![]() |
FULL OFICIAL |
Any IX |
Núm.94 (Annex) |
Divendres, 29 d'abril 1994 |
NORMATIVA ELECTORAL I DE REPRESENTACIÓ
DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
Capítol I. Disposicions generals 3059
Capítol II. De l'elecció dels titulars dels
òrgans unipersonals 3063
Secció 1a. Disposicions comunes 3063
Secció 2a. De l'elecció de Rector 3064
Secció 3a. De l'elecció del director de departament o institut 3065
Secció 4a. De l'elecció de degà o director de centre 3065
Secció 5a. De l'elecció del president del consell d'estudis 3066
Capítol III. De l'elecció de representants als òrgans col·legiats 3066
Secció 1a. Disposicions comunes 3066
Secció 2a. De l'elecció de representants al Claustre 3068
Secció 3a. De l'elecció de representants a la Junta de Govern 3070
Secció 4a. De l'elecció de representants al consell de departament
3071
Secció 5a. De l'elecció de representants al consell d'institut 3072
Secció 6a. De l'elecció de representants al consell d'estudis 3072
Secció 7a. De l'elecció de representants a la junta de centre 3073
Secció 8a. De l'elecció de representants al Consell Social 3073
Secció 9a. De l'elecció de representants al Consell d'Estudiants 3074
Disposicions transitòries 3074
Disposició final 3075
Capítol I. Disposicions generals
Article 1
Les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals i dels representants
als òrgans col·legiats de la Universitat es regiran per la present
normativa, sens perjudici del que estableixen els Estatuts de la Universitat de les
Illes Balears (en endavant, UIB).
Article 2
1. El dret de sufragi correspon a tots els membres de la comunitat universitària
que prestin llurs serveis a la Universitat o hi estiguin matriculats, en les condicions
que s'estableixin, en la data de la convocatòria de les eleccions. Per exercitar
aquest dret cal estar inscrit en el cens electoral vigent. El Servei de Càlcul
i Informatització de la Universitat o aquell que, si escau, en faci les funcions,
tindrà actualitzades les llistes dels censos electorals corresponents, les
quals, si pertoca, es faran públiques abans de les eleccions dins el termini
i en la forma que estableixi la Comissió Electoral.
2. Les causes d'inelegibilitat i d'incompatibilitat són les que estableixen
les lleis, els Estatuts, aquest acord i la normativa complementària.
3. La condició de candidat a les eleccions d'òrgans unipersonals s'ha
de manifestar formalment mitjançant escrit de la persona interessada adreçat
a la Comissió Electoral o a l'òrgan que aquesta delegui.
4. L'acceptació de la condició de candidat comporta l'obligació
d'assumir el resultat de la votació i les obligacions consegüents.
Article 3
1. Les eleccions es realitzaran mitjançant sufragi universal, lliure,
igual, directe i secret, dins la circumscripció que pertoqui, i hi participaran
aquells que compleixin els requisits que les lleis, els Estatuts de la UIB i aquest
acord exigeixen.
2. Són electors i elegibles:
a) Els estudiants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que
tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat que estiguin
matriculats com a mínim de trenta crèdits, corresponents a les assignatures
del pla d'estudis conduent al títol escaient. També gaudeixen d'aquest
dret tots aquells estudiants als quals manquin menys de trenta crèdits per
acabar els estudis. Aquests darrers tenen el dret limitat a un màxim de dos
anys i al fet que cada un d'aquests anys estiguin matriculats de tots els crèdits
que els manquin.
A l'efecte previst en aquesta normativa, s'entenen per estudiants de segon cicle
aquells que tinguin com a mínim el 50% dels crèdits per a l'obtenció
del títol, sempre que es compleixin les altres condicions.
Els estudiants que no compleixin els requisits establerts als paràgrafs anteriors,
o deixin de complir-los, no podran gaudir de la condició d'elegits, o deixaran
de gaudir-ne.
Els estudiants dels ensenyaments conduents a l'obtenció del títol oficial
de Tècnic d'Empreses i Activitats Turístiques que s'imparteixen a l'Escola
Oficial de Turisme de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la direcció
i gestió acadèmica i administrativa de la qual correspon a la UIB,
de conformitat amb el Decret 110 /1990, de 13 de desembre, pel qual es regula la
col·laboració entre la UIB i la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears en relació amb l'Escola de Turisme (BOCAIB núm. 9, de 19 de
gener de 1991), resten assimilats, a l'efecte d'aquesta normativa, als estudiants
que s'esmenten en aquest apartat.
b) Els estudiants de tercer cicle que estiguin matriculats d'un programa de doctorat
i els doctorands que l'hagin superat i facin la tesi doctoral en les condicions legalment
establertes al Reial decret 185/1985, de 23 de gener.
c) Els estudiants que estiguin matriculats d'ensenyaments conduents a títols
de postgrau propis (títols d'especialista universitari i títols de
màster) i a títols superiors propis, establerts de conformitat amb
la Llei orgànica 11/1983, de 25 d'agost, de reforma universitària,
el Reial decret 185/1985, de 23 de gener, el Reial decret 1496/1987, de 6 de novembre,
sobre obtenció, expedició i homologació de títols universitaris,
el Reial decret 1666 /1989, de 22 de desembre, pel qual s'aproven els Estatuts de
la UIB, i l'Acord 1589/1991, de 29 de novembre, pel qual s'aprova el nou reglament
d'estudis de postgrau i títols propis de la UIB.
3. No són electors ni elegibles els estudiants que estiguin matriculats d'ensenyaments
que s'imparteixin en centres docents adscrits.
4. El dret de sufragi és personal i intransferible; mai no podrà exercitar-se
per delegació.
5. Tot elector ha d'exercir el dret de sufragi a la circumscripció en què
es trobi inscrit i a la mesa electoral que li correspongui, sens perjudici de les
disposicions sobre el vot per correu.
6. Ningú no pot ser obligat o coaccionat, sota cap pretext, a exercir el dret
de sufragi ni a revelar el sentit del seu vot.
Article 4
1. La iniciació de tot el procés electoral es farà per acord
del Consell Executiu i s'ha de publicar al FOU. Els òrgans afectats han de
sol·licitar que s'obri el procés electoral amb la suficient antelació.
A petició del titular d'un òrgan de govern unipersonal es poden avançar
les eleccions a l'esmentat òrgan si així ho acorda el Consell Executiu.
2. L'acord de convocatòria fixarà la data de celebració de les
eleccions, les quals tindran lloc, llevat d'acord contrari de la Comissió
Electoral per causa justificada, entre els deu i els seixanta dies següents
a la data de publicació de l'esmentat acord si es tracta d'un òrgan
col·legiat, i entre els deu i els trenta dies següents a la data de publicació
de l'acord en el cas d'un òrgan unipersonal.
3. A partir de la data de convocatòria d'eleccions, s'obrirà un procés
que, si escau, constarà de tres fases: presentació de candidats, campanya
electoral i votació.
Article 5
1. L'Administració electoral té per finalitat garantir, en els
termes de la normativa present, la transparència i l'objectivitat del procés
electoral i del principi d'igualtat.
2. Integren l'Administració electoral la Comissió Electoral i, si escau,
els òrgans concrets o les altres comissions que es constitueixin dependents
de la Comissió Electoral, com també les meses electorals.
Article 6
1. La Comissió Electoral és un òrgan permanent, i la componen:
a) El Rector o el vice-rector que delegui, que actuarà com a president.
b) El Secretari General, que actuarà com a secretari de la Comissió.
c) Dos representants dels professors, elegits per i entre els membres de la Junta
de Govern.
d) Dos representants dels estudiants, elegits per i entre els membres de la Junta
de Govern.
e) Un representant del personal d'administració i serveis, elegit per i entre
els membres de la Junta de Govern.
2. La durada del mandat dels seus membres electius és de set anys, sens perjudici
de les substitucions que es puguin fer per baixa.
3. Els vocals elegits seran nomenats pel Rector i continuaran el seu mandat fins
que se'n nomenin els substituts.
Article 7
1. Les sessions de la Comissió Electoral seran convocades pel president.
Per delegació seva, el secretari pot exercir aquesta competència.
2. Perquè una sessió de la Comissió sigui vàlida, és
indispensable que hi siguin presents, almenys, tres dels seus membres, i sempre el
president i el secretari.
3. Fins i tot sense convocatòria prèvia, la Comissió s'haurà
constituït vàlidament per tractar de qualsevol assumpte sempre que hi
siguin presents tots els membres i que aquests acceptin per unanimitat que la sessió
tingui lloc.
4. Els acords s'adoptaran per majoria de vots dels membres presents; el vot del president
serà de qualitat.
Article 8
1. Són competències de la Comissió Electoral, a més
de les generals d'organització dels processos electorals i sens perjudici
de les atribuïdes als altres òrgans de la Universitat, les següents:
a) Desenvolupar les normes electorals.
b) Interpretar les normes per què es regeix el procés electoral.
c) Suplir, mitjançant les disposicions oportunes, les deficiències
o llacunes que s'hi puguin advertir.
d) Supervisar l'elaboració i la publicació del cens electoral de la
Universitat.
e) Dirigir i coordinar l'actuació dels òrgans o les comissions dependents
de la Comissió Electoral que es puguin crear.
f) Proclamar, si escau, la llista definitiva de candidats als òrgans unipersonals
i al Claustre universitari, com també els resultats definitius de les eleccions
i els candidats electes.
g) Resoldre les consultes que li facin i dictar instruccions, en matèria de
la seva competència.
2. Contra les resolucions i els actes de la Comissió Electoral s'hi pot interposar
recurs administratiu ordinari davant el Rector o, si escau, davant el vice-rector
que delegui en el cas d'eleccions a Rector, de conformitat amb el que disposen els
articles 114 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu
comú.
Article 9
Els membres de la comunitat universitària poden formular consultes, per
escrit o de forma verbal, a la Comissió Electoral. Si la urgència de
la consulta no permet de procedir a convocar la Comissió, i en tots els casos
en què hi hagi resolucions anteriors que hi siguin concordants, el president
o el secretari poden donar-hi una resposta provisional si ho creuen oportú
i sota la seva responsabilitat, sens perjudici que a la primera sessió que
faci la Comissió es pugui ratificar o modificar.
Article 10
1. Les circumscripcions estaran dividides, si escau, en meses electorals. La
Comissió Electoral determinarà el nombre, com també l'emplaçament
i la distribució entre els electors, de les meses electorals.
2. La mesa electoral serà formada per un president i dos vocals i, si escau,
pels suplents respectius.
Article 11
1. Els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són
obligatoris. La designació s'ha de notificar amb temps suficient a les persones
interessades, que disposaran d'un termini que acaba quaranta-vuit hores abans de
fer-se les eleccions per al·legar, davant el secretari de la Comissió
Electoral, causa justificada i documentada que els impedeixi d'acceptar el càrrec.
El secretari decidirà i comunicarà, si escau, la substitució
que hagi tingut lloc.
2. La inassistència no justificada dels membres de les meses electorals pot
donar lloc a les sancions oportunes; pel que fa als professors, ajudants i personal
d'administració i serveis, l'assistència és una obligació
funcionarial i laboral.
Article 12
1. Les eleccions es faran davant les meses electorals constituïdes d'acord
amb la reglamentació electoral i, si no, segons les normes dictades per la
Comissió Electoral.
2. Són funcions de les meses:
a) Presidir la votació.
b) Mantenir l'ordre.
c) Verificar la identitat dels votants.
d) Fer l'escrutini.
e) Vetllar per la puresa del sufragi.
3. La Mesa del Claustre actuarà com a mesa electoral en l'elecció del
Rector i en l'elecció de representants a la Junta de Govern, com també
en totes les que corresponguin al màxim òrgan de representació
de la comunitat universitària.
4. Els candidats, tant a òrgans col·legiats com a unipersonals, poden
nomenar interventors a les meses electorals en què es pugui votar la seva
candidatura.
Article 13
1. A partir de la data de la convocatòria d'eleccions, tant els electors
com els candidats poden fer reunions o actes d'informació electoral.
2. Si aquestes activitats signifiquen alguna alteració de la normalitat acadèmica,
administrativa o laboral, els organitzadors han de demanar autorització per
fer-les als degans o directors dels centres, departaments o instituts i, si escau,
al Gerent, almenys amb quaranta-vuit hores d'antelació. Contra les decisions
denegatòries es pot reclamar davant la Comissió Electoral.
Article 14
1. Per poder exercir el dret al vot, els estudiants, en el moment de matricular-se,
han d'indicar expressament l'estudi que volen cursar. Cal que aquesta manifestació
de voluntat tingui coherència científica i acadèmica amb les
assignatures de què es matriculin.
2. Per poder exercir el dret al vot, els estudiants han d'adquirir la targeta de
votant que, a aquest efecte, lliura la Comissió Electoral.
Capítol II. De l'elecció dels titulars dels òrgans unipersonals
Secció 1a. Disposicions comunes
Article 15
1. Les eleccions als òrgans de govern unipersonals es faran per votació,
efectuada mitjançant una papereta en la qual pot figurar el nom d'un sol candidat.
També es pot votar en blanc.
2. Les paperetes en què hi hagi més d'un nom o que no siguin en blanc
es declararan nul·les.
3. Quedarà proclamat el candidat que obtingui el nombre major de vots, sempre
que aquest nombre sigui superior a la meitat del nombre de persones que compleixin
les condicions legals per poder ocupar el càrrec. S'establirà una normativa
específica per fixar aquest quòrum, que mai no podrà ser superior
a la majoria absoluta del col·lectiu que hagi d'exercir el dret de vot. La
Comissió Electoral fixarà els quòrums pertinents abans de cada
elecció.
4. En cas d'empat, es faran, en dies successius, fins a dues votacions més.
Si l'empat persisteix, es dirimirà a favor del candidat de major antiguitat
a la UIB, i, en cas d'igualtat, a favor del de major edat.
5. Si, convocades eleccions, no s'ha presentat cap candidat, el Consell Executiu
adoptarà les mesures necessàries per resoldre transitòriament
aquesta situació i podrà designar els òrgans de govern de caràcter
unipersonal de manera extraordinària per períodes que no poden excedir
els sis mesos.
6. La durada del mandat dels òrgans unipersonals és de quatre anys.
Article 16
1. Els òrgans de govern unipersonals cessaran en el seu càrrec
per alguna de les causes següents:
a) A petició pròpia o per dimissió.
b) Per incapacitat legal sobrevinguda.
c) Per pèrdua de les condicions necessàries per ser elegit, sens perjudici
del que estableix la normativa present.
d) Per finalització del mandat.
e) Per l'aprovació d'una moció de censura.
f) Per les altres causes previstes als Estatuts de la UIB.
2. En haver acabat el mandat per al qual fou elegit l'òrgan de govern unipersonal
o en cas d'acabament a petició pròpia, aquest ha de continuar en funcions
fins que se n'elegeixi el substitut.
3. En cas de cessament perquè hi concorri una causa legal, les funcions seran
exercides, provisionalment, per la persona a qui correspongui reglamentàriament.
Article 17
Quan es produeixi el cessament en el càrrec d'un òrgan de govern
unipersonal, també cessaran en el seu aquells que hagin estat nomenats a proposta
del cessant, els quals continuaran en funcions fins que es nomeni el nou titular
que substitueixi el cessant.
Article 18
Les vacants dels titulars d'òrgans unipersonals es cobriran mitjançant
noves eleccions. L'òrgan unipersonal que hagi cessat en el seu càrrec
o, si escau, la persona que el substitueixi, ha de sol·licitar, en el termini
màxim de trenta dies comptats a partir d'aquell en què s'hagi produït
la vacant, que es convoquin les noves eleccions previstes.
Article 19
Si el Rector, un degà, un director o un president han estat elegits com
a conseqüència d'una moció de censura, el seu mandat es limitarà
al temps que quedava al titular revocat.
Secció 2a. De l'elecció de Rector
Article 20
1. Es convocaran eleccions a Rector en els casos següents:
a) Si el Rector dimiteix i li és acceptada la dimissió.
b) Si, a petició del Rector, ho acorda el Consell Executiu.
c) Si s'acaba el mandat del Rector, segons el que preveu l'article 28.4 dels Estatuts
de la Universitat. La finalització del mandat del Rector es produirà
al cap de quatre anys del dia de la presa de possessió.
2. En qualsevol dels casos anteriors, el Consell Executiu obrirà el procés
electoral i ho comunicarà a la Comissió Electoral i a la Mesa del Claustre.
Han de transcórrer com a mínim deu dies entre la convocatòria
oficial i el dia de les votacions. La Comissió Electoral fixarà el
termini màxim, que no pot excedir els trenta dies, i la Mesa del Claustre
elaborarà la convocatòria de la sessió extraordinària
en què es farà la votació dins els terminis esmentats.
Article 21
Durant el procés anterior, presidirà la Comissió Electoral
un vice-rector designat pel Consell Executiu. El professor de més categoria
administrativa de la Mesa del Claustre, i entre els d'igual categoria el més
antic en el cos i a la Universitat, presidirà el Claustre.
Article 22
La convocatòria d'eleccions inclourà un termini de deu dies, com
a mínim, de presentació de candidats. Aquesta presentació s'ha
de fer per escrit, amb petició explícita del candidat, davant la Comissió
Electoral. Una vegada transcorregut el termini de presentació, la Comissió
Electoral farà públics els candidats acceptats i comunicarà
quins són a la Mesa del Claustre, a la qual també enviarà la
resolució on es fixarà el termini màxim per a la data de les
votacions.
Article 23
1. Un cop efectuades les previsions de l'article anterior, la Mesa del Claustre
fixarà el dia de la convocatòria de la sessió extraordinària
i distribuirà el temps de les intervencions a la dita sessió. En el
debat només hi podran intervenir els candidats, sens perjudici del dret dels
claustrals de respondre a les al·lusions directes i personals.
2. Abans de començar el debat la Mesa fixarà un temps límit
per a la durada que haurà de tenir i l'hora per realitzar les votacions. Quedarà
proclamat el candidat que obtingui el nombre més gran de vots, sens perjudici
del que s'especifica a l'article 15 d'aquest Acord normatiu. En cas d'empat s'ha
de fer una altra votació el mateix dia. Si, efectuades les esmentades votacions,
continua l'empat, es realitzarà una nova votació cada dia hàbil
successiu fins que es desfaci.
3. La Comissió Electoral ha de prendre les mesures necessàries per
fer possible el vot per correu. Així mateix, prendrà les mesures oportunes
perquè hi hagi paperetes normalitzades amb els noms impresos dels candidats.
Aquestes seran les úniques vàlides en el moment de fer la votació,
tret de les dels vots per correu, que poden ser manuscrites o mecanografiades.
Secció 3a. De l'elecció del director de departament o institut
Article 24
1. Els candidats al càrrrec de director han de presentar la candidatura
davant la mesa electoral en una sessió del consell de departament o institut
convocada a aquest efecte en la qual exposaran les línies bàsiques
del seu programa.
2. La mesa electoral serà integrada pel professor de major edat, que actuarà
com a president, pel professor de menor edat, que actuarà com a secretari,
i per l'alumne de major edat.
3. La candidatura que obtingui el nombre més gran de vots, sempre que es compleixi
el requisit establert a l'article 15.3, serà tramesa per la mesa electoral
al Rector perquè faci el nomenament corresponent.
4. El Consell Executiu i la Comissió Electoral fixaran les disposicions complementàries
necessàries.
5. Sens perjudici del que ja s'ha indicat, s'establiran unes disposicions específiques
per concretar el
quòrum esmentat a l'article 15 d'aquesta normativa.
Secció 4a. De l'elecció de degà o director de centre
Article 25
1. Els candidats al càrrec de degà o director de centre han de
presentar la candidatura davant la Comissió Electoral en un termini de deu
dies a partir de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la
convocatòria d'eleccions.
2. Una vegada transcorregut el termini de presentació, la Comissió
Electoral farà públics els candidats acceptats i els comunicarà
al degà o director en funcions en un termini màxim de cinc dies.
3. El degà o director en funcions, en un termini màxim que finalitzarà
al cap d'un mes de l'endemà de la publicació al FOU de l'acord de la
convocatòria d'eleccions, convocarà sessió extraordinària
de la junta de centre perquè procedeixi a elegir un nou degà o director.
4. Seran membres de la junta de centre a l'efecte d'aquesta elecció els que
ho siguin en el moment de la dimissió del degà o director; això
inclou, per tant, el degà o director, el vice-degà o subdirector i
el secretari.
5. La mesa electoral serà integrada pel professor de major edat, que actuarà
com a president, pel professor de menor edat, que actuarà com a secretari,
i per l'alumne de major edat.
6. La candidatura que obtingui el nombre més gran de vots, sempre que es compleixi
el requisit establert a l'article 15.3, serà tramesa per la mesa electoral
al Rector perquè faci el nomenament corresponent.
7. Sens perjudici del que ja s'ha indicat, s'establiran unes disposicions específiques
per concretar el quòrum esmentat a l'article 15 d'aquesta normativa.
Secció 5a. De l'elecció del president del consell d'estudis
Article 26
1. Els candidats al càrrec de president han de presentar la candidatura
davant la mesa electoral en una sessió del consell d'estudis convocada a aquest
efecte en la qual exposaran les línies bàsiques del seu programa.
2. La mesa electoral serà integrada pel professor de major edat, que actuarà
com a president, pel professor de menor edat, que actuarà com a secretari,
i per l'alumne de major edat.
3. La candidatura que obtingui el nombre més gran de vots, sempre que es compleixi
el requisit establert a l'article 15.3, serà tramesa per la mesa electoral
al Rector perquè faci el nomenament corresponent.
4. Són membres del consell d'estudis a l'efecte d'aquesta elecció els
que ho siguin en el moment de la dimissió del president; això inclou,
per tant, el president, el vice-president, si escau, i el secretari.
5. Sens perjudici del que ja s'ha indicat, s'establiran unes disposicions específiques
per concretar el quòrum esmentat a l'article 15 d'aquesta normativa.
Capítol III. De l'elecció de representants als òrgans col·legiats
Secció 1a. Disposicions comunes
Article 27
1. Els òrgans col·legiats poden ser constituïts per membres
nats i per representants dels diferents sectors de la comunitat universitària.
2. Llevat que hi hagi disposició contrària a l'articulat, els representants
dels sectors corresponents seran elegits mitjançant sufragi universal, lliure,
igual, directe i secret, pels respectius membres que hi pertanyin.
Article 28
1. La convocatòria d'eleccions a òrgans pluripersonals s'ha de
fer, com a mínim, quinze dies abans de l'acabament del mandat dels representants;
les eleccions han de tenir lloc en el termini màxim de seixanta dies comptats
a partir de la data de la publicació de la convocatòria, llevat del
que disposa l'article 39.7 en relació amb la convocatòria d'eleccions
a la Junta de Govern.
2. L'acord de convocatòria ha d'especificar el nombre de representants que
cal elegir a cada circumscripció, d'acord amb el que disposa aquesta normativa.
Article 29
1. A les eleccions de representants als òrgans col·legiats la votació
es farà pel sistema de llistes obertes, en què han de figurar el nom
i els cognoms dels candidats, mitjançant paperetes normalitzades per l'òrgan
competent.
2. Per garantir una major representativitat, els electors poden votar un nombre igual
o menor dels tres quarts per excés del nombre de representants que correspongui
al sector en què estan enquadrats. Aquesta xifra s'ha d'especificar a la papereta
amb tota claredat.
Article 30
A les eleccions de representants als òrgans col·legiats resultaran
elegits els candidats que hagin obtingut el major nombre de vots en relació
decreixent amb el nombre de llocs que s'hagin de cobrir. En cas d'empat quedaran
proclamats els candidats en funció de llur major antiguitat a la UIB i, supletòriament,
de llur major edat.
Article 31
1. La condició de representant als òrgans col·legiats es
perd per les causes següents:
a) Per renúncia, comunicada per escrit a l'òrgan col·legiat.
b) Pel fet de deixar de pertànyer a aquesta comunitat universitària.
c) Pel fet de deixar de pertànyer a l'estament pel qual hom fou elegit, sens
perjudici del que estableix l'article 18.2 dels Estatuts.
d) Per l'acabament del termini pel qual hom fou elegit.
2. La condició de representant dels estudiants es mantindrà mentre
la persona que la tingui continuï matriculada a la Universitat, sigui d'ensenyaments
conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter oficial
i validesa en tot el territori de l'Estat, sigui d'ensenyaments de tercer cicle,
sigui de títols de postgrau propis (títols d'especialista universitari
i títols de màster) i de títols superiors propis. No s'inclouen,
a aquest efecte, els estudiants matriculats d'ensenyaments que s'imparteixin en centres
docents adscrits.
3. Un vegada hagin acabat el mandat, els representants als òrgans col·legiats
continuaran en l'exercici de les seves funcions fins al nomenament de llurs substituts.
Article 32
1. Es fixarà per acord normatiu, si escau, un sistema de substitucions
o eleccions parcials. En tot cas, no hi pot haver substitucions o noves eleccions
si ha transcorregut la meitat del temps de mandat dels titulars.
2. Si escau, els representants electes que cobreixin les vacants produïdes ocuparan
el càrrec durant el període de temps que falti per a l'acabament del
mandat.
Article 33
Els integrants dels òrgans col·legiats no estaran lligats per cap
tipus de mandat imperatiu.
Article 34
Les eleccions de representants als òrgans col·legiats, perquè
siguin vàlides, requeriran que hi participi, pel cap baix, el quinze per cent
del cos electoral corresponent.
Article 35
En les eleccions als òrgans de govern col·legiats el quòrum
es pot calcular per circumscripcions. El fet que una circumscripció d'un col·lectiu
no assoleixi el quòrum no afecta la qualitat d'electes dels membres elegits
per les que l'hagin assolit dins el mateix col·lectiu. En tot cas l'òrgan
de govern col·legiat es pot constituir encara que hi hagi circumscripcions
que no tinguin representants perquè no hagin assolit el quòrum.
Article 36
1. Els membres dels òrgans col·legiats estan obligats a assistir
a totes les sessions, llevat de causa justa que els ho impedeixi, la qual, si és
possible, han de comunicar amb l'antelació deguda al president de l'òrgan
col·legiat. La Junta de Govern pot sancionar els supòsits en què,
de forma reiterada i notòria, es deixi d'assistir voluntàriament a
les sessions de l'òrgan col·legiat.
2. Els integrants d'un òrgan col·legiat estan obligats a adequar la
seva conducta al que disposa el reglament de règim intern i, en particular,
a respectar l'ordre i la cortesia durant el desenvolupament de les sessions.
Secció 2a. De l'elecció de representants al Claustre
Article 37
El Claustre universitari serà constituït per dos-cents quaranta claustrals
elegits. A aquest nombre s'hi poden sumar, si escau, els claustrals nats indicats
a l'article 14.2 dels Estatuts de la UIB.
Article 38
1. El Claustre ha de ser compost per:
a) Un 60% de professors pertanyents als cossos docents de la Universitat. Els professors
emèrits i els associats de nacionalitat estrangera amb caràcter indefinit
estan inclosos en aquest grup.
b) Un 10% de professors associats i ajudants.
c) Un 25% d'estudiants, garantida la participació dels tres cicles.
d) Un 5% de personal d'administració i serveis.
2. Els interins tenen la mateixa consideració, a aquests efectes, que els
funcionaris.
3. Els claustrals elegits en representació dels sectors respectius seran renovats
cada quatre anys, tret dels del grup c), que ho seran cada dos anys.
4. Els òrgans de govern especificats a l'article 14.2 dels Estatuts, sens
perjudici del que s'hi estableix, poden ser elegits claustrals per la seva circumscripció.
El Consell Executiu elaborarà una normativa específica per a aquestes
situacions. Els membres que siguin del Claustre per raó dels càrrecs
esmentats a l'article 14.2 en formaran part d'una manera permanent. Els titulars
d'òrgans de govern nomenats després d'haver-se constituït el Claustre
s'hi integraran en el moment de ser nomenats.
Article 39
1. La circumscripció electoral per als integrants del grup a) (professors
pertanyents als cossos docents de la Universitat i assimilats) és el departament
i, si escau, l'institut universitari propi, com es regula a l'article 10.1 i 2 de
la Llei de reforma universitària. Per fer la distribució s'utilitzarà
un sistema proporcional pur sobre la plantilla dotada, llevat del que es preveu a
l'article 14.2 dels Estatuts.
2. La circumscripció electoral per als integrants del grup b) (professors
associats i ajudants) és el departament i, si escau, l'institut universitari
propi, com es regula a l'article 10.1 i 2 de la Llei de reforma universitària.
Per fer la distribució s'utilitzarà un sistema proporcional pur sobre
la plantilla dotada.
3. La circumscripció electoral per als integrants del grup c) (estudiants)
és l'ensenyament per als estudiants matriculats d'estudis conduents a l'obtenció
de títols que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori
de l'Estat; són els departaments agrupats per centres per als estudiants de
tercer cicle i és l'ensenyament per als estudiants de títols de postgrau
propis (títols d'especialista universitari i títols de màster)
i títols superiors propis, d'acord amb els criteris següents:
a) Els representants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols
que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat tenen
assignats dos terços del nombre de claustrals que corresponguin al grup c),
distribuïts igualitàriament entre primer i segon cicle, restat un 5%
per excés d'aquests dos terços. Per a la distribució s'aplicaran
les regles següents: 1a. S'utilitzarà un sistema proporcional pur, és
a dir, que s'atribuirà a cada ensenyament un nombre de representants rigorosament
proporcional al nombre d'estudiants matriculats del dit ensenyament:
A x C = N
B
(A: nombre d'alumnes matriculats de l'ensenyament. B: nombre d'alumnes matriculats
a la Universitat. C: nombre de claustrals que corresponguin als estudiants que cursen
ensenyaments conduents a l'obtenció de títols que tinguin caràcter
oficial i validesa en tot el territori de l'Estat. N: nombre de claustrals que corresponguin
a l'ensenyament.)
2a. Si amb l'aplicació de la fórmula anterior resulta que un o diversos
ensenyaments no arriben a tenir un claustral, s'efectuaran agrupacions d'ensenyaments
fins que s'assoleixi aquesta xifra.
b) Els representants del tercer cicle tenen assignat un terç del nombre de
claustrals que corresponguin al grup c), restat un 10% per excés d'aquest
terç. Es distribuiran aplicant les regles esmentades a l'apartat anterior.
c) Els representants de títols de postgrau propis (títols d'especialista
universitari i títols de màster) i títols superiors propis tenen
assignat el nombre de claustrals que resulti de restar del nombre total de claustrals
del grup c) (estudiants) el nombre de claustrals que resulti de sumar els que impliquin
els dos paràgrafs anteriors. Es distribuiran aplicant les regles esmentades
a l'apartat a) anterior.
4. La circumscripció electoral per als integrants del grup d) la constitueixen
els grups de classificació i els grups laborals.
5. Les agrupacions que l'aplicació d'aquest article faci necessàries,
les quals es faran atenent criteris d'afinitat, les efectuarà el Consell Executiu,
oïda la Comissió Electoral. Les agrupacions poden ser diferents per a
primer i segon cicle, i es faran, en primer lloc, en el marc de cada cicle.
6. En cas de dissolució anticipada del Claustre, l'acord de dissolució
contindrà la convocatòria de noves eleccions.
7. El Claustre s'ha de convocar perquè elegeixi els seus representants a la
Junta de Govern dins els tres mesos següents a la data en què hagin tingut
lloc les eleccions, excepte si es tracta d'eleccions parcials: en aquest cas es pot
convocar només la circumscripció afectada.
Article 39 bis
A l'efecte previst a l'article 39, s'entenen per estudiants de segon cicle aquells
que tinguin com a mínim el 50% dels crèdits per a l'obtenció
del títol, sempre que es compleixin les altres condicions.
Secció 3a. De l'elecció de representants a la Junta de Govern
Article 40
1. La Junta de Govern serà composta per:
a) El Rector, que la presidirà.
b) Els vice-rectors.
c) El Secretari General, que farà de secretari.
d) El Gerent.
e) Els directors de departament.
f) Els degans i els directors dels centres.
g) Els directors d'institut universitari.
h) Vuit representants dels professors pertanyents als cossos docents de la Universitat,
elegits per i entre els membres claustrals d'aquest col·lectiu.
i) Un representant claustral dels professors associats i dels ajudants, elegit per
i entre ells mateixos.
j) Vuit representants claustrals dels estudiants, elegits per i entre ells mateixos,
garantida la participació dels tres cicles.
k) Tres representants claustrals del personal d'administració i serveis, elegits
per i entre ells mateixos.
Article 41
1. Els membres no nats de la Junta de Govern als quals fa referència l'article
40, apartats h), i), j) i k), s'elegiran de la manera següent:
a) Pel que fa als de l'apartat h) del dit article, cada claustral del grup a) pot
escriure en una papereta fins a un màxim de sis noms de claustrals del grup
a). Quedaran elegits els vuit claustrals que obtinguin el nombre de vots més
gran, d'acord amb el que preveu l'article 30 de la normativa present.
b) Pel que fa als de l'apartat i) del dit article, cada claustral del grup b) pot
escriure en una papereta fins a un màxim d'un nom de claustrals del grup b).
Quedarà elegit el claustral que obtingui el nombre de vots més gran,
d'acord amb el que preveu l'article 30 de la normativa present.
c) Pel que fa als de l'apartat j) del dit article, hi ha d'haver com a mínim
dos claustrals de cada cicle. A aquest efecte, els títols de postgrau propis
i els títols superiors propis s'entenen com a estudis de segon cicle. Cada
un dels grups serà elegit per i entre aquests grups. La Comissió Electoral
fixarà la mecànica específica d'aquest procediment.
d) Pel que fa als de l'apartat k) del dit article, cada claustral del grup d) pot
escriure en una papereta fins a un màxim de tres noms de claustrals del grup
d). Quedaran elegits els tres claustrals que obtinguin el nombre de vots més
gran, d'acord amb el que preveu l'article 30 de la normativa present.
2. Un cop proclamats els membres electes, que seran els titulars, es procedirà
de la mateixa manera a l'elecció dels suplents. Els suplents s'ordenaran segons
el nombre de vots obtinguts per poder fixar l'ordre de suplència.
3. Un suplent només pot actuar si hi ha qualque vocal elegit que n'ha perdut
la condició, per les causes que s'especifiquen a la normativa present. En
aquest cas, la suplència serà definitiva fins que s'acabi el mandat
del vocal suplert. Un suplent no pot en cap cas ocupar el lloc d'un titular que hagi
dimitit.
4. La durada del mandat dels representants compresos als apartats h), i) i k) de
l'article 40 és de quatre anys; la dels representants de l'apartat j) és
de dos anys.
Secció 4a. De l'elecció de representants al consell de departament
Article 42
1. El consell de departament ha de ser constituït pels membres següents:
a) Tots els membres dels cossos docents universitaris, com també els professors
associats i els emèrits, integrats al departament.
b) Una representació dels ajudants, fixada pel Consell Executiu, que no pot
excedir de tres o d'un nombre igual al 10% per excés el nombre de professors
de l'apartat anterior.
c) Un nombre d'alumnes del departament igual a la meitat per excés del nombre
de membres del dos apartats anteriors. Si el Consell Executiu no disposa el contrari,
s'entén per alumnes del departament aquells estudiants que es trobin matriculats
almenys de dues de les assignatures que fa el departament, sempre que aquestes assignatures
representin com a mínim el vint-i-cinc per cent per excés de les assignatures
de què estan matriculats en aquell moment, amb la garantia de la participació
dels tres cicles. S'entén per estudiant de segon cicle aquell que, a més
de complir els requisits d'aquest article, compleixi també el que s'estableix
a l'article 39 bis.
Els departaments universitaris, per acord de llur consell de departament, poden proposar
un sistema d'atribució de la condició d'alumne del departament distint
del que s'ha exposat al paràgraf anterior. La proposta s'ha d'elevar al Rector
abans del començament de cada curs acadèmic en què es facin
eleccions i l'han d'aprovar la Comissió Electoral i la Junta de Govern. En
cas d'aprovació, la proposta del departament substituirà la previsió
establerta a l'incís final del paràgraf anterior.
d) Un representant, si escau, del personal d'administració i serveis adscrit
pel Consell Executiu d'entre els seus membres.
2. La durada del mandat dels membres del consell de departament indicats als apartats
b) i c) és de dos anys, i la dels indicats a l'apartat d), de quatre.
Secció 5a. De l'elecció de representants al consell d'institut
Article 43
La seva organització interna s'ha d'ajustar, mentre sigui possible i convenient,
al que s'ha establert per al consell de departament.
Secció 6a. De l'elecció de representants al consell d'estudis
Article 44
1. A cada ensenyament li correspon un consell d'estudis, format per:
a) Com a mínim, un representant de cada departament que tingui encarregada
docència en l'ensenyament determinat. En tot cas cal que hi hagi, almenys,
sis professors.
b) Una representació dels estudiants matriculats de l'ensenyament igual a
la meitat per excés del nombre de professors membres del consell, garantida
la representació igualitària dels tres cicles.
2. La durada del mandat dels membres del consell d'estudis esmentats a l'apartat
a) del número anterior és de quatre anys. La durada del mandat dels
altres membres és de dos anys.
3. Sens perjudici del que ja s'ha establert, el Consell Executiu elaborarà
les disposicions complementàries de desenvolupament de l'article 15 d'aquesta
normativa i fixarà la composició orgànica dels consells d'estudis.
Secció 7a. De l'elecció de representants a la junta de centre
Article 45
1. Compondran la junta de centre:
a) El degà o director, el vice-degà o subdirector i el secretari.
b) Quatre representants dels professors i dels ajudants dels consells d'estudis dels
ensenyaments que es realitzin al centre, sempre que aquests consells d'estudis siguin
almenys quatre. Si són menys de quatre, es mantindrà el mínim
de setze representants, distribuïts entre els consells d'estudis de forma proporcional
d'acord amb el reglament de funcionament a què fa referència l'article
21. En tot cas, s'ha de donar representació als departaments que imparteixen
docència al centre.
c) Dos representants dels estudiants dels consells d'estudis presents al centre,
sempre que els seus consells d'estudis siguin almenys quatre. Si no, mantenint sempre
aquest mínim, es tindrà en compte el que es disposa a l'apartat b)
d'aquest article.
d) Un nombre de representants del personal d'administració i serveis igual
a la meitat per excés del nombre de consells d'estudis presents al centre,
en un mínim de dos i un màxim de sis.
2. La durada del mandat del membres de la junta de centre referits als apartats b)
i d) és de quatre anys. La durada del mandat dels altres membres electius
és de dos anys.
3. Sens perjudici del que ja s'ha establert, el Consell Executiu elaborarà
les disposicions complementàries de desenvolupament de l'article 15 d'aquesta
normativa i fixarà la composició orgànica de les juntes de centre.
Secció 8a. De l'elecció de representants al Consell Social
Article 46
1. Els vocals representants de la Junta de Govern en el Consell Social seran
elegits mitjançant votació secreta per i entre els membres de la dita
Junta. Cada membre de la Junta de Govern votarà un o cap estudiant membre
de la Junta, un o cap representant del personal d'administració i serveis
membre de la Junta, i com a màxim tres membres de la Junta que pertanyin als
col·lectius distints dels estudiants i del personal d'administració
i serveis. Quedaran proclamats l'estudiant, l'integrant del personal d'administració
i serveis i els tres membres dels altres col·lectius que obtinguin el major
nombre de vots. En cas d'empat quedaran proclamats els candidats en funció
de llur major antiguitat i de llur major edat.
2. El mandat dels vocals representants de la Junta de Govern en el Consell Social
tindrà una durada de quatre anys; s'exceptuen el Rector, el Secretari General
i el Gerent, que hi continuaran mentre exerceixin llurs respectius càrrecs.
Aquesta durada és independent de les constitucions o dissolucions del Consell
Social que es produeixin per altres imperatius legals.
3. El cessament com a membre de la Junta de Govern significa en tot cas la pèrdua
de la condició de membre del Consell Social. Les substitucions es faran mitjançant
eleccions parcials, d'acord amb el sistema que es preveu en aquest mateix article.
Secció 9a. De l'elecció de representants al Consell d'Estudiants
Article 47
1. El màxim òrgan universitari de representació estudiantil
és el Consell d'Estudiants. És compost per:
a) Un representant per cada consell de departament.
b) Un representant per cada consell d'estudis.
c) Un nombre de claustrals, entre els quals s'inclouen els representants dels estudiants
a la Junta de Govern, igual a la suma dels dos grups anteriors.
2. La Junta de Govern, per acord normatiu, establirà les bases per desenvolupar
l'article 145 dels Estatuts, i prestarà especial atenció als aspectes
representatius.
Primera
S'autoritza el Consell Executiu per dictar les normes que calguin per a l'aplicació
del present Acord normatiu.
Segona
Els pressuposts generals de la UIB inclouran, si escau, una partida per subvenir
a les despeses ocasionades pels processos electorals, com també a les que
es produeixin a les campanyes electorals dels candidats als òrgans de govern
unipersonals. El Consell Executiu dictarà la normativa oportuna per establir
quanties i mecanismes de despesa.
Primera
Els actuals membres electes de la Comissió Electoral continuaran en funcions
durant set anys o fins que cessin com a membres d'aquesta.
Segona
Els actuals membres electes del Consell Social en representació de la
Junta de Govern continuaran en funcions durant quatre anys o fins que cessin com
a membres d'aquest.
Tercera
Els degans o directors continuaran en el càrrec fins que acabi el termini
pel qual varen ser elegits.
Quarta
En el termini màxim de quinze dies comptats des de l'entrada en vigor
de la present normativa, cada degà o director disposarà que cessin
en el càrrec tots els seus vice-degans o subdirectors i nomenarà el
nou vice-degà o subdirector .
Cinquena
Dins el termini de quatre mesos comptats des de l'entrada en vigor de la present
normativa, el Consell Executiu adoptarà les mesures escaients perquè
tots els òrgans afectats per aquesta normativa hi adeqüin la composició.
Sisena
1. Els estudiants d'ensenyaments conduents a l'obtenció de títols
que tinguin caràcter oficial i validesa en tot el territori de l'Estat que
cursin els antics plans d'estudis són electors i elegibles si estan matriculats
com a mínim de quatre assignatures. També gaudeixen d'aquest dret tots
aquells estudiants als quals manquin menys de quatre assignatures per acabar els
estudis. Aquests darrers tenen el dret limitat a un màxim de dos anys i al
fet que cada un d'aquests anys estiguin matriculats de tots els crèdits que
els manquin.
2. A l'efecte d'aquesta normativa, s'entenen per estudiants de segon cicle aquells
que tinguin aprovat tot el primer cicle.
3. Els estudiants que no compleixin els requisits establerts als paràgrafs
anteriors, o deixin de complir-los, no podran gaudir de la condició d'elegits,
o deixaran de gaudir-ne.
Primera
La present normativa entrarà en vigor l'endemà de publicar-se al
Full Oficial de la Universitat.