La
Junta de Govern, a la sessió ordinària del dia
25 de febrer de 1991, en virtut de les competències
que li corresponen segons la legislació vigent, va
aprovar, a proposta del Consell Executiu, les directrius per
modificar els plans d'estudis.
NORMATIVA
GENERAL
Marc
legal
a)
Reial Decret 1497/ 1987, que fixa les directrius generals
comunes.
b)
Reials decrets que estableixen les directrius generals pròpies
de cada títol oficial.
c)
Estatuts de la UIB (títol I, capítol 5è.,
i títol IV, capítol I, secció 1a.).
Terminologia
bàsica
Directrius
general comunes: Són aquelles que afecten tots els
estudis. Es troben exposades fonamentalment al Reial Decret
1497/1987. Fan referència al nombre màxim i
mínim de crèdits troncals, de crèdits
per curs, als crèdits mínims que han de quedar
a la lliure elecció dels alumnes, al nombre màxim
d'hores teòriques per setmana, a la durada dels estudis,
al caràcter cíclic dels ensenyaments, a la forma
d'elaborar els plans d'estudis, als terminis de presentació
de les propostes per part de les universitats i d'aprovació
d'aquestes per part del Consell d'Universitats, a la modificació
dels plans d'estudis, als plans d'estudis conjunts entre diverses
universitats, a la implantació dels nous estudis i
als criteris de convalidació entre plans d'estudis.
Directrius
generals pròpies: Són aquelles que afecten amb
caràcter general cada un dels títols oficials
i que totes les universitats han d'aplicar. Indiquen: la denominació
oficial del títol; els objectius formatius; l'estructura
cíclica de l'estudi (si és de primer cicle o
de segon, si hi ha títol terminal al final del primer
cicle o no); si escau, les exigències quant a formació
per accedir al segon cicle (complements de formació);
el nombre mínim i màxim de crèdits per
cicle; el contingut de les càrregues troncals; la distribució
d'aquestes en crèdits teòrics o pràctics
i les àrees de coneixement a les quals s'assigna cada
una.
Matèries
troncals: Són els continguts que hi ha determinats
a les directrius generals pròpies de cada títol
i que són d'inclusió obligada als plans d'estudis
per a totes les universitats i obligatoris per a tots el alumnes
que cursin un mateix ensenyament. Les directrius generals
pròpies determinen igualment el nombre de crèdits
teòrics i pràctics que han de correspondre a
cada una de les matèries troncals. L'extensió
de les matèries troncals de cada estudi és,
almenys, d'un 30% del total de la seva càrrega lectiva
total, si es tracta d'un primer cicle, i d'un 25 % en el cas
dels segons cicles. Les universitats, a l'hora de confeccionar
els plans d'estudis, poden organitzar les matèries
troncals en disciplines o assignatures concretes respectant
els continguts, el nombre de crèdits assignats a cada
una i la inclusió al primer o segon cicle. Cal tenir
en compte que, a l'hora d'enviar els plans d'estudis perquè
siguin homologats, s'ha d'indicar clarament les assignatures
que corresponen a les matèries troncals o que les inclouen.
La conversió de matèries troncals en assignatures
concretes es podrà fer, per tant, agrupant diverses
matèries troncals, fraccionant aquestes en diverses
assignatures o distribuint-ne els continguts entre diverses
assignatures. La darrera solució tal vegada és
la menys recomanable, ja que pot crear confusió a l'hora
d'homologar el pla d'estudis, però es pot usar sempre
que quedi molt clar que es respecta la troncalitat.
Matèries
determinades discrecionalment per les universitats: Són
aquelles que complementen les troncals i que cada universitat
inclou en els seus plans d'estudis. Poden ser obligatòries
per a tots els alumnes o optatives. En relació amb
les matèries optatives que figurin als plans d'estudis,
les universitats podran decidir les que s'imparteixen efectivament,
en funció de la demanda que aquestes tenen per part
dels alumnes, dels interessos socials o de les disponibilitats
docents.
Matèries
de lliure elecció de l'alumne: Els plans d'estudis
que proposin les universitats han de reservar, almenys, un
10% de la càrrega lectiva global per matèries
perquè l'alumne pugui escollir lliurement entre totes
les que s'imparteixen a la universitat o a altres universitats
amb les quals es tingui conveni.
Complements
de formació: Són els ensenyaments que han d'haver
cursat i els requisits que han de tenir els qui vulguin accedir
a un segon cicle dels estudis universitaris.
Currículum:
És el conjunt dels estudis concrets cursats per un
estudiant en el marc d'un pla d'estudis que condueix a l'obtenció
d'un títol.
Crèdit:
És la unitat de càrrega lectiva. Equival a deu
hores lectives teòriques o pràctiques o a les
seves equivalències. El crèdit mesura més
el nivell d'aprenentatge de l'alumne que no les hores que
dedica el professor a l'ensenyament. Per aquest motiu, encara
que s'estableix una correspondència amb hores lectives
teòriques o pràctiques, es parla també
d'equivalències. El nombre de crèdits assignats
a l'adquisició d'uns determinats continguts o a uns
aprenentatges pràctics concrets pot ser més
o menys elevat en funció del grau de dificultat, amb
una certa independència de les hores lectives que es
dediquin a l'ensenyament d'aquells aprenentatges. Un ús
correcte del concepte de crèdit implica la definició
clara dels coneixements, les habilitats o les tècniques
que l'alumne ha de dominar per aconseguir un determinats crèdits.
Per aquest motiu el Reial Decret 1497/1987 estableix a l'article
2.7 que "l'obtenció dels crèdits estarà
condicionada als sistemes de verificació de coneixements
que estableixin les universitats". Per això els plans
d'estudis haurien d'incloure els sistemes que s'usaran per
avaluar els aprenentatges dels alumnes, o fer-hi referència.
Pla
d'estudis: És el conjunt d'ensenyaments organitzats
per una universitat, la superació dels quals dóna
dret a l'obtenció d'un títol. L'article 154
dels Estatuts de la UIB diu en relació amb aquest tema:
"Els ensenyaments són unitats d'organització
de la docència i l'estudi que, tot integrant un conjunt
sistemàtic i coherent de matèries, permeten
a l'estudiant d'obtenir una formació superior en un
àmbit d'activitats i coneixements, així com
d'accedir als corresponents títols o certificats."
La coherència formativa que han de tenir els estudis
que condueixen a l'obtenció de títols oficials
és també una exigència establerta a l'article
149.1.30è. de la Constitució. Per aquest motiu,
i tal com es recorda al preàmbul del Reial Decret 1497/1987,
cal que els plans d'estudis, sens perjudici de la llibertat
acadèmica garantida també per la Constitució,
determinin de forma precisa els continguts que corresponen
a cada matèria, disciplina o assignatura, als quals
s'haurà de subjectar la docència de forma que
es pugui garantir el principi de coherència que exigeix,
a tots els nivells, la normativa legal vigent. En aquest sentit,
la reforma dels plans d'estudis universitaris pot ser una
ocasió per racionalitzar i organitzar els continguts
de l'ensenyament i d'evitar les repeticions, les llacunes
i altres vicis que es poden donar als nostres ensenyaments
per manca d'una definició clara dels continguts que
corresponen a cada assignatura.
Plans
d'estudis conjunts: Dues o més universitats de l'Estat
espanyol poden organitzar plans d'estudis conjunts que condueixin
a l'obtenció de títols oficials i els ensenyaments
dels quals siguin impartits entre les diverses universitats
participants. En aquest cas caldrà que signin entre
elles el corresponent conveni, que caldrà adjuntar
a l'hora de sol.licitar l'homologació del pla d'estudis
que es vol impartir.
Plans
d'estudis de doble titulació: Són aquells que
condueixen a l'obtenció de títols oficials i
que imparteixen conjuntament universitats espanyoles i estrangeres.
Aquests estudis conduirien a l'obtenció del doble títol
espanyol i estranger. La petició d'homologació
del títol espanyol ha d'anar acompanyada del corresponent
conveni. L'homologació del títol estranger correspon
al MEC, amb l'informe previ del Consell d'Universitats.
Directrius
generals dels plans d'estudis
Durada
dels estudis: Les directrius generals pròpies fixaran
el mínim d'anys acadèmics en què es pot
cursar cada estudi. Com a norma general, els primers cicles
poden ser de dos o tres anys, i els segons cicles, de dos
anys. En la majoria de les directrius pròpies, els
estudis de primer cicle són de tres anys, i els de
primer i segon cicle deixen a càrrec de les universitats
la determinació si la durada mínima ha de ser
de quatre o cinc anys. En cap cas, la fixació de la
durada mínima dels estudis voldrà dir que els
alumnes han de cursar el currículum en cursos acadèmics
determinats. És a dir, que amb independència
del nombre de cursos en què s'organitzi un ensenyament,
els alumnes el podran cursar en un nombre variable d'anys
que té com a límit inferior el període
d'escolaritat mínim que es fixi per a cada estudi,
i com a límit superior els anys de permanència
màxima a la Universitat, que ha de fixar el Consell
Social.
Ordenació
temporal: Els plans d'estudis poden fixar l'ordenació
temporal de l'aprenentatge, o bé indicant de forma
orientativa la distribució en cursos de les distintes
assignatures o bé establint de forma obligatòria
per a l'alumne seqüències entre distintes assignatures.
Càrrega
lectiva: El nombre d'hores teòriques i pràctiques
per setmana podrà oscil.lar entre vint i trenta. El
nombre màxim d'hores teòriques setmanals és
de quinze. El nombre de crèdits anuals pot oscil.lar
entre seixanta i noranta. Les directrius generals pròpies
determinen per cicles el nombre màxim i mínim
de crèdits. La càrrega mínima per estudis
de primer i segon cicle sol quedar fixada en 300 crèdits,
amb un mínim de 120 per cada cicle; la càrrega
màxima depèn de l'opció que s'hagi pres
en relació amb el nombre d'anys. Si són cinc
anys, el màxim és el resultat de multiplicar
5 x 90, és a dir, 450; si l'opció és
de quatre, la càrrega màxima, d'acord amb el
mateix càlcul, és de 360. La càrrega
mínima dels primers cicles amb títol terminal
(diplomatures) sol ser de 180 crèdits.
Per
tant i en resum:
Diplomatures:
Crèdits
mínims: 180; crèdits màxims: 270.
Llicenciatures:
—
Total: crèdits mínims: 300; crèdits màxims:
360 (quatre anys) o 450 (cinc anys).
—
Primer cicle: crèdits mínims: 120; crèdits
màxims: 180 (dos anys), 270 (tres anys).
—
Segon cicle: crèdits mínims: 120; crèdits
màxims: 180.
Matèries
troncals: Les directrius generals pròpies fixen les
matèries troncals de cada estudi, amb indicació
dels crèdits teòrics i pràctics que els
corresponen i les àrees de coneixement a les quals
es vinculen. Aquestes matèries, els crèdits
que els corresponen, la distribució d'aquests entre
teòrics i pràctics i la vinculació de
les esmentades matèries a unes determinades àrees
de coneixement han de ser recollits obligatòriament
als plans d'estudis que elaborin les universitats.
Elaboració
dels plans d'estudis per part de les universitats
Els
plans d'estudis que les universitats presentin perquè
siguin homologats hauran d'incloure:
a)
Nom del títol oficial.
b)
Relació de les matèries, distingint les troncals
de les no troncals, i dins aquestes, si escau, les obligatòries
de les optatives.
c)
Descripció del contingut de cada una de les matèries
i fixament dels crèdits que corresponen a cada una,
distingint els crèdits teòrics dels pràctics.
d)
Àrees de coneixement a les quals es vinculen les matèries
no troncals.
e)
Determinació, si escau, de l'ordre en què han
de ser cursades les matèries, i fixament de seqüències
entre les matèries, és a dir, si alguna o algunes
matèries s'han de cursar abans que unes altres.
f).
Determinació del percentatge de crèdits que
l'alumne pot triar lliurement a l'hora de configurar el seu
currículum (mínim un 10%).
g)
Inclusió, si escau, d'un projecte, examen o treball
de fi de carrera que sigui necessari per obtenir el títol.
Caldrà indicar igualment el nombre de crèdits
que corresponen a la superació de l'esmentada prova.
h)
Període d'escolaritat mínim.
i)
Possibilitats de valorar com a crèdits del currículum
la realització de pràctiques en empreses o altres
institucions, de treballs professionals o d'altres activitats
formatives integrades en el pla d'estudis dirigides acadèmicament.
j)
Valoració dels estudis realitzats en el marc dels convenis
internacionals subscrits per la Universitat.
k)
En els plans d'estudis de segon cicle que no siguin continuació
directa del primer cicle, s'haurà de fer referència
al sistema d'accés als ensenyaments d'acord amb el
que estableixin les directrius generals pròpies i fixi
el MEC.
Encara
que no sigui preceptiu fer-ne esment a la proposta de pla
d'estudis que s'ha d'enviar per obtenir l'homologació,
seria convenient que, a efectes interns, els departaments
fixassin amb caràcter general o específic per
a cada assignatura o grup d'assignatures els criteris i instruments
d'avaluació i verificació dels coneixements
que es pensen usar per donar compliment a l'article 2.7 del
Reial Decret 1497/1987. Igualment i pel mateix motiu, la Universitat
hauria de fixar, amb caràcter general, uns criteris
bàsics d'avaluació i verificació dels
coneixements. Cal tenir en compte en aquest cas el que es
determina a l'article 139 dels Estatuts de la UIB.
Els
consells d'estudis, a les seves propostes, haurien de fixar
igualment les directrius generals que determinaran la realització
de les pràctiques integrades o de les que corresponguin
a les distintes assignatures, i els departaments encarregats
haurien de presentar un pla detallat sobre la forma com es
realitzaran i avaluaran aquestes pràctiques, com també
del seu contingut.
Igualment
la Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, hauria
de fixar els mecanismes i els criteris per fer el seguiment
i l'avaluació de l'activitat docent dels distints departaments.
DIRECTRIUS
CONCRETES DE LA UIB
Orientacions
de l'oferta acadèmica de la UIB
Els
plans d'estudis configuraran a partir d'aquest moment els
eixos bàsics en relació amb els quals s'articularà
la docència universitària. La normativa i les
orientacions que s'hi continguin determinaran en bona mesura
l'estil docent de la nostra universitat. Igualment, l'organització
de la nostra oferta docent pot determinar en bona part l'estratègia
de la Universitat en relació amb el seu entorn, la
consecució dels seus objectius i la capacitat per donar
resposta a les necessitats de la nostra comunitat. Per tots
aquests motius és especialment important definir les
estratègies docents bàsiques o les línies
directrius que han de guiar l'elaboració dels plans
d'estudis. Aquestes són:
Rendibilitzar
al màxim els nostres recursos docents per tal de diversificar
al màxim la nostra oferta de titulacions mantenint
un ensenyament de qualitat.
Extremar
al màxim la nostra capacitat de resposta a les necessitats
econòmiques, culturals i socials del nostre entorn
a través de mecanismes flexibles i àgils que
permetin de reestructurar la nostra oferta docent a mesura
que es modifiquen les condicions del panorama de la ciència
o els interessos i les necessitats del nostre entorn.
Plantejar
la nostra oferta docent de forma global pensant no tan sols
en els estudis oficials que estam obligats a impartir i que
hem d'adequar a les directrius fixades pel govern, sinó
també en els estudis propis que podem organitzar per
cobrir necessitats concretes.
Determinar
per a cada ensenyament les matèries de lliure elecció
de la Universitat en funció d'un perfil professional
propi que respongui a les necessitats del nostre entorn cultural,
econòmic o social. (Per exemple, els estudis de la
llicenciatura d'Economia haurien d'anar molt dirigits cap
a les necessitats del món turístic; uns futurs
estudis de Belles Arts, cap a les necessitats del món
de l'artesania i el disseny; els estudis filològics
han de preveure la nostra realitat lingüística,
etc.)
Preveure
i analitzar, a l'hora de planificar la nostra oferta docent,
les àmplies necessitats de reciclatge i actualització
professional i cultural que es donaran en un futur molt pròxim.
Planificar
i programar els nostres ensenyaments per tal de trobar en
cada cas i en funció dels objectius les estratègies
docents més adients.
Establir
de forma clara i precisa els continguts bàsics de cada
assignatura per evitar llacunes o repeticions que incidirien
de forma negativa en la formació dels nostres estudiants.
Orientar
els nostres ensenyaments més cap a l'adquisió
d'habilitats i actituds que no a la transmissió d'informació.
Establir
un adequat equilibri entre els aprenentatges teòrics
i pràctics.
Diversificar
els mètodes d'ensenyament i les activitats docents
distribuint adequadament la càrrega lectiva entre classes
teòriques, classes pràctiques, classes de laboratori,
classes de projectes, seminaris, treballs dels alumnes, tutories,
etc.
Fomentar
la formació pràctica de l'alumne a través
d'una adequada planificació de pràctiques integrades.
Fomentar
la relació entre la formació bàsica i
el món del treball.
Estimular
l'organització de plans d'estudis conjunts amb altres
universitats de l'Estat espanyol i de dobles titulacions amb
universitats d'altres estats.
Establir
els instruments necessaris per garantir l'adequada orientació
dels alumnes i la correcta configuració dels seus currículums
individualitzats.
Òrgans
competents
Els
òrgans de govern competents de la UIB per a la reforma
dels plans d'estudis són: els consells d'estudis, els
consells de departament, la Junta de Govern i la comissió
delegada d'aquesta per al tema de la reforma dels estudis.
Consells
d'estudis. D'acord amb l'article 67
dels Estatuts de la UIB, són els òrgans competents
per "elaborar les propostes dels plans d'estudis i llurs modificacions"
i per "garantir la coherència i la interrelació
de les matèries de cada ensenyament en el marc dels
plans d'estudis". Els consells d'estudis són, doncs,
el marc en el qual s'ha de debatre la proposta de nous plans
d'estudis. Correspon a la Junta de Govern dictar la normativa
necessària per regular l'estructura, la composició
orgànica i el funcionament dels consells d'estudis.
El Consell Executiu és competent per prendre les mesures
que calguin per al funcionament d'aquests òrgans (article
66.4 i
5 dels Estatuts). Actualment funciona un consell d'estudis
per cada un dels ensenyaments de primer o segon cicle que
existeixen a la UIB. La important funció que al llarg
del procés de reforma dels estudis han d'assumir els
consells d'estudis recomana de modificar-ne la composició
per garantir en cada cas la representativitat dels distints
departaments implicats d'acord amb les directrius pròpies
fixades per cada un dels estudis. Per altra part, cal tenir
present que l'aparició de nous estudis, la desaparició
d'altres i la modificació en la denominació,
el contingut i l'estructura de la majoria, fan impossible
continuar amb el sistema actual i fer coincidir cada consell
d'estudis amb un estudi determinat. Per aquest motiu i d'acord
amb les previsions de l'article 66.4
dels Estatuts de la UIB, es pot pensar que en aquest moment
és recomanable d'agrupar els consells d'estudis per
blocs. D'aquesta forma es garantirà l'adequada coordinació
entre estudis similars, l'intercanvi de continguts formatius
entre aquests i la configuració de primers cicles amb
una adequada troncalitat comuna.
En
aquests moments i en el marc del procés de reforma
dels estudis, els consells d'estudis es converteixen també
en els instruments més idonis per analitzar les possibilitats
d'ampliació o reestructuració d'estudis en l'àmbit
que els és propi i per elaborar les propostes oportunes.
En
relació amb els nous plans d'estudis i d'acord amb
les directrius pròpies de cada títol i les disposicions
establertes en aquest document, correspon als consells d'estudis
d'elaborar propostes sobre els temes següents:
Els
objectius generals del pla d'estudis i el perfil dels titulats
que es vol formar.
El
nombre necessari de crèdits que ha de cursar l'alumne
per obtenir el títol i la distribució d'aquests
entre els distints cicles.
Les
assignatures en què es descomponguin o s'integrin les
diverses matèries troncals, amb especificació
del nombre de crèdits teòrics i pràctics
i també de les hores de docència o d'activitats
equivalents.
Les
assignatures obligatòries d'universitat optatives,
el nombre de crèdits teòrics i pràctics
que els corresponen, el cicle en què s'inclouen, com
també les àrees de coneixement a les quals s'adscriuen
i les seves hores de docència o d'activitats equivalents.
Si
escau, les incompatibilitats i seqüències entre
les distintes assignatures que componen el pla d'estudis i
la prelació en el temps.
De
forma orientativa, la distribució de les distintes
assignatures entre els distints cursos.
El
nombre de crèdits de lliure elecció de l'estudiant.
Si
escau, el sistema d'accés als ensenyaments de segon
cicle.
Existència
de pràctiques en empreses o institucions i de treballs
professionals dirigits acadèmicament, amb indicació
dels crèdits corresponents i si serien obligatoris
o optatius per als alumnes. Pla de pràctiques, amb
indicació dels objectius, els continguts i la forma
en què aquestes es realitzarien.
Inclusió
de treballs o projectes de fi de carrera, exàmens o
prova general com a requisit per a l'obtenció del títol.
Criteris
generals d'avaluació dels alumnes, organització
de la docència i mètodes d'ensenyament.
Criteris
de relació entre els diversos ensenyaments dependents
del consell d'estudis, matèries comunes a tots o relació
entre matèries afins i complementàries.
Consells
de departament. L'elaboració dels plans d'estudis implica
la fixació dels objectius i els continguts de les diverses
assignatures. Aquesta competència, d'acord amb l'article
156.c) dels Estatuts, correspon al consells de departament.
Per aquest motiu la proposta de nous plans d'estudis elaborada
pels consells d'estudis haurà d'anar acompanyada d'un
informe dels departaments afectats que contingui una fitxa
tècnica de cada una de les assignatures que es proposen
—tant de les troncals com de les obligatòries o optatives
d'universitat— i indiqui els objectius docents, el contingut
temàtic breument descrit i la bibliografia orientativa
del contingut.
Junta
de Govern. És l'òrgan competent per aprovar
les propostes de nous plans d'estudis i proposar-ne l'homologació
al Consell d'Universitats.
Comissió
de Plans d'Estudis. És la comissió delegada
de la Junta de Govern, encarregada de proposar-li els acords
que calgui prendre en relació amb aquest tema, analitzar
les propostes que provenen dels consells d'estudis i dictaminar
sobre la seva adequació a les disposicions legals i
les directrius elaborades per la UIB.
Actuació
procedimental
L'elaboració
de les propostes de plans d'estudis es realitzarà en
dues fases.
A
la primera fase es deixaria als consells d'estudis un marge
d'opció limitat que resultaria d'aplicar la fórmula
següent: entre les matèries troncals fixades a
les directrius pròpies de cada títol i les assignatures
obligatòries de la nostra Universitat es cobriria el
seixanta per cent dels crèdits totals de cada estudi
(210, 300 i 150). Amb la qual cosa, restant el deu per cent
de crèdits de lliure elecció dels alumnes, quedaria
un trenta per cent de crèdits per repartir a la segona
fase.
En
aquesta primera fase es procurarà que les assignatures
obligatòries d'universitat que es proposin per
cobrir l'esmentat seixanta per cent siguin de caire específic
i es col.loquin, mentre sigui possible, al segon cicle.
A
la segona fase els consells d'estudis completaran els crèdits
no fixats a la primera fase seleccionant assignatures d'entre
la llista de les proposades per altres estudis.
Si
un consell d'estudis ha d'informar preceptivament i no ho
fa en un termini determinat, la Junta de Govern queda amb
les mans lliures per prendre les decisions que consideri més
convenients, per evitar la paralització dels processos.
En concret, es fixen els terminis següents: el termini
per informar per a aquells consells d'estudis el pla dels
quals ja està publicat és de tres mesos a partir
de la constitució dels consells d'estudis; i per a
aquells consells d'estudis el pla dels quals encara no està
publicat, el termini es fixa en tres mesos a partir de la
data en què es produeixi la publicació.
En
el termini màxim de sis mesos a partir de la publicació
de les distintes directrius pròpies de cada títol,
els consells d'estudis hauran d'elevar al vice-rectorat corresponent
les seves propostes relatives a la primera fase. Si transcorregut
aquest termini no s'ha fet la proposta, la Comissió
de Plans d'Estudis queda facultada per elaborar una llista
d'assignatures que hauran de formar part del pla d'estudis
d'aquell ensenyament.
Finalment,
arran de les assignatures obligatòries de la nostra
Universitat per a un estudi concret, no podran dotar-se places
específiques llevat que es tracti de nous estudis o
de supòsits objectivament justificats.
Periòdicament
i a mesura que arribin les distintes propostes, la Comissió
de Plans d'Estudis enviarà als consells d'estudis les
llistes d'assignatures proposades per altres estudis.
En
el termini de nou mesos a partir de la publicació de
les directrius pròpies d'un títol, els consells
d'estudis hauran de presentar les seves propostes definitives.
Presentada
una proposta definitiva a la Comissió, aquesta disposarà
del termini de dos mesos per emetre el seu informe. Transcorregut
aquest termini, haurà d'elevar la proposta presentada
a la Junta de Govern perquè l'aprovi.
Les
propostes en relació amb la creació de nous
estudis oficials o de modificació dels existents que
puguin fer els consells d'estudis hauran d'incloure:
a)
Una justificació sobre la seva conveniència.
b)
Un estudi de les possibilitats de dur-lo a terme, o bé
amb recursos existents o bé amb noves dotacions, tant
de personal com d'infrastructura o d'altres.
c)
La proposta d'esborrany del pla d'estudis d'acord amb les
directrius fixades en el present document.
S'entendrà
que és "nou estudi" tota diplomatura, enginyeria tècnica,
llicenciatura o enginyeria la impartició de la qual
a la UIB no estigui autoritzada per acord de l'administració
educativa corresponent, que en el nostre cas és el
Govern central. S'entendrà també que són
nous estudis la conversió de les actuals especialitats
en nous títols, encara que existeixi identitat en el
nom. En tot cas, són nous estudis tots els que experimenten
alguna modificació en la seva denominació o
estructura cíclica o suposen increment de les dotacions
actualment existents.
La
creació de nous estudis o la modificació dels
existents exigeix l'acord de la Junta de Govern i del Consell
Social i l'aprovació del Govern.
Si
escau, les propostes de creació de nous estudis per
als propers anys o la reestructuració dels existents
a curt o llarg termini que elaborin els consells d'estudis
han de ser presentades al vice-rectorat corresponent en el
termini de dos mesos des del moment de la constitució
dels nous consells d'estudis.
Ciclicitat
Els
plans d'estudis dels ensenyaments universitaris s'han d'organitzar
en cicles. D'acord amb l'article 153 dels Estatuts de la UIB,
les característiques dels ensenyaments en cada un d'aquests
cicles han de ser les següents:
a)
Ensenyaments de primer cicle, que comprendran els que siguin
bàsics i de formació general, com també,
si escau, els ensenyaments orientats a la preparació
per exercir activitats professionals.
b)
Ensenyaments de segon cicle, que estaran dedicats a aprofundir
i especialitzar en els corresponents ensenyaments, i a preparar
per exercir activitats professionals.
Els
plans d'estudis han de preveure la possible incorporació
a segons cicles des de primers cicles d'altres ensenyaments.
Si les directrius generals pròpies determinen la possibilitat
d'incorporació a través d'una experiència
pràctica professional, en lloc de l'exigència
dels complements de formació, els plans d'estudis han
de fixar uns criteris d'equivalència.
En
el cas de les llicenciatures, i d'acord amb els perfils professionals
establerts, els primers cicles han de prestar atenció
especial a la formació bàsica, i per tant seran
constituïts per assignatures obligatòries i pel
màxim nombre possible d'assignatures comunes amb altres
estudis similars.
Per
cada estudi, cal prestar atenció especial a la fixació
dels continguts inicials i d'aquells que seran bàsics
i imprescindibles per fonamentar els aprenentatges futurs
i garantir un bon rendiment posterior de l'alumne. Es recomana
que els consells d'estudis proposin per mitjà de la
fórmula dels pre-requisits i de la fixació de
seqüències entre les assignatures les garanties
necessàries per evitar que els alumnes puguin accedir
a determinades matèries sense tenir els coneixements
bàsics necessaris.
Els
plans d'estudis establiran els requisits necessaris per accedir
del primer cicle d'un estudi al segon cicle d'aquell mateix
estudi.
En
el cas que en el pla d'estudis s'inclogui un projecte de fi
de carrera, un examen o una prova global, se n'ha de definir
clarament les característiques i indicar el valor en
crèdits. Els crèdits assignats a les proves
de fi de carrera es consideran a tots els afectes inclosos
en el total de crèdits d'aquell estudi.
Càrrega
lectiva dels plans d'estudis
La
càrrega global de les llicenciatures i enginyeries
serà de 300 crèdits; la de les diplomatures,
de 210 crèdits; la de les llicenciatures de segon cicle,
de 150 crèdits.
En
els cas que les directrius generals pròpies d'un títol
oficial estableixin uns criteris sobre càrrega lectiva
que no facin possible la fixada a l'apartat anterior, els
plans d'estudis conduents a aquell han de determinar una càrrega
lectiva global a l'entorn del mínim permès.
La Junta de Govern podrà autoritzar de forma excepcional,
i ateses circumstàncies especials, la fixació
d'un nombre de crèdits inferior a l'establert dins
dels límits permesos per les directrius legals.
En
les llicenciatures de dos cicles, en cap cas el màxim
de crèdits de cada cicle no serà superior a
160.
Distribució
de la càrrega lectiva
Els
ensenyaments de la UIB s'organitzaran com a norma general
en tres anys pel que fa a les diplomatures, en quatre pel
que fa a les llicenciatures i enginyeries de dos cicles i
en dos per als estudis de només segon cicle. Excepcionalment
o en el cas que les directrius pròpies facin impossible
aquesta norma, la Junta de Govern podrà autoritzar
l'organització de l'estudi en un nombre diferent d'anys
a l'establert.
La
càrrega lectiva d'un pla d'estudis comptabilitzada
en crèdits s'ha de distribuir entre:
a)
Matèries troncals fixades a les directrius pròpies
del títol. Els plans d'estudis hauran de respectar,
a l'hora de definir les assignatures, aquest contingut troncal,
la seva distribució en cicles i el nombre de crèdits
teòrics i pràctics assignats a cada matèria.
b)
Assignatures obligatòries d'universitat. Són
aquelles que la Universitat estableix com a obligatòries
per a tots els alumnes que cursen un estudi.
c)
Assignatures optatives. Són aquelles que s'ofereixen
a l'alumne per completar la seva formació i entre les
quals ha d'escollir per cobrir un determinat nombre de crèdits.
d)
Projectes de fi de carrera, exàmens o proves finals.
e)
Crèdits de lliure elecció. És la reserva
de crèdits inclosa en el total de crèdits necessaris
per obtenir un títol, que l'alumne pot cursar elegint
lliurement entre totes les assignatures que ofereix la Universitat.
Aquests crèdits han de representar, almenys, un 10%
del total de crèdits necessaris per obtenir aquell
títol.
Els
departaments queden autoritzats i obligats a impartir les
assignatures corresponents a les àrees de coneixement
que tenen assignades, d'acord amb l'article 7 del Reial Decret
1497/1987.
Els
plans d'estudis hauran de preveure la possibilitat que de
forma optativa per a l'alumne es puguin comptabilitzar com
a crèdits i assimilar a les assignatures del pla d'estudis
la realització de pràctiques en empreses, treballs
professionals dirigits acadèmicament i integrats en
els plans d'estudis o estudis realitzats en el marc de convenis
internacionals subscrits per la Universitat. L'equivalència
en crèdits d'aquestes activitats serà fixada
amb caràcter general per la Junta de Govern amb la
proposta prèvia del Consell Executiu.
Oferta
docent
A
l'hora de fixar els plans d'estudis i a fi de possibilitar
un sistema de matrícula ordenat i àgil, s'ha
de procurar ajustar el nombre de crèdits teòrics
i pràctics de les assignatures de manera que el seu
nombre total sigui múltiple d'1,5 (1,5 crèdits
equivalen, en principi, a una hora lectiva a la setmana durant
un quadrimestre). Si una assignatura sorgeix d'una matèria
o matèries troncals amb un còmput que no resulti
múltiple d'1,5, li seran atribuïts els crèdits
"obligatoris d'universitat" necessaris perquè resulti
el múltiple d'1,5 immediatament superior.
Ho
faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tengui
els efectes que corresponguin.