La UIB assumeix la recerca com a objectiu fonamental de la seva activitat. Per poder dur a terme aquest objectiu, compta amb investigadors d'excel·lència i amb una infraestructura que permet treballar a un alt nivell de qualitat i competitivitat. Així ho demostren les qualificacions aconseguides en diferents rànquings internacionals que avaluen la qualitat i nivell de col·laboració internacional en la investigació. La recerca i la docència experimentals suposen una part important de l'activitat acadèmica de la institució, i l'explotació eficaç de les infraestructures i equipaments cientificotècnics és un element clau per millorar la qualitat i l'impacte de la producció científica, i en especial el seu component experimental, a la Universitat.

El Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la Universitat de les Illes Balears va ser creat mitjançant l’Acord executiu 5967/2002, de 19 de desembre (FOU núm. 213, de 17 de gener), amb l’objectiu principal de donar servei i suport a la docència, la recerca i el desenvolupament en l’ús i aplicació de les tecnologies de la informació geogràfica.

Recentment, la UIB ha posat en marxa diverses línies d'actuació per millorar les seves capacitats experimentals, tant des del punt de vista dels recursos humans dedicats al suport experimental com de l'adquisició d'equipaments cientificotècnics altament competitius. Així, per exemple, el Consell de Direcció, mitjançant l’Acord executiu 15053/2023, de 6 de setembre, va crear l’Àrea de Suport Experimental i Serveis Cientificotècnics (ASESC) de la Universitat de les Illes Balears.

Per tot el que s’ha indicat, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de la competència que li atribueix l'article 27.1.a) i h) dels Estatuts d'aquesta universitat, ha acordat de crear el Centre de Tecnologies de la Informació Geogràfica, en els termes que es detallen tot seguit:

Article 1. Integració i creació

En virtut de l'article 10 de l'Acord executiu 15053/2023, de 6 de setembre, pel qual es crea l'Àrea de Suport Experimental i Serveis Cientificotècnics de la UIB, el Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la Universitat de les Illes Balears s’integra en l’àrea esmentada i es crea el Centre de Tecnologies de la Informació Geogràfica (CTIG).

Article 2. Dependència

El CTIG depèn orgànicament del vicerectorat amb competències en investigació i està integrat en l'estructura orgànica de l'ASESC.

Article 3. Objectius i funcions

Els objectius del CTIG són els següents:

1. Donar servei i suport a la docència, la recerca i el desenvolupament en l’ús i aplicació de les tecnologies de la informació geogràfica.
2. Millorar el suport tècnic i material i optimitzar els recursos de captació i ús d’informació geogràfica a l’abast dels alumnes, dels docents i dels investigadors.
3. Crear i gestionar la unitat operadora de drons de la Universitat de les Illes Balears.
4. Desenvolupar i gestionar l’aplicació SigUIB per a la gestió dels edificis i el campus de la UIB mitjançant tecnologies d'informació geogràfica, en coordinació amb el vicerectorat amb competències en campus.
5. Assessorar en l’adquisició i el maneig dels aparells específics de la informació geogràfica.
6. Desenvolupar i mantenir la infraestructura de dades espacials de la Universitat de les Illes Balears, en coordinació amb el repositori institucional de dades de recerca.
7. Desenvolupar activitats formatives en el camp de l’ús i l’aplicació de les geotecnologies.
8. Proporcionar suport en el desenvolupament tècnic que la Universitat pot transferir a la societat pel que fa a les tecnologies de la informació geogràfica.
9. Altres funcions relacionades amb els camps esmentats.

Article 4. Estructura

El CTIG consta de tres unitats amb funcions específiques, sens perjudici de la coordinació de funcions entre aquestes:

1. Unitat de gestió d’espais de la UIB: SigUIB.
2. Unitat operadora de drons.
3. Unitat de recerca aplicada, innovació, difusió i formació.

Article 5. Finançament i recursos

1. La UIB proporcionarà els recursos humans i materials necessaris, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, per al desenvolupament de les funcions del CTIG. Així mateix, l'estructura de govern, i especialment l'equip de direcció, vetllarà per aconseguir recursos amb l'objectiu de millorar les capacitats operatives i de suport del centre.
2. Anualment, la direcció del CTIG elaborarà el pressupost del centre, que elevarà a la Comissió Rectora de l'ASESC perquè l’aprovi, si escau. Aquest pressupost desglossarà ingressos i despeses, amb conceptes de despesa com personal, despeses corrents, inversions i altres blocs de despesa com ara les despeses estructurals i les derivades de l’activitat cientificotècnica.
3. El pressupost anual del CTIG formarà part del pressupost de l’ASESC i es fixarà, juntament amb les tarifes d’ús dels equipaments i serveis, al pressupost anual de la Universitat. El CTIG pot disposar de fons derivats de la prestació de serveis externs a la Universitat o de la participació en iniciatives cientificotècniques vinculades a l’aplicació de les geotecnologies, que seran regulats pels convenis i protocols corresponents.
4. Els recursos econòmics generats pel CTIG o que hi estiguin assignats estaran sota la responsabilitat de la direcció del centre, sens perjudici del finançament extraordinari que altres membres del CTIG puguin obtenir, els quals han de regir-se per les condicions dictades per la font del finançament.

Article 6. Govern

El CTIG té els òrgans de govern propis següents, a part dels que la normativa vigent i l’ASESC li confereixin:

1. Director del CTIG.
2. Subdirectors del CTIG, si escau.
3. Comissió d’Usuaris del CTIG.

Article 7. Director

1. El CTIG serà dirigit per un membre del personal docent i investigador de la UIB o figura equivalent dels instituts mixts, amb experiència en l’estudi de les geotecnologies i la gestió de personal tècnic i d’equipament cientificotècnic.
2. Són funcions del director:
   
   1. Representar el CTIG davant d’institucions i organismes públics i privats, així com davant de la Comissió Rectora de l’ASESC.
   2. Promoure i establir col·laboracions estratègiques amb institucions científiques regionals, estatals i internacionals.
   3. Elaborar i gestionar el pressupost del CTIG, així com els plans d’actuació, garantint la sostenibilitat econòmica i el desenvolupament de les activats del centre.
   4. Impulsar la cerca de finançament extern, amb l’objectiu de millorar la qualitat, capacitat i abast dels serveis prestats pel CTIG.
   5. Elaborar, implementar i supervisar el reglament d’ús dels equipaments i el catàleg de serveis.
   6. Proposar i elevar a la Comissió Rectora de l’ASESC la distribució de funcions del personal tècnic adscrit al CTIG, i garantir una gestió eficient i equitativa de les tasques i recursos humans.
   7. Dissenyar i coordinar els plans d’actuació estratègics per desenvolupar els serveis prestats, amb l’objectiu de millorar la qualitat de les infraestructures i d'adequar-les a les necessitats de la comunitat científica.
   8. Fomentar la integració del CTIG en xarxes especialitzades en geotecnologies i cercar sinergies i col·laboracions que en potenciïn l'impacte científic.
   9. Proposar el nomenament dels subdirectors del CTIG i coordinar-ne les actuacions, i assegurar una gestió coordinada i equitativa del personal i els equipaments.
   10. Establir, en coordinació amb el director de l’ASESC, les polítiques de provisió de serveis i les tarifes corresponents i assegurar un ús òptim i sostenible dels recursos disponibles.
3. A l’efecte de reconeixement d'activitat docent i de complements salarials, el càrrec de director del CTIG és equivalent al de secretari de departament.

Article 8. Subdirectors

1. El director del CTIG pot proposar al Consell de Direcció el nomenament de subdirectors, que l’assistiran en la gestió i govern del centre.
2. A l’efecte de reconeixement d'activitat docent i de complements salarials, el càrrec de subdirector del CTIG és equivalent al de subdirector de departament.

Article 9. Comissió d’Usuaris del CTIG

1. La Comissió d’Usuaris del CTIG és l’òrgan consultiu del centre i la integren:
   
   1. El director del CTIG, que la presideix
   2. Els subdirectors del CTIG, si escau.
   3. Els usuaris dels serveis oferts pel CTIG, tant d’ús d’equipament científic com d’accés a dades, gestió i col·laboració.
      El director en designarà un secretari entre el personal del CTIG.
2. Entre les funcions de la Comissió d’Usuaris del CTIG s’inclouen:
   
   1. Assessorar el director sobre les necessitats dels usuaris.
   2. Avaluar la qualitat dels serveis i proposar-hi millores.
   3. Actuar com a context formal de comunicació entre els usuaris i el director.
   4. Fomentar la transparència i l’equitat en l’accés als serveis relacionats amb les col·leccions naturals i la resta de recursos cientificotècnics que gestioni el CTIG.

Article 10. Personal tècnic estructural

1. El personal tècnic de plantilla (PTGAS estructural) assignat al CTIG s'integrarà a la unitat Serveis Cientificotècnics de l'ASESC.
2. Les funcions i responsabilitats d'aquest personal seran proposades pel director del CTIG i ratificades, si escau, per l’equip de direcció i la Comissió Rectora de l'ASESC.

Disposició addicional

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta disposició apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Disposició derogatòria

Única. Derogació normativa

1. Queda expressament derogat l'Acord executiu 10828/2013, de 12 de novembre, pel qual es fa públic el Reglament del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 391, de 29 de novembre).
2. Queden igualment derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin al que estableix aquesta disposició.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Aquesta disposició entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tengui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El rector
Jaume Carot