Fent ús de les competències que li atribueixen els articles 24.2.32 i 37 dels Estatuts d'aquesta universitat, el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el Reglament acadèmic de la Universitat de les Illes Balears.

Sumari

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d’aplicació
Article 2. Definicions

Capítol I. Organització docent

Article 3. Calendari d’actuacions acadèmiques i administratives
Article 4. Oferta d’assignatures
Article 5. Coordinador d’assignatura i professor responsable de grup d’assignatura
Article 6. Guies docents
Article 7. Programació de les activitats acadèmiques
Article 8. Publicitat de l’organització docent
Article 9. Canvis en l’organització docent 

Capítol II. Matrícula

Article 10. Requisits de matriculació
Article 11. Matrícula general
Article 12. Matrícula addicional
Article 13. Matrícula d’estudiants amb dedicació diferenciada
Article 14. Matrícula a plans d’estudis en extinció
Article 15. Matrícula per tutela acadèmica
Article 16. Matrícula extracurricular
Article 17. Matrícula dels estudiants de mobilitat
Article 18. Matrícula a dos estudis
Article 19. Assignació i canvi de grups
Article 20. Canvis en la matrícula
Article 21. Suspensió temporal dels drets acadèmics de l’estudiant
Article 22. Anul·lació de matrícula
Article 23. Anul·lació de matrícula d’ofici
Article 24. Anul·lació de matrícula a sol·licitud de l’estudiant

Capítol III. Avaluació

Article 25. Responsabilitat de l’avaluació
Article 26. Abstenció i recusació del professor
Article 27. Períodes d’avaluació
Article 28. Coincidència de dates de les proves d’avaluació
Article 29. Avaluació en una seu distinta
Article 30. Avaluació anticipada
Article 31. Execució de les proves d’avaluació
Article 32. Absència dels estudiants
Article 33. Elements i criteris d’avaluació, i qualificacions
Article 34. Comportaments constitutius de frau acadèmic i comportaments contraris al Codi d’integritat
Article 35. Adaptacions per a alumnes amb necessitats especials
Article 36. Adaptació de l’avaluació per itineraris diferenciats
Article 37. Publicació de les qualificacions dels elements d’avaluació i final de l’assignatura
Article 38. Revisió ordinària dels elements d’avaluació
Article 39. Revisió extraordinària dels elements d’avaluació
Article 40. Publicació i signatura d’actes
Article 41. Mitjana de l’expedient
Article 42. Mitjana competitiva
Article 43. Conservació dels elements d’avaluació

Capítol IV. Finalització d’estudis

Article 44. Compensació de qualificacions
Article 45. Premis extraordinaris d’estudis de grau
Article 46. Premis extraordinaris d’estudis de màster
Article 47. Sol·licitud i expedició del títol

Disposicions addicionals

Primera. Adaptacions
Segona. Llicenciatures, enginyeries i diplomatures
Tercera. Denominacions

Disposició derogatòria

Única. Derogació normativa

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Àmbit d'aplicació

1. Aquest reglament acadèmic és d'aplicació a tots els estudis oficials de grau i màster de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en qualsevol de les modalitats d'ensenyament en què s’imparteixin.
2. Els estudiants i els professors d'aquests estudis, així com el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis de la UIB i dels centres adscrits, estan subjectes al present reglament.

Article 2. Definicions

1. Als efectes d’aquest reglament, s’estableixen les definicions següents:
   
   1. Causa sobrevinguda: situació que succeeix després de la data de la matrícula i que impedeix de desenvolupar l’activitat acadèmica de la manera prevista.
   2. Centre: facultat, escola, Centre d’Estudis de Postgrau o centre adscrit.
   3. Compromís d’oferta acadèmica: relació d’assignatures i/o activitats docents vinculades a plans d’estudis oficials que les unitats amb competències en matèria de docència garanteixen que s’oferiran en un any acadèmic. El compromís d’oferta acadèmica és conegut per la sigla COA, i així es referenciarà en aquest reglament.
   4. Coordinador d’assignatura: professor a qui correspon de coordinar les activitats de tots els grups d’una assignatura dins cada estudi o conjunt d’estudis.
   5. Cursar una assignatura: tenir una matrícula activa respecte d’una assignatura.
   6. Estudiant: persona que ha formalitzat la matrícula en un estudi; té aquesta consideració des del moment en què formalitza la matrícula i mentre aquesta es troba activa.
   7. Estudiant amb dedicació diferenciada: estudiant que ha estat autoritzat a cursar l'estudi en condicions especials, després d'haver acreditat que es troba en algun dels supòsits que hi poden donar dret d'acord amb les disposicions normatives vigents.
   8. Estudiant amb dedicació plena: estudiant que no té dedicació diferenciada.
   9. Estudiant de continuació: estudiant que no és de nou ingrés.
   10. Estudiant de mobilitat entrant: estudiant matriculat en una altra universitat que, d’acord amb un programa de mobilitat, cursa una part dels estudis a la UIB.
   11. Estudiant de mobilitat sortint: estudiant matriculat a la UIB que, d’acord amb un programa de mobilitat, cursa una part dels estudis en una altra universitat i pot obtenir posteriorment a la UIB el reconeixement de les matèries cursades a la universitat de destinació, de conformitat amb el corresponent acord de mobilitat prèviament establert.
   12. Estudiant de nou ingrés: estudiant admès en un any acadèmic determinat i que s’ha matriculat, o se li han reconegut crèdits, per primera vegada a l’estudi que comença, amb les excepcions següents:
       
       1. Estudiant que canvia de seu.
       2. Estudiant que prové d’una adaptació de pla d’estudis.
       3. Estudiant admès pel procediment de canvi d’estudis o universitat amb 90 o més crèdits reconeguts.
   13. Grup d’assignatura: cada un dels grups grans d’una assignatura.
   14. Matrícula: procés d'inscripció d'un estudiant en un any acadèmic que inclou la selecció d'assignatures i l’assignació als grups corresponents. La matrícula es considera activa des del moment en què es formalitza fins que conclou l'any acadèmic o, si escau, fins que és anul·lada.
   15. Modalitat d’ensenyament: categoria en què es configuren les titulacions universitàries d’acord amb el grau de presencialitat. Les modalitats són: presencial, híbrida i virtual.
   16. Pla d’ampliació de matrícula: organització de la matrícula de cada estudi abans de l’inici del segon semestre, que haurà aprovat la Comissió Acadèmica a proposta del centre. El pla d’ampliació ha d’especificar les assignatures excloses de matrícula i s’ha de publicar abans que comenci el termini de matrícula general. Per defecte, s’entén prorrogat el pla de l’any acadèmic anterior.
   17. Requisits de matriculació: conjunt de condicions que s’han de complir per poder matricular-se de les assignatures que els determinen.
   18. Responsable de grup: professor a qui correspon de programar les activitats acadèmiques d’un grup d’assignatura, incloses les dels grups mitjans i petits que hi estiguin vinculats.
   19. Responsable de l’estudi:
       
       • En el cas d’estudis de grau, el degà de facultat o el director d’escola, el qual té la representació del seu centre i n’exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària. Pot delegar en qui consideri, individualment o en bloc, les competències que li atorga aquest reglament.
       • En el cas d’estudis de màster, el director del Centre d’Estudis de Postgrau, el qual desenvolupa les funcions de direcció, coordinació i supervisió de les activitats pròpies d’aquest centre i n’executa els acords. Pot delegar en qui consideri, individualment o en bloc, les competències que li atorga aquest reglament.
       • En el cas de centres adscrits, el delegat de la Universitat per al centre adscrit, el qual té la funció de control acadèmic del centre. Pot delegar en qui consideri, individualment o en bloc, les competències que li atorga aquest reglament.
   20. Superació d’una assignatura: procediment pel qual queda provat que un estudiant ha assolit les competències de l’assignatura; aquest fet es pot donar per haver cursat l’assignatura i haver-ne superat l’avaluació, o bé per haver obtingut un reconeixement de crèdits que impedeixi de cursar l’assignatura en particular.
   21. Tribunal: òrgan col·legiat format per professors en un nombre no inferior a tres.
2. També es consideraran les definicions incloses a la normativa vigent d'accés i admissió als ensenyaments oficials i a la resta de normatives pròpies de la UIB.
3. Quan s’expressin terminis en dies, s’entendrà que aquests són hàbils. Quan el darrer dia del termini sigui inhàbil, el termini s’entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent.

Capítol I. Organització docent

Article 3. Calendaris d’actuacions acadèmiques i administratives

1. Abans d'iniciar-se el període de matrícula, cada any acadèmic el Consell de Govern, a proposta de la Comissió Acadèmica, aprovarà el calendari acadèmic, en el qual figuraran:
   
   1. La data d’inici i de finalització de l’any acadèmic.
   2. Els períodes lectius de primer i segon semestre.
   3. Els períodes d'avaluació.
   4. Els terminis de tancament i signatura de les actes.
2. A l’efecte de poder dur a terme correctament totes les actuacions administratives d'admissió i matrícula, cada any acadèmic la Comissió Acadèmica aprovarà un calendari que inclourà, entre d'altres:
   
   1. Els terminis de preinscripció, de matrícula i d’ampliació.
   2. La data de publicació de les guies docents per part dels centres abans d’iniciar-se el període de matrícula.
   3. La data límit d'aprovació dels horaris de les activitats acadèmiques per part dels centres abans d’iniciar-se el període de matrícula.

Article 4. Oferta d’assignatures

1. L’oferta d’assignatures d’un estudi és competència del centre. Per a l’oferta d’assignatures optatives, s’han d’oir els departaments implicats.
2. L’oferta d'assignatures optatives pot ser modificada anualment, sempre que l’oferta resultant permeti als estudiants d’obtenir el títol.
3. Quan per obtenir el títol sigui obligatori completar i aprovar un itinerari curricular específic, una menció o una especialitat que incloguin un conjunt definit d'assignatures optatives, aquestes han d'estar disponibles de manera que els estudiants que hagin superat almenys una assignatura de l’itinerari, la menció o l’especialitat puguin completar-lo, amb les matrícules ordinàries, i així adquirir el títol amb l'itinerari, la menció o l’especialitat.
4. Els centres vetllaran perquè durant el procés d’extinció d’un pla d’estudis es mantingui una oferta de crèdits optatius que permeti als estudiants d’obtenir el títol.
5. L’estudiant pot matricular-se i examinar-se de les assignatures optatives exclusivament durant l’any acadèmic en què s'ofereixen.

Article 5. Coordinador d’assignatura i professor responsable de grup d’assignatura

1. En cas d’estudis de grau, la designació del coordinador d’assignatura ha de seguir els criteris següents:
   
   1. El departament competent l’ha de designar d’entre els professors que, preferentment amb dedicació a temps complet, imparteixen docència a l’assignatura i poden assumir la funció d’acord amb la normativa vigent.
   2. En el supòsit d’assignatures d’un mateix pla d’estudis amb un únic grup d’assignatura, el coordinador d’assignatura és el professor responsable de grup d’assignatura.
   3. Pel que fa al treball de fi d’estudis i a les pràctiques externes, la coordinació correspon al responsable de l'estudi.
   4. Si es tracta d’assignatures compartides per dos o més departaments:
      
      1. El coordinador d'assignatura pot ser professor de qualsevol dels departaments implicats.
      2. Si, segons el punt anterior, no s’arriba a un acord, el departament amb un percentatge més elevat d’hores assignades designarà el coordinador d’assignatura. En cas d’haver-n’hi una distribució equitativa, els departaments implicats acordaran qui assumirà la tasca de coordinador, oït el responsable de l’estudi.
      3. Si, segons el punt anterior, tampoc no s’arriba a un acord, els departaments s’aniran alternant cada any acadèmic a l’efecte de designar el coordinador.
2. Les funcions del coordinador d’assignatura són les següents:
   
   1. Fer que s’avinguin les activitats acadèmiques de tots els professors que imparteixen l'assignatura i dur a terme les gestions pertinents per permetre’n un desenvolupament acadèmic adequat, segons les directrius de cada centre.
   2. Elaborar la guia docent, amb la col·laboració dels professors responsables de grup d’assignatura, i enviar-la a validar.
   3. Vetllar per l’adequació de les competències pròpies de l’assignatura a la memòria verificada del pla d’estudis i, si escau, presentar, juntament amb el professor responsable de grup d’assignatura, propostes de millora al responsable del títol.
3. En el cas d’estudis de grau, la designació del professor responsable de grup d’assignatura s’ha d’ajustar als criteris següents:
   
   1. El departament competent l’ha de designar, per a cada un dels grups grans, d’entre tots els professors que, preferentment amb dedicació a temps complet, imparteixen docència al mateix grup d’assignatura.
   2. Quan un sol professor sigui l’encarregat de la docència d’un grup d’assignatura, en serà el responsable.
   3. En el supòsit que la docència d’un grup d'assignatura sigui impartida únicament per professors associats, qualsevol d’ells en podrà ser el responsable.
4. Les funcions del professor responsable de grup d’assignatura són les següents:
   
   1. Col·laborar amb el coordinador d’assignatura en l’elaboració de la guia docent.
   2. Proposar i justificar, si escau, l'adaptació de la metodologia, l’avaluació i la bibliografia d'un determinat grup d'assignatura, d'acord amb les directrius establertes en aquest reglament, per a l’elaboració de les guies docents.
   3. Organitzar les activitats acadèmiques seguint les directrius del coordinador d’assignatura.
   4. Introduir les qualificacions finals a l'aplicació corporativa, passar-les a l'acta i tancar i signar l'acta del grup.
   5. Formular, si escau, juntament amb el coordinador d’assignatura, propostes de millora de l’assignatura al responsable del títol.
5. En el cas d’estudis de màster, l’assignació de professor responsable de grup d’assignatura i, si escau, de coordinador d’assignatura seguirà aquests criteris:
   
   1. El director del departament, d'acord amb la direcció del màster, farà una proposta d’assignació i la remetrà al consell de departament i al Centre d’Estudis de Postgrau. El consell de departament l’aprovarà, si escau.
   2. En cas que hi hagi professors que no estiguin adscrits a cap departament de la UIB, el director del departament, d’acord amb la direcció del màster i el Centre d’Estudis de Postgrau, farà la proposta d'assignació de la docència i, si escau, l’aprovarà.
6. Els coordinadors d’assignatura i els professors responsables de grup d’assignatura figuraran, juntament amb la resta de professors de l’assignatura, al COA aprovat pel consell de departament.
7. Els departaments han d’enviar al vicerector amb competències de professorat, en el termini establert, el COA, que es posarà a disposició dels centres al portal institucional.

Article 6. Guies docents

1. El coordinador d’assignatura ha d’elaborar i enviar a validar la guia docent de l’assignatura en el període que marqui el calendari establert, d’acord amb els criteris que fixi la Comissió Acadèmica i les directrius del responsable de l’estudi, el qual ha de validar i publicar la guia docent en el termini corresponent. Expirat aquest termini, podrà publicar les guies docents que romanguin pendents de difusió o sol·licitar al director del departament la designació d’un nou coordinador d'assignatura, sens perjudici de la responsabilitat del professor que no hagi lliurat la guia en termini.
2. La guia docent de l’assignatura pot tenir la metodologia, l’avaluació i la bibliografia adaptades per a cada un dels grups. Aquesta adaptació ha d’estar motivada pel fet que es tracta d’assignatures amb un mateix codi que s’imparteixen en estudis diferents, de grups d’una mateixa assignatura on s’apliquen tècniques d’innovació docent que milloren el plantejament de l’assignatura, o de grups d’una assignatura amb característiques diferencials com, per exemple, modalitat d'ensenyament virtual o docència impartida en llengua estrangera. Aquesta adaptació de la guia docent ha de ser aprovada pel consell d’estudis.
3. Els centres han de vetllar per la coherència global i l’adequació a la memòria verificada de les guies docents de totes les assignatures.

Article 7. Programació de les activitats acadèmiques

1. Els centres elaboraran els horaris de les activitats acadèmiques d’acord amb l’organització docent dels estudis, la relació d’espais assignats i el calendari establert i, si escau, el procediment que hagi aprovat cada centre o òrgan competent. També fixaran el calendari de les activitats d’avaluació corresponents al període d’avaluació complementària i al període d’avaluació extraordinària, tot intentant minimitzar les coincidències de dates entre assignatures d’un mateix estudi. Així mateix, coordinaran el calendari de les activitats d’avaluació contínua i vetllaran perquè la programació d’aquestes sigui equilibrada entre totes les assignatures d’un mateix curs i semestre.
2. A excepció del mes d’agost, les vacances de Nadal i les vacances de Pasqua, el professor ha d’indicar l’horari d’atenció presencial a l’estudiant per resoldre dubtes i preguntes sobre l’assignatura impartida o sobre el currículum de l’estudiant. L’horari d’atenció a l’estudiant ha d’estar anunciat al web de la UIB.
   L’atenció presencial a l’estudiant ha de tenir lloc obligatòriament a les dependències de la UIB o, en el cas d’estudiants de centres adscrits, a les d’aquests centres.
   L’atenció a l’estudiant també pot ser per telèfon, correu electrònic o en línia. Les tutories electròniques es respondran preferentment en un termini de tres dies i, en tot cas, en un termini màxim de cinc dies.
3. Si, per qualsevol motiu justificat, un professor no pot atendre els estudiants durant l’horari establert, els ho ha de comunicar de la manera més efectiva.

Article 8. Publicitat de l'organització docent

1. S’han de posar a disposició de l’estudiant, al web de la UIB, abans d’iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic, com a mínim:
   
   1. Les guies docents de les assignatures, preferentment en tres idiomes: català, castellà i anglès.
   2. Els horaris de les activitats presencials que s’impartiran en grup gran i en grup mitjà.
   3. Les dates de les avaluacions complementàries i extraordinàries.
2. En començar cada assignatura, l’estudiant ha de tenir a la seva disposició la programació de tots els procediments d’avaluació contínua.

Article 9. Canvis en l’organització docent

1. Constitueix un dret individual de cada estudiant que es mantinguin les dates i els horaris de les activitats acadèmiques publicats abans d’iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic. El responsable de l’estudi pot autoritzar-ne una modificació en algun dels casos següents:
   
   1. Quan totes les parts implicades es manifestin explícitament per escrit, de manera conjunta, a favor d’un canvi i hi hagi espai disponible.
   2. Quan per qualsevol circumstància els horaris publicats esdevinguin absolutament inviables.
2. Constitueix un dret individual de cada estudiant que es conservi i s’apliqui la guia docent publicada abans d’iniciar-se el període de matrícula de cada any acadèmic. El responsable de l’estudi pot autoritzar-hi canvis per causa justificada, i en aquest cas es modificarà i publicarà de nou la guia docent amb els canvis.
3. Si, per qualsevol motiu justificat i de manera sobrevinguda, un professor no pot impartir la docència assignada en l’horari establert, aquest professor ha d’avisar directament els estudiants a través de les eines corresponents d'Aula digital i, en la mesura del que sigui possible, també ho ha de comunicar al responsable de l’estudi, al director del departament i a la consergeria de l'edifici on s’imparteix la docència.

Capítol II. Matrícula

Article 10. Requisits de matriculació

1. Algunes assignatures poden tenir requisits de matriculació curriculars, que han d’estar definits al pla d'estudis.
2. En tot cas, l’estudiant ha de complir la normativa de permanència que li sigui aplicable. En particular, ha d'atendre:
   
   1. Les condicions que, si escau, ha de satisfer per poder matricular-se d'assignatures de cursos superiors.
   2. El nombre de matrícules de què disposa per superar cada assignatura.
   3. El mínim de crèdits que ha de superar per poder continuar els estudis.

Article 11. Matrícula general

1. L’estudiant ha de formalitzar la matrícula d’acord amb el que especifiquin la normativa i les instruccions que s’estableixin a aquest efecte.
2. L’estudiant de nou ingrés a un estudi ha d'haver obtingut l'admissió com a requisit previ per formalitzar la matrícula, tret dels supòsits prevists a la normativa vigent d'accés i admissió als ensenyaments oficials.
   L’estudiant que hagi cursat, totalment o parcialment, estudis universitaris oficials i vulgui iniciar uns altres estudis a la UIB, així com l’estudiant d’una altra universitat que hagi cursat, totalment o parcialment, estudis oficials i vulgui iniciar o continuar estudis a la UIB, també ha de complir el que determina aquest apartat i ha de seguir els procediments establerts a la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la UIB.
3. El nombre de crèdits a què es pot matricular cada any un estudiant amb dedicació plena no pot excedir el 130 per cent de la dedicació establerta per al curs amb més crèdits del pla d’estudis corresponent, tret d’autorització expressa del responsable de l’estudi.
4. És responsabilitat de cada estudiant haver comprovat que pot realitzar les activitats formatives i d'avaluació tal com estan programades i que pot complir els requisits establerts a la guia docent corresponent.
5. L’estudiant de nou ingrés d’estudis de grau ha de tenir a l’expedient, entre els crèdits a què s’ha matriculat i els crèdits reconeguts, almenys 48 crèdits de les assignatures del primer curs, d’acord amb l’estructuració del pla d’estudis corresponent. En el cas d’estudiants als quals s’hagi reconegut la condició d’estudiant amb dedicació diferenciada, aquest nombre mínim s’ha d’entendre reduït a 24 crèdits.
6. L’estudiant de nou ingrés d’estudis de màster ha de tenir a l’expedient, entre els crèdits a què s’ha matriculat i els crèdits reconeguts, almenys 30 crèdits. En el cas d’estudiants als quals s’hagi reconegut la condició d’estudiant amb dedicació diferenciada, aquest nombre mínim s’ha d’entendre reduït a 15 crèdits.
7. Un estudiant no pot formalitzar més d'una matrícula general per assignatura el mateix any acadèmic.
8. A tots els efectes, es denominarà data de matrícula la data en què es formalitza la matrícula, independentment de les modificacions posteriors.
9. L’estudiant de continuació que no hagi formalitzat la matrícula a l’inici de l’activitat acadèmica de l’any, podrà formalitzar-la respecte d’assignatures del segon semestre i anuals, d’acord amb el termini establert al calendari d’actuacions aprovat per la Comissió Acadèmica. La formalització de la matrícula estarà condicionada al pla d’ampliació de matrícula del centre corresponent.

Article 12. Matrícula addicional 

1. L’estudiant que hagi esgotat totes les matrícules generals habilitades per superar una assignatura i no ho hagi aconseguit, podrà sol·licitar al responsable de l'estudi tantes matrícules addicionals per poder superar-la com permeti la normativa de permanència aplicable.
2. En estudis de grau, l'estudiant ha d'especificar si vol ser avaluat per tribunal. En estudis de màster, les assignatures amb matrícula addicional les avaluarà sempre un tribunal.
3. En cas d’avaluació per tribunal, el director del departament al qual està adscrit el professor coordinador de l’assignatura dels estudis de grau o, en el cas d’assignatures d’estudis de màster, el director del màster nomenarà un tribunal de tres professors, del qual podrà formar part el professor responsable del grup d’assignatura en què està matriculat l’estudiant. L’avaluació es farà d’acord amb els elements i criteris indicats a la guia docent o serà una avaluació específica que es comunicarà a l’estudiant durant els quinze dies següents al nomenament del tribunal.
4. En el cas dels estudis de grau, un cop comunicada la forma d’avaluació, l’estudiant tindrà cinc dies per desistir de ser avaluat per tribunal i, per tant, serà avaluat igual que la resta d’estudiants del seu grup.
5. La denegació de la matrícula addicional ha de ser motivada, i contra aquesta denegació l’estudiant pot presentar recurs d’alçada adreçat al Rector.

Article 13. Matrícula d'estudiants amb dedicació diferenciada

1. Perquè un estudiant pugui ser considerat estudiant amb dedicació diferenciada, ha d’acreditar que es troba en algun dels supòsits següents:
   
   1. Estar treballant amb una mitjana de dedicació equivalent, com a mínim, a la meitat de la durada màxima de la jornada ordinària de treball.
   2. Estar afectat per una discapacitat física, sensorial o psíquica en un grau igual o superior al 33 per cent.
   3. Tenir 45 anys o més en la data d’inici de l’any acadèmic.
   4. Estar en situació de protecció a la família o haver de tenir cura de persones dependents.
   5. Tenir la condició d’esportista d’alt nivell o d’alt rendiment.
   6. Estar matriculat a temps complet durant l’any acadèmic en curs en algun ensenyament oficial artístic superior, en qualsevol de les seves especialitats.
   7. Tenir una malaltia greu o haver sofert un accident que impedeixi cursar els estudis universitaris amb dedicació plena.
   8. Ser beneficiari o sol·licitant de protecció internacional.
   9. Haver estat admès a l’estudi amb posterioritat a l’inici de l’activitat acadèmica segons indica la normativa d’accés i admissió als ensenyaments oficials de grau.
   10. Acreditar la condició de víctima de violència de gènere.
   11. Trobar-se en altres situacions extraordinàries que l’òrgan competent valori com a determinants per ser incorporat a la situació de dedicació diferenciada a l’estudi.
2. Els supòsits prevists a les lletres a), d), e), f), g), h), i) i k) s'han d'acreditar cada any. Els supòsits indicats a les lletres b) i j) s'han d'acreditar una primera vegada i, si canvia aquesta condició, l’estudiant haurà d’informar d’aquesta circumstància.
3. Les sol·licituds per obtenir la condició d’estudiant amb dedicació diferenciada s’han de presentar, en el cas d’estudiants de nou ingrés, durant el termini de preinscripció i, en el cas d’estudiants de continuació, abans que comenci el termini de matrícula per als estudis de grau i fins que acabi el període de matrícula per als estudis de màster.
4. Si durant el primer semestre es produeix una modificació sobrevinguda de les condicions detallades al primer apartat d’aquest article, l’estudiant podrà fer una sol·licitud per obtenir la condició d’estudiant amb dedicació diferenciada fora del termini establert a l’apartat anterior. Si la sol·licitud es fa abans de l’inici del termini d’ampliació de matrícula, serà possible reduir el nombre de crèdits matriculats fins al mínim previst en aquest reglament, però únicament es podran fer modificacions sobre el nombre de crèdits de segon semestre a què s’hagi matriculat l’estudiant i sobre les condicions acadèmiques de les assignatures de segon semestre. Als efectes del que estableix aquest reglament respecte dels itineraris d'avaluació diferenciats, es podrà aplicar la condició d’estudiant amb dedicació diferenciada a les assignatures d’un semestre si la sol·licitud s’ha presentat abans del desè dia d’activitat acadèmica d’aquest semestre i la resolució és estimatòria.
5. Les resolucions de les sol·licituds d’estudiant amb dedicació diferenciada corresponen al vicerector competent en matèria de docència de grau o postgrau, segons pertoqui, o a la persona que delegui.
6. Pel que fa al procediment de matrícula, l’estudiant amb dedicació diferenciada es regirà per les disposicions d'aquest reglament relatives a la matrícula general.
7. Els centres poden establir i publicar, abans de l’inici del període de matrícula, una limitació al nombre màxim de crèdits a què es poden matricular els estudiants amb dedicació diferenciada.

Article 14. Matrícula a plans d’estudis en extinció

1. En cas de matricular-se a un estudi en extinció, s’aplicarà el pla d’extinció especificat a la memòria de verificació del pla d’estudis corresponent.
2. L’extinció del pla d’estudis es regirà pel que disposi el pla d’extinció especificat a la memòria. Si no s’hi indica res, s’aplicaran les previsions següents:
   
   1. L’estudiant disposarà, per a cada assignatura, del nombre de matrícules sense docència que acordi el centre, amb un màxim de dues, les quals s’han de formalitzar els anys immediatament posteriors al darrer any amb docència de les assignatures.
   2. En cas que hi hagi un pla d’estudis de màster vigent amb una taula de reconeixements que prevegi la possibilitat de reconèixer almenys un 80 per cent dels crèdits de l’estudi en extinció, sense tenir en compte el treball de fi de màster, l’estudiant disposarà com a màxim d’un any de matrícula sense docència.
   3. L’estudiant es pot matricular per primera vegada d’una assignatura sense docència en les condicions que acabam d’esmentar sempre que l’any acadèmic anterior hagi estat matriculat en alguna assignatura del mateix curs o de cursos posteriors.
   4. Excepcionalment, l’estudiant que hagi esgotat el nombre màxim de matrícules a les quals fa referència la lletra a) d’aquest apartat, podrà sol·licitar, l’any immediatament posterior, una darrera matrícula sense docència al vicerector competent en matèria de docència de grau o postgrau, segons pertoqui, el qual resoldrà, oït el responsable de l’estudi.
   5. Les matrícules sense docència donaran dret a l’estudiant a assistir a les tutories del professorat assignat i a ser avaluat.
   6. El professor responsable que ha d’atendre i avaluar l’estudiant d’una assignatura sense docència és el professor que era coordinador de l’assignatura el darrer any acadèmic en què l’assignatura es va impartir amb docència. En cas que això no sigui possible, se n’encarregarà el professor designat pel departament corresponent o, en el cas d’estudis de màster o centres adscrits, quan el professor no estigui adscrit a cap departament de la UIB, pel responsable de l’estudi.
   7. L’avaluació d’una assignatura sense docència respectarà els continguts de la guia docent del darrer any en què es va impartir amb docència i, sempre que sigui possible, les condicions d’avaluació. En cas de dificultat evident a l’hora de respectar les condicions d’avaluació (com ara, en sistemes d’avaluació contínua), el professor responsable haurà d’establir un sistema alternatiu d’avaluació adaptat que garanteixi una avaluació efectiva de les competències de l’assignatura.
   8. En cas d’impossibilitat d’establir un sistema alternatiu d’avaluació (com ara, per dificultats en l’organització de pràctiques de laboratori o clíniques, sortides de camp, etc.), el centre podrà tancar la matrícula sense docència, tot i que ho haurà hagut d’anunciar un any abans de l’extinció de l’assignatura.

Article 15. Matrícula per tutela acadèmica

1. En el supòsit que les pràctiques externes o la defensa del treball de fi d’estudis no es puguin realitzar durant la primera matrícula activa, l’estudiant s’hi podrà matricular de bell nou l’any acadèmic següent. Aquesta matrícula podrà ser per tutela acadèmica si les normatives establertes pel centre responsable de l’estudi així ho preveuen.
2. La matrícula per tutela acadèmica comptarà com a segona matrícula i suposarà una reducció de l’import de la matrícula d’acord amb la normativa vigent.
3. Finalitzat el període de tutela sense haver superat l’assignatura, les matrícules següents seran ordinàries.

Article 16. Matrícula extracurricular

1. La matrícula extracurricular és la que correspon a una persona que, tot i no tenir admissió a un determinat estudi, es matricula d’una o diverses assignatures del pla d’estudis per raons d’interès personal, i dona dret a l’expedició de la corresponent acreditació dels crèdits superats.
2. La sol·licitud de matrícula extracurricular s’ha d’adreçar, durant el termini de matrícula general, al responsable de l’estudi, que la resoldrà un cop examinat el perfil de la persona sol·licitant, la disponibilitat de recursos i, si escau, la normativa pròpia del centre.
3. L'estudiant que es matriculi d’una assignatura de forma extracurricular gaudirà, en l’àmbit de l’assignatura, dels mateixos drets i deures que la resta d’estudiants.
4. Les assignatures superades en règim de matrícula extracurricular poden ser reconegudes en un estudi oficial, fins a un màxim de 60 crèdits en cas de grau i de 30 crèdits en cas de màster. Excepcionalment, es pot superar aquest límit per poder reconèixer assignatures completes o per simultaneïtat d’estudis.
5. En cap cas no s’acceptarà la matrícula extracurricular per als estudiants que estiguin matriculats o tinguin un expedient obert en un pla d’estudis oficial de la UIB i demanin de poder realitzar una matrícula extracurricular d’assignatures que formen part d'aquest pla d'estudis.

Article 17. Matrícula dels estudiants de mobilitat

1. L’estudiant de mobilitat sortint està subjecte a les condicions de matrícula establertes en aquest reglament.
2. La matrícula d’un estudiant de mobilitat entrant ha d’estar supeditada a la disponibilitat de recursos i s'adequarà a les condicions acadèmiques publicades.

Article 18. Matrícula a dos estudis

1. Únicament es pot iniciar un estudi de grau, de màster o d’un programa combinat en un mateix any acadèmic.
2. L’estudiant de continuació d’un estudi de grau o de màster es pot matricular d’un altre estudi, seguint el procediment d’accés determinat per la normativa de la UIB. No obstant això, un estudiant no pot tenir dues matrícules simultàniament a un programa combinat d'estudis oficials i a un dels estudis que en formen part.
3. L’estudiant que opta per la simultaneïtat de dos estudis s’ha d’atenir a les condicions docents de cadascun. La coincidència d'activitats acadèmiques entre ambdós estudis no es considerarà causa justificada per a canvis de grup o canvis de dates d'activitats d’avaluació.

Article 19. Assignació i canvi de grups

1. Cada centre determinarà i farà públics, abans de l’inici de la matrícula, els criteris d’assignació i de canvi de grup.
2. Cada centre pot establir criteris de reassignació dels grups mitjans i petits, sempre que estiguin regulats a la normativa pròpia.
3. Només es pot canviar de grup dins la seu on l’estudiant ha estat admès i està matriculat.

Article 20. Canvis en la matrícula

1. El primer termini per fer canvis en la matrícula de tot l’any acadèmic serà fins als sis dies posteriors a l’inici de l’activitat acadèmica del primer semestre. 
2. Als centres en què s’autoritzi, hi podrà haver un segon termini per fer canvis en la matrícula d’assignatures del segon semestre, que serà fins als sis dies posteriors a l’inici de l’activitat acadèmica del segon semestre. Aquests canvis estaran condicionats al pla d'ampliació de matrícula dels centres.
   En el cas d’estudis de màster, en aquest segon termini, amb el vistiplau de la direcció del màster, es podran incloure per al segon semestre les assignatures de pràctiques externes i treball de fi d’estudis de màsters de més de 60 crèdits en què aquestes assignatures siguin del primer semestre.
3. Els canvis en la matrícula no poden suposar la disminució dels crèdits prèviament matriculats, a excepció dels casos en què el resultat final sigui igual o superior al 100 per cent de la dedicació establerta per al curs amb més crèdits del pla d’estudis corresponent.
4. Durant el primer termini de canvi de matrícula, l’estudiant pot fer valer una condició d’exempció de preus que no hagi indicat durant la formalització de la matrícula, sens perjudici de la data en la qual l’estudiant havia de complir la condició. 
5. Els centres poden regular els canvis en la matrícula de les pràctiques externes i el treball de fi d’estudis.

Article 21. Suspensió temporal dels drets acadèmics de l’estudiant

1. La suspensió dels drets acadèmics implicarà el bloqueig dels serveis acadèmics i administratius, en el sentit que l’estudiant perdrà el dret d’accedir a Aula digital i el de ser qualificat, així com el de sol·licitar altres serveis administratius, com ara el certificat acadèmic oficial.
2. Es podrà resoldre la suspensió dels drets acadèmics de l’estudiant en els casos següents:
   
   1. Impagament total o parcial dels rebuts de la matrícula en els terminis i en les condicions establerts a la normativa sobre els preus públics dels serveis acadèmics i administratius corresponents als ensenyaments oficials a la UIB.
   2. No haver lliurat la documentació requerida per a la matrícula en els terminis establerts.
   3. Falsedat documental.
3. En cas d’impagament total o parcial, l’import impagat romandrà com a pendent, sense dret a cap reintegrament.
4. La suspensió es podrà revertir sempre que l’estudiant esmeni la situació en un termini que va fins al dia 15 de desembre per a assignatures del primer semestre, o fins al dia 30 d’abril per a assignatures del segon semestre i anuals, tret del supòsit de la lletra b) de l’apartat 2 d’aquest article, respecte del qual regiran els terminis establerts al calendari d’actuacions.
5. De manera excepcional i amb un informe social oficial, el vicerector competent en matèria de docència de grau o postgrau, segons pertoqui, podrà revertir la suspensió dels drets acadèmics per impagament.

Article 22. Anul·lació de matrícula 

1. L'anul·lació de la matrícula pot ser total o parcial i es pot tramitar d'ofici o a sol·licitud de l'estudiant.
2. L'anul·lació total afecta totes les assignatures que conformen la matrícula i suposa la pèrdua de la condició d'estudiant. Aquesta anul·lació suposarà la desestimació de la sol·licitud de beca, en cas que s’hagi demanada, i l’estudiant haurà d'assumir les conseqüències econòmiques que se’n derivin.
3. L'anul·lació parcial afecta únicament un subconjunt propi de les assignatures que conformen la matrícula. Aquesta anul·lació suposarà, si escau, la revisió de la sol·licitud de beca, i l'estudiant haurà d'assumir les conseqüències econòmiques que se’n derivin.
4. L’anul·lació de matrícula tindrà les conseqüències següents:
   
   1. L'estudiant perdrà els drets de participar en les activitats acadèmiques, de ser avaluat i que se li incorpori a l'expedient cap crèdit de la matrícula anul·lada.
   2. La matrícula anul·lada no es tindrà en compte a l'efecte de còmput del nombre de matrícules de què disposen els estudiants per superar cada assignatura.
5. La condició de «no presentat» en una assignatura no pot suposar en cap cas motiu d’anul·lació de la matrícula. 

Article 23. Anul·lació de matrícula d'ofici

1. L'anul·lació de matrícula d'ofici està justificada en els casos següents:
   
   1. Resolució favorable de reconeixement d’una assignatura a la qual l’estudiant ja estava matriculat prèviament.
   2. Acceptació per part d’un estudiant de nou ingrés d’una plaça en un altre estudi del mateix nivell de la UIB.
   3. No haver lliurat la documentació requerida per a la matrícula en els terminis establerts ni haver revertit la situació.
   4. Altres motius justificats o regulats en altres normatives.
2. L’anul·lació d’ofici serà total en els casos prevists a les lletres b) i c) de l’apartat 1 d’aquest article.
3. En els casos establerts a les lletres a) i b) de l’apartat 1 d’aquest article, es tornarà el 100 per cent de les quantitats abonades de la matrícula.
4. L'estudiant de nou ingrés a qui s’anul·li d’ofici tota la matrícula perdrà automàticament la plaça obtinguda. Si vol tornar a matricular-se al mateix estudi un altre any, l’estudiant haurà de sol·licitar de nou l’admissió.

Article 24. Anul·lació de matrícula a sol·licitud de l'estudiant

1. Qualsevol estudiant podrà sol·licitar una anul·lació de matrícula, total o parcial, sense necessitat de justificació dins els primers vint dies de l’activitat acadèmica de cada semestre. S’estimaran les sol·licituds, però això no suposarà la devolució de l’import de la matrícula, tret que es tracti d’un estudiant de nou ingrés, que tindrà dret a la devolució del 25 per cent de l’import dels crèdits de la matrícula.
   Així mateix, si l’estudiant de nou ingrés fa la sol·licitud fins al dia 31 d’agost anterior a l’inici de l’activitat lectiva de l’any acadèmic matriculat, per l’anul·lació total de la matrícula tindrà dret a la devolució del 75 per cent de l’import dels crèdits.
2. Qualsevol estudiant pot sol·licitar l’anul·lació de matrícula, total o parcial, de forma documentada i motivada, per una causa de força major sobrevinguda que faci impossible la continuació dels estudis l'any acadèmic en el qual s'ha matriculat. Els supòsits justificats són els següents:
   
   1. Malaltia greu de l'estudiant o d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.
   2. Situació de discapacitat reconeguda pel Servei d’Atenció a la Dependència del Govern de les Illes Balears o organisme homòleg.
   3. Deteriorament significatiu de la situació econòmica de la unitat familiar.
   4. Obtenció de plaça en una altra universitat o en ensenyaments oficials artístics superiors amb posterioritat a la data de matrícula.
   5. Denegació del visat o impossibilitat d’obtenir-lo dins el termini establert i en la forma escaient.
   6. Contractació o canvi rellevant en les condiciones laborals.
   7. Ser víctima de violència de gènere.
   8. Una altra causa que presenti un caràcter anàlogament excepcional.
      Si l'estudiant que presenta la sol·licitud és de nou ingrés i demana l’anul·lació de tota la matrícula, en cas que li estimin la sol·licitud d'anul·lació total de la matrícula per causa sobrevinguda, tindrà dret a reserva de plaça per a l'any acadèmic següent, si bé per una sola vegada. Aquesta regla no és d’aplicació pel que fa al supòsit previst a la lletra d) d’aquest apartat.
3. La sol·licitud d’anul·lació de matrícula per causes sobrevingudes es pot presentar:
   
   1. Fins al dia abans de l’inici del període d’avaluació complementària de cada semestre, en el cas d’estudis de grau.
   2. Fins al dia 30 de novembre per a les assignatures de primer semestre i fins al dia 30 d’abril per a les assignatures de segon semestre i anuals, en el cas d’estudis de màster.
4. L’anul·lació de matrícula per causes sobrevingudes no suposarà en cap cas la devolució dels imports corresponents als conceptes administratius de la matrícula. No obstant això, es podran retornar els imports de crèdits de la matrícula satisfets per l’estudiant sol·licitant en funció de la data de la sol·licitud:
   
   1. Si la sol·licitud es formalitza dins els primers vint dies de l’activitat acadèmica de cada semestre: es retornarà el 100 per cent.
   2. Si la sol·licitud es formalitza una vegada transcorreguts els vint primers dies des de l’inici de l’activitat acadèmica de cada semestre i fins al dia 30 de novembre, per a les assignatures de primer semestre, o fins al dia 30 d’abril, per a les assignatures de segon semestre i anuals: es retornarà el 75 per cent, tret del cas previst a la lletra f) de l’apartat 2 d’aquest article, en el qual es retornarà el 25 per cent.
   3. Si la sol·licitud es fa a partir del dia 1 de desembre, per a les assignatures de primer semestre, o del dia 1 de maig, per a les assignatures de segon semestre i anuals: no es retornarà cap import.
5. La sol·licitud d'anul·lació de matrícula la resoldrà el vicerector competent en matèria de docència de grau o postgrau, segons pertoqui, o la persona que delegui. A la resolució el vicerector indicarà si és procedent o no la devolució dels doblers, així com els efectes acadèmics de l'anul·lació.
   El vicerector pot estimar, en circumstàncies excepcionals i de manera justificada, sol·licituds d’anul·lació de matrícula per causes sobrevingudes presentades fora de termini i també percentatges de devolució diferents dels prevists a l’apartat 4 d’aquest article.

Capítol III. Avaluació

Article 25. Responsabilitat de l'avaluació

L’avaluació de cada estudiant és responsabilitat de la UIB i l’han d’exercir els professors de cada assignatura, tret del cas que l’avaluació sigui per tribunal i d’altres situacions excepcionals per a les quals el Consell de Direcció cercarà una solució adient.

Article 26. Abstenció i recusació del professor

1. Són causes d’abstenció i, si escau, de recusació del professor:
   1. Tenir vincle matrimonial, situació de fet assimilable o parentesc de consanguinitat o afinitat fins al quart grau amb l’estudiant, com també el fet de compartir-hi despatx professional o estar-hi associat per a l’assessorament, la representació o la direcció.
   2. Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb l’estudiant.
   3. Qualsevol altra causa de les previstes a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
2. El professor en el qual concorri qualsevol de les causes esmentades al primer apartat d’aquest article ha de comunicar aquesta circumstància al director del departament o, en el cas d’estudis de màster o centres adscrits, quan en cap dels dos casos el professor no estigui adscrit a cap departament de la UIB, al responsable de l’estudi, per tal que es puguin aplicar les mesures exposades a l’apartat 4 d’aquest article.
3. Si es dona alguna de les causes esmentades a l’apartat 1 d’aquest article i el professor no ha comunicat la seva abstenció, qualsevol membre de la comunitat universitària pot adreçar la sol·licitud de recusació al director del departament o, en el cas d’estudis de màster o centres adscrits, quan en cap dels dos casos el professor no estigui adscrit a cap departament de la UIB, al responsable de l’estudi, el qual dictarà la resolució corresponent després d’una audiència amb el professor recusat.
4. En cas de concórrer causa d’abstenció o de recusació, s’aplicaran les mesures següents:
   
   1. En tot cas, l’avaluació de l’estudiant la realitzarà un professor diferent d’aquell en qui concorrin les causes de recusació. Aquest altre professor signarà l’acta corresponent.
   2. Si escau, s’acomodarà l’estudiant, amb tots els efectes acadèmics, en un altre grup de la mateixa assignatura.

Article 27. Períodes d’avaluació

1. Al calendari de cada any acadèmic quedaran establerts els períodes d’avaluació de les assignatures. Aquests períodes se succeeixen un darrere l’altre i són:
   
   1. El període d’avaluació ordinària, format al seu torn per:
      
      1. El període d’avaluació contínua, que tindrà lloc durant el període lectiu del semestre corresponent i hauria de ser la font principal d’avaluació de l’assignatura.
      2. El període d’avaluació complementària, en què es podran programar, si escau, activitats per complementar l’avaluació contínua.
   2. El període d’avaluació extraordinària, en què es podran programar, si escau, les activitats de recuperació.
2. En assignatures de menys de sis crèdits, els elements d’avaluació corresponents als períodes d’avaluació complementària i, si escau, extraordinària es podran dur a terme durant el període lectiu de l’assignatura.
3. Respecte de l’avaluació als estudis de màster, si bé aquesta s’ha d’ajustar preferentment a l’esquema dels tres períodes esmentats, ateses les peculiaritats de les assignatures o les condicions prèviament establertes al pla d’estudis, es podrà establir un esquema de períodes diferent.
4. Queden exclosos de l’aplicació d’aquest article els treballs de fi d’estudis i les pràctiques externes.

Article 28. Coincidència de dates de les proves d’avaluació

1. Pel que fa als períodes d’avaluació complementària i extraordinària, es considera que hi ha coincidència de proves d’avaluació entre dues assignatures del mateix estudi o programa combinat quan entre l’acabament d’una prova i l’inici de la següent hi ha menys de tres hores de separació.
2. En cas de coincidència, aquesta s’ha de comunicar per escrit al responsable de l’estudi en el termini establert al calendari d’actuacions.
3. Per corregir la coincidència de dates, s’oferirà a l’estudiant la possibilitat de fer una de les proves en horari o data alternatius i sota condicions anàlogues a la resta d’estudiants. La data de la prova serà, preferentment, dins el període d'avaluació corresponent i sempre abans de la data de tancament d'actes.
4. Els centres poden definir les regles per determinar l’assignatura respecte de la qual s’ha d’oferir una data i un lloc alternatius. Si el centre no les ha definides, s’aplicaran les següents:
   
   1. En cas de coincidència d’exàmens d’una assignatura que és optativa per a l’estudiant i una assignatura que és obligatòria o de formació bàsica, s’ha de proposar una data alternativa per a l’optativa.
   2. Altrament, el centre oferirà dates alternatives per als exàmens de les assignatures amb menys estudiants matriculats.
5. Aquest article no s’aplicarà a les proves d’avaluació contínua, però tampoc respecte dels períodes d’avaluació complementària i extraordinària quan un estudiant s’hagi matriculat a més assignatures per semestre que les establertes al seu pla d’estudis. Tot i això, en aquests casos el responsable de l’estudi intentarà trobar una solució per minimitzar els efectes de la coincidència.

Article 29. Avaluació en una seu distinta

1. Un estudiant matriculat a un estudi que s’imparteix en una seu distinta de l’illa on té la residència o el lloc de treball, podrà sol·licitar fer la prova d’avaluació complementària o extraordinària a la seu de l’illa on té la residència o la feina.
2. La sol·licitud s’ha d’adreçar, en el termini indicat al calendari aprovat per la Comissió Acadèmica i, en tot cas, amb una antelació mínima de deu dies a la data de realització de l’avaluació, al director del servei competent en gestió acadèmica dels estudis en qüestió.
3. Aquest servei comunicarà al professor responsable de grup d’assignatura el nombre de sol·licituds i la relació d'estudiants. El professor autoritzarà les sol·licituds sempre que la naturalesa de la prova d’avaluació ho permeti.
4. El professor afectat ha de trametre al servei corresponent l’enunciat de la prova d’avaluació i les instruccions (normes pertinents, temps de durada, nombre de fulls que poden emprar els estudiants, recomanacions, material permès, etc.) amb un mínim de tres dies d'antelació a la data de l’avaluació.
5. El dia de la prova d’avaluació es prendran les mesures necessàries perquè el professor responsable del grup d’assignatura pugui resoldre els dubtes de l’estudiant que s’examina en seu distinta d’aquella en la qual està matriculat.
6. Els serveis administratius de les seus universitàries faran arribar al servei corresponent la prova d’avaluació realitzada, així com un document on figurarà el nom de l’estudiant presentat, l’hora d'inici i l’hora de finalització de la prova i el nom de la persona responsable de vigilar la realització de la prova a la seu, amb la seva signatura. El servei corresponent la lliurarà, a través dels serveis administratius dels centres, al professor responsable de grup d'assignatura, que signarà un justificant de lliurament.
7. En el supòsit que no es presenti cap estudiant a realitzar la prova d’avaluació a la seu, els serveis administratius de la seu indicaran aquesta circumstància al servei corresponent, que ho notificarà al professor responsable de grup d’assignatura per agilitar el procés de publicació de qualificacions i tancament d’actes.
8. L’estudiant sol·licitant que no es presenti a l’avaluació en qüestió ni hi hagi renunciat en el termini establert al calendari aprovat per la Comissió Acadèmica, perdrà el benefici que estableix aquest article per a tots els períodes d’avaluació que restin d’aquell any acadèmic i de l’any acadèmic següent per a qualsevol assignatura.
9. La revisió d'exàmens es farà d’acord amb les condicions i en la data que concreti cada professor.

Article 30. Avaluació anticipada

1. L’avaluació anticipada d’una assignatura consisteix a avaluar una assignatura de segon semestre o anual, cursada prèviament, durant els períodes d'avaluació fixats per a les assignatures de primer semestre del mateix any acadèmic.
2. La sol·licitud d’avaluació anticipada s’ha de fer durant el mes d’octubre als serveis administratius corresponents, excepte la sol·licitud d’avaluació anticipada de les assignatures de treball de fi d’estudi, els terminis de la qual fixarà el centre.
3. Llevat que el centre tingui una normativa específica en aquest sentit, l’avaluació anticipada la concedirà el responsable de l’estudi sempre que es donin alhora les condicions següents:
   
   1. Es pot demanar avaluació anticipada d’un màxim de dues assignatures i el treball de fi d’estudi, sempre que l’estudiant pugui finalitzar els estudis en el primer semestre.
   2. L’estudiant ha d’haver exhaurit almenys una matrícula de l’assignatura, exceptuant les assignatures de treball de fi d’estudis i les pràctiques obligatòries, respecte de les quals no és necessari complir aquest requisit.
   3. El professor responsable de grup d’assignatura hi ha d’estar d’acord. Si no hi està d'acord, en cas que hi hagi altres grups i el professor responsable d’algun altre hi estigui d'acord, s’autoritzarà, si l’alumne ho sol·licita, el canvi a aquest altre grup.
4. La concessió de l’avaluació anticipada implica la renúncia de l’estudiant a qualsevol altra avaluació durant l'any acadèmic en qüestió.

Article 31. Execució de les proves d’avaluació

1. Les proves d’avaluació presencials es realitzaran a l’aula assignada.
2. És obligació del professor identificar l’estudiant i assegurar que la prova d’avaluació s’efectuarà amb les màximes garanties i amb el mínim risc de frau acadèmic o comportament contrari al Codi d’integritat. El professor pot identificar l’estudiant mitjançant DNI, passaport, carnet de la UIB o un altre mitjà fiable, que es pot requerir just abans de la prova d’avaluació o mentre aquesta es duu a terme.
3. L’estudiant té dret:
   
   1. A un enunciat de les preguntes expressat amb claredat i amb indicació de la puntuació, com a mínim, de cada pregunta.
   2. A conèixer la durada de l’activitat avaluable.
   3. A un enunciat lliurat individualment, si la prova és de caràcter escrit.
   4. A rebre un justificant documental en haver finalitzat la prova, si així ho sol·licita, que acrediti que l’ha realitzada.
4. En cas de prova d’avaluació oral, aquesta serà pública si ho demana el professor o l’estudiant que s’ha d’examinar.
   L’estudiant té dret, a banda del que especifica l’apartat anterior, a conèixer l’ordre en què s’examinarà com a mínim cinc dies abans de la data establerta per a la realització de la prova d’avaluació oral. Amb caràcter general, s’haurà d’enregistrar la prova, tret dels casos següents:
   
   1. Que l’estudiant hi renunciï, per escrit, la qual cosa implicarà una renúncia implícita a la possibilitat de revisió, ordinària i extraordinària, de l’element d’avaluació en qüestió.
   2. Que la prova d’avaluació sigui davant un tribunal.
   3. Que la prova d’avaluació oral formi part d’un procediment d’avaluació contínua i es desenvolupi en presència d’altres estudiants de l’assignatura.

Article 32. Absència dels estudiants

1. L’estudiant que justifiqui degudament la seva absència en qualsevol activitat d’avaluació d’una assignatura, sigui en el període d’avaluació contínua, complementària o extraordinària, tindrà dret a una alternativa d’avaluació. 
2. Són causes justificades d’absència: 
   
   1. Accident en la data d’avaluació que impedeixi d’assistir a l’activitat. 
   2. Estar ingressat en un hospital durant la data d’avaluació o haver-hi estat tres o menys dies abans de la data d’avaluació. 
   3. Haver donat a llum deu o menys dies abans de la data d’avaluació. Ser el pare d’un fill nascut cinc o menys dies abans de la data d’avaluació.
   4. Defunció d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o d’afinitat que hagi tingut lloc cinc o menys dies abans de la data d’avaluació.
   5. Patiment d’un episodi de violència de gènere que hagi tingut lloc cinc o menys dies abans de la data d’avaluació.
   6. Participació en programes oficials de mobilitat en la data d’avaluació. En aquest cas, l’alternativa només s’oferirà respecte de les avaluacions complementària i, si escau, extraordinària. 
   7. Participació en concentracions, competicions o campionats oficials, sempre que l’estudiant tingui reconeguda la condició d’esportista d’alt nivell i/o d’alt rendiment.
   8. Assistència a activitats en representació de la UIB en la data d’avaluació, als efectes de la qual es tindran en compte els possibles desplaçaments. 
   9. Assistència com a representant dels estudiants a activitats convocades pels òrgans de la UIB en la data d’avaluació.
   10. Una altra causa que presenti un caràcter anàlogament excepcional. 
3. La justificació de l’absència s’ha de presentar al professor responsable de grup d'assignatura set dies abans de la data d’avaluació, exceptuant les causes sobrevingudes, que s’han de comunicar en un termini màxim de dos dies un cop finalitzi la situació que hagi provocat l’absència. 
4. El professor responsable de grup d'assignatura resoldrà en els deu dies següents a la presentació de la justificació de l’absència i, si escau, fixarà, amb el vistiplau del responsable de l’estudi, una nova data d'avaluació i, si escau, un procediment alternatiu, preferentment durant el període d’avaluació corresponent. En cas de discrepància entre estudiant i professor respecte de la justificació de la causa prevista a la lletra j) de l’apartat 2 d’aquest article, serà el responsable de l’estudi qui resoldrà.

Article 33. Elements i criteris d’avaluació, i qualificacions

1. Aquest article no serà d’aplicació als treballs de fi d’estudis, que es regiran, en tot cas, per la normativa pròpia que, a tal efecte, hagi aprovat cada centre.
   En el cas de les pràctiques externes curriculars, regirà, amb caràcter general, la normativa pròpia que, a tal efecte, hagi aprovat cada centre i, amb caràcter subsidiari, el que disposi aquest article.
   Les assignatures i activitats formatives dels estudis de màster s’han d’ajustar als principis i criteris d’avaluació que regula el present article, sens perjudici que, ateses les seves peculiaritats, s’hi puguin introduir els canvis necessaris per ajustar-se a les condicions prèviament establertes al pla d’estudis o al calendari corresponent.
2. Elements d’avaluació
   1. Els elements d’avaluació són els instruments a través dels quals el professor pot valorar la consecució dels resultats d’aprenentatge d’una assignatura, i generalment consisteixen en la realització o el lliurament de proves d’avaluació.
   2. Per a cada element d’avaluació, la guia docent ha de recollir:
      1. El període d’avaluació ordinària (contínua o complementària) en el qual s’ha de realitzar o lliurar.
      2. El seu pes sobre la qualificació final de l’assignatura, a l’efecte de poder-la calcular, amb les restriccions establertes a la lletra c) de l’apartat 3 i a la lletra e) de l’apartat 5 d’aquest article.
      3. La condició (nota mínima, nota de validació o assistència mínima) que, si escau, requereix, segons el que disposa l’apartat 4 d’aquest article.
      4. El caràcter de recuperable o no recuperable, segons el que disposa l’apartat 5 d’aquest article.
      5. La possibilitat o no de millorar-ne la qualificació i, si escau, el procediment de millora, segons el que disposa l’apartat 6 d’aquest article.
   3. La prova d’avaluació associada a un element d’avaluació s’ha de realitzar o lliurar en les dates que apareguin publicades a l’horari de l’assignatura seguint el procediment i els terminis que determini el centre.
   4. En el cas excepcional de pèrdua d'un element d'avaluació, el professor implicat ho haurà de comunicar al responsable de l'estudi, el qual n’informarà el vicerector competent en matèria de docència perquè aquest estableixi com s’ha d’actuar.
3. Pesos dels elements d’avaluació.
   1. El pes de cadascun dels elements d’avaluació sobre la qualificació final de l’assignatura s’ha d’expressar com un percentatge.
   2. La suma de tots els pesos assignats als elements d’avaluació ha de donar com a resultat el 100 per cent.
   3. El pes de cadascun dels elements d’avaluació del període d’avaluació ordinària no pot suposar més del 50 per cent de la qualificació final d’una assignatura.
   4. En cas que en una mateixa setmana del període d’avaluació ordinària s’avaluïn diversos elements respecte d’una mateixa assignatura, la suma dels seus pesos no pot superar el 50 per cent de la qualificació final de l’assignatura.
4. Condicions sobre els elements d’avaluació: nota mínima, nota de validació i assistència mínima.
   1. Un element d’avaluació pot tenir associada una nota mínima. En cas de tenir-ne i que l’estudiant no l’hagi assolida en el període d’avaluació en qüestió:
      1. L’element puntuarà amb 0 punts a l’efecte del càlcul de la nota mitjana, i conservarà el pes corresponent.
      2. L’estudiant podrà superar l’assignatura, amb el benentès que la qualificació final, calculada amb els pesos establerts per a cada element d’avaluació, resulta suficient a aquest efecte.
   2. Un element d’avaluació pot tenir associada una nota de validació. En cas de tenir-ne i que l’estudiant no l’hagi assolida en el període d’avaluació en qüestió:
      1. L’element puntuarà amb 0 punts a l’efecte del càlcul de la nota mitjana i conservarà el pes corresponent.
      2. L’estudiant no podrà superar l’assignatura; per tant, serà aplicable el que estableix la lletra c) de l’apartat 7 d’aquest article.
   3. En cap cas la nota mínima o la nota de validació no pot ser superior a 5 sobre 10.
   4. Sobre un mateix element d’avaluació no es pot establir a la vegada una nota mínima i una nota de validació.
   5. Un element d’avaluació dissenyat en el marc dels crèdits pràctics d’una assignatura pot tenir associat un determinat percentatge d’assistència a les sessions pràctiques corresponents, que s’ha de concretar degudament a la guia docent. Si en té, el fet que l’estudiant no hagi assistit al nombre de sessions necessari per poder entendre assolit aquest percentatge tindrà —respecte de l’element d’avaluació en qüestió— les mateixes conseqüències previstes per a la nota mínima regulades a la lletra a) de l’apartat 4 d’aquest article.
5. Elements d’avaluació recuperables i no recuperables.
   1. Amb caràcter general, tot element d’avaluació ha de ser considerat recuperable. Un element d’avaluació és recuperable si és possible repetir-lo per poder avaluar novament, durant el període d’avaluació extraordinària i una única vegada per any acadèmic, si l’estudiant ha assolit els resultats d’aprenentatge que avalua l’element en qüestió
      Per a l’estudiant que hagi tingut un comportament contrari al Codi d’integritat, un element d’avaluació recuperable perdrà aquesta condició.
   2. Un element d’avaluació és no recuperable si no és possible repetir-lo durant el període d’avaluació extraordinària, per algun motiu objectivament justificable, com ara en les pràctiques guiades als laboratoris, les sortides de camp i les exposicions de treballs.
   3. L’estudiant pot presentar-se a la recuperació dels elements recuperables si compleix almenys una de les condicions següents:
      1. Ha obtingut una nota inferior a 5 sobre 10 a l’element d’avaluació en qüestió, amb independència de la nota mínima o de validació que pugui tenir associada aquest element.
      2. No ha superat l’assignatura durant el període d’avaluació ordinària, tot i que de l’element d’avaluació en qüestió pugui tenir una nota igual o superior a 5 sobre 10.
   4. Al l’efecte de calcular la qualificació final de l’assignatura, i tret que en la guia docent s’estableixi una altra cosa, per a la qualificació d’un element d’avaluació recuperable prevaldrà, si escau, l’obtinguda durant el període d’avaluació extraordinària per damunt de l’obtinguda en el període d’avaluació ordinària.
   5. En cas que un element d’avaluació sigui no recuperable:
      1. El seu pes no podrà superar el 25 per cent de la qualificació final, tret que el consell d’estudis, atenent a l’especificitat de l’assignatura i l’element en qüestió, n’autoritzi un pes superior.
      2. No se’n podrà establir ni nota mínima ni nota de validació.
      3. Podrà requerir, a la vegada, una assistència mínima en els casos i en el sentit recollits a la lletra e) de l’apartat 4 d’aquest article.
   6. El fet d’haver-se presentat a la recuperació d’algun element d’avaluació no podrà impedir d’assolir la nota màxima de 10 punts en la puntuació global de l’assignatura.
6. Elements d’avaluació amb nota millorable.
   1. Un element d’avaluació té nota millorable si a la guia docent es preveu que l’estudiant podrà millorar la qualificació de l’element en qüestió després d’haver-lo realitzat o lliurat. A la guia docent s’ha d’indicar, a més, com i quan l’estudiant ha de sol·licitar directament al professor responsable de grup d’assignatura que vol millorar nota.
   2. Perquè l’estudiant pugui optar a millorar nota, cal que hagi obtingut una nota igual o superior a 5 sobre 10 de l’element d’avaluació en qüestió.
   3. El procediment per millorar la nota dels elements d’avaluació contínua es podrà dur a terme en el període d’avaluació complementària o en el d’avaluació extraordinària, però no en tots dos.
   4. En cas d’optar per millorar la nota d’un element d’avaluació, a l’efecte del càlcul de la qualificació final de l’assignatura, tret que a la guia docent s’estableixi una altra cosa, prevaldrà la darrera nota obtinguda.
7. Qualificació dels elements d’avaluació i final de l’assignatura.
   1. Les qualificacions dels elements d’avaluació s'han d'expressar de 0 a 10 i amb una xifra decimal, arrodonida a la dècima més propera i, en cas d'equidistància, a la superior.
   2. La qualificació final de l’assignatura es calcularà a partir de la mitjana ponderada amb els pesos corresponents de les qualificacions obtingudes en cada element d’avaluació. S’expressarà amb una xifra decimal en els termes regulats a la lletra anterior.
   3. En cas que l’estudiant no hagi assolit, si escau, la nota de validació exigida en algun dels elements d’avaluació i el càlcul de la qualificació final resulti igual o superior a 5 sobre 10, atès que no haver assolit la nota de validació impedeix de superar l’assignatura, s’establirà com a qualificació final el valor de 4,9 (nota més pròxima a l’aprovat).

Article 34. Comportaments constitutius de frau acadèmic i comportaments contraris al Codi d’integritat

Les qüestions relatives als comportaments constitutius de frau acadèmic i als contraris al Codi d’integritat en el marc dels processos d’avaluació de la UIB, dirigits a obtenir injustament resultats en benefici de l’estudiant que —individualment o amb la col·laboració d’una altra persona— presenta el comportament, queden regulades a la normativa corresponent d’aquesta universitat.

Article 35. Adaptacions per a alumnes amb necessitats especials

1. La UIB garantirà que un estudiant amb discapacitat acreditada, tant temporal com permanent, o necessitats específiques de suport educatiu pugui realitzar o lliurar totes les proves d’avaluació en les degudes condicions d’igualtat amb la resta d’estudiants.
2. Per veure garantit aquest dret, la persona interessada ha de fer la petició prèvia a l’Oficina Universitària de Suport a Persones amb Necessitats Especials de la UIB, la qual remetrà al professor responsable de grup d’assignatura i, si escau, a la resta de professors del grup, un informe amb les mesures que calgui aplicar.
3. Aquestes mesures seran d’obligat compliment i poden consistir en:
   
   1. Adequació de temps.
   2. Ús de productes de suport (ajudes tècniques).
   3. Assistència de suport personal durant la realització de les proves.
   4. Adequació del model de prova.
   5. Adequació dels criteris d’avaluació.
   6. Altres que es considerin adients en funció de les necessitats de l’estudiant.
4. En cas que ho consideri adient, l’Oficina Universitària de Suport a Persones amb Necessitats Especials pot recomanar qualsevol altra adaptació addicional per facilitar a l’estudiant amb necessitats especials l’assoliment dels resultats d’aprenentatge.

Article 36. Adaptació de l’avaluació per itineraris diferenciats

1. Un itinerari d’avaluació diferenciat és un conjunt d’elements d’avaluació que permet avaluar una assignatura amb unes condicions diferents de les generals, tot garantint que s’assoleixen els resultats d’aprenentatge inherents a l’assignatura.
2. El professor responsable del grup d’assignatura és competent per decidir si escau o no d’establir itineraris d’avaluació diferenciats. En tal cas, aquests s’han de definir a la guia docent.
   Si, per causa sobrevinguda, aquests itineraris d’avaluació diferenciats s’han de definir amb posterioritat a la publicació de la guia docent, s’hi ha de donar la publicitat deguda a través d’un altre mitjà al qual tinguin accés els estudiants de l’assignatura (per exemple, mitjançant l’Aula digital de l’assignatura).
3. L’itinerari d’avaluació diferenciat s’ha d’ajustar a les normes establertes a l’article 33 d’aquest reglament, amb excepció de les restriccions previstes a les lletres c) i d) de l’apartat 3, per a les quals el responsable de l’estudi en podrà autoritzar altres.
4. Per poder-se acollir a un itinerari d’avaluació diferenciat, cal que l’estudiant ho sol·liciti i que addueixi una causa justificada i excepcional que no li permeti ser avaluat amb l’itinerari general. El centre regularà les condicions de sol·licitud i atorgament. En cas d’acceptació, el professor i l’estudiant signaran un contracte d’aprenentatge on s’especificarà l’itinerari d’avaluació que s’aplicarà.
5. La definició d'un itinerari alternatiu en assignatures en què les activitats presencials tutelades constitueixen un aspecte consubstancial per a l'adquisició dels resultats d’aprenentatge avaluables necessitarà el vistiplau del responsable de l’estudi.

Article 37. Publicació de les qualificacions dels elements d’avaluació i final de l’assignatura

1. Cada professor comunicarà als matriculats al grup d’assignatura les qualificacions de tots els elements d’avaluació a través d'Aula digital, en un apartat restringit als matriculats a aquell grup d’assignatura, i seran visibles per a tot el grup.
   Les qualificacions es publicaran només amb el nom i els cognoms dels estudiants, sens perjudici de les excepcions que pugui establir la normativa sobre protecció de dades.
2. La qualificació dels elements d’avaluació contínua s’ha de publicar en un termini màxim de quinze dies des de la realització o el lliurament de l’element.
3. El professor ha de garantir que l’estudiant conegui, en el termini màxim dels cinc dies posteriors a la realització de les proves efectuades en els períodes d’avaluació complementària i extraordinària, a més de les qualificacions dels elements d’avaluació corresponents, quina és la seva qualificació final, que publicarà igualment a Aula digital.

Article 38. Revisió ordinària dels elements d’avaluació

1. L’estudiant té dret a la revisió de qualsevol prova associada a un element d’avaluació, així com de la seva qualificació. A aquests efectes, el professor, juntament amb les qualificacions, ha de fer pública la data, l’horari i el lloc en el qual es durà a terme la revisió.
   Aquesta revisió, si així ho sol·licita l’estudiant, necessàriament ha de ser individual. Així mateix, ha de tenir lloc a les instal·lacions de la UIB o del centre adscrit. Excepcionalment, quan el professor o l’estudiant no tinguin la residència a l’illa on s’imparteix docència al grup d’assignatura, la revisió es podrà dur a terme en línia.
   Si escau, per motius sobrevinguts i degudament justificats per l’estudiant, el professor pot oferir-ne una data alternativa.
2. La revisió de les proves realitzades o lliurades durant el període d’avaluació contínua, així com de la qualificació d’aquestes, ha de tenir lloc entre el segon i el desè dies següents a la publicació de la qualificació.
3. La revisió de les proves realitzades o lliurades durant els períodes d’avaluació complementària i extraordinària, així com de la qualificació d’aquestes, ha de tenir lloc entre el segon i el tercer dies següents a la publicació de la qualificació.
4. La revisió ordinària no comportarà a l’estudiant l’empitjorament de les qualificacions publicades, tret que es detecti, durant la revisió, una errada material que el professor hagi de corregir.

Article 39. Revisió extraordinària dels elements d’avaluació

1. La revisió extraordinària d’un o més elements d’avaluació és el mecanisme pel qual, un cop tancada l’acta corresponent, un tribunal revisa les proves associades a elements d’avaluació, així com la qualificació d’aquestes.
   
2. L’estudiant pot sol·licitar la revisió extraordinària sempre que hagi assistit, d’acord amb l’article anterior, a la revisió ordinària de les proves associades a l’element o als elements d’avaluació en particular, tret que pugui demostrar fefaentment a la sol·licitud que no va poder assistir-hi.
   
3. La sol·licitud de revisió extraordinària s’ha d’adreçar al director del departament al qual es trobi adscrit el professor responsable de grup d’assignatura o, en el cas d’estudis de màster o de centres adscrits, quan en cap dels dos casos el professor no estigui adscrit a cap departament de la UIB, al responsable de l’estudi.
   
4. El termini per demanar la revisió extraordinària és de cinc dies a comptar a partir de l’endemà del tancament de l’acta.
   
5. A la sol·licitud l’estudiant ha d'especificar aquelles proves d’avaluació que, associades a un determinat element d’avaluació, pretén que un tribunal revisi de forma extraordinària. En cap cas no pot referir-se a proves realitzades davant un tribunal o que s’hagin retornat a l’estudiant. A més, podrà sol·licitar còpia de la prova d’avaluació, amb l’enunciat inclòs.
   
6. La sol·licitud es pot fonamentar en l’al·legació d’alguna o de diverses de les circumstàncies següents:
   
   1. Discordança entre els continguts de la prova d’avaluació i les previsions de la guia docent de l’assignatura.
      
   2. Utilització de procediments d’avaluació essencialment diferents dels establerts a la guia docent o que no s’adapten al que indica l’article 33 d’aquest reglament.
      
   3. Errors notoris en la qualificació de la prova.
      
   4. Incompliment dels criteris de ponderació en la qualificació final de les distintes proves d’avaluació o que aquests criteris no s’adaptin al que estableix l’article 33 d’aquest reglament.
      
   5. Aplicació injustificada de la normativa sobre comportaments contraris al Codi d’integritat en el marc dels processos d’avaluació.
      
   6. Altres motius justificats.
      
7. El director del departament al qual es trobi adscrit el professor responsable de grup d’assignatura o, en el cas d’estudis de màster o de centres adscrits, quan en cap dels dos casos el professor no estigui adscrit a cap departament de la UIB, el responsable de l’estudi, té un termini de cinc dies des que rep la sol·licitud de revisió extraordinària per designar un tribunal, que serà constituït per tres professors permanents, amb exclusió, en tot cas, del professor avaluador i qualificador de la prova objecte de revisió.
   
8. El tribunal té un termini de deu dies a comptar de l’endemà de la data de designació per estudiar les al·legacions presentades, examinar la guia docent i revisar les activitats pertinents realitzades, així com per obtenir els informes que consideri adients, oïts també l’estudiant i el professor. Així mateix, pot demanar al professor les proves d’avaluació d’altres estudiants corregides per usar-les de referència.
   Si la sol·licitud de revisió extraordinària té fonament en la circumstància recollida a la lletra e) de l’apartat 6 d’aquest article, el tribunal demanarà al professor que, en la mesura del que sigui possible, presenti les proves de què disposi.
   
9. Per resoldre la sol·licitud de revisió extraordinària, el tribunal pot:
   
   1. Confirmar o modificar la qualificació respecte de la qual s’ha sol·licitat revisió. Els tres membres del tribunal firmaran una acta de sessió on detallaran la qualificació definitiva i els motius de la decisió.
   2. Proposar d’efectuar o lliurar una nova prova d’avaluació, que avaluarà el mateix tribunal. La data de realització o de lliurament de la prova ha de situar-se entre set i catorze dies a comptar de l’endemà de la data de notificació de la resolució a l’estudiant.
      
10. L’acta amb la decisió del tribunal de revisió extraordinària s’ha de lliurar als serveis administratius corresponents i, en un termini màxim de tres dies, s’ha de notificar a l’estudiant, al professor implicat, al director del departament i al responsable de l’estudi.
11. Contra l’acta de decisió del tribunal, l’estudiant o el professor implicats poden presentar recurs d’alçada davant el Rector.

Article 40. Publicació i signatura d’actes

1. La qualificació final de l’assignatura, calculada d’acord amb les previsions de la lletra b) de l’apartat 7 de l’article 33 d’aquest reglament, s’ha de traspassar a les actes a través de l’aplicació corporativa habilitada a l’efecte, per tal de poder publicar les actes i poder tancar-les i signar-les en els terminis establerts al calendari de l’any acadèmic.
   En cas que, acabat el termini, alguna acta quedi pendent de tancament o de signatura, el director del departament o, en el cas d’estudis de màster o centres adscrits, quan en cap dels dos casos el professor no estigui adscrit a cap departament de la UIB, el responsable de l’estudi prendrà les mesures adequades perquè l’acta quedi tancada i signada.
   Una acta ja tancada i/o signada, per causa d’errada material, es pot rectificar. En aquest cas, el professor responsable del grup d’assignatura ha de fer una sol·licitud al secretari del centre. Admesa la sol·licitud, s’obrirà una nova versió de l’acta on es farà constar una diligència amb la rectificació signada pel professor i amb el vistiplau del secretari del centre. Si ha transcorregut més d’un any des de la signatura de l'acta, s’inclourà una motivació justificativa de la modificació realitzada. En el supòsit que el professor sigui el mateix secretari del centre, caldrà el vistiplau del responsable de l’estudi.
2. A les actes constarà la qualificació qualitativa corresponent, segons la correspondència següent: 0-4,9 suspens; 5,0-6,9 aprovat; 7,0-8,9 notable; i 9,0-10 excel·lent.
3. Es qualificarà com a «no presentat» l’estudiant que hagi realitzat o lliurat un conjunt de proves d’avaluació que suposin menys del 33 per cent de la ponderació de l’avaluació de l’assignatura.
4. Es pot atorgar la menció de matrícula d’honor si l’estudiant obté una qualificació igual o superior a 9,0.
   El nombre de matrícules d’honor en una assignatura (o en cadascun dels grups d’assignatura establerts en assignatures amb més d’un grup) no pot excedir el 5 per cent del nombre d’estudiants matriculats l'any acadèmic corresponent. Això no obstant, es pot concedir una matrícula d’honor si el nombre d’estudiants matriculats és inferior a vint.
   Si en una assignatura hi ha més d’un grup, es pot sol·licitar al responsable de l’estudi la fusió dels grups a l’efecte de calcular les matrícules d’honor disponibles.

Article 41. Mitjana de l’expedient

1. La mitjana de l’expedient acadèmic es defineix com la suma del producte del nombre de crèdits de l’assignatura per la qualificació numèrica obtinguda, dividida pel nombre total de crèdits de les assignatures esmentades.
2. El càlcul de la mitjana de l’expedient acadèmic es farà a partir de tots els crèdits de totes les matèries o assignatures que pertanyin al pla d’estudis que l’estudiant hagi superat i que tinguin una qualificació numèrica. Els crèdits sense qualificació numèrica no es tindran en compte.
3. La mitjana s’ha de calcular en una escala de 0 a 10 i s’ha d’expressar amb dos decimals, arrodonida a la centèsima més propera i, en cas d’equidistància, a la superior.

Article 42. Mitjana competitiva

1. L'objectiu d'aquesta mitjana és definir un barem que permeti comparar expedients d’estudiants que no han acabat els estudis en procediments acadèmics de concurrència competitiva (beques ERASMUS, beques de col·laboració, selecció de grups, etc.).
2. A l’efecte de calcular la mitjana competitiva, s’aplicaran les mateixes previsions relatives a l’escala i l’expressió dels decimals de l’article anterior, i es tindran en compte totes les assignatures amb qualificació numèrica que consten a l’expedient de l’estudiant, incloses les no superades.

Article 43. Conservació dels elements d’avaluació

1. El professor ha de conservar les proves d’avaluació d’una assignatura durant vint-i-quatre mesos a comptar de l’endemà de la data en què se signa l’acta. Transcorregut aquest termini, el professor pot retornar les proves d'avaluació als estudiants o destruir-les, garantint la confidencialitat d’acord amb el que determina la normativa de protecció de dades.
2. Amb la finalitat de millorar el procés d’aprenentatge dels estudiants, el professor pot retornar-los les proves realitzades durant el període d’avaluació contínua, corregides i qualificades, abans d’acabar el període lectiu, amb el benentès que l’estudiant que accepta el retorn d’una prova d’avaluació assumeix la qualificació atorgada i renuncia al dret de revisió ordinària i extraordinària sobre aquesta qualificació.

Capítol IV. Finalització d’estudis

Article 44. Compensació de qualificacions

1. Els estudiants de grau poden sol·licitar la compensació d’una única assignatura del seu pla d’estudis. Els centres fixaran per a cada estudi una qualificació entre 5,50 i 6,50 com a llindar de la mitjana de l’expedient d’un estudiant per poder demanar la compensació d’una assignatura.
2. Únicament es pot sol·licitar la compensació d’assignatures de formació bàsica i obligatòries, així com d’optatives que siguin obligatòries de l’itinerari o la menció que cursa l’estudiant. En queden explícitament excloses les restants optatives, els treballs de fi d’estudis, les pràctiques externes i les assignatures d’anglès específiques del pla d’estudis que permeten acreditar que s’ha assolit un nivell de coneixement de la llengua anglesa necessari per a l’obtenció del títol.
3. Per demanar la compensació, l’estudiant ha de complir les condicions següents:
   
   1. No tenir pendent cap altra assignatura de formació bàsica, obligatòria o optativa que sigui obligatòria a l’itinerari que cursa, amb excepció dels treballs de fi d’estudis i d’un màxim de 6 ECTS.
   2. Haver obtingut en convocatòries anteriors de l’assignatura una qualificació mínima de:
      
      1. 4,5 punts en cas d’haver-se matriculat un cop a l’assignatura.
      2. 4,0 punts en cas d’haver-s’hi matriculat dos cops.
      3. 3,5 punts en cas d’haver-s’hi matriculat tres cops.
      4. 3,0 punts en cas d’haver-s’hi matriculat quatre o més cops.
   3. Tenir una nota mitjana de l’expedient en el moment de sol·licitar la compensació que sigui igual o superior al llindar fixat pel centre per a la titulació que cursa.
4. Les sol·licituds s’han d’adreçar a la Comissió Acadèmica, que establirà si l’expedient de l’estudiant justifica prou que aquest ha assolit les competències del títol, tot i no haver superat l’assignatura objecte de la sol·licitud.
5. En el supòsit que la resolució sigui favorable a la compensació, el vicerector competent en matèria de docència, com a president de la Comissió Acadèmica, i el responsable de l’estudi corresponent signaran l’acta.

Article 45. Premis extraordinaris d’estudis de grau

1. Els premis extraordinaris dels estudis de grau els concedirà la Comissió Acadèmica, per delegació del Consell de Govern, a proposta del centre competent.
2. Es pot concedir un premi per cadascun dels estudis —inclosos els programes combinats d’ensenyaments oficials (PCEO)— i any acadèmic per cada setanta estudiants o fracció que obtinguin el títol o estiguin en disposició de sol·licitar-lo dins l’any acadèmic. Si un any acadèmic el nombre d'estudiants que han acabat l'estudi és inferior a deu, s’incorporaran a l’any acadèmic següent o als anys acadèmics següents, fins a assolir un mínim de deu estudiants que puguin optar al premi.
3. Es valorarà com a mèrit l’expedient acadèmic del grau finalitzat. En qualsevol cas, per optar al premi extraordinari la nota mitjana de l’expedient ha de ser igual o superior a 8,00.
4. En cas que es produeixi un empat entre diversos candidats, els centres faran la proposta d’acord amb els criteris aprovats per la junta de centre.

Article 46. Premis extraordinaris d’estudis de màster

1. Els premis extraordinaris dels estudis de màster universitari els concedirà la Comissió Acadèmica, per delegació del Consell de Govern, a proposta del Centre d’Estudis de Postgrau.
2. Es pot concedir un premi per cadascun dels màsters —inclosos els PCEO— i any acadèmic per cada quaranta estudiants o fracció que obtinguin el títol o estiguin en disposició de sol·licitar-lo dins l’any acadèmic. Si un any acadèmic el nombre d'estudiants que han acabat l'estudi és inferior a deu, s’incorporaran a l’any acadèmic següent o als anys acadèmics següents, fins a assolir un mínim de deu estudiants que puguin optar al premi.
3. Es valorarà com a mèrit l’expedient acadèmic del màster finalitzat. En qualsevol cas, per optar al premi extraordinari la nota mitjana de l’expedient ha de ser igual o superior a 8,00.
4. En cas que es produeixi un empat entre diversos candidats, el Centre d’Estudis de Postgrau farà una proposta d’acord amb els criteris aprovats pel Comitè Executiu d’aquest centre.

Article 47. Sol·licitud i expedició del títol

1. Els títols universitaris oficials de grau i màster s’obtenen després de superar els estudis corresponents, que tenen com a finalitat l’obtenció d’una formació general orientada a l’exercici professional, en el cas de grau, i d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, en el cas de màster, d’acord amb la normativa vigent i amb els convenis que a aquests efectes hagin subscrit les universitats respectives, en el cas de títols conjunts.
2. Una vegada superats els estudis universitaris conduents a l’obtenció d’una titulació de grau o de màster, les persones interessades podran sol·licitar l’expedició del títol corresponent d’acord amb el procediment que s’estableixi a aquest efecte.

Disposicions addicionals

Primera. Adaptacions

El Consell de Direcció estudiarà les peculiaritats de l’aplicació del Reglament acadèmic i hi farà, amb l’informe previ de la Comissió Acadèmica, les adaptacions oportunes.

Segona. Llicenciatures, enginyeries i diplomatures

1. Els estudiants que hagin cursat, totalment o parcialment, estudis universitaris oficials de llicenciatura, enginyeria, diplomatura, enginyeria tècnica o arquitectura tècnica i vulguin iniciar uns altres estudis a la UIB, han de complir el que determina aquest reglament i han de seguir els procediments establerts a la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la UIB.
2. A l’expedient de llicenciatures, enginyeries i diplomatures hi ha d’haver dues mitjanes. La primera, calculada en una escala de 0 a 10, i la segona, en una escala d’1 a 4. Ambdues mitjanes es calcularan amb dos decimals. El càlcul de la mitjana de l’expedient acadèmic es farà a partir dels crèdits de totes les assignatures que pertanyin al pla d’estudis que l’estudiant ha superat i que tinguin una qualificació numèrica o alfabètica. Els crèdits provinents d’activitats formatives regulades pel nombre d’hores o les assignatures convalidades amb la qualificació d’«apte» no es tindran en compte.
3. La mitjana dels expedients dels estudiants, amb independència del format que tinguin, s’ajustarà a la fórmula següent: la suma de tots els crèdits superats per l’estudiant multiplicat cada un pel valor de la qualificació que correspongui, dividit pel nombre de crèdits superats per l’estudiant.
4. Per calcular la mitjana en l’escala de 0 a 10, hom s’atindrà a les consideracions següents:
   
   1. Si a l’expedient només hi ha qualificacions numèriques, seran aquestes les que es tindran en compte.
   2. Si a l’expedient només hi ha qualificacions alfabètiques, s’adjudicarà un valor de 6 punts a l’aprovat, de 8 al notable, de 9,5 a l’excel·lent i de 10 a la matrícula d’honor.
   3. En el cas d’expedients mixts, amb qualificacions numèriques i alfabètiques, es respectaran els valors numèrics de les matèries de què es disposi i, pel que fa a les qualificacions alfabètiques, es transformaran en qualificacions numèriques d’acord amb el punt anterior.
5. Per al càlcul de la mitjana en l’escala d’1 a 4 es tindran en compte els valors següents: aprovat, 1 punt; notable, 2 punts; excel·lent, 3 punts; i matrícula d’honor, 4 punts.

Tercera. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest reglament apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Disposició derogatòria

Única. Derogació normativa

1. Queda expressament derogat l’Acord normatiu 13463/2020, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament acadèmic de la Universitat, i també totes les modificacions posteriors.
2. Queden igualment derogades totes les disposicions d’igual o inferior rang que s’oposin a tot el que estableix aquest reglament.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Aquest reglament entrarà en vigor l'any acadèmic 2024-25 i serà aplicable als tràmits previs i necessaris per a l’organització de l’any acadèmic 2024-25.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El Rector,
Jaume Carot