El canvi climàtic és un dels principals reptes als quals s’enfronta la nostra societat. Amb la voluntat de superar aquest repte, la Directiva (UE) 2018/2002 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, relativa a l’eficiència energètica, obliga els Estats membres a acreditar la consecució d’un objectiu d’estalvi acumulat d’energia final en el període comprès, primer, entre l’1 de gener de 2014 i el 31 de desembre de 2020 i, segon, entre l’1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2030. Addicionalment, l’11 de desembre de 2018 es va aprovar igualment el Reglament (UE) 2018/1999 del Parlament Europeu i del Consell, sobre la governança de la Unió de l’Energia i de l’Acció pel Clima, que estableix la base legislativa necessària per a una governança fiable, inclusiva, eficient en costs, transparent i predictible que asseguri l’assoliment dels objectius generals i específics per a 2030 i a llarg termini, en consonància amb l’Acord de París de 2015.

En l’àmbit nacional, el 25 de març de 2021, es va adoptar la versió final del Pla nacional integrat d’energia i clima 2021-2030 (PNIEC), l’instrument de planificació proposat pel Govern d’Espanya per complir amb els objectius i metes de la Unió Europea en el marc de la política energètica i climàtica. L’objectiu principal del PNIEC és una reducció de les emissions del 39 per cent respecte a 1990, de manera que s’assoleixi la neutralitat climàtica a Espanya l’any 2050. El PNIEC també persegueix els objectius establerts en els diversos reglaments i directives sobre reducció de gasos d’efecte hivernacle, eficiència energètica, energies renovables, disseny de mercat elèctric i seguretat de subministrament, així com les regles de governança per a la mateixa Unió de l’Energia que resulten de la comunicació «Energia neta per a tots els europeus», COM(2016) 860 final, que la Comissió Europea va presentar el 30 de novembre de 2016. El PNIEC proposa, igualment, que les administracions públiques siguin exemplars en matèria d’estalvi i eficiència energètica. Aquesta actitud responsable del sector públic es completa amb el Pla de contractació pública ecològica de l’Administració general de l’Estat, dels seus organismes autònoms i de les entitats gestores de la Seguretat Social (2018-2025).

Més endavant, el 16 de maig de 2021, Espanya va aprovar el Pla de recuperació, transformació i resiliència com a estratègia per canalitzar els fons destinats per Europa a reparar els danys causats per la crisi sanitària de la covid i a construir un futur més sostenible. Aquest pla estableix com a eix principal el reforçament de la inversió pública i privada per reorientar el model productiu impulsant la transició verda, la descarbonització, l’eficiència energètica, el desplegament d’energies renovables, l’electrificació de l’economia, el desenvolupament de l’emmagatzematge d’energia, l’economia circular, les solucions basades en la natura i la millora de la resiliència de tots els sectors econòmics. Al mateix temps, en compliment de la disposició addicional novena de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica, es va aprovar la redacció del Pla de reducció de consum energètic a l’Administració general de l’Estat (AGE), amb l’objectiu que els centres consumidors d’energia que pertanyen a l’Administració redueixin el consum d’energia l’any 2030, en consonància amb l’anomenada Estratègia a llarg termini per a la rehabilitació energètica en el sector de l’edificació a Espanya i el Pla nacional integrat d’energia i clima 2021-2030, mitjançant mesures d’estalvi i eficiència energètica. 

En l’àmbit autonòmic, la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (CCiTE), va ser aprovada pel Govern de les Illes Balears l’any 2019. Aquell mateix any, el dia 8 de novembre, el Consell de Govern va aprovar la Declaració d'emergència climàtica de les Illes Balears i es va comprometre a prioritzar l’acció contra l’escalfament global de manera clara i transversal. La Llei de CCiTE fixa el camí per fer efectiva la transició de les Illes Balears cap a les energies netes. Les mesures i objectius que determina aquesta llei s’han pensat a mitjà i llarg termini, i per assolir-los es requereixen esforços públics i privats, així com la implicació de tota la societat. El títol III d’aquesta llei crea i regula els instruments de planificació que hauran d’emparar les mesures necessàries per lluitar eficaçment contra els efectes del canvi climàtic, sempre respectant les estratègies i els objectius determinats per la Unió Europea i la legislació bàsica estatal. Així, es configura el Pla de transició energètica i canvi climàtic (PTECC) com la principal eina planificadora. Els objectius fixats en aquest títol per a 2030 i 2050, que es concreten en el PTECC, parteixen de les principals propostes d’objectius de reducció d’emissions, eficiència i energies renovables en l’àmbit europeu.

Actualment patim una situació d’emergència climàtica, energètica i econòmica, per això és necessari abordar immediatament mesures urgents que impliquin menys dependència de combustibles fòssils, independentment de l’origen, i que ens permetin avançar cap a la sobirania energètica i, a més, reduir el consum d’energia. Així doncs, l’Acord del Consell Europeu de desembre de 2020 va incrementar l’ambició climàtica modificant els seus objectius per a 2030 de reducció d’emissions i penetració d’energies renovables. Els 27 Estats membres de la UE es varen comprometre a aconseguir que aquesta sigui la primera zona climàticament neutra d’aquí a 2050. Per assolir aquest objectiu es va establir la meta intermèdia de reduir d’aquí a 2030 les emissions com a mínim en un 55 per cent respecte als nivells de 1990.

A més, el 18 de maig de 2022, la Comissió Europea va presentar el Pla per posar fi a la dependència de la Unió Europea (UE) dels combustibles fòssils russos, REPowerUE. Mitjançant aquest pla, la Comissió Europea insta els Estats membres a augmentar del 9 al 13 per cent l’objectiu vinculant d’eficiència energètica en el marc del paquet Fit for 55 de la legislació sobre el Pacte Verd Europeu. Així mateix, s’incentiva l’ús de sistemes de calefacció energèticament eficients, l’aïllament d’edificis, aparells i productes. En relació amb les energies renovables, la Comissió Europea proposa augmentar l’objectiu principal per a 2030 en matèria d’energies renovables del 40 al 45 per cent en el marc del paquet de mesures Fit for 55.

Cal afegir, també, que les certificacions energètiques dels edificis són una exigència marcada a la Directiva 2010/31/UE, de 19 de maig, relativa a l’eficiència energètica dels edificis, transposada parcialment a l’ordenament jurídic espanyol a través del Reial decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica dels edificis, tant de nova construcció com existents. Així mateix, el Reial decret 390/2021, d’1 de juny, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, estableix que als edificis de l’Administració pública de més de 250 m² de superfície, o 500 m² en el cas dels edificis d’ús docent, aquest decret és de compliment obligatori.

Les universitats, com a administracions públiques i centres d’ensenyament, tenen la responsabilitat social de ser exemplars en matèria d’estalvi i eficiència energètica. La Universitat de les Illes Balears (UIB) treballa per fer realitat una universitat més sostenible i descarbonitzada, energèticament autosuficient, que redueixi els propers anys la dependència de les energies no renovables i dels efectes econòmics de la volatilitat del preu de l’energia. Atesa la necessitat d’un òrgan que supervisi l’ús de l’energia a la UIB, es proposa la creació de la Comissió per a la Transició Energètica. En vista del que s’ha exposat anteriorment, es considera convenient crear i regular la comissió com a òrgan col·legiat de caràcter tècnic que s’encarregarà de garantir la transició energètica de la UIB.

Per tot el que s’ha dit anteriorment, el Consell de Direcció, a la sessió ordinària del dia d’avui, fent ús de les competències que li atribueix l’article 27.1.a) i h) dels Estatuts d'aquesta universitat, ha acordat de crear i regular la Comissió per a la Transició Energètica de la Universitat de les Illes Balears en els termes següents:

Article 1. Creació i funcions

1. Es crea la Comissió per a la Transició Energètica de la Universitat de les Illes Balears com a òrgan col·legiat responsable de dictar les mesures i actuacions necessàries per garantir la transició energètica de la UIB.
2. Aquesta comissió té com a propòsit l’assessorament als òrgans de govern de la UIB en matèria de millora en l’ús de l’energia, així com la definició de plans d’actuació energètica, complint la legislació vigent i els requisits reglamentaris corresponents.
3. Així, les funcions d’aquesta comissió són:
   
   • Proposar mesures per a la reducció de la petjada ambiental de la Universitat minimitzant el consum energètic procedent de combustibles fòssils, així com la reducció de les despeses monetàries associades a aquest consum.
   • Proposar la creació i implementació de sistemes de monitorització i gestió que promoguin l’ús responsable i ecològic de l’energia.
   • Instal·lar i mantenir sistemes energètics renovables adequats a les diverses necessitats energètiques per tal de reduir la petjada de carboni de la UIB i cobrir les seves necessitats energètiques.
   • Promoure els sistemes i les tecnologies passives, ja que són un punt clau per a l'estalvi i l’ús eficient de l'energia.
   • Fomentar la utilització de nova tecnologia en equips i projectes donant continuïtat al projecte institucional SmartUIB, que es va crear amb l’Acord executiu 10774/2013, d’1 d’octubre (FOU núm. 389, de 18 d’octubre), i que pretén millorar, en general, l’eficiència de la Universitat, desenvolupar tecnologies intel·ligents per transferir a la societat i millorar l’ocupabilitat de l’alumnat formant-lo amb un esperit innovador i emprenedor.
   • Conscienciar la comunitat universitària de la necessitat de reduir el consum d’energia.
   • Proposar, adoptar i, si escau, executar les directrius, mesures i estudis que calgui per obtenir un nivell idoni de conservació, estalvi i diversificació energètica.
   • Analitzar, definir, proposar i aplicar programes tendents a la investigació de fonts d’energia renovables a l’oferta energètica.
   • Donar suport al desenvolupament de les tecnologies orientades a la descarbonització de la generació elèctrica.
   • Dur a terme, en general, les funcions i activitats que afectin la promoció i gestió de l’estalvi energètic i la conservació, diversificació i desenvolupament de l’energia.
   • Informar i orientar en la definició de polítiques energètiques i climàtiques futures d'acord amb els avanços científics, tecnològics i socials.
   • Assessorar els òrgans de govern de la UIB en matèria de normativa vigent del sector energètic i elèctric.
   • Impulsar i coordinar l’obtenció de certificacions vinculades a la gestió de l’energia com ara ISO 50001, ISO 50002:2014(es) i ASHRAE Audit.
   • Analitzar el consum energètic indirecte (embodied emissions) i avançar en la seva reducció.
   • Establir les directrius per renovar els equipaments per fer-los més eficients des del punt de vista energètic.
   • Promoure i implementar solucions basades en la natura (nature-based solutions).
   • Reduir el consum d'aigua incentivant-ne l'estalvi, minimitzant-ne les fugues i tendint a l’objectiu que la UIB sigui autosuficient amb un sistema de recollida d'aigües pluvials, així com d’ús d'aigües grises on la normativa ho permeti.
   • Definir una gestió de residus que permeti reduir encara més la petjada ecològica i energètica.
   • Establir mesures per disminuir el consum energètic associat al desplaçament motoritzat privat dels membres de la UIB.
   • Qualsevol altra funció en matèria energètica que el Consell de Direcció li atorgui.

Article 2. Composició

La Comissió per a la Transició Energètica de la UIB estarà integrada pels membres següents: 

• Dr. Carles Mulet Forteza, vicerector d’Economia i Infraestructures.
• Dr. Víctor Homar Santaner, vicerector de Política Científica i Investigació.
• Dr. Adrià Muntaner Mas, vicerector de Campus i Universitat Saludable.
• Sra. M. Consolación Hernández Guerra, Gerenta.
• Dr. Vicenç Canals Guinand, professor del Departament d’Enginyeria Industrial i Construcció.
• Dr. Pau de Vílchez Moragues, professor del Departament de Dret Públic.
• Sr. Joan Margarit Trias, enginyer tècnic industrial del Servei Tècnic i d'Infraestructures.
• Sr. Benito Mas Gracia, arquitecte i cap del Servei Tècnic i d'Infraestructures.
• Dr. Bartomeu J. Serra Cifre, director del projecte SmartUIB.

Disposició addicional

Única. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta disposició apareguin en gènere masculí o femení, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

Disposició final

Única. Entrada en vigor

Aquesta disposició entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.

Palma, en la data de la signatura electrònica
El Rector,
Jaume Carot