La ciència de l'animal de laboratori ha evolucionat en línia amb la biomedicina, fent importants aportacions al desenvolupament de la medicina i la investigació bàsica i aplicada en les branques que s'hi relacionen. Els avanços tècnics i científics en la investigació biomèdica han estat ràpids, igual que la millora dels coneixements dels factors que influeixen en el benestar dels animals. El benestar dels animals és un valor de la Unió Europea consagrat a l'article 13 del Tractat de funcionament de la Unió Europea (TFUE).

Encara que és desitjable substituir els procediments científics amb animals vius per mètodes en què no se n'utilitzin, fer servir animals vius segueix sent necessari per protegir la salut humana i animal i el medi ambient, i per això els animals tenen un valor intrínsec que ha de respectar-se. Garantir el benestar dels animals emprats en experimentació és una exigència cada vegada més gran a les societats desenvolupades, i l'Estat espanyol els va dotar de la protecció indicada al Reial decret 53/2013, d'1 de febrer, pel qual s'estableixen les normes bàsiques aplicables per a la protecció dels animals utilitzats en experimentació i altres finalitats científiques, incloent la docència. Aquesta norma fou elaborada a partir de la Recomanació 2007/526/CE, de 18 de juny, sobre les línies directrius relatives a l'allotjament i a la cura dels animals utilitzats per a experimentació i altres finalitats científiques, i de la Directiva 2010/63/UE, de 22 de setembre, relativa a la protecció dels animals utilitzats per a finalitats científiques. A més, la societat es planteja consideracions ètiques en relació amb els procediments i la utilització d'animals. Per tant, ha de tractar-se els animals sempre com a criatures sensibles, i la seva utilització en procediments científics ha de restringir-se als àmbits que beneficien en darrera instància la salut humana i animal o el medi ambient.

La investigació amb animals, per tant, és una activitat imprescindible, i s'hi han de preveure diversos principis fonamentals:

• El disseny dels procediments ha de garantir l'obtenció de dades i resultats rellevants i fiables.
• Cal garantir l'obtenció de beneficis desitjables per a la salut humana i animal i el medi ambient.
• S'han de respectar els postulats ètics de la Declaració de Basilea (2010), que desenvolupen principis bàsics en favor de més confiança, transparència i comunicació al voltant de la investigació amb animals.

Així mateix, en l'àmbit de la UIB, cal dir que el dia 23 de juliol de 2001 es creà la Comissió de Bioètica de la Universitat de les Illes Balears –Acord normatiu 5453/2001, de 23 de juliol–, que, entre altres funcions, donava suport als investigadors la tasca científica dels quals implicava l'experimentació amb els animals de laboratori allotjats a l'estabulari de la UIB.

Per altra banda, cal dir que el Reial decret 53/2013, d'1 de febrer, que regula tots els procediments experimentals amb animals, estableix, a l'article 37.1, que són els comitès d'ètica d'experimentació animal els que han de garantir que s'apliquin tots el preceptes relacionats amb el benestar animal en investigacions que impliquin la utilització d'animals. L'article 38.3 indica, així mateix, que els comitès d'ètica d'experimentació animal poden, a més, quan així ho determini l'òrgan competent, ser designats òrgans habilitats per realitzar l'avaluació i l'avaluació retrospectiva de projectes, sempre que es compleixin els requisits establerts als article 39 i 43 del Reial decret esmentat.

Per tant, és evident que el Comitè d'Ètica d'Experimentació Animal (CEEA) de la Universitat de les Illes Balears ha d'assumir les funcions que ha anat desenvolupant la Comissió de Bioètica de la Universitat en termes d'experimentació animal.

En aquest sentit, cal dir que per Resolució de la directora general d'Agricultura, Medi Ambient i Territori d'1 de juliol de 2013 es va autoritzar i designar la UIB com a òrgan habilitat per avaluar projectes amb animals d'experimentació, amb la missió de garantir el compliment de la normativa en la investigació fonamental, la investigació translacional o aplicada (malalties humanes, animals, de plantes; diagnòstic de malalties; benestar animal; toxicologia i ecotoxicologia no reglamentària), el desenvolupament i la fabricació de productes farmacèutics, aliments, pinsos i altres substàncies o productes, o la realització de proves per comprovar-ne la qualitat, l'eficàcia i la seguretat, la protecció del medi natural en interès de la salut o el benestar dels éssers humans o els animals, la recerca adreçada a la conservació de les espècies i l'ensenyament superior o la formació per a l'adquisició o la millora de les aptituds professionals.

Per tot això, fent ús de les competències que li atribueix l'article 24.2.32 i 40 dels Estatuts d'aquesta universitat, el Consell de Govern, a la sessió del dia d'avui, acorda de crear el Comitè d'Ètica d'Experimentació Animal de la Universitat de les Illes Balears en els termes següents:

Article 1. Creació

El Comitè d'Ètica d'Experimentació Animal (CEEA) de la Universitat de les Illes Balears es crea amb la finalitat de donar suport als investigadors i docents en la seva tasca científica i docent que impliqui experimentació amb animals de laboratori.

Article 2. Objectius

És objectiu prioritari d'aquest comitè garantir que els dissenys experimentals emprats pels investigadors i docents compleixin la legislació vigent de la Unió Europea i de l'Estat espanyol, alhora que es fomenta l'ús de mètodes alternatius a l'experimentació amb animals vius i es promou que els procediments d'investigació es duguin a terme sota propostes metodològiques que vetllin per una adequada relació benefici/risc, per la credibilitat de les dades obtingudes i per la conveniència o necessitat del procediment mentre se suposa que aporta dades científicament aprofitables.

Article 3. Funcions

1. La missió fonamental del CEEA és procurar la correcta realització de la investigació amb animals i vetllar perquè els animals siguin protegits en cada investigació en què participin, com marquen la Declaració de Basilea i la normativa en vigor que regula la protecció dels animals utilitzats en experimentació.
2. El paper i les funcions del CEEA estan definits a la legislació espanyola, comunitària i internacional i consisteixen a avaluar els aspectes metodològics, ètics i legals dels procediments amb animals d'experimentació, així com a realitzar un balanç dels beneficis i riscs d'aquests.
3. Tal com estableix l'article 32.5 del Reial decret 53/2013, d'1 de febrer, no es pot realitzar cap projecte que prèviament no hagi avaluat amb resultats favorables l'òrgan habilitat, d'acord amb l'article 34.

Article 4. Àmbit d'actuació

L'àmbit territorial del CEEA de la UIB és tot el territori nacional, d'acord amb les previsions de l'article 43.3 i de la disposició transitòria setena del Reial decret 53/2013, de 1 de febrer.

Article 5. Composició

1. El CEEA el formaran els membres següents:
   1. El president: un professor amb vinculació permanent a la UIB.
   2. Quatre vocals: dos professors amb vinculació permanent a la UIB i dues persones que no tinguin relació directa amb la Universitat.
   3. El tècnic superior responsable del benestar i cura dels animals de l'estabulari de la UIB, que actuarà com a secretari.
2. El CEEA serà elegit, per un termini de quatre anys, pel Consell de Govern de la UIB a proposta del vicerector de qui depengui el Comitè, tenint en compte els criteris d'independència, imparcialitat i interdisciplinarietat dels membres. Així mateix,aquests han de tenir experiència i coneixements en benestar dels animals i experiència en avaluació de projectes de recerca.
3. En tot cas, els membres del CEEA han de ser habilitats per resolució de l'organisme competent de la comunitat autònoma.

Article 6. Normes de funcionament

El CEEA actuarà segons les normes establertes al seu reglament intern, el qual serà elaborat pels seus membres i aprovat pel Consell de Direcció de la UIB.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Desenvolupament

Es faculta el Consell de Direcció perquè desenvolupi, si escau, el present acord i resolgui les qüestions d'interpretació que es puguin plantejar.

Segona. Denominacions

Totes les denominacions d'òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquest acord apareguin en gènere masculí, s'han d'entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació de normativa

Queden derogats l'Acord normatiu 5453/2001, de 23 de juliol, pel qual es crea la Comissió de Bioètica de la Universitat (FOU núm. 194, de 21 de setembre), i els acords normatius 7289/2005, de 26 de juliol (FOU núm. 254, de 29 de juliol), i 7545/2006, de 3 de maig (FOU núm. 266, de 26 de maig), que modifiquen el primer acord indicat, en allò que s'oposi a aquest acord normatiu.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquest acord normatiu entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 5 de novembre de 2013
El Rector
Llorenç Huguet