Exposició de motius

La Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari espanyol (LOSU), disposa que les universitats espanyoles, a més de l’oferta d’ensenyaments superiors oficials, tal com es recull al catàleg de títols universitaris oficials, poden establir altres tipus d’ensenyaments conduents a l’obtenció de títols propis i diplomes, i estableix com una de les funcions de les universitats «La transferencia e intercambio del conocimiento y de la cultura al conjunto de la sociedad a través de la actividad universitaria y la formación permanente o a lo largo de la vida del conjunto de la ciudadanía».

La formació permanent o al llarg de la vida és, per consegüent, una part essencial de la funció docent de la universitat. Els estudis propis són l’eina de què les universitats es valen per donar resposta a la demanda de formació permanent de la societat, al mateix temps que s’adapten a les necessitats de formació de distints sectors professionals. Alhora, els estudis propis són, en molts casos, una manera de transferir a la societat els resultats de la investigació, del «saber fer» dels grups de recerca, i vinculen, d’aquesta manera, les tres missions bàsiques de la universitat: la docència, la recerca i la transferència del coneixement i la cultura.

L’Acord normatiu 5586/2001, de 18 de desembre, pel qual s’aprova la normativa sobre títols propis de la Universitat de les Illes Balears, regulava els títols de formació bàsica, els títols propis de grau i els títols propis de postgrau. D’altra banda, amb l’Acord normatiu 9681/2011, de 2 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre títols propis de postgrau de la UIB, s'adaptaven aquests títols a l'espai europeu d'educació superior (EEES) i es derogava l’anterior normativa en referència als títols propis de postgrau. Finalment, l'Acord normatiu 10531/2013, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre títols propis de grau de la Universitat de les Illes Balears, derogava completament la normativa de 2001 i completava l’adaptació a l’EEES de tots els títols propis. Amb tot, i a pesar de compartir els mateixos objectius quant a complementar l’oferta d’ensenyaments oficials i satisfer les demandes formatives de la societat, els títols propis de grau i els de postgrau es regeixen per reglaments diferents.

Amb la present normativa, la Universitat de les Illes Balears (UIB) cerca promoure els ensenyaments encaminats a la formació d'especialistes, amb atenció especial als continguts interdisciplinaris i d'interès social, i alhora establir un canal més per a la transferència del coneixement, quan sigui adient; i vol fer-ho simplificant els procediments sense comprometre la qualitat acadèmica i fent una gestió transparent i eficient dels recursos econòmics i humans necessaris per impartir aquests estudis propis, els quals no poden entrar en competència ni produir cap confusió quant a denominació i contingut amb els ensenyaments oficials, per la qual cosa no han de suposar en cap cas una disminució dels recursos humans i materials dedicats als ensenyaments oficials, sinó que han de ser un veritable complement de l’oferta acadèmica oficial de la UIB.

Per tot això, el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de les competències que li atribueix l’article 24.2.32 dels Estatuts d’aquesta universitat i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el Reglament sobre estudis propis de la Universitat de les Illes Balears.

Capítol I. Objecte, modalitats i organització general dels estudis propis

Article 1. Objecte

Aquest reglament té per objecte regular els ensenyaments propis de la Universitat de les Illes Balears (UIB), en aplicació del que estableixen els articles 36 i 37 del Reial decret 822/2021, de 28 de setembre, pel qual s'estableix l'organització dels ensenyaments universitaris i del procediment d'assegurament de la seva qualitat.

Article 2. Consideracions generals

1. La formació universitària reglada de la UIB és la que imparteix la Universitat i condueix a l’obtenció de títols universitaris oficials.
2. La formació universitària no reglada està constituïda pels ensenyaments que tenen com a finalitat proporcionar formació en aquells àmbits que no són atesos a bastament pels estudis universitaris oficials, sempre d’acord amb la demanda social i propiciant que l’estudiant adquireixi competències, coneixements, destreses i actituds que li permetin el desenvolupament professional, social i personal per enfortir d’aquesta manera el procés de formació al llarg de la vida.
3. Els estudis propis de la UIB formen part de la formació no reglada que imparteix la Universitat. Es diferencien entre si per les condicions d’accés dels estudiants, d’acord amb el que estableixen els articles 36 i 37 del Reial decret 822/2021 i la present normativa, per les característiques formatives i pel nombre de crèdits que poden tenir, seguint el sistema de crèdits europeus o ECTS. Els estudis propis condueixen a l’obtenció de títols propis.
4. La denominació dels títols propis que s'expedeixin no pot coincidir, en cap cas, amb la dels títols oficials, ni provocar que s’hi confonguin.

Article 3. Tipus de presencialitat i d’activitat lectiva

1. La unitat de mesura de l’haver acadèmic per als estudis propis, de formació permanent i de formació específica, és el crèdit europeu o ECTS, d’acord amb el Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, pel qual s’estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions en les titulacions universitàries de caràcter oficial i validesa en tot el territori de l’Estat. Cada crèdit europeu és equivalent a 25 hores de treball global de l’alumnat.
2. En el marc dels estudis propis, es preveuen tres tipus d’ensenyaments en funció del percentatge de presencialitat en la docència:
   
   1. Ensenyaments presencials: són aquells en què el pla d'estudis es desenvolupa de manera presencial, interactuant professors i estudiants en un mateix espai físic, sigui aquest una aula, un laboratori o qualsevol altre espai on es desenvolupi la docència. L'activitat docent virtual i síncrona només podrà considerar-se presencial quan tingui lloc de manera presencial en un centre i, al mateix temps, de manera telemàtica amb altres alumnes fora del centre.
      S'entendrà que la titulació és presencial quan s’imparteixin entre 6 i 10 hores presencials per crèdit.
   2. Ensenyaments híbrids o semipresencials: són aquells en què s’imparteixen entre 2,5 i 6 hores de classe presencial per crèdit.
   3. Ensenyaments virtuals o a distància: són aquells en què s’imparteixen fins a un màxim de 2,5 hores de classe per crèdit de manera presencial. La resta de la docència es basa en l'ús intensiu de tecnologies digitals de la informació i la comunicació, que permeten que la interacció entre docents i alumnes no tingui lloc en un mateix espai físic, ni necessàriament de manera síncrona.

Article 4. Ensenyaments integrats

Amb caràcter general, els estudis propis són independents entre si, de manera que cada estudi condueix a l'obtenció d'un únic títol. No obstant això, poden organitzar-se mitjançant una estructura modular que permeti l'obtenció esglaonada de títols diferents.

Capítol II. Estructura dels estudis propis de la UIB

Article 5. Tipologia d’estudis propis de la UIB

La present normativa estableix dues classes d’estudis propis, d’acord amb les característiques del tipus d’ensenyament: ensenyaments de formació permanent i ensenyaments de formació específica.

Article 6. Ensenyaments de formació permanent

1. Els ensenyaments de formació permanent són aquells estudis propis de la UIB que s’ajusten al que preveu l’article 37 del Reial decret 822/2021. La seva tipologia depèn de les condicions d’accés (amb titulació universitària o sense) i de la càrrega lectiva (mesurada en crèdits ECTS).
2. Els ensenyaments de formació permanent que tenen com a requisit d’accés tenir un títol universitari oficial són:
   
   1. Màster de formació permanent
      Els estudis de màster de formació permanent són els estudis propis de nivell més elevat de l'oferta de formació permanent universitària. Corresponen al nivell 3 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior i al nivell 7 del Marc europeu de qualificacions.
      La seva càrrega lectiva pot ser de 60, 90 o 120 ECTS.
      El màster de formació permanent constarà necessàriament d’un Treball de Fi de Màster d’un mínim de 6 ECTS, el qual serà tutelat per professors de la titulació.
      La superació dels estudis de màster de formació permanent donarà dret, si s’escau, a l'obtenció del títol: «Màster de Formació Permanent en… Títol propi de la UIB (... ECTS)».
   2. Especialista universitari
      La càrrega lectiva dels estudis d’especialista universitari és, com a mínim, de 30 ECTS i, en tot cas, és inferior a 60 ECTS.
      La superació d'aquests estudis donarà dret, si s’escau, a l'obtenció del títol: «Especialista Universitari en… Títol propi de la UIB (... ECTS)».
      En l'àmbit de les Ciències de la Salut en particular, els estudis conduents a l’obtenció de títols d'especialista universitari no poden generar confusions amb les especialitats sanitàries oficials.
   3. Expert universitari
      La càrrega lectiva dels estudis d’expert universitari és, com a mínim, de 10 ECTS i, en tot cas, és inferior a 30 ECTS.
      La superació d'aquests estudis donarà dret, si s’escau, a l'obtenció del títol: «Expert Universitari en… Títol propi de la UIB (... ECTS)».
3. Pel que fa als ensenyaments de formació permanent que no necessiten titulació universitària oficial per accedir-hi:
   
   1. Tots els ensenyaments de formació permanent a què fa referència el punt anterior (màster de formació permanent, especialista universitari i expert universitari) poden acceptar alumnes sense titulació universitària prèvia amb la finalitat d'ampliar i actualitzar els coneixements, competències i habilitats formatives o professionals que contribueixin a millorar la seva inserció laboral. Amb aquesta finalitat, l’admissió es farà mitjançant un procediment de reconeixement de l’experiència professional.
      La superació d’aquests estudis donarà dret, si s’escau, a l'obtenció del títol de: «Certificat de Formació Permanent en… (... ECTS)».
   2. Micromòduls o microcredencials universitàries
      La seva càrrega lectiva serà la que marqui la corresponent normativa reguladora de la UIB. En tot cas, serà inferior a 15 ECTS, i aquests estudis podran o no requerir titulació universitària prèvia per accedir-hi.
      El sistema intern de garantia de la qualitat del Centre d'Estudis de Postgrau establirà, si escau, el procediment per a la certificació dels resultats d'aprenentatge dels micromòduls o microcredencials universitàries, sens perjudici del paper i les competències que en l'avaluació i l'acreditació de les competències adquirides puguin tenir altres entitats, òrgans o experts.
      La superació d’aquests estudis donarà dret, si s’escau, a l’obtenció del títol: «Microcredencial Universitària de…. (... ECTS)».

Article 7. Ensenyaments de formació específica

1. Els ensenyaments de formació específica són aquells estudis propis de la UIB que no es poden considerar com a formació permanent d’acord amb allò que preveu l’article 37 del Reial decret 822/2021.
2. Els ensenyaments de formació específica són:
   
   1. Estudis propis de grau
      Els estudis propis de grau són estudis propis de nivell de grau que corresponen al nivell 2 del Marc espanyol de qualificacions per a l'educació superior i al nivell 6 del Marc europeu de qualificacions.
      La càrrega lectiva dels títols propis de grau és de 180 o 240 ECTS.
      La superació dels estudis propis de grau donarà dret, si s’escau, a l'obtenció del corresponent títol propi de grau de la UIB.
   2. Diploma de la Universitat Oberta per a Majors (UOM)
      Els estudis conduents als títols de Diploma de la UOM són estudis propis que formen part d’un programa educatiu, cultural i social dissenyat en forma de cursos específics per oferir formació en distints camps de la cultura a les persones que tenen més de 50 anys.
      Atenent a la càrrega lectiva en crèdits ECTS, es poden diferenciar les titulacions següents:
      
      • Diploma Sènior de la UOM, amb una càrrega lectiva màxima de 50 crèdits ECTS.
      • Diploma de la UOM a Eivissa i a Menorca. Els cursos tenen una càrrega lectiva màxima de 6 crèdits ECTS i es poden organitzar com a cursos aïllats o agrupats en forma de mòduls.
      • Diploma d’Especialització de la UOM. Els cursos tenen una càrrega lectiva màxima de 10 crèdits ECTS i estan enfocats a una temàtica concreta. Aquests cursos d’especialització es poden organitzar com a cursos aïllats o agrupats en forma de mòduls.

La superació dels estudis donarà dret, si s’escau, a l'obtenció dels títols següents: «Diploma Sènior de la UOM. Títol propi de la UIB (50 ECTS)», «Diploma de la UOM a Eivissa. Títol propi de la UIB (6 ECTS)» o bé «Diploma de la UOM a Menorca. Títol propi de la UIB (6 ECTS)» o bé «Diploma d’Especialització de la UOM en… Títol propi de la UIB (... ECTS)».

Capítol III. Ordenació, proposta, tramitació i desenvolupament dels estudis propis

Article 8. Ordenació

1. L’ordenació dels estudis propis és competència del vicerectorat responsable en matèria de formació permanent.
2. El Centre d’Estudis de Postgrau (CEP) és l’òrgan responsable de l’organització dels estudis propis, així com de la implementació del sistema de garantia de qualitat d’aquests.
3. La Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Títols Propis és l’òrgan assessor del Consell de Direcció en matèria d’estudis propis.

Article 9. La comissió per a l’assegurament de la qualitat dels estudis propis

1. La Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Títols Propis (CAQTP) té les funcions següents:
   
   1. Realitzar els informes que estableix la present normativa i aquells que li siguin requerits.
   2. Elaborar els protocols i models per confeccionar la memòria inicial justificativa de la sol·licitud i la memòria final acadèmica i econòmica, així com qualsevol altre document que sigui pertinent.
   3. Encarregar-se de supervisar l’aplicació del sistema de garantia de qualitat dels estudis propis.
   4. Proposar accions de millora en l'oferta i la impartició d'estudis propis.
   5. Tramitar els cursos perquè siguin aprovats pels òrgans de govern de la UIB, tant els nous com les renovacions dels ja existents, una vegada constatada la seva qualitat acadèmica i formativa.
   6. Desenvolupar les normes d'aplicació als estudis propis en aquells aspectes no regulats.
   7. Proposar l’extinció d’un estudi, si hi ha causes justificades per a això.
   8. Aquelles altres que li encarregui el Consell de Direcció de la UIB.
2. La Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Títols Propis és composta per:
   
   1. El vicerector competent en matèria de formació permanent, que la presidirà.
   2. El president del Consell Social o la persona que delegui.
   3. La directora del CEP o la persona que delegui.
   4. El director de la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears (FUEIB) o la persona que delegui.
   5. Un representant de cada equip deganal o de l’equip directiu de les facultats, l’Escola Politècnica Superior i el CEP, amb competències en matèria de formació permanent.
   6. El director de la Universitat Oberta per a Majors (UOM).
   7. La directora de l’Institut de Recerca i Innovació Educativa (IRIE).      
   8. La directora d’UIBTalent.
   9. La cap del Servei d’Alumnes i Títols (SAT).
   10. Un representant del Consell d’Estudiants.
3. La comissió nomenarà, d’entre els seus membres, un secretari.

Article 10. Proposta de nous estudis propis

1. Poden ser proponents d’un estudi propi:
   
   1. Els òrgans col·legiats de la UIB, de manera individual o conjunta.
   2. Els professors doctors amb vinculació permanent a la UIB.
2. Els proponents han de presentar avals (documents on es faci constar l’interès de la titulació proposada i el suport explícit a la impartició de la titulació), que seran emesos per:
   
   1. L’òrgan col·legiat o els òrgans col·legiats que n’han estat proponents.
   2. Algun òrgan col·legiat de la UIB, en cas que el proponent sigui un professor doctor amb vinculació permanent a la UIB.
   3. Es podran presentar avals d’altres entitats de prestigi (col·legis professionals, etc.) relacionades amb la temàtica del curs proposat.
3. La proposta contindrà:
   
   1. Una memòria acadèmica, elaborada d’acord amb el model establert per la Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Títols Propis, que contindrà una proposta de direcció de l’estudi (vegeu l’article 11 de la present normativa).
   2. Una memòria econòmica, elaborada d’acord amb el model establert per la Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Títols Propis, que, en tot cas, ha de contenir:
      
      • Els preus de matrícula de l’ensenyament.
      • La possibilitat de reducció, de fins a un 10 per cent, en el preu de la matrícula per a l’alumnat de la UIB, els exmembres de la comunitat universitària, els membres dels col·lectius de PDI i de PTGAS de la UIB o, si escau, per a altres col·lectius que es proposin a la memòria. En tot cas, i en el moment de la matrícula, l'estudiant proporcionarà als serveis administratius la documentació acreditativa per poder optar a la reducció.
      • El nombre mínim d’estudiants necessari per poder posar en marxa el curs, i el nombre màxim d’estudiants que s’hi poden admetre.

No obstant això, si hi ha alguna causa que ho justifiqui, i amb l’aprovació prèvia del vicerectorat amb competències en formació permanent, la direcció podrà decidir impartir-lo amb menys estudiants, sempre que se’n reajusti el pressupost, a fi que sigui viable econòmicament. En qualsevol cas, el reajustament del pressupost no preveurà la reducció dels percentatges prevists en la sol·licitud com a cànon universitari i de gestió administrativa.

Si, per causa d'haver-hi una gran demanda, es decideix fer diversos grups, serà necessari presentar, per a la seva aprovació explícita per part del vicerector competent en formació permanent, el reajustament del professorat i la dedicació d’aquest en cada assignatura i en cada grup, així com fer els ajustaments pertinents en la part econòmica de la memòria.

Article 11. Direcció

1. La direcció d’un estudi propi pot ser compartida. En tot cas, almenys un dels directors ha de ser un professor doctor amb vinculació permanent a la UIB.
2. El personal docent i investigador (PDI) a temps complet pot dirigir anualment fins a dos estudis propis de la UIB de durada igual o superior a 20 crèdits ECTS. Als efectes d'aquesta limitació, quan es dirigeixi un estudi que ofereix algun dels seus mòduls o assignatures com a títols independents de menor durada, es considerarà només la direcció d'aquell, i no es computaran els de menor durada.
3. En relació amb els estudis propis de la UOM, a efectes d’afavorir-ne la coordinació i la gestió, no s’aplicarà el punt anterior quant a la limitació del nombre de títols que pot assumir el director anualment.
4. La direcció serà responsable del programa acadèmic i n’ha de respondre, pel que fa al compliment del programa i a la seva qualitat.
5. Les funcions de la direcció són:
   
   1. Elaborar la proposta acadèmica i econòmica en els terminis prevists, d’acord amb els models establerts per la Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Títols Propis.
   2. Organitzar els aspectes acadèmics de l’estudi propi: estructura i continguts, professorat, calendari, pràctiques i avaluació dels treballs, i qualsevol altre aspecte organitzatiu que pugui sorgir.
   3. Programar les pràctiques externes i contactar amb els centres en què aquestes es desenvolupen. Fer el seguiment de l’alumnat, en els casos en què les pràctiques formen part del pla docent del curs.
   4. Decidir sobre els reconeixements de crèdits d’altres ensenyaments cursats pels alumnes.
   5. Presentar les actes per a la tramesa dels títols en els terminis prevists.
   6. Atendre i tramitar els requeriments que li pugui fer l’entitat finançadora en cas que n’hi hagi, o la Comissió d’Assegurament de la Qualitat dels Títols Propis en la seva tasca de seguiment de la impartició de la titulació.
   7. Informar de qualsevol contingència sobre qüestions acadèmiques o econòmiques del curs, a requeriment del CEP, com a centre responsable, o del vicerectorat competent en formació permanent.
   8. Com a responsable de la qualitat de la titulació, assegurar que se’n fa el seguiment i s’elaboren els informes de qualitat requerits, i dissenyar un pla de millores de resultes de l’anàlisi de les evidències extretes en la impartició del curs.

Article 12. Professorat

1. Com a mínim, un 20 per cent de l’activitat lectiva dels estudis propis, mesurada en crèdits ECTS, ha de ser impartida per personal docent i investigador de la UIB.
2. A la proposta d'un estudi propi, inicial o de reedició, es farà constar l’activitat docent del professorat en altres estudis propis de la UIB, per poder facilitar una gestió transparent i eficient d’aquests.
3. El professorat de la UIB, ja sigui personal docent i investigador o personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis que participi en la docència en estudis propis, podrà impartir un màxim de 120 hores anuals en estudis propis, sempre que la seva dedicació sigui a temps complet. Per al cas de dedicació a temps parcial, s’aplicarà a aquestes 120 hores el corresponent factor reductor.
4. En el cas del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, la seva participació en estudis propis ha de tenir lloc fora de la seva jornada laboral. En casos excepcionals i degudament justificats, el Consell de Direcció podrà autoritzar que hi participin durant l’horari laboral.
5. La direcció i el professorat de la titulació no poden estar matriculats com a estudiant en el mateix curs.
6. La participació de persones no vinculades a la UIB com a docent en la titulació no donarà lloc, en cap cas, a una relació laboral, de naturalesa qualsevol, amb la UIB.

Article 13. Tramitació i aprovació de noves propostes de títols propis

1. El proponent presentarà a la comissió de garantia de la qualitat dels títols propis la proposta de nou estudi propi: memòria acadèmica i memòria econòmica segons els models elaborats per la dita comissió (vegeu l’article 10.3), juntament amb els avals (vegeu l’article 10.2). Aquesta tasca pot comptar amb el suport i assessorament del departament de formació de la FUEIB.
2. La CAQTP estudiarà la proposta i la idoneïtat i suficiència dels avals presentats, a fi d’assegurar la pertinença i la qualitat de la proposta, així com la representativitat dels avals presentats.
3. En cas de dubte, la CAQTP pot encarregar informes d’avaluació externs sobre la qualitat acadèmica d’una proposta.
4. La CAQTP emetrà un informe sobre la proposta.
5. Si l’informe és desfavorable, la CAQTP el remetrà, degudament argumentat, al proponent perquè esmeni, si escau, la proposta.
6. Si l’informe és favorable, el CEP, com a centre responsable, exposarà públicament la proposta a la comunitat universitària durant set dies hàbils.
7. Acabat el termini d’exposició pública, el CEP recollirà les al·legacions que s’hagin pogut presentar i les trametrà a la CAQTP, que les farà arribar al proponent, perquè les respongui, bé introduint modificacions a la proposta inicial, o bé argumentant la no inclusió de modificacions.
8. El proponent farà arribar a la CAQTP la proposta modificada i/o la resposta a les al·legacions.
9. En cas que la CAQTP no pugui emetre un informe favorable després d’aquest procediment d’exposició pública, remetrà un informe raonat al proponent amb suggeriments de millora, que el proponent haurà de tenir en compte necessàriament per modificar la proposta o desistir-ne definitivament.
10. Una vegada que la CAQTP informi favorablement sobre la proposta, l’elevarà al Consell de Direcció, juntament amb tota la documentació generada, i al Consell Social, perquè faci l’informe preceptiu previ perquè es pugui oferir quan sigui definitivament aprovada.
11. Si el Consell de Direcció, vista la proposta i la documentació associada, no l’aprova, emetrà un informe raonat, adreçat a la CAQTP, qui el traslladarà al proponent. Si el Consell de Direcció aprova la proposta d’estudi propi, l’elevarà al Consell de Govern per aprovar-la, si escau.
12. Una vegada l’estudi propi estigui aprovat, es disposarà d’un màxim de tres anys per implantar-lo.
13. La convocatòria per presentar propostes d’estudis propis restarà oberta tot l’any.

Article 14. Reedició de les propostes

1. Els estudis propis podran ser reeditats successivament.
2. La convocatòria per demanar reedicions d’estudis propis ja aprovats romandrà oberta permanentment.
3. El procediment de tramitació i aprovació de la reedició d’una proposta és el següent:
   1. El proponent farà arribar la sol·licitud de reedició a la CAQTP, juntament amb la memòria de l’edició anterior prevista a l’article 16, on detallarà, si escau, les modificacions proposades a la part acadèmica i/o a la part econòmica de la proposta. La direcció del departament de formació de la FUEIB podrà actuar com a òrgan assessor i com a mitjancer en la tramesa de la dita sol·licitud.
   2. Si les modificacions proposades a la sol·licitud de reedició afecten el nom dels estudis i/o el nombre total de crèdits, caldrà tramitar novament la proposta com si fos nova, d’acord amb el procediment previst a l’article 13.
   3. Si les modificacions proposades suposen canvis importants en el pla d’estudis, la metodologia d’ensenyament o el professorat, la CAQTP podrà sol·licitar que es tramiti també com si fos una titulació nova, d’acord amb el procediment previst a l’article 13.
   4. Revisada la sol·licitud de reedició i la memòria final de l’edició anterior, la CAQTP emetrà un informe el contingut del qual serà vinculant i de compliment obligat en la reedició següent, si aquesta és finalment autoritzada.
   5. En cas que l’edició de l’estudi no s’hagi tancat en el moment de fer la proposta de reedició i no sigui possible adjuntar-ne la memòria final, la CAQTP podrà autoritzar de tramitar-ne la reedició, prèvia justificació de la direcció i amb el compromís de fer arribar la dita memòria tan bon punt es tanqui l’edició en curs.
   6. La CAQTP, una vegada acabats els tràmits anteriors, remetrà la proposta, i els informes generats, al Consell de Direcció, el qual l’aprovarà o la rebutjarà basant-se en la informació rebuda i, si escau, en els informes encarregats a agències o comissions externes d’avaluació.

Article 15. Publicitat i informació

1. L’oferta dels estudis propis es farà pública amb la suficient antelació i amb indicació, en cada cas, dels títols a què condueix, la denominació, la durada en crèdits i/o hores, les dates en què s’impartirà el curs i el cost de la matrícula.
2. A la publicitat i documentació generada ha de figurar el títol que s'expedirà tal com s'indica als articles 6 i 7 d’aquest reglament.
3. En tota la publicitat que es faci del curs mitjançant cartells, web, mitjans de comunicació i xarxes socials, s'han de seguir els criteris establerts pel vicerectorat competent, molt especialment en tot allò que fa referència a la imatge corporativa de la UIB i el que preveu el Reglament d’usos lingüístics de la Universitat de les Illes Balears.
4. Abans de l’inici de l’any acadèmic, estaran a disposició de l’alumnat el pla d’estudis detallat, el calendari i la forma d’avaluació. En el cas dels màsters de formació permanent, s’hauran de publicar també les guies docents de les assignatures, segons el model aprovat per la CAQTP.

Article 16. Memòria final acadèmica i econòmica

1. En acabar cada edició d’un estudi propi, i en haver tancat les actes, la direcció de l’estudi ha de remetre a la CAQTP i en el termini que s’estableixi una memòria final de l’any acadèmic. La comissió determinarà el model a presentar, que inclourà com a mínim informació acadèmica, informació econòmica, un informe d’avaluació de qualitat i un pla de millora.
2. Aquesta memòria es considera com a part de la rendició de comptes del curs impartit, i és un requisit indispensable de cara a noves reedicions de l’estudi que la CAQTP la valori favorablement.

Article 17. Extinció i no reedició d’estudis propis

1. Si un estudi propi ha estat aprovat pel Consell de Govern i no s’ha posat en marxa en el termini de tres anys, es considerarà extingit i s’haurà de tramitar de bell nou.
2. Els estudis propis d’una durada superior a un any tan sols poden extingir-se de forma progressiva any per any, de manera que la UIB garantirà, com a mínim, que l'estudiant que comenci un curs rebi la docència establerta si prossegueix els estudis sense perdre any. Si un ensenyament deixa d'impartir-se, l'estudiant no té dret a docència pel que fa a les assignatures suspeses o no cursades, però sí que té dret a tutoria i examen, en cas de no haver exhaurit el nombre màxim de convocatòries establert a l’ensenyament.
3. En el cas dels estudis de durada igual o inferior a un any que no es reeditin, l’estudiant que no hagi superat les assignatures de les quals s’hagi matriculat tindrà dret durant el termini màxim de dos anys a una única nova matrícula, que comportarà el dret a tutories i examen, però no a rebre docència.

Article 18. Estudis propis amb altres universitats o entitats

La UIB afavorirà la col·laboració amb altres universitats, entitats o institucions per al desenvolupament d’estudis propis o de programes de doble titulació.

Article 19. Aprovació de l’oferta dels cursos

La CAQTP elaborarà anualment l’oferta dels cursos programats per a l’any acadèmic següent, la qual serà enviada per aprova-la, si escau, al Consell de Direcció i al Consell de Govern de la UIB.

Abans d’oferir el conjunt de titulacions per a l’any acadèmic i també oferir una nova titulació no inclosa a l’oferta anual, la direcció de l’estudi enviarà la documentació rellevant al Consell Social, perquè en faci l’informe corresponent, d’acord amb el que preveu l’article 47 de la LOSU.

Capítol IV. Accés, matrícula i expedició dels títols

Article 20. Condicions d’accés i admissió

1. Poden accedir als ensenyaments de formació permanent de màster de formació permanent, especialista universitari, expert universitari i microcredencials universitàries o micromòduls les persones següents:
   
   1. Els graduats, llicenciats, arquitectes, enginyers, diplomats, enginyers tècnics, arquitectes tècnics, màsters universitaris, doctors i persones que tinguin titulacions equivalents.
   2. Els estudiants que cursin els estudis de grau poden accedir al títol propi i obtenir-ne el diploma corresponent sempre que acreditin haver aprovat la totalitat dels crèdits del grau que cursen abans que s’expedeixi l’acta final. Altrament, els lliuraran un certificat de formació permanent.
   3. Els estudiants amb un títol universitari estranger. En aquest cas no es requereix l’homologació d’aquest títol, però és necessària l’autorització de la CAQTP, una vegada comprovat que aquest títol acredita un nivell de formació equivalent als corresponents títols espanyols exigits per a l’accés.
   4. Les persones que no posseeixin cap titulació universitària però que puguin acreditar experiència laboral o professional amb un nivell competencial equivalent al de la formació acadèmica universitària, previ procediment de reconeixement de l'experiència per part de la direcció de l’estudi propi.
2. Poden accedir als ensenyaments dels quals estigui prevista l'emissió d’un certificat de formació permanent i a les microcredencials universitàries que així ho prevegin:
   
   1. Els sol·licitants que compleixin algun dels supòsits que preveu l’apartat anterior.
   2. Els sol·licitants amb condicions d’accés distintes de les de l’apartat anterior, sempre que compleixin les característiques de formació prèvia o situació especificades a la memòria presentada per a l’aprovació de l’estudi.
3. Poden accedir als títols propis de grau:
   
   1. Els sol·licitants que compleixin algun dels supòsits que preveu l’apartat 1 d’aquest article.
   2. Els sol·licitants que acreditin el nivell d'accés als ensenyaments oficials de grau en una universitat espanyola segons la normativa vigent.
4. Per accedir als estudis de la UOM, serà necessari que els alumnes tinguin 50 anys o més i que hagin cursat estudis primaris. En el cas dels diplomes d’especialització de la UOM, els alumnes han d’haver cursat el Diploma Sènior de la UOM o bé han d’haver obtingut anteriorment l’accés a la Universitat.  
5. A la memòria de l'estudi propi, ja sigui de formació permanent o de formació específica, es podran establir també uns requisits formatius mínims d'accés tenint en compte la matèria sobre la qual versi el curs i els objectius formatius prevists.
6. En els estudis propis que requereixin limitació de places per dur-se a terme o que estiguin dissenyats per a un col·lectiu molt concret i determinat o que requereixin mèrits específics adquirits prèviament o que tinguin una prova d'idoneïtat que s’ha de superar per accedir-hi, s’explicitaran clarament aquestes circumstàncies a la memòria de la titulació, tant pel que fa al procediment com pel que respecta a les condicions d’admissió.

Article 21. Preinscripció i matrícula

1. Per a cada curs ofert s’establirà un o diversos períodes de preinscripció, que es publicaran amb l’antelació suficient.
2. Si transcorregut el període de preinscripció, la demanda és inferior al mínim d’alumnes establert a la memòria, el curs no s’impartirà, a excepció del que es preveu al tercer punt de l’article 10.3.b). L'anul·lació del curs es comunicarà a les persones preinscrites.
3. Quan la demanda de places d’un curs sigui superior al nombre màxim d’estudiants previst, es farà una selecció aplicant els criteris d’admissió establerts a la sol·licitud de la proposta.
4. En cas que les sol·licituds no superin el nombre màxim de places, els alumnes preinscrits s’entendran matriculats una vegada hagin abonat els drets de matrícula corresponents, sense necessitat de publicar llistes d’admesos.
5. Únicament es retornarà l’import de la matrícula en cas de no admissió de l’estudiant, si no s’imparteix el curs o en els altres casos regulats al Reglament acadèmic de la UIB.

Article 22. Alumnes dels estudis propis

1. L’alumnat matriculat als estudis propis de la UIB són estudiants de la UIB, i com a tals tindran els mateixos drets i deures que els estudiants dels estudis oficials.
2. L’estudiant té l’obligació de respectar el principi de la propietat intel·lectual o de la propietat conjunta de dades quan aquest sigui el cas.
3. L’estudiant té l’obligació de conèixer i complir les normes internes sobre seguretat i salut, especialment les que es refereixen a l'ús de laboratoris, al treball de camp i a altres entorns de recerca.

Article 23. Sistema d’avaluació de l’alumnat

1. El sistema d’avaluació que s’aplicarà als estudiants s’ha de recollir a la memòria acadèmica i ajustar-se al que estableix el Reglament acadèmic de la UIB en matèria d’avaluació dels estudiants.
2. Els estudiants obtindran una qualificació numèrica compresa entre 0 i 10 atorgada per la direcció del curs, d'acord amb el rendiment de l'estudiant. Els que no aconsegueixin la qualificació de 5 podran obtenir un certificat d'assistència.
3. Un màxim d'un 10 per cent dels estudiants matriculats podrà obtenir la menció de matrícula d'honor, qualificació que no tindrà efectes econòmics sinó merament honorífics.
4. Els alumnes disposaran d'un màxim de dues convocatòries per any acadèmic per superar l’estudi.
5. L’estudiant té dret a ser valorat objectivament en el seu rendiment acadèmic, per això podrà sol·licitar a la direcció acadèmica de l'estudi propi la revisió de les qualificacions obtingudes. En cas de disconformitat amb el resultat de la revisió, es podrà impugnar la qualificació en el termini de deu dies davant la CAQTP, mitjançant escrit raonat. Contra la decisió de la comissió es podrà interposar recurs d'alçada davant el Rector en el termini d'un mes.

Article 24. Expedició dels títols i certificats

1. Una vegada hagi acabat el curs i el director n’hagi emplenat l'acta, l'estudiant podrà sol·licitar l'expedició del títol o certificat, previ pagament de l'import corresponent.
2. El preu per a l’expedició dels títols propis i certificats serà proposat anualment pel Consell de Govern i aprovat pel Consell Social de la UIB.
3. Els títols seran expedits pel Rector i constaran al Registre de Títols Propis de la UIB. Aquest registre tindrà caràcter centralitzat i es regirà per la legislació estatal, autonòmica i la pròpia de la UIB. La llegenda dels títols l'establirà amb caràcter fix la UIB, i només en el cas de titulacions organitzades en virtut de convenis específics o amb la col·laboració d'altres entitats, el Rector podrà autoritzar que s’hi inclogui alguna variació per fer-hi constar aquesta circumstància.

Capítol V. Gestió economicoadministrativa dels estudis propis

Article 25. Aprovació dels preus públics dels cursos

1. La CAQTP elevarà als òrgans de govern de la UIB (Consell de Direcció i Consell de Govern) els preus de les titulacions ofertes perquè els aprovin prèviament, si escau.
   Els preus s’aprovaran prèviament de manera conjunta per a totes les titulacions que integren l’oferta anual d’estudis propis de la UIB, o de manera individualitzada en el cas de les titulacions que s’incorporin a l’oferta al llarg del curs.
2. Una vegada aprovada prèviament pel Consell de Govern de la UIB, la proposta de preus s’elevarà al Consell Social per a l’aprovació definitiva, si escau.

Article 26. Gestió econòmica i equilibri pressupostari de la sol·licitud

1. La gestió econòmica i administrativa dels estudis propis regulats en aquest reglament s’encomana a la FUEIB i, dins l’àmbit de les seves competències, a les entitats amb capacitat de gestió que determini prèviament el Consell de Direcció.
2. La FUEIB percebrà, en concepte de despeses de gestió, el percentatge establert pel Consell de Direcció.
3. Els estudis propis es finançaran a través de les matrícules, les subvencions d’entitats externes, els ingressos per activitats complementàries, els romanents obtinguts en edicions anteriors dels estudis (d’acord amb l’Acord normatiu 14295/2021, de 16 de desembre, o normativa que el substitueixi), i qualsevol altra font de finançament que, al parer de la CAQTP, es pugui acceptar.
4. L’import de les diferents modalitats de matrícula ha de quedar fixat a la proposta de l’estudi.
5. Al pressupost s’hi ha de consignar el percentatge fixat als Estatuts que es detreu en concepte de despeses generals, les quals comprenen les partides de tramitació administrativa, gestió pressupostària i comptable, ús de les aules físiques i virtuals de la UIB, tramitació dels títols, costs d’avaluació de qualitat, promoció institucional i altres costs necessaris per al bon desenvolupament del curs, imputables a la UIB.
6. En tot cas, si part de la matrícula de l’estudi propi està finançada externament (per exemple, a través de beques), el percentatge que es detreu per a la UIB en concepte de despeses generals a què fa referència l’apartat anterior no es veurà afectat, de manera que l’import corresponent s’haurà de cobrir amb càrrec al pressupost del curs.
7. Els estudis regulats en aquest reglament funcionaran sempre en règim d’autofinançament. A la memòria econòmica de la sol·licitud inicial i a la de les sol·licituds de reedició, s’ha de preveure necessàriament l’equilibri entre ingressos i despeses.
8. La memòria econòmica inicial ha de preveure diferents supòsits en funció de les diferents possibilitats quant a nombre d’alumnes, activitats formatives, professors convidats, etc., per tal que el pressupost de la proposta finalment aprovada sigui al més ajustat possible a la liquidació final.
9. Si una vegada tancat el període de matrícula es detecta que els ingressos reals s’allunyen més del 20 per cent dels ingressos totals dels supòsits establerts a la part econòmica de la memòria, el director de l’estudi propi ha de presentar un nou pressupost a la CAQTP.
10. El pressupost contingut a la memòria econòmica ha de preveure una quantitat per assumir les despeses de publicitat del curs. En cas que aquest no es pugui dur a terme perquè no s’ha arribat al nombre mínim d’alumnes previst, aquesta partida serà assumida per la UIB fins a un límit que fixarà el Consell de Direcció.
11. La partida corresponent a les despeses de direcció i coordinació del curs serà com a màxim el 20 per cent dels ingressos.
12. En els casos en què hi hagi un conveni amb una altra institució, la gestió econòmica i altres requisits administratius dels estudis propis es regiran pel que estableixi el conveni.
13. Un cop acabat el curs, en cas que es compri material inventariable a càrrec del pressupost de l’estudi propi, l’òrgan gestor de la compra (direcció, FUEIB) ho ha de comunicar a la UIB perquè, com a titular dels béns, en faci l’inventari corresponent.
14. La utilització dels romanents dels cursos, en cas que n’hi hagi, es regirà per la normativa existent, expressada a l’Acord normatiu 14295/2021, de 16 de desembre, o normativa que el substitueixi.

Els romanents es podran destinar a la promoció i millora de les properes edicions del curs, a qualsevol acció associada a l’estudi propi i a activitats de recerca o transferència de coneixement. En cap cas no es podran destinar a complements salarials dels professors ni a la despesa de coordinació/direcció fixada a la memòria. La direcció del curs haurà de fer una proposta sobre la utilització dels romanents a la memòria final, que estudiarà la CAQTP. Si no hi ha cap proposta, la CAQTP podrà acordar destinar-los a les finalitats que consideri convenients.

Disposicions addicionals

Primera. Desenvolupament i interpretació

Es faculta el Consell de Direcció perquè desenvolupi, si escau, la present normativa i resolgui les qüestions d’interpretació que es puguin plantejar.

Segona. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí o femení, s’han d’entendre referides al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Tercera. Adaptació de programes existents

Els estudis propis aprovats amb anterioritat a la present normativa es regiran per la normativa anterior que els fos aplicable. En el moment de renovar-se, s’hauran d'adaptar a la present normativa.

Disposició transitòria

Única. Realització de les funcions de la CAQTP

Fins que la CAQTP no estigui constituïda, les seves funcions les exercirà la Comissió de Títols Propis i de Formació Contínua.

Disposició derogatòria

Única. Derogació normativa

Queden derogats l’Acord normatiu 10958/2014, de 18 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre estudis propis de la Universitat de les Illes Balears; l’Acord normatiu 11452/2015, de 23 de juliol, pel qual s’aprova el procediment d’adaptació dels títols propis regulats per les normatives anteriors al Reglament sobre estudis propis de la Universitat de les Illes Balears; l’Acord normatiu 12006/2016, de 20 de setembre, pel qual es modifica l’Acord normatiu 11452/2015, de 23 de juliol, pel qual s’aprova el procediment d’adaptació dels títols propis regulats per les normatives anteriors al Reglament sobre estudis propis de la Universitat de les Illes Balears, i l’Acord normatiu 13257/2019, de 8 de novembre, pel qual es modifica l’Acord normatiu 10958/2014, de 18 de març, pel qual s’aprova el Reglament sobre estudis propis de la Universitat de les Illes Balears, i tota la normativa anterior sobre títols propis de grau i de postgrau, així com les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix la present disposició.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

El present reglament entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El Rector,
Jaume Carot