La Universitat de les Illes Balears assumeix la recerca com a objectiu fonamental de l’activitat que desenvolupa, i qui la duu a terme són els investigadors de les estructures de recerca que la conformen i fan de la UIB una universitat capdavantera i de prestigi reconegut en recerca, amb una important presència internacional. Per la naturalesa d’aquesta activitat, un nombre rellevant d’aquests grups de recerca necessiten poder accedir a recursos computacionals d’alt rendiment, amb capacitat per executar eficientment i en un temps raonable algorismes d’alt cost computacional.

Per donar resposta a aquesta necessitat, la UIB va engegar un projecte institucional per dotar-se d’equipament científic de supercomputació. Aquesta iniciativa va culminar amb l’adquisició i el desplegament d’un supercomputador basat en tecnologia clúster que cobreix necessitats de càlcul per damunt de les que podien cobrir els petits sistemes gestionats pels grups de recerca. Tot i això, aquesta infraestructura no ha estat sempre suficient per atendre les necessitats computacionals de projectes de primera magnitud, les quals s’han hagut de resoldre mitjançant infraestructures científiques i tècniques singulars coordinades en l’àmbit nacional a través de la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES), o en l’àmbit europeu a través de PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe). L'actual supercomputador institucional de la UIB ja fa alguns anys que va arribar al final de la seva vida útil; fins llavors, va ser utilitzat intensivament per més de quinze grups de recerca. En aquests moments, la capacitat de creixement i consolidació dels usuaris està amenaçada per la pèrdua de competitivitat i la inaccessibilitat sostinguda a les infraestructures computacionals requerides.

D'altra banda, des de fa més de trenta anys, la UIB té experiència en investigació i innovació en matèria d’intel·ligència artificial i, en particular, en aprenentatge automàtic, el qual, els darrers anys, ha esdevingut majoritàriament una activitat de recerca relacionada amb el desenvolupament i l’explotació de xarxes neuronals profundes. La producció científica d’àmbit internacional dels grups i instituts de recerca de la UIB directament vinculada amb aquests temes és particularment nombrosa, i a la vegada diversa quant a les disciplines de base que donen lloc a aquesta activitat. De la mateixa manera que al punt anterior, mantenir aquestes línies de recerca requereix disposar de recursos computacionals específics d'alt rendiment. Com a resposta de la comunitat investigadora al respecte, els grups mateixos han adquirit, mitjançant les seves fonts de finançament, infraestructura de computació de menor capacitat, que normalment es troba als laboratoris corresponents, la qual ha estat necessari complementar amb l’accés puntual a recursos computacionals externs.

A més, des de fa uns anys, algunes empreses de les Illes Balears han establert convenis amb la UIB per usar l’equipament de supercomputació disponible al campus, com a usuaris addicionals respecte dels grups de recerca propis de la UIB que empren aquest equipament.

La inexistència d’una infraestructura de supercomputació pròpia i amb prou capacitat ha relegat històricament les Illes Balears a una posició de dependència d’equipaments externs, la qual cosa ha minvat la competitivitat regional en el camp de la recerca i la innovació. Clarament, amb la creació del Centre de Supercomputació i Intel·ligència Artificial de les Illes Balears (BSAI) es podrà donar resposta a aquestes necessitats.

La implantació del BSAI no solament serà una resposta decisiva a aquesta mancança, sinó que el centre també actuarà com a impulsor de projectes innovadors en una nova economia en plena efervescència en el panorama internacional. Amb la seva integració planificada a la RES, el BSAI connectarà els investigadors i les empreses de les Illes Balears amb una xarxa de recursos i coneixements de primer ordre, i fomentarà col·laboracions fructíferes i projectes de gran envergadura a escala regional, nacional i internacional.

La creació del BSAI s’alinea amb els objectius del Pla de ciència, tecnologia i innovació de les Illes Balears (PCTI-IB) 2018-2022 (objectius 1 a 4), i els principis rectors de l’Estratègia espanyola de ciència, tecnologia i innovació (EECTI) 2021-2027 (objectius 3 a 7), i entronca de ple amb els seus eixos d'actuació 5, 7, 11 i 13. Així mateix, permetrà contribuir d'una manera molt més decisiva a les línies estratègiques del Pla estatal d’investigació científica i tècnica i d’innovació (PEICTI) 2021-23: Salut, Seguretat civil, Món digital, indústria, espai i defensa, i Clima, energia i mobilitat. Finalment, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va definir l’any 2023 l’Estratègia balear d’intel·ligència artificial, i el BSAI és un dels instruments a desplegar com a part de l’Estratègia.

Per tot el que s’ha indicat, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de la competència que li atribueix l'article 27.1.a) i h) dels Estatuts d'aquesta universitat, ha acordat de crear el Centre de Supercomputació i Intel·ligència Artificial de les Illes Balears (BSAI per les sigles en anglès de Balearic Islands Center for Supercomputing and Artificial Intelligence), en els termes que es detallen tot seguit:

Article 1. Creació

Es crea el Centre de Supercomputació i Intel·ligència Artificial de les Illes Balears (BSAI) com a centre on resideix l'equipament i la gestió de la pròpia infraestructura de computació d'altes prestacions, en virtut de l'article 10 de l'Acord executiu 15053/2023, de 6 de setembre, pel qual es crea l'Àrea de Suport Experimental i Serveis Cientificotècnics de la UIB (ASESC).

Article 2. Dependència

El BSAI depèn orgànicament del vicerectorat amb competències en investigació i està integrat en l'estructura orgànica de l'ASESC.

Article 3. Funcions

La missió principal del BSAI és ajudar en tasques que requereixen mitjans de computació d’altes prestacions, amb l’objectiu de facilitar el progrés en diversos àmbits científics i tecnològics, incloent-hi desenvolupaments i aplicacions en els àmbits de la intel·ligència artificial i el tractament massiu de dades. Tot això implica, a part d'altres funcions que es puguin incorporar en un futur, les funcions següents:

1. La gestió i el manteniment de l’equipament de computació d’altes prestacions del BSAI.
2. L'establiment de polítiques i mitjans d’accés a la infraestructura.
3. La provisió d’accés a l'equipament per executar tasques concretes.
4. L'assessorament a la comunitat usuària sobre tècniques i metodologies d’ús d’equipament concret.
5. L'organització d’activitats de formació d’usuaris.
6. Si cal, la transferència de coneixement, assessoria i suport cientificotècnic a agències governamentals i al sector privat.

Article 4. Finançament i recursos

1. El BSAI estarà dotat dels recursos humans i materials necessaris per desenvolupar les seves funcions, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries. Així mateix, l'estructura de govern, i especialment l'equip de direcció, vetllarà per adequar els recursos del BSAI a les seves funcions operatives i de suport.
2. Anualment, el director del BSAI elaborarà el pressupost del centre, que elevarà a la Comissió Rectora de l'ASESC perquè l’aprovi, si escau. Aquest pressupost desglossarà ingressos i despeses, amb conceptes de despesa com personal, despeses corrents, inversions i altres blocs de despesa com ara les despeses estructurals i les derivades de l’operativa diària del Centre.
3. El pressupost anual del BSAI formarà part del pressupost de l’ASESC i es fixarà, juntament amb les tarifes d’ús dels equipaments i serveis, al pressupost anual de la Universitat. El BSAI podrà disposar de fons derivats de la prestació de serveis externs a la Universitat o de la participació en iniciatives de caràcter cientificotècnic, que seran regulats pels convenis i protocols corresponents.
4. Els recursos econòmics generats pel BSAI o assignats a aquest estaran sota la responsabilitat del director del Centre, sens perjudici del finançament extraordinari que es pugui obtenir, el qual haurà de regir-se per les condicions dictades per la font del finançament.
5. Hom proveirà del servei la comunitat universitària, l'Ecosistema de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears, les universitats del Grup 9 i la resta d'organismes de recerca i innovació estatals i internacionals d'acord amb els procediments i tarifes vigents a l'ASESC, sens perjudici d'acords específics que en aquesta matèria la UIB pugui formalitzar.

Article 5. Govern

1. El BSAI tindrà inicialment tres òrgans de govern i administració:
   
   1. La Comissió Rectora de l'ASESC.
   2. La Comissió Executiva.
   3. El director del centre.
2. La composició d'aquests òrgans comprèn personal de la UIB. No obstant això, el director del centre explorarà vies de col·laboració amb agents rellevants de l'entorn de la UIB, incloent-hi mecanismes de cogovernança i cofinançament.

Article 6. Comissió Rectora de l'ASESC

1. La Comissió Rectora de l'ASESC ha de fixar les regles, directrius i criteris generals d’actuació i funcionament del BSAI i aprovar la forma de gestió per la qual s’ha de regir per complir els seus fins, així com aprovar els comptes anuals i els plans d’actuació. La Comissió Rectora de l'ASESC aprovarà, si escau, un reglament de règim intern que detalli els procediments i funcions concretes dels òrgans de govern del BSAI.
2. És competència de la Comissió Rectora acordar els criteris i mecanismes de concessió d’ús de la infraestructura de càlcul i emmagatzematge gestionada pel BSAI. Més concretament, la Comissió Rectora de l'ASESC, tenint en compte les polítiques científiques, d’innovació i de digitalització que s’hagin d’impulsar, determinarà anualment el règim bàsic d’utilització del BSAI i acordarà la programació d’activitats. A tall d’exemple, això pot incloure, entre altres possibles assignacions, l’especificació dels recursos destinats a: convocatòries competitives en l’àmbit de la UIB, l’Ecosistema de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears, la Xarxa Espanyola de Supercomputació (si escau), projectes estratègics acordats per la Comissió Rectora de l’ASESC (si escau) i les assignacions estratègiques discrecionals per part de la direcció (si escau).
3. El director del BSAI participarà en la Comissió Rectora de l'ASESC amb veu i sense vot.

Article 7. Comissió Executiva

1. La Comissió Executiva és l’òrgan competent per al seguiment i supervisió de l’execució de les activitats del BSAI, i és integrada pels membres següents:
   
   1. El vicerector amb competències en investigació, que hi actua de president.
   2. El vicerector amb competències en digitalització i tecnologies de la informació, que hi actua de vocal.
   3. El director del BSAI, que hi actua de vocal.
   4. Amb veu i sense vot:
      1. El secretari, nomenat per la mateixa Comissió Executiva.
      2. Especialistes en temes concrets, els quals assisteixen a les reunions per invitació expressa de la Comissió Executiva o el director.
2. Les funcions detallades de la Comissió Executiva quedaran fixades al Reglament de règim intern del BSAI, aprovat per la Comissió Rectora de l'ASESC. No obstant això, són funcions de la Comissió Executiva:
   
   1. Elevar a la Comissió Rectora de l’ASESC la proposta del pla d’actuació i el pressupost anual.
   2. Aprovar el protocol d’accés i les convocatòries, els criteris generals d’avaluació de sol·licituds d’ús, i els preus públics d’ús, entre d’altres.
   3. Nomenar, a proposta del director, els integrants de la Comissió Assessora Científica i del Comitè d’Accés.

Article 8. Director

1. El BSAI serà dirigit per un membre del personal docent i investigador de la UIB amb relació laboral o estatutària permanent o contractat a càrrec del pressupost del Centre.
2. Les funcions detallades del director quedaran fixades al Reglament de règim intern del BSAI, aprovat per la Comissió Rectora de l’ASESC. No obstant això, són funcions del director:
   
   1. La direcció i gestió del Centre.
   2. El seguiment de les actuacions i activitats establertes per a l’exercici en curs.
   3. La gestió dels recursos humans i econòmics adscrits al BSAI.
3. A l’efecte de reconeixement d'activitat docent i complements salarials, el càrrec de director del centre serà equivalent al de secretari de departament.

Article 9. Altres òrgans

Addicionalment, el BSAI tindrà:

1. Una Comissió Assessora Científica, que assessori els òrgans de govern del BSAI en matèria d’estratègia i política científica d’ús dels recursos computacionals gestionats pel Centre.
2. Un Comitè d’Accés, nomenat per la Comissió Executiva, que gestionarà l’avaluació de les propostes d’accés i ús de l’equipament provinents de convocatòries d’accés publicades pel BSAI.

Article 10. Localització de l’equipament

L’equipament de càlcul i emmagatzematge adscrit al BSAI se situarà en un lloc adequat aprovat per la Comissió Rectora de l’ASESC a instàncies de la Comissió Executiva. L’equipament no podrà ser desplaçat a una altra ubicació sense l’aprovació expressa de la Comissió Rectora de l'ASESC.

Article 11. Personal tècnic estructural

1. Atesa la singularitat de l'àmbit d'actuació d'aquest centre, el personal tècnic informàtic de plantilla (PTGAS estructural) assignat al BSAI s'integrarà al Servei d'Infraestructures TIC, mentre que el personal administratiu del BSAI s'integrarà a la unitat de Serveis Cientificotècnics de l'ASESC.
2. Les funcions i responsabilitats d'aquest personal seran proposades pel director del BSAI i ratificades, si escau, per la Comissió Rectora de l'ASESC.

Disposició addicional

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta disposició apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Aquesta disposició entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El Rector,
Jaume Carot