EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’article 77 de l’Acord normatiu 9717/2011, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears (FOU núm. 346, de 18 de març), seguint els mateixos passos del precedent Acord normatiu 1308/1991, de 29 de gener, estableix que els laboratoris són unitats que subvenen a necessitats específiques de la recerca i col·laboren amb els departaments, instituts universitaris de recerca i equips de recerca de la Universitat. Així mateix, el mateix article en determina el marc normatiu.

Per la seva banda, l’article 1 de l’Acord normatiu 7249/2005, de 17 de juny, pel qual s’aprova la normativa sobre laboratoris de la UIB (FOU núm. 253, de 24 de juny), modificat per l’Acord normatiu 9836/2011, de 20 de maig, estableix que els laboratoris d’investigació són unitats preferentment interdisciplinàries formades per investigadors de la UIB i dels seus instituts d’investigació que es dediquen a desenvolupar investigacions en comú i íntimament relacionades amb els objectius del laboratori. Així mateix, afegeix que la creació d’aquests laboratoris permetrà la racionalització i l’aprofitament més efectiu dels recursos propis de la Universitat.

Els recursos hídrics de les Illes Balears constitueixen un camp d’estudi de màxim interès, ateses les condicions específiques del medi físic i social de l’arxipèlag.

La primera limitació al voltant d’aquests recursos deriva de les mateixes dimensions insulars: el conjunt de totes les illes té una superfície propera als 5.000 km² (Mallorca 3.540 km², Menorca 693 km², Eivissa 541 km² i Formentera 82 km²). Aquesta condició redueix la capacitat de captació de recursos. Al mateix temps, la notòria articulació del litoral (amb una longitud de costa superior als 1.400 km) provoca que el flux hídric acabi el recorregut de manera relativament ràpida cap a la mar, alhora que crea una línia de contacte entre les aigües insulars i les marítimes que facilita potencials problemes de salinització derivats de la intrusió marina.

Per altra banda, les aigües disponibles són aportades per les pluges, que són les pròpies d’un clima mediterrani. En aquest cas, les limitacions no són tan sols les quantitats totals de les precipitacions (que es podrien avaluar per al conjunt insular en uns 500 mm anuals), sinó la irregular distribució interanual, intermensual i diària. Les pluges es produeixen de setembre a maig, concentrades en uns relativament pocs episodis sovint torrencials, ja que són gairebé inexistents durant els mesos de l’estiu meteorològic, en què coincideix la manca d’aportacions amb temperatures elevades i es generen condicions d’aridesa.

Els magres i variables recursos hídrics han de ser suficients per abastar una població que s’ha vist sotmesa a un creixement molt important en temps molt breus, per tal com ha passat dels 796.483 habitants l’any 1998 a 1.104.479 el gener de 2015. Aquesta població resident s’incrementa notòriament per l’arribada del flux turístic els mesos d’estiu, es dobla pràcticament en el moment àlgid de la temporada vacacional i arriba a cotes màximes de pressió humana les darreres setmanes de juliol i començament d’agost, fins a assolir extrems superiors als dos milions de persones. Tot això es tradueix en una forta pressió territorial (especialment notòria a les zones costaneres) sobre els recursos hídrics i en la consegüent sobrecàrrega dels sistemes de tractament de les aigües residuals. Hom pot dir que quan s’exploten més recursos és en el període més inadequat i a la franja més sensible (el litoral).

Els recursos disponibles són bàsicament de tipus subterrani, afavorits per la permeabilitat del terreny illenc, i circulen a través de materials aqüífers composts en general per roques de tipus carbonatat i en menor mesura sediments quaternaris. El cabal subterrani és explotat mitjançant una xarxa de pous força densa i amb una capacitat legal d’extracció clarament sobredimensionada. Hi ha uns seixanta mil pous documentats per l’Administració hidràulica (uns disset mil dels quals estan informatitzats) i amb drets d’extracció d’aigua que superen els 250 hm³, xifra superior a la dels recursos hídrics subterranis disponibles. Afortunadament, aquests valors potencials d’extracció no s’assoleixen totalment en la realitat, però s’hi podria arribar sense que l’Administració ho pogués impedir. Això no obstant, el grau d’explotació anual dels recursos subterranis mitjans disponibles ja assoleix el 90,5% a l’illa de Mallorca, el 155% a Menorca i el 109% a Eivissa. De manera que aquestes dues darreres illes presenten una capacitat hídrica clarament sobreexplotada. En conseqüència, ha estat necessari posar en funcionament plantes dessaladores d’aigua de mar a Palma, Andratx i Alcúdia a l’illa de Mallorca, a Ciutadella a l’illa de Menorca i a Sant Antoni i Santa Eulàlia a l’illa d’Eivissa, a més de la dessaladora de Formentera. D’altra banda, per a l’abastament de la ciutat de Palma hi ha també una planta de dessalatge que tracta l’aigua salabrosa que s’extreu de captacions subterrànies (planta de Son Tugores).

Aquests recursos subterranis es troben en aqüífers fonamentalment carbonatats, amb processos càrstics i, per tant, vulnerables. Majoritàriament en contacte amb la mar i afectats per intrusió salina en major o menor mesura.

Les mateixes condicions geològiques que posen en risc els recursos ajuden a la presència de fonts i surgències relativament abundoses en alguns espais insulars. Aquests dolls, a més d’haver configurat paisatges de l’aigua històricament, encara aporten actualment una part indispensable dels recursos, no tan sols a àrees rurals poc habitades, sinó fins i tot a la major aglomeració urbana del territori insular.

Les aigües superficials, malgrat que no hi ha cursos permanents, tenen un paper fonamental com a agents de redistribució dels recursos pluviomètrics, alhora que actuen en el modelat del territori. Els torrents constitueixen corredors ecològics de màxim interès, alhora que constitueixen uns elements de risc territorial innegable. L’aprofitament mitjançant embassaments artificials ha fet que també es configurin com una font complementària, i de fet la regulació de la capçalera de determinats cursos de muntanya aporta uns recursos mitjans interanuals de 7 hm³.

La pressió social sobre els recursos hídrics s’exerceix des de diversos sectors productius i amb característiques diferenciades.

L’activitat agrícola i ramadera ha estat històricament la que ha requerit més recursos. En especial, el consum fou especialment exagerat fins al final del segle XX. Factors com la utilització de tècniques de reg més eficients i la mateixa decadència del mercat hortícola han determinat una estabilització de les extraccions agrícoles. Això no obstant, l’agricultura intensiva ha provocat una forta contaminació per nitrats, la qual cosa ha obligat, a instàncies de la Comissió Europea, a incrementar de manera important el nombre de zones declarades «vulnerables», sobre les quals s’haurien d’aplicar mesures concretes i no merament justificacions burocràtiques, que no sempre s’ajusten a la realitat.

La principal demanda d’aigua és per al consum urbà, fins al punt que actualment s’hi dedica un 70 per cent de les extraccions. La generació d’aigües residuals que impliquen crea un problema afegit, perquè el mal estat de moltes xarxes de clavegueram urbà també contribueix a la contaminació. D’altra banda, hi ha més de seixanta mil habitatges aïllats en sòl rústic (per segons quins autors, uns cent mil), que en la major part de casos tenen sistemes poc eficients de tractament de les aigües residuals, que s’acaben infiltrant per les fosses sèptiques. D’aquesta manera, la contaminació per nitrats s’universalitza tant a les àrees properes als nuclis urbans com a les hortes.

Si s’entenen les aigües d’una manera integrada, hi ha altres problemes ambientals notoris.

 Els cursos fluviotorrencials han estat i són constantment alterats. Aquesta modificació afecta també la mateixa llera, sovint impermeabilitzada i amb les geoformes totalment alterades. Igualment s’ha canviat la vegetació que els acompanya, amb una destrucció sistemàtica de les formacions de la ribera. D’aquesta manera es perd la funció de connectivitat biològica i de protecció enfront de riscs com les inundacions i la contaminació.

La mateixa pressió humana que afecta els torrents també ha modificat les zones humides, tant a les albuferes com als estanyols litorals. Aquestes àrees lacustres tenen un interès biogeogràfic fonamental, a més d’acomplir funcions de laminació d’esdeveniments extrems.

En vista de tot el que s’ha indicat, la Universitat de les Illes Balears, com a entitat de referència en el camp de la investigació i la formació en el nostre àmbit territorial, ha de participar activament en el camp assenyalat, i més tenint en compte que és un campus d’excel·lència en el camp de l’aigua.

En virtut de tot això, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de les competències que li atribueixen l’article 27.1.h) dels Estatuts de la Universitat i l’article 3 de l’Acord normatiu 7249/2005 esmentat, ha acordat de crear l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears com a laboratori d’aquesta universitat en els termes següents:

Article 1. Creació

Es crea l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears com a laboratori de la Universitat de les Illes Balears i com a estructura cientificotècnica de la Universitat.

Article 2. Objectius

Els objectius de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears són:

1. Constituir un lloc de trobada multidisciplinari, que treballi a manera d’enllaç entre els investigadors que tracten el tema hidrològic des de totes les òptiques. I alhora connectar amb la societat. Paral·lelament, funcionarà com a laboratori d’idees que generi solucions i noves perspectives en l’estudi dels recursos hídrics i la seva gestió.
2. Funcionar com una entitat independent que actuï en la transferència de coneixements envers els organismes que administren i gestionen els recursos hídrics a fi que la seva actuació assoleixi la màxima eficiència i, alhora, aquesta no sigui incompatible amb la conservació del medi ambient.

Article 3. Activitats a desenvolupar

Els objectius de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears s’assoliran amb tot un seguit d’accions concretes.

1. 1. Les actuacions generals de l’Observatori són:
   1. Crear i mantenir una plataforma informàtica que faci accessible en un sol portal tota la informació científica i tècnica sobre la matèria relacionada amb l’aigua i aquest territori, tant generada amb anterioritat com la que es faci en l’actualitat.
   2. Divulgar els coneixements generats, tant en l’àmbit de la producció estrictament científica com d’abast social i amb finalitat didàctica.
   3. Impulsar estudis integrals sobre els temes relacionats amb els recursos hídrics des de l’òptica de la multidisciplinarietat de la recerca, més enllà de l’estructura universitària departamental i de grups de recerca.
   4. Contribuir a les relacions entre l’àmbit investigador i l’aplicat en els camps lligats a l’aigua.
   5. Formar un think tank interdisciplinari que reuneixi experts de les diverses branques científiques implicades amb la finalitat de potenciar i crear sinergies, obert a entitats internacionals.
   6. Ajudar a una visió informada i oberta al compromís per a la solució de problemes ambientals i socials entorn dels recursos.
   7. Conèixer, preservar i divulgar la cultura tradicional al voltant de l’aigua en totes les seves manifestacions, des de les estrictament materials i paisatgístiques a les actitudinals.
   8. Funcionar com a òrgan col·laborador en tasques d’educació ambiental en relació amb la temàtica hidrològica.
2. Les actuacions a desenvolupar en un pla anual o biennal són:
   1. Establir una convocatòria de beques lligades a la investigació temàtica sobre línies concretes: aigües superficials, aigües subterrànies, abastament i gestió d’aigües, patrimoni hídric i educació ambiental.
   2. Promoure una línia de publicacions pròpia, aprovades pel Consell de l’Observatori i relacionades amb les seves funcions (indicativament, sistemes naturals de retenció d’aigua i sistemes autònoms de depuració, atesa la transcendència que per a les Illes tenen l’erradicació dels pous negres i abocaments i la millora dels drenatges urbans).
   3. Mantenir obert un portal web on es pugui enllaçar la producció relacionada amb la seva temàtica i divulgar, mitjançant un butlletí periòdic, la informació rebuda i les notícies relacionades.
   4. Dur a terme amb periodicitat (determinada per les possibilitats econòmiques) reunions científiques.
   5. Col·laborar amb els mitjans de comunicació social en un programa radiofònic amb finalitat divulgativa i docent.
   6. Establir cicles de conferències divulgatives obertes tant a la societat en general com als diversos nivells educatius, incloses en campanyes de formació i conscienciació.
   7. Establir un programa de seguiment d’indicadors hídrics amb una actualització com més permanent millor.
   8. Establir, promoure i mantenir relacions amb altres entitats de característiques i funcions similars (Observatorio del Agua de la Fundació Botín o la Maison de l’Eau de Montpeller).

Article 4. Dependència

L’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears depèn del Vicerectorat d’Innovació i Transferència.

Article 5. Integrants

Els integrants de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears són els membres de l’equip directiu, els membres del Consell de l’Observatori i diversos col·laboradors estatals i internacionals.

Article 6. Òrgans de govern

Els òrgans de govern de l’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears són els que preveu l’article 5 de l’Acord normatiu 7249/2005.

Article 7. Director

El Rector nomenarà el director de l’Observatori de conformitat amb les previsions dels articles 77.4 de l’Acord normatiu 9717/2011, de 25 de febrer, pel qual s’aprova el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears, i 7 de l’Acord normatiu 7249/2005, de 17 de juny, pel qual s’aprova la normativa sobre laboratoris de la UIB.

Article 8. Memòria acadèmica

L’Observatori de l’Aigua de les Illes Balears ha d’elaborar anualment una memòria econòmica i d’activitats, que s’ha de trametre al Vicerectorat d’Innovació i Transferència.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest acord apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 28 de febrer de 2017
El Rector,
Llorenç Huguet