El personal d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears és integrat per dos col·lectius: el personal funcionari i el personal laboral, cadascun subjecte al règim jurídic corresponent. Sobre la base de la normativa aplicable i amb la intenció d'eliminar diferències i equiparar condicions de treball per a ambdós col·lectius, la UIB ha anat regulant les condicions de treball relatives a jornada de treball, vacances, llicències, permisos i control de presència mitjançant acords normatius diversos.

No obstant això, l’aparició de nova normativa, tant estatal com autonòmica, reguladora de les matèries indicades, ha provocat nombroses revisions de l’originària regulació universitària. En l’àmbit estatal ha tingut una incidència especial la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP), modificada pel Reial decret 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i del foment de la competitivitat. D’altra banda, també cal tenir en compte les previsions que sobre la matèria, en l’àmbit autonòmic, fan la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i el Decret 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques.

En vista del que s’ha exposat i a proposta del Consell de Direcció, un cop oïda la Junta de Personal d'administració i serveis i elevada a consulta als sindicats més representatius a les universitats públiques en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, d'acord amb el que preveu l'article 6.3.c) de la vigent Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical (BOE de 8 d'agost), el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d'avui, en virtut de les previsions de l’article 4.2.36 i 40 dels Estatuts de la UIB, ha aprovat la normativa que determina les condicions de treball del personal d'administració i serveis de la UIB en relació amb el règim de jornada, permisos, llicències i vacances que l'afecta.

Sumari

CAPÍTOL I. JORNADA DE TREBALL, HORARI I REDUCCIÓ DE JORNADA

Secció 1a. Jornada de treball

Article 1. Consideracions generals

Article 2. Jornada laboral general

Article 3. Jornada laboral especial

Article 4. Fitxatge

Article 5. Pauses

Article 6. Compensació horària

Secció 2a. Horari de treball

Article 7. Disposicions generals

Article 8. Horari dels empleats públics amb jornada de matí

Article 9. Horari dels empleats públics amb jornada d’horabaixa

Article 10. Horari dels empleats públics amb jornada de matí i horabaixa

Article 11. Horari dels empleats públics amb jornada partida un o dos dies per setmana

Article 12. Horari dels empleats públics adscrits a les consergeries

Article 13. Horari dels empleats públics adscrits a les biblioteques

Article 14. Horari dels empleats públics amb jornada de disponibilitat horària

Article 15. Horari dels empleats públics víctimes de violència de gènere

Article 16. Altres tipus d’horari

Secció 3a. Reducció de jornada

Article 17. Règim general

Article 18. Reducció de jornada per interès particular

Article 19. Reducció de jornada per als empleats públics als quals faltin menys de cinc anys per complir l’edat de jubilació forçosa

Article 20. Reducció de jornada per raó de guarda legal d’un infant menor de dotze anys

Article 21. Reducció de jornada per naixement de fills prematurs

Article 22. Reducció de jornada per raó de guarda legal de persones grans i/o amb discapacitat

Article 23. Reducció de jornada per malaltia molt greu d’un familiar

Article 24. Reducció de jornada per raó de violència de gènere

Article 25. Reducció de jornada per problemes de salut que no donin lloc a incapacitat temporal o permanent

Article 26. Efectes de la reducció de jornada

CAPÍTOL II. HORES TREBALLADES FORA DE L’HORARI HABITUAL

Secció 1a. Hores treballades fora de l’horari habitual

Article 27. Consideracions generals

Article 28. Hores treballades no regulades

Article 29. Guàrdies

Secció 2a. Compensació horària anual

Article 30. Ampliació i reducció de jornada per períodes punta de feina

CAPÍTOL III. ABSÈNCIES, PERMISOS I LLICÈNCIES

Secció 1a. Absències

Article 31. Justificació d’absències per malaltia o incapacitat temporal o força major

Article 32. Absències sense justificar

Article 33. Reiteració d’absències

Article 34. Suspensió del complement de la prestació per incapacitat laboral

Article 35. Baixes successives

Secció 2a. Permisos

Article 36. Règim general i tipologia

Article 37. Permisos generals

Article 38. Permís per matrimoni o per inscripció com a parella de fet

Article 39. Permís en cas de divorci o nul·litat

Article 40. Permís per trasllat de domicili

Article 41. Permís per assistir a exàmens

Article 42. Permís per realitzar funcions sindicals o de representació del personal

Article 43. Permís per mort, accident o malaltia greu i/o hospitalització de familiars

Article 44. Permís per malaltia molt greu, en fase terminal, d’un familiar de primer grau

Article 45. Permís per assistència a consulta mèdica o terapeutes

Article 46. Permís sense sou

Article 47. Permís per deures inexcusables de caràcter públic o personal

Article 48. Permís per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral

Article 49. Permís per assumptes particulars

Article 50. Permís per festes no recuperables

Article 51. Permisos especials

Article 52. Permís per maternitat o paternitat

Article 53. Permís per naixement

Article 54. Permís per adopció o acolliment

Article 55. Permís per paternitat per l’acolliment o adopció d’un fill

Article 56. Permís per lactància

Article 57. Permís per hospitalització d’un fill menor d’edat

Article 58. Permís per assistir a reunions al centre d’educació especial o d’atenció precoç

Article 59. Permís per dur a terme exàmens prenatals i tècniques de preparació per al part

Article 60. Permís per assistir a tècniques de fecundació

Article 61. Permís per cura de fill menor afectat per càncer o altra malaltia greu

Article 62. Condicions dels permisos

Article 63. Permís per raó de violència de gènere

Secció 3a. Llicències

Article 64. Règim general

Article 65. Llicència per dur a terme estudis

Article 66. Llicència retribuïda per dur a terme estudis

Article 67. Llicència no retribuïda per dur a terme estudis

Article 68. Llicència per assistir a cursos de formació

CAPÍTOL IV. CALENDARI LABORAL

Secció 1a. Calendari laboral

Article 69. Disposicions generals

Secció 2a. Vacances

Article 70. Vacances anuals

Article 71. Període per gaudir de les vacances

Article 72. Períodes no lectius

CAPÍTOL V. COMISSIÓ TÈCNICA

Article 73. Composició de la comissió tècnica

Article 74. Funcions de la comissió tècnica

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Còmput de dies hàbils

Segona. Termini per sol·licitar vacances, permisos i llicències

Tercera. Aplicació de millores

Quarta. Parentiu i assimilacions

Cinquena. Àmbit d’aplicació

Sisena. Denominacions

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Sol·licitud de reducció de jornada

Segona. Sol·licitud d’excedència voluntària

Tercera. Vacances obligatòries

Quarta. Hores de formació no presencial

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

 

CAPÍTOL I. JORNADA DE TREBALL, HORARI I REDUCCIÓ DE JORNADA

Secció 1a. Jornada de treball

Article 1. Consideracions generals

1. En la jornada laboral del personal d’administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears es distingeix jornada general de jornada especial.
2. Les hores de formació que el personal faci dins el Pla de formació de la UIB tenen la consideració de jornada laboral, amb el màxim que estableixi aquest pla. Queden fora d’aquesta norma els cursos d’idiomes.

Article 2. Jornada laboral general

1. La jornada laboral general del personal d’administració i serveis de la UIB és de trenta-set hores i mitja setmanals, de dilluns a divendres, de treball efectiu de mitjana en còmput anual.
2. Els empleats públics poden fer una jornada continuada de vuit hores. Per aquest motiu el rellotge deixa de computar durant 30 minuts, a partir de les 8 hores i 1 minut, i reinicia el còmput passats aquests 30 minuts.

Article 3. Jornada laboral especial

1. La jornada especial d’estiu es fa des del dia 1 de juliol fins al dia 15 de setembre, ambdós inclosos. Tenen la mateixa consideració de jornada especial els dies no lectius dels períodes de Setmana Santa i Nadal.
2. Aquesta jornada especial és de 32 hores i mitja setmanals de dilluns a divendres, sempre respectant la part d’horari fix i la part variable de cada una de les jornades. Les 32 hores i mitja són de presència física al centre de treball, i les 5 hores restants per arribar a les 37 hores i mitja s’autoritza que es facin per teletreball o que es dediquin a la formació personal i/o queden a disposició de la Gerència per compensar en altres èpoques de l’any, en els termes de l’article 30 d’aquest acord.
3. Per a les persones que fan una jornada inferior a la regulada a l’article 2, la jornada de presència física al centre de treball durant els períodes de jornada especial es redueix proporcionalment.

Article 4. Fitxatge

1. Tot el personal ha de fitxar a l’entrada i a la sortida de la jornada laboral al seu centre de treball, excepte en casos especials, perquè siguin en un edifici diferent amb motiu d’assistir a cursos de formació, reunions, etc.
2. El sistema de control es fa mitjançant la targeta de la UIB i els lectors de targeta que hi ha instal·lats als distints edificis de la UIB.
3. Pel que fa al personal que no tingui possibilitat de fitxar perquè no té cap lector pròxim al seu lloc de treball, el control es farà mitjançant full de signatura, d’acord amb el model que es faciliti, que s’ha d’enviar mensualment al Servei de Recursos Humans de la UIB.
4. L’acte d’enregistrament de les entrades i sortides al centre de treball és un acte de caràcter personal, i per això els empleats públics no poden fitxar ni signar per un altre, fet que constitueix una acció adreçada a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada, acció tipificada com a falta greu a l’article 138.n) de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
5. En cas d’haver-se descuidat la targeta, el fitxatge s’ha d’efectuar mitjançant el full de signatura previst al tercer apartat d’aquest article, i a aquest efecte en totes les consergeries dels edificis n’hi haurà un a disposició dels empleats públics, que també han de comunicar aquesta incidència mitjançant UIBdigital.
   En el cas de descuidar-se de fer l’enregistrament de l’entrada o de la sortida, l’empleat públic ha de fer una incidència a UIBdigital i assenyalar el tipus d’incidència i les hores d’entrada i sortida.
6. No s’ha de fitxar per assistir als cursos de formació. El control de les hores dedicades als cursos el farà el Servei de Recursos Humans, amb la informació que facilitarà l’àrea de Formació, ja que només es computaran els cursos que hagin donat dret a un certificat d’assistència o aprofitament.
   Excepcionalment, els empleats públics amb jornada d’horabaixa o de matí/horabaixa que facin cursos d’idiomes dins l’horari de treball han de fitxar abans d’entrar al curs i en sortir del curs, a fi que no quedin computades aquestes hores com a jornada de treball.

Article 5. Pauses

1. Durant la jornada laboral es disposa d’una pausa diària màxima de vint minuts, computable com a treball efectiu. No se’n pot gaudir ni a l’entrada ni a la sortida, i cada servei o unitat administrativa ha d’organitzar els torns corresponents, per poder garantir que el servei quedi ben atès.
2. La diferència entre els vint minuts establerts a aquest acord normatiu i els trenta minuts establerts a la normativa estatal i autonòmica són per compensar part de la jornada especial establerta a l’article 3 del present acord.
3. Per a les persones que fan una jornada menor de la regulada a l’article 2, la pausa suposarà així mateix la reducció proporcional del temps efectiu de descans disponible.
4. El personal que vulgui fer una aturada per dinar, té l’obligació de fitxar, abans i després. L’aturada per dinar no es pot realitzar dins la part fixa de la jornada.

Article 6. Compensació horària

1. Per norma general, s’ha de compensar l’horari mensualment. En cas d’acabar el mes amb un dèficit o un superàvit a la jornada laboral, sempre dins uns marges raonables, es pot compensar amb el mes següent.
2. Excepcionalment, es pot acumular un saldo positiu o negatiu, com a màxim de dues hores, el qual es podrà compensar durant l'any natural. El mes de desembre s'ha de tancar sense saldo negatiu.
3. En cas que el saldo no quedi compensat abans d’acabar el mes de desembre, el Servei de Recursos Humans proposarà la deducció proporcional de retribucions.
4. Per necessitats justificades del servei, el cap corresponent pot demanar que es regularitzi el saldo anual en un termini màxim de 15 dies hàbils. D’aquestes peticions se n’ha d’informar trimestralment la Junta de PAS.
5. Les fraccions d’hora que es facin com a prolongació de la jornada habitual s’han de compensar durant el període d’horari flexible i no es poden acumular en dies sencers compensatoris, ni a les hores treballades fora de la jornada laboral, llevat de casos excepcionals proposats pel responsable de la unitat i autoritzats per la Gerència.
6. En els casos d’haver-se descuidat de fer l’enregistrament de l’entrada o de la sortida, es compensaran com a màxim 7,5 hores de feina, i a partir del tercer descuit per semestre únicament es compensarà la part fixa de l’horari.
7. Les hores de formació que el personal faci dins el Pla de formació de la UIB es poden compensar únicament amb la part variable de l’horari. Les hores fetes de gener a juny, ambdós inclosos, s’han de compensar abans del juliol de l’any següent. Les hores fetes de juliol a desembre, ambdós inclosos, s’han de compensar abans que acabi l’any següent.

Secció 2a. Horari de treball

Article 7. Disposicions generals

1. L’horari de treball és flexible, i s’entén format per una part fixa de permanència física obligatòria i una part variable a conveniència del mateix personal i del servei o unitat administrativa.
2. La part fixa i la part flexible de l’horari de treball s’estableixen en funció del tipus de jornada que faci l’empleat públic.

Article 8. Horari dels empleats públics amb jornada de matí

1. L’horari dels empleats públics que tenen jornada de matí es reparteix entre:
   1. Horari fix [presència obligada]: de 9 a 14 hores.
   2. Horari variable de dilluns a divendres: de 7.30 a 9 hores i de 14 a 21.30 hores.
2. Tot i que es pugui establir un horari d’atenció al públic diferent, s’ha de garantir que als serveis hi hagi personal, almenys, de les 8.30 a les 14.30 hores.

Article 9. Horari dels empleats públics amb jornada d’horabaixa

1. L’horari que han de complir els empleats públics amb jornada d’horabaixa es distribueix entre:
   1. Horari fix [presència obligada]: de 15.30 a 20.30 hores.
   2. Horari variable: de 8.30 a 15.30 hores i de 20.30 a 22.30 hores.
2. Tot i que es pugui establir un horari d’atenció al públic diferent, s’ha de garantir que als serveis hi hagi personal, almenys, de les 15.30 a les 21.30 hores.
3. Als llocs de treball en què coincideixin torns de matí amb torns d’horabaixa i que estiguin de cara al públic, s’ha de garantir en tot moment la continuïtat del servei, de manera que aquest no pugui quedar desatès en cap moment per alguna incompatibilitat en la flexibilització horària.

Article 10. Horari dels empleats públics amb jornada de matí i horabaixa

L’horari que han de complir els empleats públics amb jornada de matí i horabaixa es reparteix entre:

1. Horari fix [presència obligada]: de 10 a 13 hores.
2. Horari variable matins: de 8 a 10 hores i de 13 a 15.30 hores.
3. Horari fix horabaixa [presència obligada]: de 15.30 a 17.30 hores.
4. Horari fix especial horabaixa: de 16 a 17 hores.
5. Horari variable horabaixa: de 17.30 a 20.30 hores.

Article 11. Horari dels empleats públics amb jornada partida un o dos dies per setmana

1. L’horari que han de complir els empleats públics amb jornada partida un o dos dies per setmana es distribueix entre:
   1. Horari fix matins [presència obligada]: de 9 a 14 hores.
   2. Horari variable dilluns, dimecres i divendres: de 7.30 a 9 hores i de 14 a 21.30 hores.
   3. Des de l’1 d’octubre fins al 31 de maig. Tots els dimarts i dijous. La distribució de l’horari d’aquests dies durant el període indicat es reparteix de la forma següent:
      • Horari fix horabaixes [presència obligada]: de 16 a 18 hores.
      • Horari variable dimarts i dijous: de 7.30 a 9 hores; de 14 a 16 hores; i de 18 a 21.30 hores.
   4. Des de l’1 de juny fins al 30 de setembre, excepte el mes d’agost. Tots els dijous. La distribució horària durant el període i dia indicats és la següent:
      • Horari fix horabaixes [presència obligada]: de 16 a 18 horess.
      • Horari variable dijous: de 7.30 a 9 hores; de 14 a 16 hores; i de 18 a 21.30 hores.
2. Per necessitats del servei, es pot establir un altre tipus de flexibilitat en l’horari regulat en aquest article.
3. La determinació de nous serveis amb aquest tipus d’horari requereix l’acord de la Gerència i de la Junta de PAS.

Article 12. Horari dels empleats públics adscrits a les consergeries

1. La variabilitat horària dels empleats públics adscrits a les consergeries de la Universitat depèn del torn al qual estiguin adscrits:
   1. Per al torn de matí, l’horari de treball es distribueix de la forma següent:
      • Horari fix [presència obligada]: de 9 a 14 hores.
      • Horari variable: de 7.15 a 9 hores i de 14 a 21.30 hores.
   2. Per al torn d’horabaixa, la distribució de l’horari de treball és:
      • Horari fix [presència obligada]: de 15.30 a 20.30 hores.
      • Horari variable: de 8.30 a 15.30 hores i de 20.30 a 22.30 hores.
2. Quan no hi hagi torn d’horabaixa, tot el personal adscrit a consergeries tindrà l’horari següent:
   • Horari fix [presència obligada]: de 9 a 14 hores.
   • Horari variable: de 7.15 a 9 hores i de 14 a 16 hores.
3. S’ha de garantir el servei de les 8 a les 22 hores, excepte quan no hi hagi torn d’horabaixa, que s’ha de garantir de les 8 a les 14 hores.
4. El mes de juliol i de l’1 al 15 de setembre s’ha de garantir el servei de les 8 a les 21 hores. Durant el mes de juliol, sempre que no hi hagi cap activitat a l’edifici, es podrà tancar a les 20 hores.
5. El mes d’agost no hi ha torn d’horabaixa. Tot i això, es preveu la possibilitat que un edifici del campus resti obert, almenys, els horabaixes del mes d’agost. Aquesta circumstància es fixarà cada any al calendari laboral previst al capítol IV d’aquest acord. En cas que hi hagi un servei mínim a la consergeria fins a les 21 hores, es cobrirà amb personal voluntari d’entre els auxiliars de servei que treballen a les consergeries, i se n’haurà d’informar la Junta de PAS.

Article 13. Horari dels empleats públics adscrits a les biblioteques

1. La variabilitat horària dels empleats públics adscrits a les biblioteques de la Universitat depèn del torn al qual estiguin adscrits:
   1. Per al torn del matí, es determina la distribució següent:
      • Horari fix [presència obligada]: de 9 a 14 hores.
      • Horari variable: de 7.30 a 9 hores i de 14 a 21.30 hores.
   2. Per al torn d’horabaixa, la distribució horària és aquesta:
      • Horari fix [presència obligada]: de 15.30 a 20.30 hores.
      • Horari variable: de 8.30 a 15.30 hores i de 20. 30 a 22.30 hores.
2. Quan no hi hagi torn d’horabaixa, tot el personal adscrit a biblioteques tindrà l’horari següent:
   • Horari fix [presència obligada]: de 9 a 14 hores.
   • Horari variable: de 7.30 a 9 hores i de 14 a 16 hores.
3. S’ha de garantir el servei de les 8 a les 21.45 hores, excepte quan no hi hagi torn d’horabaixa, supòsit en què s’ha de garantir el servei de les 8 a les 14 hores.
4. El mes de juliol i el mes d’agost no hi ha torn d’horabaixa. Excepcionalment, i com a màxim durant la primera setmana de juliol, en cas que no hagi acabat el període oficial d’exàmens s’ha de garantir el servei de les 8 a les 20.45 hores. En cas que s’hagi d’obrir una biblioteca durant el mes d’agost, es fixarà cada any al calendari laboral previst al capítol IV d’aquest acord. El servei mínim a la biblioteca es cobrirà amb personal voluntari entre el personal de biblioteca, i se n’haurà d’informar la Junta de PAS.
5. De l’1 al 15 de setembre s’ha de garantir el servei de les 8 a les 20.45 hores.

Article 14. Horari dels empleats públics amb jornada de disponibilitat horària

L’horari que han complir els empleats públics amb jornada de disponibilitat horària té una part fixa [de presència obligada]: de 9 a 14 hores, i una part variable en funció de les necessitats del servei fins al còmput de la jornada establerta a l’article 2 d’aquest acord.

Article 15. Horari dels empleats públics víctimes de violència de gènere

1. Els empleats públics víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció i el dret a l’assistència social integral, tenen dret a la reordenació del temps de treball mitjançant l’adaptació de l’horari o altres formes d’ordenació.
2. En els casos en què l’empleat públic víctima de violència de gènere s’hagi d’absentar del lloc de treball per aquest motiu, la falta d’assistència total o parcial tindrà la consideració de justificada, pel temps i en les condicions en què així ho determinin els serveis socials d’atenció o salut, segons correspongui.

Article 16. Altres tipus d’horari

Per necessitats personals sempre justificades, d’acord amb les necessitats del servei, i per a llocs de treball molt concrets, la Gerència pot establir altres tipus de distribució horària, d’acord amb la Junta de PAS.

Secció 3a. Reducció de jornada

Article 17. Règim general

El personal d'administració i serveis de la UIB té dret a la reducció de la jornada de treball, per conciliar la vida familiar i laboral, en els supòsits i les condicions que s’indiquen a la present normativa.

Article 18. Reducció de jornada per interès particular

1. En els casos en què resulti compatible amb la naturalesa del lloc desenvolupat i amb les funcions del centre de treball, el personal que ocupi llocs de treball amb un nivell de destinació igual o inferior al 28 pot sol·licitar a l’òrgan competent el reconeixement d’una jornada reduïda, ininterrompuda, que ha de coincidir amb la part fixa de l’horari (tot l’any), de dilluns a divendres, cas en què es percebrà el 75% de les retribucions.
2. S’ha de fer per períodes de mesos naturals i com a mínim per un mes. Entre l’acabament d’un període de reducció de jornada i el començament de l’altre han d’haver transcorregut un mínim de sis mesos. Excepcionalment, la Gerència, d’acord amb la Junta de PAS, pot autoritzar de fer períodes intermedis inferiors.
3. Aquesta modalitat de jornada reduïda és incompatible amb altres reduccions de jornada previstes a la normativa vigent.

Article 19. Reducció de jornada per als empleats públics als quals faltin menys de cinc anys per complir l’edat de jubilació forçosa

1. Els empleats públics als quals restin menys de cinc anys per a la jubilació forçosa poden demanar la reducció de la jornada de treball fins a la meitat, cosa que comportarà la corresponent reducció de retribucions, sempre que les necessitats de la Universitat ho permetin.
2. El personal d’administració i serveis al qual resti un any o menys per a la jubilació forçosa pot sol·licitar una reducció de fins a una hora de la jornada, sense reducció de retribucions. Aquesta reducció és incompatible amb la possibilitat de sol·licitar prolongar el servei actiu més enllà de l’edat de jubilació.

Article 20. Reducció de jornada per raó de guarda legal d’un infant menor de dotze anys

1. Per raó de guarda legal d’un infant menor de dotze anys, els empleats públics tenen dret a una reducció de jornada de treball d’un màxim de la meitat de la durada d’aquesta jornada, que comporta la reducció proporcional de les retribucions, i s’aplicarà proporcionalment sobre la jornada normal de trenta-set hores i mitja.
2. En cas que l’infant siguin menor de tres anys, es regulen dos supòsits lligats a la durada de la reducció de la jornada i a l’edat de l’infant:
   1. Per al cas d’infants menors d’un any, si la reducció no és superior a una hora de la jornada, s’han de percebre les retribucions íntegres fins que el menor a càrrec compleixi un any. Quan el nin és menor d’un any i se sol·licita una reducció de jornada superior a una hora, en totes les hores de la reducció es produirà la reducció proporcional de les retribucions, incrementades en deu punts percentuals sobre aquesta reducció.

   Aquest permís és incompatible amb el permís de lactància.

   2. Per al cas d’infants entre un i tres anys, i reducció de jornada inferior o superior a una hora, s’aplicarà el percentatge de reducció de les retribucions, incrementat en un 10% sobre aquesta reducció.

   En els supòsits d’adopció o acolliment permanent o preadoptiu de menors de tres anys i majors d’un, si la reducció no és superior a una hora de la jornada, s’han de percebre les retribucions íntegres fins que es compleixi el primer any posterior a la constitució de l’adopció o acolliment en els mateixos termes de l’apartat a), i es farà la reducció proporcional que pertoqui, incrementades les retribucions en deu punts percentuals, fins que el menor compleixi tres anys, en els mateixos termes de l’apartat b).

   En cas que el pare i la mare treballin, únicament un dels dos té dret a la percepció de les retribucions íntegres o a la reducció de retribucions incrementades en deu punts percentuals a què fan referència les lletres anteriors.

Article 21. Reducció de jornada per naixement de fills prematurs

Per naixement de fills prematurs o que per qualsevol altra causa han de romandre hospitalitzats a continuació del part, l’empleada pública o l’empleat públic té dret a absentar-se de la feina durant un màxim de dues hores diàries i percebrà les retribucions íntegres. Així mateix, tenen dret a una reducció de jornada de fins a un màxim de dues hores més, cas que comporta la disminució proporcional de les retribucions.

Article 22. Reducció de jornada per raó de guarda legal de persones grans i/o amb discapacitat

1. Per raó de guarda legal, quan l’empleat públic té cura directa d’una persona gran que requereix dedicació especial, o d’una persona amb discapacitat que no desenvolupa activitat retribuïda, té dret a la reducció de la jornada de treball, cas que comporta la disminució de les retribucions que correspongui.
2. Té el mateix dret l’empleat públic que hagi d’encarregar-se de la cura directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d’edat, accident o malaltia no pugui valer-se per ell mateix i que no desenvolupi activitat retribuïda.
3. Per raó de guarda legal d’una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no desenvolupi cap activitat retribuïda, quan la discapacitat és superior al 65% i les percepcions econòmiques de la persona amb discapacitat són inferiors al salari mínim interprofessional, si la reducció no és superior a una hora de la jornada, s’han de percebre les retribucions íntegres durant el període d’un any; i, si la reducció és superior, s’han de percebre les retribucions amb la reducció proporcional que pertoqui, incrementades en deu punts percentuals, durant un màxim de tres anys.
4. Excepcionalment i en casos degudament justificats, per persones amb discapacitats, la Gerència pot concedir la reducció per un familiar del tercer grau de consanguinitat o segon d’afinitat, o per una persona a càrrec directe, una vegada valorades les circumstàncies concurrents en cada supòsit.

Article 23. Reducció de jornada per malaltia molt greu d’un familiar

En cas que sigui necessari atendre la cura d’un familiar de primer grau, l’empleat públic té dret a sol·licitar una reducció fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini d’un mes. Si hi ha més d’un titular d’aquest dret pel mateix fet causant, el temps de gaudir d’aquesta reducció es pot prorratejar entre ells, respectant, en tot cas, el termini d’un mes. Aquest permís s’ha de justificar sempre amb l’informe mèdic corresponent.

Aquesta opció és incompatible amb el permís regulat a l’article 44 d’aquest acord.

Article 24. Reducció de jornada per raó de violència de gènere

1. Els empleats públics víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o l’assistència social integral, tenen dret a reducció de jornada, cas que comporta la disminució proporcional de retribucions, incrementades en deu punts percentuals sobre la reducció.
2. L’empleat públic que sigui víctima de violència de gènere té dret a excedència, per fer efectiva la seva protecció o l’assistència social, sense necessitat d’haver prestat un temps mínim de serveis i sense termini de permanència en excedència. Durant els dos primers mesos de l’excedència percebrà les retribucions íntegres.

Article 25. Reducció de jornada per problemes de salut que no donin lloc a incapacitat temporal o permanent

L’empleat públic té dret a una reducció de la jornada de treball d’un màxim de la meitat de la durada d’aquesta, cas que comporta la corresponent reducció proporcional de retribucions. Aquest permís s’ha de justificar amb l’informe mèdic corresponent.

Article 26. Efectes de la reducció de jornada

1. La jornada reduïda es computarà com a jornada completa als efectes de reconeixement d’antiguitat i de cotitzacions en el règim de protecció social, en els mateixos supòsits en què es pot gaudir d’excedència amb dret a la reserva de lloc de treball i en el supòsit de violència de gènere.
2. L’horari de la jornada reduïda s’ha de concretar per acord entre el personal que la sol·liciti i la Gerència de la UIB, oïda la Junta de PAS.
3. La concessió de reducció de jornada per les raons enumerades abans és incompatible amb la realització de qualsevol altra activitat durant l’horari que ha estat objecte de reducció. En tot cas, aquests períodes amb reducció de jornada no es poden interrompre en els períodes no lectius diferents de l’estiu.

CAPÍTOL II. HORES TREBALLADES FORA DE L’HORARI HABITUAL

Secció 1a. Hores treballades fora de l’horari habitual

Article 27. Consideracions generals

1. Excepcionalment i sempre que sigui per necessitats del servei, els responsables dels serveis o unitats administratives poden sol·licitar prèviament a la Gerència l’autorització per realitzar hores fora de la jornada de treball.
2. Un cop fetes les hores, el responsable ha de certificar els dies i les hores fets.
3. Aquestes hores es poden compensar amb la part variable de l’horari o es poden acumular i canviar per un dia lliure.
4. La compensació d’aquestes hores, si es fa amb hores de descans, s’ha de fer:
   1. A raó d’una hora i 15 minuts per hora treballada en dia laborable fins a les 22 hores.
   2. A raó d’una hora i mitja per hora treballada en dia laboral a partir de les 22 hores, o els dissabtes i festius fins a les 22 hores.
   3. A raó de dues hores per hora treballada en cas que es facin a partir de les 22 hores d’un dissabte o festiu.
5. Les hores fetes de gener a juny, ambdós inclosos, s'han de gaudir abans de juliol de l'any següent. Les hores fetes de juliol a desembre, ambdós inclosos, s'han de gaudir abans que acabi l'any següent.
6. Els empleats públics dels serveis que tinguin planificada la necessitat de fer hores perquè tenen períodes punta de feina, poden gaudir de dies lliures amb antelació a la realització de les hores.

Article 28. Hores treballades no regulades

1. En aquest acord no es regulen les activitats retribuïdes realitzades fora de l’horari de treball que corresponguin a docència o a treballs realitzats a l’empara de l’article 83 de la LOU, o altres complements regulats per la UIB mateixa.
2. Les hores treballades fora de l’horari habitual realitzades per atendre activitats realitzades per institucions alienes a la Universitat, no es poden compensar amb temps lliure i, per tant, seran retribuïdes a càrrec dels ingressos originats per l’empresa o institució corresponent.
3. S’informarà trimestralment la Junta de PAS de les activitats realitzades en aplicació d’aquest article.

Article 29. Guàrdies

1. El Consell de Direcció, per tal d’assegurar els serveis que per les seves característiques específiques hagin de donar cobertura els caps de setmana i els dies festius, pot establir un sistema de guàrdies quan així ho requereixi el servei.
2. Aquest sistema de guàrdies es concretarà per acord entre la Gerència, la Junta de PAS i la direcció del servei afectat, i es revisarà periòdicament.

Secció 2a. Compensació horària anual

Article 30. Ampliació i reducció de jornada per períodes punta de feina

1. Els responsables dels serveis o unitats administratives que tinguin previsió de períodes punta de feina poden sol·licitar a la Gerència un acord que possibiliti computar la jornada amb períodes superiors al mes.
   Per això es pot establir de manera voluntària una jornada mínima de 25 hores setmanals per als períodes de menys activitat, i aquesta jornada es pot concentrar en quatre dies laborables. Aquest tipus de jornada ha de respondre a necessitats previsibles i planificades.
   L’horari reduït ha de respectar la permanència en el lloc de treball durant l’horari fix establert per a cada jornada.
   Les hores no treballades durant els períodes esmentats es recuperaran en moments d’activitat extraordinària de les unitats o els serveis. Aquesta major necessitat no ha de superar el límit de 3 hores al dia, ni 40 hores al mes, i sempre s’han de compensar dins l’any natural.
2. La proposta d’acumulació d’hores, que ha d’incloure la previsió de poder-les recuperar, l’ha de remetre, per a la seva aprovació, a la Gerència, el responsable de la unitat o el servei corresponent, amb acord previ signat amb la persona interessada, tenint en compte les necessitats i peculiaritats del servei, i ha d’estar adreçada als períodes crítics d’activitat. Les parts interessades que hagin signat l’acord es responsabilitzen de dur a terme els compromisos acordats.
   Si durant aquest procés l’interessat canvia de lloc de treball, s’ha d’atenir a les noves necessitats del nou lloc de destinació.
3. S’informarà trimestralment la Junta de PAS dels acords signats en aplicació d’aquest article.

CAPÍTOL III. ABSÈNCIES, PERMISOS I LLICÈNCIES

Secció 1a. Absències

Article 31. Justificació d’absències per malaltia o incapacitat temporal o força major

1. El personal que tingui absències totals o parcials dins la part fixa de la jornada per a les quals s’al·leguin causes de malaltia, incapacitat temporal o altres de força major no previsibles amb antelació, ha de comunicar-les al superior jeràrquic immediatament i ha de fer la incidència corresponent a UIBdigital. L’empleat públic ha de remetre al superior jeràrquic o al servei que correspongui el justificant adequat de l’absència.
2. Els responsables han d’enviar al Servei de Recursos Humans únicament els justificants corresponents a absències de dies per malaltia de tres o menys dies naturals de durada i que no ocasionin baixa per incapacitat temporal (justificant o informe mèdic d’indisposició o malaltia, assistència d’urgència al centre mèdic, justificant mèdic del Servei de Prevenció de la UIB, etc.) i justificant d’ingrés hospitalari en el cas d’ingrés de familiar i altres absències de força major, que s’hauran de justificar amb qualsevol altre mitjà de prova admès en dret que permeti tenir constància de la realitat de la causa.
3. S’han de remetre directament al Servei de Nòmines i Seguretat Social els comunicats de baixa per incapacitat temporal, els informes de confirmació setmanals que corresponen i els comunicats d’alta, així com els comunicats d’accident laboral.

Article 32. Absències sense justificar

1. El Servei de Recursos Humans notificarà als caps de les unitats dels quals depenguin i als mateixos empleats públics afectats una relació de les absències que no han estat justificades, i l’empleat públic tindrà un termini de cinc dies hàbils per justificar adequadament les faltes d’assistència. Passats aquests cinc dies hàbils, si no s’ha rebut resposta de la persona interessada, el Servei de Recursos Humans proposarà la deducció proporcional de retribucions.
2. Únicament en cas que es tracti d’absència per malaltia de l’empleat públic no justificada, es donarà a la persona interessada la possibilitat de compensar el dia d’absència per hores de feina: aquesta compensació s’ha de fer dins el mateix mes o dins el mes següent al mes en què s’hagi produït l’absència, o dins els dos mesos següents, quan coincideixi amb el mes d’agost. En aquest cas s’ha de presentar una declaració jurada que justifiqui que l’absència és per motius de salut.
3. Pel que fa a les absències previstes als apartats 1 i 2, el Servei de Recursos Humans donarà la possibilitat de canviar-les per dies de vacances o aplicar l’oportuna retenció de la nòmina.

Article 33. Reiteració d’absències

Si les absències són reiterades, la Gerència, si escau, pot exigir que l’interessat presenti la baixa des del primer dia de malaltia.

Article 34. Suspensió del complement de la prestació per incapacitat temporal

1. En compliment de la normativa vigent en matèria de baixes mèdiques per incapacitat temporal, la UIB ha regulat per acord executiu les baixes mèdiques a les quals són aplicables les excepcions a la suspensió del complement econòmic destinat a completar la prestació per incapacitat temporal per contingències comunes del règim de la Seguretat Social i de MUFACE.
2. Per poder aplicar aquest acord executiu i no fer les oportunes deduccions a la nòmina, el personal afectat per una incapacitat temporal ha de presentar, juntament amb el comunicat de baixa, un informe del metge on s’especifiqui que el motiu de la baixa mèdica s’adapta o no a les excepcions regulades a la norma.

Article 35. Baixes successives

En el cas de malalties cròniques que impliquin períodes de baixa successius, i es tracti d’una recaiguda procedent d’un mateix procés patològic, no ha de començar el còmput des del dia primer a efectes d’aplicar el nou règim retributiu, sinó continuar el còmput des del període anterior d’incapacitat.

Secció 2a. Permisos

Article 36. Règim general i tipologia

1. De conformitat amb les previsions de la normativa estatal i autonòmica, els empleats públics de la Universitat tenen dret als permisos que tot seguit s’indicaran i en les condicions que també s’esmentaran.
2. Els permisos a què tenen dret els empleats públics de la UIB es classifiquen en generals i en especials.

Article 37. Permisos generals

Es consideren permisos generals els atorgats en els supòsits següents:

1. Per matrimoni o per inscripció com a parella de fet al registre oficial corresponent.
2. Per divorci o nul·litat.
3. Per trasllat de domicili.
4. Per assistir a exàmens.
5. Per realitzar funcions sindicals o de representació del personal.
6. Per mort, accident o malaltia greu i/o hospitalització de familiars.
7. Per malaltia molt greu, en fase terminal, d’un familiar de primer grau, mentre subsisteixi la situació.
8. Per assistència a consulta mèdica o terapeutes.
9. Permís sense sou.
10. Per deures inexcusables de caràcter públic o personal.
11. Per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral.
12. Per assumptes particulars
13. Per festes no recuperables.

Article 38. Permís per matrimoni o per inscripció com a parella de fet

El personal pot gaudir d’un període màxim de quinze dies naturals, anteriors o posteriors a la data en què tingui lloc el matrimoni o la inscripció com a parella de fet en el registre oficial corresponent, a elecció de l’empleat públic. El permís es pot dividir en dos períodes que s’han de gaudir sense interrupció, un abans de la celebració del matrimoni i l’altre després.

Article 39. Permís en cas de divorci o nul·litat

El personal pot gaudir de dos dies hàbils, que no necessàriament han de ser consecutius, en cas de divorci o nul·litat. Si un empleat públic s’acull a aquest permís, resta obligat a presentar, en el termini d’un any, còpia de la sentència ferma de divorci o nul·litat. En cas que no la presenti dins aquest termini, els dies de permís es descomptaran dels dies de vacances.

Article 40. Permís per trasllat de domicili

1. El personal pot gaudir de dos dies naturals de permís per trasllat de domicili, tant si és a la mateixa com en diferent localitat, i sempre amb la justificació corresponent. Aquest permís no es pot acumular amb el permís per matrimoni.
2. Com a màxim es concedirà un permís per trasllat cada dos anys. Excepcionalment i per motius molt justificats, la Gerència pot autoritzar permisos que excedeixin aquest límit.

Article 41. Permís per assistir a exàmens

El personal pot gaudir de permís per assistir a les proves selectives de l’administració, exàmens finals i altres proves definitives d’aptitud i avaluació en centres oficials per a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional reconegut, pel temps necessari per fer les proves.

Article 42. Permís per realitzar funcions sindicals o de representació del personal

Els empleats públics poden gaudir de permisos en els termes que s’estableixin a la normativa vigent per realitzar funcions sindicals o de representació del personal.

Article 43. Permís per mort, accident o malaltia greu i/o hospitalització de familiars

1. En el cas de mort, accident o malaltia greu i/o hospitalització de familiars fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i de la parella de fet acreditada, els empleats públics poden gaudir de dies de permís de la manera següent:
   1. Quatre dies hàbils quan el fet sigui dins l’illa on està situat el centre de treball.
   2. Cinc dies hàbils quan el fet sigui fora de l’illa on està situat el centre de treball.

   En casos de malaltia greu i/o hospitalització, aquests dies es poden agafar de manera no consecutiva, sempre que coincideixin amb el període de malaltia i/o hospitalització.

2. Aquests permisos han d’anar acompanyats d’un informe mèdic justificatiu. En cas que la malaltia i/o hospitalització sigui inferior als quatre o cinc dies hàbils, el permís s’entén només pels dies efectius de malaltia i/o hospitalització.
3. En casos degudament justificats i una vegada que la Gerència hagi valorat les circumstancies que concorren en cada supòsit, per mort, accident, malaltia greu i/o hospitalització d’un familiar fins al tercer grau de consanguinitat, els empleats públics poden sol·licitar un permís d’un dia si el succés s’ha produït a la mateixa illa de residència habitual, i tres dies si ha estat fora de l’illa de residència habitual.

Article 44. Permís per malaltia molt greu, en fase terminal, d’un familiar de primer grau

1. En el supòsit de malaltia molt greu, en fase terminal, d’un familiar de primer grau, i membre subsisteixi la situació, es pot gaudir de fins a un màxim de quinze dies naturals, ampliables a trenta, tot i que d’aquest segon període no se’n meritarà cap retribució. Aquest permís s’ha de justificar sempre amb l’informe mèdic corresponent.
2. El permís regulat en aquest article és incompatible amb la reducció de jornada regulada a l’article 23 del present acord.

Article 45. Permís per assistència a consulta mèdica o terapeutes

1. El personal té dret a l’assistència a la consulta mèdica o terapeutes durant l’horari de treball, amb la corresponent justificació, pel temps imprescindible, sempre que no s’hi pugui anar fora de l’horari de treball.
2. El Servei de Recursos Humans, per poder justificar l’entrada o la sortida del personal que tingui una incidència per visita mèdica, agafarà com a referència la mitjana dels fitxatges dels seus deu darrers dies.

Article 46. Permís sense sou

1. Tot el personal amb vinculació permanent pot demanar permís sense sou per un període no superior a un any cada dos anys; en qualsevol cas, l’atorgament queda subordinat a les necessitats del servei i a l’autorització de la Gerència.
2. Aquest permís es computarà com a treball efectiu a tots els efectes, excepte els que afecten a les retribucions i a la reducció proporcional de les vacances anuals.
3. Durant aquest permís l’empleat públic té dret a la reserva del lloc de treball i al còmput de temps a efectes de triennis i grau personal, i l’obligació de cotitzar que correspongui amb la normativa vigent, i no pressuposa l’autorització per contractar o nomenar personal substitut.

Article 47. Permís per deures inexcusables de caràcter públic o personal

1. Es pot atorgar permís per deures inexcusables de caràcter públic o personal pel temps indispensable per acomplir-los. Per gaudir d’aquest permís s’ha de presentar el justificant corresponent.
2. Es pot sol·licitar el permís per deures inexcusables de caràcter públic o personal en els supòsits següents:
   1. Citacions al jutjat o tribunals de justícia, o bé qualsevol altre organisme oficial.
   2. Compliment dels deures ciutadans derivats de les consultes electorals.
   3. Assistència a les reunions dels òrgans de govern i comissions que en depenguin quan derivin estrictament del càrrec electiu de regidor, i així com de diputat o diputada.
   4. Assistència com a membre a les sessions d’un tribunal de selecció o provisió, amb nomenament de l’autoritat pertinent.
   5. Compliment d’obligacions de caràcter personal que obligatòriament s’han de fer de manera presencial i no es poden fer fora de l’horari laboral.
   6. Compliment d’obligacions de naturalesa semblant.

Article 48. Permís per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral

1. Els empleats públics tenen dret a absentar-se de la feina per assistència sanitària, amb la justificació corresponent i pel temps indispensable per dur-la a terme, per acompanyar:
   1. Els familiars de primer grau, sempre que aquests necessitin aquesta assistència sanitària i no es puguin valer per ells mateixos i que no s’hi pugui anar fora de l’horari de treball.
   2. Els familiars de segon grau de consanguinitat o afinitat, sempre que aquests necessitin aquesta assistència sanitària i no es puguin valer per ells mateixos.

   En el supòsit previst en aquesta lletra, el temps d’absència s’ha de recuperar i compensar com a màxim dins el mes següent.

2. Excepcionalment, en casos degudament justificats i una vegada valorades per la Gerència les circumstàncies que concorren en cada supòsit, el permís regulat en el present article es farà extensiu a familiars fins a tercer grau de consanguinitat.

Article 49. Permís per assumptes particulars

1. El personal de la UIB té dret a gaudir de fins a tres dies de permís per assumptes particulars, dels quals pot gaudir en qualsevol moment de l’any, sempre supeditats a les necessitats del servei.
2. Per períodes de feina inferiors a un any, es pot gaudir d’un nombre de dies proporcional, arrodonit en excés, al temps de feina realitzat.

Article 50. Permís per festes no recuperables

El calendari laboral que s’aprova cada any incorporarà un dia de permís, com a màxim, quan alguna o algunes festivitats laborals d’àmbit nacional de caràcter retribuït, no recuperables i no substituïbles per les comunitats autònomes, coincideixin amb dissabte aquell any en concret.

Article 51. Permisos especials

Es consideren permisos especials els atorgats per conciliació de la vida personal, familiar i laboral i per raó de violència de gènere. Els primers s’atorgaran en els supòsits següents:

1. Per maternitat o paternitat.
2. Per naixement.
3. Per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple.
4. Per paternitat per l’acolliment o adopció d’un fill.
5. Per lactància.
6. Per hospitalització d’un fill menor d’edat
7. Per assistir a reunions al centre d’educació especial o d’atenció precoç.
8. Per dur a terme exàmens prenatals i tècniques de preparació per al part.
9. Per assistir a tècniques de fecundació.
10. Per cura de fill menor afectat per càncer o altra malaltia greu.

Article 52. Permís per maternitat o paternitat

1. En cas d’embaràs i de part, la durada del permís de maternitat o paternitat és de divuit setmanes ininterrompudes.
2. Aquest permís s’ha de gaudir de la manera següent:
   1. Les sis setmanes immediatament posteriors al part, com també les que se sol·licitin immediatament abans, són de descans obligatori per a la mare.
   2. Les dues darreres setmanes pot gaudir-les únicament el pare. Aquestes dues setmanes tenen la consideració de permís de paternitat i se n’ha d’ajornar el gaudiment fins el moment en què la mare acabi el seu permís per maternitat.
   3. Per a la resta de setmanes, en cas que el pare i la mare treballin, aquesta, a l’inici del permís, pot optar perquè el pare gaudeixi d’una part determinada i ininterrompuda del permís posterior al part, de forma simultània o bé successiva amb la de la mare, llevat que, en el moment de fer-la efectiva, la incorporació de la mare a la feina suposi un risc per a la seva salut.
3. Aquest permís s’ampliarà en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill i, per cada fill a partir del segon, en el supòsit de part múltiple.
4. En cas de defunció de la mare, l’altre progenitor pot fer ús de la totalitat o, si escau, de la part que resti de permís.
5. La mare també pot fer ús de la totalitat del permís, incloent-hi les setmanes considerades com a permís de paternitat, en cas de defunció, mancança o incapacitat absoluta del pare per fer-se càrrec del nadó.
6. En els casos en què es gaudeixi simultàniament de períodes de descans, la suma no pot excedir les setze setmanes o les que corresponguin en cas de discapacitat del fill o de part múltiple.
7. Aquest permís pot gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que reglamentàriament es determinin.
8. En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de continuar hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s’ampliarà en tants de dies com el nounat estigui hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.
9. En els casos prevists en aquest article, el temps transcorregut durant el període que s’ha gaudit d’aquests permisos es computarà com a servei efectiu a tots els efectes, i es garantiran tots els drets econòmics de l’empleada pública i, si escau, de l’altre progenitor empleat públic, durant tot el període de durada del permís, i, si escau, durant els períodes posteriors al gaudiment d’aquest, si d’acord amb la normativa aplicable, el dret a percebre algun concepte retributiu es determina en funció del període de permís que s’ha gaudit.
10. Els empleats públics que hagin fet ús del permís per part o maternitat, paternitat i adopció o acolliment tenen dret, una vegada acabat el període de permís, a reintegrar-se al seu lloc de treball en termes i condicions que no els resultin menys favorables al gaudiment del permís, així com a beneficiar-se de qualsevol millora en les condicions de treball a les quals haurien pogut tenir dret durant la seva absència.

Article 53. Permís per naixement

1. A partir de la data de naixement, el pare o l’altre progenitor tenen dret a gaudir d’un permís de quinze dies per al supòsit indicat.
2. Aquest permís es tramitarà a través del Servei de Nòmines i Seguretat Social, ja que té efectes a la Seguretat Social.
3. Aquest permís és independent del gaudiment compartit dels permisos prevists a l’article anterior.
4. Aquest període de temps comptarà com a serveis efectius a tots els afectes.

Article 54. Permís per adopció o acolliment

1. El permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, té una durada de divuit setmanes ininterrompudes, de les dues darreres de les quals pot gaudir-ne únicament el pare.
2. Les dues setmanes indicades a l’apartat anterior tenen la consideració de permís de paternitat i se n’ha d’ajornar el gaudiment fins al moment en què la mare es reincorpori efectivament a la feina.
3. Aquest permís s’ampliarà en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill a partir del segon, en els supòsits d’adopció o acolliment múltiple.
4. La mare, però, pot fer ús de la totalitat del permís, incloent-hi les setmanes considerades com a permís de paternitat, en cas de defunció, mancança o incapacitat absoluta del pare per fer-se càrrec del fill o de la filla.
5. El còmput del termini es farà a elecció de l’empleat públic, a partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o a partir de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció, i en cap cas un mateix menor no pot donar dret a diversos períodes per gaudir d’aquest permís.
6. En el cas que ambdós progenitors treballin, el permís es distribuirà a opció dels interessats, que en podran gaudir de forma simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs.
7. En els casos en què es gaudeixi simultàniament de períodes de descans, la suma pot excedir les setze setmanes o les que corresponguin en cas d’adopció o acolliment múltiple i de discapacitat del menor adoptat o acollit.
8. Aquest permís pot gaudir-se a jornada completa o a temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que reglamentàriament es determinin.
9. Si és necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d’origen de l’adoptat, en els casos d’adopció o acolliment internacional, es tindrà dret, a més, a un permís de fins a dos mesos de durada, durant el qual es percebran exclusivament les retribucions bàsiques.
10. Amb independència del permís de fins a dos mesos previst a l’apartat anterior i per al supòsit que s’hi preveu, el permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, pot iniciar-se fins a quatre setmanes abans de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció o la decisió administrativa o judicial d’acolliment.
11. Aquest període de temps comptarà com a serveis efectius a tots els afectes.
12. Els supòsits d’adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, prevists en aquest article seran els que així s’estableixin al Codi Civil o a les lleis civils de les comunitats autònomes que els regulin, i l’acolliment simple ha de tenir una durada no inferior a un any.

Article 55. Permís per paternitat per l’acolliment o adopció d’un fill

1. A partir de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció, el pare o l’altre progenitor té dret a gaudir d’un permís de quinze dies pel supòsit indicat.
2. Aquest permís s’ha de tramitar a través del Servei de Nòmines i Seguretat Social, ja que té efectes a la Seguretat Social.
3. En els casos prevists en aquest article i a l’anterior, el temps transcorregut durant el període que s’ha gaudit d’aquests permisos es computarà com a servei efectiu a tots els efectes, i es garantiran tots els drets econòmics de l’empleada pública i, si escau, de l’altre progenitor empleat públic, durant tot el període de durada del permís, i, si escau, durant els períodes posteriors al gaudiment d’aquest, si d’acord amb la normativa aplicable, el dret a percebre algun concepte retributiu es determina en funció del període de permís que s’ha gaudit.

Article 56. Permís per lactància

1. Per lactància d’un fill menor de dotze mesos, l’empleat públic o l’empleada pública té dret a un permís d’una hora diària d’absència de la feina.
2. Aquest període de temps es pot dividir en dues fraccions o substituir-se, a elecció de l’empleat públic o l’empleada pública, per una reducció de mitja hora a l’inici i al final de la jornada laboral o una hora a l’inici o al final de la jornada, amb la mateixa finalitat. Aquest dret el pot exercir indistintament l’un o l’altre dels progenitors, en cas que tots dos treballin.
3. Aquest permís és compatible amb la reducció de jornada per raons de guarda legal.
4. Així mateix, el període de durada d’aquest permís de lactància es pot acumular, com un permís d’un mes retribuït, al permís per maternitat o paternitat. Aquest permís ha de ser a continuació immediata de la finalització del permís de maternitat de setze setmanes, o de la part proporcional que correspongui en aquells casos en què s’opti per gaudir del permís de maternitat a temps parcial o, en cas que el pare s’aculli a l’opció de gaudir de les dues darreres setmanes, es pot afegir a les divuit setmanes globals del permís de maternitat o paternitat.
5. Aquest permís s’incrementarà proporcionalment en els casos de part múltiple.
6. L’empleat públic o l’empleada pública es pot incorporar al lloc de treball abans d’esgotar aquest permís d’un mes i pot seguir gaudint del permís d’una hora diària d’absència de la feina fins als dotze mesos del fill. En aquest darrer cas, s’ha de calcular la part proporcional que correspongui, un cop descomptat el període de què s’hagi gaudit com a permís.

Article 57. Permís per hospitalització d’un fill menor d’edat

1. Els empleats públics tenen dret a un permís de dos dies hàbils i un permís d’una hora d’absència de la feina, mentre duri l’hospitalització d’un fill menor d’edat, que es pot substituir, a elecció de la persona que fa la sol·licitud, per una reducció de mitja hora a l’inici i al final de la jornada laboral, o una hora a l’inici o una hora al final de la jornada amb la mateixa finalitat.
2. Aquest permís és substitutiu del permís de dies previst a l’article 43 d’aquest acord normatiu. L’empleat públic o l’empleada pública que es trobi en aquest supòsit pot triar un dels dos permisos.

Article 58. Permís per assistir a reunions al centre d’educació especial o d’atenció precoç

1. Els empleats públics tenen dret a absentar-se de la feina per tractament del fill amb discapacitat, o bé per acompanyar-lo a rebre assistència sanitària, sempre que es demostri que no es pot fer fora de la jornada de treball, amb l’autorització prèvia del Gerent i amb l’informe mèdic corresponent.
2. En el supòsit en què ambdós pares treballin a la UIB, sols pot optar per aquest permís un dels dos.

Article 59. Permís per dur a terme exàmens prenatals i tècniques de preparació per al part

L’empleada pública en estat de gestació i l’empleat públic que sigui cònjuge o parella de fet d’una dona en estat de gestació tenen dret a absentar-se de la feina per dur a terme exàmens prenatals i tècniques de preparació per al part, el temps indispensable per fer aquestes actuacions i amb la justificació prèvia de la impossibilitat de fer-les fora de la jornada de treball.

Article 60. Permís per assistir a tècniques de fecundació

Els empleats públics tenen dret a sortir de la feina per assistir a tècniques de fecundació assistida el temps indispensable per fer aquestes actuacions i amb la justificació prèvia de la impossibilitat de fer-les fora de la jornada de treball.

Article 61. Permís per cura de fill menor afectat per càncer o altra malaltia greu

1. Els empleats públics tenen dret, sempre que ambdós progenitors, adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent treballin, a una reducció de la jornada de treball almenys de la meitat de la durada d’aquesta, percebent les retribucions íntegres, durant l’hospitalització i el tractament continuat del fill menor d’edat afectat per càncer (tumors malignes, melanomes o carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contínua i permanent acreditada per l’informe del Servei Públic de Salut o l’òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma o, si escau, de l’entitat sanitària concertada corresponent i, com a màxim, fins que el menor compleixi els 18 anys.
2. Quan concorrin en ambdós progenitors, adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís o, si escau, quan puguin tenir la condició de beneficiaris de la prestació establerta per aquest fi en el règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable, l’empleat públic té dret a la percepció de les retribucions íntegres durant el temps que duri la reducció de la seva jornada de treball, sempre que l’altre progenitor adoptant o acollidor de caràcter preadoptiu o permanent, sens prejudici del dret a la reducció de jornada que li correspongui, no cobri les seves retribucions íntegres en virtut d’aquest permís o com a beneficiari de la prestació establerta per a aquest fi en el règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable. En cas contrari, tan sols es tindrà dret a la reducció de la jornada, que comportarà la consegüent reducció de retribucions.
3. Així mateix, en el supòsit que ambdós progenitors, adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent prestin serveis al mateix òrgan o entitat, aquest podrà limitar el seu exercici simultani per raons fonamentades en el correcte funcionament del servei.

Article 62. Condicions dels permisos

Dels permisos regulats als articles 52 a 61 únicament en pot gaudir el pare o bé la mare, en el supòsit que ambdós treballin, a excepció dels permisos que regulen els articles 56, 59, 60 i 61, dels quals poden gaudir ambdós, en els termes regulats en cada article.

El personal que demani algun dels permisos regulats als articles indicats ha d’acreditar documentalment que l’altre progenitor, si escau, treballa i que no gaudeix del permís sol·licitat pel mateix motiu.

Article 63. Permís per raó de violència de gènere

1. Les faltes d’assistència dels empleats públics víctimes de violència de gènere, totals o parcials, tindran la consideració de justificades pel temps i en les condicions en què així ho determinin els serveis socials d’atenció o de salut, segons escaigui.
2. Així mateix, els empleats públics víctimes de violència, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret d’assistència social integral, tenen dret a la reducció de la jornada, que comporta la disminució proporcional de la retribució, incrementada en deu punts percentuals sobre aquesta reducció, o la reordenació del temps de feina, a través de l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de feina que siguin aplicables, en els termes que s’acordin entre la Gerència i la Junta de PAS.

Secció 3a. Llicències

Article 64. Règim general

Els empleats públics de la UIB, d’acord amb les previsions de la normativa estatal i autonòmica, tenen dret a l’atorgament de llicències en els supòsits regulats als articles següents.

Article 65. Llicència per dur a terme estudis

1. Els empleats públics de la UIB tenen dret a llicències per dur a terme estudis, que poden ser retribuïdes o no retribuïdes.
2. Els períodes de gaudiment de les llicències per dur a terme estudis no es poden acumular a altres tipus de permisos i llicències.
3. El temps de gaudir de les llicències establertes en aquest article es computa a l’efecte d’antiguitat. A l’efecte de cotització a la Seguretat Social, cal ajustar-se al que disposi la normativa vigent en aquesta matèria en cada moment donat.
4. La concessió de les llicències per dur a terme estudis es condiciona a les necessitats del servei. El personal no permanent no té dret a gaudir-ne.

Article 66. Llicència retribuïda per dur a terme estudis

1. Aquesta llicència es pot concedir per dur a terme estudis sobre matèries relacionades directament amb les funcions pròpies del lloc de treball o de la unitat en què s’integra l’empleat públic, i per concedir-la és necessari un informe previ favorable de l’òrgan directiu del qual depengui la unitat orgànica on l’empleat públic presti serveis i del Gerent.
2. S’ha de sol·licitar amb una antelació, com a mínim, d’un mes a la data prevista per gaudir-ne, i s’ha de resoldre en el termini de vint dies des de la data en què es rebi la sol·licitud. Per concedir aquesta llicència cal una resolució expressa, la qual ha de ser motivada quan sigui desestimatòria.
3. La durada d’aquesta llicència no pot ser inferior a quinze dies ni superior a quatre mesos.
4. Si la realització d’aquests estudis es per interès de l’Administració i consta així a la resolució pertinent, l’empleat públic té dret a percebre les retribucions íntegres.

Article 67. Llicència no retribuïda per dur a terme estudis

Els empleats públics de la UIB tenen dret a una llicència no retribuïda d’una durada màxima de tres mesos per l’assistència a altres cursos de perfeccionament professional, sempre que les necessitats del servei i l’organització del treball ho permetin.

Article 68. Llicència per assistir a cursos de formació

1. Per assistència a cursos de formació s’atorgarà un permís per trasllat de quinze minuts addicionals si el curs es realitza al campus. Si el curs suposa un trasllat entre Palma i el campus, el permís és de quaranta minuts.
2. En cas que, per necessitats del servei, es consideri necessari assistir a un curs de formació que suposi un desplaçament fora de l’illa, l’interessat haurà de fer una sol·licitud raonada amb l’informe favorable del seu responsable i l’autorització de la Gerència.
3. Els empleats públics poden participar en cursos de formació durant els permisos de maternitat, paternitat, acolliment i adopció i durant les excedències per motius familiars. Per altra banda, els empleats públics que es trobin en situació de baixa per incapacitat temporal no poden assistir als cursos de formació que organitzi la UIB.

CAPÍTOL IV. CALENDARI LABORAL

Secció 1a. Calendari laboral

Article 69. Disposicions generals

1. Anualment es definirà un calendari laboral en el qual s’establiran els dies de treball i els dies festius, així com els períodes de vacances anuals i les previsions de guàrdies per tasques estructurals que puguin afectar el PAS.
2. Aquest calendari afectarà l’any natural i s’ha d’acordar amb la Junta de PAS el darrer trimestre de l’any anterior.
3. Per acord entre la Gerència i la Junta de PAS es poden introduir variacions al calendari laboral inicialment aprovat al llarg de l’any.

Secció 2a. Vacances

Article 70. Vacances anuals

El personal d’administració i serveis de la UIB inclòs en l’àmbit d’aquest acord té dret a gaudir de vint-i-dos dies hàbils o de la part que proporcionalment correspongui en cas que el temps de servei efectiu hagi estat inferior a l’any.

Article 71. Període per gaudir de les vacances

1. Les vacances s’han de fer obligatòriament dins l’any en curs i fins al 20 de gener de l’any següent.
2. Quan hi hagi un supòsit d’incapacitat temporal que impedeixi iniciar el període de gaudiment de les vacances, aquestes es podran gaudir un cop hagi finalitzat la incapacitat i sempre que no hagin transcorregut més de divuit mesos a partir del final de l’any en què s’hagi originat.
3. Si durant el període de vacances hi ha un permís de maternitat o paternitat, o una situació d’incapacitat temporal, el període de vacances quedarà interromput i es podrà gaudir del temps que resti en un altre període diferent. En cas que la durada dels esmentats permisos o de la situació d’incapacitat temporal impedeixi el gaudiment de les vacances dins l’any natural al qual corresponen, les vacances es podran gaudir dins l’any següent.
4. Tenen la consideració de dies festius el 24 i el 31 de desembre, els que es determinin amb caràcter general i autonòmic, els que ho siguin al municipi corresponent, el dia no lectiu que comporta la festivitat del beat Ramon Llull i altres que pugui fixar la Universitat al calendari laboral establert al capítol IV d’aquest acord.

Article 72. Períodes no lectius

1. Per als períodes no lectius diferents del període d’estiu, s’estableix que els edificis i serveis de la UIB estaran tancats. S’exceptuen d’aquesta mesura els edificis i serveis que, per decisió raonada de la Gerència, hagin d’obrir aquests períodes. En aquest cas s’acordarà amb la Junta de PAS els efectius del PAS que hagin de treballar.
2. Els empleats públics que per necessitats del servei hagin de quedar de guàrdia durant alguns dies hàbils d’aquests períodes, podran gaudir d’aquests dies en altres moments de l’any, sense necessitat de justificació. Aquests dies es poden acumular als períodes de vacances, si les necessitats del servei ho permeten.
3. Aquests dies es poden gaudir amb antelació al dia en què es realitzi la guàrdia un cop autoritzats o bé de la forma següent:
   1. Dies fets en períodes no lectius de gener a juny, ambdós inclosos: s’han de gaudir abans del juliol de l’any següent.
   2. Dies fets en períodes no lectius de juliol a desembre, ambdós inclosos: s’han de gaudir abans que acabi l’any següent.

CAPÍTOL V. COMISSIÓ TÈCNICA

Article 73. Composició de la comissió tècnica

Es crearà una comissió tècnica, formada per tres representants de l’Administració (Gerent i dues persones més) i tres representants de la Junta de PAS. Serà presidida pel Gerent o la persona que delegui.

Article 74. Funcions de la comissió tècnica

Les principals funcions que té encomanades la comissió tècnica són:

1. Interpretar els dubtes que puguin sortir de l’aplicació d’aquest acord normatiu.
2. Fer el seguiment i el control de l’aplicació del contingut d’aquesta norma.
3. Analitzar les possibles modificacions normatives que tant la legislació estatal com l’autonòmica puguin introduir per als seus empleats públics i traslladar la proposta a la Junta de PAS i a la Gerència per a la seva aprovació, si escau.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Còmput de dies hàbils

Als efectes del que estableix aquest acord, els dissabtes no tenen la consideració de dies hàbils.

Segona. Termini per sol·licitar vacances, permisos i llicències

Els permisos, llicències i vacances s’han de sol·licitar a través d’UIBdigital amb l’antelació mínima següent:

1. Vacances: quinze dies d’antelació.
2. Reduccions de jornada: un mes d’antelació.
3. Permís sense sou: un mes d’antelació.
4. Permís de lactància acumulada: quinze dies abans de la finalització del permís de maternitat o paternitat.
5. Teletreball: un mes d’antelació.
6. Permís de paternitat: quinze dies abans.

Tercera. Aplicació de millores

Si es produeixen millores o disposicions que suposin un avantatge per als membres del personal d’administració i serveis, aquestes s’aplicaran automàticament i s’integraran dins l’articulat d’aquest acord, un cop acordat per la comissió tècnica prevista a l’article 73.

Quarta. Parentiu i assimilacions

Quan en aquest acord es fa referència al grau de parentiu, els familiars de les parelles de fet inscrites al Registre Civil s’assimilen a familiars del cònjuge.

Cinquena. Àmbit d’aplicació

Aquesta normativa és aplicable a tot el personal d’administració i serveis de la UIB, excepte el personal laboral contractat amb càrrec al capítol 6 del Pressupost de la Universitat, el qual es regirà pel que s’hagi establert al seu contracte i sempre que li sigui aplicable el Conveni col·lectiu del PAS laboral de la UIB.

Sisena. Denominacions

Totes les denominacions de persones, càrrecs i funcions d’aquest acord normatiu que apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. Sol·licitud de reducció de jornada

Fins al 31 de desembre de 2013, el personal funcionari i laboral fix pot sol·licitar la reducció de jornada, que comporta la reducció proporcional corresponent de retribucions, fins a un màxim d’un terç, sempre que això no afecti les necessitats del servei, apreciades mitjançant una resolució motivada de l’òrgan corresponent.

Segona. Sol·licitud d’excedència voluntària

1. Fins al 31 de desembre de 2013, el personal amb vinculació permanent a la UIB pot sol·licitar una excedència voluntària especial per una durada mínima de sis mesos i màxima de tres anys, durant la qual té dret a la reserva del lloc de treball i al còmput del temps d’excedència a efectes de triennis i grau personal.
2. Durant la vigència d’aquesta excedència la persona beneficiària no pot prestar serveis en el sector públic.
3. La concessió de l’excedència està supeditada a les necessitats del servei i no pressuposa l’autorització per contractar o nomenar personal temporal substitut.

Tercera. Vacances obligatòries

1. Mentre s’apliquin les mesures d’estalvi que aconsella l’actual situació econòmica, és obligatori fer tres setmanes de vacances dins el mes d’agost. Aquestes setmanes no s’han de sol·licitar, ja que s’apliquen directament.
2. Anualment es revisarà aquesta obligació i es fixaran al calendari laboral les tres setmanes de vacances obligatòries.
3. S’exceptuen d’aquesta mesura els edificis i serveis que, per decisió raonada del Consell de Direcció, hagin d’obrir durant aquest període. En aquest cas s’acordarà amb la Junta de PAS els efectius que hagin de treballar i s’inclouran al calendari laboral.

Quarta. Hores de formació no presencial

S’acorda un període màxim de 6 mesos perquè la comissió tècnica prevista al capítol V d’aquest acord normatiu elabori una proposta relativa al còmput de les hores de formació no presencial. Aquesta proposta l’hauran de ratificar, si escau, la Junta de PAS i la Gerència.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

Queda derogat l’Acord normatiu 7564/2006, de 16 de juny, pel qual s'aproven les normes reguladores de la jornada, els permisos i les vacances del personal d'administració i serveis funcionari de la UIB (FOU núm. 267, de 30 de juny).

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor l’endemà d’haver-se publicat al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 24 de juliol de 2013
El Rector
Llorenç Huguet