Les normes d’execució del pressupost de la UIB regulen la gestió de la despesa pressupostària en tots els àmbits i, per tant, també regulen com s’han de presentar i tramitar les factures que els proveïdors remeten a la Universitat perquè aquesta les pagui, entre les quals s’inclouen les factures emeses per proveïdors amb seu fiscal fora del territori espanyol.

En concret, l’article 21 de les normes esmentades regula les factures electròniques que ha de rebre la Universitat, i l’apartat 1 indica:

«D’acord amb la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic, els proveïdors que hagin entregat béns o prestat serveis a la UIB poden expedir i trametre factura electrònica. En tot cas, estan obligades a usar i presentar la factura electrònica les entitats següents:

»a) Societats anònimes
»b) Societats de responsabilitat limitada
»c) Persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que no tinguin nacionalitat espanyola
»d) Establiments permanents i sucursals d’entitats no residents en territori espanyol, en els termes que estableix la normativa tributària
»e) Unions temporals d’empreses

»Això no obstant, queden excloses d’aquesta obligació de facturació electrònica les factures d’import inferior a 2.500 euros, IVA inclòs.»

Les factures de proveïdors estrangers presenten molts de problemes a l’hora de trametre-les en un format correcte. Per això el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis qualificat que es dedica a orientar els proveïdors perquè puguin presentar aquestes factures hi ha de dedicar moltes hores, i en nombroses ocasions és aquest mateix personal qui les tramita. Les dites factures no són un percentatge gaire elevat del total de factures que rep la Universitat, però tramitar-les de manera correcta sí que representa molts d’esforços.

A més, el llindar de 2.500 euros el va establir la Universitat mateixa en el moment en què va decantar-se per tramitar electrònicament la seva comptabilitat, per bé que el llindar que marca l’article 4.1 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls a la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic, és de 5.000 euros.

Per aquest motiu, i d'acord amb el criteri seguit per altres universitats de l'Estat, és aconsellable que, excepcionalment i per causes justificades, no sigui obligatori presentar en format electrònic les factures emeses per proveïdors amb seu fiscal fora del territori espanyol, mentre aquestes entitats no puguin satisfer els requeriments per presentar-les a través del Punt General d'Entrada de Factures Electròniques.

Per tot el que s’ha indicat, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de les competències que li atribueix la disposició addicional segona de les normes d’execució pressupostària per a l’any 2024, ha acordat el següent:

Primer. Excloure, excepcionalment, les factures emeses per proveïdors amb seu fiscal fora del territori espanyol de l’obligatorietat de ser presentades en format electrònic mentre aquestes entitats no puguin satisfer els requeriments de presentació a través del Punt General d'Entrada de Factures Electròniques.

Segon. Malgrat el punt anterior, quan sigui possible que els proveïdors amb seu fiscal fora del territori espanyol presentin les factures en format electrònic, el llindar serà el que marca la Llei 25/2013, abans esmentada, és a dir, 5.000 euros.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

La present normativa entrarà en vigor l’endemà de publicar-ser al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears, excepte el segon punt, el qual tindrà efectes retroactius des del dia 1 de gener de 2024.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El Rector,
Jaume Carot