La Junta de Govern, a
la sessió ordinària del dia 29 de gener de 1991,
fent ús de les competències que li atribueixen
els articles 21.1.30
i 97 dels
Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, va aprovar,
a proposta del Consell Executiu, per assentiment el regiment
de govern de la Universitat de les Illes Balears.
EXPOSICIÓ
DE MOTIUS 1904
TÍTOL
PRELIMINAR 1907
TÍTOL
I. DE L'ORGANITZACIÓ 1907
CAPÍTOL
I. DISPOSICIONS GENERALS 1907
CAPÍTOL
II. DELS ÒRGANS COL.LEGIATS 1909
Secció
1a. Disposicions prèvies 1909
Secció
2a. De la Junta de Govern 1909
Secció
3a. Del Consell Executiu 1910
Subsecció
1a. Normes generals 1910
Subsecció
2a. De la composició del Consell Executiu 1911
Subsecció
3a. Del funcionament del Consell Executiu 1911
Subsecció
4a. De la Comissió Associada 1912
Secció
4a. Del funcionament dels òrgans col.legiats 1913
Subsecció
1a. Normes generals 1913
Subsecció
2a. Dels requisits de les sessions 1913
Subsecció
3a. Dels debats 1915
Subsecció
4a. De les votacions 1916
CAPÍTOL
III. DELS ÒRGANS UNIPERSONALS 1917
Secció
1a. Disposicions prèvies 1917
Secció
2a. Dels òrgans de suport i d'assessorament del Rector 1918
Subsecció
1a. Normes generals 1918
Subsecció
2a. Del Consell Consultiu 1918
Subsecció
3a. Dels assessors 1919
Secció
3a. Dels vice-rectors associats 1919
Secció
4a. Del vice-secretari general 1919
Secció
5a. Dels vice-gerents 1920
CAPÍTOL
IV. DE LES DIVISIONS 1920
CAPÍTOL
V. DE LES SECCIONS DELS DEPARTAMENTS 1921
CAPÍTOL
VI. DELS CONSELLS D'ESTUDIS 1921
TÍTOL
II. DE LES ESTRUCTURES ESPECÍFIQUES DE SUPORT A LA
RECERCA I A LA DOCÈNCIA 1922
CAPÍTOL
I. DELS SERVEIS UNIVERSITARIS 1922
Secció
1a. Disposicions generals 1922
CAPÍTOL
II. DELS LABORATORIS 1923
TÍTOL
III. DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU 1924
CAPÍTOL
I. Disposicions generals 1924
CAPÍTOL
II. Del Registre 1924
CAPÍTOL
III. Dels expedients 1927
CAPÍTOL
IV. Dels interessats 1928
CAPÍTOL
V. De les notificacions 1928
CAPÍTOL
VI. De la publicitat i constància de les resolucions
i els acords 1929
TÍTOL
IV. DEL RÈGIM JURÍDIC 1930
TÍTOL
V. DEL RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER 1932
TÍTOL
VI. DE LA RECERCA 1934
DISPOSICIÓ
ADDICIONAL 1936
DISPOSICIÓ
TRANSITÒRIA 1936
DISPOSICIÓ
DEROGATÒRIA 1936
DISPOSICIONS
FINALS 1936
EXPOSICIÓ
DE MOTIUS
El títol II dels
nous Estatuts és integrat només per dos articles,
el 97 i el 98. Aquesta brevetat no li lleva importància,
ja que es tracta d'un bloc normatiu que enclou una munió
de potencialitats per a la més perfecta estructuració
de la Universitat de les Illes Balears. Els dos articles que
componen aquest títol, encara que consideren realitats
diferents, mostren una clara complementarietat i un mateix
objectiu: la màxima eficàcia de la Universitat.
L'article 97, completament nou, preveu l'existència
d'una normativa essencial de cara al futur, el reglament del
"regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears".
L'article 98, per la seva banda, sintetitza de forma clara
i coherent el règim jurídic general dels serveis
de la Universitat, matèria que en els anteriors Estatuts
apareixia defectuosament recollida al títol V (articles
140-162). Hom pot observar, dins aquest ordre d'idees:
a) L'article 97, que apareix
ex novo al text estatutari, ordena que s'elabori i
aprovi el reglament del "regiment de govern de la Universitat
de les Illes Balears". El seu text, en concret, diu: «A proposta
del Consell Executiu, la Junta de Govern aprovarà per
"acord normatiu" el regiment de govern de la Universitat de
les Illes Balears per complir millor les seves funcions coordinant
els seus serveis i la seva administració, a tots els
nivells i amb els efectes que siguin pertinents.» Aquesta
normativa comporta el següent:
1) Finalitat d'aquesta
normativa. El reglament del regiment de govern permetrà
de complir millor les funcions de la Universitat, coordinats
els seus serveis i la seva administració. Amb aquest
nou precepte es possibilita d'adequar l'organització
universitària a l'esdevenir del temps i a les necessitats
tècniques que la pràctica faci evidents. Es
tracta de completar i perfeccionar contínuament el
règim jurídic de la nostra Administració
universitària, definint en tant que encara sigui necessari
la competència dels distints òrgans i les relacions
entre aquests, i garantint fins a les darreres conseqüències
la subjecció de l'Administració universitària
al Dret. Es consagra en aquest precepte una permanent potestat
organitzadora, entesa aquesta com el conjunt de facultats
que la nostra Universitat té per configurar la seva
estructura; la potestat, per tant, d'autoorganitzar-se.
2) Àmbit d'aplicació
d'aquesta normativa. El reglament del regiment de govern
de la Universitat s'aplicarà, tal com indica l'incís
final de l'article 97, a tots els nivells i amb els efectes
que siguin pertinents. La claredat d'aquest mandat fa innecessària
qualsevol explicació complementària; es tracta,
com veiem, d'estendre els avantatges formals i materials d'aquesta
normativa a tots els racons de la nostra estructura universitària.
b) Per complir
al més adequadament possible les funcions que tenen
encomanades els diversos òrgans de la Universitat de
les Illes Balears, l'article 98 manté i potencia la
figura dels "serveis universitaris". Els quals poden definir-se,
en una primera aproximació, com a elements encarregats
de col.laborar amb la política docent, científica
i administrativa de la Universitat balear i dinamitzar-la.
L'experiència acumulada fins aquest moment mostra les
potencialitats inherents a aquesta figura —pròpia de
la nostra Universitat—, que ha possibilitat dur a bon port
nombrosos objectius, que difícilment haurien assolit
una feliç conclusió amb els instruments tradicionals.
El nombre de serveis amb
què comptarà la Universitat de les Illes Balears
està, intencionadament, indeterminat ("comptarà
amb els serveis que resultin necessaris per complir adequadament
les seves funcions"); i es possibilitarà, d'aquesta
manera, una adequació constant a les necessitats reals
existents.
L'article 98 conté,
com ja hem indicat, el règim jurídic comú
de tots els serveis universitaris (tant dels existents en
l'actualitat com d'aquells que es puguin crear en el futur).
En concret, en fixa el procediment de creació i supressió
(correspon a la Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu),
l'organització (cada servei comptarà amb un
director, nomenat pel Rector amb l'acord previ del Consell
Executiu, i un secretari), la dotació personal (la
Universitat haurà de garantir que els seus serveis
comptin amb el personal suficient per dur a terme llurs comeses)
i les fonts reguladores particulars (el Consell Executiu aprovarà
el reglament específic de cada servei), i fixa la possibilitat
de gratificacions en favor dels directors i secretaris dels
serveis (podran percebre, tenint en compte llurs comeses,
una compensació econòmica amb càrrec
al pressupost de la Universitat).
Cal destacar, d'aquesta
sintètica exposició del règim jurídic
dels serveis, tres aspectes puntuals que consideram de particular
interès. Per una banda, s'ha de subratllar que
encara que és possible que cada servei tingui un reglament
propi diferenciat, advocam per la conveniència d'uniformar
al màxim aquestes disposicions, fins i tot, si fos
possible, d'arribar a elaborar un reglament marc de tots els
serveis, de la mateixa manera com s'ha fet ja amb els reglaments
dels departaments; així es podrien respectar les particularitats
pròpies de cada servei sense caure en una dispersió
normativa absurda i enfarfegosa. Per altra banda, convé
recalcar que els directors i secretaris dels serveis no seran
obligatòriament compensats per la seva tasca, sinó
que "podran" ser-ho segons les comeses que tinguin assignades;
i a més a més, s'ha d'afegir que, entre els
que percebin compensació econòmica, podran produir-se
diferències quantitatives. Això és lògic,
perquè la càrrega de feina i dedicació
que comporta la direcció —o el secretariat— d'un servei
pot variar molt sensiblement d'un a un altre. A l'últim,
en tercer lloc, constatam que s'introdueix una fórmula
oberta en el nou text, perquè no es precisa entre qui
el Rector podrà nomenar els diferents directors i secretaris
dels serveis. Segons el nostre parer, aquesta ambigüitat
ha estat totalment calcudada i cercada ex profeso,
amb l'objecte que el Consell Executiu tingui un ventall més
ampli de possibilitats; així, aquests càrrecs
podran recaure no només en professors pertanyents als
cossos docents de la Universitat, sinó també
en professors associats, ajudants i, fins i tot, en membres
del personal d'administració i serveis.
c) El present Acord normatiu,
regulador de l'organització, el procediment i el règim
jurídic de l'administració de la Universitat
de les Illes Balears, té com a objectiu millorar al
màxim la prestació dels serveis als membres
de la comunitat universitària mitjançant una
administració àgil i eficaç, la gestió
de la qual sigui un reflex dels principis constitucionals
d'eficàcia, jerarquia, descentralització i coordinació
que hauran d'inspirar i presidir l'actuació dels seus
òrgans i agents.
Les normes generals sobre
el procediment administratiu cobreixen l'organització
especial de l'administració universitària balear
i la regulació del seu règim jurídic.
Els redactors estatutaris foren conscients de la necessitat
de les esmentades adaptacions i les inclogueren implícitament
en els nous Estatuts.
L'Acord normatiu té,
considerat en si mateix, un caràcter innovador, tant
perquè no existeix a les universitats cap precedent
normatiu que reguli el mateix objecte material com pel conjunt
de normes tècniques administratives que s'hi recullen,
extretes en alguns casos del dret comparat i adaptades al
nostre entorn administratiu.
Les esmentades innovacions
no signifiquen una ruptura, ja que recullen el millor de les
normes administratives actuals i incorporen, en aquest sentit,
els instituts jurídics que han demostrat validesa suficient
durant llur ja llarga aplicació.
L'Acord normatiu també
té una tendència unificadora, perquè
incorpora disposicions que existien disperses a diverses normes
de la Universitat de les Illes Balears: amb això facilita
la labor dels operadors jurídics i garanteix als membres
de la comunitat universitària el principi de seguretat
jurídica, mitjançant la seva positivització
concreta i unificada.
Així mateix, l'Acord
normatiu no cau en la casuística de voler regular-ho
tot des de l'inici fins al final, i si la importància
d'un òrgan determinat ho exigeix, es remet a la normativa
específica de l'esmentat òrgan.
Un cop aprovat el present
Acord normatiu, serà una peça clau en l'estructuració
de l'administració de la Universitat de les Illes Balears,
fonamentat en la competència exclusiva d'autoorganització
reconeguda a la Constitució i als Estatuts, manifestació
indispensable d'una autèntica autonomia universitària.
TÍTOL
PRELIMINAR
Article 1
El present Acord normatiu
té per objecte establir el regiment de govern de la
Universitat de les Illes Balears perquè aquesta pugui
complir millor les seves funcions, coordinats els seus serveis
i la seva administració, a tots els nivells i amb els
efectes que siguin pertinents.
Article 2
La Universitat de les
Illes Balears, constituïda per òrgans jeràrquicament
ordenats, és una institució de dret públic
amb personalitat jurídica única, que serveix
amb objectivitat el servei públic de l'educació
superior, i actua amb submissió plena a la llei i al
dret.
Article 3
L'organització
i l'actuació de la Universitat de les Illes Balears
s'articularan de forma que es garanteixin l'eficàcia
i la diligència màximes en el compliment de
les seves funcions i en la prestació dels seus serveis,
principis bàsics aplicables a les prescripcions del
present Acord normatiu.
TÍTOL
I. DE L'ORGANITZACIÓ
CAPÍTOL
I. DISPOSICIONS GENERALS
Article 4
La Universitat de les
Illes Balears exerceix la potestat d'autoorganització
mitjançant els òrgans i dins els límits
establerts per la Constitució, la Llei de reforma universitària,
els Estatuts de la Universitat i la resta de l'ordenament
jurídic.
Article 5
1. El govern de la Universitat
de les Illes Balears s'exerceix per mitjà d'òrgans
ordinaris i d'òrgans especials. Són òrgans
ordinaris de govern els explícitament detallats a la
LRU, i òrgans especials de govern els que, encara que
no apareguin explícitament a la LRU, són específics
de la Universitat de les Illes Balears.
2. Els òrgans de
govern poden ser col.legiats i unipersonals, generals de la
Universitat i particulars de les facultats, les escoles, els
consells d'estudis, els departaments i els instituts que la
integren.
3. A efectes del paràgraf
anterior es consideren:
a) Òrgans col.legiats
ordinaris de caràcter general: el Claustre Universitari,
la Junta de Govern i el Consell Social.
b) Òrgans col.legiats
especials de caràcter general: el Consell Executiu.
c) Òrgans unipersonals
ordinaris de caràcter general: el Rector, els vice-rectors,
el Secretari General i el Gerent.
d) Òrgans unipersonals
especials de caràcter general: els vice-rectors associats,
el vice-secretari general i els vice-gerents.
e) Òrgans col.legiats
ordinaris de caràcter particular: les juntes de facultat
o escola i els consells de departament o d'institut universitari.
f) Òrgans col.legiats
especials de caràcter particular: els consells d'estudis
i els consells de direcció dels departaments.
g) Òrgans unipersonals
ordinaris de caràcter particular: els degans, els directors
d'escola, departament o institut universitari.
h) Òrgans unipersonals
especials de caràcter particular: els vice-degans i
subdirectors d'escola, els secretaris de facultat, escola,
departament i d'institut universitari, els subdirectors de
departament i institut universitari, els presidents i secretaris
dels consells d'estudis.
4. A proposta del Consell
Executiu, la Junta de Govern podrà crear altres òrgans
de govern especials.
Article 6
1. Els òrgans de
govern de la Universitat serveixen amb objectivitat els interessos
públics que els han estat encomanats i actuen de conformitat
amb els principis d'eficàcia, descentralització,
desconcentració i coordinació, amb submissió
plena a la llei i al dret.
2. Els tribunals exerceixen
el control de legalitat de les disposicions i actes dels òrgans
de govern de la Universitat.
Article 7
Cadascun dels òrgans
de govern de la Universitat de les Illes Balears té
el dret i el deure de complir les tasques i les funcions que
té encomanades. L'incompliment d'aquestes obligacions
comportarà les responsabilitats que siguin pertinents.
Són nuls i sense cap efecte les resolucions i els acords
dictats pels òrgans incompetents en la matèria.
Article 8
Quan un òrgan hagi
de ser estatutàriament oït abans que un altre
presenti una proposta de decisió, i no hagi manifestat
prèviament el seu parer, li serà comunicada
la que es vulgui prendre, i, si en el termini de deu dies
no manifesta cap criteri, s'entendrà que hi està
d'acord. En casos d'urgència o necessitat, aquest termini
es podrà reduir a tres dies. Tota proposta efectuada
pels òrgans que hagin d'informar equival al tràmit
d'oïda. En tot cas, si la requisitòria del tràmit
d'oïda ha estat publicada al FOU, es considerarà
com a comunicada.
L'informe de l'òrgan
s'entendrà que és el del seu director, president
o degà, si no s'estableix expressament el contrari.
CAPÍTOL
II. DELS ÒRGANS COL.LEGIATS
Secció
1a. Disposicions prèvies
Article 9
1. Els òrgans col.legiats
de la Universitat són el Claustre, la Junta de Govern,
el Consell Executiu, el Consell Social, els consells de departament
o d'institut universitari, les juntes de facultat o escola,
els consells d'estudis i els consells de direcció dels
departaments i tots aquells que es puguin crear d'acord amb
l'article 10.4 dels Estatuts.
2. Els òrgans col.legiats
de la Universitat es regeixen pel present Acord normatiu,
si escau; per les disposicions contingudes en els Estatuts
de la Universitat; i per la resta de disposicions que específicament
els regulin.
Article 10
1. Els òrgans col.legiats
podran crear comissions permanents i comissions transitòries
sobre assumptes determinats.
2. Serà funció
de les comissions elaborar les propostes i els informes pertinents
en funció de les competències que els hagin
estat atribuïdes.
3. Les comissions es regiran
per la seva normativa específica o per la general.
Article 11
Les comissions seran presidides
pel president de l'òrgan col.legiat o la persona que
delegui.
Article 12
1. Són nuls de
ple dret els actes dels òrgans col.legiats en què
es donin alguns dels supòsits següents: els manifestament
contraris a la llei, els adoptats amb notòria incompetència,
aquells supòsits de contingut impossible o que siguin
constitutius de delicte, els dictats prescindint totalment
i absolutament del procediment legalment establert per a això
o de les normes que contenen les regles essencials per a la
formació de la voluntat dels òrgans col.legiats.
2. Són anul.lables
els actes que incorrin en qualsevol infracció de l'ordenament
jurídic, fins i tot la desviació de poder.
Secció
2a. De la Junta de Govern
Article 13
1. El Reglament de la
Junta de Govern preveurà la creació de comissions
delegades permanents, consultives o decisòries, presidides
pel Rector o la persona que delegui.
2 La composició
i les funcions d'aquestes comissions seran fixades per acord
normatiu o al Reglament de la Junta de Govern. En ambdós
casos s'hi podran establir, si escau, delegacions de funcions
amb caràcter decisori.
Article 14
1. Es constituiran com
a mínim, per a totes aquelles qüestions de la
vida universitària sobre les quals calgui assessorament
o fer consultes, les següents comissions:
a) Consell de Directors
de departament.
b) Consell de Degans i
Directors de centre.
2. El Consell de Directors
de departament és una comissió constituïda
pels directors dels departaments de la Universitat de les
Illes Balears i pel seu president. Aquests directors no poden
delegar llur participació en l'esmentat òrgan.
3. El Consell de Degans
i Directors de centre és constituït pels degans
i directors dels centres de la Universitat de les Illes Balears
i pel seu president. Aquests degans i directors no poden delegar
llur participació en l'esmentat òrgan.
4. Perquè les dues
comissions anteriors prenguin funcions decisòries delegades
de la Junta de Govern, hauran de ser ampliades per donar compliment
a l'article 4 de la LRU.
5. Els consells de directors
de departament i de degans i directors de centre no tenen
naturalesa d'òrgans de govern col.legiats generals
ni particulars.
Article 15
Un acord executiu fixarà
el Reglament de funcionament del Consell de Directors de departament
i el Consell de Degans i Directors de centre, com també
el procediment d'ampliació esmentat a l'article 14.
En tot cas, els membres que s'hi afegiran hauran de ser triats
per la Junta de Govern.
Article 16
Per tractar de qüestions
concretes, la Junta de Govern podrà establir comissions
de treball, que elevaran llurs conclusions a la Junta.
Secció
3a. Del Consell Executiu
Subsecció
1a. Normes generals
Article 17
El Consell Executiu és
un òrgan col.legiat especial de caràcter general
de la Universitat, i les seves funcions, que li són
atribuïdes a les normes estatutàries, són
de govern i gestió de la Universitat.
Article 18
Les decisions del Consell
Executiu, en matèria de la seva competència,
adoptaran la forma d'"acords executius" si afecten una pluralitat
d'individus o situacions, i de "resolucions" si afecten individus
o situacions singulars.
Subsecció
2a. De la composició del Consell Executiu
Article 19
El Consell Executiu serà
compost pel Rector, els vice-rectors, el Secretari General
i el Gerent. No obstant això, el Rector, per a afers
concrets, podrà requerir la presència d'altres
membres de la comunitat universitària, per tal que
informin quant a l'àmbit de les seves activitats.
Article 20
El Consell Executiu actuarà
amb la presència de tots els seus membres. Les absències
d'alguns d'ells podran ser suplertes, si fa al cas. Les deliberacions
del Consell Executiu són secretes. Les seves decisions
seran executades pel Rector.
Article 21
Sens perjudici de l'actuació
com a òrgan col.legiat del Consell Executiu, compartint
competències i adopció de decisions, els seus
membres tendiran a una certa especialització en llurs
funcions.
Subsecció
3a. Del funcionament del Consell Executiu
Article 22
1. Correspon al Rector
de convocar el Consell Executiu.
2. La convocatòria
serà normalment de paraula, nominal a cadascun dels
membres del Consell Executiu, i s'haurà de fer amb
vint-i-quatre hores d'antelació.
3. En cas d'urgència,
el Rector podrà convocar el Consell Executiu sense
tenir en compte la limitació de temps prevista en el
paràgraf anterior.
Article 23
Les sessions del Consell
Executiu podran ser ordinàries i extraordinàries.
Les ordinàries es faran, normalment, almenys una vegada
cada setmana; les extraordinàries tindran lloc a iniciativa
del Rector.
Article 24
1. El Consell Executiu
serà presidit pel Rector, el qual dirigirà i
ordenarà els debats.
2. Els membres del Consell
Executiu tenen dret a l'ús de la paraula en relació
amb qualsevol dels punts de l'ordre del dia.
3. Les decisions s'adoptaran
per majoria si és necessari arribar a votació
i, en cas d'empat, decidirà el vot de qualitat del
Rector.
Article 25
1. Només donaran
fe de les decisions del Consell Executiu els certificats expedits
pel Secretari General per ordre del Rector.
2. La notificació
administrativa de qualsevol afer que sigui sotmès al
Consell Executiu comprendrà l'acord literal pres per
l'esmentat Consell.
Article 26
El Consell Executiu fixarà
les funcions concretes dels òrgans de govern de la
Universitat de les Illes Balears, dins el marc de la legalitat.
Subsecció
4a. De la Comissió Associada
Article 27
La Comissió Associada
del Consell Executiu és un grup consultiu de suport
d'aquest. Quan hom faci servir la denominació "Comissió
Associada", s'entendrà que és la Comissió
Associada del Consell Executiu.
Article 28
La Comissió Associada,
que actuarà en reunions plenàries o restringides,
estudiarà i prepararà els afers sotmesos a la
deliberació del Consell Executiu, i també pot
resoldre aquells que el Consell Executiu consideri convenient
d'encomanar-li.
Article 29
La Comissió Associada
serà composta pels vice-rectors associats, el vice-secretari
general i els vice-gerents, i per tota altra persona que el
Rector o el Consell Executiu designin. En tot cas, els membres
del Consell Executiu podran assistir a les seves reunions
quan ho considerin convenient.
Article 30
La Comissió Associada
serà presidida per un president que designarà
el Consell Executiu. Aquest i el vice-secretari general podran
assistir amb veu i sense vot a les deliberacions del Consell
Executiu quan hi siguin requerits.
Article 31
Un acord executiu regularà
el funcionament de la Comissió Associada.
Secció
4a. Del funcionament dels òrgans col.legiats
Subsecció
1a. Normes generals
Article 32
1. Els òrgans col.legiats,
sigui quina sigui la naturalesa de llurs funcions, es regiran
per les normes que els creïn, que, en tot cas, n'hauran
d'establir la composició i les funcions.
2. Si no existeixen normes
específiques de funcionament, els òrgans col.legiats
es regiran per les normes contingudes en aquest capítol.
Article 33
La participació
dels membres electius en l'òrgan col.legiat és
personal i indelegable. No obstant això, qui en sigui
membre per raó del seu càrrec podrà ser
suplert per la persona que el substitueixi o reglamentàriament
s'estableixi.
Article 34
A les sessions de la Junta
de Govern, el Rector podrà ser substituït pel
vice-rector que delegui; un vice-rector, pel vice-rector associat
que delegui; el Secretari General, pel vice-secretari general,
o el vice-rector associat que delegui; i el Gerent, pel vice-gerent
o el vice-rector associat que delegui.
Article 35
1. Els membres dels òrgans
col.legiats de la Universitat tenen l'obligació d'assistir
a les sessions. La inassistència injustificada podrà
donar lloc a les sancions que determini la Junta de Govern.
2. El Consell Executiu
dictarà la normativa sancionadora dels òrgans
inferiors a la Junta de Govern.
Subsecció
2a. Dels requisits de les sessions
Article 36
1. En el cas d'absència,
vacant o malaltia de qui exerceixi la presidència de
l'òrgan col.legiat, el substituirà la persona
reglamentàriament establerta; si aquesta persona no
existeix, el substituirà el vocal professor dels cossos
docents universitaris més antic a la Universitat de
les Illes Balears, i si dos o més vocals tenen
la mateixa antiguitat, el substitut serà el de més
edat.
2. El Secretari serà
substituït pel vocal més jove.
Article 37
1. Correspon al president
d'un òrgan col.legiat d'assegurar el compliment de
les lleis i la regularitat de les deliberacions, de convocar
les sessions, fixar l'ordre del dia i ordenar les deliberacions
i els debats.
2. El secretari estendrà
acta de les reunions, que haurà de contenir la indicació
de les persones que hi hagin intervingut, les circumstàncies
de lloc i temps en què s'han fet, els punts principals
de la deliberació, la forma i els resultats de la votació
i el contingut dels acords. L'acta haurà d'anar signada
pel secretari, amb el vist-i-plau del president, i s'haurà
d'aprovar a la mateixa reunió o a la següent.
Així mateix, correspondrà al secretari d'estendre
els certificats pertinents.
3. En cas de no fer-se
la reunió per manca d'assistents, o per un altre motiu,
el secretari suplirà l'acta amb una diligència
autoritzada amb la seva signatura on consignarà el
motiu pel qual no s'ha fet i en la qual farà constar
el nom dels concurrents i el d'aquells que s'han excusat.
Article 38
1. Les sessions de l'òrgan
col.legiat podran ser ordinàries i extraordinàries.
a) Les ordinàries
seran convocades pel president de l'òrgan col.legiat,
per pròpia iniciativa o a petició, almenys,
de la tercera part dels membres; en aquest darrer cas, la
sessió no es podrà ajornar per a més
endavant d'un mes d'ençà que hagi estat sol.licitada.
La sessió ordinària s'haurà de convocar
amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores,
i l'ordre del dia contindrà forçosament un punt
de lectura i possible aprovació de l'acta de la sessió
anterior i un altre de precs i preguntes. A la notificació
es podrà preveure una segona convocatòria de
la sessió per a mitja hora després en cas que
no hi hagi quòrum suficient d'assistents per a la primera
convocatòria.
b) La sessió extraordinària
es podrà convocar per raons d'urgència, sense
respectar el termini de quaranta-vuit hores fixat per a les
ordinàries. Només s'hi podrà tractar
del punt o dels punts que, per raons de necessitat urgent,
s'hagin inclòs a l'ordre del dia.
2. Quedarà, malgrat
això, vàlidament constituït l'òrgan
col.legiat, encara que no s'hagin complert els requisits de
convocatòria establerts, si hi ha reunits tots els
membres i així ho acorden per unanimitat.
Article 39
La convocatòria
serà personal i anirà adreçada a qualsevol
dels llocs de treball o d'estudi de cadascun dels membres
de l'òrgan col.legiat.
Article 40
1. Tota sessió,
sigui ordinària o extraordinària, haurà
de respectar el principi d'unitat d'acte, i es procurarà
que acabi el mateix dia que comenci. Si el dia acaba i no
s'han debatut i resolt tots els afers inclosos a l'ordre del
dia, el president de l'òrgan col.legiat podrà
aixecar la sessió. En aquest cas, els afers no debatuts
s'hauran d'incloure a l'ordre del dia de la sessió
següent.
2. Durant el transcurs
de la sessió, el president podrà establir interrupcions,
al seu prudent arbitri, per permetre les deliberacions o per
a descans. En qualsevol cas, el president la podrà
suspendre, per un període fix de temps, si les circumstàncies
hi obliguen.
Article 41
A la primera convocatòria,
el quòrum de constitució dels òrgans
col.legiats serà el de majoria absoluta dels components;
a la segona convocatòria, el quòrum s'aconseguirà
amb l'assistència d'una tercera part dels membres,
amb un mínim de tres. El quòrum es referirà
sempre als membres que efectivament componen l'òrgan
col.legiat en cada moment. En tot cas, es requereix l'assistència
del president i del secretari de l'òrgan col.legiat
o qui els substitueixi.
Subsecció
3a. Dels debats
Article 42
1. El president de l'òrgan
col.legiat començarà les sessions demanant si
cap membre ha de formular cap observació a l'acta de
la sessió anterior. Si no hi ha observacions, es considerarà
aprovada. Si n'hi ha, es debatran i decidiran les rectificacions
que siguin procedents. En cap cas no podrà modificar-se
el fons dels acords adoptats, i només serà possible
corregir errors materials de fet. Després d'indicar,
a cada acta, que s'ha llegit i aprovat l'anterior, es consignaran
les observacions i rectificacions que s'hi hagin fet.
2. Tots els afers es debatran
i, si escau, es votaran per l'ordre en què estiguin
indicats a l'ordre del dia.
3. No obstant el que es
disposa al número anterior, el president pot alterar
l'ordre dels temes, o retirar un afer si aprovar-lo exigeix
una majoria especial i aquesta majoria no es pot obtenir en
el moment previst inicialment a l'ordre del dia.
Article 43
1. Si es promou debat,
les intervencions seran ordenades pel president de conformitat
amb els regles següents:
a) Només podrà
fer-se ús de la paraula amb l'autorització prèvia
del president.
b) El debat s'iniciarà
amb una exposició i justificació de la proposta,
a càrrec d'algun dels membres de l'òrgan col.legiat.
c) Tot seguit, els diversos
membres consumiran llur primer torn.
d) Qui es consideri al.ludit
per una intervenció podrà sol.licitar al president
que li concedeixi un torn per al.lusions, que serà
breu i concís.
e) Si ho sol.licita algun
membre, es procedirà a un segon torn. Consumit aquest
torn, el president pot donar per acabada la discussió,
que es tancarà amb una intervenció del ponent
en la qual breument ratificarà o modificarà
la seva proposta.
f) No s'admetran interrupcions.
g) El president podrà
cridar a l'ordre o a la qüestió debatuda.
2. Els membres de l'òrgan
en qualsevol moment del debat podran demanar la paraula per
plantejar una qüestió d'ordre, i invocaran a aquest
efecte la norma de la qual reclamen l'aplicació. El
president decidirà el que sigui procedent, i amb aquest
motiu no començarà cap debat.
Article 44
1. El president podrà
cridar a l'ordre qualsevol membre de l'òrgan que:
a) Profereixi paraules
o conceptes ofensius al decòrum.
b) Produeixi interrupcions
o, de qualsevol forma, alteri l'ordre de les sessions.
c) Pretengui fer ús
de la paraula si no li ha estat concedida o una vegada que
li hagi estat retirada.
2. Després de tres
crides a l'ordre a la mateixa sessió, amb advertència
a la segona de les conseqüències de la tercera,
el president podrà ordenar-li que abandoni el local
on es faci la reunió, i adoptar les mesures oportunes
per fer efectiva l'expulsió.
Article 45
Els acords d'un òrgan
col.legiat seran adoptats per la majoria simple dels assistents,
llevat que una norma específica exigeixi una majoria
qualificada o reforçada. La majoria simple es produeix
quan els vots favorables a la proposta superen en nombre els
contraris.
Subsecció
4a. De les votacions
Article 46
1. Finalitzat el debat
d'un afer, es procedirà, si escau, a votar-lo.
2. Abans de començar
la votació, el president en plantejarà
clarament i concisament els termes i exposarà la forma
d'emetre el vot.
3. Un cop iniciada la
votació, no es pot interrompre per cap motiu. Durant
el desenvolupament de la votació el president no concedirà
l'ús de la paraula, i cap membre de l'òrgan
no podrà entrar al lloc on es faci la reunió
o abandonar-lo.
4. Tot seguit després
d'acabar-se la votació nominal, si escau, el secretari
computarà els sufragis emesos i anunciarà en
veu alta el resultat, en vista del qual el president proclamarà
l'acord adoptat.
Article 47
1. El vot es podrà
emetre en sentit afirmatiu, negatiu o en blanc, i els membres
de l'òrgan podran abstenir-se de votar.
2. En el cas de votacions
amb resultat d'empat, decidirà el vot de qualitat del
president.
Article 48
Les eleccions als òrgans
de govern unipersonals es faran per votació, efectuada
mitjançant una papereta en la qual podrà figurar
el nom d'un sol candidat. També es podrà votar
en blanc. Les paperetes que tinguin més d'un nom o
que no siguin en blanc es declararan nul.les. Quedarà
proclamat el candidat que obtingui el nombre major de vots,
sempre que aquest nombre sigui superior a la meitat del nombre
de persones en qui concorrin les condicions legals per poder
ocupar aquest càrrec. En cas d'empat, es faran, en
dies successius, fins a dues votacions més. Si l'empat
persisteix, es dirimirà a favor del candidat de major
antiguitat a la Universitat de les Illes Balears, i en cas
d'igualtat, a favor del de més edat.
Article 49
1. Les votacions podran
ser ordinàries, nominals i secretes. Seran ordinàries
les que es manifestin per signes convencionals d'assentiment,
dissentiment o abstenció. Seran nominals aquelles votacions
que es realitzin mitjançant crida per ordre alfabètic
de cognoms, sempre en darrer lloc el president, i en les quals
cada membre de l'òrgan, en ser cridat, respongui en
veu alta "sí", "no" o "m'abstinc". Seran secretes,
si ho sol.licita un terç dels membres de l'òrgan
col.legiat, les que es realitzin per papereta que cada membre
dipositi en una urna o bossa.
2. El sistema normal de
votació serà la votació ordinària.
3 Si el president ho considera
convenient, podrà proposar la votació per assentiment,
en els següents termes: demanarà si hi ha vots
en contra; si no n'hi ha, es considerarà votada afirmativament
la proposta. Si cal majoria qualificada, també es considerarà
atorgada.
Article 50
1. Hauran de constar a
l'acta els acords presos per l'òrgan col.legiat, el
sentit dels vots i, a petició dels interessats, una
explicació succinta del seu punt de vista.
2. Els membres dels òrgans
col.legiats que facin constar en acta llur vot contrari a
un acord adoptat, quedaran exempts de la responsabilitat que,
arribat el cas, pugui derivar-se'n.
CAPÍTOL
III. DELS ÒRGANS UNIPERSONALS
Secció
1a. Disposicions prèvies
Article 51
1. Els òrgans unipersonals
de la Universitat són el Rector, els vice-rectors,
el Secretari General, el Gerent, els vice-rectors associats,
el vice-secretari general, els vice-gerents, els degans, els
directors d'escola, departament o institut universitari, els
vice-degans i subdirectors d'escola, els secretaris de facultat,
escola, departament i d'institut universitari, els subdirectors
de departament i institut universitari, els presidents i secretaris
dels consells d'estudis i tots aquells que es puguin crear
d'acord amb l'article 10.4 dels Estatuts.
2. Els òrgans unipersonals
de la Universitat es regeixen pel present Acord normatiu,
si escau, per les disposicions contingudes en els Estatuts
de la Universitat i per la resta de disposicions que específicament
els regulin.
Secció
2a. Dels òrgans de suport i d'assessorament
del Rector
Subsecció
1a. Normes generals
Article 52
El Rector és la
màxima autoritat de la Universitat, en té la
representació, n'exerceix la direcció i executa
els acords dels òrgans col.legiats de caràcter
general.
Article 53
El Rector, per dur a
terme les seves altes comeses, comptarà amb els òrgans
de suport, assessorament i col.laboració necessaris.
Article 54
Són òrgans
consultius de la Universitat de les Illes Balears aquells
que tenen assignades expressament funcions d'informació,
consulta, assessorament o proposta.
Subsecció
2a. Del Consell Consultiu
Article 55
1. El Consell Consultiu
és l'òrgan superior d'assessorament del Rector.
Serà format per un màxim de dotze consellers,
que podran actuar en ple, en comissions o de manera individual.
2. Els consellers seran
nomenats pel Rector, entre persones d'especial i reconeguda
competència dins l'àmbit científic, cultural,
artístic, docent o professional. La Junta de Govern,
per majoria de dos terços dels seus membres, podrà
vetar els nomenaments dels membres del Consell Consultiu.
3. El Consell Consultiu
tindrà les funcions següents:
a) Deliberar i informar
sobre els assumptes sotmesos a la seva consideració
pel Rector.
b) Presentar al Rector
les propostes que tendeixin al perfeccionament de la Universitat
de les Illes Balears en qualsevol aspecte.
4. Els consellers, que
rebran el tractament d'"honrats senyors", tindran dret a ser
acreditats com a tals i a gaudir dels honors i preeminències
que els corresponguin. Així mateix, podran rebre les
dietes que siguin procedents per assistir a les sessions a
les quals els convoquin, i la indemnització per les
despeses que es puguin produir per desplaçament.
5. Els consellers cessaran
a petició pròpia, per decisió del Rector
o quan cessi el Rector que els nomenà.
Article 56
Un acord executiu regularà
el funcionament i l'organització del Consell Consultiu.
Subsecció
3a. Dels assessors
Article 57
1. El Rector, per exercir
millor les seves funcions i sota la seva responsabilitat directa,
podrà nomenar assessors. Llurs retribucions hauran
d'estar previstes al pressupost de la Universitat.
2. Els assessors cessaran
a petició pròpia, per decisió del Rector
o quan cessi el Rector que els nomenà.
Secció
3a. Dels vice-rectors associats
Article 58
Els membres del Consell
Executiu, quan ho considerin convenient per al bon funcionament
de les àrees de competència que tenen assignades,
podran proposar el nomenament de vice-rectors associats.
Article 59
1. Els vice-rectors associats,
que poden dependre del Rector, d'un vice-rector o del mateix
Consell Executiu, realitzaran les funcions que els encomanin,
o bé de caràcter general o bé de tipus
concret. A més a més, formen part de la Comissió
Associada. Els membres del Consell Executiu els podran delegar
funcions.
2. Podran percebre una
remuneració econòmica, en una quantia que el
Consell Executiu decidirà cas per cas.
3. El càrrec de
vice-rector associat és compatible amb qualsevol altre
càrrec acadèmic, tret de la condició
de membre del Consell Executiu.
4. Els vice-rectors associats
cessaran a petició pròpia, per decisió
del Rector o quan cessi el Rector que els nomenà.
Secció
4a. Del vice-secretari general
Article 60
El Secretari General,
quan ho consideri convenient, podrà proposar al Rector
el nomenament d'un vice-secretari general perquè l'ajudi
en l'exercici de les seves funcions, amb les competències
específiques que li delegui.
Article 61
1. El vice-secretari general
realitzarà les funcions que li encomani el Secretari
General, o bé de caràcter general o bé
de tipus concret.
2. Si fa al cas, podrà
percebre una remuneració econòmica, que serà
fixada pel Consell Executiu.
3. El càrrec de
vice-secretari general és compatible amb qualsevol
altre càrrec acadèmic, tret de la condició
de membre del Consell Executiu.
4. El vice-secretari general
cessarà a petició pròpia, per decisió
del Rector o quan cessi el Rector que el nomenà.
Secció
5a. Dels vice-gerents
Article 62
El Rector podrà
nomenar vice-gerents, entre el personal d'administració
i serveis, a proposta del Gerent, perquè l'ajudin en
l'exercici de les seves funcions, amb les competències
específiques amb què el Gerent els delegui.
Article 63
1. Els vice-gerents, si
escau, realitzaran les funcions que els encomani el Gerent,
o bé de caràcter general o bé de tipus
concret.
2. El Gerent serà
substituït en les seves funcions, quan sigui necessari,
per un vice-gerent, si n'hi ha, o per una persona proposada
pel Gerent i designada pel Rector.
Article 64
1. Els diversos centres
o edificis de la Universitat podran tenir assignat un administrador,
responsable d'àrea, que com a òrgan d'administració
exercirà les seves funcions sota la direcció
directa del Gerent i al qual correspondrà la gestió
dels serveis administratius i econòmics del centre
o edifici, com també la coordinació, si escau,
de la dels departaments que actuïn en el seu àmbit.
2. L'administrador, responsable
d'àrea, vetllarà per la legalitat de l'actuació
administrativa i expedirà els certificats acreditatius
dels documents o fets que constin a la secretaria del centre
o edifici; hom li atribuirà la custòdia dels
expedients administratius i acadèmics.
CAPÍTOL
IV. DE LES DIVISIONS
Article 65
La Junta de Govern, a
proposta del Consell Executiu i oïts els departaments
afectats, podrà crear divisions, constituïdes
per agrupacions de departaments amb àrees de coneixement
afins, per coordinar les activitats docents i investigadores
dels departaments integrats.
Article 66
Les divisions, que es
consitueixen per agrupacions de departaments i laboratoris,
són grans unitats de gestió administrativa
i acadèmica que permeten de combinar la necessària
connexió i interrelació administrativa i acadèmica
de les unitats d'abast inferior amb un grau suficient de descentralització.
Tindran com a competència prioritària la
coordinació dels departaments.
Article 67
L'estructuració
de la Universitat en divisions és competència
de la Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu. Un
acord normatiu en regularà la creació.
CAPÍTOL
V. DE LES SECCIONS DELS DEPARTAMENTS
Article 68
1. En un departament es
podran crear seccions departamentals si compta amb professors
que imparteixin docència a dos o més centres
dispersos geogràficament i les circumstàncies
així ho aconsellen.
2. En qualsevol cas, l'establiment
de seccions departamentals haurà de ser aprovat per
la Junta de Govern, amb informe previ raonat del departament
afectat.
3. Les seccions departamentals
seran dirigides per un catedràtic o professor titular
d'aquestes, elegit pel consell de departament. Correspon al
director de secció departamental de coordinar la labor
docent i investigadora que s'hi realitzi, i de gestionar les
directrius pressupostàries dins les línies fixades
pel consell de departament.
4. Una secció departamental
no podrà tenir en cap cas menys de tres professors
doctors.
5. L'acord normatiu de
creació de la secció garantirà i fixarà
les normes de coordinació funcional de la secció
amb el conjunt del departament; així mateix, regularà
la composició, la competència i el govern de
les seccions departamentals.
CAPÍTOL
VI. DELS CONSELLS D'ESTUDIS
Article 69
1. A cada ensenyament,
de primer o segon cicle, li correspondrà un consell
d'estudis, format per:
a) Com a mínim,
un representant de cada departament que tingui encarregada
docència en l'ensenyament determinat. En tot cas caldrà
que hi hagi, almenys, sis professors.
b) Una representació
dels estudiants matriculats a l'ensenyament, igual a la meitat
per excés del nombre de professors membres del consell.
2. La durada del mandat
dels membres del consell d'estudis esmentats a l'apartat a)
del número anterior serà de quatre anys. La
durada del mandat dels altres membres serà de dos anys.
3. El consell elegirà
d'entre els seus professors un president, president del consell
d'estudis, i, d'entre els seus membres, un secretari. El president
coordinarà l'acció del consell d'estudis i serà
el responsable de la seva actuació davant els òrgans
competents de la Universitat.
4. La Junta de Govern
dictarà la normativa necessària per regular
l'estructura, la composició orgànica i el funcionament
dels consells d'estudis; així mateix, quan les circumstàncies
ho aconsellin, podrà establir l'agrupament de diversos
consells d'estudis.
Article 70
1. Són competències
del consell d'estudis:
a) Garantir la coherència
i la interrelació de les matèries de cada ensenyament
en el marc dels plans d'estudis.
b) Proposar els professors
encarregats d'aconsellar i supervisar els currículums
individualitzats dels estudiants.
c) Coordinar els programes
de les assignatures que integrin els ensenyaments propis del
consell, d'acord amb la legislació vigent.
d) Elaborar les propostes
dels plans d'estudis i llurs modificacions, que caldrà
elevar a la Junta de Govern perquè les aprovi.
2. Les competències
de l'apartat anterior s'hauran d'entendre limitades per les
que corresponguin als altres òrgans de la Universitat,
i molt especialment als departaments.
Article 71
1. El Consell Executiu
elaborarà i aprovarà un reglament de règim
intern per als consells d'estudis, i també qualsevol
altra normativa complementària que els calgui.
2. El Consell Executiu
determinarà, dins el marc legal, la composició
numèrica dels consells d'estudis i de les juntes de
centre.
TÍTOL
II. DE LES ESTRUCTURES ESPECÍFIQUES DE SUPORT A LA
RECERCA I A LA DOCÈNCIA
CAPÍTOL
I. DELS SERVEIS UNIVERSITARIS
Secció
1a. Disposicions generals
Article 72
1. La Universitat de les
Illes Balears comptarà amb els serveis que resultin
necessaris per complir adequadament les seves funcions.
2. Els serveis dependran
del Rector o dels vice-rectors que designi el Consell Executiu.
3. La creació i
supressió dels serveis universitaris correspon a la
Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu.
4. Els serveis comptaran
amb un director nomenat pel Rector, amb l'acord previ del
Consell Executiu.
5. La Universitat haurà
de garantir que els seus serveis comptin amb el personal suficient
per dur a terme llurs comeses.
6. El Consell Executiu
aprovarà el reglament específic de cada servei.
7. Els directors i els
secretaris dels serveis, tenint en compte llurs comeses, podran
percebre una compensació econòmica amb càrrec
al pressupost de la Universitat.
Article 73
Una vegada creat un servei,
el Consell Executiu podrà, sense alterar-ne essencialment
els objectius, afegir-hi o llevar-ne comeses.
CAPÍTOL
II. DELS LABORATORIS
Article 74
1. Els laboratoris són
ens de la Universitat que subvenen a necessitats específiques
de la recerca i col.laboren en la docència del conjunt
de departaments, instituts i equips de recerca de la Universitat.
2. Els laboratoris seran
creats per acord executiu i dependran del Rector o d'un vice-rector.
3. Amb independència
de les seves funcions docents de tipus general, cada laboratori
podrà integrar el personal docent, de recerca i serveis
que s'hi adscrigui. Els laboratoris podran organitzar-se en
seccions.
4. Per acord executiu
es podrà crear la figura de coordinador general dels
laboratoris de la Universitat.
5 Els laboratoris seran
les unitats naturals per efectuar els contractes prevists
a l'article 11 de la LRU. Podran tenir pressupost propi, i
en aquest cas hom els podrà destinar una quota del
que ingressin per contractes.
6 La normativa pròpia
de cada laboratori, que ha d'aprovar el Consell Executiu,
preveurà la seva integració concreta en l'estructura
de la Universitat i la seva vinculació a una comissió,
general per a tots o específica, que regularà
la prestació dels serveis als diferents departaments,
instituts i equips de recerca, així com la prioritat
en l'adquisició de nous equips.
Article 75
1. Els laboratoris presten
serveis tant d'ajut a la docència com a l'estudi i
a la recerca. Podran, també, realitzar projectes de
recerca en el camp de la seva especialització.
2. Crear, modificar i
suprimir els laboratoris és competència del
Consell Executiu, a proposta del Rector o d'un vice-rector.
3. Correspon a la persona
que designi el Rector la gestió directa dels laboratoris.
4. En casos especials
i a proposta del Rector, el Consell Executiu podrà
assignar personal docent als laboratoris.
5. Es podran crear o establir
laboratoris mixtos en col.laboració amb altres universitats
o amb altres entitats públiques o privades. En aquest
cas, caldrà un conveni o un protocol específic
per crear-los. Dins el marc del dit conveni i de la present
normativa, un acord executiu regularà el fucionament
dels laboratoris mixtos.
6. El Rector, a proposta
del Consell Executiu, nomenarà els directors de laboratori.
7. El Consell Executiu
podrà establir l'agrupació o divisió
de laboratoris.
8. L'organització
i el funcionament dels laboratoris es desenvoluparan per acord
executiu.
TÍTOL
III. DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
CAPÍTOL
I. Disposicions generals
Article 76
La Universitat de les
Illes Balears ajustarà la seva actuació a les
prescripcions procedimentals establertes a la present normativa,
sens perjudici de les disposicions de dret necessari que li
siguin aplicables.
Article 77
La tramitació administrativa
es realitzarà d'acord amb els principis d'economia,
coordinació, celeritat, eficàcia i eficiència
que presidiran les actuacions que el present Acord normatiu
estableix.
Article 78
1. El procediment s'impulsarà
d'ofici en tots els seus tràmits.
2. Els expedients es despatxaran
ajustant-se a l'ordre rigorós d'incoació d'afers
de natura homogènia, llevat que l'òrgan jeràrquic
superior autoritzi motivadament i per escrit una altra cosa.
3. La infracció
del que estableix el present article dóna lloc a responsabilitat
administrativa del funcionari o de l'autoritat que l'hagi
realitzada.
CAPÍTOL
II. Del Registre
Article 79
1. A la Universitat de
les Illes Balears hi haurà un Registre General perquè
hi consti amb claredat l'entrada dels documents que es rebin
i la sortida dels que hagin estat despatxats definitivament.
2. El Registre General
romandrà obert al públic tots els dies hàbils
durant les hores que fixarà el Consell Executiu, a
l'efecte del punt 4 d'aquest article.
3. L'existència
d'un únic Registre General s'entendrà sens perjudici
de la seva organització desconcentrada, ja que s'adaptarà
a les característiques de l'organització dels
serveis administratius de la Universitat.
4. Els membres de la comunitat
universitària de la Universitat de les Illes Balears
hauran de presentar els escrits que vulguin fer valer davant
la Universitat en aquest Registre General, llevat que hi hagi
causa justificada per no fer-ho. Amb aquesta finalitat i per
a aquests membres, es fixarà dia i hora en què
acaba el termini.
Article 80
El Registre General estarà
establert de forma que garanteixi la constància de
l'entrada i sortida dels documents que tinguin com a destinatari
o expedeixi la Universitat, sempre que legalment sigui necessari.
Els llibres o el suport documental del Registre no podran
sortir sota cap pretext de les dependències de la Universitat.
S'accedirà a llur contingut, si fa al cas, mitjançant
consulta dels esmentats llibres o del suport documental en
el lloc en què es trobin custodiats, o mitjançant
l'expedició de certificats i testimoniatges.
Article 81
1. Els assentaments del
Registre contindran referència exacta de cadascun dels
documents que es trametin des de la Universitat o que s'hi
rebin, i a l'efecte dels d'entrada, hauran de constar-hi els
següents punts:
a) Número d'ordre
correlatiu.
b) Data del document,
amb indicació del dia, mes i any.
c) Data d'ingrés
del document a les oficines del Registre.
d) Procedència
del document, amb indicació de l'òrgan o persona
que el subscriu.
e) Extracte, ressenya
o breu referència de l'assumpte comprès en el
cos de l'escrit registrat.
f) Unitat administrativa
a què correspon de conèixer-ne, si escau.
g) Llengua en què
està redactat el document i
h) Observacions per a
qualsevol anotació que en cas determinat pugui convenir.
2. Els assentaments de
sortida es referiran a aquests conceptes:
a) Número d'ordre.
b) Data del document.
c) Data de sortida.
d) Unitat administrativa
de què procedeix, si escau.
e) Òrgan o particular
al qual es dirigeix.
f) Extracte del contingut.
g) Referència,
si escau, a l'assentament d'entrada.
h) Llengua en què
està redactat el document i
i) Observacions.
3. Els assentaments han
de fer-se de forma clara i concisa, sense esmenes ni raspadures,
que, si n'hi ha, seran validades.
Article 82
S'anotaran al Registre
de Sortida, si fa al cas, els oficis, notificacions, ordres,
comunicacions, certificats, expedients o resolucions que emanin
dels òrgans o personal de la Universitat.
Article 83
Registrat un document,
s'hi estamparà nota indicativa de la data en què
s'inscriu, d'entrada o sortida.
Article 84
Si al document presentat
al Registre no hi ha totes les dades exigides per la legislació
reguladora del procediment administratiu, es requerirà
qui l'ha signat perquè, en el termini de deu dies,
repari la falta o trameti els documents preceptius, amb advertiment
que si no ho fa així s'arxivarà sense altre
tràmit
Article 85
El lliurament i la recepció,
l'obertura i la tramitació dels plecs de proposicions
per optar a subhastes o concursos i llurs documents complementaris
se sotmetran al que es disposa especialment a la seva
pròpia convocatòria i, subsidiàriament,
al Reglament de contractació.
Article 86
Els escrits podran presentar-se
acompanyats del document o dels documents en què basin
el seu dret els interessats, siguin originals, testimoniatges
o còpia acarada de l'original, que compararà
l'encarregat del Registre.
Article 87
1. Qualsevol persona que
presenti un document al Registre podrà sol.licitar
rebut gratuït on consti dia i hora de presentació
i succinta referència de l'assumpte.
2. El rebut serà
prova de l'hora en què el document ingressà
al Registre. En lloc de rebut podrà lliurar-se còpia
segellada del document.
Article 88
Un cop efectuada la inscripció,
es classificaran els documents ingressats i es procedirà
a distribuir-los entre les distintes oficines, on s'anotaran,
si escau, al Registre parcial i s'uniran a llurs antecedents,
si n'hi ha, o s'obrirà o iniciarà expedient,
si escau, i es tramitaran pertinentment.
Article 89
Per a la sortida de documents,
cada unitat administrativa enviarà els que hagin d'expedir-se
al Registre, que els cursarà i retornarà a la
dependència d'origen després d'estampar-hi el
segell en què consti la data de sortida.
Article 90
Quant als assentaments
dels llibres de registre, podran expedir-se certificats autoritzats
pel secretari.
CAPÍTOL
III. Dels expedients
Article 91
La capacitat d'obrar,
la legitimació i la representació dels interessats
davant la Universitat de les Illes Balears es regularan pel
present Acord normatiu i, subsidiàriament, per la legislació
sobre procediment administratiu, i en particular pel que s'estableix
als articles 22 a 24 de la Llei de procediment administratiu.
Article 92
Els tràmits dels
expedients se simplificaran en la mesura que sigui possible,
i preservaran, en qualsevol cas, les garanties i els drets
de defensa dels interessats.
Article 93
1. Els terminis es comptaran
sempre a partir del l'endemà del dia que tingui lloc
la notificació o publicació de l'acte de què
es tracti.
2. En els terminis assenyalats
per dies es computaran únicament els que siguin hàbils,
i se n'exclouran els festius a la Comunitat Autònoma
de les Illes Balears, sens perjudici del que s'estableix a
l'article 76 d'aquesta normativa.
3. Si el termini es fixa
en mesos, aquests es computaran de data a data. Si en el mes
de venciment no hi ha dia equivalent a aquell en què
es comença el còmput, s'entendrà que
el termini expira el darrer dia del mes.
4. Si el termini es fixa
en anys, aquests es consideraran naturals en tot cas.
5. Si el darrer dia del
termini assenyalat per anys o per mesos és inhàbil,
es considerarà prorrogat al primer dia hàbil
següent.
6. Els escrits que només
afectin els membres de la comunitat universitària de
la UIB s'han de dipositar al registre de la UIB, i els terminis
acaben a les 15.00 del dia assenyalat.
Article 94
Iniciat un expedient,
la Universitat està obligada a resoldre'l expressament.
No obstant l'anterior, s'aplicarà la legislació
sobre procediment administratiu pel que fa al silenci administratiu.
Article 95
La caducitat dels expedients
administratius es regirà per la legislació sobre
procediment administratiu.
CAPÍTOL
IV. Dels interessats
Article 96
Els interessats en un
expedient administratiu tindran dret a conèixer, en
qualsevol moment, l'estat de la tramitació i demanar
la informació oportuna.
Article 97
La Universitat de les
Illes Balears adoptarà les mesures adequades per facilitar,
en el tràmit de vista i audició de l'interessat,
la reproducció dels documents dels expedients necessaris
per a la defensa dels drets i interessos legítims d'aquest.
Article 98
El Consell Executiu precisarà
qui són els interessats als efectes de l'article 96.
CAPÍTOL
V. De les notificacions
Article 99
1. Es notificaran als
interessats els actes que afectin llurs drets o interessos,
en el termini màxim de deu dies a partir de llur data.
2. La notificació
haurà de fer-se mitjançant lliurament de còpia
íntegra de l'acte de què es tracti.
3. S'hi haurà d'expressar,
a més a més, si l'acte notificat és o
no definitiu en via administrativa, i, si fa al cas, els recursos
que siguin procedents en contra seu, l'òrgan davant
el qual s'han de presentar i el termini per interposar-los,
sens perjudici que els interessats puguin interposar qualsevol
altre recurs que considerin oportú.
4. No obstant això,
les notificacions defectuoses tindran efecte a partir de la
data en què l'interessat manifesti expressament que
té l'acte per notificat, o s'interposi el recurs pertinent.
5. Així mateix
tindran efecte, pel decurs de sis mesos, les notificacions
fetes personalment a l'interesssat que, tot i contenir el
text íntegre de l'acte, hagin omès un altre
requisit, llevat que l'interessat faci una protesta formal,
dins l'esmentat termini, per demanar que es rectifiqui la
deficiència.
6. La Universitat de les
Illes Balears podrà requerir la presència dels
seus empleats per lliurar-los comunicacions, i encara que
es neguin a recollir-les, la notificació es tindrà
per lliurada.
Article 100
1. La resolució,
el desistiment, la renúncia al dret en què es
fonamenta la sol.licitud i la declaració de caducitat
posen fi al procediment.
2. Els actes administratius
resolutoris seran motivats amb una referència succinta
dels fets i fonaments jurídics, amb la identificació
de les normes aplicables i, si escau, del règim de
recursos que sigui procedent.
3. La resolució
decidirà sobre totes les qüestions plantejades
pels interessats i altres de derivades de l'expedient.
4. La Universitat de les
Illes Balears podrà realitzar la revisió d'ofici
dels seus actes administratius.
CAPÍTOL
VI. De la publicitat i constància de les resolucions
i els acords
Article 101
Les resolucions i els
acords que adoptin els òrgans de govern de la Universitat,
quan tinguin caràcter decisori, es publicaran i notificaran
en la forma prevista per la llei i els Estatuts.
Article 102
El llibre d'actes dels
òrgans col.legiats de govern ha d'estar prèviament
foliat i enquadernat, legalitzat cada full amb el segell de
l'òrgan o de la Universitat de les Illes Balears, i
expressarà a la primera pàgina, mitjançant
diligència d'obertura signada pel secretari, el nombre
de folis i la data en què s'inicia la transcripció
de les actes.
Article 103
1. No obstant el que es
disposa a l'article anterior, si s'utilitzen mitjans tècnics
per transcriure les actes, els llibres, composts de fulls
mòbils, hauran de confeccionar-se d'acord amb les regles
següents:
a) Haurà d'utilitzar-se,
en tot cas, el paper de la Universitat o el paper numerat.
b) El paper adquirit per
a cada llibre, que ho serà amb numeració correlativa,
es farà constar a la diligència d'obertura signada
pel secretari, que expressarà a la primera pàgina
les sèries, els números i la data d'obertura
en què s'inicia la transcripció de les actes.
A més, els fulls aniran segellats amb el segell de
l'òrgan o de la Universitat i numerats correlativament
a partir del número 1, independentment del número
del timbre.
c) Aprovada l'acta, el
secretari la farà transcriure mecanogràficament,
per ordinador o el mitjà mecànic que s'empri,
sense esmenes ni obliteracions, les quals, si se'n produeixen
involuntàriament, es validaran. Al final de cada acta
es farà constar, per diligència, el número,
la classe i la numeració de tots i cadascun dels folis
del paper numerat en què hagi quedat estesa.
d) Com a garantia i seguretat
de tots i cadascun dels fulls solts fins a l'enquadernació,
es prohibeix alterar l'ordre numèric dels folis descrits
a la diligència d'obertura, i s'hauran d'anul.lar per
diligència en els casos d'error en l'ordre de transcripció
o en llur contingut.
e) Quan tots els folis
reservats a un llibre estiguin ja escrits o si se n'han anul.lat
els darrers per diligència, o si ja no hi cap íntegrament
l'acta de la sessió que correspongui de passar al llibre,
es procedirà a enquadernar-lo. A cada tom el secretari
estendrà diligència, amb el vist-i-plau del
president de l'òrgan, indicativa del nombre d'actes
que comprèn i de l'acta inicial i la final.
2. L'adopció del
sistema de fulls mòbils exigirà l'acord exprés
de l'òrgan col.legiat, a proposta del seu president.
Article 104
El secretari custodiarà
el llibre d'actes, sota la seva responsabilitat, a les dependències
de l'òrgan col.legiat.
Article 105
Els certificats de tots
els actes, resolucions i acords dels òrgans de govern
de la Universitat, com també les còpies i els
certificats dels libres i documents del l'òrgan, els
expedirà el secretari.
Article 106
1. Els acords o les resolucions
dels òrgans de la Universitat que tinguin com a destinataris
una pluralitat indeterminada de subjectes, com també
aquells per als quals no sigui exigible la notificació
personal, no produiran efectes si no han estat publicats al
Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears,
sens perjudici del que, si escau, s'hagi de publicar al Butlletí
Oficial de l'Estat o al Bolletí Oficial de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears.
2. El Rector, per acord
del Consell Executiu, procurarà fer publicar al Butlletí
Oficial de l'Estat els acords de relleu i transcendència
especials.
TÍTOL
IV. DEL RÈGIM JURÍDIC
Article 107
1. La Universitat de les
Illes Balears, com a Administració pública,
gaudeix dels privilegis i potestats propis d'aquesta, amb
les excepcions que les lleis estableixin.
2. Són, en tot
cas, prerrogatives de la Universitat de les Illes Balears:
a) La presumpció
de legitimitat i l'executorietat dels seus actes, com també
els poders d'execució forçosa i revisió
en via administrativa.
b) La potestat de sanció
dins els límits establerts a la LRU i als Estatuts.
c) Les facultats que reconeix
a l'Estat la legislació vigent sobre contractació
administrativa.
d) La facultat d'utilitzar
el procediment de constrenyiment administratiu i la recuperació
d'ofici dels seus béns en els termes establerts per
l'Administració de l'Estat a la legislació vigent.
e) La inembargabilitat
dels seus béns i drets, i els privilegis de prelació
i preferència reconeguts a les finances públiques
per cobrar els seus crèdits, sens perjudici dels que
corresponguin en aquesta matèria a les finances de
l'Estat i, tot això, en igualtat de drets amb qualssevol
institucions públiques i, en tot cas, amb submissió
al que estableix la legislació vigent sobre la matèria.
f) L'exempció de
l'obligació de donar tota casta de garanties o caucions
davant els organismes administratius i davant els jutges i
tribunals de qualsevol jurisdicció, d'acord amb el
que estableixi la legislació vigent.
3. La Universitat de les
Illes Balears, en l'exercici de la seva plena personalitat
jurídica i autonomia universitària, podrà
adquirir, posseir, retenir, gravar i alienar qualsevol classe
de béns, tant mobles com immobles, amb subjecció
al que estableix la legislació vigent.
Article 108
1. Els actes de la Universitat
de les Illes Balears són immediatament executius, llevat
d'aquells casos en què una disposició legal
estableixi el contrari o si se'n suspèn l'eficàcia
de conformitat amb la llei.
2. L'eficàcia quedarà
demorada si així ho exigeix el contingut de l'acte
o si està supeditada a la notificació i publicació
d'aquest.
Article 109
1. De conformitat amb
el que disposa la Llei reguladora de la jurisdicció
contenciosa administrativa, i com a requisit previ a la interposició
del recurs contenciós administratiu contra resolucions
i acords dels òrgans de la Universitat de les Illes
Balears que exhaureixin la via administrativa, haurà
de formular-se recurs de reposició, que s'haurà
de presentar davant l'òrgan que hagi dictat la resolució
o l'acord en el termini d'un mes.
2. No obstant això,
el recurs de reposició serà potestatiu en els
casos en què tingui aquest caràcter, segons
el que es disposa a l'esmentada Llei reguladora de la jurisdicció
contenciosa administrativa.
Article 110
1. Dins l'àmbit
de les seves competències, exhaureixen la via administrativa
les resolucions i els acords dels següents òrgans:
a) Rector.
b) Claustre universitari.
c) Junta de Govern.
d) Consell Social.
2. Les resolucions i els
acords dels altres òrgans de govern podran ser objecte
de recurs d'alçada davant el Rector, el qual en podrà
decretar la suspensió cautelar si les circumstàncies
ho aconsellen.
Article 111
No es podran exercitar
accions fundades en el Dret privat o laboral contra la Universitat
de les Illes Balears sense reclamació prèvia
davant la mateixa Universitat. La dita reclamació es
tramitarà i resoldrà per les normes contingudes
a la legislació reguladora del procediment administratiu.
Article 112
La Universitat de les
Illes Balears podrà revisar les seves resolucions i
els seus acords en els termes i amb l'abast que s'estableix
a la legislació reguladora del procediment administratiu.
Article 113
La Universitat està
legitimada per impugnar les disposicions i els actes de les
Administracions de l'Estat i de la Comunitat Autònoma
que lesionin la seva autonomia, tal com aquesta autonomia
resulta garantida per la Constitució i la Llei Orgànica
11/1983, de 25 d'agost, i per la jurisprudència del
Tribunal Constitucional.
Article 114
La Universitat té
l'obligació d'exercir les accions necessàries
per defensar els seus béns i drets.
Article 115
1. Correspon al Rector
i a la Junta de Govern, indistintament, d'aprovar l'exercici
de qualssevol accions que es considerin pertinents contra
una infracció dels Estatuts o en defensa de llurs interessos
legítims, fins i tot contra l'Estat.
2. La defensa en judici
de la Universitat correspon al Secretari General o a aquells
membres del Servei d'Assessorament Jurídic que delegui,
sempre que compleixin els requisits de titulació i
col.legiació, si escau; a aquest efecte el Rector
atorgarà el poder corresponent, tret que per legislació
processal es permeti la defensa en judici de la Universitat
sense que calgui apoderament.
3. No obstant el que es
disposa al paràgraf anterior, el Rector, quan ho consideri
convenient, podrà encomanar la defensa i protecció
processals a lletrats i procuradors.
4. La formulació
de consulta al Consell d'Estat s'haurà de tramitar
a través de l'òrgan competent en matèria
d'ensenyament universitari.
TÍTOL
V. DEL RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER
Article 116
La Universitat de les
Illes Balears gaudeix d'autonomia econòmica i financera
en els termes establerts a la Llei de reforma universitària,
als seus Estatuts i en aquesta normativa.
Article 117
1. El patrimoni de la
Universitat de les Illes Balears és constituït
pel conjunt dels béns, drets i accions que li pertanyin.
2. La Universitat assumeix
la titularitat dels béns estatals de domini públic
que es trobin afectes al compliment de les seves funcions,
com també dels que en el futur destinin a aquests mateixos
fins l'Estat o la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Article 118
L'administració
i disposició dels béns de domini públic,
com també dels patrimonials, la titularitat dels quals
correspongui a la Universitat, es regiran per les normes establertes
als Estatuts i en aquesta normativa, sens perjudici del que
disposi la legislació bàsica de l'Estat en desenvolupament
de l'article 149.1.18 de la Constitució.
Article 119
Els béns de la
Universitat afectats al compliment dels seus fins, els actes
que per al desenvolupament immediat d'aquests fins es realitzin
i els rendiments d'aquests gaudiran d'exempció tributària.
Article 120
Si mitjançant la
norma legal s'atribueixen a les universitats les corresponents
potestats perquè siguin exercides d'acord amb llurs
Estatuts i aquesta normativa, els òrgans que s'indiquen
a continuació adoptaran els actes que s'atribueixen
a cadascun:
a) Sens perjudici del
que estableix l'article 53.3 de la Llei de reforma universitària,
correspondrà a la Junta de Govern, amb la proposta
prèvia del Consell Executiu, d'acordar de desafectar
els béns de domini públic, com també
d'alienar, permutar o cedir béns patrimonials el valor
dels quals, segons taxació pericial, excedeixi els
cent milions de pessetes.
b) Correspondrà
al Consell Executiu d'autoritzar alienacions de béns
patrimonials de la Universitat el valor dels quals, segons
taxació pericial, excedeixi els deu milions de pessetes
i no superi la xifra de cent milions de pessetes.
c) Correspondrà
al Rector d'establir per acord les alienacions de béns
patrimonials el valor dels quals, feta la taxació pericial
prèvia, sigui inferior a deu milions de pessetes.
d) Les quantitats indicades
als apartats a), b) i c) seran revisades anualment, i s'augmentaran
o es disminuiran segons que augmentin o disminueixin els índexs
de preu al consum (IPC), o el seu equivalent, que publiqui
l'Institut Nacional d'Estadística o l'organisme que
en endavant el substitueixi.
Article 121
La Universitat de les
Illes Balears elaborarà i mantindrà actualitzat
l'inventari dels seus béns, drets i accions, amb l'única
excepció dels de caràcter fungible.
Article 122
1. El pressupost de la
Universitat de les Illes Balears serà públic,
únic i equilibrat. Comprendrà la totalitat de
les despeses i els ingressos que realitzarà la Universitat
durant un any natural. El procediment de discutir-lo i aprovar-lo
a la Junta de Govern seguirà el de lectura única.
2. Tota activitat econòmica
i financera de la Universitat es durà a terme d'acord
amb el que s'especifiqui al pressupost.
3. L'estat d'ingressos
recollirà tots els punts enumerats a l'article 54.3
de la Llei de reforma universitària, i l'estat de despeses
s'elaborarà de conformitat amb la classificació
i els requisits regulats a l'article 54.4 de la mateixa llei.
Article 123
L'aprovació dels
pressuposts i del programa d'inversió plurianual durà
implícita la declaració d'utilitat pública
a efectes expropiatoris de les obres i instal.lacions recollides
als documents i programes corresponents.
Article 124
El Rector podrà
seguir l'informe raonat d'un assessor intern per adquirir
béns d'alta complexitat tècnica, d'acord amb
la legislació vigent.
TÍTOL
VI. DE LA RECERCA
Article 125
La recerca és un
dret i un deure dels professors, que es durà a terme
fonamentalment als departaments i instituts universitaris.
La Universitat de les Illes Balears assegurarà el desenvolupament
de les activitats investigadores i adoptarà a l'efecte
les mesures organitzatives i pressupostàries que les
garanteixin. Dins llurs possibilitats, i d'acord amb les normes
dels departaments, els estudiants podran iniciar-se i participar
en tasques investigadores sota la direcció d'un professor
del propi departament.
Article 126
1. Els programes de recerca
que es duguin a terme proporcionaran, en la mesura en què
sigui possible, el suport científic i tècnic
per al desenvolupament social i econòmic de la comunitat.
2. La coordinació
de projectes de recerca i la planificació i la realització
de programes comuns, com també el control dels contractes
subscrits entre la Universitat i altres entitats, s'atribuiran
a la persona o l'òrgan que designi el Consell Executiu.
Article 127
La Universitat de les
Illes Balears, per complir millor els seus fins de recerca
i de servei a la societat, potenciarà al màxim
els contractes amb entitats públiques o privades, o
amb persones físiques, com també la realització
de treballs de recerca específics.
Article 128
1. La Universitat de les
Illes Balears no autoritzarà aquells contractes que
presentin una disparitat substancial entre el preu de mercat
i el preu del treball que calgui realitzar com a conseqüència
de la contractació.
2. Els contractes que
executin els professors de la Universitat o els departaments
contindran una clàusula que exoneri de responsabilitat
la Universitat de les Illes Balears com a institució.
Només si el Rector indica que els resultats del treball
expressen el parer oficial de la Universitat de les Illes
Balears, tindran aquest caràcter.
Article 129
Les patents d'invenció,
les marques i els models d'utilitat que es registrin com a
conseqüència de treballs duts a terme a departaments
i instituts de la Universitat de les Illes Balears quedaran
subjectes a la normativa general vigent.
En tot cas:
a) Els derivats de treballs
finançats per la Universitat seran propietat seva,
encara que es reconeixerà als investigadors implicats
l'autoria de la patent o marca o el resultat de la seva explotació.
b) Per als que es produeixin
com a conseqüència de treballs desenvolupats en
virtut de contractes, hom s'atindrà al que s'estipuli
en aquests contractes.
c) El Consell Executiu
haurà d'autoritzar les transferències de resultats
de la recerca que no hagi estat objecte de contracte efectuada
pel personal docent.
Article 130
El personal docent de
la Universitat podrà formar equips de recerca, en els
quals es podran adscriure, temporalment i en les condicions
reglamentàries que siguin aplicables, estudiants i
persones alienes a la Universitat.
Article 131
1. Els equips de recerca
podran ser promoguts per més d'un departament o institut
i comprendre persones pertanyents a més d'una d'aquestes
unitats, com també a altres universitats o institucions.
En el cas que el director de l'equip no pertanyi a la Universitat
de les Illes Balears, un dels membres que hi pertanyi serà
nomenat responsable d'aquesta als efectes administratius.
2. Durant l'execució
dels programes específics de recerca, es farà
ús del material inventariable adquirit amb càrrec
a aquests programes sota la responsabilitat dels equips corresponents.
El Consell Executiu donarà, si escau, les normes adequades
per usar ulteriorment aquest material.
DISPOSICIÓ
ADDICIONAL
Els dubtes que puguin
sorgir en l'aplicació de l'Acord normatiu de regiment
de la Universitat seran resolts pel Consell Executiu, amb
l'assessorament dels Serveis Jurídics de la Universitat.
DISPOSICIÓ
TRANSITÒRIA
Fins que no s'aprovin
definitivament les directrius generals dels nous plans d'estudis,
el Consell Executiu podrà adoptar les mesures necessàries
i convenients per assegurar el bon funcionament dels consells
d'estudis i l'aplicació correcta dels preceptes que
els regulen.
DISPOSICIÓ
DEROGATÒRIA
Queden derogades les disposicions
de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix el
present Acord normatiu.
DISPOSICIONS
FINALS
Primera
Es faculta el Consell
Executiu perquè dicti les disposicions necessàries
per desenvolupar el present Acord normatiu.
Segona
El present Acord normatiu
entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al
Full Oficial de la Universitat.
Ho faig publicar perquè se'n prengui
coneixement i tengui els efectes que corresponguin.
