també establir, si escau, mesures substitutives i accessòries que afavoreixin i estimulin de manera activa la convivència.

En virtut d'aquesta habilitació, la UIB, a través de la present normativa, desenvolupa el règim sancionador dels estudiants d’aquesta universitat i concreta les disposicions de la LCU quant a faltes i sancions, alhora que detalla les especificacions necessàries en relació amb el desenvolupament del procediment sancionador corresponent.

Per tot l’anterior, el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de les competències que li atribueix l’article 24.2.32 i 40 dels Estatuts d’aquesta universitat, aprova la normativa de règim disciplinari dels estudiants de la UIB.

Sumari

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Potestat disciplinària
Article 4. Principis de la potestat disciplinària
Article 5. Principis del procediment disciplinari

Capítol I. Faltes disciplinàries

Article 6. Faltes disciplinàries
Article 7. Faltes molt greus
Article 8. Faltes greus
Article 9. Faltes lleus 

Capítol II. Sancions i altres mesures

Article 10. Sancions
Article 11. Sancions per faltes molt greus
Article 12. Sancions per faltes greus
Article 13. Sanció per faltes lleus
Article 14. Graduació de les sancions
Article 15. Mesures reparadores
Article 16. Mesures substitutives
Article 17. Mesures provisionals

Capítol III. Procediment disciplinari

Article 18. Iniciació 
Article 19. Instrucció i pràctica de la prova
Article 20. Procediment de mediació
Article 21. Plec de càrrecs
Article 22. Tràmit d'al·legacions, posteriors diligències probatòries i tràmit d’audiència
Article 23. Proposta de resolució i nou tràmit d’al·legacions
Article 24. Resolució
Article 25. Arxivament anticipat
Article 26. Procediment abreujat
Article 27. Potestat d'execució forçosa

Disposició addicional

Única. Denominacions

Disposició transitòria

Única. Procediments disciplinaris iniciats abans de l'entrada en vigor de la present normativa

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquesta normativa té per objecte regular el règim disciplinari dels estudiants de la UIB, per la qual cosa desenvolupa el títol II (Del règim disciplinari) de la LCU.

Article 2. Àmbit d’aplicació 

1. El que disposa aquesta normativa s’aplicarà als estudiants de la UIB i dels centres docents adscrits a aquesta universitat. A aquests efectes, s’entén per estudiant qualsevol persona que estigui matriculada com a mínim d’una assignatura pròpia d’un estudi oficial de la UIB o d’un centre docent adscrit, que estigui matriculada en un programa de doctorat o que participi en un programa oficial de mobilitat.
   Així mateix, és aplicable als estudiants de títols propis.
2. Aquesta normativa és aplicable per faltes disciplinàries que hagin tingut lloc als espais físics o digitals de la UIB o dels centres docents adscrits.
   Així mateix, és aplicable per faltes disciplinàries que hagin tingut lloc en altres espais físics que no siguin de la UIB i on s’hagin dut a terme activitats acadèmiques d’aquesta universitat degudament autoritzades.
   També és aplicable per faltes disciplinàries que hagin tingut lloc en espais digitals externs a la UIB, però que siguin faltes comeses per estudiants de la UIB contra altres membres d'aquesta mateixa universitat i es vinculin a la pròpia activitat universitària.

Article 3. Potestat disciplinària

1. De conformitat amb l’article 8 (Potestat disciplinària) de la LCU, la UIB té la potestat de sancionar les faltes disciplinàries dels estudiants que infringeixin les normes de convivència o que impedeixin el desenvolupament normal de les funcions de docència, recerca i transferència del coneixement, sens perjudici de la responsabilitat de caràcter civil o penal que es pugui derivar d’aquestes faltes.
2. El rector és l’òrgan competent per exercir la potestat disciplinària i la pot delegar en els termes de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP).
3. La potestat disciplinària s’exercirà en el marc d’un procediment disciplinari, d’acord amb les previsions d’aquesta normativa, a l’empara de la LCU i, subsidiàriament, de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), i de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP).

Article 4. Principis de la potestat disciplinària

La potestat disciplinària s'exercirà, de conformitat amb les previsions de l’article 8.3 de la LCU, d'acord amb els principis següents:

1. Principi de legalitat i tipicitat de les faltes i sancions.
2. Principi d'irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables i de retroactivitat de les favorables a la persona presumptament infractora.
3. Principi de responsabilitat.
4. Principi de proporcionalitat, referit tant a la classificació de les faltes i sancions com a l’aplicació d’aquestes darreres.
5. Principi de prescripció de les faltes i sancions.
6. Principi de garantia del procediment.

Article 5. Principis del procediment disciplinari

El procediment disciplinari es regirà, de conformitat amb les previsions de l’article 18 de la LCU, pels principis següents:

1. En cap cas no es pot imposar una sanció sense que s’hagi tramitat el procediment corresponent.
2. El procediment ha de garantir la deguda separació entre les fases instructora i sancionadora, les quals s’han d’encomanar a òrgans distints.
3. S’ajustarà als principis d’eficàcia, celeritat i economia processal, amb respecte absolut als drets i a les garanties de defensa de la persona presumptament responsable.
4. Pot assistir la persona o les persones presumptament responsables la persona que elegeixin. L’instructor ha de mantenir aquesta persona informada del desenvolupament del procediment.
5. Respecte dels supòsits que involucrin conductes que poden constituir violència, discriminació o assetjament, són aplicables els principis prevists a l’article 4.4 de la LCU. Així mateix, s’han de garantir mesures adequades i eines oportunes per a l’acompanyament psicològic i jurídic de les víctimes. L’acompanyament serà, preferentment, dut a terme per persones del mateix sexe de la víctima, si aquesta així ho manifesta.

Capítol I. Faltes disciplinàries

Article 6. Faltes disciplinàries

Les faltes disciplinàries d’aquesta normativa es qualifiquen com a molt greus, greus i lleus.

Article 7. Faltes molt greus 

Es consideren faltes molt greus:

1. Realitzar quintades o qualssevol altres conductes o actuacions vexatòries, físicament o psicològicament, que suposin un menyspreu greu a la dignitat de les persones, com ara ofenses greus, de paraula o obra, i calúmnies o injúries realitzades per qualsevol mitjà.
2. Assetjar qualsevol membre de la comunitat universitària o exercir violència greu en contra seu.
3. Assetjar sexualment o per raó de sexe. Aquestes conductes seran interpretades de conformitat amb l'article 7 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
4. Discriminar per raó de sexe, orientació sexual, identitat de gènere, origen nacional, pertinença a grup ètnic, edat, classe social, discapacitat, estat de salut, religió o creences, llengua, o per qualsevol altra causa personal o social.
5. Alterar, falsificar, sostreure o destruir, per qualsevol mitjà, documents acadèmics, incloses les actes o qualsevol prova d'avaluació, utilitzar documents falsos davant la Universitat o cometre falsedat en les declaracions responsables o en altres declaracions o testimoniatges davant la institució.
6. Destruir i deteriorar de manera irreparable o sostreure obres catalogades del patrimoni històric i cultural de la Universitat.
7. Plagiar totalment o parcialment una obra o cometre frau acadèmic en l'elaboració del treball de fi de grau, el treball de fi de màster o la tesi doctoral.
   S'entendrà com a frau acadèmic qualsevol comportament premeditat, dut a terme a través de qualsevol mitjà, tendent a falsejar els resultats d'un examen o treball, propi o aliè, realitzat com a requisit per superar una assignatura o acreditar el rendiment acadèmic. A aquests efectes, l’expressió «requisit per superar una assignatura o acreditar el rendiment acadèmic» fa referència a qualsevol element d’avaluació programat com a tal en la guia docent d’una assignatura o qualssevol dels tràmits prevists en relació amb l’elaboració, el dipòsit i la defensa de la tesi doctoral.
   S’entendran com a conductes constitutives de frau acadèmic les recollides a l’article 5.1 de l’Acord normatiu 15418/2024, de 26 de març, pel qual s’aprova la normativa sobre comportaments constitutius de frau acadèmic i comportaments contraris al Codi d’integritat en els processos d’avaluació de la Universitat de les Illes Balears.
8. Incomplir les normes de salut pública establertes per als centres universitaris, les seves instal·lacions i els seus serveis i posar en risc la comunitat universitària.
9. Suplantar un membre de la comunitat universitària en la funció que li sigui pròpia o donar el consentiment per ser suplantat en relació amb les activitats universitàries.
10. Impedir el desenvolupament normal dels processos electorals de la Universitat.
11. Haver estat condemnat, per sentència ferma, per la comissió d'un delicte dolós que suposi l'afectació d'un bé jurídic diferent del lesionat pel delicte objecte de condemna, comès als espais de la UIB o dels centres docents adscrits, d'acord amb el que estableix l’article 2.2 d’aquesta norma, o dels relacionats amb l'activitat acadèmica de la Universitat.

Article 8. Faltes greus

Es consideren faltes greus: 

1. Apoderar-se indegudament del contingut de proves, exàmens o controls de coneixement.
2. Deteriorar greument els béns catalogats del patrimoni històric i cultural de la UIB.
3. Impedir la normal realització d'activitats universitàries de docència, recerca o transferència del coneixement, sens perjudici del que estableixen les normes de convivència de la UIB.
4. Cometre frau acadèmic en supòsits diferents dels prevists a la lletra g) de l’article 7 d’aquesta normativa, és a dir, en el marc de qualsevol altra assignatura distinta del Treball de Fi de Grau i del Treball de Fi de Màster o fora de l’àmbit de l’elaboració de la tesi doctoral. En tot cas, a efectes d’aquesta falta, és igualment aplicable la definició i l’abast del terme «frau acadèmic» recollits a la lletra g) de l’article 7 d’aquesta normativa.
5. Utilitzar indegudament continguts o mitjans de reproducció i enregistrament de les activitats universitàries subjectes a drets de propietat intel·lectual.
6. Incomplir les normes de seguretat i salut establertes per la Universitat en les seves instal·lacions i serveis. En particular, incomplir reiteradament la prohibició de fumar als espais universitaris d’acord amb la normativa interna vigent de la UIB.
7. Accedir sense la deguda autorització als sistemes informàtics de la Universitat. 

Article 9. Faltes lleus

1. Es consideren faltes lleus: 
   
   1. Accedir a instal·lacions universitàries a les quals no es tengui autoritzat l'accés.
   2. Utilitzar els serveis universitaris incomplint els requisits de coneixement general establerts.
   3. Realitzar actes que deteriorin els béns del patrimoni de la Universitat.
2. Quan les conductes a què es refereix l'apartat anterior produeixin un mal o risc greu per a la seguretat de les persones, seran qualificades com a falta greu, de conformitat amb el que preveu la lletra f) de l'article anterior.

Capítol II. Sancions i altres mesures

Article 10. Sancions

Les sancions es classifiquen en molt greus, greus i lleus. La gravetat de la falta comesa determinarà la sanció aplicable.

Article 11. Sancions per faltes molt greus

Són sancions aplicables per la comissió de faltes molt greus:

1. Expulsió de la UIB des de dos mesos fins a tres anys. Aquest tipus de sanció ha de constar a l’expedient acadèmic fins que s’acompleixi totalment.
   Pel que fa als estudis de grau, màster universitari i títols propis, la persona que hagi estat expulsada, durant el període d’expulsió, no podrà accedir als espais físics i digitals d’aquesta universitat, no podrà exercir els drets acadèmics derivats de la matrícula, no podrà sol·licitar la devolució dels imports de matrícula i no podrà gaudir dels privilegis que es deriven de la condició d’estudiant de la UIB. No obstant això, no perdrà la plaça als estudis corresponents, de manera que, si, una vegada complert el període d’expulsió, vol continuar els estudis, podrà continuar-los.
   Si a partir de l’endemà de l’acabament del període d’expulsió hi ha programades proves d’avaluació de les assignatures de les quals ja estava matriculat l’expulsat en el moment de l’expulsió, podrà fer-les, sempre que en el moment de la reincorporació continuï vigent la matrícula del moment de l’expulsió. No podrà sol·licitar en cap cas la repetició de les proves d’avaluació de caràcter no recuperable que puguin haver estat programades durant el període que hagi coincidit amb el d’expulsió.
   En el cas particular dels estudis de doctorat, l’aplicació d’aquesta sanció no interromprà el còmput de temps a efectes de la durada dels estudis. Atès que la durada de l’expulsió que es determini pot impedir que se superi l’avaluació corresponent, això pot implicar que el doctorand no pugui efectuar els tràmits requerits relacionats amb el dipòsit de la tesi o que superi el període màxim per acabar els estudis, i això pot comportar igualment l’expulsió definitiva del doctorand del programa de doctorat.
   Pèrdua parcial de drets de matrícula, durant un curs o semestre acadèmic, en el cas d’estudis de grau, màster universitari o títols propis.
   
   1. S’entendrà per pèrdua de drets de matrícula: a) la impossibilitat de matricular-se de crèdits d’assignatures; b) la impossibilitat de cursar crèdits de què l’estudiant ja s’havia matriculat i de ser avaluat d’aquests crèdits, amb excepció d’aquells que ja consten com a qualificats a l’acta corresponent.
      Respecte dels crèdits de què l’estudiant ja s’havia matriculat i s’ha resolt que ha perdut els drets de matrícula, el sancionat no tindrà dret al reintegrament de les quantitats de matrícula abonades i constarà com a «no presentat» a l’acta corresponent a l’efecte de comptar les matrícules esgotades.
   2. La pèrdua és parcial, per tant, no pot abastar mai tots els crèdits de què l’estudiant s’ha matriculat o dels quals està pendent de matricular-se. L’òrgan competent per resoldre determinarà, de conformitat amb els criteris recollits a l’article 14 d’aquesta normativa, el nombre de crèdits que abastarà la sanció.
      En aquells casos en què el sancionat només estigui matriculat dels crèdits d’una assignatura, la sanció haurà d’abastar necessàriament aquesta assignatura i, per tant, la pèrdua de drets de matrícula serà, de forma excepcional, total.
   3. La sanció afectarà preferentment els crèdits de l’any acadèmic en el qual s’ha comès la falta. No obstant això, la sanció pot afectar l’any acadèmic següent, entre d’altres, en supòsits com els següents:
      
      • En el moment d’emetre la sanció, el curs ja ha finalitzat.
      • L’estudiant infractor ha comès la falta en el darrer anys dels estudis, i només li resten per qualificar els crèdits corresponents a una assignatura: la sanció abastarà aquesta assignatura i suposarà la possibilitat de matricular-s’hi l’any acadèmic següent.
   4. En cas de falta que derivi d’un comportament constitutiu de frau acadèmic, la pèrdua inclourà sempre l’assignatura en què s’hagi comès el frau acadèmic.
      La sanció recollida en aquesta lletra b) no és aplicable en el cas d’estudis de doctorat.

Article 12. Sancions per faltes greus

1. Són sancions aplicables per la comissió de faltes greus:
   
   1. Expulsió de la UIB de fins a un mes.
      A l’efecte d’aquesta sanció, són aplicables les conseqüències previstes a la lletra a) de l'article 11, si bé l’expulsió per falta greu no pot mai afectar els períodes d’avaluació extraordinària prevists al calendari acadèmic de la UIB per als estudis de grau, màster universitari i títols propis.
      En el cas particular dels estudis de doctorat, l’expulsió no pot coincidir amb el darrer mes del període anual d’avaluació (presentació d’informació per part de doctorands, directors i tutors).
   2. Pèrdua del dret a la convocatòria ordinària en el semestre acadèmic en el qual es cometi la falta i respecte de l’assignatura d’un estudi de grau, màster universitari o títol propi en la qual s’hagi comès.
      A efectes d'aquesta sanció, i atès que la UIB només preveu una única convocatòria per assignatura, el dret a la convocatòria ordinària es refereix a tots els períodes d'avaluació derivats de la matrícula d'una assignatura; això és, tant el període d'avaluació ordinària (contínua i complementària) com el període d'avaluació extraordinària.
      Atès que el procediment disciplinari es pot perllongar i que el contingut de la resolució, que pot ser sancionadora o no sancionadora, pot no conèixer-se a temps, si escau, l’estudiant podrà continuar el curs i realitzar o lliurar, de forma preventiva, les proves d'avaluació corresponents, tant del període d'avaluació ordinària (contínua i complementària) com del període d’avaluació extraordinària, en les mateixes dates que tots els matriculats de l'assignatura. En cas que el procediment no hagi acabat en la data del tancament d'actes, l'acta de l'assignatura en qüestió s'haurà hagut de qualificar amb un «no presentat», qualificació que es confirmarà o corregirà en funció del contingut de la resolució.
      A partir del contingut de la resolució, es procedirà de la manera següent:
      
      1. Resolució no sancionadora: es corregiran les proves d’avaluació realitzades o lliurades per l’estudiant durant el període d'avaluació ordinària (contínua i complementària). Només en cas que, amb les qualificacions obtingudes en les proves d'avaluació realitzades o lliurades durant l'avaluació ordinària (contínua o complementària), l’estudiant no superi l’assignatura, es corregiran les proves d'avaluació que s'hagin realitzat o lliurat durant el període d'avaluació extraordinària. Si es tracta d'un supòsit de frau acadèmic dels de la lletra d) de l'article 8 d'aquesta normativa, atès que és possible que la prova d'avaluació en la qual presumptament es va cometre frau acadèmic no es completàs en el moment de la presumpta detecció del comportament constitutiu de frau acadèmic, aquesta prova es repetirà. A aquest efecte, el responsable de l'estudi fixarà una altra data per repetir-la en el termini màxim d'un mes a comptar del dia següent al de notificació de la resolució.
         Amb la qualificació obtinguda, es qualificarà l'acta.
      2. Resolució sancionadora: no es corregiran les proves d’avaluació realitzades o lliurades per l’estudiant i constarà un «no presentat» a l'acta de l'assignatura. Aquesta circumstància suposarà que la convocatòria compti pel que fa al nombre de matrícules esgotades.
         Aquesta sanció s’aplicarà sens perjudici de les mesures provisionals regulades a l’article 17 d’aquesta normativa.
         La sanció recollida a la lletra b) de l'apartat 1 d'aquest article no és aplicable en els casos d’estudis de doctorat.
2. Les sancions de pèrdua de dret de matrícula o convocatòria no poden afectar els drets relatius a les beques en els termes prevists en la normativa de desenvolupament corresponent.

Article 13. Sanció per faltes lleus

La sanció aplicable per la comissió de faltes lleus és l’amonestació privada.

Article 14. Graduació de les sancions

L’òrgan competent per sancionar concretarà la sanció dins l’escala de gravetat i l’adequarà al cas concret, sempre de manera motivada, segons el principi de proporcionalitat i ponderant de conformitat amb els criteris següents, establerts a l’article 15 de la LCU:

1. La intencionalitat o reiteració.
2. La naturalesa dels perjudicis causats.
3. L’ànim de lucre.
4. El reconeixement de responsabilitat, mitjançant la comunicació del fet infractor a les autoritats universitàries abans que s’iniciï el procediment disciplinari.
5. La reparació del dany causat abans que s’iniciï el procediment.
6. Les circumstàncies personals, econòmiques, de salut, familiars o socials de la persona infractora.
7. El grau de participació en els fets.
8. La comissió d’accions inadequades per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, característiques sexuals, origen nacional, pertinença a un grup ètnic, discapacitat, edat, estat de salut, classe social, religió o conviccions, llengua, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Article 15. Mesures reparadores

1. En la resolució de l’expedient disciplinari es pot decretar, juntament amb la sanció que correspongui, l’aplicació de les mesures de caire reparador següents:
   
   1. Restituir les coses o reposar-les a l’estat anterior en el termini que es fixi.
   2. Indemnitzar dels danys per una quantia igual al valor dels béns destruïts o del deteriorament causat, així com dels perjudicis ocasionats, en el termini que es fixi.
2. Les indemnitzacions que es determinin tindran la naturalesa de crèdit de dret públic i el seu import pot ser exigit a través del procediment de constrenyiment.

Article 16. Mesures substitutives

1. En substitució de les sancions recollides a l’article 12 per la comissió de faltes greus, tret de les que impliquin una actuació fraudulenta en qualsevol dels àmbits relacionats amb el procés d’avaluació de l’aprenentatge, es poden aplicar altres mesures, que poden consistir en la participació o col·laboració de l'estudiant sancionat en activitats formatives, culturals, de salut pública, esportives, d'extensió universitària i de relacions institucionals, o altres de similars de les quals sigui responsable la UIB. 
   En cap cas les mesures substitutives no poden consistir en l'acompliment de funcions o tasques assignades al personal de la UIB que figuri en la seva relació de llocs de treball.  
2. La Comissió de Convivència, a proposta de l’instructor del procediment disciplinari, serà l’encarregada de determinar les mesures aplicables en cada cas.
3. La durada de les mesures substitutives es fixarà atenent el principi de proporcionalitat, i en cap cas no podrà ser superior al semestre acadèmic en el qual s’hagin de complir. A més a més, el fet de complir-les ha de ser compatible amb el desenvolupament de l'activitat docent, i s’ha de garantir, en tot cas, la possibilitat d’assistir a activitats obligatòries, com ara exàmens i presentacions de treballs de fi de grau o de màster, així com reunions dels òrgans de govern col·legiats de la UIB.
4. Les mesures substitutives s’aplicaran de conformitat amb els principis següents:  
   
   1. Que es garanteixin plenament els drets de la persona o les persones implicades. 
   2. Que hi hagi conformitat entre la persona o les persones afectades per la falta i la persona infractora. 
   3. Que la mesura estigui orientada a la màxima reparació possible del dany ocasionat.
   4. Que es garanteixi el compliment de la mesura.
   5. Que la persona o les persones infractores hagin reconegut la seva responsabilitat en la comissió de la falta, així com les conseqüències de la seva conducta per a la persona o les persones afectades i per a la comunitat universitària.  
   6. Que, si escau, la persona o les persones responsables hagin mostrat disposició per restaurar la relació amb la persona o les persones afectades per la falta. Aquesta restauració es facilitarà sempre que la persona o les persones afectades hi donin el consentiment de manera expressa. 

Article 17. Mesures provisionals  

1. Abans d'acordar que s’iniciï el procediment disciplinari, el titular de la potestat disciplinària, d'ofici o a instància de part, en els casos d'urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, pot adoptar de manera motivada les mesures provisionals que resultin necessàries i proporcionades. 
   Aquestes mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades en l'acord d'iniciació del procediment, que s’ha d'efectuar dins els quinze dies següents al dia en què foren adoptades, el qual podrà ser objecte del recurs que sigui procedent.  
   En tot cas, les mesures provisionals quedaran sense efecte si no s'inicia el procediment en aquest termini o quan l'acord d'iniciació no contengui un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.  
2. En qualsevol moment del procediment disciplinari, l’instructor, d'ofici o a sol·licitud de les persones possiblement afectades, pot proposar a l’òrgan competent, de manera motivada, que s’adoptin les mesures provisionals que consideri necessàries per evitar de mantenir els efectes de la falta i assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui recaure.  
3. Les mesures provisionals que s'adoptin tindran caràcter temporal, hauran de ser proporcionades i podran ajustar-se, de manera motivada, si es produeixen canvis en la situació que en va justificar l’adopció. En tot cas, s'extingiran amb l'eficàcia de la resolució que posi fi al procediment disciplinari.  
4. L'adopció de mesures provisionals no suposarà prejutjar sobre el resultat del procediment disciplinari. 

Capítol III. Procediment disciplinari

Article 18. Iniciació

1. El titular de la potestat disciplinària és l'encarregat d'iniciar d’ofici el procediment sancionador mitjançant la resolució corresponent, en la qual nomenarà l'instructor i, si escau, el secretari.  
2. L'acord d'incoació del procediment contindrà, com a mínim:  
   
   1. La identificació de la persona o les persones presumptament responsables.  
   2. Els fets succintament exposats, la seva possible qualificació i la sanció que pugui correspondre.  
   3. La designació de l'instructor, amb indicació expressa del règim d'abstenció o recusació.  
   4. L'òrgan competent de resoldre el procediment.  
   5. La indicació del dret a formular al·legacions i a l'audiència, amb determinació dels terminis corresponents.  
   6. El requeriment perquè les persones involucrades en el procediment disciplinari manifestin la seva voluntat d'acollir-se, si escau, al procediment de mediació.  
3. L'acord d'incoació del procediment es notificarà a la persona o les persones interessades en el procediment amb indicació expressa de la possibilitat d'atorgar la seva representació en el procediment a una altra persona i de comptar amb assistència lletrada si ho consideren convenient.  

Article 19. Instrucció i pràctica de la prova

1. L'instructor ordenarà que es practiquin les diligències adequades per determinar i comprovar els fets i, en particular, les proves que poden conduir a esclarir-los i a determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.  
2. Com a primeres actuacions, l'instructor prendrà declaració a la persona o les persones presumptament responsables, declaració que es farà, en tot cas, individualment. 
3. Tot seguit disposarà totes les diligències que es dedueixin de la comunicació o denúncia que va motivar la incoació del procediment i d’allò que la persona o les persones presumptament responsables hagin al·legat en la seva declaració.  
4. Una vegada realitzades aquestes actuacions, l’instructor atorgarà a les parts un termini de deu dies per aportar les al·legacions i els documents o informacions que considerin convenients i, si escau, proposar prova concretant els mitjans que es volen utilitzar.  
5. A la vista de les al·legacions realitzades i la prova proposada, l'instructor podrà dur a terme d'ofici les actuacions necessàries per determinar els fets que poden constituir falta i obtenir les dades i informacions que poden ser rellevants.  
6. L’instructor tindrà cura que les proves es practiquin amb totes les garanties i sense generar indefensió. Particularment, es notificarà als interessats amb antelació suficient el lloc, la data i l’hora en què es practicarà la prova, amb la finalitat de garantir la contradicció en aquesta pràctica. En la notificació s'advertirà, si escau, que l'interessat pot nomenar tècnics perquè l’assisteixin i, en particular, que pot comptar, si ho estima convenient, amb assistència lletrada.  
7. Si, a la vista de les actuacions realitzades, l'instructor considera que no s’ha produït falta o responsabilitat, proposarà que s’arxivi l'expedient.  

Article 20. Procediment de mediació

1. Quan els fets poden ser constitutius d’una falta greu o lleu, tret d’aquells casos en què concorri frau acadèmic, conclosa la pràctica de les proves i sempre que les parts hagin manifestat oportunament la seva voluntat d'acollir-s'hi, l'instructor remetrà l'expedient a la Comissió de Convivència perquè aquesta decideixi si és procedent resoldre a través d’un procediment de mediació.
2. A la vista dels fets i de les circumstàncies, la Comissió de Convivència haurà de decidir si el procediment de mediació és procedent o no.
3. En cas que decideixi que és procedent, es comunicarà aquesta decisió a les parts i se suspendrà el procediment disciplinari, així com el còmput dels terminis de caducitat i prescripció. Aquesta suspensió durarà mentre duri el procediment de mediació.
   L’acord a què es pugui arribar, que pot ser total o parcial, serà confidencial i ha de constar per escrit i ser signat per les parts; cada part n’ha de conservar un exemplar i se n’ha de traslladar un altre a la Comissió de Convivència, per tal que consti a l’expedient.
   
   1. Si s’arriba a un acord total, es comunicarà aquesta decisió a l’instructor, i aquest arxivarà, provisionalment, l’expedient. En cas d’incomplir l’acord de mediació, es reprendrà la tramitació del procediment disciplinari. En cas de complir l’acord de mediació, l’expedient s’arxivarà definitivament.
   2. Si no s’arriba a un acord, aquesta circumstància es comunicarà a l’instructor perquè formuli el plec de càrrecs corresponent i continuï la tramitació del procediment disciplinari. Si s’arriba a un acord parcial, es farà el mateix respecte d’aquelles qüestions sobre les quals no s’hagi arribat a un acord.
4. En cas que es decideixi que el procediment de mediació és improcedent, es retornarà l'expedient a l'instructor perquè formuli el plec de càrrecs corresponent i continuï la tramitació del procediment disciplinari. 

Article 21. Plec de càrrecs  

El plec de càrrecs inclourà els fets imputats, amb expressió, si escau, de la falta presumptament comesa i de les sancions que es poden aplicar i, si escau, s’hi acordarà de mantenir o aixecar les mesures provisionals.  

Article 22. Tràmit d'al·legacions, posteriors diligències probatòries i tràmit d’audiència  

1. El plec de càrrecs es notificarà a la persona o a les persones presumptament responsables, que disposaran d'un termini de deu dies per formular al·legacions, aportar els documents i les informacions que considerin oportuns per a la seva defensa i proposar la pràctica de proves.  
2. Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense haver-lo contestat, l'instructor podrà acordar que es practiquin les proves que consideri oportunes i donarà audiència a l'interessat, en el termini de deu dies.  

Article 23. Proposta de resolució i nou tràmit d’al·legacions  

1. L’instructor formularà, dins els deu dies següents a l’acabament del tràmit d’audiència a l’interessat posterior a la pràctica de proves, la seva proposta de resolució, en la qual es fixaran els fets de manera motivada, s’especificaran els que es considerin provats, amb la seva qualificació jurídica exacta, i es determinarà la falta que constitueixen i també la persona o les persones que en resultin responsables. Així mateix, s’hi indicarà la sanció que es proposa que s'imposi i les mesures provisionals que s'haurien adoptat. Si, segons el parer de l'instructor, no hi ha falta o responsabilitat, es proposarà d'arxivar l'expedient.  
2. La proposta de resolució es notificarà a la persona expedientada, que tindrà un termini de deu dies per al·legar davant l'instructor tot el que consideri convenient per defensar-se i aportar els documents i les informacions que consideri pertinents i que no hagués pogut aportar en el tràmit anterior.  

Article 24. Resolució 

1. Transcorregut el termini d'al·legacions, tant si s’han formulat com si no, l'instructor remetrà la proposta a l'òrgan competent per resoldre, que dictarà resolució en el termini de deu dies.
2. L'òrgan competent per resoldre podrà retornar l'expedient a l'instructor perquè practiqui les diligències imprescindibles per a la resolució.  
3. Quan l'òrgan competent per resoldre consideri que la falta o la sanció revesteixen major gravetat que la determinada a la proposta de resolució, aquesta circumstància es notificarà a l'inculpat perquè aporti totes les al·legacions que consideri convenients en el termini de quinze dies.  
4. La resolució que posi fi al procediment disciplinari ha de ser motivada i decidirà sobre totes les qüestions plantejades per les persones interessades, i també sobre aquelles altres del procediment que resultin necessàries.  
5. Si l'expedientat reconeix voluntàriament la seva responsabilitat, l'instructor elevarà sense més tràmit a la inspecció de serveis la proposta de resolució sancionadora que correspongui, tenint en compte les exigències del principi de proporcionalitat i les possibles mesures substitutives de la sanció que puguin correspondre. 
6. La resolució, que posarà fi a la via administrativa, ha d'expressar els recursos que contra aquesta siguin procedents, l’òrgan administratiu o judicial davant el qual s’han de presentar i el termini per interposar-los, d'acord amb el que disposa la LPACAP i, si escau, la normativa de desenvolupament de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.  
7. Si de la resolució sancionadora resulta que la persona infractora ha obtingut fraudulentament un títol oficial expedit per la UIB, aquesta declararà d'ofici la nul·litat d'aquest acte en els termes prevists per la LPACAP.  

Article 25. Arxivament anticipat

Si bé normalment el procediment acaba amb resolució expressa que es pronuncia sobre la responsabilitat disciplinària, també pot acabar per arxivament anticipat en els casos següents:

1. Quan hi concorri algun dels supòsits prevists a l'article 89.1 de la LPACAP.  
2. Quan hagi vençut el termini màxim establert sense que s’hagi dictat i notificat resolució expressa; en aquest cas, el procediment s’entendrà caducat.
3. Quan la UIB desisteixi; en aquest cas s’actuarà de conformitat amb l'article 93 de la LPACAP.  
4. Quan es determini la impossibilitat material de continuar el procediment per causes sobrevingudes.

Article 26. Procediment abreujat

1. Per als casos en què, segons el parer de l’instructor, hi ha prou elements per considerar que els fets poden donar lloc a una falta lleu, es pot preveure un procediment abreujat, amb la reducció de terminis i simplificació de tràmits, de conformitat amb la LPACAP.
2. En cas que un procediment exigeixi un tràmit no previst a la LPACAP, s’haurà de tramitar de manera ordinària. 

Article 27. Potestat d'execució forçosa

La UIB té potestat per dur a terme l’execució forçosa dels actes administratius dictats en el marc d’aquesta normativa en virtut del que disposa la disposició addicional segona de la LCU.

Disposició addicional

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Disposició transitòria

Única. Procediments disciplinaris iniciats abans de l'entrada en vigor de la present normativa

Els procediments disciplinaris que s'hagin iniciat abans de l'entrada en vigor de la present normativa es continuaran tramitant per la normativa que els sigui aplicable.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

La present normativa entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.