La Junta de Govern, a la sessió ordinària del dia 25 de febrer de 1991, en virtut de les competències que li corresponen segons la legislació vigent, va aprovar, a proposta del Consell Executiu, les directrius per modificar els plans d'estudis.

NORMATIVA GENERAL

Marc legal

a) Reial Decret 1497/ 1987, que fixa les directrius generals comunes.

b) Reials decrets que estableixen les directrius generals pròpies de cada títol oficial.

c) Estatuts de la UIB (títol I, capítol 5è., i títol IV, capítol I, secció 1a.).

Terminologia bàsica

Directrius general comunes: Són aquelles que afecten tots els estudis. Es troben exposades fonamentalment al Reial Decret 1497/1987. Fan referència al nombre màxim i mínim de crèdits troncals, de crèdits per curs, als crèdits mínims que han de quedar a la lliure elecció dels alumnes, al nombre màxim d'hores teòriques per setmana, a la durada dels estudis, al caràcter cíclic dels ensenyaments, a la forma d'elaborar els plans d'estudis, als terminis de presentació de les propostes per part de les universitats i d'aprovació d'aquestes per part del Consell d'Universitats, a la modificació dels plans d'estudis, als plans d'estudis conjunts entre diverses universitats, a la implantació dels nous estudis i als criteris de convalidació entre plans d'estudis.

Directrius generals pròpies: Són aquelles que afecten amb caràcter general cada un dels títols oficials i que totes les universitats han d'aplicar. Indiquen: la denominació oficial del títol; els objectius formatius; l'estructura cíclica de l'estudi (si és de primer cicle o de segon, si hi ha títol terminal al final del primer cicle o no); si escau, les exigències quant a formació per accedir al segon cicle (complements de formació); el nombre mínim i màxim de crèdits per cicle; el contingut de les càrregues troncals; la distribució d'aquestes en crèdits teòrics o pràctics i les àrees de coneixement a les quals s'assigna cada una.

Matèries troncals: Són els continguts que hi ha determinats a les directrius generals pròpies de cada títol i que són d'inclusió obligada als plans d'estudis per a totes les universitats i obligatoris per a tots el alumnes que cursin un mateix ensenyament. Les directrius generals pròpies determinen igualment el nombre de crèdits teòrics i pràctics que han de correspondre a cada una de les matèries troncals. L'extensió de les matèries troncals de cada estudi és, almenys, d'un 30% del total de la seva càrrega lectiva total, si es tracta d'un primer cicle, i d'un 25 % en el cas dels segons cicles. Les universitats, a l'hora de confeccionar els plans d'estudis, poden organitzar les matèries troncals en disciplines o assignatures concretes respectant els continguts, el nombre de crèdits assignats a cada una i la inclusió al primer o segon cicle. Cal tenir en compte que, a l'hora d'enviar els plans d'estudis perquè siguin homologats, s'ha d'indicar clarament les assignatures que corresponen a les matèries troncals o que les inclouen. La conversió de matèries troncals en assignatures concretes es podrà fer, per tant, agrupant diverses matèries troncals, fraccionant aquestes en diverses assignatures o distribuint-ne els continguts entre diverses assignatures. La darrera solució tal vegada és la menys recomanable, ja que pot crear confusió a l'hora d'homologar el pla d'estudis, però es pot usar sempre que quedi molt clar que es respecta la troncalitat.

Matèries determinades discrecionalment per les universitats: Són aquelles que complementen les troncals i que cada universitat inclou en els seus plans d'estudis. Poden ser obligatòries per a tots els alumnes o optatives. En relació amb les matèries optatives que figurin als plans d'estudis, les universitats podran decidir les que s'imparteixen efectivament, en funció de la demanda que aquestes tenen per part dels alumnes, dels interessos socials o de les disponibilitats docents.

Matèries de lliure elecció de l'alumne: Els plans d'estudis que proposin les universitats han de reservar, almenys, un 10% de la càrrega lectiva global per matèries perquè l'alumne pugui escollir lliurement entre totes les que s'imparteixen a la universitat o a altres universitats amb les quals es tingui conveni.

Complements de formació: Són els ensenyaments que han d'haver cursat i els requisits que han de tenir els qui vulguin accedir a un segon cicle dels estudis universitaris.

Currículum: És el conjunt dels estudis concrets cursats per un estudiant en el marc d'un pla d'estudis que condueix a l'obtenció d'un títol.

Crèdit: És la unitat de càrrega lectiva. Equival a deu hores lectives teòriques o pràctiques o a les seves equivalències. El crèdit mesura més el nivell d'aprenentatge de l'alumne que no les hores que dedica el professor a l'ensenyament. Per aquest motiu, encara que s'estableix una correspondència amb hores lectives teòriques o pràctiques, es parla també d'equivalències. El nombre de crèdits assignats a l'adquisició d'uns determinats continguts o a uns aprenentatges pràctics concrets pot ser més o menys elevat en funció del grau de dificultat, amb una certa independència de les hores lectives que es dediquin a l'ensenyament d'aquells aprenentatges. Un ús correcte del concepte de crèdit implica la definició clara dels coneixements, les habilitats o les tècniques que l'alumne ha de dominar per aconseguir un determinats crèdits. Per aquest motiu el Reial Decret 1497/1987 estableix a l'article 2.7 que "l'obtenció dels crèdits estarà condicionada als sistemes de verificació de coneixements que estableixin les universitats". Per això els plans d'estudis haurien d'incloure els sistemes que s'usaran per avaluar els aprenentatges dels alumnes, o fer-hi referència.

Pla d'estudis: És el conjunt d'ensenyaments organitzats per una universitat, la superació dels quals dóna dret a l'obtenció d'un títol. L'article 154 dels Estatuts de la UIB diu en relació amb aquest tema: "Els ensenyaments són unitats d'organització de la docència i l'estudi que, tot integrant un conjunt sistemàtic i coherent de matèries, permeten a l'estudiant d'obtenir una formació superior en un àmbit d'activitats i coneixements, així com d'accedir als corresponents títols o certificats." La coherència formativa que han de tenir els estudis que condueixen a l'obtenció de títols oficials és també una exigència establerta a l'article 149.1.30è. de la Constitució. Per aquest motiu, i tal com es recorda al preàmbul del Reial Decret 1497/1987, cal que els plans d'estudis, sens perjudici de la llibertat acadèmica garantida també per la Constitució, determinin de forma precisa els continguts que corresponen a cada matèria, disciplina o assignatura, als quals s'haurà de subjectar la docència de forma que es pugui garantir el principi de coherència que exigeix, a tots els nivells, la normativa legal vigent. En aquest sentit, la reforma dels plans d'estudis universitaris pot ser una ocasió per racionalitzar i organitzar els continguts de l'ensenyament i d'evitar les repeticions, les llacunes i altres vicis que es poden donar als nostres ensenyaments per manca d'una definició clara dels continguts que corresponen a cada assignatura.

Plans d'estudis conjunts: Dues o més universitats de l'Estat espanyol poden organitzar plans d'estudis conjunts que condueixin a l'obtenció de títols oficials i els ensenyaments dels quals siguin impartits entre les diverses universitats participants. En aquest cas caldrà que signin entre elles el corresponent conveni, que caldrà adjuntar a l'hora de sol.licitar l'homologació del pla d'estudis que es vol impartir.

Plans d'estudis de doble titulació: Són aquells que condueixen a l'obtenció de títols oficials i que imparteixen conjuntament universitats espanyoles i estrangeres. Aquests estudis conduirien a l'obtenció del doble títol espanyol i estranger. La petició d'homologació del títol espanyol ha d'anar acompanyada del corresponent conveni. L'homologació del títol estranger correspon al MEC, amb l'informe previ del Consell d'Universitats.

Directrius generals dels plans d'estudis

Durada dels estudis: Les directrius generals pròpies fixaran el mínim d'anys acadèmics en què es pot cursar cada estudi. Com a norma general, els primers cicles poden ser de dos o tres anys, i els segons cicles, de dos anys. En la majoria de les directrius pròpies, els estudis de primer cicle són de tres anys, i els de primer i segon cicle deixen a càrrec de les universitats la determinació si la durada mínima ha de ser de quatre o cinc anys. En cap cas, la fixació de la durada mínima dels estudis voldrà dir que els alumnes han de cursar el currículum en cursos acadèmics determinats. És a dir, que amb independència del nombre de cursos en què s'organitzi un ensenyament, els alumnes el podran cursar en un nombre variable d'anys que té com a límit inferior el període d'escolaritat mínim que es fixi per a cada estudi, i com a límit superior els anys de permanència màxima a la Universitat, que ha de fixar el Consell Social.

Ordenació temporal: Els plans d'estudis poden fixar l'ordenació temporal de l'aprenentatge, o bé indicant de forma orientativa la distribució en cursos de les distintes assignatures o bé establint de forma obligatòria per a l'alumne seqüències entre distintes assignatures.

Càrrega lectiva: El nombre d'hores teòriques i pràctiques per setmana podrà oscil.lar entre vint i trenta. El nombre màxim d'hores teòriques setmanals és de quinze. El nombre de crèdits anuals pot oscil.lar entre seixanta i noranta. Les directrius generals pròpies determinen per cicles el nombre màxim i mínim de crèdits. La càrrega mínima per estudis de primer i segon cicle sol quedar fixada en 300 crèdits, amb un mínim de 120 per cada cicle; la càrrega màxima depèn de l'opció que s'hagi pres en relació amb el nombre d'anys. Si són cinc anys, el màxim és el resultat de multiplicar 5 x 90, és a dir, 450; si l'opció és de quatre, la càrrega màxima, d'acord amb el mateix càlcul, és de 360. La càrrega mínima dels primers cicles amb títol terminal (diplomatures) sol ser de 180 crèdits.

Per tant i en resum:

Diplomatures:

Crèdits mínims: 180; crèdits màxims: 270.

Llicenciatures:

— Total: crèdits mínims: 300; crèdits màxims: 360 (quatre anys) o 450 (cinc anys).
— Primer cicle: crèdits mínims: 120; crèdits màxims: 180 (dos anys), 270 (tres anys).
— Segon cicle: crèdits mínims: 120; crèdits màxims: 180.

Matèries troncals: Les directrius generals pròpies fixen les matèries troncals de cada estudi, amb indicació dels crèdits teòrics i pràctics que els corresponen i les àrees de coneixement a les quals es vinculen. Aquestes matèries, els crèdits que els corresponen, la distribució d'aquests entre teòrics i pràctics i la vinculació de les esmentades matèries a unes determinades àrees de coneixement han de ser recollits obligatòriament als plans d'estudis que elaborin les universitats.

Elaboració dels plans d'estudis per part de les universitats

Els plans d'estudis que les universitats presentin perquè siguin homologats hauran d'incloure:

a) Nom del títol oficial.

b) Relació de les matèries, distingint les troncals de les no troncals, i dins aquestes, si escau, les obligatòries de les optatives.

c) Descripció del contingut de cada una de les matèries i fixament dels crèdits que corresponen a cada una, distingint els crèdits teòrics dels pràctics.

d) Àrees de coneixement a les quals es vinculen les matèries no troncals.

e) Determinació, si escau, de l'ordre en què han de ser cursades les matèries, i fixament de seqüències entre les matèries, és a dir, si alguna o algunes matèries s'han de cursar abans que unes altres.

f). Determinació del percentatge de crèdits que l'alumne pot triar lliurement a l'hora de configurar el seu currículum (mínim un 10%).

g) Inclusió, si escau, d'un projecte, examen o treball de fi de carrera que sigui necessari per obtenir el títol. Caldrà indicar igualment el nombre de crèdits que corresponen a la superació de l'esmentada prova.

h) Període d'escolaritat mínim.

i) Possibilitats de valorar com a crèdits del currículum la realització de pràctiques en empreses o altres institucions, de treballs professionals o d'altres activitats formatives integrades en el pla d'estudis dirigides acadèmicament.

j) Valoració dels estudis realitzats en el marc dels convenis internacionals subscrits per la Universitat.

k) En els plans d'estudis de segon cicle que no siguin continuació directa del primer cicle, s'haurà de fer referència al sistema d'accés als ensenyaments d'acord amb el que estableixin les directrius generals pròpies i fixi el MEC.

Encara que no sigui preceptiu fer-ne esment a la proposta de pla d'estudis que s'ha d'enviar per obtenir l'homologació, seria convenient que, a efectes interns, els departaments fixassin amb caràcter general o específic per a cada assignatura o grup d'assignatures els criteris i instruments d'avaluació i verificació dels coneixements que es pensen usar per donar compliment a l'article 2.7 del Reial Decret 1497/1987. Igualment i pel mateix motiu, la Universitat hauria de fixar, amb caràcter general, uns criteris bàsics d'avaluació i verificació dels coneixements. Cal tenir en compte en aquest cas el que es determina a l'article 139 dels Estatuts de la UIB.

Els consells d'estudis, a les seves propostes, haurien de fixar igualment les directrius generals que determinaran la realització de les pràctiques integrades o de les que corresponguin a les distintes assignatures, i els departaments encarregats haurien de presentar un pla detallat sobre la forma com es realitzaran i avaluaran aquestes pràctiques, com també del seu contingut.

Igualment la Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, hauria de fixar els mecanismes i els criteris per fer el seguiment i l'avaluació de l'activitat docent dels distints departaments.

DIRECTRIUS CONCRETES DE LA UIB

Orientacions de l'oferta acadèmica de la UIB

Els plans d'estudis configuraran a partir d'aquest moment els eixos bàsics en relació amb els quals s'articularà la docència universitària. La normativa i les orientacions que s'hi continguin determinaran en bona mesura l'estil docent de la nostra universitat. Igualment, l'organització de la nostra oferta docent pot determinar en bona part l'estratègia de la Universitat en relació amb el seu entorn, la consecució dels seus objectius i la capacitat per donar resposta a les necessitats de la nostra comunitat. Per tots aquests motius és especialment important definir les estratègies docents bàsiques o les línies directrius que han de guiar l'elaboració dels plans d'estudis. Aquestes són:

Rendibilitzar al màxim els nostres recursos docents per tal de diversificar al màxim la nostra oferta de titulacions mantenint un ensenyament de qualitat.

Extremar al màxim la nostra capacitat de resposta a les necessitats econòmiques, culturals i socials del nostre entorn a través de mecanismes flexibles i àgils que permetin de reestructurar la nostra oferta docent a mesura que es modifiquen les condicions del panorama de la ciència o els interessos i les necessitats del nostre entorn.

Plantejar la nostra oferta docent de forma global pensant no tan sols en els estudis oficials que estam obligats a impartir i que hem d'adequar a les directrius fixades pel govern, sinó també en els estudis propis que podem organitzar per cobrir necessitats concretes.

Determinar per a cada ensenyament les matèries de lliure elecció de la Universitat en funció d'un perfil professional propi que respongui a les necessitats del nostre entorn cultural, econòmic o social. (Per exemple, els estudis de la llicenciatura d'Economia haurien d'anar molt dirigits cap a les necessitats del món turístic; uns futurs estudis de Belles Arts, cap a les necessitats del món de l'artesania i el disseny; els estudis filològics han de preveure la nostra realitat lingüística, etc.)

Preveure i analitzar, a l'hora de planificar la nostra oferta docent, les àmplies necessitats de reciclatge i actualització professional i cultural que es donaran en un futur molt pròxim.

Planificar i programar els nostres ensenyaments per tal de trobar en cada cas i en funció dels objectius les estratègies docents més adients.

Establir de forma clara i precisa els continguts bàsics de cada assignatura per evitar llacunes o repeticions que incidirien de forma negativa en la formació dels nostres estudiants.

Orientar els nostres ensenyaments més cap a l'adquisió d'habilitats i actituds que no a la transmissió d'informació.

Establir un adequat equilibri entre els aprenentatges teòrics i pràctics.

Diversificar els mètodes d'ensenyament i les activitats docents distribuint adequadament la càrrega lectiva entre classes teòriques, classes pràctiques, classes de laboratori, classes de projectes, seminaris, treballs dels alumnes, tutories, etc.

Fomentar la formació pràctica de l'alumne a través d'una adequada planificació de pràctiques integrades.

Fomentar la relació entre la formació bàsica i el món del treball.

Estimular l'organització de plans d'estudis conjunts amb altres universitats de l'Estat espanyol i de dobles titulacions amb universitats d'altres estats.

Establir els instruments necessaris per garantir l'adequada orientació dels alumnes i la correcta configuració dels seus currículums individualitzats.

Òrgans competents

Els òrgans de govern competents de la UIB per a la reforma dels plans d'estudis són: els consells d'estudis, els consells de departament, la Junta de Govern i la comissió delegada d'aquesta per al tema de la reforma dels estudis.

Consells d'estudis. D'acord amb l'article 67 dels Estatuts de la UIB, són els òrgans competents per "elaborar les propostes dels plans d'estudis i llurs modificacions" i per "garantir la coherència i la interrelació de les matèries de cada ensenyament en el marc dels plans d'estudis". Els consells d'estudis són, doncs, el marc en el qual s'ha de debatre la proposta de nous plans d'estudis. Correspon a la Junta de Govern dictar la normativa necessària per regular l'estructura, la composició orgànica i el funcionament dels consells d'estudis. El Consell Executiu és competent per prendre les mesures que calguin per al funcionament d'aquests òrgans (article 66.4 i 5 dels Estatuts). Actualment funciona un consell d'estudis per cada un dels ensenyaments de primer o segon cicle que existeixen a la UIB. La important funció que al llarg del procés de reforma dels estudis han d'assumir els consells d'estudis recomana de modificar-ne la composició per garantir en cada cas la representativitat dels distints departaments implicats d'acord amb les directrius pròpies fixades per cada un dels estudis. Per altra part, cal tenir present que l'aparició de nous estudis, la desaparició d'altres i la modificació en la denominació, el contingut i l'estructura de la majoria, fan impossible continuar amb el sistema actual i fer coincidir cada consell d'estudis amb un estudi determinat. Per aquest motiu i d'acord amb les previsions de l'article 66.4 dels Estatuts de la UIB, es pot pensar que en aquest moment és recomanable d'agrupar els consells d'estudis per blocs. D'aquesta forma es garantirà l'adequada coordinació entre estudis similars, l'intercanvi de continguts formatius entre aquests i la configuració de primers cicles amb una adequada troncalitat comuna.

En aquests moments i en el marc del procés de reforma dels estudis, els consells d'estudis es converteixen també en els instruments més idonis per analitzar les possibilitats d'ampliació o reestructuració d'estudis en l'àmbit que els és propi i per elaborar les propostes oportunes.

En relació amb els nous plans d'estudis i d'acord amb les directrius pròpies de cada títol i les disposicions establertes en aquest document, correspon als consells d'estudis d'elaborar propostes sobre els temes següents:

Els objectius generals del pla d'estudis i el perfil dels titulats que es vol formar.

El nombre necessari de crèdits que ha de cursar l'alumne per obtenir el títol i la distribució d'aquests entre els distints cicles.

Les assignatures en què es descomponguin o s'integrin les diverses matèries troncals, amb especificació del nombre de crèdits teòrics i pràctics i també de les hores de docència o d'activitats equivalents.

Les assignatures obligatòries d'universitat optatives, el nombre de crèdits teòrics i pràctics que els corresponen, el cicle en què s'inclouen, com també les àrees de coneixement a les quals s'adscriuen i les seves hores de docència o d'activitats equivalents.

Si escau, les incompatibilitats i seqüències entre les distintes assignatures que componen el pla d'estudis i la prelació en el temps.

De forma orientativa, la distribució de les distintes assignatures entre els distints cursos.

El nombre de crèdits de lliure elecció de l'estudiant.

Si escau, el sistema d'accés als ensenyaments de segon cicle.

Existència de pràctiques en empreses o institucions i de treballs professionals dirigits acadèmicament, amb indicació dels crèdits corresponents i si serien obligatoris o optatius per als alumnes. Pla de pràctiques, amb indicació dels objectius, els continguts i la forma en què aquestes es realitzarien.

Inclusió de treballs o projectes de fi de carrera, exàmens o prova general com a requisit per a l'obtenció del títol.

Criteris generals d'avaluació dels alumnes, organització de la docència i mètodes d'ensenyament.

Criteris de relació entre els diversos ensenyaments dependents del consell d'estudis, matèries comunes a tots o relació entre matèries afins i complementàries.

Consells de departament. L'elaboració dels plans d'estudis implica la fixació dels objectius i els continguts de les diverses assignatures. Aquesta competència, d'acord amb l'article 156.c) dels Estatuts, correspon al consells de departament. Per aquest motiu la proposta de nous plans d'estudis elaborada pels consells d'estudis haurà d'anar acompanyada d'un informe dels departaments afectats que contingui una fitxa tècnica de cada una de les assignatures que es proposen —tant de les troncals com de les obligatòries o optatives d'universitat— i indiqui els objectius docents, el contingut temàtic breument descrit i la bibliografia orientativa del contingut.

Junta de Govern. És l'òrgan competent per aprovar les propostes de nous plans d'estudis i proposar-ne l'homologació al Consell d'Universitats.

Comissió de Plans d'Estudis. És la comissió delegada de la Junta de Govern, encarregada de proposar-li els acords que calgui prendre en relació amb aquest tema, analitzar les propostes que provenen dels consells d'estudis i dictaminar sobre la seva adequació a les disposicions legals i les directrius elaborades per la UIB.

Actuació procedimental

L'elaboració de les propostes de plans d'estudis es realitzarà en dues fases.

A la primera fase es deixaria als consells d'estudis un marge d'opció limitat que resultaria d'aplicar la fórmula següent: entre les matèries troncals fixades a les directrius pròpies de cada títol i les assignatures obligatòries de la nostra Universitat es cobriria el seixanta per cent dels crèdits totals de cada estudi (210, 300 i 150). Amb la qual cosa, restant el deu per cent de crèdits de lliure elecció dels alumnes, quedaria un trenta per cent de crèdits per repartir a la segona fase.

En aquesta primera fase es procurarà que les assignatures obligatòries d'universitat que es proposin per cobrir l'esmentat seixanta per cent siguin de caire específic i es col.loquin, mentre sigui possible, al segon cicle.

A la segona fase els consells d'estudis completaran els crèdits no fixats a la primera fase seleccionant assignatures d'entre la llista de les proposades per altres estudis.

Si un consell d'estudis ha d'informar preceptivament i no ho fa en un termini determinat, la Junta de Govern queda amb les mans lliures per prendre les decisions que consideri més convenients, per evitar la paralització dels processos. En concret, es fixen els terminis següents: el termini per informar per a aquells consells d'estudis el pla dels quals ja està publicat és de tres mesos a partir de la constitució dels consells d'estudis; i per a aquells consells d'estudis el pla dels quals encara no està publicat, el termini es fixa en tres mesos a partir de la data en què es produeixi la publicació.

En el termini màxim de sis mesos a partir de la publicació de les distintes directrius pròpies de cada títol, els consells d'estudis hauran d'elevar al vice-rectorat corresponent les seves propostes relatives a la primera fase. Si transcorregut aquest termini no s'ha fet la proposta, la Comissió de Plans d'Estudis queda facultada per elaborar una llista d'assignatures que hauran de formar part del pla d'estudis d'aquell ensenyament.

Finalment, arran de les assignatures obligatòries de la nostra Universitat per a un estudi concret, no podran dotar-se places específiques llevat que es tracti de nous estudis o de supòsits objectivament justificats.

Periòdicament i a mesura que arribin les distintes propostes, la Comissió de Plans d'Estudis enviarà als consells d'estudis les llistes d'assignatures proposades per altres estudis.

En el termini de nou mesos a partir de la publicació de les directrius pròpies d'un títol, els consells d'estudis hauran de presentar les seves propostes definitives.

Presentada una proposta definitiva a la Comissió, aquesta disposarà del termini de dos mesos per emetre el seu informe. Transcorregut aquest termini, haurà d'elevar la proposta presentada a la Junta de Govern perquè l'aprovi.

Les propostes en relació amb la creació de nous estudis oficials o de modificació dels existents que puguin fer els consells d'estudis hauran d'incloure:

a) Una justificació sobre la seva conveniència.

b) Un estudi de les possibilitats de dur-lo a terme, o bé amb recursos existents o bé amb noves dotacions, tant de personal com d'infrastructura o d'altres.

c) La proposta d'esborrany del pla d'estudis d'acord amb les directrius fixades en el present document.

S'entendrà que és "nou estudi" tota diplomatura, enginyeria tècnica, llicenciatura o enginyeria la impartició de la qual a la UIB no estigui autoritzada per acord de l'administració educativa corresponent, que en el nostre cas és el Govern central. S'entendrà també que són nous estudis la conversió de les actuals especialitats en nous títols, encara que existeixi identitat en el nom. En tot cas, són nous estudis tots els que experimenten alguna modificació en la seva denominació o estructura cíclica o suposen increment de les dotacions actualment existents.

La creació de nous estudis o la modificació dels existents exigeix l'acord de la Junta de Govern i del Consell Social i l'aprovació del Govern.

Si escau, les propostes de creació de nous estudis per als propers anys o la reestructuració dels existents a curt o llarg termini que elaborin els consells d'estudis han de ser presentades al vice-rectorat corresponent en el termini de dos mesos des del moment de la constitució dels nous consells d'estudis.

Ciclicitat

Els plans d'estudis dels ensenyaments universitaris s'han d'organitzar en cicles. D'acord amb l'article 153 dels Estatuts de la UIB, les característiques dels ensenyaments en cada un d'aquests cicles han de ser les següents:

a) Ensenyaments de primer cicle, que comprendran els que siguin bàsics i de formació general, com també, si escau, els ensenyaments orientats a la preparació per exercir activitats professionals.

b) Ensenyaments de segon cicle, que estaran dedicats a aprofundir i especialitzar en els corresponents ensenyaments, i a preparar per exercir activitats professionals.

Els plans d'estudis han de preveure la possible incorporació a segons cicles des de primers cicles d'altres ensenyaments. Si les directrius generals pròpies determinen la possibilitat d'incorporació a través d'una experiència pràctica professional, en lloc de l'exigència dels complements de formació, els plans d'estudis han de fixar uns criteris d'equivalència.

En el cas de les llicenciatures, i d'acord amb els perfils professionals establerts, els primers cicles han de prestar atenció especial a la formació bàsica, i per tant seran constituïts per assignatures obligatòries i pel màxim nombre possible d'assignatures comunes amb altres estudis similars.

Per cada estudi, cal prestar atenció especial a la fixació dels continguts inicials i d'aquells que seran bàsics i imprescindibles per fonamentar els aprenentatges futurs i garantir un bon rendiment posterior de l'alumne. Es recomana que els consells d'estudis proposin per mitjà de la fórmula dels pre-requisits i de la fixació de seqüències entre les assignatures les garanties necessàries per evitar que els alumnes puguin accedir a determinades matèries sense tenir els coneixements bàsics necessaris.

Els plans d'estudis establiran els requisits necessaris per accedir del primer cicle d'un estudi al segon cicle d'aquell mateix estudi.

En el cas que en el pla d'estudis s'inclogui un projecte de fi de carrera, un examen o una prova global, se n'ha de definir clarament les característiques i indicar el valor en crèdits. Els crèdits assignats a les proves de fi de carrera es consideran a tots els afectes inclosos en el total de crèdits d'aquell estudi.

Càrrega lectiva dels plans d'estudis

La càrrega global de les llicenciatures i enginyeries serà de 300 crèdits; la de les diplomatures, de 210 crèdits; la de les llicenciatures de segon cicle, de 150 crèdits.

En els cas que les directrius generals pròpies d'un títol oficial estableixin uns criteris sobre càrrega lectiva que no facin possible la fixada a l'apartat anterior, els plans d'estudis conduents a aquell han de determinar una càrrega lectiva global a l'entorn del mínim permès. La Junta de Govern podrà autoritzar de forma excepcional, i ateses circumstàncies especials, la fixació d'un nombre de crèdits inferior a l'establert dins dels límits permesos per les directrius legals.

En les llicenciatures de dos cicles, en cap cas el màxim de crèdits de cada cicle no serà superior a 160.

Distribució de la càrrega lectiva

Els ensenyaments de la UIB s'organitzaran com a norma general en tres anys pel que fa a les diplomatures, en quatre pel que fa a les llicenciatures i enginyeries de dos cicles i en dos per als estudis de només segon cicle. Excepcionalment o en el cas que les directrius pròpies facin impossible aquesta norma, la Junta de Govern podrà autoritzar l'organització de l'estudi en un nombre diferent d'anys a l'establert.

La càrrega lectiva d'un pla d'estudis comptabilitzada en crèdits s'ha de distribuir entre:

a) Matèries troncals fixades a les directrius pròpies del títol. Els plans d'estudis hauran de respectar, a l'hora de definir les assignatures, aquest contingut troncal, la seva distribució en cicles i el nombre de crèdits teòrics i pràctics assignats a cada matèria.

b) Assignatures obligatòries d'universitat. Són aquelles que la Universitat estableix com a obligatòries per a tots els alumnes que cursen un estudi.

c) Assignatures optatives. Són aquelles que s'ofereixen a l'alumne per completar la seva formació i entre les quals ha d'escollir per cobrir un determinat nombre de crèdits.

d) Projectes de fi de carrera, exàmens o proves finals.

e) Crèdits de lliure elecció. És la reserva de crèdits inclosa en el total de crèdits necessaris per obtenir un títol, que l'alumne pot cursar elegint lliurement entre totes les assignatures que ofereix la Universitat. Aquests crèdits han de representar, almenys, un 10% del total de crèdits necessaris per obtenir aquell títol.

Els departaments queden autoritzats i obligats a impartir les assignatures corresponents a les àrees de coneixement que tenen assignades, d'acord amb l'article 7 del Reial Decret 1497/1987.

Els plans d'estudis hauran de preveure la possibilitat que de forma optativa per a l'alumne es puguin comptabilitzar com a crèdits i assimilar a les assignatures del pla d'estudis la realització de pràctiques en empreses, treballs professionals dirigits acadèmicament i integrats en els plans d'estudis o estudis realitzats en el marc de convenis internacionals subscrits per la Universitat. L'equivalència en crèdits d'aquestes activitats serà fixada amb caràcter general per la Junta de Govern amb la proposta prèvia del Consell Executiu.

Oferta docent

A l'hora de fixar els plans d'estudis i a fi de possibilitar un sistema de matrícula ordenat i àgil, s'ha de procurar ajustar el nombre de crèdits teòrics i pràctics de les assignatures de manera que el seu nombre total sigui múltiple d'1,5 (1,5 crèdits equivalen, en principi, a una hora lectiva a la setmana durant un quadrimestre). Si una assignatura sorgeix d'una matèria o matèries troncals amb un còmput que no resulti múltiple d'1,5, li seran atribuïts els crèdits "obligatoris d'universitat" necessaris perquè resulti el múltiple d'1,5 immediatament superior.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tengui els efectes que corresponguin.