FULL OFICIAL
Universitat de les
Illes Balears
Any XXVII
Núm. 357
Divendres, 16 de desembre de 2011
Any
Núm.
Acord
Cercar
?
DISPOSICIONS GENERALS
Consell de Govern

10040. ACORD NORMATIU del dia 22 de novembre de 2011 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears.

La Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU), modificada per la Llei 4/2007, de 12 d’abril, estableix a l’article 35.2 que la impartició d’ensenyaments oficials i l’expedició dels corresponents títols oficials, amb validesa en tot el territori de l’Estat, correspon a les universitats. Així mateix, disposa que aquestes han de tenir l’autorització pertinent de la comunitat autònoma, com també obtenir del Consell d’Universitats la verificació que el pla d’estudis s’ajusta al que hagi disposat el Govern, sens perjudici de l’autonomia acadèmica de les universitats.

El Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, modificat pel Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, desenvolupa l’estructura dels ensenyaments que condueixen a títols de grau, màster i doctor, esmentats a la LOU, i estableix les directrius, les condicions i els procediments de verificació i acreditació que han de superar els plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols, previs a la inscripció al Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT).

Entre les mesures encaminades a la construcció de l’espai europeu d’educació superior hi ha l’establiment del sistema europeu de transferència i acumulació de crèdits (ECTS) en les titulacions oficials. El sistema europeu de crèdits ofereix els instruments necessaris per comprendre i comparar fàcilment els distints sistemes educatius i facilitar el reconeixement de les qualificacions professionals i la mobilitat nacional i internacional, amb reconeixement complet dels estudis cursats. Per altra banda, l’adopció d’aquest sistema constitueix una reformulació conceptual de l’organització del currículum de l’educació superior, mitjançant l’adaptació als nous models de formació centrats en el treball de l’estudiant. Així mateix, comporta un nou model educatiu que ha d’orientar les programacions i la metodologia docents tot centrant-les en l’aprenentatge dels estudiants i no exclusivament en les hores lectives.

El Govern espanyol, amb el compromís d’adoptar les mesures necessàries per a la plena integració del sistema espanyol en l’espai europeu d’educació superior, estableix, mitjançant el Reial decret 1125/2003, de 5 de setembre, el crèdit europeu com a unitat de mesura de l’haver acadèmic en els plans d’estudis dels diversos ensenyaments conduents a l’obtenció de títols de caràcter oficial i validesa en tot el territori de l’Estat. En aquest sentit, el crèdit europeu es defineix com a unitat de mesura de l’haver acadèmic que representa la quantitat de treball de l’estudiant necessària per complir els objectius del programa d’estudis i que s’obté per la superació de cadascuna de les matèries del pla d’estudis. En aquesta unitat de mesura s’integren els ensenyaments teòrics i pràctics, com també altres activitats acadèmiques dirigides, amb inclusió de les hores d’estudi i de treball que l’estudiant ha de realitzar per arribar als objectius formatius propis de cadascuna de les matèries del corresponent pla d’estudis. L’extinció del crèdit establert per l’antiga Llei de reforma universitària, de l’any 1983, i la substitució d’aquell sistema de còmput pel del crèdit europeu, implica que l’activitat acadèmica es basarà fonamentalment en les hores de treball de l’estudiant i no en les hores de docència del professorat.

Des d’aquesta perspectiva, el Consell de Direcció de la UIB, en el marc de les seves competències, d’acord amb la normativa vigent, i de les accions realitzades i en funció de les seves prioritats d’actuació, ha dut a terme reunions, consultes, informes, normatives i estudis per iniciar i consolidar el procediment d’elaboració i aprovació de les noves titulacions de grau, de màster i de doctorat en el marc de la construcció de l’espai europeu d’ensenyament superior. Un resultat d’aquest procediment és el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial de la UIB (aprovat mitjançant l’Acord normatiu 9386/2010, de 16 de març –FOU núm. 328, de 23 d’abril), que unificava els reglaments que, en el seu moment, va aprovar el Consell de Govern de la UIB: per una part, l’Acord normatiu 8343/2008, de 6 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de grau de la Universitat de les Illes Balears, i per l’altra i de forma parcial, l’Acord normatiu 8506/2008, de 25 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de màster i doctorat de la UIB. Finalment, en el moment actual, s’ha considerat necessària l’elaboració d’una norma específica per als estudis de doctorat, d’acord amb el que estableix el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

A més, l’aplicació d’aquest reglament durant els darrers anys ha permès la tramitació i la verificació favorable dels actuals títols oficials de grau i màster actualment implantats a la UIB. No obstant això, l’experiència adquirida també ha posat de manifest la necessitat de revisar i modificar el procediment d’elaboració, aprovació i modificació dels títols, així com l’estructura de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols oficials de la UIB (CADE), amb l’objectiu d’agilitzar el procediment general que regula la gestió dels plans d’estudis oficials.

En aquest sentit, el Reglament s’estructura en quatre títols: el primer es refereix als estudis de grau; el segon es refereix als estudis de màster; el tercer es refereix al model de crèdit europeu de la UIB; i, finalment, el quart títol es refereix a la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster de la UIB (CADE). A tot això s’hi han d’afegir les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final.

Per tot això, el Consell de Govern, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de les competències que li atribueix l’article 24.2.32 i 40 dels Estatuts d’aquesta universitat i a proposta del Consell de Direcció, ha aprovat el nou Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears.

TÍTOL I

DELS ESTUDIS DE GRAU

CAPÍTOL I. PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS OFICIALS DE GRAU

Article 1. Aprovació dels títols de grau

1. El Consell de Direcció, oïts les facultats, les escoles, els centres i els departaments implicats, proposarà els títols de grau que s’han d’implantar a la UIB, així com la seva adscripció a una branca de coneixement i un centre determinat, que serà el responsable de dissenyar-ne i elaborar-ne el pla d’estudis.

2. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, oïts les facultats, les escoles, els centres i els departaments implicats, aprovarà, segons la normativa vigent, els títols de grau de la Universitat de les Illes Balears que es proposen per implantar, dels quals s’han d’elaborar els plans d’estudis; la seva adscripció a una branca de coneixement i la seva adscripció a un centre determinat.

Article 2. Calendari d’elaboració dels plans d’estudis

El Consell de Direcció aprovarà el calendari, si escau, per a l’elaboració dels diversos plans d’estudis i proporcionarà les eines necessàries per fer-ho, d’acord amb la normativa vigent.

Article 3. Elaboració i aprovació dels plans d’estudis de grau

1. La junta del centre al qual hagi quedat adscrita la titulació de grau proposarà una comissió d’elaboració i disseny del títol de grau (CED) d’acord amb les recomanacions del Consell de Direcció i d’acord amb el que preveu l’article 5 d’aquest reglament.

2. El Consell de Direcció aprovarà, si escau, la proposta presentada i nomenarà formalment la CED.

3. La CED elaborarà una proposta de pla d’estudis que haurà d’aprovar formalment. En el procés d’elaboració de la proposta de pla d’estudis, la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster de la UIB (CADE) a què fa referència el títol IV d’aquest reglament, actuarà com a òrgan consultiu i assessor, i farà, necessàriament, un seguiment de la proposta del pla d’estudis.

4. Una vegada aprovada formalment per la CED la proposta de pla d’estudis, el degà de la facultat o el director de l’escola remetrà la proposta, en el termini de set dies, als departaments, als centres i a la comunitat universitària.

5. Els consells de departament, les juntes de centre, el Consell d’Estudiants i els membres de la comunitat universitària tindran un termini de vint dies per presentar al·legacions a la proposta davant la CED de la titulació. En cas de silenci, s’entendrà que els departaments, els centres i la comunitat universitària hi donen la conformitat.

6. Finalitzats els períodes d’al·legacions i en el termini màxim de vint dies, en vista de les al·legacions presentades es realitzaran les actuacions següents:

a) La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis de la titulació de grau (CED) farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes i que serà enviat als qui les han presentades.
b) La CED modificarà, si escau, la proposta del pla d’estudis d’acord amb les al·legacions presentades i la remetrà a la junta de centre, juntament amb l’informe a què fa referència el punt anterior.

7. La junta de centre aprovarà, si escau, la proposta de pla estudis, modificada segons les al·legacions presentades, i la trametrà, juntament amb les al·legacions presentades i els informes emesos, a la CADE.

8. La CADE revisarà tota la documentació presentada i emetrà un informe en què proposarà, si escau, l’aprovació del pla d’estudis presentat. Aquest informe serà elevat al Consell de Direcció.

9. El Consell de Direcció, vist l’informe de la CADE i tota la documentació generada en el procés, aprovarà, si escau, el pla d’estudis presentat.

10. El Consell de Direcció, una vegada aprovada la proposta de pla d’estudis, la remetrà al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.

11. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, se n’informarà el Consell Social.

12. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern i havent-se'n informat el Consell Social, es remetrà al Consell d’Universitats. Alhora, s’enviarà a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent.

Article 4. Supòsits excepcionals

1. En cas que hi hagi dificultats per arribar a un acord en l’elaboració del pla d’estudis, el degà de la facultat o el director de l’escola n’ha d’informar la comissió assessora, la qual, oïdes les parts, remetrà un informe al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, analitzat l’informe, prendrà una decisió, que serà vinculant i que enviarà al degà de la facultat o al director de l’escola pertinent.

2. Si el procés d’elaboració d’un pla d’estudis s’interromp i es fa impossible continuar treballant-hi, el Consell de Direcció, d’acord amb la sol·licitud realitzada per la CED, oïts la CADE, els centres i els departaments implicats, ha de prendre les mesures adequades per continuar-ne la tramitació o aturar-la definitivament, cas del qual haurà d’informar el Consell de Govern.

Article 5. Comissió d’elaboració i disseny dels títols de grau (CED)

1. D’acord amb l’article 3.1 d’aquest reglament, la junta de centre a què hagi quedat adscrita la titulació de grau constituirà una comissió d’elaboració i disseny del títol de grau (CED) d’acord amb les recomanacions del Consell de Direcció. Aquesta comissió serà integrada per un màxim de 12 membres.

2. La comissió d’elaboració i disseny de cada títol de grau (CED) tindrà la composició següent:

a) El president: el degà o director del centre, o persona que delegui.

b) Un màxim de 10 professors elegits per la junta de centre, amb l’acord previ del consell de departament al qual pertanyi cada professor. No cal que els professors elegits siguin membres de la junta de centre i se’n poden elegir suplents.

La comissió nomenarà, entre els professors, un secretari, que s’encarregarà de convocar les reunions i redactar-ne i custodiar-ne les actes.

c) Un estudiant elegit per la junta de centre entre els que cursen estudis de la titulació, sense necessitat que sigui membre de la junta. Se’n pot elegir suplent.

A cada comissió hi haurà el suport d’un membre del personal d’administració i serveis.

3. Són funcions de la CED:

a) Elaborar i dissenyar el pla d’estudis, d’acord amb la normativa aplicable.
b) Fer la memòria i formalitzar la documentació requerida.
c) Aprovar formalment el pla d’estudis elaborat.

Article 6. Adscripció de les titulacions de grau i constitució del consell d’estudis de cada grau

1. Cada titulació de grau ha d’estar adscrita per a la seva implantació i gestió a un centre de la UIB, d’acord amb la normativa vigent.

2. Cada junta de centre constituirà un consell d’estudis de cada una de les titulacions de grau que tingui adscrites, d’acord amb la normativa vigent.

Article 7. Modificació dels plans d’estudis de grau

1. Els plans d’estudis de grau es poden modificar a sol·licitud del Consell d’Estudis de la titulació, que crearà en el seu si una comissió o grup de treball que serà l’encarregat d’elaborar la proposta de modificació del pla d’estudis. Així mateix, el Consell de Direcció pot proposar la modificació del pla d’estudis, amb informe previ al centre al qual estigui adscrita la titulació de grau.

2. La proposta de modificació s’ha de presentar a la junta de centre per a la seva consideració i, si escau, aprovació. La proposta ha de detallar les característiques i l’abast de la modificació, utilitzant els models i eines facilitats pel vicerectorat competent en matèria de docència i qualitat, i ha d’incloure els informes i l’aprovació, si escau, dels departaments i, si escau, dels instituts universitaris de recerca afectats.

3. Una vegada aprovada la proposta, el degà o el director del centre al qual està adscrita la titulació la traslladarà a la CADE.

4. La CADE, d’acord amb la naturalesa de la modificació i els informes de la junta de centre i dels departaments i instituts universitaris de recerca afectats, emetrà un informe i aprovarà, si escau, la modificació sol·licitada. Aquest informe serà elevat a Consell de Direcció.

5. El Consell de Direcció, vist l’informe de la CADE, aprovarà, si escau, la sol·licitud de modificació del pla d’estudis, i la trametrà al Consell de Govern per a la seva aprovació final. A partir d’aquesta aprovació se seguiran els tràmits que planteja la normativa vigent.

6. Si la reforma no és autoritzada, el Consell de Direcció comunicarà les causes de la no autorització a l’òrgan responsable de la titulació i al degà o director del centre al qual està adscrita.

CAPÍTOL II. DIRECTRIUS PRÒPIES I ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS DE GRAU DE LA UIB

Article 8. Finalitat dels ensenyaments de grau

D’acord amb el Reial decret 1393/2007, els ensenyaments de grau tenen com a finalitat que l’estudiant obtingui una formació general, en una disciplina o més d’una, orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de caràcter professional.

Article 9. Referents externs per a l’elaboració dels plans d’estudis

La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis ha de tenir en compte els referents externs següents:

a) Els llibres blancs elaborats per l’ANECA.
b) Els plans d’estudis elaborats per universitats espanyoles, europees i d’altres països, de qualitat i prestigi reconegut.
c) Els informes d’associacions o col·legis professionals nacionals, europeus o d’altres llocs.
d) Els títols dels catàlegs vigents.
e) Els informes d’experts.
f) Les propostes de les conferències de degans i directors de centres.
g) Altres criteris professionals o acadèmics de qualitat reconeguda.

Article 10. Procediment de consulta externa

La comissió d’elaboració i disseny de cada pla d’estudis (CED) es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, amb representants de l’administració pertinent o del món empresarial i social i amb titulats de la UIB en les diverses titulacions vigents que consideri adients, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis.

Article 11. Informació al Consell Social de la Universitat

La comissió d’elaboració i disseny de cada pla d’estudis (CED) informarà el Consell Social sobre les característiques del pla d’estudis i per intercanviar informacions i suggeriments que hi estiguin en relació, durant el procés d’elaboració de cada pla d’estudis.

Article 12. Distribució dels crèdits dels plans d’estudis

1. Cada pla d’estudis de la UIB ha de tenir 240 crèdits europeus, distribuïts de la manera següent:

a) Matèries de formació bàsica: 60 crèdits europeus.

b) Matèries obligatòries: un màxim de 144 crèdits europeus.

c) Matèries optatives: un màxim de 30 crèdits europeus d’optativitat pròpia per a l’estudiant. D’acord amb les disponibilitats de professorat i en funció de la proposta de pla d’estudis de cada titulació, es podrà augmentar el nombre de crèdits optatius que es poden oferir. El Consell de Direcció determinarà el nombre de matèries que es poden oferir per cada estudi.

d) Pràctiques externes: un màxim de 60 crèdits europeus.

e) Treball de fi de grau: tindrà un mínim de 6 i un màxim de 18 crèdits europeus.

2. D’acord amb l’article 12.8 del Reial decret 1393/2007, modificat pel Reial decret 861/2010, els estudiants poden obtenir un reconeixement d’almenys 6 crèdits del total del pla d’estudis cursat per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació. De conformitat amb l'article 7 de la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la Universitat, el nombre de crèdits reconegut per aquestes activitats es minorarà del nombre de crèdits optatius exigits pel pla d’estudis corresponent.

Article 13. Excepcions a la distribució dels crèdits dels plans d’estudis

1. No obstant el que s’ha establert a l’article anterior, el Consell de Direcció, a proposta de la comissió d’elaboració i disseny de cada pla d’estudis (CED) i d’acord amb la CADE, pot flexibilitzar i modificar la proposta de distribució de crèdits en els casos següents:

a) Davant una proposta d’acord amb altres universitats espanyoles o europees per compartir titulacions de grau.
b) Quan la proposta de titulació es realitzi mitjançant conveni, d’acord amb l’article 3.4 del Reial decret 1393/2007, les normes d’elaboració del pla d’estudis seran les que es derivin del conveni esmentat.
c) Quan existeixi una directiva europea o de l’Estat espanyol en relació amb una titulació determinada.
d) Quan hi hagi evidències de l’existència d’acords consensuats d’àmbit estatal o europeu per part d’institucions significatives (conferències de degans o de directors d’escoles, col·legis professionals, etc.).

2. En els casos en què, d’acord amb l’apartat anterior, es modifiqui aquesta proposta de distribució de crèdits, el procediment d’aprovació ha de ser el que es deriva del present reglament.

Article 14. Temporalització

1. Les matèries de formació bàsica s’impartiran durant el primer curs de la titulació de grau.

2. Les matèries obligatòries s’impartiran durant el segon, tercer i quart curs de la titulació de grau.

3. Les matèries optatives s’impartiran durant el segon, tercer i quart curs de la titulació de grau.

4. Les pràctiques externes s’han de desenvolupar preferentment a partir del tercer curs. Cada pla d’estudis ha de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització de les pràctiques externes.

5. El treball de fi de grau es realitzarà durant el quart curs de la titulació. Cada pla d’estudis ha de definir les condicions i els requisits necessaris per a la realització d’aquest treball.

Article 15. Excepcions a la temporalització

No obstant el que s’ha establert a l’article anterior, el Consell de Direcció, a proposta de la comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis i d’acord amb la CADE, pot flexibilitzar i modificar la proposta de temporalització de les matèries en els casos als quals fa referència l’article 13.1 del present reglament (apartats a, b, c i d).

Article 16. Nombre de crèdits per curs de grau

El nombre total de crèdits establert als plans d’estudis de grau per a cada curs acadèmic ha de ser de 60, distribuïts en 30 crèdits per al semestre de tardor i 30 crèdits per al semestre de primavera. Aquesta assignació de crèdits s’entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris.

Article 17. Organització curricular

1. Els plans d’estudis s’estructuraran per mòduls i matèries, que, en qualsevol cas, es concretaran en assignatures. Les assignatures bàsiques i obligatòries de les titulacions oficials seran semestrals, de 6 crèdits europeus.

2. Les assignatures optatives de cada pla d’estudis poden ser de 6 o de 3 crèdits.

3. Cada comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis de cada titulació de grau (CED) pot fer arribar al Consell de Direcció propostes de modificació del nombre de crèdits europeus de cada assignatura, d’acord amb les excepcions a les quals fa referència l’article 13.1 del present reglament (apartats a, b, c i d).

Article 18. Coordinació de les matèries de formació bàsica

1. De conformitat amb l’article 12.5 i amb l’annex II del Reial decret 1393/2007, el Consell de Direcció, amb l’acord de les comissions d’elaboració i disseny dels plans d’estudis, aprovarà les orientacions generals sobre les matèries de formació bàsiques de cadascuna de les titulacions de grau.

2. L’aprovació d’aquestes matèries bàsiques per branques de coneixement es farà durant el procés d’elaboració dels plans d’estudis de cada titulació de grau.

Article 19. Coneixement d’un idioma estranger

1. Per a l’obtenció de cadascuna de les titulacions de grau de la UIB és necessari demostrar que s’ha assolit un nivell de coneixement de la llengua anglesa equivalent com a mínim al B2 establert al Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), d’acord amb el desenvolupament que es farà d’aquest requisit en cada pla d’estudis.

En el sentit indicat, per verificar l’esmentat coneixement de la llengua anglesa i poder obtenir la titulació de grau, l’estudiant pot elegir una de les vies següents:

a) Aprovar una assignatura d’anglès específic.
b) Superar una prova d’anglès.
c) Presentar un certificat o titulació amb validesa reconeguda per la UIB que acrediti l’assoliment d’un nivell mínim de coneixement de la llengua anglesa equivalent al B2 del MECR.
d) Superar un determinat nombre d’assignatures impartides en anglès.

2. El Consell de Direcció, amb l'assessorament de la Comissió Acadèmica, establirà les disposicions per a la regulació del coneixement de la llengua anglesa als estudis de grau.

Article 20. Oferta de places i numerus clausus

Cada pla d’estudis ha d’incorporar la proposta d’oferta de places de cada titulació. En qualsevol cas, la proposta de places disponibles (numerus clausus) s'ha d'elevar al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.

Article 21. Tipus d’ensenyament

El pla d’estudis de cada titulació ha de determinar si l’ensenyament és presencial, semipresencial o no presencial, d’acord amb la present normativa.

Article 22. Mobilitat

La comissió d’elaboració i disseny que elaborarà el pla d’estudis de cada titulació de grau ha de procurar que l’estructura del pla d’estudis faciliti la participació de l’alumnat en programes de mobilitat i ha de preveure la possibilitat d’establir el període més adient per a la realització de l'intercanvi.

Article 23. Dobles titulacions i titulacions conjuntes

El Consell de Direcció, d’acord amb les facultats i les escoles implicades, impulsarà en el si de la UIB la realització de dobles titulacions de grau. Igualment afavorirà la realització de titulacions dobles o conjuntes amb altres universitats.

Article 24. Sistema de garantia de qualitat

El pla d’estudis ha d’incorporar el sistema de garantia de qualitat que aprovarà el Consell de Direcció de la UIB.

 

TÍTOL II

DELS ESTUDIS DE MÀSTER

CAPÍTOL I. PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DELS PLANS D’ESTUDIS DE MÀSTER

Article 25. Realització i gestió dels estudis de màster

1. El Centre d'Estudis de Postgrau és l'òrgan responsable de la promoció, selecció, coordinació i gestió acadèmica dels estudis oficials de màster, sens perjudici de les atribucions que aquesta normativa atorga a les facultats, les escoles, els departaments, els instituts universitaris de recerca, les comissions d’elaboració i disseny dels estudis de màster, els directors dels màsters i els consells d’estudis dels màsters.

2. En qualsevol cas, el Centre d’Estudis de Postgrau serà responsable de garantir la unitat de criteris acadèmics dels màsters universitaris de la UIB.

Article 26. Criteris per a l’elaboració i l’aprovació d’estudis de màster

1. El Consell de Direcció, oït el Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà uns criteris específics per a la implantació de titulacions oficials de màster i per a l’elaboració i aprovació dels corresponents plans d’estudis. El Consell de Direcció informarà el Consell de Govern dels criteris aprovats.

2. En tot cas, aquests criteris, basats en la qualitat i l’excel·lència, faran referència a:

a) La capacitat docent dels departaments o instituts universitaris de recerca.
b) La dimensió internacional de les titulacions de màster.
c) La dimensió interuniversitària de les titulacions de màster.
d) La dimensió interdepartamental de les titulacions de màster.
e) La relació de les titulacions de màster amb les línies de R+D+I de la comunitat autònoma de les Illes Balears, de l’Estat espanyol o de la Unió Europea.
f) L’existència de demandes professionals i socials de les titulacions de màster.
g) La no existència de màsters sobre temàtiques semblants o coincidents.
h) La coordinació de les titulacions de màster amb les titulacions de grau de la UIB.
i) La proposta de programes oficials de màster de doble titulació.
j) La proposta de titulacions de màster amb diverses especialitats, a l’empara del que preveu el Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, i que resultin de la fusió de dos o més titulacions de màster preexistents.
k) Altres criteris que els proponents dels títols oficials de màster considerin específics.

3. Els màsters es classificaran de la manera següent:

a) Estudis de màster que habilitin per a l’exercici d’activitats professionals regulades.
b) Estudis de màster orientats a l’especialització professional i acadèmica no inclosos en la tipologia anterior.
c) Estudis de màster orientats a l’especialització en investigació.

Article 27. Proposta dels estudis de màster

1. Les facultats, les escoles, els departaments i els instituts universitaris de recerca poden fer propostes d'estudis de màster a la direcció del Centre d'Estudis de Postgrau.

2. El Centre d’Estudis de Postgrau farà les recomanacions que estimi oportunes sobre la composició de la comissió d’elaboració i disseny del títol de màster (CED).

3. La Direcció del Centre d'Estudis de Postgrau, a iniciativa pròpia o a iniciativa del Consell de Direcció, pot promoure la implantació d'estudis oficials de màster que cobreixin els objectius estratègics de la UIB que es considerin oportuns.

Article 28. Calendari i documentació dels plans d’estudis de màster

1. A proposta del Centre d’Estudis de Postgrau, el Consell de Direcció aprovarà el calendari per a les propostes de titulacions de màster universitari i proporcionarà les eines necessàries per confeccionar-les, d’acord amb la normativa vigent.

2. El Centre d’Estudis de Postgrau, una vegada ho hagi acordat el Consell de Direcció de la UIB, obrirà la convocatòria per a la proposta de titulacions de màster d’acord amb els criteris a què es refereix l’article 26 del present reglament.

Article 29. Aprovació de les propostes de titulacions de màster universitari

1. L’òrgan proponent farà arribar al Centre d’Estudis de Postgrau la proposta de titulació de màster i la proposta de la CED corresponent, utilitzant les eines proporcionades i en els terminis establerts.

2. El Centre d’Estudis de Postgrau, d’acord amb els criteris i característiques de la convocatòria, farà un informe de la proposta de la titulació de màster i de la CED corresponent, que enviarà al Consell de Direcció.

3. El Consell de Direcció, vist l’informe del Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà, si escau, les propostes de titulació de màster i de CED presentades i nomenarà formalment aquesta darrera. El Consell de Direcció informarà el Centre d’Estudis de Postgrau i l’òrgan proponent.

4. Els òrgans proponents de les propostes no seleccionades poden presentar al·legacions davant el Consell de Direcció i han de tenir una resposta a les al·legacions presentades.

Article 30. Elaboració i aprovació dels plans d’estudis de màster

1. La CED elaborarà una proposta de pla d’estudis que haurà d’aprovar formalment. En el procés d’elaboració de la proposta de pla d’estudis, el Centre d’Estudis de Postgrau i la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster de la UIB (CADE) a què fa referència el títol IV d’aquest reglament, actuaran com a òrgans consultius i assessors, i faran, necessàriament, un seguiment de la proposta de pla d’estudis. Els consells dels departaments afectats hauran d’emetre un informe en què es justifiqui que les necessitats de professorat estan cobertes per la plantilla docent o bé per finançament extern.

2. Una vegada aprovada formalment per la CED la proposta de pla d’estudis, aquesta es trametrà al Centre d’Estudis de Postgrau, que, en el termini de set dies, la farà arribar als departaments, als centres i a la comunitat universitària.

3. Els consells de departament, les juntes de centre, el Consell d’Estudiants i els membres de la comunitat universitària tindran un termini de vint dies per presentar al·legacions a la proposta. Les al·legacions es faran arribar al Centre d’Estudis de Postgrau, que les trametrà a la CED de la titulació. En cas de silenci, s’entendrà que els departaments, els centres i la comunitat universitària hi donen la conformitat.

4. Acabats els períodes d’al·legacions i en el termini màxim de vint dies, en vista de les al·legacions presentades es faran les actuacions següents:

a) La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis de la titulació de màster (CED) farà un informe raonat que donarà resposta a les al·legacions rebudes i que serà enviat als qui les han presentades.
b) La CED modificarà, si escau, la proposta del pla d’estudis d’acord amb les al·legacions presentades i la remetrà al Centre d’Estudis de Postgrau, juntament amb les al·legacions rebudes i l’informe a què fa referència el punt anterior.

5. El Centre d’Estudis de Postgrau aprovarà, si escau, la proposta de pla estudis, modificada segons les al·legacions presentades, i la trametrà, juntament amb les al·legacions presentades i els informes emesos, a la CADE.

6. La CADE revisarà tota la documentació presentada i emetrà un informe en què proposarà, si escau, l’aprovació del pla d’estudis presentat. Aquest informe serà elevat al Consell de Direcció.

7. El Consell de Direcció, vist l’informe de la CADE i tota la documentació generada en el procés, aprovarà, si escau, el pla d’estudis presentat.

8. El Consell de Direcció, una vegada aprovada la proposta de pla d’estudis, la remetrà al Consell de Govern per a la seva aprovació, si escau.

9. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, se n’informarà el Consell Social.

10. Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern i havent-se'n informat el Consell Social, es remetrà al Consell d’Universitats. Alhora, s’enviarà a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent.

Article 31. Supòsits excepcionals

1. En cas que hi hagi dificultats per arribar a un acord en l’elaboració del pla d’estudis, el director del Centre d’Estudis de Postgrau n’ha d’informar la comissió assessora, la qual, oïdes les parts, remetrà un informe al Consell de Direcció. El Consell de Direcció, analitzat l’informe, prendrà una decisió, que serà vinculant i que enviarà al director del CEP.

2. Si el procés d’elaboració d’un pla d’estudis s’interromp i es fa impossible continuar treballant-hi, el Consell de Direcció, d’acord amb la sol·licitud realitzada per la CED, oïts la CADE, el Centre d’Estudis de Postgrau, els centres i els departaments implicats, ha de prendre les mesures adequades per continuar-ne la tramitació o aturar-la definitivament.

Article 32. Adscripció dels màsters

1. Els màsters de la UIB s’adscriuran, preferentment, al Centre d’Estudis de Postgrau.

2. El Consell de Direcció pot adscriure un màster donat a un centre diferent del Centre d’Estudis de Postgrau, si ho considera escaient.

Article 33. Comissió d’elaboració i disseny dels màsters (CED)

1. D’acord amb l’article 29 del present reglament, el Consell de Direcció nomenarà formalment la comissió d’elaboració i disseny de cada títol de màster (CED) la proposta d’implantació del qual hagi estat aprovada. Aquesta comissió serà formada per un màxim de 7 membres.

2. La comissió d’elaboració i disseny de cada títol de màster (CED) tindrà la composició següent:

a) El president: designat pel director del Centre d’Estudis de Postgrau d’acord amb l’òrgan proponent del màster i amb la resta dels membres de la CED.
b) Un màxim de 5 professors elegits per la junta de centre o pel Centre d’Estudis de Postgrau d’acord amb les recomanacions del Centre d’Estudis de Postgrau a què fa referència l’article 27.2 d’aquest reglament. Se’n poden elegir suplents.

En cas de plans d’estudis que constitueixin el període formatiu d’un doctorat, és necessari que els professors que resultin elegits siguin doctors.

La comissió nomenarà, entre els professors, un secretari, que s’encarregarà de convocar les reunions i redactar-ne i custodiar-ne les actes.

c) Un estudiant elegit per la junta de centre o pel Centre d’Estudis de Postgrau entre els que cursen estudis de màster. Se’n pot elegir suplent.
d) En el cas de titulacions amb perfil professional, es pot designar un membre dels col·legis professionals, de l’administració pertinent o del món empresarial i social, amb veu i sense vot.

A cada comissió hi haurà el suport d’un membre del personal d’administració i serveis.

4. La CED de cada titulació es reunirà, si escau, amb membres dels col·legis professionals, representants de l’administració pertinent o del món empresarial i social i amb titulats de la UIB en les diverses titulacions que consideri adients, així com amb el Consell Social de la Universitat, durant el procés d’elaboració del pla d’estudis.

5. Són funcions de la CED:

a) Elaborar i dissenyar el pla d’estudis, d’acord amb la normativa aplicable.
b) Fer la memòria i formalitzar la documentació requerida.
c) Aprovar formalment la proposta de pla d’estudis.

Article 34. Propostes de titulacions conjuntes coordinades per la UIB o per altres universitats

1. En el cas de titulacions conjuntes coordinades per la UIB, se seguirà el procediment establert als articles precedents. Així mateix, caldrà l’aprovació per part del Consell de Govern del conveni específic de la titulació, que requerirà la valoració tècnica del Centre d’Estudis de Postgrau, que emetrà un informe raonat.

2. En el cas de propostes de titulacions conjuntes coordinades per altres universitats, se seguirà el procediment que s’estableix a continuació:

a) L’òrgan proponent de la UIB farà arribar al Centre d’Estudis de Postgrau la proposta de la titulació coordinada. La proposta inclourà una descripció de la titulació proposada; una previsió de les assignatures la docència de les quals seria responsabilitat de la UIB, amb indicació expressa si la proposta implica la creació de noves assignatures i/o la participació amb assignatures de màsters ja implantats a la UIB; i un informe de l’òrgan proponent en què es doni suport a la proposta.
b) El Centre d’Estudis de Postgrau, en un termini de 7 dies, farà arribar la proposta als departaments, als centres i a la comunitat universitària.
c) Els consells de departament, les juntes de centre, el Consell d’Estudiants i els membres de la comunitat universitària tindran un termini de set dies per presentar al·legacions a la proposta. En cas de silenci, s’entendrà que els departaments, els centres i la comunitat universitària hi donen la conformitat.
d) Les al·legacions es faran arribar al Centre d’Estudis de Postgrau, que elaborarà un informe i el trametrà, juntament amb la proposta i les al·legacions rebudes, a la CADE.
e) La CADE, vists la proposta, les al·legacions rebudes i l’informe del CEP, elaborarà un informe que elevarà al Consell de Direcció.
f) El Consell de Direcció aprovarà, si escau, la participació de la UIB a la titulació i n’informarà el CEP i l’òrgan proponent.
g) Una vegada aprovada la participació de la UIB i elaborat el pla d’estudis per la Universitat o institució coordinadora, l’òrgan proponent de la UIB farà arribar al Centre d’Estudis de Postgrau el pla d’estudis, el conveni específic de la titulació i, en cas que s’hagin de crear noves assignatures, un informe dels departaments afectats en què es justifiqui que les necessitats de professorat estan cobertes per la plantilla docent o bé per finançament extern.
h) El Centre d’Estudis de Postgrau elaborarà un informe que trametrà, juntament amb tota la documentació anterior, al Consell de Direcció.
i) El Consell de Direcció, vist l’informe del Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà, si escau, la proposta de pla d’estudis de la titulació i el conveni específic.
j) El Consell de Direcció informarà el Centre d’Estudis de Postgrau i l’òrgan proponent, i elevarà al Consell de Govern la proposta de la titulació i el conveni específic que la regula per a la seva aprovació, si escau.
k) Aprovat el pla d’estudis pel Consell de Govern, se n’informarà el Consell Social i s’enviarà a la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent.
l) El Consell de Direcció pot proposar les modificacions que consideri adients tant al pla d’estudis presentat com al conveni específic, i les ha de remetre al Centre d’Estudis de Postgrau i a l’òrgan proponent. L’òrgan proponent pot presentar al·legacions a les modificacions proposades. Si les al·legacions no són acceptades pel Consell de Direcció, serà responsabilitat de l’òrgan proponent dur a terme les modificacions proposades amb l’acord de la resta de les universitats o institucions que participen en la titulació proposada.

Article 35. Implementació i gestió del màster

1. Una vegada verificat el pla d’estudis del màster pel Consell d’Universitats i autoritzada la seva implantació pel Govern de les Illes Balears, aquest serà gestionat pel Centre d’Estudis de Postgrau o pel centre al qual el Consell de Direcció hagi adscrit el màster esmentat.

2. El director del Centre d’Estudis de Postgrau o el degà o director del centre al qual s’hagi adscrit el màster nomenarà el director del màster d’acord amb l’òrgan proponent, que actuarà com a cap d’estudis de la titulació. En qualsevol cas, el director ha de ser professor del màster amb vinculació permanent a la UIB.

Article 36. Consell d’estudis del màster

1. El director del màster constituirà un consell d’estudis de la titulació en el qual participarà el professorat implicat i responsable de les assignatures.

2. Aquest consell d’estudis tindrà com a objectiu fonamental coordinar el professorat que imparteix docència a la titulació del màster.

Altres funcions del consell d’estudis de la titulació són:

a) Proposar el reconeixement sol·licitat pels alumnes.
b) Seleccionar els candidats a ser admesos al màster.
c) Assignar un tutor i un director del treball de fi de màster a l’alumne.
d) Altres funcions segons la normativa vigent.

3. En qualsevol cas, en el si dels consells d’estudis es podran constituir les comissions necessàries, d’acord amb la normativa vigent.

4. La constitució o modificació de cada consell d’estudis de màster s’ha de comunicar al director del Centre d’Estudis de Postgrau o al degà o al director del centre al qual estigui adscrit.

5. El director del màster ha d’informar periòdicament el consell d’estudis, el director del Centre d’Estudis de Postgrau, el degà o el director del centre al qual estigui adscrita la titulació dels acords que es prenguin.

6. Els conflictes que es puguin plantejar en el si dels consells d’estudis s’han de comunicar al director del Centre d’Estudis de Postgrau o al degà o director del centre al qual estigui escrit el màster perquèarbitri els mitjans per resoldre’ls. En cas de no resoldre’ls, es comunicaran al Consell de Direcció perquè prengui els acords i decisions oportuns.

Article 37. Modificació dels plans d’estudis de màster

1. Els plans d’estudis de màster es poden modificar a sol·licitud del consell d’estudis del màster, que crearà en el seu si una comissió o grup de treball que serà l’encarregat d’elaborar la proposta de modificació del pla d’estudis. Així mateix, el Consell de Direcció pot proposar la modificació del pla d’estudis, amb informe previ al Centre d’Estudis de Postgrau o al centre al qual estigui adscrit el màster.

2. La proposta de modificació es presentarà al Centre d’Estudis de Postgrau per a la seva consideració i, si escau, aprovació. La proposta ha de detallar les característiques i l’abast de la modificació, utilitzant els models i eines facilitats pel vicerectorat competent en matèria de docència i qualitat, i ha d’incloure els informes i l’aprovació, si escau, dels departaments i, si escau, dels instituts universitaris de recerca afectats.

3. Una vegada aprovada la proposta, el Centre d’Estudis de Postgrau la traslladarà a la CADE.

4. La CADE, d’acord amb la naturalesa de la modificació i els informes del CEP i dels departaments i instituts universitaris de recerca afectats, emetrà un informe i aprovarà, si escau, la modificació sol·licitada. Aquest informe serà elevat a Consell de Direcció.

5. El Consell de Direcció, vist l’informe de la CADE, aprovarà, si escau, la sol·licitud de modificació del pla d’estudis, i la trametrà al Consell de Govern per a la seva aprovació final. A partir d’aquesta aprovació se seguiran els tràmits que planteja la normativa vigent.

6. Si la reforma no és autoritzada, el Consell de Direcció comunicarà al director del màster i a l’òrgan responsable de la titulació les causes de la no autorització.

Article 38. Manteniment dels màsters

1. El manteniment i continuïtat de cada un dels màsters autoritzats estarà en funció del nombre d’alumnes matriculats, del manteniment de la menció cap a l’excel·lència del programa de doctorat al qual estigui vinculat com a via o perfil d’accés preferent, dels informes de seguiment favorables, realitzats per una agència de qualitat externa basant-se en indicadors de qualitat i internacionalització i, d’altra banda, del compliment de la normativa vigent.

2. En qualsevol cas, el Centre d’Estudis de Postgrau o el centre al qual estiguin adscrits els màsters proposarà al Consell de Direcció el manteniment o l’extinció de cada un dels màsters, d’acord amb el que estableixen el present reglament i la normativa vigent sobre els estudis de màster.

3. Per a l’extinció del màster, el Centre d’Estudis de Postgrau o el centre al qual estiguin adscrits els màsters sol·licitarà a l’òrgan proponent i a la direcció del màster un informe sobre aquest estudi, que remetrà al Consell de Direcció perquè en prengui coneixement i prengui l’acord corresponent.

CAPÍTOL II. DIRECTRIUS PRÒPIES I ESTRUCTURA DE LES TITULACIONS DE MÀSTER UNIVERSITARI DE LA UIB

Article 39. Finalitat dels ensenyaments dels màsters

1. D’acord amb el Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, els ensenyaments de màster tenen com a finalitat l’adquisició per part de l’estudiant d’una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l’especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques d’investigació.

2. Els plans d’estudis que condueixin a l’obtenció dels títols de màster universitari han de tenir entre 60 i 120 crèdits, i contenir tota la formació teòrica i pràctica que l’estudiant ha d’adquirir: matèries obligatòries, matèries optatives, seminaris, treballs dirigits, treball de fi de màster, activitats d’avaluació i altres que resultin necessàries segons les característiques pròpies de cada títol, incloent-hi pràctiques externes en empreses o en grups de recerca. Aquests ensenyaments conclouran amb l’elaboració i defensa pública d’un treball de fi de màster, que tindrà entre 6 i 30 crèdits.

Article 40. Referents per a l’elaboració dels plans d’estudis de màster

La comissió d’elaboració i disseny del pla d’estudis tindrà en compte els referents següents:

a) Les titulacions de grau existents a la Universitat de les Illes Balears o en altres universitats espanyoles, dels països integrats a l’espai europeu d’ensenyament superior o d’altres països.
b) Els màsters elaborats per universitats espanyoles, europees i d’altres països, de qualitat i prestigi reconegut.
c) Els informes d’associacions o col·legis professionals nacionals, europeus o d’altres llocs.
d) Els títols vigents.
e) Els informes d’experts.
f) Les línies de recerca existents a la UIB.
g) Els plans de R+D+I de caràcter regional, estatal o europeu.
h) La vinculació amb un doctorat que hagi obtingut la Menció cap a l’Excel·lència.
i) Les propostes de les conferències de degans i directors d’escola.
j) Altres criteris professionals, acadèmics i d'investigació de qualitat reconeguda.

Article 41. Numerus clausus i nombre mínim d’estudiants

1. Cada pla d’estudis ha d’incorporar una previsió de l’oferta de places. En tot cas, si escau, el Consell de Govern aprovarà la proposta de places disponibles (numerus clausus) de la titulació de màster.

2. La UIB determinarà a través de la seva normativa específica el nombre mínim d’estudiants matriculats a les titulacions perquè es puguin dur a terme.

Article 42. Tipus d’ensenyament

El pla d’estudis de cada titulació proposada determinarà si l’ensenyament és presencial, semipresencial o no presencial, d’acord amb la present normativa.

Article 43. Mobilitat

La comissió d’elaboració i disseny que elaborarà el pla d’estudis de cada titulació de màster (CED) l'ha de dissenyar de manera que la seva estructura faciliti la participació de l’alumnat en programes de mobilitat i ha de preveure la possibilitat d’establir el període més adient per a la realització de l'intercanvi.

Article 44. Dobles titulacions i titulacions conjuntes

El Consell de Direcció, d’acord amb els òrgans proponents implicats, els centres i el Centre d’Estudis de Postgrau, impulsarà en el si de la UIB la realització de dobles titulacions de màster i de titulacions conjuntes amb altres universitats nacionals i estrangeres.

Article 45. Sistema de garantia de qualitat

El pla d’estudis ha d’incorporar el sistema de garantia de qualitat que aprovarà el Consell de Direcció de la UIB.

Article 46. Professorat

1. El professorat de les matèries formatives dels estudis de màster universitaris ha de pertànyer preferentment als cossos docents universitaris i al professorat contractat, sens perjudici que hi puguin participar experts professionals externs a la Universitat. En aquest cas, la responsabilitat institucional de les matèries formatives l’assumirà el director del màster. En qualsevol cas, el director del màster té la responsabilitat pel que fa als professors externs a la UIB.

2. En el cas dels estudis de màster interuniversitari, els respectius convenis han d’especificar la responsabilitat de les matèries formatives de cadascuna de les universitats participants. En qualsevol cas, i pel que fa a les matèries formatives responsabilitat de la UIB, s’ha d’aplicar el que s’estableix a l’apartat anterior.

3. En el cas d’estudis universitaris amb finançament extern, el 50 per cent com a mínim del professorat de la titulació ha de pertànyer a la UIB. El Consell de Direcció, en casos degudament justificats, pot proposar la modificació del percentatge indicat.

4. Per als estudis que habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades a l’article 15.4 del Reial decret 1393/2007, el percentatge anterior pot variar d’acord amb el que estableixi la seva pròpia normativa.

5. El Consell de Direcció pot autoritzar la participació en els ensenyaments de màster d’investigadors dels programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva o d’altres similars, així com del personal adscrit dels diversos instituts universitaris de recerca.

Article 47. Organització curricular

1. El nombre total de crèdits establert als plans d’estudis de màster per a cada curs acadèmic és de 60, llevat dels casos excepcionals d’estudis ja aprovats i implantats. Aquesta assignació de crèdits s’entendrà referida a un estudiant amb dedicació a temps complet als estudis universitaris. L’anterior s’entén sens perjudici que l’alumne pugui sol·licitar matricular-se a un nombre superior de crèdits en un any acadèmic.

2. Les assignatures obligatòries i optatives de cada pla d’estudis han de tenir un mínim de 3 crèdits.

 

TÍTOL III

DEL MODEL DE CRÈDIT EUROPEU

Article 48. Valor del crèdit europeu de la UIB dels estudis oficials

1. Un crèdit europeu dels estudis oficials es comptabilitza com a 25 hores de treball de l’estudiant. S’estableix en 1.500 hores la dedicació total al treball per a un estudiant a temps complet durant un any acadèmic.

2. Les hores de treball dels crèdits europeus es distribueixen de forma proporcional entre les setmanes de l’any acadèmic. La mitjana d’hores setmanals de treball de l’estudiant és de quaranta.

Article 49. Tipus d’ensenyament i percentatge de presencialitat

Segons el tipus dels estudis, el percentatge d’hores de presencialitat dels títols oficials és el següent:

a) Estudis presencials: un mínim del 20% i un màxim del 40%.
b) Estudis semipresencials: un mínim del 10% i un màxim del 19%.
c) Estudis no presencials (a distància o virtuals): fins a un màxim del 9%.

Article 50. Tipus d’agrupament

1. D’acord amb les modalitats d’aprenentatge dels estudis establertes, les hores de treball presencial s’impartiran d’acord amb els tipus d’agrupament següents:

a) Grup gran. Està dirigit a la realització d’activitats teòriques i pràctiques que poden dur-se a terme de manera efectiva en espais i grups relativament grans.
b) Grup mitjà. Està dirigit a la realització d’activitats de discussió teòrica o, preferentment, pràctiques que requereixen una elevada participació de l’alumnat, o bé l’ús de laboratoris o aules d’informàtica de capacitat limitada.
c) Grup petit. Està dirigit a la realització d’activitats de tutorització de treballs que requereixen un grau d’ajuda molt elevat per part del professorat.

2. L’aplicació d’aquests tipus d’agrupament i els desdoblaments de grups que se’n derivaran segons els màxims d’estudiants que es puguin establir, serà allò que determinarà, en part, el volum de dedicació del professorat a una titulació oficial, d’acord amb el document de còmput de l’activitat docent del professorat docent i investigador.

3. El Consell de Direcció proposarà als òrgans de govern pertinents el nombre d’estudiants de cada un dels tipus d’agrupament, que poden ser diferents entre les titulacions de grau i les de màster, que, en tot cas, estaran sotmeses a les disponibilitats pressupostàries.

Article 51. Modalitats d’aprenentatge dels estudis

1. En l’assignació de crèdits a cadascuna de les matèries que configuren el pla d’estudis, es computarà el nombre d’hores de treball requerides per a l’adquisició dels coneixements, les capacitats i les destreses corresponents. En aquest còmput s’han de comprendre les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’estudi, les dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes i les exigides per a la preparació i realització dels exàmens i proves d’avaluació.

2. Amb el propòsit de facilitar la tasca de planificació de la càrrega de treball presencial i autònom de l’estudiant per part del professorat respecte de les matèries bàsiques, obligatòries i optatives d’un pla d’estudis, s’han definit les següents modalitats d’aprenentatge, amb indicació del tipus d’agrupament que s’hi emprarà:

a) Activitats de treball presencial:

— Classes teòriques (grup gran): exposició de continguts mitjançant presentació o explicació: classes magistrals, exposicions orals individuals o en grup.
— Seminaris i tallers (grup mitjà): sessions monogràfiques supervisades pel professorat amb participació compartida (professorat, estudiants, experts, etc.).
— Classes pràctiques (grup gran / grup mitjà): qualsevol tipus de pràctica d’aula en la qual es desenvolupin activitats d’aplicació dels coneixements a situacions concretes i a l’adquisició d’habilitats relacionades amb la matèria d’estudi: estudi de casos, anàlisis diagnòstiques, resolució d’exercicis i problemes, etc.
— Pràctiques externes (grup mitjà / grup petit): activitats realitzades en empreses i entitats externes a la Universitat amb les quals s’adquireix preparació per a l’exercici professional.
— Classes de laboratori (grup mitjà): activitats desenvolupades en espais especials amb equipament especialitzat, com ara laboratoris i aules d’informàtica.
— Tutories (grup mitjà / grup petit): activitats d’orientació, seguiment i avaluació del procés d’aprenentatge d’un estudiant o un grup reduït d’estudiants amb atenció personalitzada per part del professorat.
— Avaluació (grup gran / grup mitjà / grup petit): conjunt de proves utilitzades en l’avaluació del progrés de l’aprenentatge de l’estudiant: prova escrita teòrica o pràctica, exposició oral, pràctica de laboratori, etc.
— Altres (grup gran / grup mitjà): visites programades, projeccions, sortides de camp, etc.

b) Activitats de treball no presencial o autònom. S’hi ha d’incloure el temps total de preparació autònoma de la matèria (tant individual com en grup): hores d’estudi i preparació de pràctiques, treballs, resums de lectures, seminaris, exàmens, obtenció de dades, resolució de problemes i exercicis, etc.

— Estudi i treball en grup: preparació de seminaris, lectures, investigacions, treballs, memòries, obtenció i anàlisi de dades, etc. per exposar o lliurar.
— Estudi i treball autònom, individual: les mateixes activitats que a l’apartat anterior, però realitzades de forma individual. S’hi inclouen, a més a més, l’estudi personal, la preparació d’exàmens, el treball en biblioteques, les lectures complementàries, la resolució de problemes i exercicis, etc.

Article 52. Tutories de crèdit europeu

Les tutories, en el context del sistema de crèdits europeus, són un mètode d’aprenentatge integrat en els plans d’estudis de les titulacions oficials i tenen un paper cabdal per individuar, supervisar i avaluar el treball autònom de l’alumnat. Per tant, les tutories de crèdit europeu són d’assistència programada i obligatòria.

Article 53. Procediment per a la realització i avaluació de treballs de fi de grau i màster i de pràctiques externes

1. El Consell de Direcció, oïts la CADE, els centres i el Centre d'Estudis de Postgrau, establirà unes directrius generals mitjançant una normativa específica per tal de regular el procediment i avaluació dels treballs de fi de grau i de màster i les pràctiques externes, d’acord amb els reglaments corresponents de la Universitat.

2. Cada junta de centre, en funció d’aquestes directrius i d’acord amb cada consell d’estudis, desenvoluparà, si escau, aquestes directrius generals.

Article 54. Avaluació contínua

1. A fi de fomentar l’avaluació contínua de les competències adquirides per part de l’estudiant al llarg de tot el curs, durant el període d’avaluació establert per a cada semestre o període acadèmic específic es pot realitzar una prova global o parcial. El pes d’aquesta prova sobre la qualificació global de l’assignatura no pot superar el percentatge que estableix el Reglament acadèmic de la UIB.

2. D’acord amb el Reglament acadèmic, s’establirà un període d’avaluació extraordinària durant el mes de setembre dirigit exclusivament a l’avaluació d’activitats recuperables, que s'han d'haver definit prèviament a la guia docent de l’assignatura corresponent.

Article 55. Procediments i tècniques d’avaluació

Les competències a assolir o els objectius docents proposats en un pla d’estudis han de ser avaluables. Els procediments i les tècniques establerts per avaluar el nivell d’adquisició i progrés de l’aprenentatge dels estudiants són els següents:

a) Proves objectives (vertader/fals, elecció múltiple, aparellament d’elements...).
b) Proves de resposta breu.
c) Proves de resposta llarga, de desenvolupament.
d) Proves orals (individuals, en grup, presentació de temes o treballs, etc.).
e) Treballs i projectes.
f) Informes/memòries de pràctiques.
g) Proves d’execució de tasques reals o simulades.
h) Sistemes d’autoavaluació (oral, escrita, individual, en grup).
i) Escales d’actituds.
j) Tècniques d’observació (registres, llistes de control, etc.).
k) Carpeta d’aprenentatge.
l) Altres procediments.

 

TÍTOL IV

DE LA COMISSIÓ ASSESSORA DEL DISSENY I L’ELABORACIÓ DELS TÍTOLS DE GRAU I MÀSTER DE LA UIB (CADE)

Article 56. Naturalesa de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster (CADE)

1. La comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster (CADE) és l’òrgan assessor del Consell de Direcció en relació amb els títols oficials de la UIB i serà nomenada per aquest.

2. La comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster (CADE), que donarà suport a les comissions d’elaboració dels diversos plans d’estudis de grau i màster, farà els informes que estableix el present reglament i resoldrà, si escau, eventuals conflictes que es puguin plantejar en l’elaboració dels plans d’estudis esmentats.

3. Tots els informes que elaborarà aquesta comissió es remetran al Consell de Direcció per a l’adopció de l’acord corresponent.

4. Cada CED, mitjançant el seu president, pot sol·licitar a la CADE el suport i l’assessorament necessaris per dur a terme la tasca encomanada.

Article 57. Organització i composició de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster (CADE)

1. La composició de la CADE és la següent:

a) El vicerector competent en matèria de docència i qualitat, que la presidirà.
b) El vicerector competent en matèria de professorat i ordenació acadèmica.
c) El vicerector competent en matèria de postgrau.
d) El director del Centre d’Estudis de Postgrau.
e) La cap del Servei d’Estadística i Qualitat Universitària (SEQUA), que actuarà com a secretària i s’encarregarà de convocar les reunions pertinents i de redactar-ne i custodiar-ne les actes.

2. La CADE pot sol·licitar l’ajut de qualsevol membre del PDI de la UIB que consideri necessari.

Article 58. Funcions de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster (CADE)

1. Les funcions de la comissió assessora del disseny i l’elaboració dels títols de grau i màster (CADE) són:

a) El suport acadèmic i tècnic per a l’elaboració dels plans d’estudis de grau i de màster.
b) L’emissió d’informes en cas de dificultats en l’elaboració del pla d’estudis.
c) La realització dels informes finals dels plans d’estudis aprovats per les juntes de centre o per les comissions específiques.
d) La realització de propostes adreçades al Consell de Direcció per a la resolució d’eventuals problemes derivats de l’elaboració dels plans d’estudis.
e) Tots els informes que li proposi el Consell de Direcció, d’acord amb les seves funcions.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Desenvolupament normatiu

El Consell de Direcció desenvoluparà el present reglament, per a la qual cosa prendrà les mesures necessàries i elaborarà o adaptarà les normatives pertinents, d’acord amb la legislació vigent.

Segona. Aprovació dels màsters finançats

El Consell de Direcció aprovarà les característiques dels màsters finançats, parcialment o totalment, per institucions externes a la UIB amb les quals se subscrigui un conveni de col·laboració.

Tercera. Gestió dels màsters

El Consell de Direcció, oït el Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà les responsabilitats i funcions administratives dels centres en la gestió dels màsters, d’acord amb la present normativa.

Quarta. Realització de màster en idioma estranger

El Consell de Direcció de la UIB impulsarà la realització de màsters en idioma estranger, fonamentalment, en llengua anglesa.

Cinquena. Màsters interuniversitaris

El Consell de Direcció determinarà les característiques dels màsters interuniversitaris, d’acord amb la normativa vigent.

Sisena. Programes de doble titulació

El Consell de Direcció, a proposta del Centre d’Estudis de Postgrau, aprovarà la normativa específica sobre els programes de doble titulació.

Setena. Suport administratiu

El Consell de Direcció, d’acord amb les seves competències, determinarà el suport administratiu necessari per a l’elaboració dels plans d’estudis de les titulacions de grau i de màster.

Vuitena. Reducció de terminis

El Consell de Direcció pot acordar, quan ho aconsellin raons d’interès públic, l’aplicació als procediments prevists en aquesta normativa de la tramitació d’urgència, per la qual cosa es reduiran a la meitat els terminis establerts.

Novena. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualsevol que en aquest reglament aparegui en gènere masculí o femení, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de què es tracti.

Desena. Aplicació normativa

En tot allò que no preveu aquesta reglament, s'aplicarà la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú (LRJAP i PAC).

Onzena. Recursos administratius

En cas que en una de les fases del procediment de tramitació, aquest s’interrompi per informe negatiu o falta d’aprovació dels òrgans corresponents:

a) Si es tracta d’acords del Consell de Govern, segons l’article 197 dels Estatuts de la UIB, s’exhaureix la via administrativa i seran impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
b) Les resolucions i els acords dels altres òrgans de govern poden ser objecte de recurs d'alçada davant la Rectora en un termini d’un mes, a partir de la data de recepció de la corresponent notificació.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA

Única. Règim transitori aplicable

Als plans d’estudis de les titulacions de grau i màster s'hi haurà d’adjuntar el règim transitori entre l’inici de la nova titulació i el procés d’extinció del pla d’estudis vigent, si escau.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Única. Derogació normativa

Es deroga l’Acord normatiu 9386/2010, de 16 de març, pel qual s'aprova el Reglament d’ordenació dels ensenyaments universitaris de caràcter oficial (grau i màster) de la Universitat de les Illes Balears, amb l’excepció de l’apartat que regula els programes de doctorat.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, 22 de novembre de 2011
La Rectora,
Montserrat Casas


 

 
Acord anterior
  Acord següent

Acords que fan referència a aquest.